1

II JORNADA

“El foment de la lectura al Prat: què vol dir llegir?”

Centre Cívic Sant Jordi - Ribera Baixa, 18 de març de 2010

Relat de la Jornada 0. Preludi Narració del conte Clandestinos de Juan José Millàs, a càrrec Xavier Llorens (Teatre Kaddish): - Un pare preocupat perquè el seu fill passa la nit del dissabte llegint els

clàssics: “La lectura és bona quan els teus amics llegeixen”. - El fill demana la complicitat d’un amic del pare per encarar

clandestinament la lectura de Virgili. 1. Inauguració a càrrec de Francisco Lorenzo (Tinent d’Alcalde de Cultura)

Presentació de la Jornada:

- Agraïments per la presència del públic. - Recapitulació dels objectius de la I Jornada i acompliment durant el

darrer any dels compromisos que s’hi van establir. - Explicació dels objectius d’aquesta II Jornada:

o Recerca de nous agents implicats en el Pla. o Reflexió sobre conceptes i eines per desenvolupar millor el Pla. o Consens de la paraula lectura.

2. Pla de Foment de la Lectura al Prat: un pas endavant, a càrrec de Fina Rifà (Directora de l’Àrea de Cultura, Educació i Promoció Cívica). 1. Agraïments

- per l’assistència: persones al voltant de la paraula i la lectura, i del compromís per impulsar els valors de la lectura, entesa com a acte individual i també compartir aquestes emocions individuals amb altres, en diferents entorns (escolar, familiar, amics, etc.).

- i per l’organització. 2. Objectius de la Jornada:

2

- Un pas endavant respecte l’anterior jornada, en què es tractava de donar-nos a conèixer entre nosaltres. Ara ja ens reconeixem.

- Centra els aspectes que es tractaran aquest any: o La lectura i el compromís amb els valors de la lectura. o Els beneficis de la lectura.

3. Repàs del què es va dir a l’anterior Jornada (espais “Tenim la paraula” i “Cafè-col·loqui”):

- Millorar la comunicació. - Potenciar la interacció amb els centres educatius. - Fomentar l’oralitat. - Treballar amb entitats que s’adrecen a col·lectius socials amb pocs hàbits lectors.

- Sistematitzar les idees que sorgeixen. - Donar un impuls a les escoles bressol (0-3 anys). - Potenciar la participació dels escriptors locals en el Pla. - Després d’un any, els diferents agents ja es reconeixen, i cal anar més enllà.

4. Revisió del què s’ha fet al llarg de l’any, a partir del que es va dir a la I Jornada:

4.1. Accions: - Nous clubs de lectura (anglès, aprenentatge de català, joves, Cope, nous lectors, gastronomia, gent gran, taller d’escriptura).

- Campanya de comunicació “Ciutat de clubs”. - Formació dinamitzadors/es de clubs de lectura. - “Gargots”, lectura i visual. - “Maletes viatgeres”. - Lectura a l’espai públic (Sant Jordi, Cavalcada de Reis…) - Sofà que explica històries.

4.2. Reflexions: - Revisar i explicar què s’ha fet per adonar-nos que el camí agafat és el bo.

- Cal seguir millorant la comunicació. Eines: Prat Ràdio, newsletter, etc.

5. Una petició per cloure la intervenció: trobar noves propostes en aquesta Jornada.

2.1. Breu intervenció-resposta de Francisco Lorenzo: - S’han fet moltes coses, però queda molt camí per fer. - Demana seguir amb la implicació, necessària per afrontar els reptes importants que tenim.

- Recorda que aquest any hi haurà una nova biblioteca que pot suposar un impuls, tot i que recorda que una biblioteca són només parets, cal la implicació de les persones que hi ha sota el paraigües del Pla.

