guia de recomanacions per a la implementació del protocol de prevenció sobre drogues asa...

Programes educatius alternatius a la sanci administrativa per consum o tinena de drogues illegals per part de menors dedat

Guia de recomanacions per a la implementaci del

PROTOCOL DE PREVENCI SOBRE DROGUES ASA Alternativa a la sanci administrativaAlternativa a la sanci administrativa

http://drogues.gencat.cat

01

Equip redactorSnia AlguerMireia AmbrsJoan ColomMariona CorbellaMaria EstradaDavid Pere Martnez OrGemma RuizEullia SotEquip collaboradorAid AlmirallOtger AmatllerJordi BernabeuGemma CalvetMarta CapdevilaRafael CarmonaLlusa ConejosLlus CucurullM de la Serra CampdepadrsAnna Maria GarcaNria GarcaImma GarrsElvira GuilaaAnna GuitartAssumpta LluchSergi MarbellaXesco MontaezNria PuentesJudit RamosCarme RomeraAssumpta SnchezCarles SedMaribel Serra Generalitat de CatalunyaAgncia de Salut Pblica de CatalunyaEdita:Agncia de Salut Pblica de CatalunyaSubdirecci General de DrogodependnciesPrimera edici:Barcelona, 2012Dipsit legal:B. 21953-2012.Assessorament i correcci lingstica:Secci de Planifi caci lingsticaDisseny:Collage comunicaci

Els continguts daquesta obra estan subjectes a una llicncia de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 de Creative Commons. Sen permet la reproducci, distribuci i comunicaci pblica sempre que sen citi lautor i no sen faci un s comercial.

La llicncia completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/legalcode.ca

02

03

04

08

12

58

60

NDEX

1. Prleg

2. Presentaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3. Els protocols de prevenci sobre drogues com a alternativa a la sanci administrativa (PPD-ASA)

4. Procs dimplementaci dels PPD-ASA

5. Referncies bibliogrfi ques

6. Annexos

Vegeu ndex complert de la guia

03

PRLEG

Molts professionals de la prevenci i les drogodependncies no vam viure positivament laprovaci de la Llei orgnica 1/1992, de 21 de febrer, sobre protecci de la seguretat ciutadana, ja que semblava que no facilitava el treball preventiu.

No obstant aix, lexperincia en el territori ha demostrat que, malgrat el carcter sancionador de la llei, s possible aprofi tar loportunitat que ens dna de contactar amb joves consumidors per dur a terme un abordatge preventiu, aix com per detectar de forma preco possibles problemtiques. En aquest context van nixer els programes educatius com a alternativa a la sanci administrativa.

Actualment a Catalunya hi ha ms de trenta programes daquesta tipologia en funcionament, tots amb resultats molt satisfactoris. Les dades ens demostren que en els darrers anys sha produt un increment signifi catiu del nombre de menors atesos des dels programes educatius, malgrat que no ha augmentat el nombre de denncies. Per tant, podem afi rmar que hi ha una tendncia a consolidar aquests programes com una bona estratgia dintervenci preventiva en menors.

La Guia de recomanacions per a la implementaci del Protocol de prevenci sobre drogues ASA (alternativa a la sanci administrativa) vol ser una eina dajuda per als professionals. Aquesta eina no ofereix una frmula nica, sin que presenta diferents propostes perqu cada municipi pugui adaptar-les a la seva idiosincrsia.

El funcionament del Protocol s un model de collaboraci i coordinaci entre els diferents agents implicats, que es pot fer extensiu a altres mbits, com ara leducatiu, per oferir aix una intervenci integral de labordatge en menors.

La realitzaci daquesta Guia ha estat possible grcies a la collaboraci dun grup de professionals (mossos desquadra, policies locals, tcnics en prevenci i drogodependncies i assessors jurdics), que han compartit el seu coneixement i experincia. Tamb hem dagrair el suport de la Fundaci Esportsalus en tota la gesti daquest procs.

Esperem que us sigui til.

Joan Colom FarranSubdirector general de Drogodependncies

Agncia de Salut Pblica de Catalunya

1

04

05

06

07

PRESENTACI

2

2.1. Quins sn els objectius daquesta guia?

2.2. Com sha elaborat la guia?

2.3. Com sha de fer servir aquesta guia?

05

Aquesta guia de recomanacions sha elaborat amb lobjectiu dobtenir un document marc que ofereixi les recomanacions necessries per a la implementaci i avaluaci dels protocols de prevenci sobre drogues (PPD) a qualsevol municipi de Catalunya, com a mesura alternativa a la sanci administrativa per consum o tinena de drogues illegals per part de menors dedat dentre 14 i 17 anys.

La guia descriu els criteris mnims i bsics per a la implementaci dun PPD-ASA, i ofereix recomanacions que permetin prou fl exibilitat per poder ser adaptables a la realitat i la idiosincrsia de qualsevol municipi que el vulgui implementar.

La guia tamb proposa una metodologia contrastada per a lavaluaci dels PPD-ASA, i aporta les eines per poder mesurar lefi ccia dels objectius del programa. Lavaluaci individual de cadascun dels PPD-ASA sota els mateixos parmetres donar loportunitat de poder fer, en un futur, una avaluaci global sobre levoluci i lefi ccia en el territori.

2. Presentaci 2.1. Quins sn els objectius daquesta guia?



Quins sn els objectius daquesta guia?Quins sn els objectius daquesta guia?

2

06

Vegeu lannex nm. 1 Relaci dintegrants del procs participatiu (espai presencial i virtual)

Aquesta guia s el resultat dun procs de participaci i collaboraci, desenvolupat durant un any, en el qual han estat representats diferents entitats i organismes. En el grup de treball hi ha participat un equip multidisciplinari format per vint-i-tres professionals de referncia en el procs dimplementaci del PPD-ASA: del Cos de Mossos dEsquadra, policies locals, assessors jurdics i tcnics en prevenci.

A travs de diferents sessions presencials, les persones que hi han participat han aportat la seva experincia, coneixement i refl exi en la prevenci al consum de drogues i en la implementaci, desenvolupament i coordinaci dels PPD-ASA existents.

El treball del grup presencial sha reforat amb la participaci, des dun espai virtual, de diferent personal tcnic i professional vinculat al camp de la prevenci de drogues que ha aportat suggeriments, valoracions, consideracions, recomanacions o comentaris que han enriquit els continguts de la guia.

Aquesta guia, impulsada des de la Subdirecci General de Drogodependncies, sha pogut dur a terme grcies a la participaci i collaboraci de tots aquests professionals i al suport de la Fundaci Esportsalus.




Com sha elaborat la guia?

2

07

Lestructura de continguts de la guia segueix el procs dimplementaci i execuci dun PPD-ASA.

Es defi neixen i es donen les recomanacions oportunes per a cadascuna de les parts del procs, saporten les explicacions necessries per contextualitzar les accions i sofereixen les recomanacions pertinents perqu cada municipi pugui prendre les seves prpies decisions en funci de cada realitat.

La guia no es planteja com a document marc per a un model nic de programa. Lexperincia prpia en el territori demostra que els PPD-ASA actualment en funcionament presenten diferncies en alguns aspectes, per tots ells sn efectius.

La guia presenta un model com dactuaci a tots els PPD-ASA, per no una frmula nica: per a cadascuna de les fases saporten propostes fl exibles, recomanacions i refl exions perqu cada municipi pugui adaptar les decisions a la realitat prpia de la poblaci i dels recursos disponibles.




Com sha de fer servir aquesta guia?Com sha de fer servir aquesta guia?

2

08ELS PROTOCOLS DE PREVENCI SOBRE ELS PROTOCOLS DE PREVENCI SOBRE DROGUES COM A ALTERNATIVA A LA DROGUES COM A ALTERNATIVA A LA SANCI ADMINISTRATIVA (PPD-ASA)SANCI ADMINISTRATIVA (PPD-ASA)DROGUES COM A ALTERNATIVA A LA SANCI ADMINISTRATIVA (PPD-ASA)DROGUES COM A ALTERNATIVA A LA DROGUES COM A ALTERNATIVA A LA SANCI ADMINISTRATIVA (PPD-ASA)DROGUES COM A ALTERNATIVA A LA

3.1. Justifi caci terica dels PPD-ASA

3.2. Experincies en el territori

09

11

3

Ladolescncia s un moment molt important en el desenvolupament de les persones. Els joves senfronten a una etapa vital de creixement personal on experimenten canvis molt importants, tant fsics com psicolgics, que afecten tots els seus mbits.

