gener 2009 • nº 13 • any ii •...

n Teatre de titelles a Santanyín Pere Adrover: jove promesa

de l’art contemporanin Jaume I i les arrels de Mallorca

n Diada de Premsa Forana

n Més tota l’actualitatinformativa municipal

ggeenneerr 22000099 •• nnºº 1133 •• aannyy iiII •• 22 €

ccaammppooss •• ffeellaanniittxx •• lllluuccmmaajjoorr ••ppoorrrreerreess •• ssaannttaannyyíí •• sseess ssaalliinneess

Sumari

3ggeenneerr 22000099

talaia

n EEDDIITTOORRIIAALL::• Incertesa en el front econòmic 4

n AARRTTSS EESSCCÈÈNNIIQQUUEESS::• El Teatre Principal de Santanyí va presentar

l’espectacle de titelles “DadáMemé”. 5

n PPIINNTTUURRAA II EESSCCUULLTTUURRAA:: • Entrevista a l’artista campaner

Pere Adrover Fullana. 6-7

n PPAATTRRIIMMOONNII HHIISSTTÒÒRRIICC::• Actes commemoratius del 800 aniversari

del rei Jaume I i les arrels de Mallorca. 8-9

n DDIIAADDAA DDEE PPRREEMMSSAA FFOORRAANNAA::• L’Associació de Premsa Forana de Mallorca

recupera els seus premis periodístics 10-11

nMMEEDDII AAMMBBIIEENNTT::• Jornada de portes obertes en el COFIB. 12• Recomanacions als ajuntaments per un

consum d’electricitat responsable. 12• Més protecció per al Parc Nacional de

Cabrera i el seu entorn. 12

n LLIITTEERRAATTUURRAA• L’esperit de finesa per Ramón Quiñonero. 13• El racó del poeta. 13

n NNOOTTÍÍCCIIEESS •• VVIIDDAA MMUUNNIICCIIPPAALL::• Llucmajor 16-18• Santanyí 19-21• Campos 22-24• Porreres 25• Felanitx 26-27• Ses Salines 28-29

n GGAALLEERRIIAA DD’’IIMMAATTGGEESS ::•• Per Chiqui Peña. . 30

n CCUURRIIOOSSIITTAATTSS 31

Pere Adrover Fullana Les arrels de Jaume I Joan Jaume Mulet Gabriel Tauler

Buffet Menjars per endu-s’enComunions • Batiaments • Banquets

Buffet does laborables: 7,50 €Paellas i Fideuàs 7 i 8 € ració

Banquets per encàrrecBones Festes

Ctra. Palma-Campos, Km 3,5 – 07630 CamposTel. 971 65 23 37 - 636 70 81 39 - 971 65 01 12

Arts Escèniques


talaiaEditorial

4 ggeenneerr 22000099

talaia

INCERTESA EN EL FRONTECONÒMIC

L'any 2009 comença amb un evident agreujament de lasituació econòmica per la qual travessen milers d'es-panyols, s’han continuat les onades massives d'aco-miadaments, la minva dels salaris i una bestial escala-

da de l'endeutament de les empreses i les famílies. No es tractad'analitzar la situació des d'una perspectiva optimista ni pessi-mista. En tot cas, cal ser realistes i la realitat és que moltes per-sones ho estan passant realment mal.

Després de la cimera del G-20, celebrada a Washington el 15de novembre, amb l'objectiu de “refundar el capitalisme”, hanestat moltes les veus crítiques que s'han alçat per a protestarpel que consideren un abús de governs i grans sectors finan-cers. Sota el lema “la crisi que la paguin ells” s'ha pretès frenarles gegantesques injeccions de diners públics anunciada pelsgoverns de mig món, per a salvar el model financer neoliberal,que durant dècades ha exigit la desaparició de qualsevol regu-lació pública sobre l'economia. Un model decadent que promoula privatització dels beneficis i la socialització de les pèrdues.

En diversos fòrums i pàgines d'informació alternativa s'ha de-nunciat que salvar la crisi dels bancs en Estats Units ha costat700.000 milions de dòlars; 5 vegades més del que va aprovarl'ONU per a arribar als Objectius del Mil·lenni, en la seva lluitacontra la pobresa, la desigualtat i la destrucció ambiental. Lesajudes europees als banquers també han estat quantioses.

La indignació i el malestar de moltes persones i organitza-cions pel que consideren un sistema econòmic mundial injust,es deu fonamentalment a que les “ajudes” als bancs no evitenque aquests mateixos desnonin a moltes famílies per no poderpagar la hipoteca, ni que baixin substancialment els tipus d'in-terès. El súmmum de tot això ha estat l'esclat d'altre escàndolfinancer als EUA, el de la Madoff Investment Securities, acusatd'un frau gegantesc de més de 50.000 milions de dòlars, que haafectat a inversors de tot el món, inclòs Espanya.

Canviant de tema i ja a nivell local, he d'anunciar-vos que apartir de gener de 2009, TALAIA oferirà una major cobertura in-formativa ja que inclourà notícies, reportatges i esdevenimentsdels nostres veïns de Felanitx. Aquest municipi situat al sud-estde Mallorca es caracteritza per la gentilesa de la seva gent i elseu gran dinamisme social i cultural. Felanitx posseeix a més ungran llegat històric i patrimonial amb importants jaciments ar-queològics.

EElliizzaabbeetthh SSáánncchheezz GGoonnzzáálleezzDDIIRREECCTTOORRAA

Edita: Edicions Ensiola, S.L.Direcció: Elizabeth SánchezGonzález.Col·laboradors: Sandra González,Joana Escandell, Josep Bonet,Carles Ripoll, Cristòfol MiquelSbert.Portada: Ivana i ClementinaFoto portada: Sandra GonzálezPublicitat i distribució: Álvaro Moreno Sosa 615 814 222.Nuria Moyà.Traducció: Joana Escandell Maquetació: Jaume BennàssarRedacció, administració ipublicitat:Av. de la Verge, 124. 07630 CamposTel. 971 65 28 [email protected].: PM 2902-2007

LÍNIA DIRECTA AMB LA REDACCIÓSi tens res que dir-nos, crida’nsal 616 842757 o posa’t en con-tacte a través del correuelectrò[email protected]

GALERIA D’IMATGESHomenatges, actes socialsd’entitats i col·legis de profes-sionals, celebracions familiars,culturals i recreatives, festesescolars...Publiqui’ls de forma gratuïtaenviant una fotografia (formatJPG) i un breu text, adjuntantnom complet del remitent i nú-mero de DNI.Correu electrònic:[email protected]

CARTES AL DIRECTORLes cartes han de tenir una ex-tensió màxima de 15 línies, es-tar identificades amb el DNI,telèfon i adreça del remitent.La revista es reserva el dret depublicació i de resumir el con-tingut de les cartes. La revistano mantindrà correspondèn-cia, ni farà comentaris sobre [email protected]

El Teatre Principal de Santanyíva acollir l’espectacle de titelles

“DadáMemé” Una tendre història de la companya teatral Boca Rica adreçada al públic infantil

JOANA ESCANDELL

Desembre és un mes de-dicat a la família i alsnins, és per això quedins la programació

del Teatre Principal de Santanyí esva incloure un espectacle de titelles.Es tracta de l’obra DadáMemé de lacompanya Boca Rica, dirigida i ca-racteritzada per l’actriu brasileraZilda Maria.

Amb un argument divertit i sen-zill es conta la història de dos bes-sons, durant el procés de gestaciódins la panxa de la mare, l’expe-riència de néixer i la vida fora. Elsrecursos escènics, la música i l’il·lu-minació així com una tècnica acu-

rada van fer gaudir un nombróspúblic qui s’apropà d’una maneranatural i divertida a aquest mónplàstic i suggeridor.

Zilda Maria és una titellaire ambvint-i-vuit anys d’experiència, titu-

lada en pedagogia i té estudis deteatre. L’obra DadáMemé s’ha pre-sentat a Barcelona durant dues tem-porades amb prop de cinquanta ac-tuacions. Actualment Zilda Mariaviu i treballa a Mallorca, impartintcursos de titelles i tallers d’ombresdins el programa “Vine i creix” dela Conselleria d’Educació i Culturai l’Associació d’Igualtat de Drets iIntegració.

Els titelles posseeixen una am-plia expressió i representació dinsles arts teatrals i poden ser de fil, detaula, de guants o interpretats ambombres. A l’espectacle intervenen amés de la manipulació d’objectes ititelles, el treball d’actor, el cant i elmim.

Zilda Maria és una titellaire amb una llarga trajectòria teatral

Pintura i Escultura


talaiaPintura i Escultura


talaia

PPeerree AAddrroovveerr FFuullllaannaa ((CCaammppooss,, 11997733)) ééss sseennssdduubbttee uunnaa jjoovvee pprroommeessaa ddee llaa ppllààssttiiccaa ccoonntteemm--ppoorràànniiaa,, llii aaggrraaddaa iinnnnoovvaarr ii ttrreennccaarr mmoottlllleess ppeerrddoonnaarr ppaass aa llaa iimmaaggiinnaacciióó dduurraanntt llaa ccrreeaacciióó aarr--ttííssttiiccaa.. AAddrroovveerr vvaa ccoommeennççaarr lleess sseevveess ccllaasssseessddee ppiinnttuurraa aall ttaalllleerr ddee TTrriinniittaatt JJaauummee,, ddeesspprrééssvvaa aapprreennddrree lleess ttèèccnniiqquueess ddeell ggrraavvaatt aall MMoollíídd''eenn XXiinnaa aammbb VVííccttoorr AAnnddrreeuu.. AAll 11999988 vvaa rreeaalliitt--zzaarr llaa sseevvaa pprriimmeerraa eexxppoossiicciióó iinnddiivviidduuaall aa PPaall--mmaa.. UUnn aannyy mmééss ttaarrdd vvaa pprreesseennttaarr eellss sseeuuss qquuaa--ddrreess jjuunnttaammeenntt aammbb ll''eessccuullttoorr JJaauummee CCaanneett aa llaaGGaalleerriiaa dd''AArrtt eess PPoorrxxoo.. AAll 22000000 vvaa eexxppoossaarr eellss

sseeuuss ttrreebbaallllss aa llaa GGaalleerriiaa dd''AArrtt MMaattiissooss ddee llaaCCoollòònniiaa ddee SSaanntt JJoorrddii,, eell mmaatteeiixx aannyy vvaa gguuaannyyaarreell cceerrttaammeenn ddee ppiinnttuurraa ddee llaa FFuunnddaacciióó BBaarrcceellóó..LLeess sseevveess oobbrreess ss''hhaann eexxhhiibbiitt aallss AAjjuunnttaammeennttssddee CCaallvviiàà,, AAnnddrraattxx ii MMaannaaccoorr;; aaiixxíí ccoomm aa ll''OOrraa--ttoorrii ddee SSaanntt BBllaaii ii aall CCaassaall ddee CCaa ''nn PPeerree IIggnnaassiiddee CCaammppooss.. AA mmééss aa mmééss,, hhaa ppaarrttiicciippaatt eennccooll··lleeccttiivveess ii iinnddiivviidduuaallss aa llaa GGaalleerriiaa CCuunniivvmmdd''IInnccaa ii llaa GGaalleerriiaa FFrraann RReeuuss ddee PPaallmmaa.. AAddrroovveerreennss ooffeerreeiixx llaa sseevvaa ppaarrttiiccuullaarr iinntteerrpprreettaacciióó ddeemmóónn ii lleess sseevveess vviivvèènncciieess aammbb llíínniieess bbeenn eessttrruucc--ttuurraaddeess ii ccoolloorrss sseevveerrss..

