in ambiguitas contra venditoremaplicacio.consum.gencat.cat/documentacio/17220.pdf · 2019-04-14 ·...

In ambiguitas contra

venditorem La protecció al consumidor: d’Aristòtil a Kennedy

Autor: Manel Sorribas Arenas

26è Curs d'Assistents Tècnics en Consum

Agència Catalana del Consum - 2016

"El passat no ha mort. Roman present al món que ens envolta, continua vivint en nosaltres. Per tot arreu podem trobar avui petjades de la incessant activitat humana.

Recollir aquests indicis i estudiar-los per tal de trobar els camins seguits per la humanitat és l'objecte de la Història. Estudiar no és només una manera de satisfer

una legítima curiositat. És aprendre a conèixer-nos millor, a comprendre millor la nostra època per tal de preparar-nos per a l'avenir; de la mateixa manera que un

viatger, després d'un llarg camí, revisa i ordena els seus records i amb l'experiència adquirida prepara la següent etapa. Som com la història ens ha anat fent, però no

oblidem que hem estat i som els homes els que hem construït i construïm la Història."

Liliana Giacummo, Juguemos con la Historia

“A més de tractar-se d'una economia de l'excés i les deixalles, el consumisme és també, i justament per aquesta raó, una economia de l'engany. Aposta a la

irracionalitat dels consumidors, i no a les seves decisions ben informades preses en fred; aposta a despertar l'emoció consumista, i no a conrear la raó.”

Zygmunt Bauman, Trabajo, consumismo y nuevos pobres

Imatge de portada:

Un home compra el pa en una parada del mercat. Fresc de la Cambra de Julia Felix, Pompeia; actualment al Museu Arqueològic Nacional, Nàpols.

Índex

Introducció ........................................................................................................ 1

1. Objectiu i estructura del treball ............................................................................. 1

2. Metodologia i marc teòric ..................................................................................... 2

1. Edat antiga .................................................................................................. 2

1.1. Mesopotàmia i Egipte ........................................................................................... 3

1.2. Grècia ................................................................................................................... 4

1.3. Roma .................................................................................................................... 4

2. Edat medieval ............................................................................................. 9

3. Edat moderna ........................................................................................... 13

3.1. Caveat emptor .................................................................................................... 14

3.2. Laissez-faire ........................................................................................................ 15

4. Edat contemporània ................................................................................. 16

4.1. El segle XIX ......................................................................................................... 16

4.2. El segle XX .......................................................................................................... 19

5.2.1 Fins a finals de la dècada dels cinquanta ............................................................ 20

5.2.2 La dècada dels seixanta ....................................................................................... 23

5. A tall de conclusió .................................................................................... 25

6. Bibliografia ................................................................................................ 26

Manel Sorribas Arenas | 26è Curs d'Assistents Tècnics en Consum 1

In ambiguitas contra venditorem

Introduccio

Vivim en un món globalitzat, on el coneixement i la tecnologia s'expandeixen a tots els racons

del planeta i en el qual les relacions comercials no coneixen fronteres. Aquest fet propicia,

entre altres coses, una dinàmica de mercat competitiva i la producció en massa, de manera

que la protecció a les persones consumidores es fa totalment necessària per assegurar que

els productes i serveis adquirits i produïts per tercers, disposin de les garanties mínimes i de

la informació suficient que assegurin la qualitat i idoneïtat exigida i, en cas contrari, que es

respongui pels danys causats.

Tots som consumidors i tots consumim constantment, fins i tot quan no som conscients de fer-

ho. Són molt escassos els actes de la nostra vida que no tinguin a veure amb el consum i per

aquest motiu s’ha d'entendre la satisfacció del consumidor com la finalitat última de l'activitat

econòmica. Però la realitat és una altra, i no sempre la relació del consumidor amb els

comerciants i productors és equilibrada per natura, la majoria de les vegades, la balança de

la mala praxi es decanta cap al costat de l'empresa.

Els primers principis formals establerts políticament sobre els drets dels consumidors no van

tenir lloc fins a mitjan segle XX. El 15 de març de 1962, el president dels Estats Units

d'Amèrica, John F. Kennedy (1917-1963), va pronunciar un discurs davant el Congrés

reconeixent els drets bàsics dels consumidors.

Va ser el principi de tot, o potser, no......

1. Objectiu i estructura del treball

És molta la bibliografia publicada posteriorment a la declaració de Kennedy sobre els drets de

les persones consumidores: assajos, articles, estudis, normatives, codis, etc... que ens ha

permès conèixer i gaudir dels nostres drets com a consumidors. Però molt escassa, casi nul·la,

la que trobem de períodes anteriors.

Aquesta escassetat d’informació m’ha portat a preguntar-me en quina situació de protecció

es trobaven els consumidors abans de Kennedy, o fins i tot, si podríem considerar l’existència

de la noció de consum i consumidors amb la semàntica que posseeix en la actualitat.

Respondre a aquestes preguntes, des d’un prisma que podríem considerar humanista, és el

propòsit d’aquest estudi.



El treball és un recorregut per quatre de les cinc etapes de la història universal reconegudes

per la historiografia francesa: Edat antiga, Edat medieval, Edat moderna i Edat contemporània,

fins a Kennedy. El límit geogràfic és el considerat com a món occidental.

Per entendre aquest recorregut basta llegir l’afirmació del Dr. Roberto Solano Méndez:

Hablar de la historia de los derechos del consumidor debería ser hablar de la historia de la

humanidad ya que ésta siempre ha necesitado de intercambios para poder subsistir y

progresar1.

2. Metodologia i marc teòric

Pel que fa a la metodologia, he desenvolupat el treball sobre la base de tècniques qualitatives

d’investigació, com la selecció i consulta de material bibliogràfic i documental: des de textos

antics fins a normatives de dret civil i mercantil, passant per estudis filosòfics o simplement

literatura clàssica.

Per configurar el marc teòric i orientar el treball de recerca he treballat les fonts bibliogràfiques

bàsiques, les publicades en línia i els articles periodístics i notícies aparegudes en diversos

mitjans que aporten punts de vista referents al tema objecte de l’estudi.

1. Edat antiga

El tema de la protecció al consumidor, o millor dit, la justícia contractual no és res de nou. Des

de l'antiguitat als nostres dies, filòsofs, teòlegs i juristes han discutit sobre l'equilibri de les

prestacions, el preu just i l'equitat en el tracte.

No obstant això, estudiar i comprendre la matèria de protecció al consumidor en el món antic

pot ser una mica audaç. El consum i per tant el consumidor, tal com avui el coneixem, era una

entelèquia. Hem de partir d'una premissa bàsica: excloure totalment la idea que en les

societats del món antic hagi existit alguna cosa semblant a una regulació legislativa o dret

propi en matèria de protecció al consum.

Tot i això, des que la societat humana es va organitzar en el que podríem considerar proto-

estats, el comportament desitjable dels individus que els componien, va començar a regular-

1 “La defensa de los derechos del consumidor” [consultat el 10 d’agost de 2016]. Disponible en http://blog.udlap.mx/blog/2012/03/ladefensadelosderechosdelconsumidor/

http://blog.udlap.mx/blog/2012/03/ladefensadelosderechosdelconsumidor/



se. Per això, no és tasca impossible trobar rastre en les mil·lenàries normes d'aquests pobles

que, d'una manera o altra, han intentat tractar aquest assumpte. Sobretot, pel que fa a les

relacions comercials.

Des de temps immemorials, el comerç ha servit com a base del desenvolupament econòmic

dels Estats i per això, s'ha vist exposat a pressions per obtenir un creixement ràpid i intensiu.

Aquest fet ha contribuït a què no sempre les relacions entre parts en l'adquisició o venda de

béns, sigui èticament correcta.

Els Estats eren conscients d'aquestes irregularitats i sabien que a la llarga aquestes conductes

serien perjudicials per al comerç i per tant, per al seu creixement. Des d'Egipte a Roma,

passant per Mesopotàmia i Grècia, totes les antigues civilitzacions van dictar normes que

intentaven assegurar la protecció dels interessos públics en matèria de comerç.

1.1. Mesopotàmia i Egipte

Tant a Mesopotàmia com a Egipte, els costums i la tradició són la base per la qual es regeixen

les seves normatives, que es plasmen en codis que reflecteixen la vida quotidiana. Les dues

societats eren de caràcter pràctic i materialista, el que va permetre que les seves normes

s'ajustessin perfectament a les necessitats de la seva col·lectivitat i d'una manera gairebé

perfecta. Els codis (Hammurabi, Eshnuna, Hermòpolis, ...), són autèntiques lleis escrites d'una

manera lògica i sistemàtica, on apareixen les regulacions contractuals i les relacions

econòmiques entre propis i també entre comerciants i compradors (consumidors?).

A Mesopotàmia, el codi d'Hammurabi, en els seus 282 articles, regulava,

entre altres coses, el comerç, els preus, els préstecs i els salaris. A més,

la seva exposició pública, evitava l'excusa de la ignorància de la llei, en

cas d'incompliment.