Aquesta situaci fa que els adolescents estiguin exposats o siguin ms vulnerables davant duna srie de conductes de risc, entre les quals lexperimentaci amb les drogues. Per els consums experimentals en aquesta edat no han de derivar necessriament en consums problemtics.

s important poder retardar ledat dinici del consum experimental i prevenir els riscos associats a aquest consum, i per aix existeixen els programes de prevenci universal. Per en aquells casos en qu els joves estan exposats a situacions de risc associades al consum, calen programes de prevenci selectiva i indicada que ofereixin accions educatives per minimitzar els factors de risc i potenciar els factors de protecci dels adolescents, i evitar aix els consums problemtics. Els PPD-ASA semmarquen dins un nivell de prevenci selectiva i indicada.

REFLEXI

093

Els PPD-ASA aborden el consum de drogues en joves no noms des dun punt de vista legal, sin des duna perspectiva de salut (EMCCDAb, 2008; Wandersman, Florin, 2003; Arthur, Blitz, 2000).

Faciliten la responsabilitat dels menors (EMCDDA, 2009; Sussman et al., 2004; Smith, 2000) vers els seus actes. Des de lAdministraci, fa anys que sha comprovat que el pagament de la sanci econmica sovint recau en els pares, tutors

o representants legals de la persona infractora, que sovint no t recursos econmics propis per motius dedat.

Com que sn programes que permeten fer un abordatge educatiu (McGrath et al., 2006; Roe, Becker, 2005; Allot, Paxton, Leonard, 1999), possibiliten una exploraci individualitzada del consum i daltres factors de risc dels menors, i

activen una derivaci si escau a altres recursos especfi cs. Les intervencions es duen a terme des dun model dabordatge

educatiu, considerant cada cas de forma individual i creant un pla de treball personal per tal diniciar un procs refl exiu orientat al canvi del comportament de risc. Model de promoci de la salut, adoptat per lOrganitzaci Mundial de la

Salut lany 1986 (OMS, 1986), model daprenentatge social (Bandura, 1980, 1983, 1987), model transteric del canvi

(Prochaska, DiClimente, 1982, 1994) (Prochaska, Prochaska,1993) i entrevista motivacional (Miller, Rollnick, 1999).

Sn efectius com a programes de detecci preco (EMCDDA, 2008a; Zonnevylle-Bender et al., 2007; Toumbourou et al., 2007; Canning, 2004) i derivaci, ja que ajuden a identifi car els menors que puguin estar en situaci de risc pel que fa al desenvolupament de problemes relacionats amb les drogues.

Lexistncia dels programes alternatius permet contactar amb joves als quals daltra forma seria difcil daccedir i obre loportunitat de crear espais de refl exi tant per a ells com per a la famlia.

Ofereixen als menors i a la seva famlia un espai de refl exi amb la fi nalitat dincorporar noves formes de relaci que fomentin els factors de protecci. La vinculaci de la famlia (Toumbourou et al., 2007; Kumpfer et al., 2003; Loveland-

Cherry, 2000) s un tema clau i imprescindible en el treball amb els menors.

3. Els protocols de prevenci sobre drogues com a alternativa ala sanci administrativa(PPD-ASA) 3.1. Justifi caci terica dels PPD-ASA


Justifi caci terica dels PPD-ASAJustifi caci terica dels PPD-ASA

CONTINUA

103



Justifi caci terica dels PPD-ASAJustifi caci terica dels PPD-ASA

El programa permet el treball en xarxa dels diferents agents socials implicats (EMCCDA, 2008a). La coordinaci i collaboraci dels cossos de seguretat amb els serveis que habitualment tenen relaci amb els adolescents s essencial a

fi destablir estratgies i criteris per detectar i intervenir de forma preco amb adolescents en risc. A part, el programes

en si tamb sn una oportunitat per als professionals de crear circuits de collaboraci amb els recursos comunitaris i de

poder crear xarxes de treball coordinat.

La presncia i lexperincia dels PPD-ASA en el territori representa una referncia de bon funcionament. Per trobem levidncia defi ccia daquest tipus dintervencions en diferents estudis internacionals i programes europeus

avaluats i reconeguts com a exemple de bones prctiques per lobservatori europeu EMCDDA (European Monitoring

Center for Drugs and Drug Addiction - Examples of evaluated practices: EDDRA), com ara FreD: Early Intervention

of fi rst time noticed drug users a Alemanya, The Invisible Space a Itlia o Way Out a ustria.

113

Actualment hi ha en funcionament diferents PPD-ASA distributs pel territori de Catalunya (vegeu lannex nm. 2 Mapa dels PPD-ASA). Alguns estan plenament implementats des de fa anys i daltres sacaben de posar en marxa o estan encara en procs dimplementaci: els PPD-ASA sn una lnia de treball en evoluci i creixement.

Lexperincia dels programes ha estat, i s, una pea clau en la transferncia dinformaci entre municipis per a la implementaci, el desenvolupament i la coordinaci de nous PPD-ASA.

La distribuci territorial dels PPD-ASA no s uniforme ni homognia. Els PPD-ASA es desenvolupen, es coordinen i simplementen a travs de marcs i estructures molt diverses de lAdministraci local (ajuntaments, consells comarcals, mancomunitats, altres estructures supramunicipals), el Departament dInterior de la Generalitat de Catalunya, aix com altres rgans que participen en la gesti i lexecuci dels PPD-ASA.

Les caracterstiques i realitats socials dels municipis que posen en marxa aquests programes sn molt diferents. Cada municipi ha buscat frmules prpies per resoldre la situaci com a resposta a una inquietud per aquest tema i com un acte de responsabilitat vers la seva ciutadania. Tot i aix, tots els PPD-ASA segueixen un model com de circuit i coordinaci, i noms difereixen entre si en aspectes relacionats amb la idiosincrsia del municipi i amb els recursos dels equips involucrats.

El SIPD (Sistema dInformaci en Prevenci de Drogues i Salut Mental) permetr tenir un coneixement actualitzat de la presncia daquests programes al territori.



Experincies en el territori

124

PROCS DIMPLEMENTACI DELS PPD-ASAPROCS DIMPLEMENTACI DELS PPD-ASA

4.1. Recomanacions generals

4.2. Elaboraci i desenvolupament

4.3. Avaluaci dels PPD-ASA

13

14

42

134

Per posar en marxa un PPD-ASA s imprescindible comptar amb la implicaci i el suport poltic i tcnic de totes les institucions que intervenen en el procs.

s important que el programa semmarqui dins una acci ms global, en lmbit municipal o supramunicipal, pel que fa a la prevenci del consum de drogues. Hi ha dhaver un lideratge municipal clar i un pla de prevenci o pla de drogues que doni al programa un marc dactuaci ms ampli.

s molt important conixer la realitat del municipi pel que fa al consum de drogues en menors dedat. Abans diniciar qualsevol acci dimplementaci, es recomana analitzar la situaci de la poblaci, per ser conscients de la necessitat real dimplementar el PPD-ASA i tamb per poder dimensionar el possible volum dintervencions (vegeu Avaluaci de necessitats abans dimplementar un PPD-ASA).

Viabilitat del programa: s important ser conscient de les possibilitats reals del municipi o territori on es vulgui posar en marxa un PPD-ASA. Cal que hi hagi els recursos humans adients per executar el protocol. Tant per a la posada en marxa dun programa com per poder garantir-ne la continutat, shaur de disposar de professionals que puguin dur a terme aquest programa o b disposar deines i recursos per aconseguir-los.

Recomanacions generals

4. Procs dimplementaci dels PPD-ASA4.1. Recomanacions generals



144

Elaboraci i desenvolupamentElaboraci i desenvolupament

4.2.1. Coordinaci prvia

4.2.2. Pla de treball

Marc legal Objectius del programa Poblaci destinatria: criteris dinclusi o exclusi Protocol dactuaci




15

16

17

19

20

22

154

Tant el funcionament del programa com el seu procs dimplementaci es basen en la coordinaci i collaboraci dels agents implicats. Per aquesta ra s un element clau lestabliment dun grup de treball per garantir la coordinaci i el seguiment del procs, la collaboraci dels diferents canals i la transversalitat.

El primer que sha de fer s identifi car, des de lorigen, tots els agents implicats. Les peces clau perqu el programa funcioni sn:

Responsable del programa: sha didentifi car un tcnic o tcnica de referncia en consum de drogues que lideri el programa, independentment del departament o servei des del qual operi (Salut Pblica, Serveis Socials, Joventut, Benestar Social).

Cossos de seguretat operants en el municipi (Policia Local i Mossos dEsquadra).

Professional que far el seguiment (intervenci educativa).

Grup de treball: comissi de representants de cadascun dels agents i recursos implicats en el procs. s important la creaci daquest grup de treball interdisciplinari per tal de fer una intervenci global i per tenir ben defi nides les actuacions en funci de les competncies de cada servei. Aquesta comissi es pot reunir tres cops lany.

