1

HOCKEY PATINS, UN ESPORT

MINORITARI

GERARD CÉSPEDES BUSQUÉ

2

ÍNDEX TR

1- INTRODUCCIÓ DEL TR

2. HISTÒRIA DEL HOCKEY

a. Origen

b. Categories

c. Lligues

d. Clubs importants

3. HOCKEY PATINS, EN GENERAL

4. HOQUEI, ESPORT MINORITARI?

a. Enquesta via internet

b. Valoració dels resultats

c. Explicació del per què i solucions per fer del hoquei un esport més conegut

5. VIDA I EVOLUCIÓ DE 2 JUGADORS

a. Entrevista a DIDAC RUBIO i a FRAN JEREZ

6. Expectatives del treball

a. Motivació

b. Motiu

c. Conclusió

7. APARTAT PERSONAL

a. Valors, actituds i sentiments que m’ha transmès aquest esport

8. CONCLUSIÓ DEL TR

9. BIBLIOGRAFIA/WEBGRAFIA

3

INTRODUCCIÓ

Res més que una mica de cultura i coneixements sobre un esport per conèixer-

lo. Aquesta és la meva idea des d’un principi, donar a conèixer el hockey

patins. Ho faré donant informació d’aquest esport, ja sigui parlant sobre els

equips destacats, ja sigui parlant sobre la seva organització, o sobre els

coneixements que en té la gent del carrer. La idea que tinc és transmetre

informació desconeguda cap a un lector amb coneixements, o no.

Serà un treball simple?

Com he dit, jo vull donar a conèixer aquest esport i amb les idees que exposo

en d’aquest treball de recerca, crec que ho puc aconseguir.

El títol del meu treball (“Hockey patins, un esport minoritari”), ja indica el camí

que agafarà la meva investigació.

Hi haurà gent, entesa sobre aquest esport, que trobarà informació molt bàsica i

de poca ampliació però d’altres, la majoria, seran qui aprendran coses noves

sobre el hockey patins i qui sap si fins i tot, arribaran a interessar-se i voler

saber-ne més.

4

ORIGEN DEL HOCKEY PATINS

Existeixen diferents teories sobre l’origen del hockey patins però les que tenen

més credibilitat i les que s’han trobat més proves per justificar que són les reals

són les següents:

La primera i la que tothom, avui dia, coneix és la de l’any 1400, quan moltes

tribus indígenes jugaven a un joc molt similar al hockey que coneixem

actualment, conegut amb el nom de “Guh-Chee-Gwuh”. Aquestes tribus,

concretament els Iroquois utilitzaven un pal, tret d’un arbre, amb una xarxa a un

dels seus extrems per poder agafar la pilota, o pedra, i poder marcar a la

porteria contrària.

El Guh-Chee-Gwuh era un esport

fonamental per a les tribus ja que

representava les seves creences.

Dic això, perquè els Iroquois

pensaven que era un esport creat

per el seu Déu i davant de qualsevol

problema, per mínim que fos, feien

un partit en el seu honor, pensant

que així trobarien una solució. Un exemple de problemes que aquesta tribu

combatia eren els següents: un familiar que patia una malaltia, combatre un

any de males collites, la constant sequera i la falta de pluges, arreglar

assumptes familiars...

Quan els jesuïtes francesos van arribar a la costa est de Canadà, on estaven

situats els indígenes, van evangelitzar-los, i, es van trobar amb un esport ben

curiós. Van decidir apropiar-se del joc i canviar-li el nom. Ara, el Ghu-Chee-

Gwuh, passava a dir-se Lacrosse.

5

El motiu d’aquest nom també es desconeix, però, les dues explicacions més

creïbles són: per un costat, es diu que el pal que feien servir per jugar a aquest

esport, recorda a la creu que aguantaven els bisbes francesos i, per altra

banda, es diu que és el nom que utilitzaven els francesos per denominar el

camp on es practicava (“le jeu de la crosse”)

Els francesos van anar expandint aquest costum fins aconseguir un esport

mundialment conegut, encara ara.

La segona teoria i menys coneguda i acceptada és la referent a la tribu dels

Amerindis. Aquesta tribu també jugaven a aquest esport per creences

religioses.

En la llengua que parlaven els

Amerindis, la onondaga, el nom de

lacrosse varia a

dehunstshigwa’es, que vol dir:

“home colpejat amb un objecte

rodó”. Aquesta variant, peró és

una mica diferent de l´anterior ja

que en el dehunstshigwa’es, la

finalitat principal era donar un cop

a la persona rival amb el pal que utilitzaven fins a lesionar-lo.

Com és normal, en arribar els francesos, es van apropiar de tots els drets

d’aquest esport, també d’aquesta zona.

Per tant, l’origen del hockey no és francès com sempre s’ha pensat; l’origen del

hockey es remunta al segle XV i és canadenc.

Aquestes dues teories expliquen com va aparèixer el hockey al món, però, i a

Catalunya? Com s’introdueix aquest esport?

6

Els inicis del hockey patins a Catalunya, es remunta cap a l’any 1905, segle

XX, i concretament a Barcelona, on, aquest mateix any es disputava el primer

partit d’aquest esport a l’ actual Turó Park.

Aquests primers fets van comportar que, cap a l’any 1930 aparegués la

coneguda Federació Catalana d’Hoquei Patins (FECAPA) i que, l’any següent

tinguéssim competició oficial d’aquesta modalitat.

Durant els primers anys de la dècada dels 30, es van disputar tot tipus de

competicions però, amb l’aparició de la Real Federación Española de Patinaje y

Hockey, el hockey català va quedar diluït en quatre federacions molt poc

importants.

No va ser fins el 26 de març de 2004 que, el Comitè Central de la Federació

Internacional de Patinatge, va reconèixer provisionalment a la Federació

Catalana com a nou membre per participar en competicions oficials.

