iii congres sci 2009 programa - inmunologia.org · ub dr. elías campo ... josé m. martinez navio;...

1 http://www.sci.cat

III Congrés Societat Catalana d’Immunologia

Programa Final

Barcelona, 26 i 27 de novembre 2009

“ Limfòcits B: Limfòcits B: molt més que productors

d’anticossos”

CD20 TUNEL


Comité organitzador -Junta SCI-:

President: Manel Juan Secretària: Maria José Rodrigo Tresorera: Silvia Vidal Vicepresidenta: Odette Viñas Vocal 1: Francesc Borràs Vocal 2: Mariona Mestre Vocal 3: Margarita Bofill Vocal 4: Pablo Engel

Col·laboradors

Secretaria Técnica Congrés: Eva Palacios Mª Victòria Portolés.


Dijous, 26 de novembre

15:20

INAUGURACIÓ DEL CONGRÉS Dr. Manel Juan President SCI. Servei d’Immunologia. Hospital Clínic / CDB - IDIBAPS - UB, Barcelona.

Inauguració del Congrés

15:30-17:30

TAULA RODONA: Modera i presenta: Dr. Pablo Engel Depart Biol Cel·lular i Immunologia. UB Dr. Elías Campo Secció d’hematopatologia. Servei d’Anatomia Patològica. Hospital Clínic / CDB - IDIBAPS - UB, Barcelona. ”Les leucèmies i limfomes B com a model del desenvolupament dels limfòcits B” Dr. José A Brieva Servicio de Immunología - Unidad de Investigación, Hospital Universitario Puerta del Mar, Cádiz. ”Compartimentación madurativa y afinidad en las células plasmáticas humanas"

Taula Rodona: Més enllà dels Més enllà dels

conceptes conceptes clàssics dels clàssics dels limfòcits Blimfòcits B

17:30- 18:00

Pausa café – VISITA 1 dels pòsters


Dijous, 26 de novembre

18:00 – 20:00

Comunicacions Orals I:Comunicacions Orals I: IMMUNOLOGIA MOLECULAR I CEL·LULAR Moderadors: Dr. J. Lloberas i Dr. A. Muntasell

Resums a la pàgina 10

CO-DJ-01 18:00-18:12

EXPRESSIÓ I FUNCIÓ DE S5D-SRCRB, UN NOU MEMBRE DEL GRUP B DE LA SUPERFAMÍLIA SCAVENGER RECEPTOR CYSTEINE-RICH Cristina Miró-Julià; Sandra Rosselló; Olga Padilla; Dorte Rosenbek Fink; Cristina Astasio; Ariel Magallón; Carles Serra-Pagés; Uffe Holmskov; Jordi Vila; José Yélamos; Francisco Lozano. Servei d’Immunologia, Hospital ClÌnic de Barcelona, Institut díInvestigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS)

CO-DJ-02 18:10-18:24

GENE EXPRESSION INDUCED BY ACTIVATED TOLL-LIKE RECEPTORS IS REGULATED BY THE TRANSCRIPTION FACTOR NFAT5. Maria Buxadé; Jordi Minguillón; Giulia Lunazzi; Rosa Berga; José Aramburu; Cristina López-RodrÌguez. Universitat Pompeu Fabra, DCEXS

CO-DJ-03 18:24-18:36

REGULATION OF TREX1 (Three prime repair exonuclease 1) mRNA DECAY. Selma Pereira Lopes; Maria Serra; Jorge Lloberas; Antonio Celada. IRB Barcelona

CO-DJ-04 18:36-18:48

ADENOSINE DEAMINASE-INDUCED COSTIMULATION POTENTIATES THE GENERATION OF EFFECTOR, REGULATORY AND MEMORY CD4+ T-CELLS José M. Martinez Navio; VÌctor Casanova Güell; Rodrigo Pacheco; Núria Climent Vidal; Felipe Garcia; José M. Gatell; Josefa Mallol; Teresa Gallart Gallart; Carme Lluis Biset; Rafael Franco Fernández Hospital Clínic de Barcelona

CO-DJ-05 18:48-19:00

REAVALUACIÓ DEL PAPER DE HLA-DRB3 EN LA RESPOSTA DE CÈL·LULES T Rosa Faner, Eddie James, Laurie Huston, Ricardo Pujol-Borrel, William W Kwok, Manel Juan. Institut del Tòrax, Servei d’Immunologia, Hospital Clínic, Barcelona. LIRAD-BST, Barcelona, Virginia Mason Center, Benaroya Reseach Institut, Seattle.

5

http://www.sci.cat

CO-DJ-06 19:00-19:12

INHIBITION OF NKG2D EXPRESSION IN NK CELLS BY CYTOKINES SECRETED IN RESPONSE TO CYTOMEGALOVIRUS INFECTION. Aura Muntasell; Giuliana Magri; Daniela Pende; Ana Angulo; Miguel López-Botet. Unitat d’Immunologia, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona.

CO-DJ-07 19:10-19:24

ACTIVATION OF cDCs INDUCES SPECIFIC pDC COOPERATION TO PROMOTE A COORDINATED IMMUNE RESPONSE Begoña Pérez-Cabezas; Patricia Bastos-Amador; Mar Naranjo-Gómez; Margarita Bofill; Francesc Carmona; Fàtima Nuñez; Ricardo Pujol-Borrell; Francesc E. Borras Fundació Institut d’Investigació Germans Trias i Pujol, LIRAD-BST

CO-DJ-08 19:24-19:36

EL GM-CSF INDUCE LA GENERACIÓN DE CÉLULAS CD11b+Ly-6C+ A PARTIR DE MÉDULA ÓSEA DE RATÓN IN VITRO Catalina Rincón Pérez; Neus Serrat ; Jordi Lloberas; Lluis F. Santamaria Babí; Antonio Celada Instituto de Investigación en Biomedicina (IRB Barcelona)

CO-DJ-09 19:36-19:48

ANÀLISI PROTEÒMICA COMPARATIVA DE CÈL·LULES T REGULADORES NATURALS DE TIMUS I SANG PERIFÈRICA EN HUMANS Cristina Xufré; Eva Codina; Carme Roura-Mir; Manuela Costa; Núria Colomé; Joan Josep Bech; Francesc Canals; Dolores Jaraquemada; Mercé Martí Institut de Biotecnologia i Biomedicina, UAB

CO-DJ-10 19:48-20:00

DISTRIBUCIÓ DIFERENCIAL DE CÈL·LULES iNKT I nTregs ALS ÒRGANS DIANA DE LA RESPOSTA AUTOIMMUNITÀRIA Lorena Usero; Eva Codina; Marieke Boshuizen; Cristina Xufré; Raquel Planas; Marta Vives-Pi; Dolores Jaraquemada; Mercé MartÌ; Carme Roura-Mir Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia, Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra

20:00

Final de la sessió


Divendres, 27 de novembre

8:30 9:00

Inscripció i Recollida de Documentació

Assemblea General Ordinària Assemblea General Ordinària SOCIETAT CATALANA d’IMMUNOLOGIA (8.30h – Primera convocatòria) ELECCIONS SECRETARIA Us hi esperem a to ts: els socis i noUs hi esperem a to ts: els socis i no -- socis! !socis! !socis! !

Assemblea Socis SCI

10:00

Dr. Jacques J. van Dongen. Department of Immunology, Erasmus MC, Erasmus University Medical Center, Rotterdam, Holanda.

"Dissection of normal B-cell development in children and adults". Moderació: Dr. Pablo Engel

Conferència

11:00 - 11:30


11:30 – 12:30

Comunicacions Orals II:Comunicacions Orals II: LIMFÒCITS B Moderadors: Dr. O. de la Calle i Dr. J. Carrillo


CO-DV-21 11:30-11:42

UNA SUBPOBLACIÓN ESPLÉNICA DE LINFOCITOS B, CON FENOTIPO CD19highCD45R-/lowCD21low Y ELEVADAS TASAS DE PROLIFERACIÓN, CONTRIBUYE DE FORMA RELEVANTE A LOS NIVELES SÉRICOS DE IgGs/IgA. Belén de Andrés; Ana R. Sánchez-Archidona; Alvaro Martín; Natalia Serrano; Isabel Cortegano; Fernando Martínez; Sharmili Jagtap; Miguel Angel R. Marco; Mª Luisa Gaspar Instituto de Salud Carlos III. Centro Nacional de Microbiología

CO-DV-22 11:42-11:54

CD40-ACTIVATED B CELLS MIGRATE TOWARDS SECONDARY LYMPHOID ORGANS AND INTERACT DYNAMICALLY WITH T CELLS Nela Klein-González1,2; Sandra Balkow3; Eisei Kondo1; Tanja Liebig1,2; Alexander Shimabukuro-Vornhagen1; Stephan Grabbe3; Wilhelm Bloch4; Michael von Bergwelt-Baildon1 1Laboratory for Tumor and Transplantation Immunology, Department I of Internal Medicine, University Hospital of Cologne, Germany; 2Center for Molecular Medicine, University of Cologne (CMMC), Germany; 3Department of Dermatology, Johannes Gutenberg University, Mainz, Germany; 4Abteilung Molekulare und Zelluläre Sportmedizin, Deutsche Sporthochschule Köln, Germany

7

http://www.sci.cat

CO-DV-23 11:54-12:06

THE B CELL RECEPTOR TACI SIGNALS IMMUNOGLOBULIN CLASS SWITCHING VIA THE ADAPTOR PROTEIN MyD88 Raul Santamaria Merino; Bing He; Charlotte Cunningham-Rundles; Weifeng Xu; Irene Puga Siesto; Montserrat Cols Vidal; Huabao Xiong; Capucine Picard; April Chiu; Kang Chen; Jean-Laurent Casanova; Andrea Cerutti Weill Medical College of Cornell University

CO-DV-24 12:06-12:18

ANÁLISIS DE LA RESPUESTA AUTORREACTIVA DE LINFOCITOS B ANTI-PERIFERINA EN EL MODELO DE RATÓN NOD. Mª Nahir Garabatos1, Jorge Carrascal2, Raimón Alvarez1, Jorge Carrillo2, Joan Verdaguer2,3, Thomas Stratmann1. 1Departamento de Fisiología, Facultad de Biología, Universidad de Barcelona, Barcelona; 2Instituto de Investigación Germans Trias y Pujol, Badalona, Barcelona; 3Unidad de Inmunología, Departamento de Medicina Experimental, Facultad de Medicina, Universidad de Lleida, Lleida

CO-DV-25 12:18-12:30

ANÁLISIS DEL REPERTORIO ASOCIADO A HLA-DR EN BAZO HUMANO Javier Collado; Iñaki Álvarez; Laia Muixí; Montserrat Carrascal; and Dolores Jaraquemada Institut de Biotecnología i Biomedicina

12:30 – 13:30

Dr. Iñaki Sanz. Department of Medicine, Division of Allergy, Immunology and Rheumatology, University of Rochester School of Medicine and Dentistry, Rochester, New York, USA "Phenotypic and functional complexity of human B cells in health and disease” Moderació: Dr. M. Juan

Conferència

13:30 – 15:15

Dinar – VISITA 3ª dels pòsters

15:15 – 16: 50

Comunicacions Orals III:Comunicacions Orals III:Comunicacions Orals III: IMMUNOPATOLOGIA I TRASPLANTAMENT Moderadors: Dra. M. Mestre. i Dra. M. Martí


CO-DV-31 15:15-15:27

ESTUDIO DE INMUNODEFICIENCIA COMBINADA SEVERA T-B- Y SÍNDROME DE OMENN. A PROPÓSITO DE DOS CASOS CLÌNICOS. Luis M. Allende; Verónica Pérez; Sara Lermo; Jesús Ruiz-Contreras; José Ignacio González; Esther Mancebo Servicio de Inmunología. Hospital Universitario 12 de Octubre


CO-DV-32 15:27-15:39

GENES MODULADORES EN PACIENTES CON ALPS Laura Martínez-Martínez; Cecilia González-Santesteban; Chiara Poppi; Yvelise Barrios; Ricardo López; Isabel Badell; Oscar de la Calle-Martín Immunologia - Hospital Sant Pau

CO-DV-33 15:39-15:51

CÈL·LULES T EXPANDIDES A LA MELSA CONTRIBUEIXEN A L’INSULITIS DEL PÀNCREES D’UN PACIENT DIABÈTIC Eva Codina; Manuela Costa; Carme Roura-Mir; Erika Scholz; Cristina Xufré; Raquel Planas; Marta Vives-Pi; Dolores Jaraquemada; Mercé Martí. Institut de Biotecnologia i Biomedicina. Universitat Autònoma de Barcelona

CO-DV-34 15:51-16:03

GENERACIÓ DE CÈL·LULES DENDRÍTIQUES TOLEROGÈNIQUES EN PACIENTS AMB ESCLEROSI MÚLTIPLE Dàlia Raïch-Regué; Laia Grau-López; Mar Naranjo-Gómez; Cristina Ramo; Ricardo Pujol-Borrell; Eva M. Martínez-Cáceres; Francesc E. Borràs Laboratori d’Immunobiologia per a la Recerca i Aplicacions Diagnòstiques

CO-DV-35 16:03-16:15

ANÁLISIS DE LOS CAMBIOS INDUCIDOS POR LA EXPRESIÓN DE AIRE EN EL PROTEOMA DE CÉLULAS EPITELIALES MEDIANTE UNA APROXIMACIÓN COMBINADA DE PROTEÓMICA CUANTITATIVA Núria Colomé; Javier Collado; Joan J. Bech-Serra; Francesc Canals; Dolores Jaraquemada;Iñaki Álvarez Unitat d´Immunologia i Institut de Biotecnologia i Biomedicina. Universitat Autònoma de Barcelona

CO-DV-36 16:15-16:27

INFECTION BY SWINE, AVIAN AND HUMAN INFLUENZA VIRUS AND POLY-IC STIMULATION DIFFERENTIALLY UP-REGULATE SURFACE MARKERS AND CYTOKINE SECRETION ON PORCINE DENDRITIC CELLS IN VITRO. T. Mussá, M. Pujol, C. Rodriguez, E. Silva, L. Córdoba, E. Crisci, N. Busquets, J. Maldonado, J. Hernández, J. Dominguez, L. Fraile, M. Montoya Centro de Recerca en Sanidad Animal

CO-DV-37 16:27-16:38

EFFECTS OF THE XENOGENEIC RESPONSES IN A RAT MODEL OF SEPSIS Magdiel Pérez-Cruz; Rafael Máñez; Mariona Mestre; Cristina Costa. Institut de Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL)

CO-DV-37 16:38-16:50

VARIANTS GENÈTIQUES DEL TSHR S’ASSOCIEN A LA MALALTIA DE GRAVES-BASEDOW A TRAVÉS DE CONTROLAR LA SEVA EXPRESSIÓ TÍMICA. Roger Colobran; Maria del Pilar Armengol; Rosa Faner; Lars-Oliver Tykocinski; Anna Lucas; Marta Ruiz; Manel Juan; Bruno Kyewski; Ricardo Pujol-Borrell. Banc de Sang i Teixits (BST)

9

http://www.sci.cat

16:50 – 17:15


17:15 – 18:15

Dr Ian C. MacLennan. MRC Centre Immune-Regulation, Med School, Univ Birmingham, UK. " T-independent extrafollicular antibody responses" Moderació: Dra. M. Bofill

Sessió de Cloenda

18:15 Es resoldrà el premi a la millor comunicació

(pre-selecció pels moderadors + votació junta)

18:30 Tancament del congrés i despedida. CLAUSURA


Resums Orals

sessió dijous tarda

CO-DJ-01 : 34-CRI-12330M

1 EXPRESSIÓ I FUNCIÓ DE S5D-SRCRB, UN NOU MEMBRE DEL GRUP B DE LA SUPERFAMÍLIA SCAVENGER RECEPTOR CYSTEINE-RICH.

Cristina Miró-Julià; Sandra Rosselló; Olga Padilla; Dorte Rosenbek Fink; Cristina Astasio; Ariel Magallón; Carles Serra-Pagés1; Uffe Holmskov; Jordi Vila; José Yélamos; Francisco Lozano.