3

3. Ponència sobre la lectura: Manifest de la lectura, a càrrec de Joan Barril. 1. Optimisme:

1.1 Punt de partida optimista: contraposa el pessimisme que es troba en moltes de les xerrades a les que assisteix amb el fet de realitzar una segona Jornada de Foment de la lectura. 1.2. Per què foment? No es llegeix prou? No hi està d’acord: mai s’havia llegit ni escrit tant com ara: - Tantes persones alfabetitzades. - Tants llibres, més dels que podem llegir (situació de cultura inflacionària).

- Tants intercanvis epistolars. - Es llegeix a la pantalla i no al paper, però això no és important. Potser desapareixeran els llibres, però no la lectura ni l’escriptura. o Virtuts de la pantalla:

� Ha fet perdre la por a l’esforç, sembla com si la pantalla no comportés esforç.

� Permet l’anonimat i potencia l’expressió. o Defecte:

� No té permanència, la pantalla d’avui esborra la d’ahir, tot és molt actualitat.

2. Alguns motius de preocupació:

- Acte residual: o L’excusa: “no tinc temps”. o La lectura com a acte residual, quan no tens res més a fer. o Abans, la lectura era fonamental per entendre el món, ara es

converteix en un “esport”. o Aquest tema és el que ens hauria de preocupar, idea per a

properes edicions. - Requereix esforç:

o Recupera una frase del conte de Millàs que aporta un element nou relacionat amb la lectura, l’esforç: “…li demana si el pot ajudar en la comprensió dels clàssics llatins, que se li resistien”.

o En el moment actual, en què tot ens ve bastant donat, no encaixa la idea de que les coses bones costen. Per tant, no és qüestió de temps, sinó de mandra.

- Prestigi lligat a les ventes, no a valors morals o estètics. 3. Sobre la lectura:

- Dos tipus de lectura: o Lectura per informar, immediata, instrumental.

� Requereix el coneixement d’un llenguatge, tot i que es pot substituir per ideogrames.

� Serveix d’alguna cosa? Cada vegada menys. � Perill de dos móns d’escriptura i lectura divergents: demotiki i katharevus, pel cas dels llenguatges especialitzats.

� No és la que ens interessa.

4

o Lectura per argumentar. � És la que ens interessa en aquesta jornada.

- Dos aspectes relacionats amb la lectura, molt rellevants de cara al foment de la lectura:

o Imaginació: en el món modern ha perdut la utilitat, ja ho sabem tot pràcticament, ja que podem viatjar, veure documentals, etc. No cal llegir-ho, ho veiem!

o Bellesa: obre la possibilitat de viure un món diferent, descobrir i construir el propi món. Converteix la lectura en un acte íntim. Aquí és on hi ha el fonament de la perdurabilitat de la lectura i, en conseqüència, de l’escriptura.

4. Idees pel foment de la lectura:

- Valor de la lectura: una altra manera de viure lligada al petit esforç, no a la cosa calmada.

- No només centrar-se en els joves, sinó en la gent que deixa de llegir (existeix la mortalitat lectora).

- Prestigiar la lectura i el lector. - No ser insistent, que no sigui una obligació. - No es tracta de llegir més, sinó de viure d’una altra manera. - Evitar la idea de substituir el foment de la lectura per la lectura

d’emergència: “seria una llàstima que la literatura servís per cobrir aquests moments intersticials en què no sabem què dir-nos ni a nosaltres mateixos”.

5. Conclusió: L’aspiració no ha de ser convertir El Prat en una República de Lectors. N’hi ha prou en ser els que som i créixer. Créixer no en nombre de lectors i de lectures, sinó en el sentit de viure d’una altra manera. 4. Presentació de l'estudi "La pràctica lectora de literatura a l'escola", a càrrec de Toni Clos, inspector d'Educació. 1. Algunes reflexions prèvies:

- Què vol dir llegir ara i en el futur? La lectura, avui, significa escriptura (sistema de lectura a Internet).

- Els infants no són conscients d’estar llegint quan estan a Internet. Cal treballar aquesta lectura, formar criteri.