La mesura va permetre que la selecció catalana d’hoquei patins prengués part

en el campionat del Món que es va celebrar a Macau l’octubre d’aquell any.

Catalunya va proclamar-se campiona del món B i va guanyar-se esportivament

el dret a participar en el Campionat del Món A (cosa que no va agradar a la

Federació Espanyola)

Tot i els impediments i entrebancs que posava la Federació Espanyola, La

FECAPA, no es va donar per vençuda va voler créixer i reestructurar-se, i va

acabar de fer-ho a Buenos Aires amb la unió a la Confederació Sud-americana

del Patí, el dia11 de novembre de 2006, fet que va permetre a Catalunya

participar en competicions de caire oficial a Sud-Amèrica ja que no ho tenia

fàcil a Espanya.

Des d’aleshores la Federació Catalana, ha participat en diverses competicions

oficials organitzades per la Confederació Sud-americana, com la Copa Amèrica

en les que ha obtingut uns bons resultats esportius en hoquei patins i patinatge

de velocitat.

7

CATEGORIES

Per practicar aquest esport hi ha diferents tipus de lligues que es classifiquen

segons l’edat que tinguis, per tan, segons les categories.

ESCOLA

Escola es denomina a totes aquelles persones que la seva franja d’edat oscil·la

entre els 3 anys i els 5 (depenent del jugador, ell pot decidir quan fer el salt a la

següent categoria). Aquests, no agafen stick i pilota passat l’any d’entrenament

ja que, durant aquest, el que fan és agafar pràctica i l’hàbit de patinar ja sigui

mitjançant jocs, circuits.. En general, a l’escola es duen a terme activitats

lúdiques .

PREBENJAMÍ

Els jugadors de l’escola que ja tenen un nivell de patí adequat per patinar amb

normalitat, quan ells ho creuen convenient, fan el salt a prebenjamins, una

categoria que oscil·la entre els 5 i 8 anys. Aquí, tenen el primer contacte amb

stick i pilota, normalment, mitjançant circuits.

BENJAMÍ

Un cop fets els 8 anys, els petits jugadors passen a fer els primers partits

federats, amb opció a seguir en lliga escolar. Els nens estan en aquesta

categoria fins els 10 anys. En aquesta fase els entrenaments ja són més durs i

amb una intensitat elevada.

8

ALEVÍ

En l’etapa dels 10 als 12 anys, se’ls denomina alevins. Aquesta categoria ja

mostra un nivell elevat on els jugadors ja comencen a entendre la rivalitat i la

importància de cada partit.

INFANTIL

És, sens dubte, l’etapa més gloriosa dels jugadors on, qui és bo, té l’opció de

ser fitxat per altres equips, debutar en lligues de més nivell... Aquesta etapa de

la “carrera” d’un jugador oscil·la entre els 12 i els 15 anys. Ara, els

entrenaments es basen en el perfeccionament de la tècnica i la millor condició

física.

JUVENIL

Dels 15 als 18, es diria que és l’etapa més dura personalment. En aquestes

edats, els jugadors van a guanyar el partit costi el que costi i això, incloent

l’edat, és sinònim de duresa en cada minut, de lesions... Els entrenaments són

diversos: dies físic, dies tècnics, dies ambdues possibilitats...

JÚNIER I SÉNIOR

Dues etapes que van juntes a causa de la multitud d’equips i jugadors en una

lliga. Un cop acabada la categoria de juvenils, dels 18 fins que un mateix vulgui,

jugues i compateixes contra persones de diferent edats. Respecte els

entrenaments, aquests, són més suaus ja que les edats pugen i perds condició

física, resistència, “ganes”...

9

MINIFEM

He deixat aquesta categoria per l’ última ja que cal explicar força i bé. Com el

seu nom indica és la categoria on, opcionalment, poden competir noies contra

noies (quedea exclòs qualsevol noi en aquesta categoria). Veurem la

importància d’aquesta categoria a l’apartat de l’enquesta on també

n’analitzarem els resultats.

10

LLIGUES

Les lligues que, aquests jugadors, participen durant al llarg d’un any són les

següents:

-Fase de grups: són lligues petites (de 6 equips) amb partits tant d’anada com

de tornada, on els 2 primers classificats passen directament a la segona fase.

Cada partit guanyat suma 3 punts i cada empat, 1, així amb tots els partits.

-Fase classificatòria: els dos primers equips de cada lliga, fent un sorteig, faran

enfrontaments entre els primers i segons de totes les lligues. S’ho juguen tot en

dos partits, anada i tornada, on els gols són acumulatius. El guanyador (el que

suma més gols en 2 partits), passarà a la següent fase.

-Preferent: Aquesta lliga és la meta de molts clubs. Només la constitueixen 29

equips on, amb lligues de 5 equips, es disputaran el primer lloc. El guanyador

(normalment equips amb nom, com poden ser el Barça Sorli Discau, el Reus

Deportiu, el Roncato Patí Vic, el Vilanova...), passa a jugar la següent lliga.

-Lliga Espanyola: com el seu nom indica, s’enfronten tots els equips

guanyadors d’Espanya en les seves respectives lligues. El guanyador s’endú el

millor reconeixement espanyol en ser el millor equip que hi ha a l’estat.

-Un cop acabat això, passes a jugar a la OK LLIGA, la lliga mundial.

11

CLUBS IMPORTANTS

En aquesta secció del treball, parlaré sobre els clubs que m’han causat més

impressió per la seva forma de jugar, tant individual com col·lectivament.

Òbviament que hi ha molts més clubs, i potser de millors, però aquests, a part

de ser els que em sorprenen partit a partit, són tots catalans.