Servei d’Immunologia, Hospital Clínic de Barcelona, Institut díInvestigacions Biomédiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS)

La Superfamília de receptor scavenger rics en cisteïna (SRCR-SF) És un grup de proteínes de membrana i/o secretades àntic i molt conservat, relacionat amb el sistema immune innat i adaptat. Els membres d’aquesta família de receptors es caracteritzen per presentar una o més repeticions del domini SRCR, que és un mòdul proteic d’uns 100 a 110 residus aminoacídics (aa) estructuralment ben definit i conservat. S’han descrit dos dominis SRCR (l’A i el B) segons els intradominis cisteïna (6 o 8, respectivament) i el nombre d’exons que els codifiquen (varis o un, respectivament). Dins el grup B de la SRCR-SF, presentem el clonatge d’un nou membre del grup soluble i d’origen murÍ, anomenat ms5d-srcrb (mouse soluble 5 domain SRCRB). El gen que codifica per ms5d-srcrb es troba en el cromosoma 7, s’expandeix més de 15kb i És format per 14 exons. La seqüència de cDNA més llarga trobada té 4286 bp d’allargada i codifica per un proteïna de 1371 aa, amb pes molecular predit de 144,6 kDa. Per tal díaprofundir en el seu coneixement, es va produir una forma soluble recombinant (rms5d-srcrb) mitjançant el sistema d’expressió episomal per mamÍfers (pCEP-Pu/HEK 293-EBNA) i es van generar anticossos monoclonals especÍfics contra la forma soluble. Anàlisis realitzats per tècniques de PCR a temps real i immunohistoquÍmica mostren que ms5d-srcrb presenta una expressió significativa en testicle, ronyó i sistema digestiu. L’anàlisi funcional ha revelat que rms5d-srcrb s’uneix a la superfÍcie de bacteris Gram-negatius (E. coli) i Gram-positius (S. aureus) i fongs (S. cerevisae, C. albicans i C. neoformans) d’una manera especÍfica. Aquesta capacitat d’unió i el patró díexpressió en teixits indica que ms5d-srcrb podria ser un receptor de patrons de reconeixement (PRR), i per tant podria jugar un paper en la defensa innata de l’organisme.

11

http://www.sci.cat

Resums Orals


CO-DJ-02 : 9-MAR-302798V

2 GENE EXPRESSION INDUCED BY ACTIVATED TOLL-LIKE RECEPTORS IS REGULATED BY THE TRANSCRIPTION FACTOR NFAT5. Maria Buxadé; Jordi Minguillón; Giulia Lunazzi; Rosa Berga; José Aramburu; Cristina López-RodrÌguez.

Universitat Pompeu Fabra, DCEXS

Toll-like receptors (TLRs) are a family of signal transducing, integral membrane glycoproteins expressed by sentinel cells of the immune system. Key sensors of microbial products known as pathogen-associated molecular patterns (PAMPs), they are fundamental in the innate immune response. When engaged by PAMPs, TLRs activate signalling cascades that ultimately induce the expression of inflammatory genes. Although transcriptional activation is a major force driving the inflammatory response to pathogens, knowledge about the molecular players regulating this process is still limited. NFAT5 belongs to the Rel family of transcription factors (NF-ĸB and NFATc), which are major regulators of innate and adaptive immune responses. NFAT5 was first identified as the central regulator of gene expression during the adaptation to extracellular hypertonicity. However, NFAT5 has been involved in other biological processes and since it is expressed in macrophages and regulates HIV replication, we reasoned that it could also participate in the response to other pathogens in these cells. To address this question, we studied whether NFAT5 is involved in the response of macrophages to TLR activation. Our results show that upon treatment of macrophages with different TLR agonists, NFAT5 is induced and recruited to the regulatory regions that control the expression of different pro-inflammatory genes. In accordance to that, although NFAT5 deficiency did not affect the differentiation, proliferation and TLR-signalling of bone marrow derived macrophages (BMDMs), NFAT5-deficent BMDMs showed a selective defect in the expression of pro-inflammatory and antimicrobial genes induced upon TLR activation. More importantly, peritoneal macrophages from LPS-challenged NFAT5-/- mice induced inflammatory response genes to a lesser extent than their wild type littermates. Altogether our results identify NFAT5 as a novel regulator of gene expression in the macrophage response to TLR activation. These findings unravel new aspects on the mechanisms that regulate the cellular response to microbial products and place NFAT5 as a potential new target for anti-inflammatory therapy.


Resums Orals


CO-DJ-03 : 17-Sel-771330G

3 REGULATION OF TREX1 (Three prime repair exonuclease 1) mRNA DECAY.

Selma Pereira Lopes; Maria Serra; Jorge Lloberas; Antonio Celada.

IRB Barcelona

TREX1 the major 3’-5’-exonuclease in mammalian cells was identified as a homodimeric enzyme, acting preferablyon single stranded DNA in the 3’>5’sense. The catalytic activity of TREX1 pointed to a role in proofreading activity of DNA polymerasesduring replication or the edition of mismatches during DNA repair. For thefunctional activity the metal binding sites are critical. However,TREX1 knockout mice do not show increased mutation frequency or predispositionto cancer. Rather, theyhave a dramatically reduced survival due to the development of a myocarditis ofinflammatory origin, and they die after a circulatory failure. In humans,mutations in the Trex1 are associatedwith Systemic Lupus Erythematosus (SLE), Familial Chilblain Lupus(FCL) and Retinal Vasculopathy and Cerebral Leukodystrophy (RVCL)and Aicardi-Goutières syndrome (AGS), a neurological disease characterizedby the chronic production of interferon in the central nervous system. The autoimmune phenotype of these diseases varies in some extent in the four cases but suggests a role for TREX1in immune regulation, the triggering of an abnormal immune response is theresponsible for the disease.

Unstable mRNAs are common in the immune system toallow immediate activation of immune cells towards pathogens, transient mode ofaction, and swift recover (Khabar KS et al, Leukoc Biol. 2007) ). In the case of TREX1, a tightly regulated recovery to basal mRNAlevels after induction must be critical for macrophage activation. Due to itscatalytic activity, improper overexpression of TREX1 may cause cell toxicity. In fact, a role for TREX1 in genomic DNA digestion during granzyme-A mediatedcell-death has been determined.

Until now unpublished work of our lab, has revealed that TREX1 expression is induced by cytokines at the transcriptional level. We know that TREX1 mRNA is unstable and presents approximately a 90min half-life inbone marrow derived macrophages. Moreover it is also known that AU richelements (the most well known signalling sequence for degradation of mRNA) are not present in Trex1 mRNA and that the stabilityof the mRNA depends of a short half-life protein. Until now the mRNA sequence,the proteins and the mechanism responsible for this fast decay are not yetunderstood and would be a model for the decay of other mRNAs.

13

http://www.sci.cat

Resums Orals sessió dijous tarda

CO-DJ-04 : 22-VIC-101730M

4 ADENOSINE DEAMINASE-INDUCED COSTIMULATION POTENTIATES THE GENERATION OF EFFECTOR, REGULATORY AND MEMORY CD4+ T-CELLS

José M. Martinez Navio; VÌctor Casanova Güell; Rodrigo Pacheco; Núria Climent Vidal; Felipe Garcia; José M. Gatell; Josefa Mallol; Teresa Gallart Gallart; Carme Lluis Biset; Rafael Franco Fernández

Hospital Clínic de Barcelona

Efficient activation of naïve CD4+ T-cells by dendritic cells (DCs) results in T-cell differentiation toward effector T-cells (Teffs), which drive immune response, or regulatory T-cells (Tregs), which attenuate the function of Teffs. Once immune response has been finalized, the few antigen-specific T-cells remaining alive constitute memory T-cells, which mediate and coordinate efficient immune surveillance. We have previously described that adenosine deaminase (ADA), by interacting with CD26 in the CD4+ T-cell surface and with the adenosine receptor A2B on the DC-surface, triggers strong costimulatory signal for human T-cells. This interaction is impaired in T-cells from HIV-infected patients, contributing to the immunodeficiency. In this work, we have addressed the question whether ADA-mediated costimulatory effect may modulate the differentiation of naïve T-cells toward Teffs, Tregs and memory T-cells. Our results show that, by a mechanism dependent on the coordinate action of TNF-α, IFN-γ and IL-6, ADA potentiates the differentiation of naïve T-cells toward Teffs and also the generation of memory T-cells. In addition, ADA evokes an enhanced production of Tregs. Interestingly, ADA-mediated potentiation on the generation of Teffs, Tregs and memory T-cells was not only observed in CD4+ T-cells from healthy individuals, but also in CD4+ T-cells from HIV-infected patients. These data suggest that action of ADA on the surface of DCs is a relevant signal for CD4+ T-cell differentiation.


Resums Orals


CO-DJ-05 : 30-RAF-812130M

5 REAVALUACIÓ DEL PAPER DE HLA-DRB3 EN LA RESPOSTA DE CÈL·LULES T

Rosa Faner, Eddie James, Laurie Huston, Ricardo Pujol-Borrel, William W Kwok, Manel Juan.

Institut del Tòrax, Servei d’Immunologia, Hospital Clínic, Barcelona. LIRAD-BST, Barcelona, Virginia Mason Center, Benaroya Reseach Institut, Seattle.

A la regió HLA hi ha diversos loci DRB (DRB1/3/4/5) que codifiquen diferents cadenes DR beta. Aquestes cadenes es combinen amb la mateixa cadena alfa i formen les diferents molècules HLA-DR que es troben a la superfÌcie de les cèl·lules presentadores d’antigen. La funcionalitat i rellevància de les molÈcules DRB1/5 ha estat extensament estudiada, però habitualment s’ha menystingut la contribució de les molÈcules DRB3/4 a la presentació d’antÌgens. Fins i tot encara hi ha certa controvèrsia en referència al nivell d’expressió d’aquests loci considerats com a secundaris. Per tot això, hem quantificat els nivells de mRNA produïts per DRB3 i els hem comparat amb els produïts pel DRB1 del seu haplotip. Aquesta comparació s’ha fet en cèl·lules CD19+ i CD14+, observant en ambdós tipus cel·lulars una menor producció de DRB3. Posteriorment, aquests resultats s’han corroborat amb la tinció de les molècules a membrana. Per analitzar el paper funcional de DRB3 hem generat tetràmers, i utilitzant la tècnica del TGEM (Tetramer-guided epitope mapping) hem avaluat la resposta immune via DRB3 i via el DRB1 del seu haplotip que es dóna en front a antígens altament immunogènics com el tètanus toxoide i la proteïna de la matriu del virus de la grip. S’ha vist que cap dels epÌtops reconeguts Ès compartit per les dues molècules de l’haplotip. També hem observat que el nombre de cèl·lules T CD4+ que respon a un epítop via DRB3 és similar al que ho fa via DRB1. Tots els resultats suggereixen que DRB3 contribueix significativament a la presentació antigènica amb unes preferències epitópiques diferents a les de DRB1. Així, DRB3, tal com ho fa DRB5, serveix per ampliar i complementar el repertori peptídic de DRB1 a la presentació antigènica. [Treball suportat per Instituto de Salut Carlos III (PI07/0329)]

15

http://www.sci.cat

Resums Orals


CO-DJ-06 : 10-AUR-305092U

6 INHIBITION OF NKG2D EXPRESSION IN NK CELLS BY CYTOKINES SECRETED IN RESPONSE TO CYTOMEGALOVIRUS INFECTION

Aura Muntasell; Giuliana Magri; Daniela Pende; Ana Angulo; Miguel López-Botet.

Unitat d’Immunologia, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona.

NKG2D is an activating receptor expressed on human NK cells, CD8αβ , γδ and a subset of CD4αβ T lymphocytes. NKG2D recognizes stress-induced ligands on target cells, triggering NK cell effector functions and co-stimulating TCR-mediated activation. Down-modulation of surface NKG2D has been previously described as a mechanism leading to effector function impairment during antigen-activation or recognition of tumor cells by CD8 T and NK cells, respectively. In this work, we show that in vitro human cytomegalovirus (HCMV) infection of PBMC induced a marked, transient and selective down-modulation of surface NKG2D on NK cells, associated to their activation. The inhibition of NKG2D expression reduced NK cell cytotoxicity against cell lines expressing NKG2D ligands, without affecting the response triggered through other activating receptors (i.e. NKp46). In combination, type I IFNR and IL-12-specific mAbs prevented HCMV-induced inhibition of NKG2D expression.The effect could be mimicked incubating purified NK cells with recombinant IFNb, IL-12 and IFNg. These results indicate that cytokines with a key role in anti-viral defense paradoxically inhibit the expression of NKG2D early during HCMV infection. This might represent a physiological regulatory mechanism to prevent a putative NK cell response against healthy bystander cells displaying NKG2D ligands in the context of inflammatory responses. .


Resums Orals


CO-DJ-07 : 41-BGR-08111GM

7 ACTIVATION OF cDCs INDUCES SPECIFIC pDC COOPERATION TO PROMOTE A COORDINATED IMMUNE RESPONSE

Begoña Pérez-Cabezas; Patricia Bastos-Amador; Mar Naranjo-Gómez; Margarita Bofill; Francesc Carmona; Fàtima Nuñez; Ricardo Pujol-Borrell; Francesc E. Borras

Fundació Institut d’Investigació Germans Trias i Pujol, LIRAD-BST Two well-characterized blood dendritic cell populations, conventional (cDC) and plasmacytoid (pDC) have been described. Both populations exhibit multiple differences including phenotype, TLR-expression and cytokine and chemokine secretion. cDCs are highly efficient at exogenous antigen presentation and they traffic from tissues to local lymph nodes for antigen presentation via apherent lymphatic vessels. ln contrast, pDCs are less competent in antigen uptake, they are present in the thymus and secondary lymph nodes and are rarely found in non-inflamed tissues and apherent lymphatics. These marked differences and some evidences reported by our and other laboratories suggest specialized and may be complementary and coordinated functions between DC subsets to induce a potent immune response. Aims: To verify the coordination between pDC and cDC in the generation of immune responses,elucidating the mechanisms of pDCs-conditioning by activated cDCs and looking for specific differences depending on the cDC activation stimulus. Methods: cDCs and pDCs were sorted from bufÒ7 coat preparations obtained from healthy blood donors. Sorted cDCs were stimulated with LPS or R848 during 16h. Meanwhile, pDCs from the same donor were CFSE-labeled and maintained in lL3. Then, CFSE-pDCs and stimulated-cDCs were mixed (2:¥l) and co-cultured for additional 5h. CFSE-pDCs were sorted again and the RNA was extracted for microarray analyses and real time-PCR. Functional features of the conditioned pDC included phenotype changes, induction of alloproliferation and production of IFNa. Results: Phenotypically, activated cDC induced the up-regulation of several maturation markers in pDCs, including CD25, CD83 and CD86. Also, conditioning of pDC by activated-cDC promoted the expression of several genes such as chemokines and proinflammatory cytokines such as lL6. Qualitatively, the gene expression profile of pDCs conditioned by LPS-cDCs or by R848-cDCs was very similar and both were able to induce alloresponses. However, as expected, the larger number of changes in gene expression was found when pDCs were conditioned by R848-cDC. Conclusions: Our results demonstrate that differenttypes of cDC activating factors promote specialized gene and functional activation profiles in pDC that may in turn contribute to establish an appropriate immune-regulatory environment.

17

http://www.sci.cat

Resums Orals sessió dijous tarda

CO-DJ-08 : 29-CAT-302320G

8 EL GM-CSF INDUCE LA GENERACIÓN DE CÉLULAS CD11b+Ly-6C+ A PARTIR DE MÉDULA ÓSEA DE RATÓN IN VITRO

Catalina Rincón Pérez; Neus Serrat ; Jordi Lloberas; Lluis F. Santamaria Babí; Antonio Celada

Instituto de Investigación en Biomedicina (IRB Barcelona)

Los monocitos circulantes que expresan en la superficie Ly-6C tienen tropismo por los tejidos inflamados en ratón. Dichas células CD11b+LY-6C+ juegan un papel patogénico en diferentes modelos animales de patología inflamatoria crónica y de infección, y una vez se extravasan en el tejido inflamado se diferencian en células dendríticas o macrófagos. Hasta la fecha el estudio de esta subpoblación de monocitos se realiza mediante complejos sistemas que conducen a la depleción in vivo de monocitos mediante liposomas de condronato. En este estudio describimos por primera vez la identificación de un nuevo método in vitro que permite generar células CD11b+Ly-6C+ de una manera directa y que nos está permitiendo su caracterización funcional tanto in vitro como in vivo. Hemos evaluado la influencia del GM-CSF, un factor de crecimiento muy relevante en las patologías autoinmunitarias, junto con el M-CSF en la generación de células CD11b+Ly-6C+ mediante citometría de flujo y qRT-PCR a partir de células obtenidas de médula ósea. La incubación de células de médula ósea con GM-CSF + M-CSF genera una población mayoritaria de células CD11b+Ly6-C+ a diferencia de las incubadas con M-CSF que son CD11b+Ly6C-. Estas células CD11b+Ly-6C+ expresan mayores niveles de CCR2 por qRT-PCR que las células generadas con M-CSF. Actualmente estamos caracterización en detalle el fenotipo de estas células y su actividad funcional tanto in vitro como in vivo.