Disposar duna comissi de treball afavoreix que no es confonguin les competncies dels diferents serveis.

La comissi de treball haur de defi nir i redactar el document marc del programa que inclou el protocol dactuaci.

Cal una coordinaci mxima entre totes les persones que intervenen en el programa, ats que qualsevol disfunci pot demorar molt el procediment fi xat: - Sha de fer un seguiment individualitzat de cadascun dels expedients. - Sha de controlar el volum de menors que sacullen al PPD-ASA per garantir el servei.

Recursos i serveis de la xarxa comunitria: sha de realitzar un treball conjunt amb tota la xarxa comunitria existent i garantir un objectiu compartit. Shan destablir unes bases de collaboraci entre serveis i recursos de la xarxa comunitria. Sha de consensuar la manera dintervenir i els possibles acompanyaments als recursos concrets (protocols de derivaci).

Sha de formalitzar per escrit el conveni de collaboraci entre les parts implicades: ajuntament, Departament dInterior de la Generalitat de Catalunya, aix com altres rgans que participin en la gesti i execuci dels PPD-ASA (vegeu lannex nm. 5Protocol genric - Cos de Mossos dEsquadra).

Coordinaci prvia


4.2. Elaboraci i desenvolupament 4.2.1. Coordinaci prvia 4.2.2. Pla de treball Marc legal Objectius del programa Poblaci destinatria: criteris dinclusi o exclusi Protocol dactuaci


164

Els diferents punts que saborden a continuaci sn els aspectes que shan de tenir en compte a lhora de defi nir el pla de treball i establir els criteris per a cadascuna de les fases del PPD-ASA. En els apartats segents es presenten les explicacions i recomanacions necessries perqu un municipi, en funci de les seves caracterstiques sociodemogrfi ques i els recursos propis, estableixi els criteris bsics dactuaci concreta que quedaran defi nits en el document marc del programa.Aquest document haur de recollir la fonamentaci del programa, els objectius, la defi nici de tots els processos, els agents implicats en cada fase, els criteris bsics del programa i tots els aspectes operatius, i ser el marc tcnic que formalitzar el PPD-ASA.

Lestructura i els continguts del document que es proposa sn els segents:

Introducci: breu descripci del programa i de la seva fi nalitat. Marc dactuaci en el qual sintegra el programa (Pla municipal de drogues). Situaci actual del municipi respecte al consum de drogues en menors.

Marc legal: establiment dels fonaments de dret

Objectius del programa

Poblaci destinatria: criteris dinclusi o exclusi defi nits per determinar qui pot accedir a la mesura alternativa a la sanci

Protocol dactuaci:

Diagrama del circuit de procediment

Recursos i professionals implicats: identifi caci i descripci de les funcions

Descripci del circuit dissenyat

Avaluaci

Planifi caci per a la implementaci: calendari dexecuci de les fases dimplementaci.

Annexos: documents del procs

Aquest document lha delaborar la comissi de representants dels agents i recursos implicats en el procs (grup de treball).

Pla de treball




174

El document marc del programa, que inclou el protocol dactuaci, ha de defi nir de forma clara quin s el marc de referncia legal en el qual es fonamenta el PPD-ASA.

El procediment previst en el protocol ha de ser aplicable als menors dedat dentre 14 i 17 anys denunciats per una presumpta infracci de larticle 25.1 de la Llei orgnica 1/1992, de 21 de febrer, sobre protecci de la seguretat ciutadana, referent al consum en llocs, vies, establiments o transports pblics, aix com la tinena illcita de drogues txiques, estupefaents o substncies psicotrpiques i labandonament destris o instruments utilitzats per al seu consum.

A lesmentada infracci li correspon una sanci de multa de 300,52 euros a 30.050,61 euros. No obstant aix, si sesdevenen els requisits establerts en el protocol dactuaci corresponent, cada menor pot acceptar, de forma voluntria, desenvolupar un programa alternatiu a la incoaci del procediment administratiu sancionador corresponent.

El document marc del programa ha de recollir els fonaments de dret segents:

Convenci dels drets del nen (1989). Referncia jurdica, poltica i social per protegir el desenvolupament i la dignitat de tots els menors de 18 anys com a subjectes de drets i com a orientaci de les actuacions i decisions administratives i penals, que han danar sempre orientades a salvaguardar linters superior del menor (art. 3).

Llei orgnica 1/1992, de 21 de febrer, sobre protecci de la seguretat ciutadana.

Recomanaci 1121 del Consell dEuropa, relativa als drets dels nens i a la Carta dels drets del nen de 1992 del Parlament Europeu.

Llei catalana 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infncia i ladolescncia.

Llei orgnica 15/1999 de protecci de dades de carcter personal (LOPD).

Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com.

Llei 4/2003, de 7 dabril, dordenaci del sistema de seguretat pblica de Catalunya.

Llei orgnica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors.

Decret 278/1993, de 9 de novembre, sobre el procediment sancionador daplicaci als mbits de competncia de la Generalitat de Catalunya.

Reial decret 1774/2004, de 30 de juliol, pel qual saprova el Reglament de la Llei orgnica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors.

Marc legal

REFLEXI

s possible que algunes poblacions tinguin ordenances municipals que facin referncia a consum de drogues o consums en espais pblics. Si es volen incloure en el marc legal, s important valorar que estiguin en sintonia amb els objectius educatius daquests programes.

CONTINUA




36,16 4/2015 de 30 de mar,

184

Marc legal




En la idonetat dels PPD-ASA i la seva signifi caci preventiva, s daplicaci la Recomanaci REC (2000)20 del Consell dEuropa, sobre el rol de la intervenci psicosocial preco en la prevenci de comportaments criminals. En aquesta recomanaci sassenyalen els principis sobre els quals ha de descansar la intervenci psicosocial administrativa. En el text de la Recomanaci es demana que els programes selaborin de manera que responguin el millor possible als interessos dels infants, de les seves famlies i de la societat. Es prioritza el respecte a la privacitat i la integritat dels menors, amb especial insistncia en la necessitat de proporcionalitat, no-estigmatitzaci i no-discriminaci.

Els principis inspiradors daquests programes sn:

a) El principi defi ccia. Les intervencions han datendre les necessitats dels menors adaptant el programa a la seva necessitat real.

b) Intervenci mnima. Les intervencions han de ser adequades i el menys intensives possible.

c) Proporcionalitat. Les intervencions sn a mesura de la gravetat del risc. Shan de graduar i no actuar de forma generalitzada.

d) No-estigmatitzaci. Les intervencions no han de promoure el rebuig dels menors, ni a les seves famlies en lmbit comunitari. No sha de fomentar la culpabilitzaci.

e) No-discriminaci. Les intervencions es fan sense distinci fonamentada sobre sexe, raa, color, llengua, origen cultural, etc.

En loferta dels PPD-ASA hi regeixen els principis inspiradors de la recomanaci esmentada.

194

Els objectius del programa han destar clarament defi nits. Sn la base a partir de la qual es desenvolupa el protocol dactuaci del programa que articula les funcions dels diferents agents implicats.

A part, seran la base per avaluar el programa, ja que tota avaluaci ha de permetre mesurar lefi ccia del procs.

Es recomana incloure un prembul dins de lapartat dobjectius on es faci una declaraci dintencions del programa des dun punt de vista general que quedi exempt davaluaci.

Prembul

La fi nalitat daquests programes s poder oferir una intervenci datenci, seguiment i prevenci als menors que han estat denunciats per una infracci administrativa relacionada amb consum o tinena de drogues, que es basa en una resposta educativa alternativa a la sanci administrativa, a canvi de la suspensi de la sanci econmica (sempre que la mesura alternativa es compleixi satisfactriament). Aquesta resposta ha de poder ser una intervenci integral des de diferents serveis municipals amb la fi nalitat de disminuir els riscos associats al consum de drogues.

El programa tamb es pot considerar una estratgia de detecci preco (per evitar o disminuir riscos associats al consum).

Es recomana que el document marc estableixi lobjectiu general segent:

Objectiu general

Aconseguir que els menors, presumptes autors duna infracci administrativa prevista a larticle 25.1 de la Llei orgnica 1/1992, de 21 de febrer, sobre protecci de la seguretat ciutadana, referent al consum en llocs, vies, establiments o transports pblics, aix com la tinena illcita de drogues txiques, estupefaents o substncies psicotrpiques, puguin optar a una mesura alternativa a la sanci per evitar o disminuir riscos associats al consum.

Es recomana que el document marc estableixi els objectius especfi cs segents:

Objectius especfi cs

Detectar situacions de risc i fer la derivaci que escaigui a altres recursos de la xarxa sociosanitria.