- Importància de les escoles, on es formen els futurs lectors. - Lectura com a columna vertebral de l’educació. - Cal parlar de competència lectora, més que de comprensió lectora. - La lectura és una activitat dinàmica: només s’aprèn a llegir llegint. - Segons un estudi sobre l’oci fet a Catalunya,

o La lectura és vista com a passatemps i eina per aprendre a Primària.

o La lectura és vista com una obligació a Secundària. 2. Presentació de l’estudi: 2.1. Objectius:

5

- Conèixer l’organització del treball de foment a la lectura a l’escola. - Obtenir informació qualitativa sobre els hàbits lectors de l’alumnat. - Elaborar una proposta didàctica des del punt de vista constructivista.

2.2. Metodologia:

- Treball de camp: o 13 escoles del Prat, programa “puntedu”. Enquesta sobre el

funcionament de la biblioteca escolar (pla de lectura del centre).

o 160 alumnes de 5è i 6è de Primària. Enquesta sobre hàbits de lectura, gustos, preferències…

o Equips directius de 4 escoles. Qüestions sobre recursos per la lectura i incentius desplegats.

- Anàlisi de les dades:

o Els projectes de lectura abasten l’alumnat, no la comunitat educativa. Les biblioteques escolars ofereixen activitats extraescolars.

o Els centres utilitzen poc la biblioteca i la resta d’equipaments culturals municipal. Possible millora amb la nova bilbioteca.

o La literatura té presència dins l’escola. o No hi ha informació sobre els hàbits de lectura fora l’aula. o Els centres són conscients de la seva responsabilitat de foment

de la lectura. o Predomina el format llibre (lectura impresa, adequada per la

generació Guttenberg, majors de 18 anys) sobre el format digital (lectura electrònica, en línia, adequada per la generació Google, nascuts després del 93).

o Els projectes de biblioteques escolars estan consolidats. o Les biblioteques escolars disposen de criteris per la tria de

llibres. o Certes persones opinen que calen més recursos (personal). Cal

implicar la família. o Algunes dades sobre el gust per la lectura dels infants:

46% agrada molt. 32% agrada bastant. 22% agrada poc o gens. 4% no li agrada gens.

o Algunes dades sobre els hàbits lectors de pares-mares i fills/es:

33% dels pares-mares no llegeixen a casa. 16% dels infants no llegeixen a casa. Compte: els infants no són conscients que a Internet estan llegint.

o Algunes dades sobre l’existència de llibres propis: 15% no tenen llibres a casa. 25% tenen entre 1 i 10 llibres a casa. 15% tenen més de 50 llibres a casa. Importància del paper de les biblioteques.

o Dades sobre competidors del llibre: 80% tenen ordinador a casa, i hi dediquen una mitjana d’1 h/dia.

6

88% tenen consola a casa, i hi dediquen una mitjana de 0,5 h/dia. 100 % tenen TV a casa, i hi dediquen una mitjana d’1h/dia.

o Algunes dades sobre el lloc i la freqüència de la lectura: 100% llegeixen cada dia. 84% llegeixen a casa. 60% llegeixen a casa cada dia.

2.3. Propostes de millora:

- Escoles: o Biblioteques escolars obertes for a de l’horari escola (si ha de

ser espai d’oci). o Actualització de recursos a les bibl. escolars: Internet, revistes,

ebooks, diaris d’esport… (aproximació als hàbits i interessos dels alumnes).

o Personal específic. o Compartir metodologies, consensuar materials adequats. o Aplicar allò que s’aprèn. o Fer ús de noves tecnologies per facilitar l’aprenentatge lector. o Fomentar l’ús de biblioteques i altres equipaments culturals

municipals. o Destinar més temps del currículum a la lectura. o Coordinació dels plans de centre amb el pla de ciutat. o Edició de revista electrònica amb textos d’alumnes, famílies i

professorat. o Ubicar la biblioteca escolar al millor espai de l’edifici. o Propostes didàctiques basades en:

Constructivisme i modelatge de l’ensenyant. Lectura visual i lectura crítica. Literatura sense adjectius. Implicació en la lectura.

