GUIA PER A LA IMPLANTACIÓ DEL MODEL DE MESURES D’EMERGÈNCIA EN CENTRES 

DOCENTS 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Página | 2   

GUIIA

 PER

 A LA IM

PLANTA

CIÓ DEL M

ODEL DE MESURE

S D’EMER

GÈN

CIA EN CEN

TRES DOCE

NTS 

OBJECTIU 

Esta  guia  té  per  objectiu  ajudar  a  la  confecció  i  implantació  del  model  de  mesures d’emergència  establit  per  la  Conselleria  d’Educació,  Formació  i  Ocupació,  que  permetrà acomplir allò que preveu l’Orde 27/2012, de 18 de juny, de la Conselleria d’Educació, Formació i Ocupació,  sobre  plans  d’autoprotecció  o mesures  d’emergència  dels  centres  educatius  no universitaris de la Comunitat Valenciana. 

INTRODUCCIÓ 

Es pretén aclarir els conceptes  i  ítems que recull el model de mesures d’emergència establit per la Conselleria d’Educació, Formació i Ocupació, que han de ser omplits pel centre educatiu per a  la correcta confecció del mencionat document  i  la seua posterior  implantació. Esta guia no repassa de forma exhaustiva tots els camps que han de ser omplits, sinó només aquells que es consideren de més dificultat conceptual o d’interpretació. 

Per a facilitar la tasca de redacció als centres educatius, este model té en principi el caràcter de definitiu quant a forma i contingut. No obstant això, cada centre podrà, en funció de les seues circumstàncies, modificar o editar qualsevol part del document si ho considera oportú. A fi de particularitzar  el  document  a  les  característiques  de  cada  centre,  cal  omplir  aquells  camps reservats a les dades que són pròpies de l’establiment i la seua organització. 

Consta de quatre parts clarament diferenciades:  

• Document  de  mesures  d’emergència,  on  bàsicament  s’establix  quines  seran  les actuacions a dur a terme en cas d’emergència. Està constituït pels apartats següents: identificació del centre, identificació de les figures que actuaran en cas d’emergència, actuació  en  cas  d’emergència,  implantació  de  les  mesures  d’emergència  i manteniment de les mesures d’emergència. 

• Annex  I amb  les  instruccions operatives: responsables en una emergència  i consignes d’actuació, procediment general d’evacuació, instruccions bàsiques en 1a intervenció, instruccions generals per a l’alumnat i instruccions generals per al personal. 

• Annex  II consistent en  les fitxes de suport: directori de telèfons d’emergència, model d’avís  per  a  ajudes  externes,  planificació  de  necessitats  formatives,  informe  de valoració de simulacre, característiques de l’establiment i dispositius d’alarma. 

• Annex III de plànols. 

Totes les parts són analitzades a fi de facilitar la seua comprensió i ompliment particularitzats i personalitzats. 

 

 

 

Página | 3   

GUIIA

 PER

 A LA IM

PLANTA

CIÓ DEL M

ODEL DE MESURE

S D’EMER

GÈN

CIA EN CEN

TRES DOCE

NTS 

 

EN RELACIÓ AL DOCUMENT DE MESURES D’EMERGÈNCIA 

Identificació de les figures que actuaran en una emergència (apartat 2): 

Recull  les  figures  tipus  considerades  per  a  actuar  en  cas  d’emergència. No  obstant  això,  el centre  educatiu,  en  funció  de  les  seues  característiques  o  particularitats,  pot  prescindir d’alguna d’estes figures si ho estima convenient. En este cas, haurà d’eliminar la dita figura i, si és el cas,  les possibles referències que es facen a ella en el document,  i no haurà d’omplir  la fitxa d’assignació que apareix en la instrucció operativa nº1 de l’annex I corresponent. 

Confinament en el centre (apartat 3.5): 

S’entén per espais segurs aquells que presenten les millors condicions possibles d’estanquitat als  agents  externs  (fum,  contaminants  químics,  etc.)  resultants de  l’emergència  exterior.  Es recorda que per a garantir un major grau d’estanquitat, el  responsable de desconnectar  les instal∙lacions ha de tancar, si és el cas, els sistemes de ventilació i climatització. 

Revisió i actualització de les mesures d’emergència (apartat 5.3): 

• Es recomana procedir a una revisió anual de les mesures d’emergència, preferentment amb  l’inici del  curs  escolar,  a  fi de  tindre  en  compte  els possibles  canvis  registrats, especialment pel que fa a personal. 