.


Resums Orals


CO-DJ-09 : 23-CRI-5333M

9 ANÀLISI PROTEÒMICA COMPARATIVA DE CÈL·LULES T REGULADORES NATURALS DE TIMUS I SANG PERIFÈRICA EN HUMANS

Cristina Xufré; Eva Codina; Carme Roura-Mir; Manuela Costa; Núria Colomé; Joan Josep Bech; Francesc Canals; Dolores Jaraquemada; Mercé Martí

Institut de Biotecnologia i Biomedicina, UAB

Les cél·lules T reguladores naturals CD4+CD25+ (nTR) són emigrants tímiques implicades en el manteniment de la tolerància perifèrica. Fins al moment, les nTR humanes es caracteritzen per l’expressió de CD25, FOXP3, CTLA-4, GITR i la reduïda expressió de CD127. Aquestes molècules no són marcadors exclusius, ja que també es troben en altres tipus de cél·lules reguladores així com en cél.lules efectores activades. L’objectiu del nostre treball ha estat analitzar les cèl·lules nTR per identificar-ne marcadors especÌfics i determinar un perfil molecular característic d’aquestes cel·lules. La proteòmica comparativa de les fraccions sortejades de cèl·lules T reguladores (CD4+CD25hi, TR) i cèl·lules T efectores/memòria (CD4+CD25-, TE) de timus humà pediàtric (n=3) i sang perifèrica d’adult (PBMCs, n=2) es va dur a terme mitjançant ICPL (Isotope Code Protein Labeling). Per tal de revalidar els resultats obtinguts, es va dissenyar un microarray ìa la cartaî (TaqMan®) on s’hi van incloure el gens de les proteïnes expressades diferencialment entre fraccions i de proteïnes relacionades funcionalment amb aquestes, comparant les TR i TE purificades de PBMCs (n=3) i de timus (n=2). Els valors alts de quantificació relativa per a Foxp3, CD25 i GITR a les nTR vs TE, van confirmar la puresa de les fraccions sortejades tant en els PBMCs com en el timus. L’augment de l’expressió diferencial de la Macrophage Capping Protein (CAPG) a la fracció de cèl·lules T reguladores respecte les TE en ambdós teixits, determina la CPAG com a candidata a ser un nou marcador de TR. Dels receptors de quimiocines analitzats, van mostrar un augment significatiu CCR6 i CCR10 a TR de perifèria, mentre que a TR de timus es van trobar incrementats CCR5 i CCR1. Aquests marcadors més expressats a les T reguladores que a les cèl·lules T naïve sugereix que tindrien un destí diferent a la perifèria, Ès a dir, que afavoririen la seva entrada als òrgans perifèrics per tal d’exercir el seu paper regulador. La comparació entre les fraccions de TR de timus i de perifèria, va permetre definir quines molécules són expressades des de la seva generació al timus i quines s’adquireixen a perifèria. Els marcadors FOXP3 i CD25 no van mostrar diferències, reafirmant el seu caràcter de marcadors propis de TR. De la mateixa manera, els gens que defineixen una procedència de timus (RAG-1 i preTa), estaven incrementats a les CD25+ tímiques. Com era d’esperar, un major nombre de gens es van trobar diferencialment més expressats a la fracció CD25++ de perifèria (CCR6, GAL-3, GZMA i CXCR4), com a conseqüència d’un major nivell d’activació cel·lular comparat amb les cèl·lules tímiques. No obstant, CPAG, CCR1 i CCR5 es van confirmar com als marcadors preferentment més expressades al timus que a perifèria. Sorprenentment, GITR, molécula de la famÌlia dels receptors del TNF amb funció anti-apoptòtica, va ser l’únic marcador de cèl·lul.les TR més expressat a timus que a perifèria, sugerint-ne un paper en el desenvolupament d’aquestes cèl·lules a timus.

19

http://www.sci.cat

Resums Orals


CO-DJ-10 : 24-CAR-715666T

10 DISTRIBUCIÓ DIFERENCIAL DE CÈL·LULES iNKT I nTregs ALS ÒRGANS DIANA DE LA RESPOSTA AUTOIMMUNITÀRIA

Lorena Usero; Eva Codina; Marieke Boshuizen; Cristina Xufré; Raquel Planas; Marta Vives-Pi; Dolores Jaraquemada; Mercé MartÌ; Carme Roura-Mir

Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia, Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra

Les cèl·lules T amb funció reguladora, com les cèl·lules T reguladores amb fenotip CD4+CD25+Foxp3+ (nTregs) i les cèl·lules T Natural Killer invariants (iNKT) són importants en el control de l’autoreactivitat i s’ha demostrat que ambdós tipus cel·lulars tenen una freqüència i funció reduïda en algunes malalties autoimmunitàries humanes. A més, diferents estudis han suggerit que les cèl·lules nTreg i iNKT no només regulen altres cèl·lules del sistema immunològic si no que també es regulen entre elles. Proposem que la interacció entre aquests dos tipus de cèl·lules és important per al control de la resposta autoimmunitària. Hem analitzat la coexistència d’aquests dos tipus de cèl·lules T reguladores al teixit pancreàtic total (TD), illots pancreàtics purificats (ILL) i melsa (M) díun pacient diabètic i com a control hem usat illots pancreàtics d’un donant sà. S’ha determinat la presència de cèl·lules iNKTs i nTregs analitzant l’expressió de la cadena α del TCRVα24-Jα18 i del factor de transcripció Foxp3 respectivament, per PCR quantitativa. Pel que fa a la presència de cèl·lules iNKT, l’expressió del TCR Vα24-Jα18 era entre 20 i 100 vegades superior al pàncrees que a la melsa del diabètic. A més, l’expressió era clarament més alta als illots del pàncrees diabètic que als illots de la mostra control. Destaca el fet que les cèl·lules iNKT no estaven distribuïdes uniformement al pàncrees amb autoimmunitat si no que es concentraven sobretot fora dels illots pancreàtics. Contràriament, l’expressió de Foxp3 era considerablement més alta a la fracció dels illots que a la mostra TD del pàncrees diabètic i era indetectable als illots de la mostra control. Aquestes diferències no es reflectien a sang perifèrica perquè la freqüència de cèl·lules Foxp3+ a sang de pacients amb diabetis era similar a la díindividus control. Les mateixes anàlisis es van realitzar en mostres de teixit tiroïdal de pacients amb la malaltia de Graves-Basedow (GD), Tiroïditis de Hashimoto (HT) i Goll Multinodular (MNG) com a control. Els resultats van indicar que l’expressió de la cadena α del TCR Vα24/Jα18 era més alta a tiroides amb autoimmunitat que a la mostra control. També que, en general, l’expressió del TCR invariant era superior a les mostres amb HT que a les mostres amb GD on s’observava un alt grau de variabilitat (entre 104 i 108). L’anàlisi de l’expressió de Foxp3 també va indicar que tot i que hi havia gran variabilitat entre mostres amb autoimmunitat aquesta era clarament més alta a la mostra control. Curiosament, els resultats mostraven una correlació inversa entre l’expressió de Foxp3 i l’expressió del TCR Vα24/Jα18 en les tiroides amb autoimmunitat ja que aquelles mostres amb alts nivells de cèl·lules iNKT presentaven nivells baixos de cèl·lules nTreg i viceversa. Aquests resultats mostren que tant les cèl·lules nTreg com les iNKT estan infiltrant el teixit diana de la resposta autoimmunitària on tenen un patró de distribució ben diferenciada. Es vol estudiar si aquest patró determina la interacció d’aquests dos tipus cel·lulars i el seu paper en la regulació de la resposta autoimmunitària.


Resums Pòsters

sessió dijous tarda P-DJ-11 : 32-AFE-302222U

11 LXR ACTIVATION MEDIATES TRANSREPRESSION OF SELECTIVE IFN-GAMMA RESPONSES IN MACROPHAGES

Mónica Pascual, Jonathan Matalonga, Theresa Leon, Antonio Celada, Annabel F. Valledor

Universitat de Barcelona, Fac. Biologia, Dept Fisiologia

Liver X Receptors (LXRs) are transcription factors from the nuclear receptor superfamily that are activated by oxidized forms of cholesterol. Too LXR isoforms have been described, namely LXRα and LXRβ. Activated LXRs positively regulate the expression of genes involved in lipid metabolism and macrophage survival. LXRs have been also described to inhibit pro-inflammatory responses mediated by NF-kB through a process known as transrepression. In this work we have explored the role of LXRs in the context of macrophage activation by interferon-gamma (IFN-g). Microarray analysis allowed us to define transcriptional programs that are induced by IFN-g and downregulated in response to LXR agonists. Validation of these observations has been perfomed in bone marrow-derived macrophages and microglia. The differential contribution of LXRα and LXRβ on selective gene repression has been established using mice deficient for either one of these isoforms. Our recent findings on the mechanisms that account for LXR-mediated repression of IFN-g signaling will be discussed.

P-DJ-12 : 16-LNI-30513S

12 LA DEFICIENCIA DE PARP-2 INDUCE ACUMULACIÓN DE DAÑO EN EL DNA EN TIMOCITOS Y ACELERA LA APARICIÓN DE LINFOMAS T EN UN FONDO GENÉTICO DEFICIENTE PARA P53

Laura Nicolás, Carlos Martínez, Coral Ampurdanés, Juan Martin-Caballero, Pedro Aparicio, José Yélamos

IMIM-Hospital del Mar y Universidad de Murcia La poli-ADP-ribosa polimerasa-2 (Parp-2) forma parte de una familia de enzimas que cataliza la poli-ADP-ribosilación de proteínas. La deficiencia de Parp-2 en ratón (Parp-2-/-) da lugar a una reducción en el número de timocitos asociada a un incremento de la susceptibilidad a apoptosis, indicando que Parp-2 juega un importante papel en la supervivencia celular durante la timopoyesis. Para determinar si existe un vínculo entre

21

http://www.sci.cat

Parp-2 y las rutas de apoptosis dependientes de p53 en respuesta al daño en el DNA, hemos generado ratones doble deficientes para Parp-2 y p53. Nuestros resultados muestran que la deficiencia de p53 restaura completamente el desarrollo de los timocitos Parp-2-/-. Sin embargo, los timocitos deficientes en Parp-2 acumulan altos niveles de daño en el DNA, independientemente de p53, indicando una función de Parp-2 en la estabilidad genómica durante la diferenciación de timocitos. Aunque los ratones Parp-2-/- no muestran susceptibilidad espontánea a tumores, la deficiencia de Parp-2 acelera el desarrollo de linfomas T en ratones deficientes en p53. Estos datos sugieren una interacción funcional y sinérgica entre Parp-2 y p53 en la supresión tumoral mediante el papel de Parp-2 en al respuesta al daño en el DNA e indica la importancia de analizar los tumores humanos para el estado de ambos genes. P-DJ-13 : 8-GIU-297420U

13. NKP46 AND DNAM-1 DRIVE NK CELL RESPONSE TO HUMAN CYTOMEGALOVIRUS INFECTED DENDRITIC CELLS, OVERCOMING VIRAL IMMUNE EVASION STRATEGIES

Giuliana Magri1; Aura Muntasell1; Neus Romo1; Andrea Sáez-Borderías1; Daniela Pende4; Ana Angulo2; Alessandro Moretta5; Miguel López-Botet1,3

1Universitat Pompeu Fabra (DCEXS); 2Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS); 3IMIM-Hospital del Mar. Barcelona. Spain; 4Immunologia, Istituto Nazionale per la Ricerca sul Cancro, Genoa, Italy; 5Dipartimento di Medicina Sperimentale, Università di Genova. Italy

Human cytomegalovirus (HCMV) establishes a lifelong latent infection in immunocompetent individuals, undergoing occasional reactivation episodes. Myeloid progenitor cells constitute a main reservoir for the virus. In the present study we set up an experimental system to analyse the NK cell response against HCMV-infected monocyte-derived dendritic cells (moDC). Fresh and IL-2-activated NK cell populations from HCMV-seronegative donors were co-cultured with autologous immature moDC infected with the TB40/E HCMV strain; moDC either uninfected (mock) or treated with UV-inactivated virus preparations were used as controls. The NK cell phenotype and effector functions (cytotoxicity and cytokine production) were analysed, and assays were carried out in parallel in the presence of a panel of monoclonal antibodies (mAbs) specific for different activating NK cell receptors (NKR), including NKp30, NKp46, NKG2D and DNAM-1. Infected moDC (40-90%) were detected by immunofluorescence staining with an anti IE1 mAb and surface expression of HLA class I and II molecules appeared down-regulated. Interaction with autologous HCMV-infected moDC activated fresh NK cells inducing surface expression of CD69 and CD25, stimulating IFNγ production and triggering cytotoxicity. No response was observed when fresh NK cells were co-cultured with moDC, either uninfected (mock) or treated with UV-inactivated virus preparations. The effector functions


of IL-2 activated NK cell populations were also specifically triggered by HCMV-infected moDC, but a significant response was as well detected against non-infected moDC. NKp46 and DNAM-1-specific mAbs inhibited NK cell activation in response to HCMV-infected moDC and, moreover, an antagonistic effect of mAbs specific for DNAM-1 ligands (i.e. PVR and Nectin-2) was also observed. Our results show that NK cells efficiently respond against infected HCMV-infected immature moDC, overcoming putative viral immune evasion strategies, and indicate that the NKp46 and DNAM-1 receptors play a central role in this process.

P-DJ-14 : 31-BIR-452130S

14 IDENTIFICACIÓ D’UN LLOC DE FOSFORILACIÓ FUNCIONALMENT RELLEVANT A LA REGIÓ CITOPLASMÀTICA DEL RECEPTOR LIMFOCITARI CD6 1Lizette Bonet; 1Montse FarnÛs; 2Mario MartÌnez-Florensa; 3,4Carles Serra-Pagés; 1,3,4Francisco Lozano

1Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer, 2Fundació Bosch i Gimpera, 3Departament de BiologÌa Cel·lular, Immunologia i Neurociències de la Facultat de Medicina, Universitat de Barcelona; 4Servei d’Immunologia, Hospital Clínic de Barcelona.

CD6 és una glicoproteïna de membrana pertanyent a la super família de receptors amb dominis rics en cisteïna tipus "scavenger" i expressada fonamentalment en limfòcits T, NK i B1a. La seva regió extracel·lular intervé en el reconeixement d’estructures microbianes presents en bacteris, fongs i virus (PAMPs), Així com en fenòmens d’adhesió cèl·lula-cèl·lula importants en la diferenciació i activació limfocitària. Aquestes interaccions es tradueixen en senyals intracel·lulars gràcies a una llarga regió citoplasmàtica especialment dissenyada per a aquesta funció encara que poc caracteritzada. En aquest treball s’ha identificat un motiu citoplasmàtic basat en serines i implicat en la senyalització per CD6. Per a això s’han generat i analitzat transfectants cel·lulars que expressen cues citoplasmàtiques de CD6 en les quals s’han introduït delecions C-terminals seriades o canvis en aminoàcids puntuals. Així, s’ha pogut localitzar en una zona proximal a la membrana un motiu altament conservat que inclou tres serines (S480, S482 i S484) responsables de la fosforilació constitutiva de CD6 per Casein-kinase II. La substitució d’aquestes serines per alanines no tan sols afecta a l’estat de fosforilació de la molécula CD6 sinó també a la seva capacitat d’activar components de la via de senyalització de les MAPK com són MEK i ERK. S’ha comprovat l’absència de l’esmentat motiu estructural en diferents isoformes de CD6 presents en cèl·lules limfoides tan normals com leucèmiques, per la qual cosa es discuteix la possibilitat que suposi un mecanisme de control de la funcionalitat d’aquest receptor limfocitari a nivell d’ARNm.