ELIZABETH SÁNCHEZ

-Què és el que més li agrada pintar? - M'atreuen els quadres on s'esce-

nifiquen animals, les imatges en lesque les bísties són les protagonis-tes. De fet, estic fent un bestiari. Lapintura és la forma d'expressió mésgenuïna i el crear escenes és per ami una necessitat. És el resultatd'un joc, es comença sense teniridea del que sortirà i m'agrada queel resultat em sorprengui a mi ma-

teix. Els resultats inesperats són elsmillors.

- Entre el petit i el gran format,quin prefereix?

- M'encanten els espais oberts iescullo sempre els de gran format.A més utilitzo pigments acrílics so-bre tela i tècniques mixtes. M'a-treuen els colors sobris, el contrast,els esmalts metal·litzats, els tonsobscurs, els grisos, verds i negres.Acostumo a preparar les mescles

amb betum de Judea i aigua.

- Sembla que el temaque es representa éssenzill però en reali-tat té una gran com-plexitat...

- Sempre he vol-gut fer alguna cosamolt personal en larepresentació artísti-ca. No cal cansar al'espectador, les im-pressions han d'és-ser duradores i mésque tot agradables.Les combinacionsde formes i colorsens suggereixen in-finitat de coses, totdepèn de la personaque observa. La líniaserveix per descriu-re, concretar i fixarl'aparença de les for-mes tangibles i tam-bé per donar cos atot allò que nomésexisteix en la mentde l'autor. Les línies

ens condueixen i delimiten les for-mes, concretes o abstractes. La lí-nia és el súmmum de la simplici-tat.

-Quins són els seus projectes imme-diats?

- Al 2009 vull fer una exposició ala Galeria d'Art Matisos i participaral certamen de pintura. Continuarépintant encara que no visc exclusi-vament de l'art, treballo en una ges-toria.

Pere Adrover Fullana al seu taller.

Acrílic damunt tela.

Acrílic damunt tela. Acrílic damunt tela.

“La pintura és la forma d'expressiómés genuïna i el crear escenes

és per a mi una necessitat”

Acrílic damunt tela.

Patrimoni Històric


talaiaPatrimoni Històric


talaia

Els 800 anys de Jaume I, les arrels de Mallorca

R.T.

Han passat 800 anysd’ençà del naixementdel rei Jaume I, perso-natge cabdal per a l’i-

lla de Mallorca que va modificar to-talment la seva trajectòria històrica.Amb la conquesta de Mallorca queell va liderar (1229), l’illa va entrardins la cultura catalana i, a travésd’ella, va rebre el llegat de la llen-gua i també de la cultura occiden-tal, bases de la identitat mallorqui-na actual.

El Consell de Mallorca va acordarque el 2008 seria l’Any Rei Jaume Iper tal de recordar la seva figura,biografia i fets, i per celebrar queMallorca, avui, continua essent fi-del a les senyes d’identitat que vallegar. La dedicació de tot un any ala figura del Conqueridor està ser-vint per conèixer millor la seva fi-gura i la inflexió que varen suposarles seves fites.

Jaume I era fill de Pere el Catòlic ide Maria de Montpeller. Va néixerprecisament a Montpeller el 1208 imorí a València el 1276. Compleixgairebé tots els requisits per serconsiderat el català més conegut dela Història. Començant per l’episo-di rocambolesc i molt més llegen-dari que real del seu engendra-ment, quan la seva mare hauria su-plantant una de les amistançadesde son pare, a fi de poder quedarembarassada.

D’aquí es derivà una infànciaforça difícil i complicada per a quiun dia havia de cenyir el ceptre ca-talanoaragonès ja que, per cir-cumstàncies de la política del mo-ment, als tres anys va ser arrabassatdel costat de la mare perquè es fescàrrec de la seva educació el cabdillfrancès Simó de Montfort, amb unadel les filles del qual s’havia concer-tat el matrimoni. I la cosa empitjoràquan als cinc anys quedà orfe depare i mare i, a més, en poder dequi era el causant de la mort delprogenitor, el mateix Simó deMontfort. Tot i així la intervenció

del papa Innocenci III i dels podersfàctics de Catalunya i Aragó féuque finalment aquell infant recalàsa Montsó, a fi de ser educat pelstemplers.

Després d’aquesta etapa infantiltan dura, la cosa no millorà gaire

durant l’adolescència. Al llarg detota la dècada del 1220 Jaume I, me-nor d’edat, hagué d’aguantar lapressió senyorial dels feudals deCatalunya i Aragó, els quals, d’unabanda, es feien càrrec de la tasca degovern, i, de l’altra, controlaven i

erosionaven el poder reial,ja que la presència d’unamonarquia forta anavacontra els seus interessos:si el rei esdevenia fort, elpoder senyorial s’afeblia.Per això Jaume I es va veu-re entrebancat i empanta-negat en nombrosos afersd’aquells anys.

La conquesta deMallorca

Més que per les sevesgestes bèl·liques, entre lesquals cal destacar la con-questa de Mallorca (1229) ila de València (1236), eraconegut per les lleis i fran-quícies que donà als seuspobles, era la manera pa-ternal amb que els sabiaregir i governar i pel seucaràcter franc, obert, lleiali amatent; això el convertíen un dels homes més esti-mats dels contemporanis ide la posteritat.

El 12 de setembre de1229 arribaren a SantaPonça l'estol de naus del rei en Jau-me disposades a conquerir l'illa deMallorca, habitada fins aleshorespels almohades i sota el regnatd'Abû Yahyâ. Dos dies després, i uncop instal·lat l'exèrcit cristià al nordde la ciutat, començà el setge deMadina Mayurqa, la capital del reg-ne, que finalitzà el 31 de desembrede 1229 amb la conquesta de la ciu-tat, fet que commemoram amb laFesta de l'Estendard.

Conquerida la ciutat, només que-daven per reduir els focus de re-sistència de la comarca d'Artà i elsde les muntanyes; els primers esrendiren fàcilment, però els altresno ho feren fins a mitjan 1232.

L'illa va ser dividida en dos bo-cins: un per al monarca i l'altre a re-partir entre els nobles catalans i ara-gonesos que participaren en la con-questa.

Però Jaume I, lluny de conformar-se i dedicar la resta dels seus dies aviure bé i tranquil, amb companyiade les seves nombroses amistança-des, continuà amb una constant tas-ca política al llarg de les dècadesposteriors: intentà impedir la con-solidació del domini francès sobreOccitània mitjançant la diplomàcia,

casà el seu fill Pere (el Gran) ambConstança de Sicília a fi de mante-nir oberta la porta de la Mediterrà-nia, ocupà Múrcia (1266), que des-prés lliurà a Castella i, el 1269, in-tentà una croada a Terra Santa, queno reeixí.

Tot i amb això, els últims anys dela seva vida tornaren a ser durs pera ell, per l’estil de la infància. Lesdisputes, fins i tot violentes entreels fills, els problemes polítics aAragó i les revoltes dels moros deValència el posaren quasi entre l’es-pasa i la paret. A la seva mort (1276)deixava una herència legislativa,institucional i cultural molt impor-tant, tot i que hi havia quelcom unamica estrany: la divisió de la Coro-na entre els fills. Al segle XIII ja nos’usava això que abans havia estatuna pràctica habitual: dividir l’”es-tat”. Però al món catalanoaragonèssempre s’havia fet i Jaume I notrencà el costum, que encara es re-petiria més tard. Tot plegat permetéla creació de la Corona de Mallorca,una entitat artificial que va sobre-viure durant els setanta anys poste-riors a la mort de Jaume I. Aquestfou un altre dels seus llegats, forçacontrovertit i discutible.

Actes commemoratiusEl Consell de Mallorca ha fomen-

tat durant tot l’any 2008 la celebra-ció de conferències a nombrososmunicipis, l’edició de publicacionsi la realització d’exposicions al vol-tant de la vida de Jaume I com ainstruments per apropar la seva fi-gura a la ciutadania.

De fet, la Diada de Mallorca delpassat mes de setembre va fixar es-pecialment la seva atenció enaquest magne aniversari. I no caldeixar de banda l’exposició auspi-ciada conjuntament pel Consell deMallorca, la Generalitat de Cata-lunya, el Museu d’Història de Ca-talunya i l’Obra Social de Sa Nos-tra titulada “Jaume I. Geografia,fets i memòria” que es pot visitaral Centre de Cultura de Sa Nostra,de Palma, fins el dia 29 de novem-bre.

És aquesta una oportunitat perconèixer de prop el rei Jaume I elConqueridor i les conseqüènciesque els seus actes tengueren per auna illa que li deu bona part delstrets diferencials i la personalitatpròpia. Mallorca reconeix així lesseves arrels i les recorda amb or-gull i sentiment.