Orientar en relaci amb les necessitats personals detectades en el menor objecte de la denncia.

Assessorar la famlia en relaci amb el consum de drogues i altres riscos associats.

Vetllar perqu la mesura educativa es compleixi satisfactriament.

Garantir una ptima coordinaci entre tots els agents implicats.

Garantir la qualitat del servei.

Objectius del programa




20

4

s molt important defi nir aquests criteris dacord amb les possibilitats reals dactuaci del municipi (sobre els criteris 2 i 3). En el cas de municipis amb una densitat de poblaci important, els criteris dinclusi o exclusi han de ser una frmula per determinar i planifi car el tipus i volum dintervencions en funci dels recursos disponibles per al programa.

1. Edat de la persona infractoraDacord amb el marc legal defi nit:

La poblaci que pot accedir a un PPD-ASA com a alternativa a la sanci sn els menors amb una edat compresa entre els 14 i 17 anys.

2. Municipi de residncia de la persona infractoraAquest s un criteri dinclusi o exclusi que sha de defi nir en funci de les caracterstiques especfi ques del municipi que estigui implementant el programa.

Una opci s oferir lalternativa als menors que hagin coms la infracci en el municipi i que siguin residents en el municipi.

Per evitar aquest tipus de situacions, si els recursos del municipi garanteixen que poden absorbir un volum ms elevat dintervencions, es podria plantejar una ampliaci daquest criteri dinclusi amb lopci segent:

Oferir lalternativa a la sanci als menors denunciats en el municipi, independentment del seu lloc de residncia.

Sha vist que aquest criteri determina el volum de joves que poden accedir al programa. Per tant, s important poder tenir a priori una idea aproximada del grup diana i defi nir-lo dacord amb la realitat.

Finalment, lopci ms recomanable, sempre que sigui possible, seria atendre els menors residents del municipi, independentment don hagin estat denunciats.

Poblaci destinatria: criteris dinclusi o exclusiPoblaci destinatria: criteris dinclusi o exclusi

CONTINUA




Per hi ha aspectes demogrfi cs propis del municipi que shan danalitzar: Lexperincia en el territori evidencia que hi ha poblacions grans o capitals de comarca que tenen una elevada afl uncia de persones provinents de municipis propers, ja que concentren loferta escolar, laboral, doci i de diversi de la zona dinfl uncia (persones que no estan empadronades per que passen la major part del dia en el municipi).

La mobilitat demogrfi ca pot generar situacions controvertides: Per exemple, dos companys descola cometen la mateixa infracci. Un dells s resident al municipi, per laltre no, tot i estudiar en aquesta poblaci. En aquest cas, noms es podria oferir la mesura alternativa al menor resident i laltre en quedaria excls (tot i passar gran part del seu temps en el municipi on ha coms la infracci).

21

REFLEXI

4

3. Repeticions de la infracci

Es recomana que la repetici de la infracci (en menors que ja shagin adherit una altra vegada al PPD-ASA) no sigui, per si mateixa, un criteri dexclusi.

Des dun punt de vista educatiu, una persona jove que ja sha adherit a la mesura alternativa i torna a ser denunciada es podria considerar amb ms factors de risc i, per tant, amb ms necessitat de participar de nou en un programa educatiu.

A part, en letapa compresa entre els 14 i els 18 anys, els menors poden experimentar canvis molt profunds (personals, socials, familiars, dentorn, etc.) que poden agreujar els factors de risc.

Tamb s cert que un dels objectius del PPD-ASA s reforar la responsabilitat dels menors respecte dels seus actes, prendre conscincia dels riscos associats que comporta el consum i assumir noves conductes.

Es recomana que quan selabori el document marc del programa sexplorin les possibles opcions per admetre un cas de repetici, com ara:

Que hagi passat un mnim dun any entre sanci i sanci.

Que en la realitzaci del PPD-ASA anterior exists un comproms dels menors, un bon compliment i laprofi tament del programa.

En qualsevol cas, la circumstncia de repetici shauria dincloure com una variable ms de la intervenci educativa.

Poblaci destinatria: criteris dinclusi o exclusiPoblaci destinatria: criteris dinclusi o exclusi

Larticle 30 de la Llei orgnica 1/1992, de 21 de febrer, sobre protecci de la seguretat ciutadana, atorga a lautoritat sancionadora la possibilitat de graduar la sanci basant-se en la culpabilitat, la reincidncia i la capacitat econmica de la persona infractora per concretar les sancions que calgui imposar i, en el seu cas, graduar la quantia de les multes.

Per tant, en qualsevol cas, la consideraci de la reincidncia cal que la tracti prviament qui tingui la competncia sancionadora i concretada posteriorment en el protocol dactuaci corresponent.

Les condicions o circumstncies duna persona que va realitzar un PPD-ASA als 14 anys, per exemple, poden haver variat molt al cap de dos anys: canvis en el tipus de consum (experimental, ocasional, habitual o abs) o agreujament dels factors de risc. En un cas aix, les dues intervencions serien necessries i molt diferents entre si.




224

Protocol dactuaci

CONTINUA


4.2. Elaboraci i desenvolupament 4.2.1. Coordinaci prvia 4.2.2. Pla de treball Marc legal Objectius del programa Poblaci destinatria: criteris dinclusi o exclusi Protocol dactuaci I. Infracci administrativa II. Informaci a pares , tutors o representants legals sobre la mesura alternativa III. Concertar visita pel procs dacolliment IV. Procs dacolliment V. Intervenci educativa VI. Informe de tancament i resoluci del procs sancionador


INFORME DE TANCAMENT I RESOLUCI DEL PROCS SANCIONADOR

VI

INFRACCI ADMINISTRATIVAMenor dedat

Patrulla actuant Mossos dEsquadra / Policia Local

CONCERTAR VISITA pel procs dacollimentPares, tutors o representants legals

INTERVENCI EDUCATIVAEIXOS DATENCI: PLA DE TREBALL INDIVIDUALITZAT

SEGUIMENT DE LA INTERVENCI EDUCATIVA

Sollicitud de la SUSPENSI DEFINITIVA

de la sanci

Sollicitud de la CONTINUTAT

del procediment sancionador

PROCS DACOLLIMENTINFORMACI MESURA ALTERNATIVA (PPD-ASA)

Menor acompanyat pels pares, tutors o representants legals

COMPROMS DADHESI AL PROGRAMA?

COMPLIMENT DE LA MESURA ALTERNATIVA?

Valoraci satisfactria Valoraci no satisfactria

ACOLLIMENT A LA MESURA

INFORMACI als pares, tutors o representants legals sobre la mesura alternativa

Patrulla actuant Mossos dEsquadra / Policia Local

I

III

V

IV

II

S

SIGNATURA DEL FULL DE COMPROMS DADHESI AL PPD-ASASOLLICITUD DE SUSPENSI TEMPORAL DEL PROCEDIMENT SANCIONADOR

Mxim15 dies

Mxim1 mes

Mxim3 mesos

NO

S

S

NO

NO

234

Temporalitzaci del protocol dactuaci Des de la denncia fi ns a la trucada per sollicitar hora per a la primera visita:

Sha de delimitar o defi nir un temps mxim i informar-ne la famlia (pares, tutors o representants legals).

El perode de temps no ha de ser superior a 15 dies

Aquest marge sha de defi nir tenint en compte lagilitat i organitzaci del procs de cada municipi i les capacitats del servei. Tot i aix, un termini curt genera un efecte dimmediatesa per a les famlies i agilitza tot el procs.

Des de la denncia fi ns a la primera visita:

El temps que pot passar des de la denncia (aixecament dacta) i lactivaci del procediment sancionador ordinari s dun mes.

La visita sha de programar tenint en compte que no hagin passat ms de 30 dies des de la data de la denncia, ja que aleshores shauria sobrepassat el temps legal per sollicitar la suspensi temporal del procediment sancionador.

Des de la denncia fi ns a linforme de tancament:

Aquest termini ha de ser, com a mxim, de tres mesos.

A la fi dels tres mesos des de la data de la denncia shauria demetre un informe de tancament, tant si s favorable (fet que generaria una sollicitud de suspensi defi nitiva de la sanci) com si s desfavorable (fet que generaria una sollicitud de continutat del procediment sancionador ordinari).

Circuit del procediment El punt de partida del protocol dactuaci s lexistncia duna denncia duna infracci administrativa que genera una sanci. A partir daquest moment sactiva el procediment en qu sofereix la possibilitat daplicar una mesura alternativa a la sanci.

Els diferents agents implicats en el programa han de seguir el protocol dactuaci que en els propers punts es defi neixen.