23

http://www.sci.cat

Resums Pòsters


P-DJ-15 : 33-CAR-6444114M

15 LLIGANDS DE TLR REGULEN L’EXPRESSIÓ DE RECEPTORS SCAVENGERS EN MONÒCITS Carles Zamora; Juan C. Nieto; M. Angels Ortiz; Anna Boronat; Elisabet Cantó; Silvia Vidal Institut Recerca Hospital de la Santa Creu i Sant Pau INTRODUCCIÓ: Els receptors scavenger s’expressen en la superfície dels monòcits i estan involucrats en diferents processos de la resposta immune innata. Malgrat es coneix com algunes d’aquestes molècules cooperen amb els TLR per induir mecanismes de defensa apropiats, es desconeix com el reconeixement de patògens via TLR pot modificar l’expressió d’aquests receptors. Per això ens proposem determinar la cinètica d’expressió de receptors scavenger en els monòcits humans estimulats amb lligands de TLR2 i TLR4. MATERIAL I MÈTODES: Es van incubar cèl·lules de sang total amb agonistes de TLR2 (Pam3Csk4 i FSL-1) i TLR 4 (LPS) a diferents temps (4h, 8h, 21h i 48h) i concentracions. Passat el temps de cultiu, es va determinar l’expressió de diferents receptors scavenger (CD36, CD163 i CD206) en les subpoblacions de monòcits per citometria de flux identificats amb anticossos anti-CD14 i anti-CD16. RESULTATS: L’estudi de cinètica va demostrar que a les 21h s’observaven els canvis més significatius en presència de lligands de TLR respecte al medi. Quan es va comparar els canvis dels tres receptors scavengers en presència del lligands de TLR, vam observar que CD36 disminuïa, mentre que CD206 augmentava. Però, el lligands de TLR2 i TLR4 no induïen els mateixos canvis d’expressió i el comportament de cada subpoblació de monòcits era diferent. CONCLUSIONS : Els receptors scavenger en la superfície dels monòcits poden ser regulats per la presència de lligands de TLR suggerint que el reconeixement de patògens pot regular la resposta innata mitjançant la modulació de l’expressió de receptors scavenger.


Resums Pòsters


P-DJ-16 : 39-LAU-809823M

16 FACTORS DE TRANSCRIPCIÓ PER EXPLICAR LES DIFERÈNCIES D’EXPRESSIÓ ENTRE ELS GENS DE CCL4

Laura Carretero-Iglesia 1,3; Edurne Pedrosa 2; Roger Colobran 2; Antonio Postigo 3; Jordi Yague 1,3; Manel Juan 1,3

1Servei d’Immunologia, CDB- Hospital Clínic de Barcelona; 3IDIBAPS; 2LIRAD-BST, Hospital Germans Trias, Badalona. Barcelona

Introducció: CCL4 es una quimiocina codificada com a mínim per dos gens paràlegs, SCYA4 i SCYA4L. Donat el fet que CCL4 presenta CNV i un SNP (rs4796195) que determina dues variants al·lèliques (SCYA4L1 i SCYA4L2) i 12 potencials formes protèiques, les diferències d’expressió de cada locus semblen importants per entendre la producció global de CCL4 i la funció. Dades preliminars apunten a que la cinètica d’expressió, després de l’estimulació, és diferent per a cada loci. Objectiu: Determinar les bases moleculars per l’inducció de cada locus, analitzant el paper dels factors de transcripció (TFs) que poden estar involucrats en la regulació génica 5’. Mètodes:

- Seqüenciació de la regió promotora dels dos loci - Anàlisi bioinformàtica de la regió reguladora 5’ de SCYA4, SCYA4L1 i SCYA4L2 per

definir la diversitat en les seqüències promotores que podrien implicar diferències específiques d’unió d’alguns TFs

- Silenciament dels TFs seleccionats mitjançant siRNA en línies limfoblàstiques T Resultats: Diferències en la regió promotora 5’ han estat confirmades al DNA genòmic de 10 individus. Estudis in silico han identificat 5 factors de transcripció (SRF, RAR-alpha1, ATF1, ATF2 and CREB1) que s’uneixen al promotor de SCYA4, però no al de SCYA4L. Dades preliminars apunten a que aquests factors podrien modificar l’expressió de CCL4, prèvia inducció de les línies cel·lulars. Conclusió: L’expressió de les variants de CCL4 està diferencialment controlada per TFs que es poden unir de manera selectiva al promotor 5’ de cada un dels loci SCYA4 [Treball suportat per l’ Instituto de Salut Carlos III (PI07/0329)]

25

http://www.sci.cat

Resums Pòsters


P-DJ-17 : 40-ALE-19826M

17 ESTUDIO DE LA EXPRESIÓN DIFERENCIAL DE GENES IMPLICADOS EN EL CICLO CELULAR BETA-PANCREÁTICO ASOCIADO A LA INSULINITIS EXISTENTE EN LA DIABETES TIPO 1

Saavedra-Avila N; Sánchez-Rey Begoña; Haba Laura; García Ainoa; Altirriba Jordi; Verdaguer Joan; Sicinski Peter; Roussel Martine; Mezquita Cristóbal; Mora Conchi*

Unidad de Inmunología. Departamento de Medicina Experimental. Facultad de Medicina. Universidad de Lleida.

La diabetes tipo 1 (T1D) es una enfermedad autoinmune causada por la destrucción selectiva de células β pancreáticas productoras de insulina mediada por linfocitos T, sin embargo aún no se conocen a profundidad los mecanismos moleculares que llevan a la autodestrucción de estas células in vivo. Existe notable evidencia experimental de que estas células mueren también por apoptosis y que este proceso se inicia mediante la vía pro-apotótica iniciada por la interacción entre Fas y FasL, aunque también se han descrito otros mecanismos independientes a esta vía mediados por citocinas proinflamatorias que nos indican que existen múltiples mecanismos implicados en la inducción de muerte de la célula β y su susceptibilidad a la muerte celular mediada por su microambiente. En el presente trabajo estudiamos el nicho molecular in vivo de las células β del modelo NOD, el cual les confiere una mayor susceptibilidad a la muerte por apoptosis. Hemos estudiado la expresión diferencial de genes entre células de islotes no hematopoyéticas procedentes de hembras no diabéticas NOD y NOD/SCID de 11 semanas de edad, respectivamente. En este estudio hemos observado que la ciclina D3 (CcnD3) presenta una menor expresión en las células endocrinas del islote que presenta infiltración. La ciclina D3 es una proteína que activa las kinasas dependientes de ciclina Cdk4 y Cdk6, las cuales a su vez, son responsables de la entrada en ciclo celular de fase Go a G1 y progresión a través de G1. Con la finalidad de determinar si existe una relación causal entre el fenotipo diabético del modelo NOD y la menor expresión de la ciclina D3 asociada a la insulitis, se generaron varias líneas de ratones NOD transgénicos que sobrexpresan ciclina D3 en las células beta-pancreáticas, así como ratones NOD deficientes en dicha ciclina. Los resultados aquí presentados son la caracterización preliminar de dichos modelos modificados genéticamente, con el fin de determinar la implicación de la ciclina D3 en el desarrollo de la diabetes mellitus tipo 1.


Resums Pòsters


P-DJ-18 : 42-MBS-084916M

18 ESTUDIO DE LA KINASA CDK11 EN LA INDUCCIÓN DE PROLIFERACIÓN Y SUPERVIVENCIA DE LA CÉLULA BETA PANCREÁTICA CELULAR Sánchez-Rey Begoña; Saavedra-Avila N; Haba Laura; García Ainhoa; Verdaguer Joan; Lahti Jill; Mezquita Cristóbal; Mora Conchi Facultad de Medicina. Universidad de Lérida

Como consecuencia de la infiltración linfocitaria, y por tanto, la liberación de citoquinas proinflamatorias en el modelo murino NOD (Non Obese Diabetic) de diabetes autoinmune, se producen cambios en la expresión de determinados genes en las células beta pancreáticas productoras de insulina, dichos cambios podrían ser inductores de la muerte de las células beta pancreáticas y por tanto Diabetes Tipo 1 (TD1). El objetivo del presente trabajo es descubrir las dianas moleculares responsables de los cambios que rinden las células beta más susceptibles al ataque autoinmune como consecuencia de la infiltración linfocitaria. Mediante la tecnología de microarrays comparando la expresión diferencial de genes en células endocrinas de islotes procedentes de ratones NOD (infiltración presente) y NOD/SCID (ausencia de infiltración), respectivamente, hemos determinado que la expresión de ciclina D3 y la Cdk11 se ve reducida en las células beta pancreáticas de los islotes infiltrados de ratones NOD, respecto a los islotes de ratones NOD/SCID. La ciclina D3 es una proteína que activa las kinasas dependientes de ciclina Cdk4 y Cdk6, las cuales a su vez, son responsables de la entrada en ciclo celular de fase Go a G1 y progresión a través de G1. La Cdk11 está codificada por un único gen en ratón y dos en humanos y presenta dos isoformas, la p130 y la p58, ambas procedentes de la entrada ribosómica diferencial. Cdk11p130 tiene una expresión más uniforme a lo largo de todo ciclo celular, mientras que p58 se expresa en la fase G2/S. Con la finalidad de determinar si existe una relación causal entre el fenotipo diabético del modelo NOD y la menor expresión de la ciclina D3 y Cdk11, asociada a la insulitis, se generaron varias líneas de ratones NOD transgénicos que sobrexpresan ciclina D3 en las células beta-pancreáticas, así como ratones NOD deficientes en dicha ciclina. Por otro lado, la deficiencia en Cdk11 es letal en ratón, así que, para determinar si existe un relación causal entre el desarrollo de diabetes autoinmune y el decremento en la expresión del mensajero de Cdk11, hemos generado ratones NOD cuya deficiencia en Cdk11 se limite a las células beta, mediante la tecnología Cre/LoxP. Con el objetivo de dilucidar si la sobre-expresión de Cdk11 p58 confiere resistencia a la apoptosis inducida por citocinas (IL-1β e IFNγ) en la línea de insulinoma murino MIN6, hemos generado un vector (pBSKNeo.-RIP-Cdk11p58-Ealpha) que integra el cDNA de la Cdk11 p58 bajo el control del promotor de la insulina de rata (RIP), y un gen de selección (gen de resistencia al antibiótico Neomicina). Una vez hecha la comprobación estructural mediante análisis de restricción y PCR, se realizó la transfección de la línea celular MIN6 con Cdk11p58. Los resultados aquí presentados son preliminares y pretenden estudiar la implicación de Cdk11 en la tolerancia inmunológica.

27

http://www.sci.cat

Resums Pòsters


P-DJ-19 : 45-PAT-821109M

19. EVALUACION DEL USO DE EXOSOMAS OBTENIDOS DE FLUIDOS BIOLÓGICOS COMO ALOANTÍGENOS PARA LA INDUCCIÓN DE TOLERANCIA EN TRANSPLANTE

Patricia Bastos Amador; Begoña Pérez Cabezas; María del Mar Naranjo Gómez; Ricardo Pujol Borrell; Francesc Borràs Serres

Fundación de Investigación Germans Trias i Pujol

Los exosomas son nanovesículas de origen endosomal secretados por una gran diversidad de células y tejidos cuya composición varía según su origen. Sin embargo, los exosomas cuentan entre sus componentes con moléculas ubicuas como pueden ser los antígenos de histocompatibilidad. Durante el transplante las células dendríticas intervienen en la presentación de aloantígenos iniciando el rechazo o bien contribuyendo a inducir tolerancia al injerto. Dada su composición molecular, los exosomas son candidatos idóneos para ser utilizados como fuente de aloantígenos en protocolos terapéuticos de inducción de tolerancia. En este proyecto, pretendemos demostrar la capacidad de captura y presentación de antígenos provenientes de exosomas por parte de células dendríticas humanas como primer paso para el diseño de una terapia tolerogénica. Nuestro objetivo es, por tanto, el análisis de la captura de exosomas por células dendríticas y la evaluación de la presentación de los aloantígenos a linfocitos T autólogos. Para ello hemos obtenido exosomas de cultivos celulares de líneas T y B y también de plasma humano y se han caracterización las microvesículas mediante western-blot. Se obtuvieron exosomas de plasma humano y de cultivo celular mediante ultracentrifugación. Se comprobó la presencia de moléculas características de exosomas mediante Western-blot: CD81, CD63 y flotilina. Los ensayos de captura se realizaron mediante citometria de flujo utilizando exosomas marcados. Tanto las células dendrÌticas humanas obtenidas de sangre periférica como las derivadas de monocitos, tras la maduración con distintos estímulos, son capaces de capturar exosomas. La captura es independiente de estímulo y tiene lugar a 37ºC. Las células plasmacitoides, aun siendo competentes en la captura de microvesículas, son menos eficientes que las convencionales. Los ensayos de presentación de aloantígenos se han realizado con células dendríticas derivadas de monocitos. Tras la incubación a diferentes tiempos y con diferentes dosis de exosomas procedentes de plasma humano, las células dendríticas se cocultivaron con linfocitos T autólogos durante 7 dias tras los cuales se midió la proliferación. Los resultados apuntan que las células maduras son capaces de inducir una respuesta proliferativa, presumiblemente tras la captura, procesamiento y presentación de antÌgenos derivados de exosomas.


Resums Orals

sessió divendres matí

CO-DV-21 : 6-BDA-589164S

20 UNA SUBPOBLACIÓN ESPLÉNICA DE LINFOCITOS B, CON FENOTIPO CD19highCD45R-/lowCD21low Y ELEVADAS TASAS DE PROLIFERACIÓN, CONTRIBUYE DE FORMA RELEVANTE A LOS NIVELES SÉRICOS DE IgGs/IgA.

Belén de Andrés; Ana R. Sánchez-Archidona; Alvaro Martín; Natalia Serrano; Isabel Cortegano; Fernando Martínez; Sharmili Jagtap; Miguel Angel R. Marco; Mª Luisa Gaspar

Instituto de Salud Carlos III. Centro Nacional de Microbiología

Durante el desarrollo embrionario en el ratón, la primera población que aparece de progenitores linfoides-B responde al fenotipo de CD19+CD45R/B220-/lowPax5+. Estas células persisten durante el resto de la gestación. En la médula ósea adulta existe una población precursora del linaje B1 que presenta un fenotipo similar. En el bazo adulto, hemos descrito recientemente una subpoblación celular minoritaria que responde al fenotipo CD19highCD45R-/lowCD21lowIgM+IgD-, que se localiza preferencialmente en la zona perifolicular en ratones no manipulados. Esta subpoblación difiere del patrón fenotípico de otras células B esplénicas: Transicionales (que son CD93+), Foliculares (IgD+CD21+), de Zona Marginal (CD23+CD21high) y células B1 (CD5+CD11b+). La generación de estas células es Btk-dependiente, puesto que no se detectan en los ratones xid. Asimismo, esta población es capaz de secretar espontáneamente una gran cantidad IgGs e IgA séricas (hasta un 25% del total de IgG1 e IgA secretada/bazo). Experimentos de reconstitución llevados a cabo con células multipotenciales (HSC; c-Kit+Sca-1+Lin-) de origen fetal y adulto, revelan que las células CD19+CD45R-/low se generan mayoritariamente a partir de las HSC-fetales, y también a partir de HSC-adultas cuando son transferidas a recipientes neonatales. Estudios de incorporación de H3-timidina, la presencia del antígeno nuclear Ki-67 y la incorporación in vivo de BrdU, indican una alta capacidad proliferativa en una fracción de las células CD19+CD45R-/low, una parte de las cuales tiene una larga vida media. Experimentos de transferencia adoptiva de la población CD19+CD45R-/low o de la población mayoritaria de células B convencionales CD19+CD45R+ a ratones inmunodeficientes Rag2 γ −/−, demuestran que en condiciones de proliferación homeostática las células CD19+CD45R-/low cuentan con un potencial de reconstitución muy superior al de las células B maduras y que se trata de subsets independientes. Por todo ello, postulamos que la población CD19highCD45R-/lowCD21low puede representar un nuevo compartimiento del tipo innato del sistema inmune adaptativo.

