SUM

ARI Editorial

Per un Pacte d�Estat sobre l�aigua 3DocumentDotze mesos per a la sostenibilitat 4L�AiguaBalears 2015, un fòrum per a la reflexióEntrevista a Miquel Capellà,per Sebastià Verd 6Balears 2015, presentat en societatper Antoni Oliver 10L�aigua: un recurs fonamental,escàs i mal repartitEntrevista a Francisco Cubillo,per Antoni Oliver 12Ofegats per la sequeraper Gina Garcías 16

�Ens falta una cultura de l�aiguaEntrevista a Cels García,per Constanza Forteza 20La petita hidràulicaEntrevista a Ma. Antònia Carbonero,per Maria Ferrer 23�Fa 150 anys quesom allà mateixEntrevista a Antoni Ginard,per Jordi Calleja 27Notícies del món 31Les Illes 34Agenda 37

Potser no hi hagi cap ciutat tan bella com Venècia. Això és per mor de l�original combinació entre la pedra i l�aigua, del�esforç de l�home per viure en un ambient hostil però necessari. A Venècia, l�aigua és la vida, però també la causa del seumal. Malgrat tot. Venècia, una imatge imprescindible quan hom parla de la relació entre l�home i l�aigua.

ED

ITO

RIA

LT A R J A D E S U B S C R I P C I Ó

Nom i llinatges ................................................................

....................................................................................

Adreça ...........................................................................

Ciutat ................................. C/P ....................................

Tel ..................................... Fax ....................................

Dades bancàries:"SA NOSTRA" Caixa de Balears, oficina ..............................

Compte corrent/llibreta d'estalvis núm. ...............................

Per a subscripcions emplenau aquesta tarja i adreçau-la a:"SA NOSTRA" Caixa de Balears - Obra Social i Cultural,

c. Ter, 16, 07009 Palma, fax 971 17 17 95,o bé per correu electrònic, a: aramis@sanostra.es

núm. 6 - gener, 2001

Edita: Obra Social i Cultural de "SA NOSTRA" Caixa de Balears

C. Ter, 16. 07009 Palma.Tel. 971 17 19 25 - Fax 971 17 17 95E mail: aramis@sanostra.es

Consell Assessor:Miquel Alenyà, Miquel Pasqual,Andreu Ramis, Albert Catalan,Miquel Rayó, Joan Mayol iBartomeu Tomàs.

Director: Sebastià Verd

Secretària de redacció:Magdalena Mulet

Redactors i col·laboradors:Jordi Calleja, Constanza Forteza,Gina Garcías, Maria Ferrer,Miquel Massutí, Antoni Oliver,Juanjo...

Els tres primers números de GEA - Quadern de la Terraseran de franc, a partir de la recepció d'aquesta subscripció.

Per un Pacte d'Estatsobre l'aigua

Que "SA NOSTRA" convoqui un fòrum com Balears 2015 ique destini els seus primers esforços a reflexionar sobre lasituació hídrica a les Illes no resulta gens estrany, ni des dela vocació social que empenyen els estatuts fundacionals del'entitat, ni des de l'oportunitat històrica d'obrir un debatsobre una qüestió que, indiscutiblement, marcarà el futur dela comunitat autònoma. La prova és que fins no fa gaire l'ai-gua assenyalava els límits del desenvolupament. Sense ai-gua no es pot viure i, per tant, la vida venia condicionadapels recursos hídrics disponibles. Però aquesta sembla unaidea sobrepassada des del moment que el subministramentd'aigua dolça a la població pot connectar-se a una dessala-dora. Els avenços tecnològics han trencat el paradigma i,d'alguna manera, aquesta circumstància podria haver donatcarta blanca als sectors més desenvolupistes de la societat sino fos perquè, a pesar de la possibilitat de "fabricar" aiguadolça, sobrepassar els límits naturals significa trencar l'equi-libri de la naturalesa, amb unes conseqüències que fins elmoment ningú no és capaç de calibrar.

Sabem, en qualsevol cas, que sobrepassar els límits natu-rals implica uns costos econòmics que s'han d'avaluar i, so-bretot, pagar, endemés d'efectes mediambientals molt difí-cils de quantificar. Trencar els equilibris sol ser car, fins i totmés car que mantenir-los, almenys en el llarg termini. Es vaintentar provisionalment amb l'anomenada "operació vai-xell" i continua ara amb el projecte d'una xarxa de dessala-dores. Sembla com si ja no hi hagués fronteres naturals, en-cara que sí que hi ha models de convivència que exigeixenuna millor qualitat de vida que al mateix temps sigui com-patible amb els límits mediambientals de caràcter universalque, a pesar de la tècnica -i en bona mesura per mor d'ella-continuen existint i condicionant el desenvolupament de totsels països. Les fronteres del desenvolupament són avuid'abast internacional i això fa que l'incompliment de les ele-mentals regles de la naturalesa impliqui si no el risc d'unafallida econòmica immediata -com seria deixar els turistes

sense subministrament d'aigua- sí el de ser insolidaris en lasolució d'un problema, el canvi climàtic, que afecta tota lahumanitat.