- Administració: o Polítiques perdurables, campanyes de foment continuades. o Aposta per la digitaliztació del llibre en català. o Biblioteques públiques com a centres cívics: relacionar la

lectura (acte individual) amb manifestacions culturals i artístiques (acte social).

- Famílies: o Implicació de les AMPA al pla de centre i de ciutat. o Més temps dedicat a la lectura (llegir, anar a llibreries,

biblioteques…). o Crear la biblioteca personal del nen/a a casa seva. o Els pares i mares com a model. o Discutir, parlar, reflexionar sobre les lectures dels fills/es.

3. Acaba amb un cant a l’el·lipsi en la lectura (proposta didàctica a partir del conte “212 i 213” de J.V. Marquès).

4.1. Torn de preguntes:

7

P1. Comparteix aquesta manera d’entendre l’aprenentatge de la lectura amb les famílies. Alguna proposta per fer-ho? R.1. L’estudi fa propostes per les escoles, no per casa. La idea és que l’escola ho ensenyi. P2. És molt important que l’èmfasi que es posa en la lectura a les escoles es pugui traslladar a les famílies. Com fer-ho? R2. La clau és la coordinació entre els plans de centre i el pla de ciutat.

5. Debat: Les pràctiques lectores al Prat de Llobregat. Modera: Rafa Milán, cap del Departament de Cultura. Hi participen:

Esther Pertusa, doctora en Psicologia i Logopèdia. Òscar Solsona, poeta i artista pratenc. Joan Puig Malet, professor de l’institut Estany de la Ricarda. Toni Clos, inspector d’Educació.

Rafa Milán: - Voluntat d’anar més enllà de la pràctica lectora a l’escola, en base a tres

experiències. Esther Pertusa: - Què vol dir llegir?

o Diferència entre llegir (decodificar) i lectura (comprensió). o Els nivells baixos obtinguts amb PISA són en comprensió. o Bases per la comprensió: interaccionar amb el text (preguntes

literals, interpretatives i crítiques). o Més enllà de la la narrativa, treballar amb textos discontinus per

treballar la interpretació. o És important contextualitzar els textos que es donen a l’alumnat

perquè puguin anar més enllà de la decodificació. - Una estratègia pel foment de la lectura a la família: la pràctica guiada.

o Comentar les lectures amb els fills/es. o No abandonar la lectura amb els fills/es als 8 anys, quan ja saben

decodificar, continuar fins als 20. Òscar Solsona: - Mantra:

o Respirar, inhalar: llegir. Expirar: vivències, escriure. o Llegir és viure, mirar la vida. Mirar és la veritable lectura. o La bona lectura és la que fem a fora les pàgines. o Un cop llegit un bon llibre, comença la veritable lectura. o No cal llegir llibres, cal llegir bé el que som. o Fer d’El Prat un llibre que no és llibre i que escrivim entre tots.

Joan Puig: - Què vol dir llegir? Cita Emili Teixidor, “La lectura i la vida”. - Tres experiències amb noves tecnologies:

a) Lectura visual � escriptura � lectura impresa.

8

b) Recerca d’informació i publicació d’un blog sobre Salvador Espriu. c) Recerca d’informació sobre escriptors pratencs (a la biblioteca municipal) i publicació en un blog.

- Visió optimista sobre les xarxes socials: o Les xarxes socials no són un rival dels llibres, sinó una eina. o LibraryThing: xarxa virtual de lectors. Club de lectura virtual.

5.1. Torn de preguntes: - Intervenció 1. Reflexió: dos elements claus per fomentar la

lectura: o El contingut ha de tenir interès pel lector. o El guia ha de sentir passió per la lectura.

- Intervenció 2. Òscar Solsona explica un taller amb alumnat per

trobar un itinerari lector que no passi pel Facebook, fotolog, etc. (“Tu esculls, tu decideixes”).

- Intervenció 3: Toni Clos proposa un joc a partir d’un conte de

Quim Monzó per subratllar la importància de l’implícit, del text ocult. Construcció d’un text a partir de 15 paraules, i comparació amb el conte original.