29

http://www.sci.cat

Resums Orals


CO-DV-22 : 7-NEL-294314M

21 CD40-activated B cells migrate towards secondary lymphoid organs and interact dynamically with T cells

Nela Klein-González1,2; Sandra Balkow3; Eisei Kondo1; Tanja Liebig1,2; Alexander Shimabukuro-Vornhagen1; Stephan Grabbe3; Wilhelm Bloch4; Michael von Bergwelt-Baildon1

1Laboratory for Tumor and Transplantation Immunology, Department I of Internal Medicine, University Hospital of Cologne, Germany; 2Center for Molecular Medicine, University of Cologne (CMMC), Germany; 3Department of Dermatology, Johannes Gutenberg University, Mainz, Germany; 4Abteilung Molekulare und Zelluläre Sportmedizin, Deutsche Sporthochschule Köln, Germany

B cells have been demonstrated to present antigen to T cells in vivo. CD40-activation dramatically improves antigen presentation by normal and malignant B cells and has therefore been studied as an approach to generate autologous "non-artificial" antigen presenting cells for active immunotherapy. Human B cells when activated via CD40-L/IL-4 can be expanded from small amounts of peripheral blood in 12-14 days. CD40-activated B cells can prime naÔve T cells, expand memory T cells and express important surface homing molecules. Nevertheless, it remains unclear whether such cells have the property to attract and interact with T cells in a physiological context and whether CD40-activated B cells migrate to secondary lymphoid organs (SLO) in vivo, a necessary step for an antigen-presenting cell (APC) to induce immunity. To address this question we established a platform to generate murine CD40-activated B cells. At day 14 of culture, these cells are >95% CD19+ and CD80/86/MHCI/MHCIIhi. Murine CD40-activated B cells present a ëhoming phenotypeí; migrate towards SLO chemokines such as CCL19, CCL21 and CXCL13; and induce T-cell chemotaxis in vitro. Upon CD40L activation, B cells up-regulate CCR7 while down-regulate CXCR5 expression which suggests direction of activated B cells towards the B-zone−T-zone boundary. We compared the homing of GFP+ CD40-activated B cells to resting GFP+ B cells and show for the first time that CD40-activated B cells home to SLO significantly more efficiently than resting B cells. Furthermore, CD40-activated B cells localize in B-cell areas, and a significant fraction move to the B-T boundary close to the T-cell zone. To dissect T-cell−APC interactions on a single cell we analyzed three-dimensional migration in collagen matrix. Interestingly, antigen-loaded CD40-activated B cells differ from immature and mature DC by displaying a rapid migratory pattern undergoing highly dynamic, short-lived (7.5 min) and sequential interactions with cognate T cells. Taken together, these data reveal that CD40-activated B cells can home to secondary lymphoid organs and interact dynamically with T cells thus underlining their potential as cellular adjuvant for cancer immunotherapy.


Resums Orals


CO-DV-23 : 4-RSA-286216M

22 THE B CELL RECEPTOR TACI SIGNALS IMMUNOGLOBULIN CLASS SWITCHING VIA THE ADAPTOR PROTEIN MyD88

Raul Santamaria Merino; Bing He; Charlotte Cunningham-Rundles; Weifeng Xu; Irene Puga Siesto; Montserrat Cols Vidal; Huabao Xiong; Capucine Picard; April Chiu; Kang Chen; Jean-Laurent Casanova; Andrea Cerutti

Weill Medical College of Cornell University

Class switching provides immune protection by substituting immunoglobulin M (IgM) and IgD with secondary IgG or IgA isotypes endowed with novel effector functions, but identical antigen specificity. Switching usually requires engagement of CD40 on follicular B cells by CD40L on T cells. An alternative pathway involves activation of TACI on extrafollicular and follicular B cells by soluble BAFF and APRIL ligands. TACI signaling is thought to be involved in the pathogenesis of immunodeficiency and autoimmunity in some patients with TACI gene mutations and/or overabundant BAFF production. Given that TACI expression and class switching increase upon signaling via microbial Toll-like receptors (TLRs) and considering that BAFF-induced autoimmunity is largely dependent on the TLR-associated cytoplasmic adaptor protein MyD88, TACI and TLRs may have intersecting pathways in B cells. We found that TACI but not CD40 interacted with MyD88 and utilized a TLR-like MyD88-IRAK1-IRAK4-TRAF6-TAK1-IKK-NF-κB cascade to trigger class switching in B cells. Overall, our data indicate that MyD88 forms a signaling hub coordinating both TLR-dependent and TLR-independent antibody-inducing systems and suggest that agents modifying TACI-MyD88 interaction could help in correcting pathological IgG and IgA responses.

31

http://www.sci.cat

Resums Orals


CO-DV-24 : 47-NAH-163111U

23 ANÁLISIS DE LA RESPUESTA AUTORREACTIVA DE LINFOCITOS B ANTI-PERIFERINA EN EL MODELO DE RATÓN NOD.

Mª Nahir Garabatos1, Jorge Carrascal2, Raimón Alvarez1, Jorge Carrillo2, Joan Verdaguer2,3, Thomas Stratmann1.

1Departamento de Fisiología, Facultad de Biología, Universidad de Barcelona, Barcelona; 2Instituto de Investigación Germans Trias y Pujol, Badalona, Barcelona; 3Unidad de Inmunología, Departamento de Medicina Experimental, Facultad de Medicina, Universidad de Lleida, Lleida El modelo murino NOD se caracteriza por desarrollar espontáneamente diabetes tipo I, una enfermedad autoinmunitaria caracterizada por la destrucción de células β pancreáticas. Estudios recientes han analizado la especificidad antigénica del repertorio de células B presentes en el infiltrado pancreático de ratones NOD y F1 (NODxNOR) mediante la generación de líneas celulares de hibridomas a partir de células B de islotes. El 56% del total de estos hibridomas reconocían elementos del sistema nervioso. El análisis de especificidad mostró que todos los anticuerpos monoclonales reconocían una proteína neuronal que fue identificada como periferina. La periferina es un filamento intermedio de tipo III localizado principalmente en neuronas del sistema nervioso periférico, aunque también se ha demostrado su presencia en células β pancreáticas. En ratón han sido descritas tres isoformas diferentes: Per58, 61 y 56. Los hibridomas generados a partir de ratones NOD y F1 (NODxNOR) reconocían mayoritariamente las isoformas Per58 y Per61. Puesto que la diferencia estructural entre Per58 y Per61 con respecto a Per56 son los últimos 21 aa del extremo C terminal , no presentes en esta última, se sugirió que el epítopo se localizaba completa o parcialmente en esta región de la proteína. Con el objetivo de determinar la localización exacta y la secuencia del epítopo reconocido por estas células B autorreactivas, en este estudio se generó una librería de péptidos recombinantes solapantes cubriendo la secuencia completa de la isoforma Per 61 de la periferina. Los péptidos se purificaron por FPLC, se analizaron por SDS PAGE y posteriormente mediante análisis por Western blot, se confirmó que los hibridomas monoclonales anti-periferina I6 y 228E1, reconocían específicamente un péptido localizado en la región de los últimos 33 aminoácidos del extremo C-terminal de la proteína. Mediante tratamiento desnaturalizante por calor se observó una pérdida completa de reconocimiento, lo que confirmó la naturaleza conformacional del epítopo. Por otra parte, el análisis del título de anticuerpos presente en suero de ratones NOD confirmó la presencia de una respuesta humoral anti-periferina de tipo IgG, con un aumento del título de anticuerpos con la edad del ratón. Además de esto, el análisis de la respuesta de anticuerpos anti-periferina en ratones inyectados con péptido recombinante, mostró un aumento leve de tÌtulo con respecto a los ratones inmunizados con péptido control. Por lo tanto, esta población de linfocitos B autorreactivos anti-periferina presente en el infiltrado pancreático de ratones NOD podría escapar de una manera parcial a los mecanismos de inmunorregulación, pudiendo estar implicada en patologías autoinmunitarias como la diabetes tipo 1


Resums Orals


CO-DV-25 : 26-ALR-302618M

24 ANÁLISIS DEL REPERTORIO ASOCIADO A HLA-DR EN BAZO HUMANO

Javier Collado; Iñaki Álvarez; Laia Muixí; Montserrat Carrascal; and Dolores Jaraquemada

Institut de Biotecnología i Biomedicina

El bazo es el principal Órgano linfoide secundario donde se desarrolla la respuesta inmune adptativa frente a antígenos procedentes del torrente sanguíneo. Para ello es necesaria la intervención de los linfocitos T CD4+, que responden a complejos formados por las moléculas de MHC de clase II propio con péptidos antigénicos procedentes de patógenos o proteínas propias alteradas. En condiciones no patológicas, las células presentadoras muestran péptidos propios a los linfocitos T. El conjunto de estos péptidos es representativo de los proteomas celulares presentes en el bazo, así como del material extracelular captado por las APCs. Aunque hay una gran base de datos sobre los péptidos asociados a moléculas de HLA en células linfoblastoides, sólo recientemente se ha empezado a abordar el análisis sistemático de los repertorios peptídicos asociados a moléculas de HLA procedentes de tejido humano, aunque aún no hay estudios sobre qué péptidos se presentan en bazo en ausencia de infección. En este trabajo se han analizado los repertorios peptídicos asociados a HLA-DR en diferentes muestras de bazo humano mediante espectrometría de masas. Se han secuenciado 427 péptidos unidos a HLA-DR. Los péptidos provienen principalmente de proteínas expresadas en células B y de suero y mayoritariamente degradadas en la vía endocítica. Asimismo en la mayoría de los casos se ha asignado el alelo al que se encuentran unidos. Los datos obtenidos hasta ahora sugieren que los repertorios peptídicos asociados a algunos alelos de HLA-DR en el bazo tienen un rango de tamaño más estrecho que los obtenidos de lÌneas celulares linfoblastoides, lo que puede indicar una mayor astringencia en el procesamiento antigénico y en la selección de péptidos.

33

http://www.sci.cat

Resums Orals

sessió divendres tarda

CO-DV-31 : 21-LAL-307217G

25 ESTUDIO DE INMUNODEFICIENCIA COMBINADA SEVERA T-B- Y SÍNDROME DE OMENN. A PROPÓSITO DE DOS CASOS CLÌNICOS.

Luis M. Allende; Verónica Pérez; Sara Lermo; Jesús Ruiz-Contreras; José Ignacio González; Esther Mancebo

Servicio de Inmunología. Hospital Universitario 12 de Octubre

Aproximadamente el 20% de los pacientes con inmunodeficiencia combinada severa (IDCS) presentan ausencia de linfocitos T y B con número normal de linfocitos NK (IDCS T-B-). Este tipo de pacientes pueden subdividirse en dos grupos: a) pacientes con mutaciones en los genes RAG1 y RAG2 que tienen alteradas las fases tempranas de la recombinación V(D)J; b) pacientes caracterizados por aumento de la sensibilidad a radiaciones ionizantes debido a fallos en la reparación del DNA que afecta a los linfocitos en las fases finales de la recombinaciÛn V(D)J. Por otro lado, mutaciones hipomórficas en los genes RAG1/RAG2, en los componentes RNA de la endoribonucleasa que participa en el procesamiento del RNA mitocondrial, en adenosin deaminasa, en cadena gamma del receptor de la IL-2, en cadena alfa del receptor de la IL7, en Artemis y en DNA ligasa 4 pueden producir un fenotipo clínico característico conocido como síndrome de Omenn que podría diferir del conjunto de las IDCS T-B-. El Síndrome de Omenn se caracteriza por presentar linfocitos T con repertorio limitado, ausencia de linfocitos B, descenso de inmunoglobulinas, eosinofilia y un cuadro clÌnico caracterizado por eritrodermia, infecciones severas, diarrea, linfadenopatía y hepatoesplenomegalia. El diagnóstico de todos estos pacientes es complejo, ya que la alteración en un mismo gen pueden dar lugar a un fenotipo clínico variable o bien mutaciones en distintos genes dar un fenotipo clínico similar. Debido a esto en nuestro servicio proponemos un protocolo para el diagnóstico de este grupo de inmunodeficiencias primarias dirigido por el fenotipo clínico, las poblaciones linfocitarias y la presencia o no de defectos en la reparación del DNA. Además, presentamos dos casos clínicos: caso 1, paciente con deficiencia en gen RAG2; Caso2, paciente con síndrome de Omenn sin mutaciones en los genes candidatos de este síndrome, pero con alteración de la reparación del DNA. .


Resums Orals

sessió divendres tarda CO-DV-32 : 15-LMA-951330T

26 GENES MODULADORES EN PACIENTES CON ALPS Laura Martínez-Martínez; Cecilia González-Santesteban; Chiara Poppi; Yvelise Barrios; Ricardo López; Isabel Badell; Oscar de la Calle-Martín Immunologia - Hospital Sant Pau Introducción: El síndrome linfoproliferativo autoinmune (ALPS) está causado por una alteración en la apoptosis y se caracteriza por linfoproliferación y autoinmunidad. Los pacientes con ALPS tienen un elevado número de linfocitos T αβ CD4- CD8- (LT DN), linfocitosis B y niveles elevados de IgG, IgA, IgE e IL-10. Más del 60% de los pacientes con ALPS tienen mutaciones en heterocigosis en FAS que ejercen un efecto dominante negativo (ALPS Ia). La penetrancia clínica de estas mutaciones es muy variable. Por este motivo se ha sugerido la participación de otros genes moduladores en el fenotipo de la enfermedad (HLA, moléculas de la vía apoptótica, etc). El objetivo de este trabajo es caracterizar individuos con diagnóstico de ALPS y sus familiares. Además del estudio fenotípico y el análisis de los genes responsables de ALPS, también se estudió el posible efecto modulador de polimorfismos y/o mutaciones en las caspasas 8 y 10. Material y métodos: Se estudiaron pacientes y familiares pertenecientes a 6 familias distintas. Las poblaciones linfocitarias fueron analizadas mediante citometría de flujo. Los niveles de IgG e IgA se determinaron por nefelometría y los de IgE e IL-10 por ELISA. El estudio del gen TNFRSF6 en los pacientes se realizó por RT-PCR, mientras que en los familiares se hizo directamente por secuenciación del exón afecto. El estudio de las caspasas también se hizo por PCR de las regiones de interés. Se analizó la presencia de un polimorfismo del promotor de la caspasa 8 asociado a baja producción de la proteÍna (del6N/del6N) asÍ como de polimorfimos en la caspasa 10. Resultados: El número de LT DN se encontró elevado en todos los pacientes y en algunos de sus familiares directos, oscilando entre 2-15%. También se observó linfocitosis B, un cociente CD4/CD8 invertido, así como niveles elevados de IgG, IgA, IgE e IL-10. En la familia A se encontró una mutación en el exón 9 de Fas (L226P), tanto en el paciente como en su padre y la abuela paterna. En la familia B se identificó un codón stop en el exón 2 (E20X). Ninguna de estas 2 mutaciones había sido previamente reportada. En la familia C habÍa una inserción de una T en la posición 648 que provoca una alteración de la pauta de lectura (Y216fsX13), tanto en el paciente, como en la madre y una hermana anteriormente fallecida. En la familia D se halló la mutación R234Q en la paciente y su padre. En la extensa familia E también se identificó una mutación en el codón 234, pero en esta ocasión provocaba la aparición de un codón stop (R234X). En la paciente de la familia F no se encontraron mutaciones en ninguno de los componentes de la vía Fas ya descritos (Fas, Fas ligando, caspasa 8 y caspasa 10) ni en otros estudiados como FADD y N-Ras. El estudio de la caspasa 10 mostró, además de los polimorfismos ya descritos (V410I, Y446C), uno nuevo (C463G). Conclusiones: Las mutaciones heterocigotas en Fas dan lugar a una penetrancia muy variable de la enfermedad. La presencia de LT DN correlaciona con la existencia de mutaciones, mientras que los niveles de IL-10 parecen hacerlo con la gravedad sintomatológica. El polimorfismo del promotor de la caspasa 8 asociado a baja producción parece estar asociado a una clínica más severa. Se describe un nuevo polimorfismo en caspasa 10 (C463G).

35

http://www.sci.cat

Resums Orals


CO-DV-33 : 28-EVA-142030S

27 CÈL·LULES T EXPANDIDES A LA MELSA CONTRIBUEIXEN A L’INSULITIS DEL PÀNCREES D’UN PACIENT DIABÈTIC

Eva Codina; Manuela Costa; Carme Roura-Mir; Erika Scholz; Cristina Xufré; Raquel Planas; Marta Vives-Pi; Dolores Jaraquemada; Mercé Martí.

Institut de Biotecnologia i Biomedicina. Universitat Autònoma de Barcelona

La diabetis tipus 1 (T1D) és una malaltia autoimmune òrgan-específica caracteritzada per la destrucció mediada per limfòcits T de les cèl·lules beta productores d’insulina al pàncrees. La resposta T efectora de la que deriva la malaltia està encara pobrement caracteritzada en humans degut a la difícil disponibilitat de mostres de l’òrgan afectat. Vam tenir l’oportunitat d’estudiar el pàncrees d’un donant diabètic poc després del debut (Somoza et al. 1994) que ens va permetre analitzar l’infiltrat limfocitari amb la descripció de l’ús de famílies TCRBV i els seus segments CDR3. Les expansions monoclonals de l’infiltrat pancreàtic es van comparar amb les presents a la melsa com a òrgan limfoide secundari i als PBMCs del mateix donant, usant una RT-PCR multiplex per determinar les TCRBV, genotipatge i seq¸enciació dels pics. Les àrees de cada pic es van normalitzar amb un marcador intern i posteriorment es va calcular l’índex relatiu (RI) segons la fòrmula: ( àrea del pic / sumatori d’àrees dels pics de la famÌlia TCRBV corresponent) X100. Al digerit total del pàncrees es van identificar quatre famílies amb expansions monoclonals TCRBV2, TCRBV4-2, TCRBV9 i TCRBV19. La mostra d’illots purificats del mateix pàncrees va permetre analitzar l’infiltrat limfocitari més proper a les cèl·lules beta, en aquesta mostra es van trobar les quatre famílies anteriors representades amb un pic dominant, però només TCRBV9 i TCRBV4-2 van complir els criteris d’expansions monoclonals. També es van trobar expansions en les famílies TCRBV18 i TCRBV25 que no s’observaren als digerit total. Per tant, la resposta autoreactiva no és homogènia en tot l’òrgan com s’havia descrit en ratolÌ NOD i la presència (als illots) d’expansions exclusives suggereix que dins de l’infiltrat hi ha cèl·lules T restringides a l’illot, mentre l’infiltrat limfocitari present a l’exocrí estaria format per un repertori més divers. A l’analitzar tres mostres independents de melsa del mateix pacient, només les famÌlies TCRBV2, TCRBV9 i TCRBV14 van mostrar una expansió monoclonal. La mida de l’expansió de les famílies TCRBV2 i TCRBV14 i la posterior seqüenciació del CDR3 va demostrar la identitat entre aquestes expansions de melsa i pàncrees. Només la primera es va trobar també en perifèria. Les dades demostren que hi ha expansions monoclonals de cèl·lules T a la melsa que podrien estar participant en el procés de cronificació de la inflamació del pàncrees diabètic humà.