A Egipte, al Museu del Caire, podem observar l’Estela de Gizeh, un

document de compravenda d'una casa celebrat al voltant del 2500 aC

entre un escriba i un sacerdot. En ell, el comprador, parlant en primera

persona, declara la compra amb el preu pactat: "He adquirit aquesta casa

de l’escriba Tenti i li he donat per ella 10 chatis" i per la seva banda, el

venedor formalitza el document declarant: "Per la vida del rei que faré que

tot es compleixi conforme al dret, i que resultes satisfet en aquest punt, de Figura 1: Estela de

Gizeh



manera que tot el que forma part de la casa et pertanyi"2. Aquestes declaracions

s'acompanyen amb les descripcions de les formalitats de la venda i les signatures de les parts

i els testimonis. Res diferent de com ho fem avui dia.

1.2. Grècia

La societat clàssica grega era la societat de l'equilibri. Qualsevol acte comercial, compra-

venda o intercanvi estava concebut com un acte de caritat basat en la justícia commutativa

aristotèlica, on els productes o serveis intercanviats havien de tenir el mateix valor3. Els

intercanvis entre ciutadans havien de regir-se en el benefici mutu. L'intercanvi havia de ser

equilibrat i voluntari, si no era així, no era vàlid. No podia haver injustícia si un acte era

voluntari. L'ànim de lucre era considerat immoral.

Llavors, si el "consumidor" grec actuava sempre de manera

voluntària i equilibrada, calia protegir-lo?. Per a Aristòtil (384aC-

322aC), encara que l'intercanvi sigui voluntari i les dues parts ho

creguin just, hi ha la possibilitat de necessitar un àrbitre que

decideixi sobre l'equitat de la transacció. Com a demostració, utilitza

la coneguda escena de l'intercanvi de l'armadura d’or de Glauc i

l’armadura de bronze de Diomedes del cant IV de la Ilíada d'Homer,

on "el valor de nou caps de bestiar pel valor de cent"4. Aristòtil ho

considera just, ja que és voluntari, però considera que la diferència de valor entre una

armadura i l’altra pot necessitar d'un àrbitre que determini si el tracte és just en el moment

anterior a tancar-lo.

1.3. Roma

Roma, paradigma de la societat pragmàtica. Creadors d'un sistema jurídic basat en les

relacions del dret privat, de tal magnitud, que avui en dia, amb alguna lleugera modificació,

moltes de les seves disposicions segueixen vigents. A part del dret sobre la propietat, la família

2 Alonso Royano, F. El derecho en el Egipto faraónico Edició digital a partir d’Espacio, Tiempo y Forma, Serie II, Historia Antigua, t. 11, 1998, pàg. 25-28 . [consultat el 30 d’agost de 2016]. Disponible en http://revistas.uned.es/index.php/ETFII/article/download/4325/4164 3 Fernández Aguado, J. (2009) Ética a Nicómaco. Madrid: Ed. Lid, pàg 124 4 Todd Lowry, S. La economía de Aristóteles. Justicia en la economía del intercambio y en la economía política. En Boletín de Lecturas Sociales y Económicas UCA . FCSE . Any 5 . N° 22, pàg. 70

Figura 2: Aristòtil

http://revistas.uned.es/index.php/ETFII/article/download/4325/4164



i l'herència, els romans també van regular les relacions contractuals, deixant enrere l'època

en la qual els participants, com a Atenes, havien d’autotutelar-se.

Aquest va ser un procés gradual. Inicialment, la societat romana, tradicional i pastora, no

diferia massa de la resta del món antic i en els actes comercials cada part havia de tenir cura

dels seus propis interessos. Pel que fa al consum, durant la Monarquia, cada civitas o unitat

familiar produïa els béns necessaris per subsistir. Si hi havia romanents, al mercat s'utilitzava

la barata o la venda a canvi de metall. En l'etapa de la República i gràcies a l'auge

expansionista posterior al s. IV aC, les riqueses que arribaven a la península van estimular el

comerç, i per tant, les possibilitats d'enriquir a comerciants, tant autòctons com forans.

A la fi de la República, l'Estat va ser conscient que

havia de regular aquestes activitats i va començar

a reglamentar l'explotació i venda d'alguns dels

productes bàsics. També, ja en època imperial, es

vigilaven les condicions d'higiene en què operaven

els comerciants. Posteriorment, la intervenció es va

ampliar a totes les activitats del macellum o mercat

mitjançant la instauració de la vigilància operum

tuendorum. Un exemple d'això són les tabula

mensaria, un banc de pedra amb unes cavitats

determinades que seguien un patró de mesures i pesos oficial i que es trobava en tots els

mercats i a l'entrada de moltes ciutats. Amb ella, es controlaven els pesos i les mesures de

determinats productes, tant sòlids com líquids, abans de la seva venda, amb l'objectiu d'evitar

el frau dels comerciants.

L'emperador August (63aC-14dC) va fer un pas més i va nomenar al Prefecte de Annona

encarregat de la vigilància dels preus en els mercats i l'aprovisionament de cereals, oli i altres

articles de primera necessitat per evitar l'augment de preus en època d'escassetat.

I així van seguir les coses fins a la gran crisi del s. III dC, quan l'emperador Dioclecià (245-

312) va emprendre una reforma monetària que va comportar una gran inflació i una pujada de

preus considerable. Per fer front a aquesta situació, Dioclecià va emetre el Edictum Diocletiani

et Collegarum de Pretiis Rerum Venalium5, un edicte que fixava els preus màxims per als

articles de consum, manufactures, matèries primeres, transport i salaris. Amb això,

5 Podeu trobar una traducció al castellà al següent enllaç: http://sites.google.com/site/adduartes/home/Edicto.pdf?attredirects=0

Figura 3: Tabula mensaria (Pompeia)

http://sites.google.com/site/adduartes/home/Edicto.pdf?attredirects=0



l'emperador, i així ho exposa a la introducció del document, intenta intervenir en favor del

poble contra especuladors i intermediaris, culpables en la seva opinió, de la situació.6

Va ser un fracàs, no es van poder imposar tarifes i la moneda

es va seguir devaluant. Molts productes van desaparèixer del

mercat per la seva baixa rendibilitat, el que va propiciar

l'aparició del mercat negre, amb preus disparats. A més, la

immensa burocràcia creada per implantar en tot el vast imperi

l'Edicte, va provocar un augment de pressupost que encara va

accelerar més la inflació.

Tanmateix, si bé Dioclecià va haver de pagar el preu de ser el

primer emperador romà que abdicava en les seves funcions,

l'Edicte va servir de base perquè futurs emperadors,

preocupats pel control dels preus, la qualitat de les mercaderies

i de la bona fe dels tractants, regularan i legislessin dins del Dret Civil Romà.

El Dret Civil Romà ha arribat als nostres dies gràcies a la tasca compiladora de l'emperador

Justinià (483-565), que va recollir, en el que avui coneixem com el Corpus iuris civilis, un recull

de constitucions i legislacions composta pel Codex repetitae praelectionis, la Digesta sive

pandectae, les Institutas i les Novellae constitutiones.

El Dret Civil Romà tipifica delictes com l'estafa en pesos i

mesures, la falsedat, la usura i els abusos per part dels

contractistes. S'imposa el pacte comissori tàcit, amb la intenció

de protegir al comprador dels vicis ocults en els productes

comprats. Es tipifica la indemnització en cas d'inexactitud en el

mesurament de la mercaderia. Per evitar equívocs o mala

informació entre compradors i venedors de tan diversos orígens

geogràfics, s'imposa que certs tractes es facin únicament en

llatí. I s'instaura el Favor debitoris, principi favorable a la part

més feble, que en cas de dubte davant d'una obligació o

clàusula ambigua, s'ha d'interpretar sempre en favor del deutor.

Citar també dues atribucions extraordinàries del Pretor

destinades a la protecció del més dèbil i aplicada, entre altres, en l'àmbit comercial. La

6 Vogt, J. (1965) La Decadencia de Roma, traducció de Francisco Presedo, Madrid: Editorial Guadarrama

Figura 5: Corpus Iuris Civilis

Figura 4: Dioclecià



Restitutio in integrum7, per la qual el Pretor podia anul·lar qualsevol acte jurídic, que encara

que vàlid, impliqués efectes injustos i perjudicials a una de les parts. I la Actio Legis Aquiliae8,

mitjançant la qual el Pretor concedia, en cas de dany causat (damnum iniuria datum), una

compensació econòmica al posseïdor de la bona fe.

Concepte similar al Favor debitoris és la stipulatio, recollida en el Digest de Justinià:

Cum quaeritur in stipulatione, quid acti sit, ambiguitas contra stipulatorem est. 9 (D. 34, 5, 26)

[Traducció: quan en una estipulació es dubta de quin és l'objecte del fet, l'ambigüitat va

contra qui estipula]

La seva aplicació en la compravenda es coneixia com emptio venditio, derivant en la forma

ambiguitas contra venditorem10:

Veteribus placet pactionem obscuram vel ambiguam venditori et qui locavit nocere, in quorum

fuit potestate legem apertius conscribere.11 (D. 2, 14, 39)

[Traducció: Sembla bé als antics, que un pacte fosc o ambigu perjudiqui al venedor i al

qual va arrendar en la potestat del qual va estar consignar més clarament la llei]

Labeo scripsit obscuritatem pacti nocere potius debere venditori qui id dixerit quam emptori,

quia potuit re integra apertius dicere.12 (D. 18, 1, 21)

[Traducció: Va escriure Labeó, que la foscor d'un pacte més aviat ha de perjudicar al

venedor, que n'hi ha expressat, que al comprador, perquè va poder, estant íntegre el

negoci, expressar-ho amb més claredat.]