Cal dir que faltarien equips amb un passat i, continuïtat en el present, molt

brillants; alguns d’aquests serien el Liceo, el Voltregà, Vilanova...

12

FC BARCELONA

Tothom coneix el futbol Club Barcelona

(FCB), fundat l’any 1899 però pocs saben

que hi ha una secció fundada l’any 1942 i

concretament un dia 1 de juny. Aquesta

secció és la de hockey.

Degut a la poca gent amb interès per

aquest esport i la falta d’una pista on

disputar els partits, no va ser possible la

inauguració d’aquesta secció fins el cap

de 6 anys, l’any 1948.

Els primers 20 anys van ser molt difícils, hi havia pocs ingressos, faltaven

diners, no hi havia interès, no eren un bon club.. tots aquests fets van acabar

quan, en la dècada dels 70, 80, 90, amb un Josep Lorente al capdavant el FCB

va arrasar amb els campionats tan a Catalunya com a Espanya. No va ser

però, fins a finals dels 90, quan amb Carlos Figueroa l’equip va aixecar el

primer mundial i aquest fet va ser el salt al reconeixement d’aquesta secció fins

del club.

El FCB té un extens palmarès que, avui dia, segueix augmentant any rere any.

Un dels títols més importants són:

- 19 copes d’Europa

- 1 copa de CERS

- 16 copes Continentals

- 4 copes Intercontinentals

- 24 Ok lligues

13

- 6 supercopes espanyoles

Per aquest club han passat jugadors de molta qualitat i n’hi ha que han deixat

marca per la història. Alguns dels jugadors que, a mi personalment, em criden

l’atenció, ja sigui per vídeos vistos en les xarxes, per notícies televisives, per

sentir-ne a parlar de boca en boca.. són:

- Ramon Pons

- Jordi Villacorta

- Joan Vila

- Joan Torner

- Gaby Cairo

- José Luis Paez (Negro)

- Alberto Borregan

I molts d’altres que han fet possible l’existència d’aquest club aguantant

moments crítics i guanyant partits impossibles.

14

REUS DEPORTIU

Un altre gran club és el Reus Deportiu. Aquest,

és un club fundat l’any 1909 i concretament un 23

de novembre. Primerament era un club on s’hi

practicaven diferents esports com el futbol, el

ciclisme o el bàsquet. Més endavant, degut als

problemes econòmics el club es va desintegrar,

excepte el hockey patins, que va aguantar i amb

ajut del poble i sobretot dels jugadors, van

aconseguir el que semblava impossible: donar

nom mundial al Reus Deportiu.

Aquest Club és famós sobretot per ser els pioners

en la incorporació d’un equip femení a les seves files.

Avui dia ja han pogut tornar les seccions que es van desfer i ara, aquest club

consta de 12 seccions, esports, diferents.

Tot i la complicada arrencada del Club, tenen un palmarès a envejar, entre

molts títols destaquen:

- 1 campionat d’Espanya

- 4 lligues nacionals

- 5 Ok lligues

- 7 copes d’Europa

- 2 copes CERS

15

- 1 campionat del món per clubs

- 1 copa Intercontinental

A l’ igual que tots els clubs, el Reus Deportiu té veritables estrelles ara

actualment. Alguns dels jugadors més destacats de les darreres temporades

són:

- José Luis Paez

- Roger Molina

- Joan Salvat

- Albert Casanovas

- Xavier Costa

- Marc Ollé

- Pedro Gil

I d’altres, d’històrics, que no cal esmentar però queden a la memòria del club

per col·laborar en la fundació d’ aquesta secció.

16

CLUB PATI VIC

Cap a l’any 1951 neix una entitat esportiva

que porta per nom Club Patí Vic.

Primerament no va tenir molt èxit però a

principis dels anys 70 i amb un ajut

econòmic, van formar una plantilla de

jugadors d’una classe molt alta i una pista

de joc a nivell mundial.

És l’únic club que va cedir les pistes per

realitzar uns jocs olímpics i això els va

ajudar créixer i a ser reconeguts

mundialment. També és l’únic club amb dues pistes integrades a les

instal·lacions on, a les dues, només s’hi practica el hockey patins.

És estrany però un club amb tan de nom té un palmarès molt reduït. Això és

degut a que només fa 16 anys que guanyen títols i que tenen un equip

competitiu. Dins del palmarès, els triomfs que destaquen més són:

- 2 copes CERS

- 5 supercopes espanyoles

- 7 Ok lligues

- 3 copes del rei

- 2 copes Intercontinentals

- 3 copes Continentals

17

Dins del Club patí Vic hi destaquen els següents jugadors, tots ells han passat

o, ara encara, estan formant part del primer equip.

- Borja Lopez

- Sergi Pla

- Josep Maria Roca

- Carles Grau

- Ferran Pujalte

- Marc Antoni

- Ferran Pizarro

Aquests i molts altres jugadors fan possible que un club segueixi endavant i no

es perdi un esport com el hockey patins.

18

NOIA FREIXENET

L’altre gran club va ser fundat l’any 1951

amb el nom de Club esportiu Noia tot i que

actualment i degut a la publicitat, porta el

nom de Noia Freixenet (s’ha de dir que

prèviament havia canviat molts cops de

nom).

En els seus principis, com tots el equips,

no tenien futur però gràcies a una donació

econòmica van tirar endavant fins a

aconseguir un fet històric que els donaria

el reconeixement mundial: ser dels únics

equips en guanyar, almenys 1 cop, tots els títols possibles en el hockey patins.

L’any 1800 i 1900 van ser gloriosos per el Noia Freixenet i van inaugurar la

nova i actual pista.