Premsa Forana


talaiaPremsa Forana


talaia

L’Associació de Premsa Forana recupera els seus premis periodístics A la Diada celebrada a Sóller es varen lliurar els guardons en les modalitats

de disseny, fotografia, opinió, entrevista i reportatge

E.S.

Després de mésd’una dècadad ’ a b s è n c i a ,l ’Associac ió

de Premsa Forana de Ma-llorca va tornar a convocarels seus premis periodís-tics. El lliurament de lescondecoracions –en lesmodalitats de disseny, fo-tografia, opinió, entrevistai reportatge- es va fer du-rant la diada anual que vatenir lloc a Sóller. L’acte vacomptar amb la presènciadel president del GovernBalear, Francesc Antich.

El jurat ha estat integratper Neus Fernández, en re-presentació de la Direcció Generalde Comunicació del Govern –patro-cinadora dels premis-; Lluís Mes-tres, cap d’informatius de RàdioNacional a les Illes Balears; Maria-bel Pocoví, responsable de l’Àreade Relacions amb els Mitjans deComunicació de la Universitat deles Illes Balears; Miquel Àngel Do-ra, fotògraf de natura; i Rafel MariaCreus, Subdirector de Televisió deMallorca, havia estat l’encarregatd’escollir els treballs de major qua-litat d’entre els presentats per lespublicacions associades.

Els guardonatsEn l’apartat de disseny la guanya-

dora va ser la publicació “El Felanit-xer” pel seu conjunt deportades. “L’Especial deSant Antoni” de “SaPlaça” i el suplement“Mercè Rodoreda. 100anys del seu naixe-ment” de “Campanet”meresqueren també unamenció del jurat.

En fotografia, el pre-mi fou per la imatge dela portada de “Can Pi-cafort”, feta per FèlixEstelrich, titulada “Plat-ja de Can Picafort”. Les

finalistes foren “Homenatge a RafelNadal” de Catalina Cortés i MarinaGiménez publicada a “Cent perCent” i la fotografia de portada deRafel Pisà de “Coanegra”.

En la modalitat d’article d’opinióel premi va recaure sobre “L’homedels caramels” de la secció Qua-derns de Fum Major, de MiquelCardell, publicat a “Llucmajor dePinte en Ample”. “Vull un trenPayà”, de Mateu Moll i Ramonell,publicat a “Bona Pau”, i “Juny. Quidies passa...”, de Joan GelabertMas, aparegut a “Fent Carrerany”,foren els finalistes.

L’entrevista guardonada fou l’e-laborada per Joan Vicens, de “Veude Sóller”, en la persona d’Agustí

Serra Soler. “Llum d’Oli”, per la se-va entrevista a Maria Ripoll Garau“Marió”, feta per Margalida Barce-ló, i “Sa Plaça”, per l’entrevista englosa a Mateu Xurí, feta per MiquelÀngel Tortell, resultaren ser els tre-balls finalistes.

I, per últim l’extens treball “Lesmestres de Pollença”, de Maria Ro-sa Albis Ferragut, publicat a “PuntInformatiu Pollença”, va ser consi-derat el millor reportatge per partdel jurat i la millor obra de tot elconjunt. “Cent per cent”, pel treball“Cinc anys de govern i una llargallista de promeses incomplides”, deCati Serra i Càndida Vives, i “Dies iCoses” per “Especial Blai Bonet1997-2007. L’espai de les llibertats

difícils”, coordinat perPau Vadell, també ten-gueren una menció deljurat.

En el transcurs dellliurament dels premis,el president del GovernBalear, Francesc Antich,va lloar “el paper verte-brador i cohesionador”del territori de PremsaForana, alhora que vadestacar la importànciaque tenen el mitjans enl’àmbit municipal “per

Una entitat amb 44 publicacions

Després de les incorporacions de les revistes “Can Picafort”,“Quart Creixent” –de Santa Maria- i “Talaia” –de Campos-,l’Associació de Premsa Forana de Mallorca compta amb 44publicacions que sumen unes 800 edicions a l’any reparti-

des per la major part dels municipis de l’illa.Un dels projectes que Premsa Forana està desenvolupant és el de la

digitalització de la seva magna hemeroteca. Són trenta anys de periodis-me a la part forana mallorquina que, ben aviat, estarà disponible per atot el públic a través d’Internet.

Un conveni signat recentment amb la Universitat de les Illes Balearspermetrà que la meitat de la premsa editada en les tres darreres dècadesals pobles de Mallorca s’incorpori a la seva Biblioteca Digital Científicaen format PDF i sigui possible, no només consultar-la, sinó també realit-zar-hi consultes a través d’un cercador.

a mantenir informats els veïns detots pobles de l’illa”.

Per la seva banda, el president dePremsa Forana, Gabriel Mercè, varecalcar que els premis serveixen per“treure a la llum tot un materialocult, de gran qualitat, que sol ro-mandre sols en l’àmbit de difusiód’una sola publicació” i va anunciarla continuïtat dels premis en el futur.

El lliurament dels premis i el pos-terior dinar, celebrat al Gran HotelSóller, foren la culminació d’una dia-da que començava de bon matí ambla presentació del portal MediAD,desenvolupat per la Fundació IBIT,de contractació d’espais publicitaris.Premsa Forana ha estat convidada aintegrar-se en la plataforma per fermés visibles les seves ofertes. A con-tinuació tengué lloc l’Assemblea Or-dinària anual, en la que es va donarcompte de les consecucions del da-rrer exercici.

La Diada també va incloure una

Membres de la APFM durant la jornada celebrada a Sóller.

recepció a l’Ajuntament de Sóller,en la qual el batle, Guillem Bernat,va saludar les prop de 40 publica-cions assistents i va recordar la vo-

cació periodística de la ciutat, quecompta amb dos setmanaris en ac-tiu; i una visita guiada pel centre dela vila.

Els premiats junt al president del Govern Balear, Francesc Antich; ladirectora general de Comunicació, Gina Garcías; i el president deAPFM, Gabriel Mercè.

RAMÓN QUIÑONERO

En tots els po-bles que arri-baren a ungrau suprem

d’elevació de l’esperit,trobem el pas immor-tal de la dona bella.Ella no ve al món, comles altres, per sentir lesíntimes delícies de l’a-mor, ni per donar fillsa la família. La sevapossessió material norepresenta res. La do-na bella és la muller detots els grans esperits,l’amant adorada deljovent, la fecundacompanya de les nitsserenes del poeta.

Laborem per crear en lacivilització dels nostresfills, la dona que els enci-si amb el domini terrenalde la seva carn, que elstrastorni amb la miradahumida dels seus ulls ise’ls emporti amb l’amorespiritual de la seva grà-cia.

L’esperit de finesa nopodrà ésser altre cosa queuna virtut humana. Capfilòsof no ha pensat finsara a incloure l’esperit definesa entre els atributsde Déu. És infinit, etern,principi i fi de totes lescoses; es perfecte i, com atal, realitza la bellesa i lajustícia absolutes, peròno diem d’ell que sigui fi;no perquè en ell hi hagini pugui haver-hi capmàcula de grolleria, niperquè es tracti d’un atri-but essencialment relatiu,ja que no ho és més queels de bellesa i de bondati, com hem concebut labellesa i la bondat abso-lutes, podríem concebrela finesa, com en parlard’elegància ens mante-nim dins un horitzó es-trictament humà.

Algú ha deixat dit queels objectes bells sónsuaus i delicats; i com acoses suaus cita la pelld’una dona bella, les fu-lles brunyides vellutadesde certs arbres, la finavestidura dels animalsbells; i com a coses deli-cades indica, en el regnevegetal, la murtra, el ta-ronger i l’ametler, quesón més aviat majestuo-

sos. En ponderar la belle-sa de la dona l’atribueix ala seva timidesa natural,que correspon psicològi-cament a aquelles duesqualitats físiques.

Així podríem dir queentren en el concepte definesa tres elements, enels quals s’enclouen totsels altres: corporalment lacosa prima es fina, espiri-

tualment l’anima fina esaguda, pel que toca a larelació amb el món l’ésserfi és suau.

La finesa es una quali-tat i si ajuntem amb lesdues paraules llurs sen-tits, direm que l’esperitde finesa és la virtut dediscernir, de cobejar i decrear aquella qualitat delséssers fins.

Literatura

ggeenneerr 22000099

talaiaMedi Ambient


talaia

Presentat un estudi sobre el ParcNacional Cabrera i el seu entorn

La Conselleria deMedi Ambient iOceana hanpresentat l’in-

forme sobre el Parc Na-cional de Cabrera realit-zat per l’organitzacióconservacionista inter-nacional. El consellerGrimalt va destacar laimportància d’aquest es-tudi que ha investigatels fons marins del parcnacional i de les aigüesdels voltants, fora del’àmbit de protecció, aixícom de la Reserva Mari-na de Migjorn. Un totalde 8.000 hectàrees han es-tat mostrejades per tal dedocumentar els ecosiste-mes d’aquest espai natu-

ral protegit, tan importanti emblemàtic per a les IllesBalears. Grimalt ha mani-festat que s’ha detectat

una zona a l’est i fora delparc molt ben conservadaon hi ha boscos de laminà-ria que s’haurien de prote-

gir. En aquest sentit, elconseller ha explicat quedes de la ConselleriadeMedi Ambient se se-guirà insistint i recla-mant la transferència,per part de l’Estat, d’a-quest espai amb els re-cursos econòmics sufi-cients. Finalment, Gri-malt ha explicat que laConselleria afronta lagestió de Cabrera comun repte il·lusionant i,per això analitzarà enprofunditat les propos-tes d’Oceana pel que fa al’augment de l’àrea pro-

tegida, la preservació dedeterminats hàbitats i l’e-laboració de plans de re-cuperació.