Com veiem el principi in ambiguitas es va crear per sancionar la part que afavoria l’ambigüitat.

No obstant, en l’evolució del dret romà, potser gràcies al contacte amb el cristianisme i el seu

precepte d’ajuda al dèbil amb conceptes com humanitas o benignitas, canviarà el seu

fonament diluint el precepte d’ambigüitat o foscor i afavorint directament a la part considerada

més dèbil en la relació, beneficiant sempre al comprador. Ara ja no s’havia de discutir si un

contracte era ambigu o no, sinó que directament, el venedor havia de redactar de forma clara

7 Més informació a: http://derecho.laguia2000.com/derecho-procesal/in-integrum-restitutio 8 Més informació a: http://derecho.laguia2000.com/derecho-romano/lex-aquilia 9 Polo Arévalo, E. M. Una reflexión actual del principio de interpretación in Ambiguitas contra Stipulationen. En Revista Internacional del Derecho Romano, Octubre 2015, pàg 195 10 Rodríguez Olmos, J. M. (2008) Contexto y construcción de la regla “interpretatio contra proferentem” en la tradición romanista. Revista de Derecho Privado, núm. 14 11 Polo Arévalo, E. M., op. cit., pàg. 198 12 Ibídem

http://derecho.laguia2000.com/derecho-procesal/in-integrum-restitutio

http://derecho.laguia2000.com/derecho-romano/lex-aquilia



i concisa el contingut de les clàusules, en cas contrari, s’interpretaria de forma desfavorable

per a ell.13

Julianus libro quinto decimo inter eum, qui sciens quid, aut ignorans vendidit, dIifferentiam facit

in condemnatione ex emto; ait enim, qui pecus morbosum, aut tignum vitiosum vendidit, si

quidem ignorans fecit, Id tantum ex emto actione praestiturum, quanto minoris essem emturus,

si id ita esse sciissem; si vero sciens reticuit, et emtorem decepit, omnia detrimenta, quae ex

ea emtione emtor traxerit, praestiturum el. Sive igitur aedes vitio tigni corruerunt, aedium

aestimationem, sive pecora contagione morbosi pecoris perierunt, quod interfuit idonee

veniisse, erit praestandum. (D. 19, 1, 13)

[Traducció: Estableix Julià diferència en el llibre quinzè en la condemna per l'acció de

compra entre el que sabent, o amb ignorància, va vendre alguna cosa; perquè diu, que

el que va vendre bestiar malalt, o una fusta defectuosa, si veritablement ho va fer amb

ignorància, ha de ser responsable per l'acció de compra només de tot el que per menys

ho hagués jo d'haver comprat, si jo hagués sabut que estava així . Però si sabent-ho

va callar, i va enganyar al comprador, hi haurà de respondre de tots els perjudicis que

el comprador hagués experimentat per aquella compra. Així, doncs, si la casa es va

desplomar per vici de la fusta, s'haurà de pagar l'estimació de la casa, i si van morir

altres besties pel contagi del bestiar malalt, s'haurà de pagar el que va importar que

s'hagués venut sa.]

Aquesta regla, es rescatarà durant el s. XX per establir com a principi bàsic que, en cas

d’ambigüitat dels contractes, la interpretació sigui sempre favorable als interessos del

consumidor, ja que ocupa una posició inferior respecte al venedor.

A banda del Digest, també trobem textos amb clàusules proteccionistes a la resta de

documents del Corpus iuris civilis:

Al Codex repetitae praelectionis, trobem aquesta legislació sobre l’aprovisionament i venda

del blat14:

Constitutio, certum modum praestationi civilium annonaium Constantinopoli proponens, definit

etiam, quomodo in transferendis annionis procedendum sit, muletam non parentibus

imponenus. (C. 1, 44, 1)

13 Ibid., pàg. 200 14 Ledesma, J. D. J. (1982). Bases romanísticas de la legislación protectora del consumidor, en Revista de la Facultad de Derecho de la Universidad de México (UNAM) 32 núm. 121-123, pàg 349



[Traducció: Aquesta constitució, que assenyala certa quantitat per a la prestació de

provisions (de blat) civils a Constantinoble, defineix també com s'hagi de procedir per

a la transferència i venda de les provisions, imposant una multa als que desobeeixin.]

A les Novellae constitutiones, la constitució CXXII imposa severes sancions al comerciant

defraudador, del triple del valor defraudat15:

Cognovimus, post castigationem aecundum domíni dei clemntiam factain eco, qui negotiations

et artificia exercent…… avaritiae se dedisse, et duplicia atque triplicia pretia et mercedes contra

veterem consuetudinem exigere…….. Sciant autem illi, qui quidquam amplius, quam vetus

consuetudo fert, exigunt, fore ut triplicemm quantitatem fisco inferre cogantur, si ultra id, quod

ab initio constitutum fuerit, eos accepisse vel dedisse appareat

[Traducció: Hem sabut, que, després del càstig donat acord amb la clemència del

senyor Déu, els que es dedicant a negociacions i a artificis ....... s'han lliurat a l'avarícia,

i exigeixen contra l'antic costum dobles i triples preus i retribucions ... .. Mas sàpiguen

els que exigeixen alguna cosa més del que consent l'antic costum que haurà de succeir

que seran obligats a pagar-li al fisc triple quantitat, si aparegués que ells van donar o

rebre més del que des d'un principi es trobés establert.]

Per concloure, cal recordar la premissa amb la que he obert aquest apartat: en el món antic

no es pot parlar de l’existència de cap mena de legislació en matèria de protecció al consum.

I Roma, no és diferent a la resta de civilitzacions. No obstant, a la Roma imperial les mesures

imposades per emperadors, pretors, qüestors i prefectes, es van acostar bastant al que avui

coneixem com protecció al consumidor, construint un sistema legislatiu en favor dels més

desfavorits i contribuint a fer més fàcil i còmoda la vida a la societat a la qual pertanyien.

2. Edat medieval

L'Edat medieval, període comprès des de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, l'any 476 i

el descobriment d'Amèrica, al 1492, es va caracteritzar, principalment durant l'Alta Edat

medieval, per ser un període de retraïment cultural, social i filosòfic.

La fracció de l'Imperi Romà i la conseqüent dispersió de poder, va propiciar la descomposició

d'una estructura centralitzada en diferents estats feudals. Aquest fet va reduir l'activitat

15 Ibídem



comercial a nivells molt inferiors als de la Roma imperial, fins a tal punt, que l'economia va

retrocedir a una situació de caràcter domèstic molt semblant a la de les antigues ciutats estat

de Grècia i Mesopotàmia. Aquest retrocés també va afectar al que podríem considerar els

drets del consumidor, que pràcticament van desaparèixer.

Posteriorment, ja en la Baixa Edat medieval, amb l'aparició dels gremis professionals es va

incrementar el control del comerç. Si bé és cert que els gremis van néixer i van operar amb

l'objectiu de protegir els seus agremiats i les seves activitats, la seva tasca de regulació també

va afavorir, en bona mesura, els consumidors ja que van controlar tant els preus com la qualitat

dels productes. Per exemple, els gremis de carnissers, peixaters i forners, de gran importància

sobretot a les grans ciutats europees, van promulgar reglaments per a impedir les

adulteracions dels aliments i van fixar el compliment de certes mesures higièniques en el

tractament i comerç dels aliments.16

Tot i això, com afirma el professor Amaro López, no hem d’oblidar que en l’Edat medieval els

coneixements sobre higiene, inspecció i control alimentari es basaven en les creences

religioses i en les conclusions extretes de l’observació i l’experiència. Es a dir, en una

inspecció empírica però poc científica i no exempta de supersticions.17

La descomposició de l'estructura romana va ser menor en el que a filosofia es refereix. Com

ja he descrit anteriorment, conceptes com humanitas o benignitas introduïts en el dret romà

després de la seva conversió al cristianisme, continuen encoratjant el dret canònic, favorable

al respecte a la bona fe. Filòsofs com Tomàs d'Aquino (1225-1274)

transmeten la noció del just preu i legítim.

En els seus escrits, Aquino va combinar les idees clàssiques

d'Aristòtil amb les lleis cristianes, cimentant la base del que avui

coneixem com a filosofia escolàstica.

En el seu compendi teològic Summa Theologiae, secció "Divisió de

la Justícia", Tomàs d’Aquino discuteix el concepte del just preu, com

una cosa necessària per evitar l'enriquiment abusiu i sospitós de qui

imposés uns preus alts als seus productes o serveis.