- Intervenció 4: Joan Puig reivindica els autors locals, i comenta

que si fas buscar informació de Vallhornat a l’alumnat, no trobaran informació per Internet i hauran d’anar a la biblioteca municipal.

6. Presentació d’iniciatives del Pla de Foment de la Lectura del Prat. Modera: Luis Rodríguez (El Prat Ràdio). Marta Martí (CNL), els clubs de lectura fàcil de la Biblioteca Antonio Martin:

- Adreçat a participants del Voluntariat per la Llengua. - Objectiu: adquirir competència en català. - Treball amb llibres adaptats i no adaptats. - 3 nous clubs després de la I Jornada. - 34 participants 2009-2010 (52 participants 2008-2010)

Maria Ramos (BAM), el club de lectura en anglès “Enjoy reading”:

- Objectiu: mantenir i millorar el nivell d’anglès. - Dirigit a majors de 18 anys amb un coneixement mitjà d’anglès. - Es crea perquè hi ha demanda de la ciutadania. - És una via alternativa a l’aprenentatge de l’anglès, que permet

descobrir altres literatures. Dóna un valor afegit al club i a l’equipament que l’acull.

- Suport: EOI, Pla, Regidoria d’Educació. - Moderador professional i nadiu. - Alt nombre de participants, hi ha llista d’espera.

9

Lydia Carballo (moderadora), el Club de Lectura de la Gent Gran:

- Públic variat: sense experiència de clubs, amb gran competència lectora, etc.

- Repte difícil: no perdre públic (“un club es como un racimo que se va desgranando”). Ho aconsegueix!

- Contextualització de les lectures amb altres manifestacions artístiques de l’època i geografia.

Xavier Giménez (PFLP), les accions transversals del projecte "El Prat, una ciutat de clubs":

- Activitats transversals: o Sortides culturals: recorregut del llibre “La catedral del mar”. o Curs de formació de moderadors/es: impartit per un llibretera

professional i per una bibliotecari. - Aprofita per demanar la participació en clubs com a moderador/a.

Carme Villén (Regidoria d’Educació), Bagul de llibres per a les biblioteques escolars:

- Baguls viatgers, amb temàtiques diferents segons el nivell educatiu (astronomia, endevinalles populars, còmic).

- Incorporació de la Senyora Caterina Paperina, narradora, per dinamitzar la lectura a les escoles.

Ferran Pozo (Centre Cívic Jardins de la Pau), “La història inacabada”, les noves tecnologies al servei del foment de la lectura:

- Adreçat a l’alumnat de 12-16 anys (IES, franja ESO). - Activitat: inventar i publicar en un blog el final d’una història. - Observació: pels participants no es tracta de “noves” tecnologies,

sinó de la seva eina habitual de lectura i escriptura. - Participants: 2 instituts (Ribera Baixa, Estany de la Ricarda), 150

alumnes. Jordi Domingo (CRP), Contes per a la ràdio:

- Activitat dins el Pla Educatiu d’Entorn, amb la cooperació de la Ràdio. - Objectiu: afavorir l’expressió oral en català. - Procediment: al setembre s’oferta l’activitat, els centres s’hi apunten,

comença el treball de redacció dels contes a l’aula, es fa una visita a la ràdio, s’enregistra, i s’emet posteriorment.

- És una activitat molt demanada per les aules d’acollida (8 el curs 2009-10).

- Producció d’uns 25 contes l’any. - Edició d’un CD amb els contes, i publicació a la xarxa.

Rosa Antolín (Pla Educatiu d'Entorn), biblioteques escolars en horari extraescolar:

- Dinamització de les biblioteques escolars en horari extraescolar. - Objectius:

o aproximar la lectura i la cultura, o oferir una àrea de treball a nens i nenes que en el seu entorn

familiar no existeix. o transmetre el valor de la lectura més enllà de l’escola

10

o oferir un espai lúdic per a l’encontre amb els pares o espai de participació i creativitat.