El palmarès, com he dit, és molt extens però entre els títols hi destaquen els

més importants:

- 5 copes d’Europa

- 1 copa CERS

- 5 copes Intercontinentals

- 2 copes Intercontinentals

- 2 copes Espanyoles

- 8 lligues Catalanes

19

Dels nombrosos jugadors que han passat per aquest club, aquests són els més

reconeguts per les seves aportacions i més valorats personalment.

- Eloi Mitjans

- Pau Bargalló

- Joan Garrido

- Gerard Teixidó

- Jordi Del Amor

- Jordi Roca

- Marc Fitó

No només van ser aquests els jugadors que van ajudar a fer créixer el Noia

Freixenet; molts d’altres van ajudar a portar el Club on ara actualment es troba.

20

HOCKEY PATINS, EN GENERAL

En aquest apartat es parlarà sobre aquest esport, sobre les normes, els

complements per jugar, l’equipació....

Comencem per allò més bàsic: el material:

Patins: naturalment si volem jugar a

hockey patins necessitem uns patins de

quatre rodes. Poden ser de diferents

tipus, depenent del gust del jugador.

Poden ser de qualsevol color i fins i tot,

els pots personalitzar. Van cordats amb

cordons, a partir de la categoria infantil, ja

no es pot utilitzar “velcro”.

Canyellera (“espinillera”, en castellà), cuquillera, genolleres, guants; són els

complements de seguretat. Aquests, serveixen per protegir la tíbia, el genoll, la

part baixa i les mans. Si no es porta, en un partit tots aquests complements,

l’àrbitre no deixà jugar.

Cuquillera Canyelleres guants genolleres

21

Stick: la part també fonamental d’aquest esport. N’hi ha de diversos tipus i

mides (depenent del jugador) però, els més comuns són els de fusta o els de

fibra.

Fibra fusta

Equipació reglamentària: per jugar en un equip, es necessita una samarreta,

uns pantalons i unes mitgetes iguals que la resta de components de l’equip.

Tots han d’anar iguals, a excepció del porter, que pot triar lliurement el color de

la seva equipació.

Equipació

22

Per jugar oficialment en aquest esport es necessiten les fitxes dels jugadors

aprovades per la FECAPA i un camp reglamentari. Un cop tot els papers

estiguin llestos, només cal buscar els quatre jugadors i el porter.

A pista, es necessiten quatre jugadors i un porter i, com a suplents, hi poden

haver un màxim de 4 jugadors més i 1 porter, per tant, dos equips sencers.

Un partit consta de tres parts de 10 minuts (de l’Escola fins a Benjamí), dues

parts de 15 minuts (d’Aleví a Infantil), dues parts de 20 minuts (Juvenil) i dues

parts de 25 per a la resta, els més grans. Totes les parts han de ser pitades per

un àrbitre de la FECAPA, obligatòriament.

En aquest esport hi ha infinites normes de joc però, les més destacades i,

alguna de sorprenents, són:

1- No es pot tocar la pilota amb el peu (aquesta norma va entrar en vigor fa

dos anys)

2- Les faltes fortes seran penalitzades amb targeta blava (dos minuts

d’expulsió, quedant-te així amb tres jugadors a pista) i les greus, amb

vermella (expulsió directe quedant-te així amb tres jugadors a pista i

sense acumulació en el següent partit)

3- En el cas d’una acció que creï dubte es realitzarà el “booling” (equivalent

a un bot neutral en football)

4- Si expulsen (amb blava) a un jugador, l’entrenador podrà triar quin altre

jugador sortirà

5- L’equip que arribi a les 10 faltes, per partit, serà sancionat amb falta

directe (ocasió de gol en la que un jugador es queda sol davant del

porter i la resta de jugadors no poden intervenir)

23

6- En el cas que algú prengui mal, l’àrbitre no està obligat a parar el joc

7- Si en un canvi, un jugador entre a pista abans que l’altre surti, serà

penalitzat amb targeta blava (2 minuts d’expulsió)

8- Una acció xiulada per l’àrbitre no es pot rectificar

Com he dit anteriorment, has de tenir un camp reglamentari i, per ser acceptat

per la FECAPA, el camp ha de ser:

Obligatòriament rectangular, amb una llargada mínima de 34 metres i una

llargada màxima de 44. Pel que fa l’amplada, ha de tenir un mínim de 17 i un

màxim de 22 metres.

Les valles han de ser, com a mínim, d’un mentre d’alçada i amb acabats

arrodonits.

És, també, obligat posar xarxes de protecció a les parts de darrera de la

porteria.

El terra de la pista està dibuixat amb diferents línies, totes han de complir el

dibuix model del hockey patins.

Si un camp compleix aquestes expectatives, la FECAPA el donarà per bo i

permetrà que es disputin partits oficials.

Camp reglamentari

24

ENQUESTA

Com a procediment realitzat per dur a terme al Treball de Recerca he volgut fer

una enquesta a tot tipus de persones: relaciones amb el món del hockey

patins, gent que no coneix aquest esport, familiars, amics...Gràcies a les

diferents xarxes socials com facebook, twitter i d’altres, he pogut difondre

massivament l’enquesta, arribant a un total de 200 respostes aproximadament.

En principi, la meva idea és fer unes preguntes molt concretes i relacionades

amb: “El hockey patins com a esport minoritari”.

La finalitat de l’enquesta realitzada és comprovar les següents hipòtesis:

- El hockey patins és un esport molt minoritari

- La gent no té coneixements sobre aquest esport

- Hi ha molt poca informació del hockey patins

Les dues primeres preguntes, edat i sexe, són per saber la franja d’edat i el

sexe de les persones que han tingut interès en respondre el meu qüestionari;

els resultats són aquests:

Com veiem,

les edats més

freqüents són

entre 14 i 18

anys (un 47%) ja que és una edat on els nens practiquen esports, els hi

interessen i els agrada aquest món. Segons les persones que han respost

aquest qüestionari, aquestes edats equivaldrien als meus amics, ja sigui de

l’escola, de fora... i també a companys de hockey.