16 Amaro López, M. Á. (2008) Higiene, inspección y control de los alimentos: pasado presente y futuro, Universidad de Córdoba, Facultad de Veterinaria, Departamento de bromatología e higiene de los alimentos, Córdoba – Argentina, pàg 4 17 Ibídem

Figura 6: Tomàs d'Aquino



Això vol dir que, com els pensadors clàssics, Tomàs d’Aquino desestimava tot ànim de lucre

qualificant-lo com injust i pecaminós?. No, per al pensador d'Aquino, el comerciant deu ser

compensat tant per la seva mà d'obra com pels riscos que assumeix en transportar béns d'on

són abundants a on escassegen. No obstant això, els seus guanys deuen ser moderats i s'han

d'adreçar al benefici de tota la comunitat. Vegeu com a exemple la qüestió 77 El frau que es

comet en les compravendes en el seu article 4 És lícit en el comerç vendre alguna cosa més

car del que es va comprar?:

No obstante, el lucro, que es el fin del comercio, aunque en su esencia no entrañe algún

elemento honesto o necesario, tampoco implica por esencia nada vicioso o contrario a la virtud.

Por consiguiente, nada impide que ese lucro sea ordenado a un fin necesario o incluso honesto,

y entonces la negociación se volverá lícita. Así ocurre cuando un hombre destina el moderado

lucro que adquiere mediante el comercio al sustento de la familia o también a socorrer a los

necesitados, o cuando alguien se dedica al comercio para servir al interés público, para que no

falten a la vida de la patria las cosas necesarias, pues entonces no busca el lucro como un fin;

sino remuneración de su trabajo. (IIa, IIae, c77, a4)18

Malgrat això, desconfiava de l'actitud del comerciant, per això, segons J. Baldwin, Aquino fa

una crida perquè, tant les convencions humanes com la llei divina, regulin el mercat contra la

fixació de preus enganyosos, l'especulació19 i el frau i engany deliberat, frenant així els

excessos egoistes que dominaven el comerç.

Hay que decir: Acerca de un objeto que se halla en venta se pueden considerar tres clases de

defectos: el primero se refiere a la naturaleza del objeto; y si el vendedor conoce este defecto

de la cosa que vende, comete fraude en la venta, y ésta, por esa misma razón, se vuelve ilícita.

El segundo defecto refiérase a la cantidad, que se conoce por medio de las medidas; y así, si

alguien, a sabiendas, emplea una medida deficiente al realizar la venta, comete fraude y la

venta es ilícita; por lo que prescribe.

El tercer defecto atañe a la calidad; por ejemplo, si es vendido como sano un animal enfermo;

y si alguien hace esto conscientemente, comete fraude en la venta y, por tanto, ésta resulta

ilícita.

18 Tomás de Aquino (2001) Suma de teología. (Cinc volums). Biblioteca de Autores Cristianos. 4a. Edició, Madrid. Volum III, Part II-II (a), pàg. 598-599. [consultat el 20 de setembre de 2016] Disponible en http://biblioteca.campusdominicano.org/suma.htm 19 Baldwin, J. (1959). The Medieval Theories of the Just Price: Romanists, Canonists, and Theologians in the Twelfth and Thirteenth Centuries. Transactions of the American Philosophical Society, 49(4), 1-92. [consultat el 20 de setembre de 2016] Disponible en http://www.jstor.org/stable/1005819 doi:1

http://biblioteca.campusdominicano.org/suma.htm

http://www.jstor.org/stable/1005819%20doi:1



En todos estos casos no sólo se peca realizando una venta injusta, sino que además se está

obligado a la restitución. Pero si el vendedor ignora la existencia de alguno de los antedichos

defectos en la cosa vendida, no incurre en pecado; porque sólo materialmente comete una

injusticia, pero su acción en sí no es injusta, como en otro lugar hemos visto (c.59 a.2). Más

cuando tenga conocimiento de ello está obligado a recompensar al comprador. (IIa, IIae, c77,

a2)20

A mesura que avançava l'Edat medieval i es desenvolupava el comerç, la filosofia tomista va

haver d'adaptar-se a l'exigència de la llei de l'oferta i la demanda. Per això, pensadors

escolàstics posteriors, van introduir elements propis de les dinàmiques dels mercats.

Bernardí de Siena (1380-1444) i Juan de Matienzo (1520-1579) consideraven que el preu just

és un fenomen social i, per tant, ha de ser establert per la comunitat. Segons aquests filòsofs,

hi ha dos tipus de preu: el legal, establert per llei per l'autoritat pública per al bé comú, i el

natural, espontani o lliure, sense lleis que el regulen, i obtingut per l'estimació pròpia del

mercat. Per a ells, el preu més just sempre serà l'estipulat pels governants i els administradors,

en els quals recaurà l'obligació de taxar el major nombre de productes i serveis.

Luis de Molina (1535-1600) va fer un pas més i acceptà com a preu just d'una cosa el seu

valor quantificat en la utilitat humana que posseeix i en l'estima per posseir-la, menyspreant

el seu valor natural. D'aquesta manera s'explicava com podia valer més una pedra preciosa,

la utilitat de la qual era simplement adornar, a per exemple, el bestiar o el gra. En aquest sentit,

els escolàstics no es van posar d'acord en la taxació dels considerats articles de luxe.

Francisco de Vitòria (1483-1546), per exemple, va declarar que el venedor de tals béns,

superflus i frívols, podia acceptar el que un comprador informat oferís a pagar, sempre que no

hagi frau, engany o coerció21.

Pel que si estaven d'acord era a considerar el monopoli com nociu per al bé comú. Amb

l'aparició dels gremis, els pensadors escolàstics no van dubtar a acusar-los de pactar preus

per elevar-los o reduir-los en benefici sempre del venedor i a costa del consumidor. Per

exemple, John Wycliffe (1320-1384), va acusar els manobres lliures i altres artesans de

conspirar per demanar més que un salari just i oprimir així, a altres homes22.

20 Tomás de Aquino, op. cit., pàg. 596 21 De Roover, R., El concepto de precio justo: Teoria y política econòmica. En revista Estudios Publicos, núm. 18, tardor de 1985, pàg. 21-40. [consultat el 23 de setembre de 2016] Disponible en http://www.institutoacton.com.ar/oldsite/articulos/rroover/artroover2.pdf 22 Ibid, pàg 36

http://www.institutoacton.com.ar/oldsite/articulos/rroover/artroover2.pdf



En definitiva, fins a l'aparició de les grans ciutats i per tant de la burgesia, el sistema feudal,

pensava més en la guerra que en el comerç. L'economia era predominantment agrícola i de

subsistència. Les lleis per protegir els consumidors eres molt escasses i simples i l’aparició

dels gremis no va facilitar les coses. Podríem dir que la protecció s’autoregulava entre les

parts: els botiguers i artesans venien els seus productes en els mercats, a uns clients fixes i

coneguts i sabien que, en cas d’oferir bens o serveis de poca qualitat, anirien a la fallida

ràpidament.

3. Edat moderna

L'Edat moderna, període comprès entre el descobriment d'Amèrica en 1492 i la Revolució

Francesa en 1789, es caracteritza per ser una època de profundes transformacions socials,

culturals, econòmiques i polítiques que van propiciar la transició entre dos models de

producció: el feudalisme i el capitalisme mercantil.

El vell ordre medieval (noblesa i clergat) és desplaçat gradualment per la burgesia, una nova

classe mitjana que va emergir gràcies a l'auge que el comerç adquireix a causa dels grans

descobriments i l'expansió territorial, i que es reforça al s. XVIII quan la revolució industrial i

l'augment de producció, va permetre als capitalistes convertir-se en classe dominant.

Al llarg de l'Edat medieval, l'Església catòlica va exercir com a autoritat religiosa, política i

econòmica. A mesura que augmentava el poder de la classe mitjana benestant i aquesta

disposava de temps i diners per dedicar-lo a la seva formació,

augmentava la denúncia a l'opressió religiosa.

Però no va ser fins l'auge de la Reforma quan s'aconseguís escapçar

l'autoritat suprema de l'Església. Amb això, l'acceptació cega de la

doctrina eclesial es va enfonsar i va aparèixer un nou corrent que va

explorar amb entusiasme tots els assumptes seculars i va utilitzar el

pensament crític per posar a prova la totalitat dels camps del saber.

Parlem de l'Humanisme i la Il·lustració.

Va ser una època sense precedents, en la qual el coneixement, la raó

i el progrés van ser la gasolina que va permetre entendre i millorar la

societat del moment. L'Humanisme va defensar la importància de

l'home davant la teologia i va advocar per les llibertats de l'individu i el

Figura 7: L'Encyclopédie, de Diderot i d'Alembert



lliure pensar, donant origen al món occidental modern, incloent la ciència moderna i la

democràcia liberal.

Ara ens toca formular-nos una pregunta que resulta òbvia: Quina influència va tenir sobre els

drets del consumidor aquesta societat canviant, liberal i progressista? La resposta en canvi

no és tan predictible: la protecció al consumidor, en el millor dels casos, va continuar sent tan

precària com en l'Edat medieval: control de pesos, mesures i d'alguns aliments. A més, amb

l'aplicació de les teories liberals i el principi de la no intervenció de l'estat, al costat de certes

doctrines com per exemple la del Caveat emptor, i el principi del laissez-faire, la cosa va

empitjorar.

Aquesta situació, que no només es va donar en l'Edat moderna, sinó que es va perllongar

durant gran part de la contemporània, va donar lloc a múltiples abusos contra els consumidors,

sector totalment ignorat per un sistema legal que únicament protegia el productor i

l'intermediari.