- 9 biblioteques en funcionament (7 escoles, 2 instituts). - Activitats:

o Cinefòrums. o Debats sobre articles de premsa i temes d’actualitat. o Assajos de teatre. o Concurs de paraules. o Lectures. o Tallers d’escriptura. o Coneixement de la pròpia biblioteca.

Josep Sarrà, llibreter de la llibreria pratenca Drac:

- Defensa de la petita llibreria davant les grans superfícies, pel consell personalitzat.

- És difícil aconsellar la gent poc lectora. Les modes (p.ex. novel·la negra) són una oportunitat per aconseguir nous lectors.

- L’actual boom de literatura infantil (Harry Potter, Geronimo Stilton…) també és bo pel foment de la lectura.

Laura Quinto, els mitjans de comunicació locals i el foment de la lectura:

- A l’hora de dinar ha sentit dir amb sorpresa que hi ha moltes iniciatives per fomentar la lectura. Creu que això indica que manca comunicació.

- Recorda el paper dels mitjans de comunicació públics. Volen explicar tot el que passa a El Prat, no només comunicació de l’Ajuntament.

- Convida a tots els agents del pla a explicar les seves experiències per la ràdio. Són persones apassionades, i ,per tant, poden motivar nous lectors. Creu que els moderadors de clubs podrien atraure nous lectors mitjançant la ràdio.

- Posa com a exemple “Planeta Prat”: connexió 5 min/setmana amb el club de lectura del CC Jardins de la Pau. Manifesta la voluntat d’extendre-ho als altres clubs.

7. Tenim la paraula... Banc d’idees: Una idea per a un projecte. Modera: Luis Rodríguez (El Prat Ràdio). Primera pregunta (moderador): Creieu que la dinamització (per exemple, la tasca de la Lydia Carballo, el bagul de llibres, etc.) és fonamental per engrescar altra gent?

Resposta (Lydia Carballo): - Cal tenir present que és un treball a llarg plaç, comparable al

procés d’osmosi. - Creu que passat els 20 anys, és difícil que un no lector esdevingui

lector. - Considera que el paper de la dona és molt important per introduir

la lectura a les cases.

11

- Reivindica dessacralitzar el llibre: pot ser un objecte que el nen pot utilitzar per jugar, trencar, dibuixar-hi… alhora s’hi familiaritza.

Resposta (Rosa Antolín): - Està d’acord amb el concepte de llibre-objecte defensat per la

Lydia, i exposa el seu cas personal: la seva filla portava els llibres de casa d’un cantó a l’altre amb la motxilla, i així es va anar aproximant al llibre.

- També és molt important per a aquesta familiarització que els pares estiguin a prop dels llibres, bilbioteques, etc.

Resposta-reflexió (Laura Quinto): - Està d’acord amb què hi ha una mica de fetitxisme amb el llibre. - Sobre el llibre com a objecte, què passarà quan el llibre sigui

majoritàriament digital?

Resposta-reflexió (Josep Sarrà): - Creu que el llibre no desapareixerà, sobre tot l’infantil, que

és insustituible. - El paper té un plaer associat que de moment no l’assoleix el

digital. Resposta (moderador): - Recorda que en el cas dels diaris, aquest procés de

digitalització ja s’ha produït. Resposta (Jordi Domingo): - Es tracta d’adonar-se que cada suport té els seus

avantatges. Resposta (Elisenda Figueras, Taleia Cultura): - Està d’acord amb el Jordi Domingo. - L’existència de nous formats és imparable, forma part de

l’evolució que ha existit sempre. - Creu que el tema és com fer que la gent tingui interès per

llegir, independentment del format. Recorda les paraules de la ponència del Joan Barril: “no tinc temps…”.

- Reivindica el paper dels assistents com a ambaixadors de la lectura i de tots els valors que s’han defensat avui, en tots els àmbits (personal, professional…).

Segona pregunta (moderador): creieu que les xarxes socials poden ser útils? Posa l’exemple del paper del Facebook amb la Festa Major d’El Prat.