Resums Orals


CO-DV-34 : 11-DAL-309010M

28 GENERACIÓ DE CÈL·LULES DENDRÍTIQUES TOLEROGÈNIQUES EN PACIENTS AMB ESCLEROSI MÚLTIPLE

Dàlia Raïch-Regué; Laia Grau-López; Mar Naranjo-Gómez; Cristina Ramo; Ricardo Pujol-Borrell; Eva M. Martínez-Cáceres; Francesc E. Borràs

Laboratori d’Immunobiologia per a la Recerca i Aplicacions Diagnòstiques

INTRODUCCIÓ: L’esclerosi múltiple (EM) és una malaltia autoimmunitària del sistema nerviós central (SNC) que causa desmielinització i dany axonal. S’ha descrit que els limfócits T CD4+ autorseactius contra pèptids de la mielina juguen un paper en la patogènia de la malatia. Els tractaments actuals tenen un paper modest com a modificadors del curs natural de l’EM, per la qual cosa cal desenvolupar noves teràpies. Una estratègia terapèutica prometedora és la inducció de tolerància pèptid-específica. En aquest context, les cèl·lules dendrítiques s’han utilitzat com a cèl·lules presentadores d’antigen moduladores de la resposta dels limfòcits T d’una manera antigen-especÌfica en models animals d’autoimmunitat. OBJECTIU: Obtenir cèl·lules dendrÌtiques tolerogèniques derivades de monòcits (MDDC) de pacients amb EM remitent recurrent (EM-RR), i carregar-les amb un grup seleccionat de pèptids de la mielina pel seu ús com a potencial teràpia cel·lular en EM. MATERIAL i MÈTODES: S’han obtingut mostres de sang perifèrica d’individus sans (n=8) i de pacients d’EM (n=8). A partir dels monòcits s’han diferenciat MDDC (amb IL-4 i GM-CSF), madurant-les amb un cocktail de citocines pro-inflamatòries, en absència (DC madures [DCmad]) o presència de vitamina D3 (DC tolerogèniques [DCtol]). Per caracteritzar aquestes cèl·lules, s’ha determinat la seva viabilitat i fenotip, així com la seva capacitat d’induir la proliferació a limfòcits T al·logènics. S’ha analitzat la producció de citocines per CBA en el sobrenedant dels co-cultius amb cèl·lules de pacients. La càrrega de pèptids de la mielina s’ha realitzat incubant les DCtol amb els pèptids a diferents temps (1-18h). S’han realitzat experiments de competició per demostrar l’especificitat de la unió dels pèptids. RESULTATS: No s’han observat diferències significatives en l’eficiència de la diferenciació, en la viabilitat ni en la funcionalitat de les MDDC, entre individus sans i pacients amb EM. Les DCtol tenen una menor expressió de CD83, CD86 i HLA-DR, i una reduïda capacitat d’induir proliferació al·logènica als limfòcits T respecte les DCmad, tant en controls (54±20) con en EM (46±18). L’anàlisi de la producció de citocines dels co-cultius mostra una menor secreció de IFN-γ (293±179 vs 635±437 pg/mL), IL-6 (232±186 vs 348±256 pg/mL), i TNF-α (95±53 vs 158±105 pg/mL, n=6, p<0.05, Wilcoxon test) de les DCtol respecte a les DCmad. CONCLUSIONS: S’han generat MDDC de pacients d’EM-RR amb característiques tolerogèniques, carregades amb pèptids de la mielina. Aquestes cèl·lules podrien ser utilitzades com a eina per restablir la tolerància antigen-especÌfica en pacients amb EM.

37

http://www.sci.cat

Resums Orals


CO-DV-35 : 27-INA-321930S

29 ANÁLISIS DE LOS CAMBIOS INDUCIDOS POR LA EXPRESIÓN DE AIRE EN EL PROTEOMA DE CÉLULAS EPITELIALES MEDIANTE UNA APROXIMACIÓN COMBINADA DE PROTEÓMICA CUANTITATIVA Núria Colomé; Javier Collado; Joan J. Bech-Serra; Francesc Canals; Dolores Jaraquemada;Iñaki Álvarez Unitat d´Immunologia i Institut de Biotecnologia i Biomedicina. Universitat Autònoma de Barcelona Autoimmune polyendocrinopathy-candidiasis-ectodermal dystrophy (APECED) es una enfermedad autoinmune recesiva multiorgánica. A diferencia de otros síndromes autoinmunes, APECED se asocia a la pérdida de función de un único gen llamado AutoImmune REgulator (AIRE). Los ratones deficientes en este gen desarrollan diversos procesos autoinmunes que afectan a diversos órganos, lo que indica que Aire es un gen clave en el control de las enfermedades autoinmunes. AIRE se expresa principalmente en las células epiteliales medulares tímicas (mTECs) y su ausencia resulta en la pérdida de tolerancia a antígenos específicos de tejido (TRAs). Experimentos de microarrays han demostrado que AIRE induce la transcripción de TRAs en mTECs. Se han descrito otras funciones para esta proteína, entre las que se encuentra el papel de inductor de apoptosis en mTECs, que podría generar mayor cross-presentation por parte de las células dendríticas de la médula tímica. Hasta el momento no se ha estudiado el efecto de AIRE sobre la célula a nivel proteico. En este trabajo se ha analizado la influencia de AIRE sobre el proteoma celular de la línea epitelial de origen tiroideo, HT93, mediante una aproximación que combina 2 técnicas de proteómica cuantitativa (2D-DIGE e ICPL). Los resultados mostraron que algunas chaperonas (HSC70, HSP27 y tubulin-specific chaperone A) se encontraban en mayor abundancia en las células AIRE+, mientras que varias proteínas relacionadas con el citoesqueleto (transgelin, caldesmon, tropomyosin alpha-1 chain, myosin regulatory light polypeptide 9 y myosin-9) estaban en menor cantidad. Además la abundancia de diversas proteínas relacionadas con apoptosis se vio alterada. Los datos se confirmaron por Western blot y citometría de flujo para algunas proteínas con expresión alterada. En conclusión, los datos obtenidos indican que las células transfectadas con AIRE presentan un perfil proteico compatible con un incremento de apoptosis, lo que apoya el papel descrito para AIRE como inductor de apoptosis.


Resums Orals

sessió divendres tarda CO-DV-36 : 13-TUF-807380S

30 INFECTION BY SWINE, AVIAN AND HUMAN INFLUENZA VIRUS AND POLY-IC STIMULATION DIFFERENTIALLY UP-REGULATE SURFACE MARKERS AND CYTOKINE SECRETION ON PORCINE DENDRITIC CELLS IN VITRO.

T. Mussá, M. Pujol, C. Rodriguez, E. Silva, L. Córdoba, E. Crisci, N. Busquets, J. Maldonado, J. Hernández, J. Dominguez, L. Fraile, M. Montoya

Centro de Recerca en Sanidad Animal

Introduction and objective: Dendritic cells link innate and adaptive immune systems. To accomplish this function they express specialized pattern-recognition receptors (PRRs) which respond against particular pathogens-associated molecular patterns (PAMPs). Additionally, there is growing evidence that the so-called ìearlyî cytokines play an important role in influenza virus infection. Our main goal was to characterize the interaction of porcine bone marrow derived dendritic cells (poBMDC) with swine, avian and human influenza virus in vitro. Material and methods: Porcine bone marrow-derived DC and monocyte-derived DC were generated following procedures previously described1. Pellets of DC were evaluated at electron microscopy (EM) Jeol 1400. Swine influenza virus A/Swine/Spain/80598-LP1/2007(H3N2) was retrieved from lungs of pigs suffering from acute influenza in Spain in May 2007. The low pathogenic avian influenza virus A/Anas plathyrhynchos/Spain/1877/2009(H7N1) was isolated from samples of routine surveillance of avian influenza in wild birds in Catalonia (Spain) whereas the high pathogenic avian influenza virus A/Ckicken/Italy/13474/99(H7N1) was kindly provided by our collaborators in Brescia, Italy. The human influenza virus A/Catalonia/63/2009(H1N1) was isolated from a patient from Hospital Clinic of Barcelona, Spain from the current pandemic of Influenza. DC were infected at MOI 0.01 or stimulated with TLR agonists (Poly-IC, LPS or R837). DC phenotype was analysed by flow cytometry at 16 and 24 hours, whereas IFN-α, TNF-α, IL_10 and IL-18 secretion were analysed by ELISA at 4, 8, 16 and 24 hours post infection. Results: Porcine BMDC revealed a defined vacuolar aspect with several dendritic processes in the cells by EM. Control poBMDC in our assays were CD172a+, SLAI+, SLAII+,CD1low, CD4-, CD11R1-, CD11R3low,CD14low, CD16low, CD40-, CD80/86+ and CD163low. After stimulation with TLR agonists, they exhibited a differential response by mean of SLAI, SLAII and CD80/86 up-regulation, high responders to Poly-IC and moderate responders to LPS by cytokine secretion. However, R837-stimulated cells produced more IL-12 compared with their counterparts. Infected-poBMDC presented different phenotype by means of SLAI, SLAII and CD80/86 up-regulation. Different kinetic of IFN-α, TNF-α, IL-18 and IL-12 release was observed in infected cells with those viruses. Conclusion : Ultrastructural and phenotype analysis of our DC corresponds with data previously described2,

3. DC exhibited a differential response to TLR agonists, suggesting a specific function for pathogen detection. Up-regulation of surface markers and increased levels of innate cytokines after different influenza virus infection in vitro correlate with data from an early influenza infection in vivo4, 5. These data pave the way for understanding the intimate relation between influenza viruses and porcine dendritic cells for triggering the genetic mechanisms of virus life cycle in swine as ìmixing vesselî and the mechanisms driving to protective immune response. 1 Kekarainen, T. et al., Vet Immunol Immunopathol (2008). 2 Carrasco, C. P. et al., Immunology (2001). 3 Summerfield, A. and McCullough, K. C. Dev Comp Immunol (2009). 4 Van Reeth K. et al., ResImmunol Immunopathol (2002). 5 Matikainen, S. et al., J Virol (2006).

39

http://www.sci.cat

Resums Orals


CO-DV-37 : 14-MPE-303412T

31 EFFECTS OF THE XENOGENEIC RESPONSES IN A RAT MODEL OF SEPSIS

Magdiel Pérez-Cruz; Rafael Máñez; Mariona Mestre; Cristina Costa.

Institut de Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL)

Innate immune mechanisms and natural antibodies play a major role in the control of infectious diseases. As the host immune responses to xenografts show similarities to those of fighting infection, we aimed to study the effect of xenogeneic stimulation and xenoantibody induction on bacterial infection. To this end, we injected Lewis rats with hamster blood at different intervals and assessed how these treatments affected the development of sepsis induced by cecal ligation and puncture (CLP). Rats that received 3 injections of hamster blood at 2-week intervals (Group IgG) elicited very high titers of anti-hamster IgG and relatively low specific IgM antibodies at day 40 after initiating the immunizations. Day 40 was thus selected to conduct CLP in this rat cohort. Another set of rats received 3 injections within a week inducing high titers of anti-hamster IgM and relatively low IgG levels at day 5 after the first injection. They were assigned to Group IgM for CLP at day 5. The control cohorts received vehicle alone and were subjected to CLP at identical time points. Multiple hematological, biochemical and general-health parameters were monitored during the study. The most dramatic effect produced by the xenogeneic stimulation alone was observed in Group IgM that showed a significant increase in blood neutrophils (2,6-fold) and monocytes (1,5-fold) just prior to CLP. To assess the effect on sepsis, we initially set up a CLP procedure that produced a mild septic state in control Lewis rats with low (2/17) or no associated mortality (0/8). In this setting, Group IgG showed a comparable outcome (0/9), whereas Group IgM developed a more severe disease that resulted in higher mortality (8/17). The IgG xenostimulation was also tested in a more severe CLP model leading to a slight improvement that did not significantly reduce mortality (68,7% versus 76,5% controls). Finally, we determined by flow cytometry the xenoantibody reactivity to bacteria isolated from blood of septic rats. Interestingly, we observed a 3-fold increase in IgM and IgG reactivity to Enterococcus faecalis using sera from Group IgM rats collected just prior to CLP, but not to Escherichia coli. In conclusion, the generalized immune response induced by a short xenogeneic stimulation had a detrimental effect on the septic process, whereas a long xenogeneic treatment failed to protect from septic shock.

.


Resums Orals


CO-DV-38 : 48-RXG-831711M

32 VARIANTS GENÈTIQUES DEL TSHR S’ASSOCIEN A LA MALALTIA DE GRAVES-BASEDOW A TRAVÉS DE CONTROLAR LA SEVA EXPRESSIÓ TÍMICA.

Roger Colobran; Maria del Pilar Armengol; Rosa Faner; Lars-Oliver Tykocinski; Anna Lucas; Marta Ruiz; Manel Juan; Bruno Kyewski; Ricardo Pujol-Borrell

Banc de Sang i Teixits (BST)

La malaltia de Graves-Basedow, com a model de tiroïditis autoimmunitària i causa més comuna d’hipertiroïdisme, està mitjançada per la producció d’anticossos contra el receptor de l’hormona estimulant de la tiroides (TSHR). El TSHR és un antigen restringit de teixit i, per tant, es requereix que ‘expressi de forma promíscua al timus per tal que se n’estableixi la tolerància central. La hipòtesis d’aquest treball és que existeixen variacions genètiques del gen TSHR que modifiquen la seva expressió al timus i poden afectar al seu procés de tolerització tÌmica. Recentment el nostre grup ha identificat un conjunt d’ SNPs del TSHR que estan significativament associats amb un augment del risc a patir la malaltia de Graves. A més a més, aquests SNPs també afecten l’edat d’inici de la malaltia, de forma que els individus homozigots pels al·lels de risc inicien la malaltia una mitja de 10 anys abans en comparació amb els individus homozigots pels al·lels protectors. Per a determinar el paper d’aquests polimorfismes en l’expressió tímica del TSHR, s’ha optimitzat un protocol de quantificació específica d’al·lel (ASTQ) utilitzant PCR a temps real. La ASTQ s’aplica en mostres díindividus heterozigots per a l’SNP d’estudi, assegurant aixÌ que les diferències observades són degudes a variacions del propi gen i no per variacions de la resta del genoma (cosa que pot succeïr quan es comparen grups d’individus). S’ha realitzat la ASTQ en 61 timus d’individus donants heterozigots per l’SNP més fortament associat a la malaltia de Graves. Els resultats mostren clarament que, en el timus, l’al·lel protector produeix una major expressió de TSHR respecte l’al·lel de risc (mitja de la ratio al·lel protector / al·lel risc = 1,68; p < 0,0001). L’efecte d’aquest SNP és específic de teixit ja que la mateixa anàlisi realitzada en 27 tiroides no mostra diferències en l’expressió del TSHR entre els al·lels (mitja de la ratio al·lel protector / al·lel risc = 0,95; p = 0,86). A més a més s’ha analitzat la relació del TSHR amb el gen AIRE (que dirigeix l’expressió de múltiples antígens restringits de teixit) en cèlules epitelials medul·lars del timus (mTECs). Els resultats mostren que l’expressió del TSHR no correlaciona amb l’expressió d’AIRE.

En resum, aquest treball mostra que existeixen variacions del gen TSHR que confereixen susceptibilitat a patir la malaltia de Graves, possiblement a través d’un procés deficient de tolerització central.