3.1. Caveat emptor

La doctrina del Caveat emptor, que el comprador sigui previngut, (Emptor vol dir comprador

en llatí i el verb cavere, precaució) va aparèixer a principis del s. XVII en els països

anglosaxons. Segons ella, el comprador havia de valer-se dels seus coneixements i utilitzar

el sentit comú en la formalització de la compra, per la qual cosa, en cas de disconformitat,

havia d'acceptar el cost de la seva falta d'atenció i no podia demandar al venedor.

Aquesta màxima implica que els venedors no tenien el deure de revelar tota la informació d'un

producte. És a dir, podien amagar tot allò que els pogués ser perjudicial i fins i tot tergiversar

la realitat en el seu profit propi, sempre que no hagin pogut incórrer en falsedat manifesta. Era

responsabilitat dels compradors recollir tota la informació necessària i comprovar si el venedor

s'ajustava a la realitat.

Com es pot intuir ràpidament, aquesta doctrina acollia com una cosa natural que el venedor

intentés obtenir avantatges a costa del consumidor. Es pot entendre la seva aplicació ja que

fins ben entrada la segona meitat del s. XVIII, les mercaderies generalment es negociaven en

els mercats, on els compradors tenien l'oportunitat d'examinar-les abans de comprar. Però

amb l'arribada de la Revolució industrial i la producció a gran escala, canvia l'enfocament

mercantil existent. A partir d'aquest moment els venedors i els compradors ja no sempre es

trobaven a la mateixa fira o mercat, fins i tot podien fer-se tractes a distància. D'altra banda,

la producció a escala va propiciar que un mateix producte pogués ser venut per diferents



venedors, el que va fer que aquests s'adonessin que la qualitat del producte era un factor

important per ser competitius en el gran mercat.

Aquesta nova situació, propiciada pels grans canvis de la revolució industrial i el consegüent

augment del comerç internacional, va ser un factor decisiu perquè la legislació necessités

adaptar-se a l'evolució del mercat i, sobretot en la primera part del s. XIX, el Caveat emptor

passés a ser d'ús residual.

3.2. Laissez-faire

Un altre dels principis que va perjudicar la posició del consumidor respecte al venedor va ser

el conegut com laissez-faire. Aquesta doctrina, que etimològicament prové de l'expressió

Laissez faire, laissez passer, le monde va de lui même, (deixeu fer, deixeu passar, el món va

sol), afirma que un sistema econòmic ha d'estar lliure de qualsevol intervenció del govern i

només s'ha de regir per les forces pròpies del mercat.

Aquesta doctrina neix a la França del s. XVIII de la mà dels fisiòcrates François Quesnay

(1694-1774) i Victor Riquetti, marquès de Mirabeau (1715-1789), i en la seva creença en una

naturalesa generosa i una bondat humana innata. Quesnay i Riquetti, afirmaven que els

governs devien deixar fer a l'individu segons el seu criteri propi, excepte en els casos en que

es veiessin perjudicades les llibertats socials.

La seva base la trobem en la teoria de la "mà invisible" del

fisiòcrata escocès Adam Smith (1723-1790), pare de les teories del

lliure mercat o lliurecanvisme, segons la qual els éssers humans

estan motivats de forma natural pel seu propi interès i quan no

s'intervé en les seves activitats econòmiques, aquest egoisme

responsable repercuteix de forma beneficiosa en la societat

produint un equilibri en el sistema de producció i canvi, basat en el

mutu benefici.

En la medida en que todo individuo procura en lo posible invertir su capital en la actividad

nacional y orientar esa actividad para que su producción alcance el máximo valor, todo individuo

necesariamente trabaja para hacer que el ingreso anual de la sociedad sea el máximo posible.

Es verdad que por regla general ni intente promover el interés general ni sabe en qué medida

lo está promoviendo. Al preferir dedicarse a la actividad nacional más que a la extranjera sólo

persigue su propia seguridad; y al orientar esa actividad de manera que produzca un valor

Figura 8: Adam Smith



máximo busca sólo su propio beneficio, pero en este caso como en otros una mano invisible

lo conduce a promover un objetivo que no entraba en sus propósitos. El que sea así no es

necesariamente malo para la sociedad. Al perseguir su propio interés frecuentemente

fomentará el de la sociedad mucho más eficazmente que si de hecho intentase fomentarlo. (La

Riqueza de las Naciones, IV, ji)23

Aquestes dues doctrines econòmiques, que es van convertir en dominants en el pensament

econòmic del món occidental durant els segles XVIII i XIX, i que perseguien la igualtat de

condicions entre el venedor i el consumidor, en un context econòmic de lliure mercat, regit per

les regles de l'oferta i la demanda i sense intervenció estatal, es van demostrar equivocades

ja que la realitat va ser que el consumidor es va convertir en víctima d'abusos pel fet de trobar-

se en situació d'inferioritat respecte al venedor, que al seu torn, veia incrementats els seus

guanys en detriment dels interessos econòmics i del benestar dels consumidors.

4. Edat contempora nia

I arribem a la Edat contemporània, període històric comprès entre la Revolució Francesa de

1789 i l’actualitat, sempre i quan els historiadors del futur no em vulguin portar la contraria...

Una de les característiques principals d’aquesta època és la velocitat en què es produeixen

les transformacions, tant en la vessant econòmica, com social, demogràfica, tecnològica,

política i cultural.

Aquest canvis també van afectar, en l’àmbit que ens pertoca, la defensa dels consumidors,

però a una velocitat distinta. Sota el meu parer, podríem distingir tres etapes diferenciades: el

s. XIX, el s. XX fins a finals de la dècada dels cinquanta, i des de la dècada dels seixanta fins

als nostres dies.

4.1. El segle XIX

A finals del s. XVIII es van produir una sèrie de canvis, tant polítics com econòmics, que van

donar pas a l’Edat contemporània. Les revolucions Francesa i Industrial van acabar amb l’Antic

Règim i van posicionar la burgesia com a classe social dominant. La burgesia, que com hem

23 Smith, A. (2009) Una investigación sobre la naturaleza y causas de la riqueza de las naciones, Madrid: Editorial Tecnos



vist abans es va gestar durant l’Edat moderna, va arribar al seu zenit al s. XIX amb una

important acumulació de capital i poder a les seves mans.

La Revolució Industrial va suposar la substitució de les activitats artesanals per la producció

en massa a les fàbriques. Com a conseqüència, a més de consolidar el sistema capitalista

occidental, va provocar un canvi demogràfic espectacular, provocat per l’emigració del camp

a la ciutat. Però també es va desenvolupar el moviment obrer, quan els treballadors, farts dels

abusos de la societat industrial burgesa, van començar a organitzar-se. Aquest fet va provocar

que la burgesia revolucionaria del s. XVIII es convertís en conservadora al s. XIX, poruga dels

naixents moviments de treballadors.

En l'àmbit de la protecció a la persona consumidora, la producció en massa imposada per la

Revolució Industrial va comportar dos factors a priori favorables. D'una banda, aquesta

producció massiva va provocar defectes de fabricació i, per tant, casos de responsabilitat. De

l'altra, el fet que un mateix producte pogués ser fabricat per diferents productors, els va obligar

a tenir la consciència que havien de fer el seu producte més desitjable per al consumidor, i

una de les maneres d'aconseguir-ho era incrementat la seva qualitat.

En definitiva, l'expansió global de la producció i distribució d'un producte, va comportar que a

partir d'aquest moment corresponia al productor (o distribuïdor) "convèncer" el consumidor

que el seu producte era el millor. El fet d'haver de vendre un producte, que era fàcilment

substituïble i que tècnicament no diferia en molt amb el de la competència, va obligar als

fabricants a començar a analitzar el comportament del comprador per fer-li veure els seus

productes com a "diferents" als del competidor. Havia nascut el consum modern. Nosaltres,

com a consumidors, som fills de la Revolució Industrial.

Però també ho som de la Revolució Francesa. Si bé és cert que el concepte de protecció al

consumidor no apareix fins a la dècada dels seixanta del s. XX, el seu origen, jurídicament

parlant, el trobem en el Codi Napoleònic i la noció de la llibertat contractual.

La Revolució Francesa va acabar amb l'Antic Règim i amb ell, la majoria de la legislació

existent. Durant el període de la Convenció Nacional i del Directori es van realitzar cinc intents

de codificar noves lleis, però no es va aconseguir amb èxit fins que Napoleó (1769-1821)

esmerçà els seus esforços en la redacció d'un nou Codi Civil.

Publicat el 21 de març de 1804 (30 ventôse An XII), representa una barreja d'individualisme

liberal i conservadorisme propi de Napoleó, però incloent les conquestes revolucionàries



bàsiques, com ara la igualtat davant la llei i els drets de propietat i compravenda. El Codi Civil

va ser el primer de 4 codis més, entre ells, el Codi de Comerç, publicat en 1807.

Segons el jurista Jorge Barrera Graf, els dos codis van recollir

totes les característiques econòmiques i socials pròpies de

l'època i van apuntar la base d'un incipient dret industrial que,

sobretot i principalment, protegia l'empresa, però també

establia el principi d'igualtat de les parts del contracte i, per

tant, la seva igualtat de protecció.