Medi Ambient recomanaals ajuntaments

un consum responsabled’electricitat durant

les festes

La Conselleria de Medi Am-bient, a través de la DireccióGeneral de Canvi Climàtic iEducació Ambiental, ha ani-

mat els ajuntaments de les Illes Bale-ars a fer un consum responsable del’energia elèctrica durant les properesfestes de Nadal i Any Nou. En aquestsentit, la Direcció General de CanviClimàtic i Educació Ambiental ha pro-posat i recomanat als municipis quel’encesa dels llums de Nadal es limitidel 6 de desembre al 6 de gener (amb-dós inclosos), de 18 a 21 hores, llevatdels dies més assenyalats: 24 de de-sembre (Nit de Nadal), 25 de desem-bre (Nadal) i 5 de gener (Nit de Reis),jornades en les quals els llums po-drien encendre’s fins a les 24 hores, i el31 de desembre (Nit de Cap d’Any),

amb més presència festiva al carrer,fins a la 1 de la matinada. Un consumresponsable pot suposar una aporta-ció important a l’estalvi energètic i a lareducció d’emissions de gasos d’efec-te hivernacle sense afectar els interes-sos del sector comercial ni la il·lusió dela població a l’hora de passejar pel ca-rrer durant aquestes dates.

9.300 exemplars d’aus,mamífers i rèptils hanestat recuperats pelCOFIB en els darrers

quatre anys

El conseller de Medi Ambient,Miquel Àngel Grimalt, ha pre-sidit la jornada de portes ober-tes en el Consorci per la Recu-

peració de la Fauna de les illes Balears(COFIB), on han participat unes 200persones que al llarg de l’any han lliu-rat un animal a aquesta entitat i hantingut l’oportunitat de contemplar-los.

En el darrers 4 anys, el COFIB harecuperat gairebé 9.300 animals, en-tre aus, mamífers, rèptils, etc., delsquals gairebé 3.700 han estat allibe-rats posteriorment. Just l’any 2007 esvaren recuperar més de 2.000 elsexemplars i el 2008 varen ser 1.670.Davant aquestes dades, el consellerde Medi Ambient ha fet una crida ala ciutadania i ha demanat a la gentque tingui molt esment a l’hora d’ad-quirir animals de companyia, espe-cialment els exòtics. Grimalt ha ex-plicat que ara que venen les festes deNadal i Reis hem de tenir clar que elsanimals són éssers vius i no els po-dem tractar com a juguetes. La majo-ria dels animals exòtics que arribenaquí, són exemplars que una vegadaadults s’abandonen i poden suposarun perill seriós per la fauna autòcto-na de les nostres illes. Els principalsanimals exòtics que arriben a aques-tes instal·lacions del COFIB són tor-tugues d’aigua, conills d’angora,iguanes, lloros, fures i moneies.

L’esperit de finesa

El Racó del Poeta

Gener fredorencPer Maria del Carme Roca Salvà

Gener!...Mes de boira i de fredor!...De bon matí els carrers banyats lluen,

mentre la gent es queixa del temps. Obrir la porta és percebre el gel

que es fica a dins, sacsejant la pell,fent-li patir fred fins estremir-se;talment com si sentís un trepig

de centpeus, d’aranyons, de formigues,que ens produeix una tremolor

com la dels llampecs quan es passegenpel cel plujós les nits d’hivernada.

13

Iniciatives Empresarials


talaiaIniciatives Empresarials


talaia

Noves propostes gastronòmiquesper a la comarca

El restaurant “Asador es Teatre” ens ofereix l'autèntic rostidor de rodament i graella argentina

C.R.

En un entorn privilegiat -si-tuat al casc antic de Ses Sa-lines- es troba el Restau-rant Asador es Teatre.

Aquesta magnífica edificació ha es-tat catalogada com a patrimonihistòric, els orígens de la qual es re-munten al segle XIX.

Després d'una important obra dereforma i rehabilitació, la primave-

ra del 2008, l’antic casal va passar aconvertir-se en el primer centre gas-tronòmic de la comarca amb unaoferta complementària molt inte-ressant.

Així doncs, el complex posseeixel restaurant anomenat Asador esTeatre, l'especialitat del qual són lescarns fetes a la graella i rostidor ar-gentins; una Galeria d'Art amb elmés representatiu de la plàsticacontemporània; un antiquari a cà-

rrec de la restauradora MiquelaGarcies Manresa; la tenda de roba“La Martina”; i un petita bodegaamb els millors vins de les denomi-nacions d'origen espanyoles i ma-llorquines.

Han assumit la direcció del centreel prestigiós cuiner Manuel Baraho-na (Manolo) i Ramón Puigcercós. Eldisseny dels logotips, decorats i es-tris ha corregut a càrrec del pintorHoracio Sapere. Enhorabona!

La Galeria d'Art acull el més representatiu de l'art contemporani

Manolo i Ana a la porta de l'antic casal que s’ha convertit en el primer centre gastronòmic amb oferta complementària.


talaia


Vida Municipal • Llucmajortalaia

El nou batle de Llucmajor promet treball,respecte i diàleg durant el seu mandat

Joan Jaume Mulet va ser investit amb els vots en solitari del PP REDACCIÓ.

Al Ple extraordinari de laCorporació Municipalde Llucmajor, celebrat el10 de desembre, es va

elegir com nou batle a Joan JaumeMulet del Partit Popular. Cadagrup polític va votar el seu cap dellista, menys Guillem Roig, d'ASI,que va donar el seu vot al socialistaJoan Jaume Sastre.

El resultat de la primera i únicavotació va ser de 10 vots per a JoanJaume Mulet (PP), 8 vots per a JoanJaume Sastre (PSOE), 2 vots per aJoana Lluïsa Mascaró (Bloc) i 1 votper a Joan Oller (UM). No existintmajoria absoluta, per a la que erennecessaris 11 vots, ha quedat pro-clamat batle Joan Jaume Mulet (PP),cap de la llista més votada en les úl-times eleccions locals. L'ordre deldia també incloïa el previ nomena-ment i presa de possessió d'un nouregidor del Partit Popular, AntoniCampos, qui ha passat a ocupar laplaça deixada per Lluc Tomàs.

Durant la sessió no hi va havertorn de rèplica ni contrarèplica, so-lament una intervenció de cadagrup. Joan Jaume Mulet va propo-sar per als pròxims dos anys i migtreball, respecte i diàleg. "Hem d'es-tar tots oberts al diàleg, perquè elciutadà ens ho reclama i ens ho exi-geix. Per resoldre els seus proble-mes i demandes haurem de debatreel que faci falta, fins arribar al con-sens" va dir Jaume a la vegada queva assenyalar la difícil situació perla que travessen els ajuntaments,"Sé que no serà tasca fàcil, però ambseny i responsabilitat per part detots estic segur que ho aconsegui-rem". Finalment, Jaume va recordarLluc Tomàs, l'home i l'amic que estàreivindicant la seva honestedat da-vant la Justícia.

El portaveu del PSOE va reclamarque l'acció del govern municipal si-gui honrada, transparent i eficient,que es torni a l'ajuntament la quan-titat de 681.450 euros imposada pel

jutge, així com la realització d'unaauditoria comptable externa.

La regidora del Bloc va expressaramb severitat que no els donaval'enhorabona perquè hi havia una

sentència judicial condemnatò-ria; no obstant això, els va desit-jar "sort" en aquesta nova etapa.Joana Lluïsa Mascaró va dir queencara quedaven dubtes i pre-guntes per resoldre. "No signa-rem cap pacte antinatura. Conti-nuarem fent oposició necessàriai dura i oferint la mà estesa a lacol·laboració en aquelles iniciati-ves que desitgin de consensuar".El regidor d'ASI va reconèixerles seves errades i el d'UM va su-bratllar que hi ha d'altres formesde governar. Joan Oller va dirque l'actual crisi econòmica fanecessària una política valentaper sortir-ne d'ella i va prometreacords puntuals per facilitar lagovernabilitat a l'ajuntament.

A l'acte d'investidura ha estatpresent tota la cúpula regional iinsular del Partit Popular, en-capçalada per Rosa Estaràs, Joan

Rotger i Guillem Estarellas; aixícom el president del Partit Popularde Llucmajor, el diputat GasparOliver, i vuit alcaldes d'altres tantsmunicipis de l'Illa.

Joan Jaume Mulet durant el seu discurs d’investidura.

Tractamentfitosanitari de les

palmeres des'Estanyol

REDACCIÓ.-

La segona setmana de de-sembre, els operaris del'empresa municipal deserveis de Llucmajor,

LLEMSA, van iniciar les tasques depoda de les palmeres de s'Estanyolde Migjorn, una vegada la Conse-lleria d'Agricultura i Pesca va do-nar l'autorització respectiva.

Conjuntament amb la poda es vadur a terme un tractament fitosani-tari de les palmeres, amb l'objectiude protegir-les del possible atac del"becut vermell", un insecte que haacabat amb la vida de molts fassersa l'Illa, com a la veïna localitat de saRàpita de Campos. Precisament,aquesta poda s'ha de realitzar enèpoca de fred, que és quan hi hamenys perill de moviments agres-sius del "becut vermell", segons elsexperts.

Llucmajor • Vida Municipal

Estalvi energètic en lail·luminació nadalenca

REDACCIÓ.

Conscients de la necessi-tat d’estalviar energia ide reduir les emissionsde CO2 a l’atmosfera,

el municipi de Llucmajor ha posaten funcionament la seva il·lumi-nació nadalenca amb nous equipsde plom de molt baix consum.Amb aquesta mesura s’aconse-guirà un estalvi energètic de275.000 watts diaris i s'evitarà la pro-ducció de més de tres tones de diò-xid de carboni. L'Ajuntament ha ad-quirit 88 nous equips d'aquestes ca-racterístiques, per un total de 23.000euros, amb un consum quasi inapre-ciable (uns 0'1 vats per unitat) quesuposa que les antigues unitats queconsumien 1.000 W passin ara a con-sumir 10 W. Durant les festes s’utilit-zaran 650 mòduls d'il·luminació na-

dalenca, distribuïts a carrers i placesdels 18 nuclis urbans del terme mu-nicipal. A la ciutat de Llucmajor s'-han instal·lat 194 mòduls d'il·lumi-nació, 184 a s'Arenal i 272 a la restade nuclis urbanitzats de la costa, desde Son Verí fins a s'Estanyol de Mig-jorn. En total, aquests ornaments escomposen de 3.440 metres de mi-crolàmpada. El pressupost total de lainstal·lació és de 73.000 euros.

Exposiciócol·lectiva de

betlems REDACCIÓ.