Protocol dactuaci

Referncies de PPD-ASA en marxa: Alguns tenen el termini defi nit en 15 dies per daltres lhan redut a una setmana. Hi ha algun cas que, per potenciar aquest efecte dimmediatesa, el termini sha defi nit en 72 hores.




244

La intervenci policial davant la tinena o el consum de drogues txiques, estupefaents o substncies psicotrpiques est defi nida dacord amb els procediments propis de la policia (procediment normalitzat de treball o PNT).

Un cop detectada la infracci, la policia decomissa les substncies i genera una denncia administrativa per mitj de lacta formalitzada D10. A partir daquest moment, es posa en marxa el procs sancionador, dacord amb la sanci econmica que es determini.

Comunicaci del fet denunciat a una persona adulta responsable de la persona menor Com que es tracta de menors dedat, sha dinformar els pares, tutors o representants legals sobre el fet denunciat i limport de la sanci. En aquest cas, segons el PNT de la policia, els menors shan didentifi car i donar les dades de contacte dels pares, tutors o representants legals per tal de fer possible aquesta notifi caci via telefnica.

Tot i aix, els agents poden valorar si es tracta duna situaci de risc dels menors, tenint present ledat, el lloc i lhora del fet, aix com altres circumstncies, i considerar necessari traslladar-los a les dependncies policials o al domicili propi per tal de fer la comunicaci del fet i el lliurament dels menors a una persona adulta responsable.

Recomanacions sobre la comunicaci del fet denunciat per part de la policia a la famlia:

- s important que es faci una presentaci clara, amb una comunicaci calmada.

- Cal deixar clar el context legal: s important explicar b la llei que descriu lacte illcit i que dna, al mateix temps, loportunitat de desenvolupar una activitat educativa com a alternativa a la sanci.

- s important utilitzar les eines del llenguatge adequades per no alarmar excessivament la famlia. Es recomana evitar:

parlar de problemes de drogodependncia criminalitzar el fet fer sentir culpable la famlia

Infracci administrativa




25

REFLEXI

4

Un cop comunicat el fet denunciat als pares, tutors o representants legals de la persona menor, la policia informar sobre la possibilitat de desenvolupar el programa de mesures educatives com a alternativa a la sanci, sempre que els menors compleixin els criteris dinclusi defi nits en el programa.

Per explicar clarament la mesura alternativa, lagent policial entregar (en el cas que tant els menors com els seus pares, tutors o representants legals estiguin a la comissaria) un full informatiu amb la informaci bsica de la mesura i els detalls per adherir-se al programa. En el cas que el contacte amb els pares, tutors o representants legals es faci per telfon, shaur de transmetre la mateixa informaci que cont aquest full informatiu.

Aquesta comunicaci s molt important, ja que s la primera informaci que reben els menors i els seus pares, tutors o representants legals sobre lexistncia del PPD-ASA. Sha dexplicar molt b, amb coneixement dels procediments i fi nalitats del programa i benefi cis que aporta tant als menors com a la seva famlia.

s molt important assegurar que en aquest primer contacte la informaci sobre el PPD-ASA arribi de forma clara i efectiva, per tal daconseguir la mxima adhesi al programa.Els representants dels cossos policials al grup de treball han de coordinar els circuits dinformaci per tal que tots els efectius estiguin informats sobre lexistncia del PPD-ASA i que en coneguin el funcionament, les fi nalitats i els benefi cis per poder fer una comunicaci completa i efectiva.

Full informatiuLa informaci mnima que ha de contenir aquest document s la segent: Descripci de la infracci: referncia a la Llei orgnica 1/1992 i possible sanci econmica. Explicaci de la mesura educativa alternativa a la sanci: procediment del programa. Instruccions per accedir a la mesura: termini per a la programaci de primera visita, contacte...

Sinclou un model o exemple a lannex nm. 3: full informatiu.

Lexperincia en el territori destaca que el paper dels cossos policials s cabdal per a ladhesi al programa, ja que s el primer agent que activa el circuit.

Informaci a pares, tutors o representants Informaci a pares, tutors o representants legals sobre la mesura alternativalegals sobre la mesura alternativa




264

Un cop sha informat sobre la possibilitat i la manera dacollir-se a la mesura alternativa, s responsabilitat dels pares, tutors o representants legals dels menors posar-se en contacte amb el servei municipal per tal de concertar data per a la primera visita per iniciar el procs dacolliment.

Tal com sha explicat en la temporalitzaci del procs, els pares, tutors o representants legals han de fer el contacte per concertar la visita en el termini mxim que shagi defi nit, que es recomana que mai no sigui superior a 15 dies.

Si es vol potenciar el programa, es pot plantejar la possibilitat destablir una coordinaci prvia entre els cossos de seguretat i lrgan municipal o servei encarregat del programa:

En el moment que la policia comunica el PPD-ASA i els menors i la famlia mostren inters, la policia pot informar la persona responsable del PPD-ASA i passar les dades de contacte. Daquesta manera, en el cas que sestigui acabant el termini per programar la primera visita, es pot contactar amb la famlia per recordar la possibilitat dacollir-shi i acordar en aquest moment la data per a la visita del procs dacolliment.

Concertar visita pel procs dacollimentConcertar visita pel procs dacolliment




274

El procs dacolliment s el primer contacte dels menors i els seus pares, tutors o representants legals amb el programa.

En aquesta primera visita han dassistir tant els menors com els seus pares, tutors o representants legals.

Tot i que ja estan informats sobre les caracterstiques bsiques del programa, en aquesta acollida sels explicar, fora dun context policial, tota la informaci general del procs i els compromisos que han dassumir per acollir-se a la mesura. Amb la informaci completa, els menors i els seus pares, tutors o representants legals decidiran si defi nitivament shi volen acollir.

Orientacions sobre la comunicaci

Emmarcar lespai: fer una presentaci del servei municipal dins el qual semmarca el programa i dels professionals que hi treballen.

Presentar el PPD-ASA com una oportunitat educativa (al marge de la sanci): involucrar els menors i les seves famlies en el procs educatiu i fer que ho valorin com una oportunitat que han de saber aprofi tar (la signatura dun document aporta seriositat al comproms que han dagafar: responsabilitat).

Transmetre seriositat, confi dencialitat i professionalitat del procs.

Crear un clima de confi ana i empatia. Desangoixar els pares (que moltes vegades vnen molt desconcertats) per tal dafavorir una actitud positiva envers el procs; aclarir dubtes i neguits que pot generar el fet denunciat o la intervenci policial (els pares vnen preocupats perqu no saben si el fet illcit quedar com a expedient per al seu fi ll o fi lla).

Deixar clar que no es tracta de discutir sobre la multa o la sanci, i que en el procs no es pretn jutjar ni buscar la culpabilitat de ning.

Procs dacolliment

CONTINUA




s important reduir al mxim possible el temps transcorregut entre lacta de denncia i la primera visita del procs dacolliment, per tal de garantir ms temps per a la intervenci educativa, que haur de fi nalitzar amb lenviament de linforme de tancament quan es compleixin com a mxim els tres mesos des de la denncia.

REFLEXI

284

Continguts de la primera visita

Informaci sobre el programa: tant pel que fa al procediment com a les fi nalitats de la mesura i els benefi cis per als menors i la famlia.

Contrastar la informaci que tenen sobre el programa i saber qu en pensen i com linterpreten.

Tranquillitzar tant els menors com la famlia.

Si el cas ho permet, cal avanar informaci general del tipus dintervenci educativa que es portar a terme durant el seguiment. Cal garantir la confi dencialitat del procs.

Cal sensibilitzar els pares, tutors o representants legals dels menors en aquesta primera visita, ja que aix potenciar ladhesi al programa i el grau de comproms en el futur.

Es recomana entregar algun tipus de document amb informaci detallada del programa: Document informatiu del PPD-ASA. A diferncia del full informatiu que entrega la policia, aquest material de divulgaci t com a objectiu explicar ms a fons el programa des dun punt de vista educatiu, i comunicar les condicions que shan daconseguir per fer que la intervenci sigui efectiva.Aquest document dna molta seriositat al procs i genera responsabilitat tant dels menors com dels familiars.

Procs dacolliment

CONTINUA

Document informatiu del PPD-ASALa informaci mnima que ha de contenir aquest document s la segent: Descripci del programa: procediment. Breu descripci del format de la mesura educativa: nombre de sessions aproximades, continguts genrics que cal treballar. Aspectes que cal tenir en compte per al bon funcionament de la mesura: puntualitat, importncia de lassistncia a les sessions, confi dencialitat, carcter voluntari, condicions per poder dur a terme les sessions de forma efectiva, motius pels quals es pot excloure els menors del PPD-ASA una vegada iniciat, etc.