Aquesta tendència protectora de la unitat industrial, també es

va manifestar a Anglaterra amb el naixement del liberalisme

econòmic. El Codi Napoleònic y el Common law (sistema de

dret anglosaxó) es van propagar arreu del món occidental, el primer, en el continent europeu

i posteriorment en Llatinoamèrica i Àsia; el segon, pels Estats Units i les colònies angleses.24

Vegem alguns dels articles del Codi Civil:

El vendedor está obligado al saneamiento por aquellos vicios ocultos de la cosa vendida que

la hagan inútil para el uso a que se destina, o que disminuyen este uso de tal modo que no la

hubiera adquirido el comprador, o no habría dado tanto precio por ella, si los hubiese conocido.

(Art. 1641, III, VI, IV, III-II) 25

Es responsable de los vicios ocultos aun cuando él no lo los hubiese conocido, a no ser que en

tal caso haya estipulado la liberación de todo saneamiento. (Art. 1643, III, VI, IV, III-II) 26

En el caso de los artículos 1641 y 1643, el comprador tiene la elección de devolver la cosa, y

hacer que se le restituya el precio, o retener la cosa y hacer que se le reintegre aquella parte

de precio que se estime por peritos. (Art. 1644, III, VI, IV, III-II) 27

Si el vendedor sabía los vicios de la cosa, está obligado, a más de la restitución del precio que

recibió, a indemnizar al comprador de todos los daños e intereses. (Art. 1645, III, VI, IV, III-II) 28

24 Barrera Graf, J. (1976). La Ley de Protección al Consumidor. Jurídica, (8), 179-232. Pàg. 180 25 Código Napoleón, con las variaciones adoptadas por el cuerpo legislativo el día 3 de Septiembre de 1807, Madrid, En la imprenta de la hija de Ibarra, 1809. Pàg. 309. En la seva edició digital, reproducció fotogràfica facsímil, Catàleg FAMA de la Biblioteca de la Facultad de Derecho de la Universidad de Sevilla. Disponible en http://fama2.us.es/fde/codigoNapoleon.pdf [consultat el 05 d’octubre de 2016] 26 Ibídem 27 Ibídem 28 Ibídem

Figura 9: Napoleó Bonaparte

http://fama2.us.es/fde/codigoNapoleon.pdf



El Codi Napoleònic va sobreviure al seu creador, es va mantenir després de la restauració

dels Borbó en 1815 i posteriorment, va servir com a base en els sistemes legals de més de

20 països d'arreu del món.

4.2. El segle XX

El segle XX va ser una època de grans i accelerats canvis que van afectar diversos aspectes

de la societat, tant en l'àmbit polític com econòmic, històric, científic i cultural. És el segle en

què els avenços tecnològics, mèdics i científics s'han desenvolupat tan vertiginosament que

han transformat per sempre, i de manera irreversible, la vida dels éssers humans. Des del

descobriment de la penicil·lina fins a la conquesta de l'espai, són exemples de com l'home del

segle XX ha treballat per ampliar el coneixement i buscar el progrés.

Però també ha estat el segle més sagnant de la història de la humanitat. La primera meitat del

segle va veure amb horror dues guerres mundials (1914-1918 i 1939-1945), els dos conflictes

bèl·lics més devastadors de la història, amb milions de víctimes civils i militars.

Com ja he apuntat en l'apartat anterior, el s. XIX es tanca amb les demandes proletàries contra

els abusos de la burgesia capitalista. A la primera dècada del s. XX, les profundes

transformacions en el camp de la indústria i la tecnologia van propiciar l'aparició de

l'anomenada "societat de masses" i l'augment de producció i consum que comporta parell. Va

ser una dècada de "fals benestar" (invenció del motor de combustió, desenvolupament de les

indústries elèctriques, el cinema, la ràdio, etc.) però que només va beneficiar les classes

benestants i va aprofundir les dificultats i el malestar social de les baixes.

Un altre factor afeblidor va ser el desenvolupament incontrolat del capitalisme que es va donar

en les primeres dècades del segle. Els profunds canvis en l'economia mundial van afectar tant

les polítiques internes dels Estats com a les relacions entre ells. Les ambicions imperialistes i

colonials dels estats europeus, generades principalment pel desenvolupament industrial i

capitalista a què feia referència anteriorment, i el seu afany per augmentar la seva riquesa

gràcies als recursos i les matèries primeres dels territoris conquerits, van provocar friccions

que van desembocar en la primera Guerra Mundial, el primer conflicte global de la història

humana.

El redisseny europeu que va provocar la Gran guerra, va influenciar en els esdeveniments

posteriors que van portar al naixement de l'URSS, el primer estat comunista, i l'auge dels

feixismes, fins que en el 1939 la situació va desembocar en la Segona Guerra Mundial, la

major contesa bèl·lica i el conflicte més mortífer en la història de la humanitat.



5.2.1 Fins a finals de la dècada dels cinquanta

El s. XX també va ser el que va veure néixer els primers moviments de consumidors

(consumerism) per tal de reclamar certes regulacions que els defensessin de l'abús dels

proveïdors.

El moviment inicial es va donar als Estats Units en la primera dècada del segle. Segons el

parer del jurista mexicà José Ovalle Favela, tres van ser els factors principals que el van

provocar: primerament, un augment de preus considerable, en segon lloc, una sèrie

d’escàndols relatius a les substancies farmacèutiques i en tercer lloc, l'enrenou provocat amb

l'aparició de la novel·la The Jungle del novel·lista nord-americà Upton Sinclair29. Sinclair

retratava les dures condicions de vida dels immigrants a Chicago. Per documentar-se, va

visitar els escorxadors de la ciutat, on treballaven principalment aquest col·lectiu, i va exposar

les múltiples pràctiques insalubres de la indústria càrnica. El que va relatar va escandalitzar

als seus lectors primerament i a la totalitat de la població nord-americana després.

....les salsitxes que s'importaven d'Europa i que havien estat rebutjades allà, ja florides i

blanques, se les tractava amb bòrax i glicerina, es bolcaven en les tremuges i es processaven

de nou pel consum alimentari. També s'aprofitava la carn que anava tirada per terra, a la brutícia

i les serradures, on els obrers trepitjaven i escopien milions de gèrmens. Hi havia, també, carn

apilada sobre la qual gotejava l'aigua que traspuava dels sostres i corrien les rates per milers.

La foscor que regnava en aquells antres impedia veure a dos passos de distància, però un

obrer que passés la mà per aquests munts de carn trobava sempre la massa coberta

d'excrements secs dels rosegadors. Les rates, en efecte, constituïen una veritable plaga que

els patrons intentaven exterminar deixant pa enverinat en els magatzems. Així, les rates morien

a centenars i, després, aquestes, el pa, el verí i la carn anava tot plegat a les tremuges de

trituració. I això no és broma. La carn es carregava en vagonetes per paletades i els obrers no

s’agafaven la molèstia d’apartar una rata quan veien el cadàver de l’animal amb la carn.30

Les protestes que es van originar i els moviments de consumidors que es van mobilitzar, van

portar a l'administració nord-americana a fer una sèrie de reformes. En 1906 es va aprovar la

Llei sobre la Genuïnitat de les Substàncies Alimentàries i Farmacèutiques i la Llei sobre la

Inspecció de la Carn; en 1914 es va crear la Comissió Federal de Comerç, encarregada de

reglar l’activitat comercial i evitar les pràctiques comercials deslleials. D’aquesta manera, i

29 Ovalle Favela, J. (2000) Derechos del Consumidor, Cámara de Diputados, LVII Legislatura, Universidad Nacional Autónoma de México, Colec. Nuestros Derechos, Pàg. 3 30 Sinclair, U. (1906). The jungle. New York, Grosset & Dunlap. Pàg. 161-162 [consultat el 08 d’octubre de 2016]. [Traducció pròpia] Disponible en http://darrow.law.umn.edu/documents/The_Jungle_Upton_Sinclair.pdf

http://darrow.law.umn.edu/documents/The_Jungle_Upton_Sinclair.pdf



encara que sigui de rebot, es va començar a protegir al consumidor, i el què és més important,

va identificar als consumidors com un grup diferenciat al que brindar protecció.

L'any 1916, en la Cort d'Apel·lacions de Nova York, el jutge

Benjamin Cardozo va aplicar per primera vegada una sentència

contra la negligència en la responsabilitat d'un producte

defectuós. Estem parlant del cas MacPherson v. Buick Motor Co.

El senyor MacPherson va comprar un cotxe fabricat per Buick

Motor Co. a través d'un distribuïdor. Un dia, conduint amb el

vehicle, es va trencar un dels radis de fusta d'una de les seves

rodes i el senyor MacPherson va sortir expel·lit fora del cotxe,

provocant-li serioses ferides.

MacPherson va emprendre accions legals contra el fabricant, ja

que el motiu de l'accident va ser que la fusta amb la qual estava fabricada la roda, era

defectuosa. Per acabar de complicar el cas, la roda no la va fabricar Buick Motor Co. sinó una

companyia subcontractada.