Cal, doncs, cercar nous paradigmes que impedeixin con-tinuar amb la destrucció de l'entorn natural, tant si és per sersolidaris amb la resta del món com si es tracta de gaudir desuficient qualitat de vida a ca nostra. Des de les Illes es vaaprovar un pla hidrològic, al qual ara es vol sumar una xar-xa de dessaladores. La sequera dels darrers anys ha fet queaquests enginys fossin socialment acceptats per, com a mí-nim, compensar la manca de pluja i per evitar la degradaciódels aqüífers, però d'aquí a confiar el futur a la simple possi-bilitat d'anar ampliant la xarxa hi ha una gran diferència. Simés no, aquest és un debat que va més enfora de la disputapartidista i que esdevé una qüestió d'Estat. A través del temade l'aigua i de les dessaladores es discuteix quelcom mésque una simple qüestió tècnica. Hi ha en joc un model dedesenvolupament que tots volem veure modificat en menoro major mesura. És exigible, per tant, un acord d'Estat que,d'una vegada per totes, superi les barreres que partits polí-tics i administracions públiques s'entossudeixen a aixecar.Això és possible i sobretot ara quan tenim la sort de comp-tar amb un ministre mallorquí, Jaume Matas, com a granavalador del Pla hidrològic nacional.

El Pla hidrològic nacional preveu unes inversions de48.000 milions de pessetes a les Illes, quasi la meitat de lesnecessitats quantificades per la Conselleria de Medi Ambi-ent. Certament hi ha moltes diferències de criteri entre l'Ad-ministració central i l'autonòmica, entre el PP i el Pacte deProgrés, però enmig de les diferències hi ha un importanttram d'acord, aquell que, precisament, delimita el pla queva ser aprovat unànimement pel Parlament balear i que me-reix ser objecte d'un acord d'Estat. La societat balear no en-tendria que les picabaralles partidistes s'interposassin en unasolució d'aquestes característiques.

Redacció: Fundesba S.L.F. de Borja Moll, 10 - entresòlTel. 971 71 16 61.07003-Palma.

Disseny i realització:Eparrutx, Tel. 971 42 09 66

Dipòsit Legal: PM-433-1998

Preu: 500 ptaSubscripció: 1.500 pta(tres números per any)

4 - núm. 6 - 2001

DOCU

MEN

TDotze mesos per ala sostenibilitat(Carta Europea de l'Aigua)

1. No hi ha vida sense aigua. L'aigua és un bé preciós,indispensable per a totes les activitats humanes.

2. Els recursos de l'aigua no són inexhauribles.És indispensable conservar-los, controlar-los i, si éspossible, acréixer-los.

3. Alterar la qualitat de l'aigua significa atemptar contrala vida dels homes i de la resta d'éssers vius que endepenen.

4. La qualitat de l'aigua ha de mantenir-se al nivelladequat per als usos previstos i ha de satisferespecialment les exigències de la salut pública.

CONSELL D'EUROPA. Estrasburg, 6 de maig del 1968.

L'aigua és un problema universal i, per tant, unproblema que afecta la Mediterrània, on les con-dicions climatològiques són un factor advers. Ales Illes Balears hem travessat una de les mésdures sequeres que es recorden, la qual cosa nonomés ha provocat la fallida de fora vila, sinóque ha obligat a replantejar-se infinitat de qües-tions relacionades amb el model de desenvolu-pament que ha vigit en els darrers trenta anys.Des de "SA NOSTRA" s'ha impulsat la creació deBalears 2015, un fòrum l'objectiu del qual és unareflexió permanent sobre totes les qüestions queafecten la vida dels illencs. Sobre l'aigua s'haconvocat un congrés internacional que tendràlloc els dies 1 i 2 de febrer del 2001, però mésenllà d'això, l'entitat ha volgut recordar duranttots i cadascun dels mesos de l'any que l'aiguadolça és escassa i que no es pot tudar. El calen-dari d'enguany dedica cada mes a un dels arti-cles que formen part de la Carta Europea de l'Ai-gua, un document signat pel Consell d'Europa faja tres dècades però que continua tan vigent comel primer dia.

GENER

FEBRER

MARÇ

ABRIL

5 - núm. 6 - 2001

5. Quan l'aigua, una vegada utilitzada, torna al seu medinatural, no ha de comprometre els usos següents, tantpúblics com privats, que se'n puguin fer.

6. El manteniment d'una coberta vegetal apropiada,preferentment forestal, és essencial per a laconservació dels recursos hídrics.

7. Els recursos d'aigua han de ser inventariats.

8. La correcta gestió hidrològica ha de ser objecte d'unpla establert per les autoritats competents.

MAIG

JUNY

JULIOL

AGOST

9. La conservació dels recursos hídrics implica un esforçimportant d'investigació científica, de formaciód'especialistes i d'informació pública.

10. L'aigua és un patrimoni comú i té un valor que ha deser conegut per tothom. Cada persona té el deured'estalviar-la i emprar-la amb cura.