Resposta (Ferran Pozo): - No crec que s’hagin d’entendre les xarxes socials com un canal de

difusió per captar nous lectors, sinó com un canal de relació (lectura-escriptura).

Pregunta del públic:

12

- Potser per recomanar llibres? Alguna experiència en aquest sentit?

Resposta (Ferran Pozo): - Les recomanacions es fan boca-orella. Això pot

passar a les xarxes social, però també presencialment.

Resposta (Laura Quinto): - D’acord amb el Ferran Pozo, són un mitjà de relació més. - No s’han d’entendres com una eina de difusió, sinó com un altre

mitjà de lectura i escriptura. - Una experiència: escriptura d’una novel·la negra via Twitter. Resposta (Jordi Domingo): - D’acord amb el que s’ha dit. - Cal tenir en compte que l’entorn digital és habitual en els joves, i

recorda que a Secundària es comença a treballar amb llibres digitals.

Tercera pregunta (moderador): podem saber més sobre la visita a l’entorn del llibre de “La catedral del mar”?

Resposta (Xavier Giménez): - És una activitat que busca potenciar la relació de grup, posa

l’accent en la funció social del club, en la lectura com a acte social, de relació.

- Amb l’obertura del Cèntric, hi haurà més activitats d’aquest tipus. Quarta pregunta (moderador): un altre nou centre cultural és El Lloro, adreçat als joves. Quines activitats preveuen?

Resposta (responsable d’El Lloro): - En preparació, aviat informaran. Es plantegen clubs de lectura

itinerants. Cinquena pregunta (moderador): i quines activitats de poesia hi ha?

Resposta (Xavier Giménez): - Hi ha el festival de Torre Muntades, a l’estiu. - Creu que és una fórmula fantàstica per la transmissió de la poesia

i pel foment de l’oralitat. Sisena pregunta (moderador): els mestres d’escola, quines experiències poden explicar?

Resposta (responsable biblioteca Institut Ribera Baixa): - Han tingut una xerrada amb la Rosa Ribas.

Pregunta (moderador): això motiva l’alumnat a llegir?

13

Resposta (responsable biblioteca Institut Ribera Baixa): - Sí. En aquest cas, va descobrir que hi havia alumnes que

eren veritables entesos en novel·la negra. - Aquestes propostes són molt necessàries, tot i que no

disposen de temps per organitzar-les (només 1h/setmana). Resposta (mestra de l’Escola Charles Darwin): - D’acord amb l’anterior intervenció.

Pregunta (moderador): quines experiències han tingut a l’Escola Charles Darwin?

Resposta (mestra de l’Escola Charles Darwin): - Han fet xerrades d’autors i autores també amb

nens i nenes fins a 6è de Primària. - Quan ve un autor es desperta un gran interès, i

motiva a crear el propi conte/còmic/rodolí… Incentiva la creació, els nens i les nenes se senten molt més persones.

Resposta (mestra d’escola): - Per Sant Jordi van portar l’autora d’un llibre que havia

agradat molt als alumnes. Setena pregunta (moderador): On ha de ser més fort l’impuls? A l’escola o fora?

Resposta (Elisenda Figueras, Taleia Cultura): - Es tracta d’impulsar amb el màxim de força en tots els àmbits. - Són diferents agents, cadascun amb les seves capacitats i mitjans,

i tots sumen. Vuitena pregunta (moderador): Quin èxit té l’experiència de “La història inacabada”?

Resposta (Ferran Pozo): - És una activitat que agrada molt als nois/es perquè és un

llenguatge amb què sintonitzen molt. Novena pregunta (moderador): altres iniciatives radiofòniques?

Resposta (Laura Quinto): - Sopa de poetes, col·lectiu de poetes locals amb molt d’interés per

la comunicació. Una intervenció (persona del públic): reivindicació de la lectura com a eina de cohesió, construcció, integració social. Per exemple, abordant la temàtica de violència de gènere. Última intervenció (Josep Sarrà): anuncia la convocatòria d’un concurs de relats curts adreçat a majors de 14 anys.

14