25

Observem que, principalment, en la meva enquesta s’hi ha fixat més homes (un

72%) ja que tenen, per norma general, més interès en els esports. Per el que fa

la diferència d’homes i dones dins del hockey patins en parlarem en un altre

punt de l’enquesta .

Seguirem l’enquesta formulant la següent pregunta: CONEIXES EL HOCKEY

PATINS?

Un 40 % de les respostes ha dit que no i això és el que ens fa reflexionar.

26

Aquest esport no és conegut i del 60% que sí que el coneix, un 39% ha dit que

poc. Són xifres molt elevades i ens dona la raó a la meva qüestió inicial. La

gent no té coneixements sobre el hokey patins.

Seguim per la valoració d’aquest esport, en aquest cas, hem preguntat: CREUS

QUE EL HOCKEY ESTÀ IGUAL DE VALORAT QUE UN ALTRE ESPORT?

Un 53% ha contestat que no ho sabia i això també fa referència a la resposta

anterior. La gent no té informació sobre el hockey. Encara sort que un 38%

han dit que el hockey petins no està valorat i tenen tota la raó. El hockey patins

és un esport minoritari en tots els espectes.

27

Seguidament, hem passat a la pregunta : CREUS QUE HAURIA DE SER UN

ESPORT OLÍMPIC?

Moltes persones veuen les olimpíades i crec sincerament que incorporant el

hockey patins dins d’elles, es promocionaria molt aquest esport. Un 85% ha

respòs que sí que ho hauria de ser. Veure aquest percentatge tan alt em dona

esperança.

Per saber l’interès que tenen per el hockey patins, formulem les dues següents

preguntes: HAS ANAT A VEURE UN PARTIT DE HOCKEY PATINS?

T’AGRADARIA ANAR-HI?

28

És sorprenent perquè un 70% de les respostes són que no, que no hi han anat.

I el 30% que afirmen haver-hi anat, possiblement siguin jugadors de hockey,

amics meus, que han contestat l’enquesta. Per referència a la voluntat, és un

luxe poder dir que si se’ls hi presenta la oportunitat, un 60% de persones els hi

agradaria anar a veure un partit.

Parlarem ara sobre la freqüència en que sentim a parlar del hockey patins; la

pregunta formulada és: AMB QUINA FREQUÈNCIA SENTS A PARLAR

D’AQUEST ESPORT?

29

Els resultats parlen per si sols, només mirar la gràfica ja afirmem les hipòtesis

plantejades al principi. Un 66% de les persones han marcat 1 i 2, per tant, les

dues més baixes. El percentatge que pertany a la gent que sent molt a parlar

és només d’un 9%

Una de les preguntes estrella és la referent a la diferència de sexes dins

l’esport; la pregunta és: CREUS QUE ÉS UN ESPORT MÉS MASCULÍ QUE

FEMENÍ?

En respondre aquest apartat de l’enquesta, la gent ha utilitzat el sentit comú

perquè ( no només és en el hockey patins) sinó que, els homes acostumen a

tenir més coneixement sobre els esports, qualsevol que sigui. Un 62% ha

contestat que sí, que és un esport més masculí que femení.

30

La conclusió final que extraiem després de repassar els resultats de l’enquesta

passada són els que esperàvem. Es confirmen les 3 hipòtesis que ens hem fet

al començament:

- El hockey patins és un esport molt minoritari

- La gent no té coneixements sobre aquest esport

- Hi ha molt poca informació del hockey patins

Ha quedat demostrat que és mínima la cultura sobre el hockey patins i això, per

un jugador, per un entrenador o per un amant d’aquest esport és molt trist.

Esperem que aquesta mateixa enquesta, si la passem en uns anys, variïn

totalment les respostes cap a millor i això significarà el reconeixement del

hockey patins tal i com es mereix.

Per concloure l’ enquesta, citar que els resultats són el reflex de les persones

que han respost les preguntes. No és una enquesta formal ja que són

respostes d’amics, familiars i companys d’aquest esport i és possible que

moltes respostes siguin a gust personal, moltes d’altres estiguin en blanc...

31

ENTREVISTES

He pensat fer dues entrevistes a dos exjugadors i dos exentrenadors meus. Ells

han estat companys d’equip del Barça i amb ells com a entrenadors he après

moltíssim. Penso que la seva opinió és important per a mi i per a tothom que

llegeixi aquestes entrevistes.

Són el Dídac Rubio i el Franc Jerez.

DIDAC: els seus inicis se centren a Ripoll, allà va desenvolupar la tècnica

individual fins que, als 15 anys (edat infantil), va ser fitxat per un desconegut

Vilassar que va fer créixer al Dídac com a jugador. En l’etapa que anomenem

Juvenil, el Dídac va anar a provar un entrenament del FC Barcelona i, gràcies

als seus fonaments, se’l van quedar. Va ser jugador del Barça fins que li van

permetre i mai va plantejar-se marxar.

FRANC: els seus inicis se centren al HC Horta, on va estar la majoria de la

seva carrera com a jugador i és el club on es troba ara actualment. A la

categoria d’Infantil (on es fitxen més jugadors), va ser cridat per el FC

Barcelona i allà va estar-hi fins que van arribar noves incorporacions.

1- Com vas començar a jugar a aquest esport?

DIDAC: Recordo el dia com si fos ahir! Tenia ni més ni menys que 5 anys. Jo

vivia a Ripoll i allà el hockey patins era l’esport principal. On jo vaig néixer, els

nens petits no jugaven a football o a bàsket, a Ripoll tothom jugava a hockey.