Un any més s'ha tor-nat a presentarl'exposició col·lec-tiva de pessebres a la

ciutat de Llucmajor. En aquesta cin-quena edició, promoguda pel seuAjuntament, hi han participat onzebetlems de la localitat amb peces

originals elaboradesen fang, fusta, cartró itela. Algunes de lespeces han estat here-tades de pares i pa-drins, i formen part dela tradició nadalenca.

Els betlems han es-tat situats a diversosllocs de la ciutat, dos

dels quals pertanyien als ordres re-ligiosos de l'Esglèsia de Sant Mi-quel i del Convent de Sant Bona-ventura. Els altres eren de particu-lars.

Antoni Campos, nou regidor de l’Ajuntament.


Santanyí • Vida Municipal talaia


Vida Municipal • Llucmajortalaia

La transferència de lescompetències en matèria

de caça als consellsinsulars és imminent

REDACCIÓ.

Durant la trobada de lessocietats de caçadors deles Illes Balears celebra-da al Centre Cinegètic

Capocorb de Llucmajor, la Conse-lleria de Medi Ambient ha informatque la transferència de les com-petències en matèria de caça alsconsells insulars és imminent, detal manera que podria ser efectivadurant el proper mes de març.

Per altra banda es van presentarles noves instal·lacions de recorre-gut de caça que han estat inaugura-des amb la tirada al plat benèfica dela Conselleria de Medi Ambient.També se celebrà una reunió ambels directius de totes les societats iclubs en matèria cinegètica de lesIlles, en el marc de la qual es tracta-ren diversos temes prioritaris rela-cionats amb la gestió de la caça. LaConselleria de Medi Ambient ha re-alitzat el repartiment de 4.000 per-dius de repoblació entre les entitatsque gestionen els vedats locals deles illes que compten amb societatconstituïda. El repartiment s’ha fetproporcionalment al nombre d’-hectàrees gestionades, entre d’al-tres criteris, i les perdius seran des-tinades a reproducció per a la prò-xima temporada. Trobada de les societats de caçadors de les Illes Balears.

Trobada de Cançons de Nadal a s'ArenalREDACCIÓ.

Més de 600 escolarsde segon i tercer ci-cle de primària id'ESO, dels col·le-

gis Francesc de Borja Moll, Coo-perativa Son Verí Nou, La Por-ciúncula, Els Tamarells, s'Algar,CP Son Verí i Sant Vicenç dePaül han participat a la XXIITrobada de Cançons de Nadal,que s'ha celebrat a l'Església Pa-rroquial de s'Arenal de Llucma-jor.

Aquest tradicional acte nada-lenc, que ha omplert cada dia degom a gom el recinte religiós, hacomptat amb l'organització con-junta de la Parròquia de s'Are-nal, l'Ajuntament de Llucmajor iels Amics dels Reis d'Orient.

66 casos de violència contra les dones i90 ordres d’allunyament ha tramitat la

Guàrdia Civil de Santanyí durant el 2008REDACCIÓ.

La violència de gènere conti-nua sent, per desgràcia, unacruel realitat present a lanostra societat. Així ha que-

dat reflectit en les dades que es va-ren fer públiques a una taula rodonaorganitzada per l’Ajuntament deSantanyí amb motiu del Dia Interna-cional contra la violència de gènere.

A l’auditori de l’Escola de Músicaes va celebrar la taula rodona convo-cada des del departament de ServeisSocials, on també hi assistiren elscaps de la Guàrdia Civil de Santan-yí, que deixaren al públic bocabadati, al mateix temps, alarmat, quan ex-posaren la xifra de casos de maltrac-tament contra les dones que s’hanproduït en el municipi de Santanyí ipart de ses Salines durant l’any2008. Un total de 66 casos de violèn-cia de gènere i la tramitació de 90 or-dres d’allunyament de l’agressorcontra les víctimes és el resultat de latasca duta a terme per un dispositiude cinc agents de la Guàrdia Civilque tracta només aquesta especiali-tat. Un altre aspecte que va assenya-lar l’inspector en cap del Quarter,fou que la major part de les denún-cies eren formulades per la poblacióestrangera, mentre que la del núme-ro de residents era menor.

A l’acte va assistir la regidora deServeis Socials, Maria Pons; l’advo-cada i assessora jurídica del departa-

ment de Serveis Socials de l’Ajunta-ment, Margalida Ferrando; l’agentde la Policia local Ceferina García,especialitzada en fer el seguiment ales persones que han estat víctimesde violència domèstica; la psicòloga,Margalida Adrover; i la treballadora

social de l’Ajunta-ment Agustina Rigo.

La gent va acudirde forma multitu-dinària i entre el pú-blic es trobaven gai-rebé tots els regidors,comptant amb el ba-tle, Miquel Vidal, en-tre ells. El debat vadurar bastant detemps, ja que moltespersones presents al’acte, es varen inte-ressar molt per

aquest tema i feren preguntes tant anivell social, com jurídic. També va-ren exposar altres qüestions comper exemple el maltractament, so-bretot psicològic, però en alguns ca-sos també físic, de les dones cap a laseva parella masculina.

Escolars de primària i d’ESO han participat a la trobada.

Xerrades informatives perfomentar bones pràctiques

ambientals entre elsfuncionaris

REDACCIÓ.

L’Ajuntament de Santanyí ha dut a terme una sè-rie de xerrades informatives amb els treballa-dors dels distints departaments municipals, so-bre les bones pràctiques ambientals que es po-

dran realitzar durant la jornada laboral. L’objectiud’aquesta iniciativa és fer arribar a tots els treballadorsdel consistori unes nocions bàsiques sobre la gestió am-biental a les dependències municipals i establir unespràctiques d’oficina que condueixin a una reducció del’impacte ambiental provocat per l’activitat de cadascundels treballadors tant de manera individual comcol·lectiva. Encara que aquest impacte es pugui perce-bre com a poc significatiu o baix, sempre es poden dur aterme petites accions encaminades a la seva prevenció oreducció. Els principals conceptes sobre els que s’ha in-format són la reducció del consum energètic i la reutilit-zació, recuperació i reciclatge de diferents materials. Perposar en pràctica algunes de les mesures explicades,l’Ajuntament ha instal·lat a cada departament un conte-nidor de cartró per reciclar el paper, ja que és un delselements més utilitzats.

Al·legacions contra la pujadade l’ IBI

REDACCIÓ.

Ala sessió plenària celebrada el passat 3 de no-vembre es va aprovar inicialment la modifi-cació de les ordenances fiscals per l’any 2009dels Impost sobre Béns Immobles (IBI); l’im-

post sobre vehicles; taxa per recollida i eliminació defems; taxa de clavegueram; taxa pel Servei d’ensen-yança a l’escola municipal de música; i taxa pel centred’estades diürnes, en que s’incrementen les quotes tri-butàries.

Complint amb el termini d’exposició pública de tren-ta dies per presentar al·legacions o reclamacions, UnióMallorquina de Santanyí ha mostrat la seva disconfor-mitat amb l’increment de l’Impost sobre Béns i Immo-bles (IBI) que pujarà un 7’5%., considerant el període derecessió econòmica que afecta directament a la butxacadels ciutadans. UM ha recordat que l’any 2009 tambés’aplicarà la revisió del cadastre que si s’afegeix provo-carà una pujada desproporcionada.

Per tant ha demanat la congelació del tipus impositiude l’IBI per a l’exercici 2009. Una segona al·legació a laproposta d’ordenança reguladora de l’IBI té a veureamb l’ampliació de les bonificacions previstes, en un10% per fill a les famílies que no arriben al 1’7 del salarimínim interprofessional (SMI) i per a majors de 65 anys

que rebin pensions no contributives. Així com l’exemp-ció de l’IBI a les famílies amb ingressos inferiors el 1’5del SMI.

UM demana a l’Ajuntament lacessió de terrenys a l’ABAQUAmitjançant escriptura pública

REDACCIÓ.

Unió Mallorquina de Santanyí ha criticat lamala gestió que fa l’equip de govern munici-pal respecte al projecte d’instal·lació de labomba impulsora del clavegueram de Ca-

longe a l’EDAR de Cala Ferrera, responsabilitzant al’Agència Balear de l’Aigua i Qualitat Ambiental (ABA-QUA). UM considera necessària la “cessió formal” delsterrenys mitjançant escriptura pública, així com ja es vafer amb els terrenys d’ampliació de l’EDAR de Calad’Or fa tres anys. “No es tracta de tirar pilotes fora res-ponsabilitzant a altres administracions, en lloc d’inten-tar solventar els problemes que viu el municipi de San-tanyí. El nucli de Calonge necessita que el claveguerames posi en funcionament el mes aviat possible” va as-senyalar UM en un comunicat de premsa.

Reunions de Fòrum Ciutadà

REDACCIÓ.

L’Oficina Agenda Local 21 de Santanyí ha convo-cat a tots els residents del municipi a noves reu-nions del Fòrum Ciutadà per valorar les accionsrealitzades durant l’any 2008 i presentar les que

durà a terme el consistori durant l’any 2009, compresesdins el Pla d’Acció aprovat pel Comitè Insular Especia-litzat i la Comissió Balear de Medi Ambient. A les reu-nions celebrades a Santanyí i Cala d’Or, els residentshan pogut aportar noves propostes d’actuació per mi-llorar el municipi i elegir el dia i lloc que millor els con-vingui per assistir al Fòrum Ciutadà.

Santanyí • Vida Municipal talaia


Vida Municipal • Santanyítalaia

ggeenneerr 22000099 21

Cala d’Or disposa d’un nouquarter per a la Policia Local

REDACCIÓ.

Mitjançant un senzillacte protocol·lari esvaren inaugurar lesnoves oficines de la

Policia local ubicades al Poliespor-tiu cobert, del carrer Sementer, deCala d’Or. L’acte va començar guar-dant un minut de silenci per lesquatre víctimes de l’enfonsamentd’un hotel de Cala Rajada els da-rrers dies. Acte seguit, el batle deSantanyí, Miquel Vidal i el directorgeneral d’Interior, Sebastià Amen-gual van tallar la cinta. També hieren presents el regidor d’Interior,Llorenç Galmés; el delegat de Calad’Or, Álvaro Solana; i el regidor deManteniment, Miquel Contestí.