294

Acceptaci del comproms dacolliment al PPD-ASA

En el moment en qu els menors i els seus pares, tutors o representants legals decideixen acollir-se al programa, shan de fer els trmits legals per iniciar la suspensi temporal del procs sancionador:

Signatura del full de comproms per part del menor o la menor i els seus pares, tutors o representants legals, on assumeixen de forma voluntria el comproms que suposa acollir-se a la mesura alternativa.

Un cop signat el document, la persona responsable del programa en far dues cpies: una cpia per a la persona responsable del programa, una cpia per a la famlia, i loriginal senviar a lABP (rea Bsica Policial) dels Mossos dEsquadra.

Sollicitud de suspensi temporal del procs sancio-nador. Juntament amb loriginal del full de comproms, sha denviar a lABP dels Mossos dEsquadra el Full de sollicitud de suspensi temporal de la sanci.

A partir daquest moment, la sanci quedar temporalment suspesa durant un temps mxim de tres mesos a partir de la data de lacta de denncia.

Procs dacolliment

Full de sollicitud de suspensi temporal de la sanciLa informaci mnima que ha de contenir aquest document s la segent:

Dades de la denncia Dades de la persona menor Professional del programa de referncia Redacci de la sollicitud de suspensi temporal de la sanci Signatura del professional de referncia

Sinclou un model o exemple a lannex nm. 3: full de sol.licitud de suspensi temporal de la sanci.

Full de compromsLa informaci mnima que ha de contenir aquest document s la segent: Dades de la denncia Dades de la persona menor Dades de la persona responsable del menor Descripci de la situaci que origina la intervenci Professional del PPD-ASA de referncia Redacci del comproms Signatura de la persona menor, de la persona responsable i del professional de referncia

Sinclou un model o exemple a lannex nm. 3: full de comproms.




30

Els objectius principals de les intervencions preventives, duna banda, se centren a potenciar els factors de protecci que disminueixen la possibilitat diniciar conductes de risc o de mantenir-les. Aquests elements sn caracterstiques que poden ser de caire individual (capacitat de pensar de forma crtica i creativa, habilitats per comunicar-se i relacionar-se, interioritzar valors prosocials, etc.), familiar (vincles familiars estables i positius, posicionaments clars vers el consum de drogues...) o social (vincles positius amb entitats socialitzadores).

Daltra banda, amb les estratgies preventives es pretn incidir en els elements que predisposen a iniciar-se en les conductes de risc o a mantenir-les. Parlem dels factors de risc, que tamb provenen de lindividu (baix sentit crtic, impulsivitat, etc.), de lentorn familiar (models de referncia permissius, manca de comunicaci, etc.) i de lentorn social (proximitat amb el consum, el consumisme...).

Prevenir consisteix a debilitar els factors de risc i potenciar els factors de protecci. En aquest sentit, anomenem intervenci educativa el pla de treball individualitzat per a cada jove, que t uns objectius preventius defi nits a partir del coneixement i lavaluaci daquests factors. Es duu a terme amb la fi nalitat de produir canvis de millora en la qualitat de vida dels joves, fent-los ms responsables i autnoms.

La intervenci s una alternativa educativa a la sanci. Per tant, no pot ser interpretada com un cstig i ha de guardar una coherncia amb el fet que ha motivat la sanci administrativa, en aquest cas, el consum duna substncia illegal, ents no des de la perspectiva dun acte delictiu, sin des de lptica de la salut.

El marc teric de la intervenci pot variar segons la formaci especfi ca, lexperincia i lespecialitzaci de cada professional. No obstant aix, alguns dels fonaments metodolgics que poden guiar la intervenci sn:

Model de promoci de la salut, adoptat per lOrganitzaci Mundial de la Salut lany 1986 (OMS, 1986).

Model daprenentatge social (Bandura, 1980, 1983, 1987).

Model transteric del canvi (Prochaska, DiClimente, 1982, 1994), (Prochaska, Prochaska,1993).

Entrevista motivacional (Miller, Rollnick, 1999).

Intervenci educativa

4


4.2. Elaboraci i desenvolupament 4.2.1. Coordinaci prvia 4.2.2. Pla de treball Marc legal Objectius del programa Poblaci destinatria: criteris dinclusi o exclusi Protocol dactuaci I. Infracci administrativa II. Informaci a pares , tutors o representants legals sobre la mesura alternativa III. Concertar visita pel procs dacolliment IV. Procs dacolliment V. Intervenci educativa Objectius Estructura de la intervenci Perfi l dels professionals Principis que guien la intervenci educativa Contingut Derivaci VI. Informe de tancament i resoluci del procs sancionador


31

Els objectius generals de la intervenci educativa sn:

Disminuir els factors de risc detectats que puguin haver provocat linici del consum de drogues i que podrien afavorir un consum ms problemtic.

Potenciar els factors de protecci tant personals, familiars com socials del menor per fer front a situacions de risc.

Aconseguir que el menor prengui conscincia del consum propi i dels riscos associats a aquesta conducta.

Dotar de les eines i estratgies per adquirir capacitat crtica vers el consum i donar les pautes necessries per a un consum de menys risc.

Assessorar els pares, tutors o representants legals dels menors en el seu paper educador amb relaci a la prevenci del consum de drogues.

Donar informaci objectiva i de forma argumentada sobre les drogues

Els objectius especfi cs es defi neixen en funci dels compromisos o acords que sestableixin per iniciar un canvi. Aquests compromisos han de quedar molt ben defi nits i shan de poder assolir a curt termini.

Intervenci educativa Objectius

4




32

Es poden plantejar entre tres i sis sessions de treball duna hora aproximada, que han de servir per assolir els objectius plantejats tant per als joves com per a la famlia.

La primera sessi es recomana que es destini a valorar els factors de risc i de protecci amb lobjectiu de defi nir el pla individualitzat de treball per fer una intervenci educativa personalitzada. Aquesta sessi es pot fer coincidir en el temps amb la primera visita (procs dacolliment).

El seguiment o pla de treball, en funci de la formaci dels professionals, es pot plantejar amb sessions familiars o individuals amb cada jove. En aquest darrer cas, es recomana fer una o dues sessions en parallel amb els pares, tutors o representants legals dels menors.

Shaur de fer una ltima sessi conjunta (menor amb els pares, tutors o representants legals) per valorar el procs i el grau de compliment dels objectius marcats.

4




Intervenci educativa Estructura de la intervenci

33

Es recomana que els criteris mnims del perfi l dels professionals que han de dur a terme la intervenci educativa siguin:

Han de ser professionals amb formaci universitria en lmbit psicoeducatiu o socioeducatiu, que tinguin coneixement i experincia en el treball amb joves i amb famlies, i que tinguin habilitats per comunicar-se amb els adolescents.

Han de comptar amb coneixements sobre les drogues i han de tenir experincia i coneixement en lmbit de la prevenci o labordatge de les drogodependncies.

Si hi ha mancances, shan de buscar mecanismes per cobrir-les, coordinant-se amb altres recursos o serveis.

s recomanable que tot el procs el dugui a terme una sola persona.

4




Intervenci educativa Perfi l dels professionals

34

Crear un clima de confi ana: un espai proper on els joves i la famlia se sentin cmodes. Crear un clima de respecte, comunicaci i serenitat. Per al mateix temps transmetre rigor i professionalitat.

Expressar empatia: quan la persona se sent acceptada tal com s, es troba ms lliure per decidir canviar. Cal demostrar que es valora lactitud positiva, participativa, receptiva i de cooperaci dels joves per implicar-los en lactivitat.

Confi dencialitat: actuar amb honestedat si alguna informaci rellevant ha de ser transmesa als familiars o a un altre servei per no malmetre la confi ana.

Evitar valoracions morals i actituds de judici.

Crear la discrepncia: crear una dissonncia cognitiva entre el que s i el que voldria ser pot ajudar a avanar en el treball educatiu, per exemple entre el que una persona busca quan consumeix drogues i el que pot trobar.

Evitar discussions: ja que creen resistncies.

Fomentar lautoefi ccia: transmetre el missatge que laltra persona s capa dassolir els canvis que es proposa.

Fomentar el dileg: evitar plantejar les sessions com un interrogatori; ha de ser un dileg on les diferents parts aportin idees, opinions i solucions. Plantejar objectius o pactes de forma conjunta, fent que els joves se sentin partcips dels acords establerts.

Transmetre responsabilitat cap al procs: fer prevaler els aspectes formals i normatius per a ambdues parts (puntualitat, assistncia, formalitat, evitar interrupcions com ara mbils, etc.).

Oferir informaci objectiva i realista sobre les drogues i sobre els recursos en qu poden trobar assessorament.