Als 5 anys recordo que no anava a veure el Barça com jugava a football, sinó

que ens quedàvem amb els amics tota la tarda dins del pavelló veient partits de

32

hockey. Així era el dia a dia a Ripoll fins que vaig decidir posar-me uns patins i

aprendre a patinar.

FRANC: si no recordo malament cap els 4. Als 4 anys els meus pares em van

regalar uns patins i des d’aquell dia no me’ls vaig treure de sobre. M’agradava

tant patinar que vaig provar de fer hockey patins a Horta.

2- En els teus inicis, recordes què els hi deies als teus pares a l´ arribar

a casa després de l’entrenament?

DIDAC: si et refereixes a duresa, sí, més d’un entrenament sortia plorant

perquè no parava de caure’m i no m’aguantava dret. Em feia mal tot i la meva

mare em curava les ferides cada dia.

FRANC: i tant! “Mama, vull tornar!” Tenia ganes de no treure’m els patins i

seguir aprenent.

3- Quant vas decidir dedicar-te a aquest esport professionalment i per

què?

DIDAC: tenia 15 anys i vaig anar a fer les proves del Barça. Allà, quan em van

agafar vaig entendre que tenia un nivell alt i com que m’agradava em vaig

prometre a mi mateix que almenys un partit amb els grans havia de fer. Això es

va complir i resulta que no només va ser un partit sinó que ja era un costum

anar a jugar amb els grans. Em feia molta il·lusió i tenia moltes ganes de

dedicar-m’hi de debò.

33

FRANC: ho vaig saber un cop jugat el primer partit amb el Voltragà. Allà va

començar la meva carrera professional i vaig dir-me que volia seguir fent això ja

que m’agradava.

4- Et va costar la decisió?

DIDAC: segurament ha estat la decisió més difícil de la meva carrera, els meus

pares no em donaven suport, ells volien que estudiés i no que perdés les tardes

entrenant. Sort vaig tenir del suport dels amics i companys d’equip, aquests em

deien que jo podia aconseguir-ho i això va ser la meva motivació extra per

poder-ho fer.

FRANC: Sí i no, jo tenia molt clar que volia fer el salt a professional però ho

vaig haver de que compaginar amb la carrera d’informàtica que estava fent i

amb esforç vaig aconseguir les dues coses. Vaig poder fer el que m’agradava,

jugar i patinar i també treure’m la carrera.

5- Quin és el teu millor record mentre jugaves en un club com és el

Barça?

DIDAC: Sense dubte quan guanyàvem! Qui no vol guanyar? Amb el Barça vaig

aixecar moltes copes i em feia especial il·lusió arribar a casa i veure totes les

felicitacions dels amics.

34

FRANC: les amistats, quan arribes a un alt nivell i estàs dia a dia amb les

mateixes persones entrenant els hi agafes especial apreci. Recordo que

després dels partits anàvem tots a fer una cervesa d’amagat , ja que els

entrenadors no ens deixaven, al bar del costat. El hockey m’ha donat amistats

que ara encara duren.

6- Has tingut mals moments dins d’aquest esport?

DIDAC: sí, molts. Lesions sobretot; he tingut varies lesions que m’han deixat

molts cops fora de les convocatòries i jo patia molt, em desanimava. També

tinc els malts records de perdre finals, era el pitjor.

FRANC: un dels pitjors moments és quan hi ha baralles a la pista de joc; i

encara fa més mal quan l’adversari és un excompany d’equip. Malgrat no és

un objectiu premeditat, un cop comença el partit vas a per totes i si has de

donar o rebre cops, ho fas. He arribat a trencar-li el nas a un excompany per

tal d’arribar a una pilota dividida i quan arribes a casa et sents malament i això

afebleix el joc en el següent partit.

7- Què pensaves quan vas haver de deixar el Barça?

DIDAC: no em va costar gens la decisió, ja havia complert una etapa i entenia

que venien més jugadors per darrera amb oportunitats per jugar però a la

vegada reconec que les llàgrimes em saltaven dels ulls a l’hora d’acomiadar-

me dels companys.

35

FRANC: no et pots imaginar la decepció que em vaig endur en saber que em

feien fora. Era gran ja per jugar i venien jugadors nous; jo m’hi negava, el Barça

era la meva segona casa i em va costar molt! Però com he dit abans, les bones

amistats ajuden i no s’han perdut, ara encara anem a fer les cerveses, l’únic

canvi és que ja no juguem junts.

8- Actualment jugues?

DIDAC: jugaré fins que el cos m’ho permeti, estic jugant a Ripoll amb un equip

de veterans.

FRANC: i tant, a Horta, on tot va començar. Som quatre “avis” però la passió

per l’esport és l’únic que compte

9- Actualment entrenes?

DIDAC: sí, porto dos equips de nens petits a Ripoll i vull que almenys un dels

meus nens jugui professionalment com ho he fet jo.

FRANC: Com si no ho sabessis! Estic d’entrenador al Sant Just i fins que no

em facin fora...

36

10- Alguna idea per promocionar més el hockey patins?

DIDAC: aquest tema és delicat, hi ha molts debats sobre això. Jo proposo

explicar de ben petits a tots els nens què és això del hockey. I això no és

exclusiu del hockey; hi ha molts altres esports que no tenen futur i que no estan

reconeguts tal i com hauria de ser.

FRANC: jugar, jugar i jugar, que els nens juguin a l’escola de petits, que els

pares tinguin cultura i no els estanquin només amb el football. Malauradament,

és així, el football és l’esport que mana i dubto que es faci res perquè això

canviï. S’hi barregen massa interessos.

L’ entrevista ha anat tal i com esperava, respostes clares i plenes d’informació.