Buick Motor Co. va al·legar que no tenia cap responsabilitat perquè, com fins el moment les

responsabilitats es basaven en la llei de contractes, si de cas el responsable seria amb qui va

contractar el comprador, és a dir, el distribuïdor del cotxe. Per a això, es recolzava en el cas

britànic de Winterbottom v. Wright, el 1840, on un cotxer del correu reial va resultar ferit en un

accident degut a que els cargols que subjectaven els eixos del carro estaven mal col·locats.

El cotxer va demandar el responsable del manteniment dels cotxes, que havia estat contractat

pel director general de correus. El tribunal va considerar que el demandant no era part del

contracte i, per tant, va fallar en contra seva.

Però en aquest cas, el jutge Cardozo va al·legar que era responsabilitat del fabricant del cotxe

perquè va ometre la inspecció deguda abans de muntar la roda en el vehicle. En la resolució,

va establir que els fabricants dels productes que afecten els interessos dels consumidors,

tenen l'obligació legal de cautela i prudència respecte a ells. Segons el jutge, els fabricants

han de preveure els efectes dels productes potencialment perillosos i, per tant, són

responsables de tractar de minimitzar el dany. S'acabava d'enderrocar una barrera existent

entre els consumidors i els fabricants de productes perillosos.

Aquesta sentència va tenir un efecte immediat i els principis establerts pel jutge Cardozo van

ser seguits per tots els tribunals dels Estats Units.

Figura 10: Benjamin Cardozo



A la dècada dels trenta, també als Estats Units, es van produir noves protestes de

consumidors, recordant les que hi va haver a primers de segle. En aquest cas, per a Ovalle

Favela, tres van ser els motius principals: l’augment exagerat de preu dels productes, la vaga

de mestresses de casa de Detroit i la comercialització de l’elixir sulfanilamida:31

En la dècada dels trenta, quan la societat americana es trobava sumida en plena depressió

econòmica, es van augmentar exageradament els preus dels productes, principalment els

considerats de primera necessitat.

En 1935, a Detroit, un grup de mestresses de casa en protesta pels alts preus de la carn, van

assaltar i van cremar una enorme planta de processament. Les mestresses de casa de

Chicago es van unir a la protesta i les dues van protagonitzar un seguit de marxes que van

paralitzar la indústria càrnica d'ambdues ciutats.

En 1937, S.E. Massengill Co va comercialitzar l'elixir sulfanilamida, un preparat farmacèutic

compost per sulfanilamida dissolta en dietilenglicol, una substància verinosa per als humans.

Ho va fer afegint saboritzants de gerd sense haver realitzat prèviament proves amb animals,

pràctica ja habitual en l'època, però no d'obligat compliment. El resultat va ser desastrós, va

ocasionar una intoxicació massiva amb milers d'afectat i la mort de més de 100 persones.

El clam públic per aquest incident, afegit als anteriorment explicats, van portar a l'aprovació

de la Llei Federal d'Aliments, Medicaments i Cosmètics de 1938, que obligava les empreses

farmacèutiques a realitzar proves de seguretat amb animals abans de comercialitzar un

medicament i dotava a la Food and Drug Administration de competències per supervisar la

seguretat dels aliments, els medicaments i els cosmètics.

Després, la foscor, la Segona Guerra Mundial, per tornar a la llum amb una reconstrucció

econòmica veloç i eficient que va portar Occident al major creixement econòmic de la seva

història.

Europa i els Estats Units havien après dels seus errors passats i es van conjurar per no tornar

a repetir-los. Per això, després d'una guerra devastadora, que va assolar gairebé del tot

Europa, els governants van decidir cooperar econòmicament entre ells, no reclamant deutes

de guerra ni aplicant polítiques econòmiques tan proteccionistes com les que es van donar

després de la Primera Guerra Mundial, que van portar al món occidental a una recessió sense

precedents.

31 Ovalle Favela, J. op. cit., pàg. 3



D'altra banda, Estats Units va fer un pas més i va decidir ajudar financerament als països en

reconstrucció. (Pla Marshall).

Per a la societat nord-americana el final de la guerra va ser un alleujament i un orgull, eren els

guanyadors, ningú podia discutir la seva supremacia tant militar com econòmica i tenien ganes

de gaudir-ho.

Després de la implantació de l'anomenat Estat de benestar, la prosperitat econòmica va trucar

a la porta d'una classe mitjana que havia estat privada de béns materials en el període

d'entreguerres i la gran depressió dels anys 30 i, per tant, disposada a consumir.

Els salaris i les cobertures socials van millorar. Es va incrementar la producció i,

conseqüentment, el consum, fins i tot el de productes totalment superflus, que van ser

publicitats com absolutament imprescindibles. L'industrial incrementava el seu capital, fet que

repercutia al salari del treballador, i de retruc, de nou a l'industrial, ja que les seves vendes

augmentaven.

Es comprava de tot, ja que qualsevol cosa era millor que res, independentment de la qualitat

del producte. Era la nova forma de vida americana, si vols realitzar-te a la vida, consumeix

tota mena d'articles.

No es fabricava pensant en les necessitats del consumidor, ni en la seva seguretat, només en

vendre el màxim de productes per maximitzar beneficis, sense importar que per aconseguir-

ho s’hagués d’abusar del consumidor.

Com a conseqüència d'aquesta situació, els conflictes de consum es van incrementar

exponencialment, i els sistemes tradicionals de resolució es van revelar insuficients a causa

de la durada i els costos dels processos. El consumidor estava indefens davant dels abusos

dels més poderosos.

5.2.2 La dècada dels seixanta

I arribem al final del nostre estudi, la dècada dels seixanta, època en la qual neix jurídicament

el concepte de protecció al consumidor, gràcies al reconeixement de l'estat de consumidor i

de les particularitats pròpies de la relació de consum enfront de les relacions jurídiques civils

o comercials.

El desenvolupament econòmic i la massificació en la producció i el consum que es va donar

en la dècada dels cinquanta als Estats Units, va comportar un canvi en la manera d'interactuar



entre consumidors i proveïdors. Del tracte directe a les transaccions despersonalitzades i

estandarditzades. Si a això sumem els abusos tan exagerats als que aquest nou sistema

sotmetia els consumidors i la creació de les primeres associacions defensores dels drets del

consumidor, (com la que va fundar l’advocat Ralph Nader) van ser motius més que suficients

perquè l'administració es plantegés la necessitat de crear noves formes de protecció jurídica,

que fossin acompanyades d'una intervenció estatal.

Com ja vaig apuntar en la introducció a aquest treball, va ser el

president John F. Kennedy qui va reconèixer com a grup econòmic

els consumidors i va assumir la defensa dels seus drets. Va cimentar

la base dels drets bàsics dels consumidors.

El seu discurs del 15 març 1962 s'iniciava amb una clara intenció de

significar la importància de la persona consumidora i la precarietat en

què es trobava:

Consumidors, per definició, ens inclou a tots. Són el grup majoritari

de l'economia, afectant i sent afectats per la pràctica totalitat de les

decisions econòmiques públiques i privades. Dos terços de la despesa total en l'economia

provenen dels consumidors. Però són l'únic grup important en l'economia que no estan

organitzats eficaçment, l'opinió és sovint ignorada. [John F. Kennedy, 1962]32

En el discurs, el president Kennedy bàsicament deia que tota persona consumidora havia de

disposar del dret a comprar productes segurs, el dret a obtenir la informació necessària per

prendre decisions informades, el dret d'elecció entre un rang d'opcions a un preu just i el dret

a ser escoltat i respost a les seves demandes per part de les administracions públiques.

Aquesta declaració va inspirar una nova generació de governants a aprovar lleis de protecció

als consumidors, reglamentant determinades àrees de comerç i establint deures i obligacions,

tant als productors com a distribuïdors i venedors de béns i serveis. D'altra banda, van sorgir

associacions de consumidors que van actuar com a agent pedagògic i com a reclam dels drets

dels consumidors.

Amb el temps, el moviment de consumidors es va estendre també a Europa on va

32 John F. Kennedy va dir: “Consumers, by definition, include us all. They are the largest economic group in the economy, affecting and affected by almost every public and private economic decision. Two-thirds of all spending in the economy is by consumers. But they are the only important group in the economy who are not effectively organized, whose views are often not heard” [consultat el 29 d’agost de 2016 a The American Presidency Project]. http://www.presidency.ucsb.edu/ws/?pid=9108 [Trad. pròpia].

Figura 11: John F. Kennedy

http://www.presidency.ucsb.edu/ws/?pid=9108



desenvolupar la seva pròpia visió i va afegir als quatre drets bàsics inspirats per Kennedy

altres quatre que definitivament posaven al centre de la qüestió la protecció del consumidor.

Els quatre drets addicionats són el dret a l'educació del consumidor, el dret a la reparació, el

dret a un medi ambient sa i el dret a la satisfacció de les necessitats bàsiques, com l'habitatge,

l'atenció mèdica i l'alimentació, entre d'altres.

Aquests vuit drets bàsics dels consumidors han inspirat a la major part d'administracions i

organitzacions de consumidors mundials a establir una base legislativa que ha permès

promoure els interessos dels consumidors i assolir l’alt nivell de protecció actual.

Però això s’escapa de l’objectiu d’aquest treball i potser serà objecte d’un altre estudi.....