Aquesta nova instal·lació oferirà elservei durant les 24 hores al dia ipretén donar solucions als proble-mes d’inseguretat ciutadana que s’-han anat detectat durant els darrersanys en el nucli turístic de Cala d’Or.El nou quarter disposa d’unes àm-plies oficines, modernes i funcio-nals. L’edifici consta de tres despat-xos, un vestuari i sala de juntes i unacambra amb el material policial. Laplantilla de la Policia local de Calad’Or està composta per 23 agents,dels quals, hi ha tres oficials i un ofi-cial en cap, que s’encarregarà de dis-tribuir les tasques de tot el personal.El quarter de la Policia local de San-tanyí no desapareix, ja que hi hauràun retén de vuit agents que estaran al’edifici de l’Ajuntament.

El regidor Galmés va explicar queel nou quarter de la Policia local deCala d’Or era “un deute històric”davant el creixement de la poblaciói, en conseqüència, del nombre d’a-gents. El regidor també va destacarla gran col·laboració que reben de laGuàrdia Civil i dels voluntaris deProtecció Civil. El delegat de Calad’Or, Álvaro Solana, va expressar laseva satisfacció de comptar amb unedifici propi i un servei policial deproximitat, especialment per resol-dre conflictes durant la temporadaturística alta.

Per la seva part, el batle Vidal vajustificar la necessitat de tenir unquarter on feia més falta i on espresenten més denúncies. D’altrabanda, el director general d’Inte-rior, Sebastià Amengual, va desta-car la gran tasca que realitza la Poli-cia local en la solució de problemes

ciutadans i prevenció de delictes.Amengual va anunciar una nova lí-nea de subvencions de vehicles imés dotació de policies turístics. Fi-nalment les autoritats saludarentots els policies presents a l’acte i fe-ren un recorregut per les instal·la-cions.

El batle Miquel Vidal i el director general d’Interior Sebastià Amengual vareninauguar les instal.lacions del nou quarter.

Membres de la Policia Local junt a les autoritats.


Campos • Vida Municipal talaia


Vida Municipal • Campostalaia

Sopar solidari a favor dels ninsapadrinats a la República Dominicana

Actes commemoratius per conscienciarsobre la violència masclista

REDACCIÓ.

Al restaurant Ca'n Cos deCampos va tenir lloc elsegon sopar solidari or-ganitzat per l'Associació

Campos Solidari, amb la finalitat derecaptar fons destinats als nins apa-drinats que l’esmentada associacióté a la República Dominicana. Prop

de 200 persones varen assistir a l'ac-te, entre particulars, padrins, auto-ritats locals i missioners. Al finaldel sopar, la secretària de l'entitat,Maria Victòria, va informar de lesactivitats portades a terme per l'as-sociació en la zona de Villa Váz-quez, Palo Verde, Puerto Arturo iSantiago. També va assenyalar queal moment existeixen 216 nins apa-

drinats a la República Dominicana.D'altra banda, el president de l'as-sociació, Gabriel Mas, ha volgut re-tre un petit homenatge a AntoniLladó mort el passat mes de març iva agrair els voluntaris per la sevaconstància i col·laboració. La vetlla-da es va tancar amb rifes de dife-rents objectes i la projecció d'imat-ges dels nins i el seu entorn.

Junta directiva i voluntaris de l’Associació Campos Solidari.

Fogueró de Santa Catalina

REDACCIÓ.

Un any més els campaners han tornat a cele-brar el fogueró de Santa Catalina per comme-morar l’onomàstica d’uns dels noms més tra-dicionals del poble. Prop de 300 persones es

donaren cita davant l’ajuntament. El batle Guillem Gi-nard i el regidor Joan Juan donaren el sus a la festa ambl’encesa del fogueró. Acte seguit es van començar a to-rrar les sobrassades, botifarrons i carns. Algunes perso-nes duien els seus propis embotits de matances, mentreque altres optaren per comprar el tiquets. Els grups mu-sicals “Caliu” i “Pinyol Vermell” amenitzaren la vetlla-da, animant a la gent a ballar el tradicional ball de bot.

REDACCIÓ.

Amb motiu del dia inter-nacional contra laviolència de gènere,l’Associació de Dones

Campaneres va organitzar una tau-la rodona amb la projecció de lapel·lícula “Arròs bomba”, basadaen el llibre del mateix títol de JaumeVidal Alcover i adaptada i dirigidaper Gabriel Mayans Femenies.

A l’encontre varen assistir la regi-dora de Benestar Social de l’Ajunta-ment de Campos, Francisca Sureda;la ex directora de l’Institut Balearde la Dona, Isabel Llinàs; la respon-sable del seguiment de les donesmaltractades de l’Ajuntament deSantanyí, Ceferina García; el direc-tor de cine super-8, Gabriel Ma-yans; la metgessa de família delPAC de Campos, Teresa Albiol; lapresidenta de l’Associació de Do-nes Campaneres, Maria Jaume; icom a moderador Joan Pomar Mir.

Després d’una introducció al te-ma, els ponents varen aportar les

seves experiències i opinions, desde la perspectiva de la seva feina.Així doncs, Ceferina García va ex-plicar el protocol de seguiment dedones maltractades per part de lapolicia local.

La regidora Francisca Sureda vafer referència a les dades de Cam-

pos i va donar compta dels serveis iajudes que presten els Serveis So-cials del consistori. La doctora Al-biol va destacar les actuacions se-guides a urgències de l’hospital idel PAC. Tots els participants vancoincidir en assenyalar la necessitatde prevenir i d’educar en l’igualtat.

Joan Pomar va fer de moderador de la taula rodona sobre la violència de gènere.

El pressupost que gestionaràel consistori durant el 2009serà de 12’8 milions d’euros

REDACCIÓ.

El ple de la Corporació Municipal de Camposva aprovar els pressuposts que gestionarà du-rant el 2009 i que ascendeixen a 12’8 milionsd'euros, un 10,2% més respecte al 2008. Des-

prés de l'habitual debat en el tema dels comptes muni-cipals, l’equip de govern UM-CpC va aprovar els pres-suposts corresponents al proper any. La portaveu del’oposició PP-CC, Margalida Ginard els va qualificard’irreals, mentre el batle va defensar el contrari i va cri-ticar la mala gestió econòmica de les legislatures passa-des que han provocat l’esfondrament de les arques mu-nicipals.

A la partida de despeses s'inclouen els capítols corres-ponents a les despeses de personal, bens corrents i ser-veis, i inversions. A l’apartat d’inversions hi està con-templat el projecte d’embelliment del centre històricque inclou una millora de la Plaça de sa Creu, l’empe-drament del carrers Pare Alzina, Parròquia i Bisbe Talla-

des. Així com l’eliminació de barreres arquitectòniquesde la casa consistorial i el soterrament del cablejat, entred’altres. Aquest projecte comptarà amb ajudes supra-municipals.

Rifa benèfica a favor de larestauració de la teulada de

l’església parroquial REDACCIÓ.

La Parròquia de Sant Julià ha organitzat el sor-teig d’un quadre donat per la pintora campane-ra Miquela Vidal, amb la finalitat de recaptarfons per a les obres de restauració de les teula-

des de les capelles laterals, que es troben en molt mal es-tat i estan provocant humitat i greus danys a l’interiordel temple. Es tracta d’un quadre a l’oli damunt fustaamb acabats de cera, d’unes dimensions de 1,15 per 73cm., que representa un bodegó. L’obra està valorada en3.000 euros. Els tiquets tenen un preu de 5 euros. El sor-teig es realitzarà el 9 de gener, durant les festes de SantJulià de la localitat.


Porreres • Vida Municipal talaia


Vida Municipal • Campostalaia

L'Associació Intersectorial Agrària fabalanç de la situació actual de la pagesia

Durant l'assemblea general celebrada a Vilafranca REDACCIÓ.

Prop de 600 persones vincu-lades al món rural es vanreunir a Vilafranca de Bo-nany per celebrar la cin-

quena Assemblea General Anual del'Associació Intersectorial Agrària.A l’acte va assistir la consellerad´Agricultura i Pesca, Mercé Amer;el conseller de Medi Ambient, Mi-quel Àngel Grimalt; el batle deCampos, Guillem Ginard; el secre-tario general de PIMEM, Rafael Ru-bio, entre d'altres.

Els agricultors i ramaders van rei-vindicar una política agrària especí-fica per al territori mediterrani i enconcret per l'arxipèlag balear que escaracteritza per les petites produc-cions. Un altre aspecte que es va trac-tar va ser la comercialització delsproductes agrícoles locals, marcant-se com a objectiu la venda directa alconsumidor, evitar intermediaris imillorar l'oferta. A més, es van desta-car els ajuts al sector boví-lleter, elPla de Xoc per a les explotacionsagropecuàries, els cursos de capaci-tació, els programes de millora genè-tica a través de la venda de semencongelat de bona qualitat i els cursos

de capacitació. L'Associació Intersec-torial Agrària, amb seu Campos,compta amb més de 500 afiliats.

El president de AIA-PIMEM, Fran-cesc Mascaró, va sol·licitar crèditstous i garanties per a préstecs banca-ris. "Fa més de vint anys que estem encrisi i demanem l'esforç de tots percontinuar" va dir Mascaró a la vegadaque va remarcar que els agricultorslocals només proveeixen a un 20% dela població de les illes. D'altra banda,les dones es van queixar de ser lesgrans oblidades i van proposar la cre-ació d'una associació de dones page-

ses, que estaria vinculada a la Federa-ció d'Associacions de Dones Rurals(FADEMUR), existent a nivell nacio-nal. El conseller de Medi Ambient vamanifestar que està treballant en di-versos temes com aigües depuradesper al reg, residus i problemes fitosa-nitaris. La consellera d'Agricultura vatancar la ronda d'intervencions assen-yalant la difícil situació econòmicaque es viu a nivell internacional, quel'agricultura està considerada com un"sector estratègic" i que AIA és un in-terlocutor vàlid. Tot seguit els assis-tents van gaudir d'un sopar.

Es crea la Junta Local de Seguretat del municipiREDACCIÓ.