Amb les preguntes formulades, volia fer arribar la percepció de dues persones,

cap al hockey, dues persones lligades pel mateix esport. Com veiem en cada

resposta, els dos exjugadors desitjaven en cada moment entrenar dia a dia i

superar-se a ells mateixos. Els dos es van proposar arribar a l’alt nivell, l’Ok

lliga i amb molt esforç i també patiment ho van aconseguir. Gràcies a les

respostes de les primeres preguntes, jo també he obert els ulls i em faig una

promesa: algun dia jugaré amb els grans!

Les següents respostes et fan reflexionar i t’adones de l’amor que tenen els dos

entrevistats pel hockey. Tot i haver parat de jugar professionalment, els dos

entrenen un o més equips i juguen amb un equip de veterans per gaudir i

recordar els moments passats.

Coclusió-resum de les entrevistes: lluita per el que vols, esforça’t i obtindràs la

teva recompensa. Mai abandonis i un cop arribis...segueix, que sempre es pot

millorar.

37

MOTIVACIÓ, MOTIU I CONCLUSIÓ DEL TREBALL

Quan van començar a parlar del treball de recerca, no vaig dubtar ni un

moment que aniria enfocat cap a l’àmbit esportiu i més concretament cap al

hockey patins. Vaig voler fer aquest treball per “protestar”, d’alguna manera de

la poca consideració que es té d’aquest esport; d’aquí el títol de la meva

recerca: “ El hockey patins, un esport minoritari’”. Malgrat que jo ja podia

imaginar-me la resposta, ho he volgut demostrar amb fets.

La meva principal motivació era el fet que jo practico aquest esport des de fa ja

molts anys i puc donar constància que no està prou valorat. Actualment m’han

ofert un càrrec de monitor a l’escola del Sant Just, on entreno nens i nenes

d’entre 3 i 7 anys. És aquí on veig clarament que aquest esport és poc conegut,

ja que en un inici s’hi van apuntar ben poquets nens. Per aquesta raó i per tal

de promocionar el hockei, hem anat a escoles properes al poliesportiu a fer

xarrades per donar a conèixer aquest esport. “Fem rodar el club” és el nostre

lema i a poc a poc ho estem aconseguint. Ara per ara, ja s’han inscrit força més

nens i nenes i tots estan molt contents i emocionats amb el hockei.

Nens preparats per aprendre a patinar

38

Ara som molts dins de pista i em complau saber que la majoria passaran a

agafar stick i pilota i qui sap si algun arribarà ben lluny!

Respecte les conclusions ja he fet un petit esment a l’ inici d’aquest apartat: no

m’esperava que d’un esport que jo en sé tant, d’altres en sàpiguen tan poc.

M’han sorprès molt les persones que responien autèntiques bogeries a

l’enquesta. S’ha de fer alguna cosa i es pot començar per parlar-ne a les

escoles, els nens han de tenir un mínim de coneixements sobre els esports i

així, poder triar amb llibertat i coneixement l’activitat física que voldran fer

També he extret conclusions que m’han ajudat a mi, a encaminar la meva vida

més directament cap al hockey, a decidir. Mentre parlava amb els dos

exjugadors blaugranes m’imaginava que podria ser jo, amb 25 anys; un noi que

arriba a poder jugar a l’Ok lliga i a saber el que és jugar a hockey patins.

Vull ajudar a fer conèixer el hockey patins i així ajudar a créixer aquest món de

l’esport tan poc valorat.

Tinc una motivació personal, m’agradaria algun dia poder veure com l’esport

que practico i practicaré durant molts més anys es pugui considerar esport

olímpic.

39

APARTAT PERSONAL

Aquí, en aquest apartat explicaré tots els valors, vivències i sentiments que el

hockey patins m’ha transmès.

La meva relació amb el hockei comença de molt petit. Jo no tenia pensat

apuntar-me a la pràctica del hockey patins; la veritat, no s’havia ni què era.

Volia fer futbol, com tots els nens però els meus pares no em deixaven degut a

l’agressivitat i a la conducta dels pares durant els partits... en resum, no em

deixaven perquè deien que era violent i agressiu. Ara recordo les seves

paraules i se’m fa molt estrany perquè trobo que l’esport que practico, el

hockey patins, és molt més violent i dur que el futbol.

Vaig començar els primers passos amb patins posats al Club La Salle

Bonanova.

Els primers entrenaments eren mortals, no parava de caure per terra i queixar-

me, cosa normal ja que encara no s’havia patinar i les caigudes eren constants.

Recordo que quan acabava els entrenament els deia als meus pares: “ Llàstima

dels patins.... sense ells això seria molt més fàcil i divertit!”.

Més endavant, a l’agafar ja una mica de pràctica i començar a fer els primers

moviments amb stick i pilota pensava: “Quina tonteria, li dono cops a una pilota

i a sobre amb un pal”. Amb el temps vaig anar controlant més la pilota, el patí,

la coordinació, rapidesa... i vaig descobrir que potser no era tan avorrit perquè

veia com començava a fer gols! Era divertit veure com els pares cridaven quan

marcava, era divertit veure com els amics em deien: “ostres, quin gol, Gerard!

Però sobretot, em divertia jo. M’estava començant a enganxar al hockey patins,

volia acabar l’escola per poder entrenar i em moria de ganes de que acabés la

setmana per poder anar als dissabtes a jugar.

40

Recordo, a tercer de primària, a l’hora del pati d’ esmorzar que vaig passar-me’l

fent voltes i més voltes; motiu? Aquella tarda tenia un i estava escalfant.