41

http://www.sci.cat

Resums Pòsters


P-DV-38 : 12-RSZ-175276T

33 POTENTIAL ROLE OF COMPLEMENT ACTIVATION ON REJECTION OF XENOGENEIC PIG CHONDROCYTES

Roberta Sommaggio, Cristina Costa

Institut d’Investigació Biomédica de Bellvitge

Xenotransplantation of genetically engineered pig chondrocytes could provide a solution to the pressing need of good therapies for cartilage repair. However, xenogeneic cartilage is rejected by a not-well-understood process that comprises humoral and cellular mechanisms. In particular, the complement system may contribute to rejection through opsonisation, anaphylatoxic and cytolytic activities. In this work, we investigated the potential role of complement on death and activation of pig chondrocytes. First, we confirmed deposition of antibody and complement components C3, C4 and C5b-9 after incubating porcine articular chondrocytes (PAC) with 20% and 40% human serum. Next, we incubated PAC for various times with increasing concentrations of human serum and the corresponding heat-inactivated controls and measured total cell death by propidium iodide staining and flow cytometry. We verified that the serum batches used caused substantial lysis of porcine aortic endothelial cells after 1-hour incubation. Notably, this incubation time did not suffice to cause major PAC death even with 40% serum (≈12% over background, 2-6% at 20% serum). Longer exposures such as 24 hours were needed to observe significant cell death. Even then, it was relatively low (about 10-14% over background at 20% serum). We next determined the amount of apoptosis that contributed to cell death after 24-hour incubation by measuring the % of hypodiploid cells by flow cytometry. PAC consistently showed a low level of apoptotic cell death (3-6%) at high serum concentration (>40%), but not at 20% serum. To assess other complement effects, we measured and confirmed a robust release of pig IL-6 and IL-8 by ELISA after incubation of PAC with human serum for 8 and 24 hours (20% serum being sufficient for this effect). In summary, these results indicate that pig chondrocytes are highly resistant to human serum-mediated cytolysis, but show complement-dependent cell activation as demonstrated by the release of pig cytokines. Thus, complement deposition may play a role in rejection of xenogeneic cartilage by promoting the cellular immune response.


Resums Pòsters


P-DV-39 : 19-379-302614T

34 ESPECTRE DE PACIENTS PEDIÀTRICS AMB IMMUNODEFICIÈNCIES PRIMÀRIES CONTROLATS EN UN HOSPITAL TERCIARI (1999-2008).

Andrea Martín, Pere Soler-Palacín, Isabel Caragol, Drahomira Detkova, Teresa Español, Manuel Hernández, Sandra Salgado, Concepció Figueras.

Unitat de Patología Infecciosa i Immunodeficiències Pediàtriques. Hospital Vall d’Hebron

Introducció: Les immunodeficiències primàries (IDP) són malalties congènites causades per alteracions quantitatives i/o funcionals de la resposta immunològica. Es descriuen més de 200 IDP, diagnosticant-se un 60% a l’edat pediàtrica. Objectiu: anàlisi dels pacients afectes d’IDP diagnosticats i controlats en un centre de referència els darrers 10 anys. Pacients i mètodes: Revisió retrospectiva i anàlisi de les característiques clíniques, epidemiológiques, analítiques, tractament administrat i curs evolutiu de les mateixes. Resultats: 155 pacients van ser diagnosticats-controlats en aquest periode de temps,i els defectes humorals són les IDP diagnosticades amb més freqüència. Del total de pacients, 125 (80.6%) estaven afectes de les següents IDP: 53 déficit d’Ig A (DIgA), 17 immunodeficiència variable comuna (IDVC), 4 agammaglobulinèmia lligada al cromosoma X (ALX), 16 immunodeficiència combinada greu (IDCG), 12 malaltia granulomatosa crònica (MGC) i 23 síndrome de delecció 22q11. Les formes de presentació més freqüents va ser: infeccions respiratòries de repetició al DIgA i a la IDVC, retràs ponderoestatural i infeccions oportunistes a la IDCG, abscessos cutanis i pneumònia a la MGC, cardiopatia i fenotip compatible a la Síndrome de delecció 22q11, i finalment infeccions oportunistes i sèpsia a l’ALX. Els pacients amb IDVC reben gammaglobulina endovenosa (4) o subcutània (13) i tots els pacients, menys un amb IDCG, varen rebre un trasplantament de progenitors hematopoètics. Conclusions: L’existència d’un centre de referència permet el diagnòstic d’un número elevat d’IDP de forma precoç permetent instaurar un tractament adequat i un correcte seguiment, millorant-ne el pronòstic.

43

http://www.sci.cat

Resums Pòsters


P-DV-40 : 20-MIC-304616S

35 CARACTERIZACIÓN FENOTÍPICA DE LÍNEAS CELULARES DE MELANOMA: BUSCANDO MARCADORES DE CÉLULAS INICIADORAS Y DE PRONÓSTICO. Miguel Caballero-Baños; Jordi Milà Mallofré; Ramón Vilella Puig Servicio Inmunología. Hospital Clínic. Barcelona.

La teoría de las Cancer Stem Cells (CSCs) nos propone que toda la masa tumoral estaría formada a partir de poblaciones minoritarias con características similares a las Stem Cells convencionales; es decir, en el estadio final de la masa tumoral, podríamos encontrar una gran proporción de células tumorales diferenciadas, y una pequeña proporción de células con capacidad tumorigénica (CSCs). Una posible explicación de los pobres resultados observados en la terapia del melanoma metastático, sería que los tratamientos empleados atacarían la población diferenciada de la masa tumoral, dejando intacta la población de Melanoma Stem Cells, la cual respondiendo posteriormente a diferentes y desconocidos estÌmulos microambientales, sería capaz de regenerar la masa tumoral. Objetivo: Definir algún marcador de superficie que nos permita identificar a las células iniciadoras de melanoma asÌ como algún marcador o grupo de marcadores que nos permitan definir subtipos de melanoma de valor pronóstico. Metodología: Cultivamos líneas de melanoma establecidas in Vitro con dos medios diferentes: DMEM y Knockout-DMEM (específico para células embrionarias, cultivo teóricamente enriquecido en Cancer Stem Cells). Realizamos un fenotipado de superficie con 59 monoclonales que determinan la expresión de 56 moléculas de superficie. Resultados: Obtenemos el nivel de expresión de 56 moléculas de superficie en dos condiciones diferentes (medio DMEM y Knockout-DMEM), de 13 líneas de melanoma criopreservadas. A partir de estos resultados, calculamos la expresión diferencial de los diferentes marcadores en cada línea en concreto, observando marcadores que aumentan su expresión en cultivo con medio Knockout-DMEM, asÌ como otros que disminuyen. Conclusiones: 6 marcadores de superficie aumentan su expresión cuando las líneas son cultivados en medio específico para células embrionarias (teóricamente, podrían considerarse marcadores de células iniciadoras de melanoma). Asi mismo encontramos 13 marcadores que se expresan de forma heterogénea en ambas condiciones (posibles marcadores de subtipos de melanoma de valor pronóstico).


Resums Pòsters


P-DV-41 : 35-EPE-292330T

36 AFECTACIÓ DEL FENOTIP CLÍNIC DE PACIENTS PSORIÀTICS PELS POLIMORFISMES DE CCL4L

Pedrosa, Edurne1; Carretero-Iglesia, Laura2; Pujol, Irma1; Pujol-Borrell, Ricardo1; Colobran, Roger1; Ferrándiz, Carlos3; Carrascosa, José Manuel3; i Juan, Manel2.

1LIRAD-BST, HUGTiP i UAB; 2Servei Immunologia, Hospital Clínic, IDIBAPs, 3Servei de Dermatologia HUGTiP. Badalona, Barcelona

La Psoriasi és una de les malalties dermatològiques inflamatòries més prevalent. Amb una base fisiopatogènica immunitària i amb un fort component genètic, la seva característica hiperproliferació de queratinòcits i l’infiltrat leucocitari són dos dels elements més clarament definitoris d’aquesta patologia; diverses citocines es troben en la base d’aquest procés fisiopatogènic, sent les quimiocines les responsables del reclutament dels leucòcits a la pell. Entre les diverses quimiocines descrites a la lesió psoriàtica, CCL4 (MIP-1β) ha estat diferencialment implicada en alguns treballs (Nomura et al 2003). L’objectiu d’aquest estudi és definir si els polimorfismes genètics de CCL4L (còpia no al·lèlica de CCL4) poden influenciar la iniciació, manteniment i/o resposta a la teràpia en la psoriasi. A partir de 125 mostres de controls sans (donants de sang) i 210 pacients amb psoriasi (recullint també les variables clíniques associades) diagnosticats a l’Hospital Universitari Germans Trias, hem determinat (1) el número de còpies variable (CNV) de CCL4L i (2) el polimorfisme de nucleòtid simple (SNP) rs4796195 que defineix dues variants gèniques CCL4L1 i CCL4L2, mitjançant PCR quantitativa en temps real amb sondes fluorescents (Taqman i FRET respectivament). Si bé la distribució dels polimorfismes en els psoriàtics era similar a la dels sans, en relació a la subclassificació clínica s’han constatat diferències significatives en el nombre de còpies: moltes còpies de CCL4L1 són més freqüents en artritis psoriàtica, mentre que les còpies de CCL4L2 es correlaciones amb major severitat de la malaltia. Així doncs, els nostres resultats semblen donar suport al concepte que introduir el genotipat de CCL4L en la valoració dels pacients psoriàtics pot permetre discriminar subgrups, distingint potencialitats cap al desenvolupament de determinats paràmetres clínics i severitat de la malaltia. Més enllà de la possibilitat de valorar actuar terapèuticament sobre aquesta interessant via de la fisiopatogènia de la psoriasi, És possible suposar que a partir d’aquesta classificació genética de CCL4L dels pacients amb psoriasis, pot arribar a proposar-se, amb els tractaments disponibles, una intervenció precoç, més eficaz i en tot cas personalitzada en front de la malaltia.

[Treball parcialment financiat per una beca de Merck Serono i per una altra de l’ Instituto de Salut Carlos III (PI07/0329)].

45

http://www.sci.cat

Resums Pòsters

sessió divendres tarda P-DV-42 : 38-NUC-318360S

37 ADENOSINE DEAMINASE ENHANCES T-CELL RESPONSE ELICITED BY DENDRITIC CELLS LOADED WITH INACTIVATED HIV.

Climent N, Martinez-Navio JM, Gil C, Garcia F, Rovira C, Hurtado C, Miralles L, Gatell JM, Gallart T, Mallol J, Lluis C, Franco R.

Hospital ClÌnic i Provincial de Barcelona

As host immunological defenses are impaired during HIV infection, it is difficult to elicit good responses when attempting to develop therapeutic vaccines against HIV. To try to solve this situation, adjuvants, particularly cytokines, are currently under evaluation. Owing to the fact that adenosine deaminase (ADA) is a member of the family of growth factor with deaminase activity, we tested whether it could improve immune responses in the development of HIV dendritic-cell-based therapeutic vaccines. A co-culture model approach has been used to test the usefulness of ADA as adjuvant. Monocyte-derived dendritic cells from HIV-infected patients were pulsed with inactivated HIV, matured and co-cultured with autologous T cells. Addition of ADA to the co-cultures resulted in enhanced CD4+ and CD8+ T-cell proliferation and robust ADA-induced increase in cytokine production (IFN-∝, TNF-∝ and IL-6). As IFN-∝, TNF-∝ and IL-6 promote the Th1 versus Th2 phenotype and improve T helper proliferation responses and antigen-specific CTL responses ADA may be considered a promising candidate for therapeutic vaccine adjuvant.

P-DV-43 : 2-ECA-22710T

38 MDP-INDUCED SELECTIVE TOLERANCE TO TLR4 LIGANDS: IMPAIRMENT IN NOD2 MUTANT CROHNíS DISEASE PATIENTS Elisabet Cantó, Esther Moga, Elena Ricart, Orlando Garcia-Bosch, Esther Garcia-Planella, Cándido Juarez, Silvia Vidal Institut de Recerca, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Aims: During a pathogenic infection, several pathogen-recognition receptor (PRR) pathways are activated to induce pro-inflammatory mediators. Activation of multiple PRRs suggests an interaction between TLR and NLR signaling pathways. To understand the modulation induced by NOD2 signals on successive responses to pathogen-associated molecular patterns, we examined how MDP pretreatment reprograms the MDP+LPS response of monocytes from human peripheral blood fromhealthy controls and from Crohnís disease (CD) patients with compound heterozygous Nod2 mutations (Mut-Nod2). Methods: Monocytes were purified from peripheral blood samples collected from healthy volunteers and CD patients. Eight patients were identified as Mut-Nod2: R702W/G908R (n=4) and R702W/L1007finsC (n=4). To induce and analyze tolerance mechanism, PBMC were pretreated


with MDP or kept with medium alone and then stimulated with TLR and NOD2 agonists. Cytokine concentration was tested by ELISA or by FlowCytomix. Surface staining and intracellular Phospho-MAPKs were detected by flow cytometry. Real-time PCR was carried out with SuperScriptTM Preamplification System and TapMan probes. Statistical analyses were performed using t test and P values <0.05 were considered significant. Results: Pre-exposure to MDP induced selective tolerance to a subsequent NOD2+TLR4 stimulation in PBMC from healthy controls. MDP pretreatment inhibited TNFα production (untreated cells 3723±477 pg/ml vs MDP pretreated cells 2043±441 pg/ml, p=0.016) and IL10 (untreated cells 1617±188 pg/ml vs MDP pretreated cells 565±119 pg/ml, p=0.0008), whereas IL6 and IL8 remained unaffected. MDP-induced tolerance was associated with reduced levels of phosphorylated TAK1 and abrogated phosphorylation of downstream MAPKs and NFkB pathways. In contrast, MDP pretreatment of Mut-Nod2 PBMC significantly reduced IL10 production (52, 57 %) but did not reduce TNFα production (untreated cells 3850±728 pg/ml vs MDP pretreated cells 3184±441 pg/ml). Analysis of MAPKs phosphorylation during kinetics of MDP+LPS response demonstrated that Mut-Nod2 patients showed a p38 independent TNFα production. Conclusions: Our findings suggest that selective tolerance induced by MDP in healthy donors was related to the modulation of a convergent nub of NOD2 and TLR4 signaling pathways. This MDP-induced tolerance was impaired in Mut-Nod2 CD patients, resulting in p38-independent TNFα production and an imbalance between pro- and anti-inflammatory cytokines that could be partly responsible for the pathogenesis of CD. P-DV-44 : 3-MAR-231328S

39 USE OF SYNTHETIC MULTIPLE ANTIGENIC PEPTIDES (MAPS) FOR THE DIAGNOSIS OF GB VIRUS C INFECTION Maria J. Gómara, Leticia Fernández, Guadalupe Ercilla, Isabel Haro Consell Superior d’Investigacions Científiques (IQAC-CSIC) The use of synthetic peptidesof both structural and non-structural proteins of GB virus C (GBV-C) has beenstudied for the development of new systems to diagnose infection caused by thisvirus (1,2). In an attempt to increase the antigenicity oflinear peptide sequences, chimeric Multiple Antigenic Peptides (MAPs)containing epitopes from E2, NS4 and NS5 GBV-C proteins have been synthesized.The synthetic constructs were evaluated by ELISA to establish whether theepitopes in chimeric branched peptides are more efficiently recognized by thespecific antibodies compared to the monomeric linear sequences. Moreover, wehave investigated the application of a commercial biosensor instrument for thedetection of antibodies against the GBV-C in human serum samples. The results of the immunoassays reported in this work highlight theusefulness of synthetic tetrameric branched peptides containing sequences fromenvelope and non-structural GBV-C proteins for the diagnosis of GBV-Cinfection. The potential clinical value of the MAP4(E2-NS5a) for theserodiagnosis of GBV-C infection was demonstrated, thus providing the basis toperform prevalence studies of the infection among the haemodialyzed andhepatitis C virus (HCV) infected population (3). (1) Rojo, N, Ercilla, G, Haro, I Curr Protein Pept Sci 2003, 4:291-298 (2) Pérez, T, Ercilla, G, Chan, WC,Haro I J Pept Sci 2006, 12 : 267-278 (3) Gómara, MJ, Fern·ndez, L, Pérez,T, Ercilla, G, Haro I Anal Biochem 2009, in press