12. L'aigua no té fronteres. És un bé comú que requereixla cooperació internacional.

11. La gestió dels recursos hídrics hauria de dur-seendavant dins el marc de la conca natural,preferentment al de les fronteres administratives ipolítiques.

SETEMBRE

OCTUBRE

NOVEMBRE

DESEMBRE

6 - núm. 6 - 2001

El fòrum ja va començar el passat novembre amb una pri-mera jornada de presentació celebrada a Son Fuster, prèviaal congrés internacional i a les jornades tècniques quetendran lloc l'any que ve. A la presentació, Miquel Capellàafirmava que "el conflicte entre creixement econòmic i con-servació del medi ambient i les cultures locals ha deixatque ser quelcom exòtic de discussió als cercles acadèmicsper convertir-se en una de les grans qüestions d'aquest canvide segle". Dies abans, en parlàvem amb ell a ca seva d'Alaró.

-Com sorgeix el projecte de fòrum i quins són els seus ob-jectius? A les Illes Balears s'organitzen cada any desenesd'actes relacionats amb la cultura, amb el medi ambient oamb l'economia, molts dels quals són organitzats tambédes de "SA NOSTRA", què fa, doncs, que aquesta convoca-tòria sigui diferent?

-Miri, no li diré que sigui una idea molt original, però sem-bla clar que la nostra societat necessita punts de referèn-cia. Tots tenim la sensació que a les Illes Balears s'ha aca-bat un cicle i que en comença un de nou que, segons quinstipus de decisions prenguem, ens durà cap a una nova èpo-

ca de prosperitat o no. Per això hemacudit a una recepta antiga, que apli-ca, per exemple, el Club de Roma quea través dels seus informes pot orien-tar les decisions que després prenenels agents socials o els polítics. És certque aquí, a cadascuna de les illes, hiha moltes d'activitats que serveixencom a punt de trobada i de debat, quesón molt útils i interessants, però queno acaben de dissenyar quin és elmodel de societat que volem per a lesIlles Balears. Aquest és l'objectiu delfòrum, que no vol imposar res, sinófer una anàlisi acurada d'on enstrobam, de cap on volem anar i, so-bretot, de cap on podem garantir elmajor benestar possible per a aques-ta i per a les futures generacions.

UN INSTRUMENT AL SERVEIDE LA SOCIETAT

-Com es pot dur a terme aquest ob-jectiu?

-Balears 2015 n'és un instrument. Siun grup, petit o gros, tant si és unaciutat, un país o una empresa, tant

Sabem que les Illes Balears són una societatpròspera, si per prosperitat entenem queencapçalen el rànquing de renda de tot l'Estat,però també que aquesta riquesa s'haaconseguit a costa de molts de desequilibris, tal

com es pot comprovar amb una lectura acuradade l'Informe econòmic i social de "SA NOSTRA"que acaba de ser presentat. Per això, com apunt d'encontre i de reflexió s'ha creat el FòrumBalears 2015. L'objectiu és fer una diagnosi realde la situació, tant de l'arxipèlag com del mónque l'envolta. El fòrum és una idea personal queel president de "SA NOSTRA" ha incorporat comun dels objectius immediats de l'entitatfinancera, però al mateix temps és el reflexd'una demanda social que imposa a tots elsagents econòmics i socials de les Illes lanecessitat de disposar d'elements de judicisuficients per convèncer-se que cal unaeconomia que sigui més sostenible, no nomésmediambientalment, sinó -com ens diu MiquelCapellà- també socialment i cultural.

L'AIG

UA

Balears 2015, unfòrum per a la reflexió

Sebastià Verd

7 - núm. 6 - 2001

des o que gaudeixen de major credibilitat social. Hemd'identificar-les i convidar-les a participar. Persones quetenguin una gran capacitat d'anàlisi i que siguin capacesde fer una prospectiva del futur, capaces de definir què ésel millor que podem esperar a les Balears en turisme, enmatèria empresarial, a nivell tecnològic, en qüestions so-cials, culturals, etc. Totsaquells que formen part dela nostra generació recordamamb il·lusió i enorme respec-te els informes del Club deRoma. En aquella època, onles llibertats eren molt dife-rents a l'actual, sobretot a canostra, la sensació que hihavia un grup independent,d'inqüestionable credibilitat,d'autèntics savis, que deba-tia els problemes i que mar-cava una possible solució,era un autèntic alè. Pens, pertant, que al nostre nivell hauríem de trobar un instrumentque donàs aquesta credibilitat, una mica enfora dels grupspolítics o empresarials, a través de la independència, de lasaviesa i del rigor. Una estructura semblant al Club de Roma:crear una espècie de consell de notables, o de gent fiablepels seus coneixements i tarannà ètic. Gent nostra, de lesIlles i també, ampliant el cercle, de fora. Nostra, indubta-blement, de Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera, peròdel nostre entorn.

-Quin serà el seu àmbit?

-El que ens imposa la realitat que vivim. Avui vivim en unmón globalitzat, gairebé sense fronteres. Nosaltres no somcomunitat aïllada sinó interconnectada. Per tant, també aaltres llocs hi ha persones que tenen una visió que pot ser

"La nostra és una societatque ha crescut de manera

molt ràpida, a la qual s'hananat incorporant persones,cultures, formes de viure id'entendre molt diverses i

tot plegat ha fet denosaltres un mosaic

d'interessos que sovinttopen entre si".