• Si  com  a  conseqüència  de  la  revisió  ha  de  dur‐se  a  terme  una  actualització  del document  de  mesures  d’emergència,  cal  fer  una  nova  tramesa  telemàtica  d’este document a la direcció territorial competent, tal com establix l’Orde 27/2012, de 18 de juny, de la Conselleria d’Educació, Formació i Ocupació, sobre plans d’autoprotecció o mesures  d’emergència  dels  centres  educatius  no  universitaris  de  la  Comunitat Valenciana.  La  tramesa  és  procedent  quan  l’actualització  haja  sigut  motivada  per reforma o modificació de  les condicions de  l’edifici  (o edificis),  incloent‐hi el seu ús  i instal∙lacions,  i dels mitjans de protecció disponibles, que puga afectar  les previsions del  document  i  que  obligarien  a  actualitzar  així  mateix  la  fitxa  operativa  núm.  5, «Característiques  de  l’establiment»,  recollida  en  l’annex  II  del  document.  També  és procedent quan hi haja hagut canvi en la figura del coordinador/a general. 

 

 

 

 

 

 

Página | 4   

GUIIA

 PER

 A LA IM

PLANTA

CIÓ DEL M

ODEL DE MESURE

S D’EMER

GÈN

CIA EN CEN

TRES DOCE

NTS 

 

 

ANNEX I: INSTRUCCIONS OPERATIVES 

Responsables d’actuació en cas d’emergència (instrucció operativa 1) 

• En esta instrucció es recullen les fitxes on es relacionen les funcions específiques més importants  associades  a  cada  una  de  les  figures  que  hauran  d’actuar  en  cas d’emergència.  

• Cada una d’estes fitxes servix per al nomenament d’un titular  i un suplent per a cada una de les figures establides, així com per al coneixement i l’assumpció de les funcions corresponents per part de les persones nomenades. 

• Algunes de  les fitxes preveuen  la possibilitat que es nomene més d’un titular‐suplent per a una mateixa figura, per mitjà d’un apartat en què es pregunta pel nombre total de responsables assignats. En estos casos, este nombre es referix al total de titulars‐suplents previstos per a eixa figura. Quan en siga més d’un, la fitxa es replicarà tantes vegades  com  el  nombre  que  s’haja marcat,  per  tal  que  es  puguen  recollir  tots  els nomenaments previstos. 

• Cada una de les fitxes haurà d’anar firmada, a més del titular i el suplent, pel director del centre, com a responsable últim de la implantació de les mesures d’emergència. 

• A  continuació es  consideren  certs aspectes d’interés  relacionats amb algunes de  les figures previstes en la fitxa: 

 

− Coordinador general. 

És  convenient que  siga  el mateix director del  centre qui  assumisca  la  figura de coordinador general. No obstant això, es tracta de dos figures  independents que poden ser assumides per la mateixa persona o no, i les funcions de la qual en cas d’emergència convé no confondre.  Així  doncs,  el  director  del  centre  és  el  responsable  que  s’elaboren,  implanten, mantinguen, revisen i, si és el cas, actualitzen les mesures d’emergència, mentres que el coordinador general és la persona que, davant d’una situació d’emergència concreta, ha de dirigir, coordinar i prendre totes les decisions necessàries d’acord amb les previsions del document sobre mesures d’emergència del centre. Atesa  la  importància  de  la  figura  del  coordinador  general,  convé  que  siga assumida per una persona que posseïsca coneixements en matèria d’emergències i que exercisca una certa autoritat en el centre, ja que haurà de prendre el control absolut davant d’una emergència fins que arriben, si és el cas, les ajudes externes. 

− Coordinador de planta. 

 

Página | 5   

GUIIA

 PER

 A LA IM

PLANTA

CIÓ DEL M

ODEL DE MESURE

S D’EMER

GÈN

CIA EN CEN

TRES DOCE

NTS 

La fitxa de coordinador de planta està pensada perquè esta figura s’assigne a un titular‐suplent  de  forma  fixa.  El  centre  haurà  de  decidir  el  nombre  de  titulars‐suplents  necessaris  en  funció  de  les  seues  característiques  i  particularitats (nombre d’edificis i plantes, ocupació, etc.). Si  per  qüestions  de  disponibilitat,  o  qualsevol  altra  circumstància,  no  en  fóra possible  l’assignació  fixa,  i  esta  s’assumira  per  torns  en  funció  de  l’horari  o organització docent (per dies, setmanes, etc.), hauria de dissenyar‐se un quadrant per  dia  lectiu  i,  si  és  el  cas,  fracció  horària,  on  es  recullen  les  assignacions corresponents.  En  tot  cas,  les  funcions  que  es  recullen  en  la  fitxa  hauran d’entregar‐se i ser assumides per tot el personal assignat a una mateixa figura. 

− Responsable de donar l’alarma. 