47

http://www.sci.cat

Resums Pòsters


P-DV-45 : 5-ISA-92327S

40 ANTIBODIES AGAINST CHIMERIC FIBRIN/FILAGGRIN CITRULLINATED SYNTHETIC PEPTIDES AS BIOMARKERS OF RHEUMATOID ARTRITIS Isabel Haro; María J. Gómara; Eduard Graell; Jose A. Gómez-Puerta; Jordi Gratacós; Marta Larrosa; Alejandro Balsa; Juan D. Cañete; Odette Viñas; Guadalupe Ercilla; Raimon Sanmartí Consell Superior d’Investigacions Científiques (IQAC-CSIC) Anti-citrullinatedprotein/peptides antibodies (ACPAs) are the most specific serologic markers ofrheumatoid arthritis (RA) (1). We aimed to compare the diagnostic yield ofthree home-made ELISA tests using three chimeric fibrin/filaggrin citrullinatedsynthetic peptides (CFFCP1, CFFCP2, and CFFCP3) (2,3) with a commercial cycliccitrullinated peptide (CCP2)-based test in RA and analyze their prognostic values in early RA. Samples from 307 blood donorsand patients with RA (322), psoriatic arthritis (133), systemic lupuserythematosus (119), and hepatitis C infection (84) were assayed at baseline.Autoantibodies were also analyzed during a 2-year followup in 118 early RApatients to determine their prognostic value. With cutoffs giving 98%specificity for RA vs healthy blood donors, the sensitivity was 72.1% forCFFCP1, 78.0% for CFFCP2, and 71.4% for CFFCP3 (home-made tests), and 73.9% forCCP2 (commercial test), with positive predictive values >97% in all cases.CFFCP-based assay sensitivity increased to 80.4% without losing specificitywhen positivity was considered as any positive anti-CFFCP status. Specificityof the three CFFCP tests versus other rheumatic populations was high (>90%)and similar to those for the CCP2-based assay. In early RA, CFFCP1 bestidentified patients with poor radiographic outcome. Radiographic progressionwas faster in the small subgroup of CCP2-negative and CFFCP1-positive patientsthan those negative for both autoantibodies. CFFCP antibodies decreased after 1year, but without any correlation with changes in disease activity. CFFCP-based assays are highlysensitive and specific for RA (comparable to the CCP2-based test). Early RApatients with anti-CFFCP1 antibodies, including CCP2-negative patients, showfaster radiographic progression (4). (1) Vossenaar, ER, van Venrooij, WJ. Clin Applied Immunol Rev 2004, 4: 239-262 (2) Pérez, ML,Gómara, MJ, Kasi, D, Alonso, A, Viñas, O, Ercilla, G, Sanmartí, R, Haro, I. Chem Biol Drug Des 2006, 68: 194-200 (3) Pérez, ML,Gómara, MJ, Ercilla, G, Sanmartí R, Haro, I J Med Chem 2007, 50: 3573-3584 (4) Sanmartí, R,Graell, E, PÈrez, ML, Ercilla, G, ViÒas, O, Gómez-Puerta, JA, Gratacós, J,Balsa, A, Gómara, MJ, Larrosa, M, Cañete, JD, Haro I Arthritis Res Ther 2009, 11:R135 (doi: 10.1186/ar2802)


Resums Pòsters

sessió divendres tarda P-DV-46 : 25-JCN-54250M

41 ELS LLIGANDS DELS RECEPTORS TOLL-LIKE REGULEN EL PATRÓ MIGRATORI DELS MONÒCITS DE SANG PERIFÈRICA: ALTERACIONS EN ELS PACIENTS DE LA MALALTIA DE CROHN.

Juan Nieto; Elisabet Cantó; Mª Angels Ortiz; Esther Garcia Planella; Silvia Vidal.

Departament d’Immunologia, Departament de Patologia Digestiva, Institut Recerca, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

Els monòcits juguen un paper central un rol central en la regulació de la resposta immune inflamatòria intestinal. Conèixer els senyals de maduració, les vies que regulen la migració dels leucòcits i la dinàmica del trànsit cel·lular, ens permetran entendre la progressió de la malaltia de Crohn. Nosaltres hem investigat com agonistes dels TLR2 (TLR2/TLR1, TLR2/TLR6) i TLR4 poden regular l’expressió dels receptors de quimiocines (CCR2, CCR4, CCR5, CCR6, CXCR3) en monòcits (CD14+CD16-, CD14+CD16+) de pacients amb la malaltia de Crohn i individus control. Materials i mètodes: Es van cultivar monòcits a partir de sang total d’individus control (n=10) i pacients amb la malaltia de Crohn (n=10) amb lligands de TLR2 (Pam3CSK4 i FSL-1), TLR4 (LPS) ó medi durant 20h. DesprÈs es va realitzar l’anàlisi de l’expressió dels receptors de quimiocines per citometria de flux. Resultats: Observàrem que en els individus control, els lligands de TLR2 i TLR4 disminuïen l’expressió del receptor de quimiocines CCR2 en els monòcits i augmentaven l’expressió dels receptors CCR4, CCR5, CCR6, CXCR3 en comparació amb els monòcits cultivats solament amb medi. També vam trobar que existien diferències en l’expressió dels receptors de quimiocines a l’activar amb lligands de TLR2/TLR1 o TLR2/TLR6 (CCR6, CXCR3). Després, es van cultivar cèl·lules dels pacients amb la malaltia de Crohn i les vam estimular amb lligands del TLR2 o TLR4, i vam comparar l’expressió dels receptors de quimiocines amb els individus control. Vam observar que existia un augment significatiu de l’expressió del receptor de quimiocina CCR5, i una disminució de l’expressió dels receptors de quimiocines CCR2,CCR4 en els monòcits dels pacients de Crohn en comparació amb els individus control. També s’estudià els canvis, entre cèl·lules dels pacients amb la malaltia de Crohn cultivades amb medi i cèl·lules estimulades amb els mateixos lligands de TLR. Trobàrem un augment en l’expressió dels receptors de quimiocines CCR4, CCR5, CXCR3 en els monòcits estimulats amb lligands de TLR2 i TLR4 en comparació amb el medi. Conclusions: Vam veure com el reconeixement dels patògens pels monòcits alterava el seu repertori dels receptors de quimiocines. Això podria condicionar el seu trànsit a través dels teixits intestinals, i Aixa podríem entendre millor alguns dels mecanismes que regulen la resposta inflamatòria i la progressió de la malaltia de Crohn.

49

http://www.sci.cat

Resums Pòsters


P-DV-48 : 43-MRU-351444T

43 DETECTION OF INTERFERON SIGNATURE, PLASMACYTOID DENDRITIC CELLS (PDCS) AND ALTERNATIVELY ACTIVATED MACROPHAGES (AAM) IN GRAVES’ DISEASE THYROID AS CHRONICITY FACTORS

Marta Ruiz-Riol; Maria del Pilar Armengol; Anna Lucas; Roger Colobran; Martínez-Cáceres EM, Borras FE, Ricardo Pujol-Borrell

LIRAD-BST (IGTIP)

Graves’ disease is a chronic thyroid autoimmune disease. Searching for the genes that determine chronicity, expression profiles of natural immunity/inflammatory and cell lineage genes differentially expressed in Affymetrix microarrays were analyzed by real time PCR in a panel of thyroid glands obtained at surgery shortly (S: 1 to 25 months, n=11), late (L: 36 to 60 months, n=9) or very late (VL: 72-168 months, n=4) after diagnosis. The IFN signature detected in the microarrays was confirmed by significant raise of ISG15, RIG1, OAS and IRF8 (viral response category) gene expression in L glands. IFN-alpha1 expression was increased in S, L and VL glands in parallel or in shorter evolution groups than other natural immunity genes such as TLRs, NOD27, and AIF1, among others. pDCs, the probable source of IFN-alpha1, were detected by BDCA2 and CD123 IFL staining in the thyroid infiltrates. Multiple correlation analysis between cell lineage markers and the natural/inflammatory genes pointed to CD68+ as the marker more closely linked to natural immunity gene induction, and also correlated with CD163, an Alternative Activated Macrophage (AAM) marker detected in the microarrays. Numerous CD163+ve macrophages were identified by IFL in the infiltrate and the colloid space of these thyroid glands. Collectively the results point to maintained IFN-alpha action and infiltration by pDCs and AAM as new putative chronicity factors in thyroid autoimmune diseases.


Resums Pòsters


P-DV-49 : 46-FER-092516M

44 RAPID BURST OF CORONARY ARTERY DISEASE BIOMARKERS AFTER ANTIRETROVIRAL TREATMENT INTERRUPTION IN CHRONICALLY HIV-1 INFECTED SUBJECTS

Margarita Bofill

FUNDACIÓ IRSICAIXA

Background. Antiretroviral treatment (ART) interruptions have been associated with increased risk of coronary artery disease.

We sought to evaluate dynamic shifts in biomarkers of advanced or vulnerable atherosclerotic lesions during repeated 2-week treatment interruptions.

Methods. We reanalyzed stored plasma samples from 21chronically HIV-1-infected subjects who were previously enrolled in a study evaluating six cycles of ‘2 weeks off’ / ‘4 weeks on’ scheduled treatment interruption. Plasma measurements at baseline and at the end of each ‘off-‘ and ‘on-treatment’ period included: HIV-1 RNA (pVL), CD4+ cell counts, CXCL8 levels, C-reactive protein (CRP), D-dimer, Matrix Metalloproteinase-9 (MMP-9), soluble-CD40 ligand (sCD40L), total cholesterol (TC), HDL-cholesterol (HDLc), triglycerides (TG) and LDL-cholesterol (LDLc).

Results. All subjects included in the study had pVL400 cells/mm3 at baseline. Thirteen out of 21 subjects showed a pVL rebound in the interruption periods accompanied by a decrease in CD4+ T-cells. Plasma levels of CXCL8, CRP, D-dimer, MMP-9 and TG significantly increased after each treatment interruption in subjects with pVL rebound and returned to pre-interruption levels after resuming ART, whereas sCD40L decreased during ART interruption.

No changes were observed in subjects without pVL rebound. Plasma CRP, D-dimer and TG levels measured off therapy were positively correlated with pVL (r2 = 0.62, p < 0.0001; r2 = 0.57, p< 0.0001; and r2 = 0.35, p

51

http://www.sci.cat

SCI Congrés previ 20 i 21 de novembre de 2008

II Congrés (XXI) Jornades de la Societat Catalana d'Immunologia: "Més enllà dels conceptes clàssics de la presentació antigènica"

Lloc: Auditori Novartis. Gran Via de les Corts Catalanes, 764. Barcelona Conferències:

A.- Sessió Inaugural – Taula de debat: Introducció / Moderació: “Presentació antigénica” Dra. Dolores Jaraquemada. Unitat d'Immunologia. Departament de Biologia Cel., Fisiologia i Immunologia, UAB.

1. "HLA-B27 i la patogenesi de les espondiloartropaties ". Dr J Antonio López de Castro. Centro de Biología Molecular Severo Ochoa (CSIC), Universidad Autónoma, Madrid. 2. - "Presentació antigènica alterada en autoimmunitat". Dr. Roland Martin: Institut für Neuroimmunologie und Klinische Multiple Skleroseforschung. Hamburg Germany

3.- "Procesamiento antigénico en la respuesta anti-viral". Dra. M. del Val. Unidad de Inmunología Viral, Centro Nacional de Microbiología, Instituto de Salud Carlos III, Madrid, Spain. 4. "Peptide selection at the islets of Langerhans in diabetic autoimmunity” . Professor ER Unanue. Department of Pathology and Immunology, Washington University School of Medicine, St. Louis, USA 5.- "Antigen Presentation Specializations in the Dendritic Cell Network" Dr. JA Villadangos. The Walter and Eliza Hall Institute of Medical Research, Parkville, Victoria; Australia B- Presentació de comunicacions lliures dels treballs portats a terme pels diferents grups d’Immunologia de Catalunya. C- Entrega de 1 premi a la millor comunicació durant el II Congrés consistent en la inscripció a un Congrés d’ Immunologia d’àmbit europeu (PREMI DE LA SOCIETAT CATALANA D’IMMUNOLOGIA) a la millor comunicació: Guanyadora: Raquel Planas Bas per la comunicación “Gene expression profiles of purified human islets and pancreases in type 1 diabetes: new findings at clinical onset and longstanding diabetes”. Beques congrés: - 21 inscripcions per el II Congrés de la SCI (20-21/11/2008). Aquest congrés va estar possible gràcies a l’ajuda d’AGAUR (Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca) dins del programa “Convocatòria d’Ajuts per a l’organització d’accions mobilitzadores (ARCS)” 2008ARCS100032.


SCI Activitats 2009 Programa de Formació continuada: Dijous, 5 de febrer de 2009 Conferència: “Dendritic cells interaction with virus: PCV2, PRRSV vs. Flu”. Dra. Maria Montoya. Investigadora. Centre de recerca en Sanitat Animal - CRESA - UAB - IRTA. Campus de la Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra. Dijous, 5 de març de 2009 Conferència: “EBV i Immunodeficency; unraveling a criptic primary immune defect”. Dr. Eduardo López Granados. Servei Immunologia. Hospital del Mar. Barcelona Dijous, 2 d'abril de 2009 Conferència: “Mecanismes de canvi de classe de les inmunoglobulinas”. Dr. Andrea Cerutti. Cornell University. New York. Dimecres, 29 d'abril de 2008. Dia de la Immunologia- Jornada Conjunta SCB-SCI Sala Turó de la Real Acadèmia de Medicina i Cirurgia, Barcelona. Presentació “Dia mundial de la Immunologia” a càrrec del President de la SCI, Dr. Manel Juan Conferència Invitada. “Telomerase in T lymphocytes” Dr. Arne N. Akbar, University College London, London, UK

Taula rodona: “La recerca i la Innovació Biomèdica a Espanya, Catalunya i Europa: oportunitats de la Immunologia”. Dra. Marta Princep, BIOCAT, Bioregió de Catalunya Dr. Jaume Reventós, President de la Societat Catalana de Biologia Dijous, 7 de maig de 2009 Conferència: “Patenting in Biotechnology”. Dra. Gavy Brouns. European Patent Office Dimecres, 3 de juny de 2009 Conferència: “Captura i transferència de partícules HIV 1 per cèl·lules dendrítiques madures a través de la via dels exosomes”. Dra. Nuria Izquierdo. Fundació IRSICAIXA. Badalona Dijous, 9 de juliol de 2009 Conferència: “Propietats immunomoduladores dels receptors limfocitaris CD5 i CD6 en patologia infecciosa experimental”. Dr. Francisco Lozano. Servei Immunologia. Hospital Clínic. Barcelona. Dijous, 1 de Octubre de 2009 Conferència: “Diabetis tipus 1: perfils d’expressió gènica wn páncreas i illots de pacients, i noves immunoteràpies en models experimentals”. Dra. Marta Vives-Pi. Laboratori d’Immunobiologia per la recerca i Diagnosi-Banc de Sang i teixits (LIRAD-BST). Fundac. Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol (IICSGTiP). Dijous, 5 de Novembre de 2009 Conferència: “Activació alternativa de cèl.lules dendrítiques plasmacitoides. Factors implicats i desposta induïda”. Dra. Mar Naranjo-Gómez. Laboratori d’Immunobiologia per la recerca i Diagnosi-Banc de Sang i teixits (LIRAD-BST). Fundac. Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol (IICSGTiP).

53

http://www.sci.cat

nous socis SCI


plànol de situació

Lloc: Auditori de l’Acadèmia c/ Major de Can Caralleu 1 08017 Barcelona. www.sci.cat i www.academia.cat/ Accés: • Cotxe: Ronda de Dalt, sortida 9 • Autobusos: o Línia 34 (Sarrià-Virrei Amat) o Línia 66 (Pl Catalunya –Sarrià) o Línea 60 (Pl Glòries – Zona Universitaria)

Aparcament: petita zona lliure entre l’Acadèmia i la Ronda de Dalt. (només per a socis de l’ Acadèmia: Parking de pagament). SECRETARIA TÈCNICA DEL CONGRÉS: Eva Palacios Tel: 93.203.13.18 FAX: 93 212 35 69 [email protected]

55

http://www.sci.cat

Altres informacions d’interés i notes sobre el Congrés

________________________________________________________________________ ________________________________________________________________________

________________________________________________________________________

________________________________________________________________________

________________________________________________________________________

________________________________________________________________________

________________________________________________________________________

________________________________________________________________________

________________________________________________________________________

________________________________________________________________________


III Congrés Societat Catalana d’Immunologia

Barcelona, 26 i 27 de novembre 2009

Aquest congrés ha estat possible gràcies a l’ajuda d’AGAUR (Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca) dins del programa “Convocatòria d’Ajuts per a l’organització d’accions

mobilitzadores (ARCS)” 2009 ARCS1 00162

iii congres sci 2009 programa - inmunologia.org · ub dr. elías campo ... josé m. martinez navio;...

Documents