L'AIGUA Miquel Capellà

A finals dels anys seixanta es pot parlar d'una universa-lització de la consciència mediambiental. Si més no, unsector de la població -en els països desenvolupats-s'identifica amb el pensament conservacionista, segonsel qual el creixement demogràfic i el consum abusiu derecursos naturals són incompatibles. Paraules com "eco-logia" deixen de ser d'ús exclusiu de la ciència i es po-pularitzen fins al punt que ecologisme passarà a definiruna actitud militant en defensa del medi ambient. És enaquells anys que amb el suport econòmic de la Funda-ció Agnelli es reuneixen a Roma un grup d'experts so-bre desenvolupament i medi ambient per formar l'ano-menat Club de Roma.

El Club de Roma intentà demostrar que era possibleuna visió unitària de tota la Terra i que, per tant, eranecessari un marc global per resoldre els problemes.Fruit d'aquella època va ser el primer informe, i el mésfamós de tots, Els límits del creixement, en el qual esparlà del "creixement zero" referit a la necessitat defrenar el consum de recursos. A The límits to growth, elcreixement econòmic semblava incompatible amb la pro-tecció del medi ambient. Va ser el primer crit d'alarmaseriós, que propicià un moviment universal a favor d'un

es val, vol crear un projecte, necessita en primer lloc defi-nir-lo i necessitarà després recursos econòmics i recursostècnics, però sobretot capacitat de reflexió, és fonamen-tal. No es pot definir un projecte sense una reflexió prèvia,seguint simplement la inèrcia, el dia a dia, la conjuntura.És el que passa a aquesta societat. Almenys és allò que jopens, i crec que no som l'únic. Anam sense projecte. Lanostra és una societat que ha crescut de manera molt ràpi-da, a la qual s'han anat incorporant persones, cultures,formes de viure i d'entendre molt diverses i tot plegat hafet de nosaltres un mosaic d'interessos que sovint topenentre si. No hi ha cohesió social, ni tan sols esperit decooperació entre els diferents grups socials o entre els sec-tors econòmics. Hi ha grups, algunes institucions, que hancreat fòrums de reflexió. Com també passa, evidentment,a l'esfera política. Hi ha un debat constant en el Parlament,però, dissortadament, sembla que aquestes reflexions noarriben a la societat o, si ho fan, no és d'una manera quesigui digerible per als agents que després l'han de conver-tir en realitat. Aquesta mancança és la que ens mou. Peraixò, després d'analitzar diverses propostes, hem entès queuna possible fórmula seria engegar un procés de reflexióseriós, rigorós i ampli, del qual acabi sorgint un projecte.En aquest sentit, el Fòrum 2015 és un instrument, per alqual la data de 2015 és una simple referència, si vol míti-ca, per definir allò que ens agradaria que fóssim d'aquíquinze anys.

EL CLUB DE ROMA COM A REFERENT

-Un instrument que ha de ser dissenyat i manejat per qual-cú. Qui participarà en aquest fòrum?

-Aquesta és la primera dificultat amb la qual ens hem tro-bat: identificar les persones de les quals, en el millor sentitde la paraula, ens puguem fiar. Totes les opinions són bo-nes, però és evident que hi ha persones més ben prepara-

desenvolupament més harmònic amb la naturalesa. Enopinió del club hi ha cinc factors fonamentals que deter-minen i, per tant, limiten els creixements: la població,la producció agrícola, els recursos naturals, la produc-ció industrial i la contaminació".

Els treballs del Club de Roma consistien a crear unmodel que analitzàs totes i cadascuna de les interrelaci-ons d'aquests factors. La intenció era cercar una solucióque fes compatible el desenvolupament amb la preser-vació del medi ambient i, en conseqüència, que fos ca-paç de garantir la prosperitat també per a les futuresgeneracions i per a totes aquelles zones del món queencara romanen en la misèria.

Aquell 1972 també es convocà la primera conferènciade les Nacions Unides sobre el medi ambient i de llavorsençà s'han anat celebrat altres cimeres similars, cadavegada amb més participació i compromís per part delsestats. Vint anys després -quan el concepte "creixementzero" havia donat pas al de "desenvolupament sosteni-ble", que semblava més integrador i possible, tenguélloc l'encontre de Río. I ha seguit Kioto i, ara mateix, LaHaia. Èxits i fracassos han anat farcint un camí que s'ini-ciava fa gairebé trenta anys a Roma.