Per analitzar i valorar lasituació de la seguretatpública en el terme mu-nicipal, i d’impulsar l’e-

laboració de plans de seguretatciutadana i seguretat vial, es vaconstituir la Junta Local de Segu-retat de Campos formada per unrepresentant de la Guàrdia Civil,el cap de la Policia Local deCampos, Guillem Roser; el secre-tari de l’Ajuntament de Campos, Sebastià Portell; el re-gidor de Policia i Seguretat Ciutadana, Rafel Vidal; ipresidida per el batle de Campos, Guillem Ginard.

Entre d’altres tasques, la Junta Local de Seguretat ha

d’establir les formes i els proce-diments necessaris per a aconse-guir una coordinació eficaç i lacol·laboració entre els distintscossos de seguretat que exercei-xen les seves competències fun-cionals en l’àmbit territorial delmunicipi. També, promourà lesactuacions necessàries per a pre-venir la delinqüència i millorarla seguretat ciutadana. Com aprimera mesura es va acordar laconstitució d’una mesa de corpo-

ració i col·laboració entre la Guàrdia Civil i la PoliciaLocal, que entre altres coses suposarà que es faran pa-trulles mixtes i serveis conjunts de prevenció de la segu-retat viària i ciutadana.

A l'assemblea es va analitzar la situació de crisi que pateix el sector agrari.

Estudiants de l’Institut disposaran

d’un carril biciREDACCIÓ.

L’Ajuntament de Porreres ha formulat una pe-tició al departament de carreteres del Con-sell de Mallorca per ampliar el tram de carre-tera que va des de l’escorxador fins al cemen-

tiri municipal i construir un carril de bicicletes. Almateix temps es pretén donar una solució a la pèrduade les sortides d’aigua, realitzant les obres de canalit-zació de les aigües residuals i pluvials. El carril de bi-cicletes estarà ubicat al mateix costat de l’Institut,continuant per la paret i així donar més seguretat alsestudiants.

977.000 euros esdestinaran al projected’empedrament de la

Plaça i l’Avinguda BisbeCampins

REDACCIÓ.

El consistori porrerenc podrà dur a terme elprojecte d’empedrament de la Plaça de la Vi-la i de l’Avinguda Bisbe, gràcies a diferentssubvencions del Govern Balear. Per una part,

la Conselleria d’Habitatge i Obres Públiques apor-tarà la quantitat de 535.000 euros (54% del pressu-post) dins el programa de millora de barris i cascs an-tics que té en marxa; i per altra, la Conselleria de Co-merç, Indústria i Energia donarà una ajuda de 300.000

euros (30,7%) com a part del pla de millora de zonescomercials als pobles. El pressupost total de l’obra as-cendeix a 977.000 euros. Aquesta reforma suposaràuna millora important pel casc antic del poble i seràdel mateix estil que el carrer Almoina. Segons fonsmunicipals aquesta zona seguirà oberta al trànsit ro-dat i es crearan noves places d’aparcaments.

Programació del’Auditori Municipal

REDACCIÓ.

Per a totes les persones interessades en conèi-xer la programació que té en marxa l’Audito-ri Municipal de Porreres, hi ha publicats unsdíptics amb les activitats mensuals. També es

pot consultar la plana del consistoriwww.porreres.cat, o emplenant uns fulletons que hiha a disposició del públic. L’Auditori ha encetataquesta nova etapa plena d’èxit i han estat nombrosesles vegades que s’ha hagut de posar el cartell “esgota-des les localitats”. El nou auditori té cabuda per 270persones a la platea i 140 a l’amfiteatre, la qual cosa elconverteix amb un dels més grossos de la part forana.El Centre de Formació Musical també s’ha posat enmarxa i ja hi tenen el seu espai l’Escola de Música, laFilharmònica, el grup Foganya, la Coral, s’Estol Po-rrerenc i els Aires de Monti-sion.

Bon Nadal i Feliç 2009


Felanitx • Vida Municipal talaia


Vida Municipal • Felanitxtalaia

“L’equip de govern té la intenció desubsanar totes les deficiències perquè

les normes subsidiàries siguinaprovades definitivament”

EEnn eennttrreevviissttaa eexxcclluussiivvaa ppeerr aaTTAALLAAIIAA,, eell bbaattllee ddee FFeellaanniittxx eennssppaarrllaa ddee llaa ssiittuuaacciióó aaccttuuaall ddeellmmuunniicciippii,, ddee lleess mmeessuurreess ddeellccoonnssiissttoorrii ccoonnttrraa llaa ccrriissii ii ddeellsspprroojjeecctteess qquuee dduurràà aa tteerrmmeedduurraanntt eell 22000099..

ELIZABETH SÁNCHEZ

- Quina valoració faria de l’anyque acaba de terminar?

- Ha estat un any complicat a ni-vell polític. Hi ha hagut canvis a l’e-quip de govern i això ha suposatmés feina per tots els regidors. S’hanmantingut tots el serveis en beneficidel ciutadà. La crisi econòmica haafectat el poble amb menys llicèn-cies d’obra i els serveis socials estandesbordats. La Llei de dependènciaera una cosa amb la que no compta-ven. Necessitem més personal pergestionar-la amb eficiència.

- Què mesures aplicarà el consisto-ri felanitxer per lluitar contra lacrisi?

- Els ajuntaments tenen poques ei-nes per fer front a la crisi i hem de de-manar ajuda als organismes supra-municipals. De fet, estem realitzantun projecte amb l’arquitecte i l’apare-llador per contractar persones en si-tuació d’atur. També a través dels ser-veis socials s’està canalitzant l’ajudaper a famílies que no poden pagar ellloguer o l’hipoteca. La despesa co-rrent de l’Ajuntament es reduirà. Du-rant les festes nadalenques estalvia-rem energia elèctrica amb menys ho-res d’il·luminació. Hem adquirit dosvehicles ecològics per a la neteja quetambé suposarà un estalvi.

- A nivell polític el Partit Popularha estat molt qüestionat per casosde corrupció...

- Jo crec en la Justícia i aquesta

gent que s’aprofita del seu pas perla política se la ha de tancar a la pre-só. Òbviament, no tots el políticssón iguals. Desafortunadament peruns quants que ho fan malamentpaguem tots.

- Quin projectes desenvoluparàl’Ajuntament de Felanitx durant el2009?

- Volem enllestir la casa consisto-rial, tenim projectat fer una reformai eliminar les barreres arquitectòni-ques. Durant les obres ens traslla-darem a l’estació enològica on hihavia el PAC i desprès tornaremaquí. Aquesta obra es farà a través

del Pla d’Obres i Serveis i ajudes deMadrid. Intentarem arreglar els ca-rrers Felanitx i s’Horta. Amb unasubvenció farem la segona fase desubstitució de les faroles per unesde noves de baix consum i canvia-rem el cablejat. A Felanitx pràctica-ment s’ha canviat tot l’enllumenanti ara continuarem amb Portocolom.

- Finalment, quina es l’assignaturapendent?

- Les normes subsidiàries. L’e-quip de govern té la intenció desubsanar totes les deficiències per-què siguin aprovades definitiva-ment pel Consell de Mallorca.

Entrevista a Gabriel Tauler, batle de Felanitx (PP)

La Casa de Cultura de Felanitx va acollir lapresentació d’un llibre sobre la Agenda Local 21

REDACCIÓ.

El conseller de Co-operació Local,Miquel Rosselló;la directora insu-

lar d'Assessorament Mu-nicipal, Magdalena Pa-lou; i el batle de Felanitx,Gabriel Tauler, han pre-sentat el llibre “L'Agenda21 local als municipis deMallorca: entre la sosteni-bilitat i la participació”.Tot seguit es va començarun debat obert sota el títol“propostes per dinamit-zar la seva participacióals municipis”.

El conseller Rosselló vaexplicar que per analitzarl’estat de l’Agenda Local21 en tots els ajuntamentsde Mallorca havia enca-rregat un estudi, els resul-tats del qual es van publi-car en el llibre. Magdalena Palou, Gabriel Tauler i Miquel Rosselló.

Campanya per mantenirlliure d'excrements

canins a carrers i placesdel municipi

REDACCIÓ.

L'Ajuntament de Felanitx ha iniciat una cam-panya divulgativa i de conscienciació, dirigi-da als propietaris de cans per mantenir net elpoble, especialment les places, zones verdes i

punts freqüentats per nins. Es van distribuir trípticsinformatius en castellà i català amb el lema “Si tensun ca, tu n’ets el responsable!” i “Sigues net!”. A Por-tocolom hi ha sis papereres específiques amb dispen-sadors de bosses de plàstic, dues a s’Horta, dues aCas Concos i una a Cala Ferrera. L’Ordenança Muni-cipal d’animals de companyia contempla multes quepoden arribar a 300 euros.

Es considera un acte de civisme mantenir la vila po-lida i per la qual cosa es requereix la col·laboració ciu-tadana. Per això, el consistori insta als propietaris decans que recullin els seus excrements dels llocs pú-

blics i utilitzin petites bosses. Els excrements d'ani-mals són tractats com a residus orgànics.

D’altra banda, s’ha encetat una campanya de netejaviària i recollida selectiva de residus, així com trastosvells i voluminosos. Les sancions contemplades dinsaquesta ordenança van des de 30 a 3.000 euros.

Intercanvi cultural entreFelanitx i Suècia

REDACCIÓ.

Les galeries Espai d’Art Miquela Nicolau de Fe-lanitx i Olsson & Uddenberg de Göteborg(Suècia) han arribat a un acord per promocio-nar i donar a conèixer els artistes d’aquestes lo-

calitats. Així doncs, del 29 de novembre a l’11 de generde 2009 es presenten a Felanitx els pintors Marie Palm-gren, Stefan Ceder, Lars Eje Larsson i Bodil Hedlund.En contrapartida els mallorquins Tià Zanoguera, Mi-quela Nicolau, Velcha Velchev i Lluís Vidal es desplaça-ran a Suècia per les festes de Nadal 2009-10. Les obresrepresenten diferents estils dins la plàstica com la pin-tura, escultura, joies, objectes de vidre, ceràmica o ferro.

REDACCIÓ.