Es recomana que la persona o persones responsables de donar l’alarma tinguen a l’abast,  en  el  seu  propi  despatx  o  lloc  de  treball,  dispositius  que  els  permeten l’activació  de  les  alarmes  existents,  segons  el  que  preveu  el  document  sobre mesures d’emergència del centre. 

− Responsable de desconnectar les instal∙lacions. 

És  aconsellable  que  esta  figura  siga  assignada  a  persones  que  no  tinguen responsabilitat  directa  sobre  els  alumnes.  Un  bon  candidat  podria  ser  el responsable  de manteniment  del  centre,  que  en  sol  tindre  les  claus  i  que  en coneix les instal∙lacions, o bé els conserges. 

− Responsable de primers auxilis. 

A  les  persones  a  qui  s’assigne  esta  funció,  se’ls  haurà  de  proporcionar  una formació adequada en matèria de primers auxilis. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Página | 6   

GUIIA

 PER

 A LA IM

PLANTA

CIÓ DEL M

ODEL DE MESURE

S D’EMER

GÈN

CIA EN CEN

TRES DOCE

NTS 

 

 

 

ANNEX II: FITXES 

Directori de telèfons d’emergència i model d’avís per a ajudes externes (fitxes 1 i 2)  

Una còpia de cada una de les fitxes 1 i 2 haurà d’exposar‐se de forma visible en els punts del centre des d’on es tinga previst avisar les ajudes externes. 

Planificació d’activitats formatives (fitxa 3) 

Com que qualsevol treballador del centre pot detectar un conat d’incendi, resulta convenient que  també puga  intervindre en  la seua extinció. Per  tant es  recomana que el personal  tinga coneixements bàsics en matèria de lluita contra incendis (maneig d’extintors i tipus de foc). 

Informe de valoració del simulacre (fitxa 4) 

• És  el  mateix  formulari  a  què  fa  referència  l’Orde  27/2012,  de  18  de  juny,  de  la Conselleria  d’Educació,  Formació  i  Ocupació,  per  a  la  valoració  del  resultat  dels preceptius simulacres que han de dur‐se a terme durant el primer trimestre del curs i que  ha  de  remetre’s  telemàticament  a  l’INVASSAT  a  través  del  portal  web  de  la Conselleria. 

• Com a norma general es farà un simulacre d’evacuació, que afectarà a tot l’edifici. 

• En l’apartat «Temps reals d’evacuació»: 

− Es considerarà com a temps real d’evacuació d’una planta, el transcorregut des que  s’ordene  l’evacuació de  la planta,  fins que  tot el  seu personal estiga en el punt de reunió. D’altra banda, el temps real d’evacuació total del centre serà el transcorregut  des  que  es  done  la  primera  orde  d’evacuació  fins  que  tot  el personal del centre estiga en el punt de reunió. 

− Si  en  el  centre  existira més  d’un  edifici,  en  el  camp  «Observacions»  s’haurà d’indicar l’edifici en què s’ha fet el simulacre. 

Característiques de l’establiment (fitxa 5) 

• L’objectiu  d’esta  fitxa  és  que  tant  els  bombers  com  qualsevol  altra  ajuda  externa disposen d’informació actualitzada sobre aspectes bàsics del centre, com poden ser les característiques dels seus edificis,  instal∙lacions o mitjans de protecció. Per a això, el centre en remetrà una còpia a l’INVASSAT, qui al seu torn la distribuirà entre les ajudes externes que corresponga. 

 

Página | 7   

GUIIA

 PER

 A LA IM

PLANTA

CIÓ DEL M

ODEL DE MESURE

S D’EMER

GÈN

CIA EN CEN

TRES DOCE

NTS 

• Les  taules contingudes en  l’apartat «Edificis  i plantes» s’ompliran per a cada un dels edificis de què dispose el centre. 

• Com  a  planta  baixa  o  sobre  rasant  s’entén  aquella  que  es  troba  situada, respectivament, per davall o per damunt del nivell del carrer. 

• En  la  taula  «Tipus  recinte  /  instal∙lació»,  la  primera  columna  haurà  de  marcar‐se únicament en el cas que es dispose d’eixe tipus de recinte o instal∙lació, i a continuació es marcaran els  requadros corresponents a  les plantes en què  s’ubique. Respecte al quadro elèctric general  i al centre de transformació, en el cas que es dispose d’algun d’estos, però no es troben en  l’interior de  l’edifici, haurà d’indicar‐se  la seua ubicació en el requadro «Localització».  

• En la taula «Ocupació i eixides per planta», s’entén que una eixida és practicable si es troba  operativa  i  es  pot  utilitzar  de  forma  segura  en  qualsevol  moment,  sense necessitat d’utilitzar una clau o qualsevol altre tipus d’instrument o ferramenta. 