El Club de Roma com a model

8 - núm. 6 - 2001

perfectament aprofitable per a nosaltres.Tractarem, doncs, que aquest club surti unamica del nostre àmbit i assoleixi un abastbàsicament mediterrani. Cercarem gent aCatalunya, a Itàlia, al sud de França, a Grèciai a Tunísia, al món àrab, a Israel. Pensi quesi parlam d'un món d'economia globalitzadaaixò afecta la cultura i les creences de lespersones. Tant de bo que així com ens preo-cupen els efectes de la globalització sobrel'economia també ens preocupàs els que te-nen sobre les creences. Cercarem punts decontacte, allò que ens uneix i allò que no enssepara. Abans he dit que aquest món quasino tenia fronteres, però encara n'hi ha, en-tre el nord i el sud de la Mediterrània, perexemple. Però també hi ha ponts que ensuneixen i a nosaltres ens interessen moltaquests ponts. D'altra banda, hi ha el temacultural, d'identitat lingüística. Quan ens hemdemanat sobre llengua hem fet la mateixareflexió: cal cercar el que uneix i, en aquestsentit pensam que el fet que dues personeses vulguin entendre no depèn de la llenguaque parlin. La pròpia identitat és perfecta-ment compatible amb un món interrelacionat.Només cal un major coneixement de les co-ses, un major respecte i un major diàleg. ABalears 2015 es pot parlar de tot això en re-lació al món que ens envolta.

ABAST MEDITERRANI

-Un fòrumobert depinta en ample que, noobstant això, vol projectesconcrets?

-En efecte. Tot el que esparli al fòrum ho hem detraduir a la nostra realitatconcreta, perquè siguiaprofitable a l'àmbit bale-ar, però també perquè po-dem compartir amb lagent d'altres països els re-

sultats de la nostra reflexió.

-Ja han fet la primera passa, han constituït el grup. Quèsegueix ara?

-Segona passa, si ja tenim aquest grup és evident que cal-drà definir les pautes d'actuació. En aquest sentit, pensque l'anàlisi de la situació que faci ha de contemplar, so-bretot, els aspectes ètics. És inqüestionable que de la ma-teixa manera que hi ha una interrelació entre l'estabilitatpolítica i la prosperitat econòmica dels països que són envies de desenvolupament, de cada vegada també és méscert que hi ha una relació més clara entre l'ètica i l'econo-mia en els països que ja estan desenvolupats. Per tant,aquest és un factor que de cap manera no es pot deixar debanda, tot i que per a mi el concepte d'ètica és molt ampli.Jo diria que l'ètica avui ja no gira només entorn de dues oquatre creences més o manco vinculades a la religió o a la

tradició, sinó del respecte, de l�entesa i de la sostenibilitatsocial, ecològica, econòmica i cultural.

L'AIGUA, LA PRIMERA FITA

-Una reflexió d'aquestes característiques pot dur molt detemps i, potser sigui decebedora per a una societat quesegurament està massa avesada al dia a dia, a cremar eta-pes sense mirar cap al futur.

-Potser tengui raó. Hi hem pensat. Per això, el que li he ditfins ara és l'objectiu. Hem constituït un fòrum i ara li do-nam un mètode de treball, perquè el fet de mirar a llargtermini no ens impedeix pensar també en el curt i en elmitjan termini, de manera que nosaltres mateixos anemcremant etapes. Mentre el fòrum desenvolupa la seva tas-ca, s'aniran organitzant una sèrie de jornades sobre temesconcrets. Aquest grup de notables o savis analitzarà sectorper sector tot allò que tengui a veure amb la societat bale-ar i amb el seu entorn. Per exemple, sabem que ens visitendeu o onze milions de turistes cada any, però encara nosabem si ens hem passat o no. Hi ha unes sensacions, unesdades concretes sobre el nombre de visitants, el consumenergètic, el consum d'aigua, les llicències d'obres...etcètera. I davant aquesta allau, què hem de fer, deixamque venguin més turistes?, o decidim que no en venguinmés? Pot ser que fins ara ens haguem mogut per la conjun-tura o, tal volta, haguem pres partit més amb el cor que noamb dades reals. Jo tenc la meva opinió com tothom, peròtal volta no sigui la que respon a la realitat, perquè no laconec. D'aquesta altra manera, mitjançant els successius

"Abans he dit que aquestmón quasi no tenia

fronteres, però encara n'hiha, entre el nord i el sud de

la Mediterrània, perexemple. Però també hi haponts que ens uneixen i anosaltres ens interessen

molt aquests ponts".

L'AIGUA Miquel Capellà

9 - núm. 6 - 2001

"Si el turisme té avuiun pes específic del

80% dins del producteinterior brut pensaremque aquesta no és una

situació desitjable,però no perquè s'haginde reduir els ingressos

per turisme, sinóperquè s'han

d'incrementar peraltres conceptes".

treballs del fòrum, gaudirem d'elements d'anàlisi més es-tables. Dins "SA NOSTRA" hi haurà un equip de feina depe-nent de l'Obra Social i Cultural que desenvoluparà confe-rències i seminaris, trobades, per anar definint fins a undetall absolut cadascuna de les qüestions, per crear aquestinstrument de futur que desitjam. Les jornades sectorialsseran de gran utilitat per evitar el desencís que suposaesperar concloure el procés per poder treure conclusions iperquè, endemés, hi ha problemes dels quals no podenajornar més la solució.

-I aquí entra el tema de l'aigua.