4




Intervenci educativa Principis que guien la intervenci educativa Principis que guien la intervenci educativa

35

Conixer els factors de risc i de protecci dels menors ens ajudar a determinar en cada cas una proposta de pla de treball, fet que permetr que la mesura educativa sigui personalitzada dacord amb les caracterstiques individuals, familiars i socials de cada jove.

Hi ha sis eixos datenci que ens poden ajudar a conixer la situaci personal, familiar i social de cada jove:

1. SITUACI OCUPACIONAL I FORMACI

2. SITUACI FAMILIAR

3. OCUPACI DEL TEMPS DOCI/LLEURE

4. ASPECTES SOCIALS

5. CONSUM DE DROGUES

6. FACTORS DE PERSONALITAT, PSICOLGICS

A continuaci, sadjunta una taula on sofereixen pautes per a cadascun dels sis eixos datenci sobre:

Factors de risc i protecci de cadascun dels eixos.

Estratgies dintervenci dels professionals en funci de la situaci dels joves i la famlia.

Recursos i eines de treball que ofereix la xarxa comunitria per dur a terme lactuaci dels professionals durant la intervenci educativa.

4

CONTINUA




Intervenci educativa Contingut

36

SIS EIXOSDATENCI

CONEIXEMENT SOBRE ELS FACTORS DE RISC I DE PROTECCI

ESTRATGIES DINTERVENCIPossibles lnies de treball

RECURSOSMaterials divulgatius, recursos i serveis comunitarisde suport per a la intervenci

4

CONTINUA

Situaci ocupacional i/o formaci

Situaci: estudia / treballa / no t ocupaci. Percepci del menor sobre la

seva situaci. Grau de satisfacci. Possibles projectes a curt i mig

termini.

Si estudia: Curs que fa i correspondncia

amb ledat ; Possible absentisme i/o passivitat. Difi cultats dadaptaci i/o poca

integraci amb els companys o amb les normes

Motivaci / satisfacci per lestudi.

Models de referncia (professors / tutors).

Rendiment acadmic.

Si treballa: Tipus de feina. Correspondncia

amb la formaci cursada. Motivaci / satisfacci per la

feina. Difi cultats dadaptaci i/o poca

integraci amb els companys o amb les normes.

Nivell dautoestima i confi ana. Relaci amb lautoritat.

Identifi car aspectes positius en el jove (aptituds, actituds, motivacions, etc) per tal denfortir-les.

Identifi car situacions confl ictives i valorar possibles alternatives per afrontar-les.

Coordinaci amb els centres educatius.

Orientaci formativa: assessorament de loferta formativa.

Orientaci professional (exemples cerca de feina, com fer un currculum, com preparar una entrevista,...)

Ajudar a buscar all que generi motivaci.

Conixer b els recursos del municipi en relaci a loferta formativa (cursos, beques, ...) i pre-laboral: conixer b els circuits, qui nest al crrec, quins recursos sn gratuts i quins no, ...

Educadors de Serveis Socials i/o de Joventut dmbit municipal o comarcal.

Centres de Promoci Econmica.

Serveis Socials del municipi.

Punts dInformaci Juvenils (PIJ).

Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya.





374

CONTINUA

SIS EIXOSDATENCI




Situaci familiar

Temps doci

Estructura familiar.

Amb qui viu.

Situaci ocupacional dels pares.

Dinmica familiar. Comunicaci. Confi ana Afectivitat. Cohesi. Relaci dels pares. Relaci entre germans. Estil educatiu ( permissiu,

autoritari, ...) Lmits i normes.

Temps doci amb la famlia.

Els pares davant les drogues: Actitud vers el consum de

drogues. Existncia de consum de drogues

entre altres membres de la famlia.

Consum associat la temps doci (temps lliure).

Activitats doci, afi cions i esport.

Concepte del temps doci i de la diversi (per exemple sortir de marxa = descontrol?).

Temps doci familiar compartit.

Abordatge familiar.

Orientar i assessorar a la famlia.

Evitar la culpabilitzaci i potenciar la responsabilitat i la implicaci (ells poden fer tamb alguna cosa).

Fomentar la calma durant procs educatiu. Tranquillitzar i restar dramatisme a la situaci. Convidar a la refl exi.

Donar espai i potenciar que parlin entre ells.

Facilitar que la famlia arribi a acords en punts de confl icte.

Fomentar el temps lliure compartit amb la famlia.

No centrar-se noms en el tema de les drogues. Parlar sobre altres temes que puguin preocupar a la famlia, com per exemple les seves dinmiques de relaci i la seva comunicaci.

Informar sobre els diferents nivells de consum (no tots sn problemtics o de dependncia).

Motivar la prctica dalternatives doci saludable: esport, cultura

Organitzaci del temps de lleure.

Organitzaci del temps doci del cap de setmana.

Potenciar les motivacions i afi cions que el jove tingui.

Recursos del Municipi; equipaments juvenils (saber si sn gratutes o no).

Esplais, agrupaments... del municipi.

Serveis Socials.

Serveis municipals de terpia familiar.

Catleg de materials i programes per a la prevenci i la reducci de danys associats al consum de drogues

Guia connecta amb els teus fi lls: com prevenir el consum de drogues i altres conductes de risc.

Llibret 8 equilibris. Pares i mares que consumeixen alcohol i altres drogues.

Web amb idees, comentaris i consells per a refl exionar sobre el consum de drogues en adolescents i el foment de la prevenci en lmbit familiar: www.parlemdedrogues.cat





384

CONTINUA

SIS EIXOSDATENCI




Aspectes socials

Consum de drogues

Grup damics.

Consum en grup.

Parella. Consum en la parella.

Relaci amb grup diguals.

Pertinena a algun grup social.

Percepci del consum.

Signifi cat que dna al consum.

Tipus de consum: ocasional, compulsiu, habitual.

Experincies que ha ocasionat el consum de drogues.

Temps que fa que consumeix.

Drogues que consumeix.

Moments en que es dna el consum.

Diners gastats en el consum.

Informaci / Desinformaci sobre les drogues.

Accessibilitat a les substncies.

Saber quin coneixement t de les repercussions legals de consumir drogues.

Saber si t conscincia de la responsabilitat vers els altres.

Valorar en el cas que existeixi repetici del PPD-ASA.

Plantejar activitats grupals (impuls de nous amics, canvi dentorns).

Reforar aquells aspectes socials positius.

Abordar el tema de les drogues (informaci). Recerca conjunta dinformaci / Utilitzar materials preventius per comentar-ho conjuntament.

Afavorir els factors protectors que el menor necessita per evitar o reduir el consum.

Dotar dinformaci al menor i la seva famlia sobre el mn de les drogues.

Pactar estratgies per reduir riscos en el consum.

Orientar al menor en les recursos que t a la seva disposici (webs sobre drogues adreades a joves, infermeres Programa Salut i Escola, Tarda Jove als CAPs, ...).

Equipaments juvenils ... Esplais, agrupaments... del municipi.

CAS de referncia del municipi.

Material divulgatiu de prevenci de drogues.

Serveis Municipals dassessorament sobre drogues.

Serveis Municipals de salut adreats a joves.

Catleg de materials i programes per a la prevenci i la reducci de danys associats al consum de drogues





394

SIS EIXOSDATENCI




Factors de personalitat, psicolgics i/o conductuals

Grau dautoestima, dautonomia, dautocontrol emocional i de conducta.

Grau dhabilitats de comunicaci i de resoluci de confl ictes.

Trastorns / medicaci.

Detectar si hi ha actituds de risc: TDHA, trastorns destat dnim,

individualisme, escepticisme, imprudncia, presentisme, irresponsabilitat, desafi ament a

lautoritat, actituds no normatives i antisocials, actituds evasives davant la realitat, impulsivitat...

Serveis Socials.

CSMIJ.

Serveis Municipals dassessorament sobre drogues.

Serveis Municipals de salut adreats a joves.





404

En cas de detectar que existeix un problema que requereixi un seguiment ms intensiu o un tractament, els professionals han de derivar els menors i els pares, tutors o representants legals al recurs adient (Vegeu el punt Instruments dinters per a lavaluaci de casos).

Cal tenir en compte especialment:

Els centres de salut mental infantojuvenil on ser adient derivar els menors en cas que es detecti lexistncia dalgun problema de salut mental (depressi, ansietat, hiperactivitat, etc.).

Els centres datenci i seguiment de la Xarxa dAtenci a les Drogodependncies, en cas que detectem algun cas daddicci a les drogues.

Els centres datenci primria, en cas dobservar problemes de tipus orgnic.

Els equips de Serveis Socials del municipi, si identifi quem necessitats socials o factors de risc psicosocial que requereixin un seguiment.