5. A tall de conclusio

"Cal comprendre el passat per conèixer el present" afirmava el gran historiador i hispanista

francès Pierre Vilar (1906-2003), medalla d'or de la Generalitat de Catalunya l'any 2000.

Des de la perspectiva de la protecció al consumidor, i amb permís del mestre Vilar, jo

m'atreviria a afirmar que "Cal conèixer el passat per valorar el present", i aquest va ser el

propòsit principal que em vaig marcar en el moment d'iniciar aquest estudi i que crec ha estat

completat. Estimat lector, reflexioni sobre el que ens ha costat arribar fins on som.

No ha estat tasca fàcil, per assolir-ho hem hagut de fer un viatge de més de 3 mil·lennis.

Documentar-se sobre els drets del consumidor previs al segle XX era com buscar en el no

res. I en part és normal, simplement no existia la figura del consumidor ni del consum com

avui l'entenem. Per això, les meves fonts han hagut de ser altres: dret civil, mercantil i la

sempre estimada filosofia, entre d'altres.

Com hem vist, han estat molts els esforços i molts els abusos que els nostres avantpassats,

com a consumidors, han hagut de patir. El seu escàs coneixement sobre els béns i serveis

del mercat i sobre els seus drets i obligacions el deixaven sol davant uns proveïdors molt més

preparats i amb més experiència.

Actualment, i gràcies a la tasca de les associacions de consumidors i de les diferents

administracions que els han escoltat, hem aconseguit desenvolupar els pilars fonamentals de

la protecció al consumidor: la responsabilitat objectiva del proveïdor, l'obligació de retirar els



productes que puguin ocasionar algun risc al consumidor, l'oferiment de les garanties legals i

la formació, educació i informació a les parts implicades.

El recorregut històric realitzat ens ha permès apreciar en la seva justa mesura la situació de

protecció al consumidor que gaudim actualment, però també ens insinua el fràgil que pot

arribar a ser, i ens adverteix sobre el risc de fer un pas enrere.

Encara queda molt camí per recórrer.

6. Bibliografia

Alonso Royano, F. El derecho en el Egipto faraónico Edició digital a partir de Espacio,

Tiempo y Forma, Serie II, Historia Antigua, t. 11, 1998 Disponible en


Amaro López, M. Á. (2008) Higiene, inspección y control de los alimentos: pasado

presente y futuro, Universidad de Córdoba, Facultad de Veterinaria, Departamento de

bromatología e higiene de los alimentos, Córdoba – Argentina

Araujo Morales, C. J. (2000) El surgimiento de la protección al consumidor. Revista

Jurídica Cajamarca, Año 1. Número 1. Perú.

Baldwin, J. (1959). The Medieval Theories of the Just Price: Romanists, Canonists, and

Theologians in the Twelfth and Thirteenth Centuries. Transactions of the American

Philosophical Society, 49(4) Disponible en http://www.jstor.org/stable/1005819

Barrera Graf, J. (1976). La Ley de Protección al Consumidor. Jurídica, (8), 179-232

Bauman, Z. (2000). Trabajo, consumismo y nuevos pobres. Barcelona, Gedisa Editorial.

(1809) Código Napoleón, con las variaciones adoptadas por el cuerpo legislativo el día 3

de Septiembre de 1807, Madrid, En la imprenta de la hija de Ibarra, En la seva edició

digital, reproducció fotogràfica facsímil, Catàleg FAMA de la Biblioteca de la Facultad de

Derecho de la Universidad de Sevilla. Disponible en



http://www.jstor.org/stable/1005819




Crabitès, P. (1930). Napoleon and the French commercial code. American Bar

Association Journal, 16(4), 258-261. Disponible en http://www.jstor.org/stable/25707929

De Roover, R. El concepto de precio justo: Teoria y política econòmica. En revista

Estudios Publicos, núm. 18, tardor de 1985 Disponible en


Fernández Aguado, J. (2009) Ética a Nicómaco. Madrid: Ed. Lid

Geest, G. D. (2011). Contract law and economics. Cheltenham, UK, Edward Elgar.

Geest, G. D. (2014). The Death of Caveat Emptor. University of Chicago Law School. [en

línia] Disponible en http://www.law.uchicago.edu/files/files/degeest_paper_0.pdf

Grimal, P. (2007). La civilización romana: Vida, costumbres, leyes, artes. Traducció del

francès de J. de C. Serra Ràfols. Barcelona: Paidós Ibérica.

Iparraguirre, D. (1957) Francisco de Vitoria, una teoria social del valor económico

Publicaciones de la Universidad de Deusto, 1a serie, Volumen VIII; Bilbao: Mensajero del

Corazón de Jesús

Ledesma, J. D. J. (1982). Bases romanísticas de la legislación protectora del consumidor,

en Revista de la Facultad de Derecho de la Universidad de México (UNAM) 32 núm. 121-

123

Luna Bernal, A. (2006). Sobre la valoración moral del comercio en Tomás de Aquino. [en

línia] Disponible en http://studylib.es/doc/99121/sobre-la-valoraci%C3%B3n-moral-del-

comercio-en-tom%C3%A1s-de-aquino

Martín, C. A. La justicia en el intercambio comercial según Aristóteles. [en línia]

Disponible en

http://www.academia.edu/7092068/La_justicia_en_el_intercambio_comercial_seg%C3%

BAn_Arist%C3%B3teles

Matusikova, L. (2010). Analysis of perception in case of consumer's rights and usage of

conclusions in business strategy: monograph. Krakow, Krakow Society for Education -

AFM Publishing House.

Montanelli, I. (2008). Historia de Roma. Traducció de l’italià de Domingo Pruna.

Barcelona: Destino.

http://www.jstor.org/stable/25707929


http://www.law.uchicago.edu/files/files/degeest_paper_0.pdf

http://studylib.es/doc/99121/sobre-la-valoraci%C3%B3n-moral-del-comercio-en-tom%C3%A1s-de-aquino

http://studylib.es/doc/99121/sobre-la-valoraci%C3%B3n-moral-del-comercio-en-tom%C3%A1s-de-aquino

http://www.academia.edu/7092068/La_justicia_en_el_intercambio_comercial_seg%C3%BAn_Arist%C3%B3teles

http://www.academia.edu/7092068/La_justicia_en_el_intercambio_comercial_seg%C3%BAn_Arist%C3%B3teles



Ovalle Favela, J. (2000) Derechos del Consumidor, Cámara de Diputados, LVII

Legislatura, Universidad Nacional Autónoma de México, Colec. Nuestros Derechos

Owen, D. G., Montgomery, J. E. y W. Page K.. (1996) Products Liability and Safety.

Cases and Materials. Westbury: The Foundation Press, 3rd ed.

Piris, C. R. (2000). Evolución de los derechos del consumidor. Revista Comunicaciones

Científicas y Tecnológicas, 6, 1-4.

Pistis, M. (2006). Italy: From Caveat Emptor to Caveat Venditor - a Brief History of English

Sale of Goods Law [en línia] Disponible en

http://www.mondaq.com/italy/x/40206/Arbitration+Dispute+Resolution/From+Caveat+Em

ptor+to+Caveat+Venditor+a+Brief+History+of+English+Sale+of+Goods+Law

Polo Arévalo, E. M. Una reflexión actual del principio de interpretación in Ambiguitas

contra Stipulationen. En Revista Internacional del Derecho Romano, Octubre 2015

Rodríguez Olmos, J. M. (2008) Contexto y construcción de la regla “interpretatio contra

proferentem” en la tradición romanista. Revista de Derecho Privado, núm. 14

Sinclair, U. (1906). The jungle. New York, Grosset & Dunlap. Disponible en


Smith, A. (2009) Una investigación sobre la naturaleza y causas de la riqueza de las

naciones, Madrid: Editorial Tecnos

Todd Lowry, S. La economía de Aristóteles. Justicia en la economía del intercambio y

en la economía política. En Boletín de Lecturas Sociales y Económicas UCA . FCSE . Any

5 . N° 22

Tomás de Aquino (2001) Suma de teología. (Cinc volums). Biblioteca de Autores

Cristianos. 4a. Edició, Madrid. Disponible en


Trumbull, G. (2012). Three Worlds of Consumer Protection. In Strength in Numbers (pp.

33-69). Cambridge, Massachusetts; London, England: Harvard University Press.

Disponible en http://www.jstor.org/stable/j.ctt2jbvs4.4

Valdebenito, M. P. (2012) Una reflexión conceptual acerca del Precio Justo. [en línia]

Disponible en http://www.zonaeconomica.com/precio_justo

http://www.mondaq.com/italy/x/40206/Arbitration+Dispute+Resolution/From+Caveat+Emptor+to+Caveat+Venditor+a+Brief+History+of+English+Sale+of+Goods+Law

http://www.mondaq.com/italy/x/40206/Arbitration+Dispute+Resolution/From+Caveat+Emptor+to+Caveat+Venditor+a+Brief+History+of+English+Sale+of+Goods+Law



http://www.jstor.org/stable/j.ctt2jbvs4.4

http://www.zonaeconomica.com/precio_justo

in ambiguitas contra venditoremaplicacio.consum.gencat.cat/documentacio/17220.pdf · 2019-04-14 ·...

Documents