-Sí, sí... aquest és un tema important, fonamental. És unrecurs escàs, però que té, aparentment, solucions tecno-lògiques, si bé no sabem si ens convé o no aplicar-les,perquè tal volta els seus costos siguin excessius. En aquestsmoments hi ha un gran debat polític sobre aquesta qüestiói nosaltres no volem en absolut abstreure'ns dels interes-sos polítics, que són legítims quan determinen un o altremodel de societat, però sí que volem evitar debatre sobreinteressos conjunturals. No hi ha dubte que un dels temessobre el qual cal una reflexió seriosa és el de l'aigua dolça.És un tema d'una urgència inqüestionable, que exigeix so-lucions serioses. Uns pensen que fan falta dessaladores,d'altres que no. Serà un congrés d'una riquesa enorme. Ésun exemple claríssim. Si des de fa vint-i-cinc any, molta de

gent ja tenia consciència que això era un problema, si lla-vors haguéssim estat capaços de conscienciejar la genera-litat de la societat... tal volta avui no patiríem aquesta im-previsió. Hi ha moltes d'aquestes coses que només ambreflexió i anticipació al problema, es poden evitar.

-Confia en la resposta dels agents socials?

L'AIGUA Miquel Capellà

-Indubtablement, si no romandríem plegats de mans. Pensque el fòrum ens servirà per implicar la major part delsagents socials de les Illes des d'un principi. Pens que ningúno se n'hauria de marginar. Ni cap empresari, ni cap sindi-cat, ni cap entitat ciutadana, ONG... Volem que sigui unprocés transparent i participatiu.

UN MODEL PER AL FUTUR

-Abans ja m'ha parlat del caràc-ter mediterrani del projecte, nosuposarà complicar el debat siendemés dels problemes de lesIlles s'han de cercar solucionsglobals?

-En absolut. Totes les possiblessolucions són exportables, i dela mateixa manera n'hi ha mol-tes que s'han aplicat a altres in-drets que són perfectament im-portables a les Balears. Perexemple, el tema de l'aigua ésgeneral a tota la Mediterrània,però en alguns països com Israelapliquen solucions enginyosesque potser puguem aprofitar...

Potser altre temps no hi havia consciència que l'aiguano es pot tudar, però ara sí que n'hi ha... Avui és méspecat deixar un grifó obert que mirar una revistaPlayboy, quan abans deixar a lloure l'aixeta no ho era imirar el Playboy ens deien que fins i tot era pecat mor-tal. Però no ens limitarem a l'aigua, sinó que tambétractarem el tema de la immigració, que afecta moltdirectament les relacions entre les dues voreres de laMediterrània i, per tant, a nosaltres que som enmig.També ens agradarà entrar en el debat sobre el modelturístic. Un tema en el qual no només els països medi-terranis, sinó tots els països turístics ens segueixen moltde prop. Ja és hora que plantegem quin model econò-mic volem o quin és el que més ens convé per fer frontals reptes de futur. Si el turisme té avui un pes específicdel 80% dins del producte interior brut pensarem queaquesta no és una situació desitjable, però no perquès'hagin de reduir els ingressos per turisme, sinó perquès'han d'incrementar per altres conceptes. I aquí entrasaber com potenciar altres ingressos, si han de ser d'unaqualitat diferent, de serveis diferents, d'hotels diferents.Allò que sembla clar és que podem deixar de fer créixerels sectors que representen la resta del 20%. Com aprimera entitat financera d'aquest país aquesta és unapregunta que s'ha de fer "SA NOSTRA" i endemés ha detrobar resposta.

-Ara és molt de moda parlar de sostenibilitat, fins alpunt que l'adjectiu ja és quasi un tòpic. Balears 2015lluitarà contra els tòpics?

-És la nostra intenció. Des de "SA NOSTRA" apostamper un desenvolupament sostenible de veritat, és a dir,

sostenible des de tots els vessants i que, a més a més,sigui a llarg termini, és a dir, una sostenibilitat vàlida per amolts d'anys i no només per a l'any que ve o per dos o tresanys. Això vol dir deixar una societat als nostres fills quesigui ecològicament sostenible, però també econòmicament,social i cultural sostenible. És un dels altres aspectesd'aquest projecte.

10 - núm. 6 - 2001

L'AIGUA Balears 2015

L'acte de presentació de les jornadesi de Balears 2015 comptà amb la pre-sència de nombrosos tècnics, empre-saris, càrrecs públics i professionalsliberals, interessats a conèixer aques-ta iniciativa que ha de contribuir aplantejar un gran debat sobre qüesti-ons que són essencials per assegurarun desenvolupament harmònic i sos-tenible a les Illes.

Miquel Capellà destacà que a lesIlles Balears "no han estat necessarismolts d'anys perquè el conflicte en-tre creixement econòmic i conserva-ció del medi ambient i de les cultureslocals deixàs de ser una cosa "exòti-ca" de discussió als centres acadèmicso als grans esdeveniments internaci-onals per convertir-se en una de lesgrans qüestions d'aquesta darreria desegle XX".