Anava creixent i als 12 anys vaig jugar, probablement, el partit que em

canviaria el futur esportiu i la visió cap aquest esport d’una manera radical: La

Salle Bonanova VS FCBarcelona. Havia arribat el dia; la nit abans em va costar

dormir, estava nerviós. Resultat del partit? 2-14, en contra. Pot semblar molt,

no? Però el que ningú sabia era que el Barça (en tota la lliga) només els hi

havia marcat aquells dos gols i havíem estat nosaltres!. Volia ser com ells,

jugar com ells i així vaig jugar, aconseguint marcar dos gols que van deixar

sense possibilitats al porter.

Aquella mateixa nit vaig rebre un missatge que posava: “ets bo, m’agrades,

segueix així”, signat, un jugador del Barça. No vaig dormir, no m’ho creia, l’únic

que volia era tornar a entrenar per poder arribar al nivell dels jugadors d’aquell

gran equip. Abans he dit que aquest fet va canviar la meva percepció i és cert,

a partir d’aquell gloriós partit vaig decidir i encara ho mantinc, enfocar el meu

futur cap a l’esport.

Altres sentiments que m’ha transmès el hockey patins ha estat l’amistat. És tan

bonic veure com un company està amb tu des dels 4 anys caient per terra, als

5 fent voltes a la pista durant tot l’entrenament, als 6 agafant un stick i pilota

als 7 fent la teva primera passada ben feta, als 8, caient però rient, als 9, 10,

11, 12... Sempre compartint vestuari.

Ara ja fa 3 anys que estic a un altre club, el Sant Just, aquí he conegut gent

que m’ha marcat, gent que m’està marcant i amb moltes referències del món de

l’esport.

L’amistat en el hockey, ara, als 17 anys l’entenc diferent; és abraçar-te amb el

company que t’ha fet la passada de gol i veure la cara dels jugadors feliços.

Aquests són els bons moments que sempre m’agrada tenir presents. N’hi ha

d’altres, que prefereixo esborrar: baralles, cops, insults.... en definitiva, joc brut.

Recordo el partit La Salle Bonanova VS Vilanova, falta a la frontal de l’àrea en

contra nostre, xut i fora. Mentre estava el joc parat, en la següent jugada

41

recordo que va venir a dir-me una cosa el jugador contrari: “una altra més i et

mato”. Li vaig fer una falta i el primer que va fer va ser deixar el’stick al terra i

començar a donar-me cops de puny per tots costats; jo em defensava com

podia, era petit. Saltaven jugadors de les banquetes per barallar-se més i allò

va acabar sent una anada i vinguda de cops per tothom.

La Salle bonanova VS Congrés. Àrbitre conegut familiarment, mal partit per la

seva part i moltes, moltes protestes per la meva. JO li escridassava i reconec

que li vaig faltar el respecte. Els meus pares en acabar el partit em van dir: “no

tornaràs a trepitjar una pista de hockey fins que no demanis perdó

personalment a l’àrbitre”. Així ho vaig després de 5 dies.

Cerdenyola VS HC Sant just. Per mala sort, una mala caiguda i un fort cop al

cap em va deixar sense visió. No veia absolutament res, tot era nefre. El primer

que em va passar pel cap va ser pensar: “estic cec, em quedaré cec, no hi

tornaré a veure mai més”. Però jo no em resignava i entre plors m’anava dient:

“No passa res, jugaré a hockei amb els de la ONCE”. Després de tres llargues

hores a l’hospital, i de proves i més proves, vaig recuperar la vista i el primer

que vaig fer va ser plorar d’alegria. No volia quedar-me cec, no volia parar de

jugar i sobretot volia sortir d’allà.

Sentiments del hockey? Infinits, alegria en guanyar un partit, tristesa en

perdre’l, frustració en jugar malament, decepció en fallar un penal, confort en

fer la passada de gol, dolor en caure, ràbia en ser expulsat injustament, amor

per l’esport, avarícia de voler marcar tu, satisfacció en fer-ho bé, venjança en

guanyar un partit que feia temps havies perdut, riure i patiment en entrenar,

culpabilitat al saber que ha estat culpa teva, confiança en l’equip... molts

sentiments són els que desprens quan et poses uns patins i surts a jugar.

42

BIBLIOGRAFIA

Per buscar informació sobre els clubs, la història.. he anat comparant diferents

pàgines d’internet i alguns llibres que el club m’ha proporcionat. Les fonts de

recerca són:

WEBS:

- http://ca.wikipedia.org/wiki/Hoquei_sobre_patins

- http://deportes.about.com/od/Hockey/a/Los-Or-Igenes-Del-Hockey-

Sobre-Patines.htm

- http://www.fecapa.cat/historia/index.asp

- http://ca.wikipedia.org/wiki/Lacrosse

- http://arxiu.fcbarcelona.cat/web/catala/hoquei/

- http://ca.wikipedia.org/wiki/Secci%C3%B3_d'hoquei_patins_del_Futbol_

Club_Barcelona

- http://www.reusdeportiu.es/

- http://ca.wikipedia.org/wiki/Reus_Deportiu

- http://www.cenoia.com/

- http://ca.wikipedia.org/wiki/Club_Esportiu_Noia

- http://www.clubpativic.net/clubpativic/index.php/ca/

- http://ca.wikipedia.org/wiki/Club_Pat%C3%AD_Vic

43

LLIBRES:

- “SERÉIS CAMPEONES” – Hockey patines – La Caixa – Guía de

deportes olímpicos-

- “HISTORIA DEL HOCKEY SOBRE PATINE Y SUS PRTAGONISTAS” –

1 i 2 (dos llibres) – Enrique Blanch.

Molta informació l’he tret personalment dels meus coneixements d’aquest

esport ja que és el que m’agrada i també amb consell i ajut dels coordinadors i

entrenadors del meu actual Club, HCSJ:

- Victor Fandós

- Carles Marín

- Franc Jerez

- Jordi Estrada

- Xavi Gimeno