Per tal de poder fer les derivacions de forma efi cient, els diferents recursos de la xarxa han destar al corrent de lexistncia i del funcionament del PPD-ASA i cal que sestableixin mecanismes de coordinaci i collaboraci: tenir acords de derivaci establerts des de linici facilita i agilitza el procs de derivaci.

s molt important que hi hagi una coordinaci i una collaboraci fl uides entre els recursos de derivaci i els tcnics del programa. Pot ser que aquesta derivaci es faci en parallel al pla individual del PPD-ASA o que el substitueixi. En qualsevol cas, cal que els menors rebin un acompanyament en aquests recursos comunitaris o equipament per part dels tcnics del programa, que sn els responsables de coordinar-ho tot i fer-ne el seguiment.

Per poder fer les derivacions a altres serveis de la xarxa comunitria s essencial comptar amb el consentiment informat dels menors, aix com el dels pares, tutors o representants legals, dacord amb larticle 11 de la Llei orgnica 15/1999, de 13 de desembre, de protecci de dades de carcter personal, perqu qualsevol cessi de dades no consentida pot ser objecte dinfracci administrativa greu.




Intervenci educativa Derivaci

414

Tant si la intervenci educativa es compleix satisfactriament com si no, sha demetre un informe de tancament amb la valoraci fi nal del seguiment.

Aquest informe ha de resoldre de forma satisfactria o no satisfactria el compliment del programa per part de cada menor.

Els motius pels quals es pot considerar que els menors no han complert el programa sn diversos i depenen molt de cada cas. Tot i que s difcil presentar una llista que reculli totes les causes, es poden categoritzar de la manera segent:

No-compliment dels compromisos, objectius o pactes adquirits entre els menors i els professionals de la intervenci.

Falta dassistncia a les sessions.

Falta dinters dels menors, mostres de desmotivaci, falta de puntualitat, el fet dassistir a les sessions sota els efectes duna substncia...

Si els menors tornen a ser multats durant la realitzaci del programa.

Linforme de tancament shaur de remetre a la persona que ha instrut lexpedient sancionador juntament amb el full de sollicitud de suspensi defi nitiva o continutat del procediment sancionador, i caldr indicar lopci corres-ponent a la valoraci fi nal del seguiment.

Informe de tancament i resoluci del procs sancionador Informe de tancament i resoluci del procs sancionador

Sollicitud de suspensi defi nitiva o continutat del procediment sancionadorLa informaci mnima que ha de contenir aquestdocument s la segent: Dades de la denncia Dades de la persona menor Professional del programa de referncia Sollicitud que es formula (suspensi de nitiva o continutat) Signatura del professional de referncia

Sinclou un model o exemple a lannex nm. 3: Sol.licitut de suspensi defi nitiva o continutat.

Informe de tancamentLa informaci mnima que ha de contenir aquestdocument s la segent: Dades de la denncia Dades de la persona menor Dades de la persona que representa el menor Professional del programa de referncia Valoraci del compliment: satisfactori o no satisfactori Signatura del professional de referncia

Sinclou un model o exemple a lannex nm. 3: informe de tancament del procs sancionador.




424

Avaluaci dels PPD-ASA

4.3.1. Introducci

4.3.2. Proposta davaluaci dels PPD-ASA

Avaluaci de necessitats abans dimplementar un PPD-ASA Avaluaci dun PPD-ASA implementat Sistema dindicadors Instruments davaluaci




47

50

51

55

43

44

434

En els darrers anys, en lmbit de la prevenci de les drogodependncies shan fet esforos per avaluar les intervencions. En aquest sentit, ha augmentat el nombre de guies i manuals davaluaci centrats en la implementaci i lavaluaci dels programes relacionats amb les drogodependncies (Alvira, 2000; EMCDDA, 2000, 2001, 2007, 2010; Errasti et al., 2001; Font-Mayolas, Gras, Planes, 2010; Kroger, Winter, Shaw, 1998), aix com les estratgies de prevenci que utilitzen mtodes davaluaci.

En lactualitat, la majoria dels programes de prevenci incorporen activitats davaluaci. No obstant aix, hi ha una gran disparitat destratgies i mtodes davaluaci, fet que pot comportar avaluar-los inadequadament i obtenir resultats amb problemes de credibilitat i transferibilitat.

La Subdirecci General de Drogodependncies de la Generalitat de Catalunya ha fet un esfor per impulsar els programes de prevenci amb un sistema davaluaci rigors. En aquest sentit, el Llibre blanc de la prevenci a Catalunya i el Pla dactuaci en prevenci 2010-2016 expressen la necessitat de levidncia i lavaluaci a lhora dimplementar un programa de prevenci.

Aquesta guia de recomanacions per a la implementaci dels PPD-ASA presenta una proposta davaluaci que semmarca dins de les lnies estratgiques recollides en els documents esmentats.



4.3. Avaluaci dels PPD-ASA 4.3.1. Introducci 4.3.2. Proposta davaluaci dels PPD-ASA Avaluaci de necessitats abans dimplementar un PPD-ASA Avaluaci dun PPD-ASA implementat Sistema dindicadors Instruments davaluaci

Introducci

Al llarg del segle XX, la necessitat de conixer els efectes dels programes ha comportat avenos en els processos davaluaci (Anguera, Chacn, Blanco, 2008). Progressivament, els programes dintervenci social han incorporat estratgies davaluaci ms rigoroses. Es considera que lavaluaci ha passat de ser un aspecte secundari a ser un aspecte central en laplicaci dels programes dintervenci social.

444

La proposta davaluaci que es presenta es basa en cinc premisses inicials:

1. El procs davaluaci dun PPD-ASA ha daportar coneixement transferible sobre les necessitats, la viabilitat, el procs i els resultats. Aquests han de ser els objectes davaluaci. El coneixement obtingut sobre cadascun ha de tenir diferents implicacions en el funcionament del programa.

Aix doncs:

la informaci sobre les necessitats ha de permetre valorar la implementaci o no del programa;

la informaci sobre la viabilitat ha de garantir el funcionament correcte i la cobertura del programa;

la informaci sobre el procs ha daportar informaci sobre el funcionament del programa i sobre com millorar-lo, i

la informaci sobre els resultats sha dobtenir dacord amb uns criteris que permetin emetre un judici de valor sobre lefi ccia, lefi cincia i lefectivitat de lacci educativa. (Kroger et al., 1998).

2. Lavaluaci i la planifi caci sn dos processos interrelacionats A vegades sha ents lavaluaci com una acci que es duu a terme un cop el programa est en funcionament o

un cop ha fi nalitzat. s idoni planifi car lavaluaci des del moment en qu es planteja la possibilitat dimplementar un programa fi ns al moment de fer un balan anual, ja que els PPD-ASA no tenen data de fi nalitzaci. Per garantir que es compleixen els objectius del programa (general i especfi cs), que existeix una bona relaci cost-benefi ci i que sassoleixen els efectes desitjats, s recomanable efectuar una avaluaci contnua. Aquesta avaluaci permet estalviar inconvenients durant el procs dimplementaci, obtenir informaci sobre ladequaci del funcionament del programa, a ms de detectar les defi cincies que es puguin evidenciar i introduir les millores oportunes en un curt perode de temps (avaluaci proactiva). En aquest sentit, per a una correcta optimitzaci dels recursos i per garantir lefi ccia, lavaluaci s intrnseca a lexecuci.

Proposta davaluaci dels PPD-ASAProposta davaluaci dels PPD-ASA

Avaluar tots els aspectes del programa ha de permetre conixer, duna manera exhaustiva, tant el procs com els resultats obtinguts. Aquest coneixement ha de ser de vlua tant per millorar el programa com per valorar-ne limpacte en la poblaci destinatria. La utilitzaci de mtodes davaluaci ha dajudar els responsables del programa a interpretar els resultats de les intervencions i a desenvolupar lnies dinvestigaci i prevenci futures (Kroger et al., 1998). CONTINUA



4.3. Avaluaci dels PPD-ASA 4.3.1. Introducci 4.3.2. Proposta davaluaci dels PPD-ASA Avaluaci de necessitats abans dimplementar un PPD-ASA Avaluaci dun PPD-ASA implementat Sistema dindicadors Instruments davaluaci

454

3. Els objectius sn els rectors del programa En els objectius, hi descansen la ideologia, la fi nalitat, el procs dimplementaci i tamb els resultats que shan dobtenir.

El disseny duns objectius idonis i pragmtics facilitar, en gran mesura, lxit del programa. Els objectius dels PPD-ASA procuren ser plausibles i acurats a la realitat sobre la qual es vol intervenir.

Segons el model de Tyler (Alvira, 1991:12) lavaluaci se centra en els objectius: aquest mode

guia de recomanacions per a la implementació del protocol de prevenció sobre drogues asa...

Documents