Incidí que "Balears 2015 no és unareflexió a curt termini" i sobretot pretén que "se sàpiga onens trobam i cap on anam, perquè fent una projecció aritmè-tica ens donaria una situació dramàtica" en referència a vari-ables de creixement.

El primer tema que es tractarà serà el de l'aigua, i Capellàjustifica aquesta prioritat destacant que és un dels problemesprincipals dels països de la Mediterrània i que sempre ha es-tat un tema prioritari a les Illes. En aquest sentit recorda la"cultura de l'estalvi i la racionalització de l'aigua" heretadad'antic i present a la nostra societat fins fa poc, amb una

sèrie de síquies, canals, cisternes i sistemes de recollida iaprofitament de l'aigua que es podien veure a moltes cases ifinques. Segons Capellà l'actual situació d'aquest recurs faque s'hagi plantejat una problemàtica que "requereix soluci-ons intel·ligents i rigoroses".

UN AMPLE CONSENS QUE HI HAUN PROBLEMA AMB L'AIGUA

Per la seva banda, el director del projecte Balears 2015,Antoni Riera, destacà que el fet d'haver escollit com a primertema el de l'aigua respon a "l'ample consens que existeix so-bre el fet que un dels principals problemes ambientals a les

Illes és l'escassesa d'aigua".Riera, no obstant això, va fer una distinció entre es-

cassesa física i escassesa econòmica del recurs. Respec-te a la primera assenyalà que "l'escassesa física és con-seqüència de la irregular distribució espacial i temporaldel recurs. Pel que fa referència a la irregularitat tempo-ral -afegí- aquesta no només es produeix entre els me-sos d'estiu i d'hivern, sinó també entre els diferents anys

que fan que entre un any sec i un any mitjà el volum utilitza-ble d'aigua a les nostres illes es redueixi entre un 30% i un50%, encara que aquest any la situació sigui més greu".

"Pel que fa a la irregularitat espacial -destacà Antoni Riera-aquesta es produeix principalment a l'illa de Mallorca on lesprecipitacions poden oscil·lar des dels 1.400 mm/ any de laserra de Tramuntana fins als 400 del sud de l'illa".

L'escassesa econòmica, segons Antoni Riera, "sorgeix ar-

ran d'unes determinades pautes de desenvolupament que, enel cas concret dels recursos hídrics, donen lloc a desajusts itensions entre la distribució natural del recurs, la distribucióde la població i la mateixa activitat econòmica, que generaimportants desequilibris hidrològics territorials".

Antoni Riera va concloure que "el problema central és denaturalesa econòmica, socialment generat per la pressió dela població i per un model de desenvolupament que du com acorol·lari una gestió ineficient dels recursos hídrics, donatsels escassos incentius existents per assolir un ús estalviador

Balears 2015,presentat en societat

per Antoni Oliver

El president de "SA NOSTRA", MiquelCapellà, el director de Balears 2015, AntoniRiera Font i Francisco Cubillo, director denoves tecnologies de l'empresa Canal deIsabel II de Madrid, presentaren elsobjectius d'aquesta sèrie de debats icongressos que sobre temes estratègics deBalears, organitzarà "SA NOSTRA" i que,com a primer tema, tendrà la problemàticade l'aigua que es tractarà en un congrés elproper mes de febrer i a unes jornadestècniques el mes de juny del 2001. SegonsCapellà, la idea central d'aquestes jornades

i debats és que la inèrcia o l'atzar nomarquin el futur i que les Illes arribin a unhoritzó pròxim tenint una prospectiva i unessolucions sobre els grans temes que, endefinitiva, incideixen sobre tots, amb lamirada posada en un futur millor.

11 - núm. 6 - 2001

de l'aigua o per fer una assignació eficient entre les deman-des alternatives".

Així mateix, Antoni Riera destacà que hi ha hagut un fortaugment de la demanda, increment del cost per desenvolu-par noves ofertes, competència intensa entre diversos usua-ris i majors interdependències entre els distints usos de l'ai-gua". També va assenyalar que "han aparegut problemes decontaminació i s'han deteriorat les infraestructures d'emma-gatzematge". Davant aquesta situació "hi ha el reconeixementper part de la societat que l'aigua té un valor ambiental, eco-lògic i social".

Antoni Riera també va resumir els objectius de "L'aigua i laseva gestió. Perspectives de futur", Balears 2015 i va fer es-pecial referència a la necessitat de "crear i sistematitzar unfons documental molt ampli que abraci el conjunt d'elementsgeopolítics, econòmics, tecnològics, socials, culturals i ambien-tals, que caracteritzen la situació actual de l'aigua a Balears".

Aquesta iniciativa també publicarà treballs relacionats ambl'aigua, estudis de prospectiva que permetran avaluar les con-seqüències de les polítiques hidrològiques, ara en procés, iestudiarà les prioritats futures en l'ús i l'assignació d'aquestrecurs. Aquestes anàlisis es duran a terme a un congrés quese celebrarà el febrer del 2001 i a unes jornades tècniquesque tendran lloc el juny del 2001.