Dispositius d’alarma (fitxa 6) 

En  esta  fitxa  es  recullen  els  senyals  d’evacuació  i  confinament  del  centre.  En  l’apartat «Descripció del senyal» s’haurà de caracteritzar el tipus de senyal previst per a cada situació, a fi que siga  invariable  i fàcilment recognoscible per a tot el món. El senyal acústic d’evacuació tindrà preferència sobre qualsevol altre senyal acústic, de manera que els altres senyals que es puguen utilitzar en el centre siguen completament diferents a este senyal, sense possibilitat de confusió. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Página | 8   

GUIIA

 PER

 A LA IM

PLANTA

CIÓ DEL M

ODEL DE MESURE

S D’EMER

GÈN

CIA EN CEN

TRES DOCE

NTS 

 

 

 

 

ANNEX III. PLÀNOLS 

En  el marc  del  document  sobre mesures  d’emergència  del  centre,  els  plànols  són  de  gran importància, atés que constituïxen: 

• El  mitjà  per  a  la  identificació,  localització  i  difusió  als  membres  de  la  comunitat educativa,  d’elements  bàsics  previstos  per  a  actuar  davant  les  emergències (recorreguts d’evacuació, equips de lluita contra incendis, punt de reunió, etc.).  

• La  ferramenta  fonamental  per  a  l’actuació,  si  és  el  cas,  de  bombers  i  altres  ajudes externes. 

Observacions generals: 

• En  relació amb el  format, els plànols hauran de  fer‐se preferentment en A‐4  i no és aconsellable que s’excedisca, en cap cas, el format A‐3. 

• Respecte a l’escala, l’ideal seria que els plànols es feren a escala. No obstant això, en el cas que el centre no dispose de capacitat tècnica o mitjans per a aconseguir‐ho, poden utilitzar‐se plànols que no estiguen a escala, sempre que proporcionen una informació fiable i representativa de la realitat. 

• A  fi  d’homogeneïtzar,  es  recomana  la  utilització  de  la  simbologia  que  arreplega  la norma  UNE  23032:1983:  Seguretat  contra  incendis.  Símbols  gràfics  per  a  la  seua utilització en els plans de construcció  i plans d’emergència. A continuació es mostren alguns dels símbols més comuns: 

 

EXTINTOR  EXTINTOR          HIDRANT DE      BOCA D’INCENDI           SENTIT D’EVACUACIÓ           QUADRO DE CONTROL          POLS ABC                 CO2                   COLUMNA           EQUIPADA (BIE)                                       I SENYALITZACIÓ        

 

• En  els mateixos  plànols  s’inclourà  una  llegenda  amb  els  símbols  i  elements  gràfics emprats, tal com es recull en els exemples adjunts. 

Tipus de plànols: 

Caldrà adjuntar els tipus de plànols següents: 

 

Página | 9   

GUIIA

 PER

 A LA IM

PLANTA

CIÓ DEL M

ODEL DE MESURE

S D’EMER

GÈN

CIA EN CEN

TRES DOCE

NTS 

• Un plànol d’emplaçament del centre, en el qual apareguen o es dibuixen: 

− La planta general i perímetre del centre educatiu. 

− Els vials d’accés i/o circumdants. 

− Els mitjans de protecció contra incendis externs, bàsicament hidrants. 

− El punt o els punts de reunió previstos en cas d’evacuació. 

− Les entrades a l’establiment des del carrer. 

• Un plànol per cada planta de l’edifici, en el qual queden dibuixats: 

− Cada  un  dels  recintes  o  dependències  de  la  planta,  que  hauran  d’estar identificats (segons ús)  i pintats en roig o groc, en el cas que siguen considerats de riscos alt o mitjà, segons la fitxa núm. 5 «Característiques de l’establiment» en el seu apartat “Tipus de recinte / instal∙lació”. 

− Les  principals  instal∙lacions  (sala  de  calderes,  quadros  elèctrics,  centres  de transformació, etc.). 

− Els  recursos o mitjans materials de  lluita  contra  incendis que dispose  la planta (especialment extintors, boques d’incendi equipades [BIE] i central d’incendis). 

− Els recorreguts d’evacuació. 

− Les eixides de planta. 

 

 

Exemple de plànol d’emplaçament: 

 

Página | 10   

GUIIA

 PER

 A LA IM

PLANTA

CIÓ DEL M

ODEL DE MESURE

S D’EMER

GÈN

CIA EN CEN

TRES DOCE

NTS 

 

  

 

Exemple de plànol de planta: 

 

 

Página | 11   

GUIIA

 PER

 A LA IM

PLANTA

CIÓ DEL M

ODEL DE MESURE

S D’EMER

GÈN

CIA EN CEN

TRES DOCE

NTS