Al darrer Ple dela Junta de Dis-tricte de laColònia de

Sant Jordi, celebrat el 12de desembre, es varenaprovar diverses propos-tes per unanimitat de totsels grups polítics amb re-presentació municipal.Així doncs, es va donarllum verda al trasllat de lapista de “skate” situada alfinal del carrer Marinaper reubicar-la dins elcamp de futbol de ses Ra-mones. El president de laJunta de Districte, AntoniPerelló (PSOE), va assen-yalar que el canvi d’ubi-cació de la pista s’haviafet considerant les al·lega-cions presentades pelsveïns i que probablementla nova infraestructura es-tarà en funcionament aprincipis d’any. La cons-trucció de les rampes depatins compta amb pres-supost de 40.000 euros.

Un altre punt que vaser aprovat unànimementfou la constitució d’unanova associació de perso-nes majors que unificaràles dues associacions(Gent Gran i Llar dels Pa-drins) existent a la locali-tat i que tindrà la seva seual Centre Cívic. Hi unmodel d’estatut que elsnous socis han de revisari aprovar, així com l’elec-ció de la junta directiva.L’agrupació estarà obertaa tothom que hi vulguiparticipar i portarà elnom d’associació GentGran Centre Cívic.

A la mateixa reunió, elregidor Francisco Parron-do ha jurat el càrrec coma membre de la Junta deDistricte en lloc de Ricar-do Martín Servan. Final-ment, Antoni Perelló vadonar compta de la dona-ció de 300 llibres per a labiblioteca de la Colòniaper part del Ministeri deCultura, dins el Pla de Fo-ment de la Lectura.


Ses Salines • Vida Municipal talaia


Vida Municipal • Ses Salinestalaia

• MAQUINARIA DE HOSTELERÍA• CLIMATIZACIÓN • VENTA Y REPARACIÓN

• VENTA DE RECAMBIOS ELECTRODOMÉSTICOS

Ajuntament . . . . . . . . .971 64 91 17/ 25Unitat Sanitària Ses Salines . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .971 64 94 40

Unitat Sanitària Colònia Sant Jordi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .971 65 61 31Centre Cívic Colònia Sant JordiOficina d'Informació Turística . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .971 16 60 05

PAC Campos (URGÈNCIES) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .971 65 12 70

Urgències INSALUD . . . . . . . . . . . .061

Apotecaria Ses Salines . .971 64 91 44

Apotecaria Colònia . . . . .971 65 52 07

Policia Local Ses Salines 971 64 93 11

Policia Local Colònia . . .971 16 60 35

Guàrdia Civil Colònia . .971 65 64 64

Guàrdia Civil (URGÈNCIES) . . . .062

AJUNTAMENT DE SES SALINES

El TSJB absol de tots els càrrecs elsimputats del cas cavallistes

Els jutges han considerat que no hi va haver falsedat documental REDACCIÓ.

La Sala del Civil i Penaldel Tribunal Superior deJustícia de Balears ha ab-solt els 14 imputats (12

batles o ex batles del PP i dosfuncionaris) del cas cavallistesen considerar que no van come-tre cap delicte, malgrat que laFiscalia els acusava de falsedatdocumental.

Els magistrats manifesten en lasentència, feta pública el 15 dedesembre, que cap dels acusats"va tenir consciència d'alterar laveritat, ni va voler modificar-lani, per això, va poder tenir cons-ciència de la il·licitud del seu ac-te".

Per tant, la Sala del Civil i Pe-nal considera que no ha hagutcap infracció penal en aquest casen que s'investigava una presump-ta trama de corrupció ordida entre2004 i 2005 per legalitzar l'habitatgeparticular que l'ex batle de ses Sali-nes, Sebastià Vidal Bonet, va cons-truir en sòl rústic sota el pretext deser la seu d'una associació hípicainexistent, denominada Agrupacióde Cavallistes de ses Salines. En elseu escrit d'acusació la Fiscalia as-senyalava que com únic mitjà de le-galitzar el construït precisava quel'Administració declarés “l'interèsgeneral de les activitats que en lamencionada parcel·la i construc-cions es desenvoluparien" i per fer-

ho l’Agrupació Cavallistes va exe-cutar un pla per promoure la trami-tació d'un expedient segons el qualla seva activitat era la d'un club so-cial hípic. Segons Anticorrupció, Vi-dal Bonet va convèncer altres deubatles perquè realitzessin docu-ments amb un "contingut similar iincert", assegurant-los que allò quesignaven es corresponia amb la rea-litat, aprofitant-se del seu càrrec imilitància política.

La sentència subratlla que mal-grat que onze ajuntaments gover-nats per el PP van emetre certificatsper recolzar la legalització de l'ha-

bitatge particular de Vidal, a l'ac-te del judici es va demostrar que"els cavallistes de ses Salines síhavien actuat als llocs i períodesals quals els consistoris es refe-rien", encara que es desconeixiael nom exacte de l'agrupació i ladata de la seva constitució, puntsen què s'havien centrat les acusa-cions.

Peticions de la FiscaliaEl fiscal demanava per a Se-

bastià Vidal, 6 anys de presó,36.000 euros de multa i 6 anysd'inhabilitació especial per a cà-rrec o funció pública a l'Admi-nistració estatal, local o autonò-mica. També varen respondre al'acusació de falsedat en docu-ment oficial, uns en grau directei altres per imprudència, Sebas-tià Escalas Vidal, zelador de Ses

Salines; Andreu Prohens Vicens iSebastià Portell Bonet, ex batle i se-cretari de l’Ajuntament de Campos;Miquel Vidal Vidal, batle de San-tanyí; Joan Jaume Mulet, batle deLlucmajor; Catalina Soler Torres, exbatlessa de Felanitx; Gabriel MatasAlcover, batle de Montuïri; JoanJaume Ramis, ex batle de Lloret;Antoni Serra Mir, ex batle de Sa Po-bla; Joan Llabrés Cladera, ex regi-dor de Sa Pobla; Joan Rubert Mau-ra, tinent de batle d’Inca; Antonidel Olmo Dalmau, ex batle de SantaMargalida; i Joan Rotger Seguí, ba-tle de Selva.

El fiscal demanava per a l’ex batle de Ses SalinesSebastià Vidal, 6 anys de presó, 36.000 euros demulta i 6 anys d'inhabilitació.

Consens de tots els grups polítics perpromoure iniciatives a la Colònia

Membres de la Junta de Districte de la Colònia durant la darrera sessió plenària.

talaiavos desitja

un venturósany nou,

amb pau i salut

C/ de la Rambla, 46 • Local 10 • CamposTel. 971 651 325

e-mail: [email protected]


talaia


Galeria d’Imatges

Moda femenina Model: Catalina GarcíaFotografia: Chiqui Peña

Saps per què algunespersones ronquen en

dormir?

El ronc es produeix quan endormir es relaxen els mús-culs de la gola, i a mesuraque s'inhala aire, aquest

frega l'úvula o campaneta i pro-dueix vibracions similars a les eme-ses per un instrument de vent, peròen lloc d'agradables tons musicals,els sons són toscs i aspres. Hi ha mi-lions de persones que ronquen a totel món i n’hi ha d'altres tants que esveuen obligats a escoltar el ronc dela seva parella. Alguns factors aju-den que el roncador emeti més sons,entre ells estan el fumar. El tabacocasiona alteracions pulmonars queafecten l'oxigenació i el fum perju-dica directament els teixits del siste-ma respiratori. Altres factors podenser el consumir begudes alcohòli-ques, tranquil·litzants, pastilles perdormir i d'altres medicaments querelaxen els músculs de la gola i res-sequen les membranes mucoses.També són més propenses a roncarles persones que pateixen obesitat,les que tenen una obstrucció o des-viació en els conductes nasals, sinu-sitis, adenoides grans o aquelles quedormen en mala posició.

Per què les núviesporten vel ?

Al'antiga Grècia, les núviesvan començar a portar vela la cerimònia nupcialperquè es creia que la es-

mentada peçade roba prote-gia la futurasenyora del"mal d'ull"d'una possi-ble rival. Ésper això queel nuvi no po-dia treure-l'hifins que ja s'-havia donatel "si vull"quan l'envejo-

sa de torn ja no tènia res a fer, ja queen aquella època no existia el divor-ci. Actualment és, òbviament, unmer adorn.

Existeixen personessense llombrígol?

Sí, hi ha persones que efecti-vament no tenen llombrí-gol. Com tots sabem elllombrígol és el resultat d'a-

marrar el cordó umbilical que ali-menta el fetus fins el moment enquè neix. La pràctica més comunaés pinçar, tallar i segellar el cordóumbilical per prevenir infeccions enel moment del naixement. Segonsaixò, tothom hauria de tenir-lo. Peròalgunes persones no el tenen com aconseqüència d'una intervenció qui-rúrgica, ja sigui per corregir proble-mes abdominals en néixer, curaruna hèrnia umbilical o per tractar lagastròsquisi, una malformació en laque l'estómac i els intestins sobre-surten del cos a través d'un forat enla paret abdominal. Hi ha d'altrescasos on s’ha eliminat el llombrígoldurant una intervenció a l'estómaco per extreure empeltaments de pellde l'abdomen. En aquestes situa-cions hi ha qui es sotmet a una sego-na operació perquè li implantin unllombrígol artificial. Hi ha també elsqui volen millorar l'aparença d'unllombrígol no del tot estètic. I per aells existeix la umbilicoplàstia, unaintervenció que la majoria de vega-des està destinada a convertir unmelic voluminós en un de voltejatper endins, en reduir-ne un massagran o en redreçar-ne un de tort.

Com van sorgir elspremis Nobel?

Per reparar el mal que haviacausat la dinamita a lesguerres, el seu inventor, elcientífic Alfred Nobel

(1833-1896) va decidir que part dela seva fortuna fos lliurada en pre-mis que portessin el seu nom a in-vestigadors especialitzats en medi-cina, física, química, literatura i alsqui treballassin a favor de la pau. Esdiu que Nobel va crear la dinamitaper ajudar els miners, encara quedesprés es va sentir abatut pel seuús als conflictes bèl·lics.

Saps per què es diuesmòquing a la peça

de roba de galamasculina?

Al'Anglaterra del segle XIX,fumar era un hàbit exclu-sivament de cavallers is’acostumava a fer en am-

bients se-lectes. És adir, quequan elshomes fu-maven -"smoking"en anglès-ho feienvestits degala. D'aquíque l'ele-gant peçade roba aca-baria adop-tant el men-cionat nom.

Curiositats

gener 2009 • nº 13 • any ii •...

Documents