En opinió d'Antoni Riera, "SA NOSTRA" espera "elaboraruna diagnosi de la situació hídrica de les Illes Balears i estu-diar les possibles alternatives a adoptar" així com "facilitarun intercanvi d'experiències i de solucions funcionals al pro-blema i col·laborar activament a la reorientació de les políti-ques i accions relatives a l'aigua a diferents escales, interna-cional, regional i local, a més de fomentar la participació icontribuir a fer un gran debat social entorn a aquesta proble-màtica", assegurà Riera.

Per la seva banda, Francisco Cubillo, director de l'àrea denoves tecnologies de l'empresa Canal de Isabel II, empresad'aigües de Madrid, va dir que la seva labor serà garantir laqualitat científica i tècnica de les jornades i del congrés, aixícom aconseguir que es tractin aspectes originals i que s'ex-treguin conclusions que serveixin per planificar el futur.

LA PRIMERA CONFERÈNCIA

La primera conferència que obre aquest debat sobre l'aiguala pronuncià, després de la presentació de les jornades, elprofessor de la Universitat de Sevilla, Leandro del Moral Ituarteque exposà les principals conclusions i recomanacions de l'es-tudi "Estratègies sobre l'aigua. Avaluació del present i unesorientacions de futur", que es va fer de 1997 a 1999 per l'Ins-titut de Prospectiva de la Comissió Europea per encàrrec dela Direcció General de Desenvolupament Regional.

Leandro del Moral va resumir les conclusions d'aquest es-tudi i assenyalà que "aplicar el concepte de desenvolupamentsostenible al camp de la gestió dels recursos hídrics implicareduir la demanda i la pressió sobre els recursos mitjançantl'augment de l'eficiència de l'ús. L'increment de la participa-ció dels agents socials en el procés de la presa de decisions ila presa en consideració del conjunt de valors de l'aigua, tanteconòmics com ecològics, són aspectes essencials d'aquestaestratègia".

El model de gestió aplicat al llarg de les darreres dècadesha suposat, segons del Moral "la transformació de la culturatradicional que permetia la coexistència de les poblacions me-

diterrànies amb la irregularitat i, en ocasions, l'escassesa prò-pies d'àrees semiàrides. El comportament modern s'ha carac-teritzat per l'assumpció general d'expectatives de subminis-trament il·limitat de l'aigua sense tenir en compte les despe-ses dels projectes i l'eficiència en l'ús del recurs. L'aspectecentral del problema de l'aigua consisteix a recrear una cultu-ra que impliqui gestionar l'aigua com un recurs irregular i es-càs, entenent que l'escassesa no ve determinada tant solsper raons físiques, sinó principalment per les seves despesessocioeconòmiques i ecològiques".

La gestió sostenible dels recursos hídrics requereix, al seujudici, "la integració dels objectius de la política d'aigua dinsl'àmbit d'altres polítiques. Per avançar en aquest procés d'in-tegració de polítiques és essencial la interrelació entre la po-lítica de l'aigua i les polítiques d'ordenació del territori, a lesquals l'aigua ha deser considerada nosols un recurs, sinótambé un factor bà-sic de l'estructura fí-sica del territori".

Així mateix, do-nada l'alta proporciód'a igua que, pernorma general, esdestina a l'agricultu-ra a l'àrea mediter-rània, és necessària"la integració horit-zontal de la políticade l'aigua i de la po-lítica agrària, per-què constituirà unaspecte clau per as-solir la gestió soste-nible del recurs",subratllà el profes-sor del Moral.

Segons la seva opinió, si bé la política agrària comunitàriaja ha desenvolupat alguns mecanismes útils per avançar enaquesta integració, "es requereixen majors avanços per acon-seguir la necessària coherència entre ambdues polítiques".

A l'àmbit europeu la resposta institucional a les creixentspressions sobre els recursos hídrics "s'ha expressat en l'ela-boració i en la recent aprovació de la Directiva Marc de l'Ai-gua que proporciona nous conceptes i consolida principis jaestablerts en la línia assenyalada", però no obstant això, es"requereix un fort suport per part dels governs, regionals,nacionals o autonòmics per assolir aquests objectius", diguéel professor del Moral.

Hi ha unes prioritats per a la gestió sostenible per millorarel coneixement dels recursos, ecosistemes i usos de l'aigua iespecialment per "du a terme estratègies de gestió de la de-manda i fer accions decidides per aconseguir aquests objec-tius a mitjan termini", agregà a la vegada que subratllava que"també s'ha d'estabilitzar la demanda, conservar i restaurarels ecosistemes aquàtics, gestionar bé les sequeres, i orde-nar el sòl i els usos del sòl a nivell local, de conca hidrogràfi-ca, estatals i comunitaris".

Antoni Riera, director deBalears 2015 resumí elsobjectius de "L'aigua i laseva gestió. Perspectives

de futur", i va ferespecial referència a lanecessitat de "crear isistematitzar un fons

documental molt amplique abraci el conjunt

d'elements geopolítics,econòmics, tecnològics,

socials, culturals iambientals, que

caracteritzen la situacióactual de l'aigua

a Balears".

L'AIGUA Balears 2015

12 - núm. 6 - 2001

L'AIGUA Francisco Cubillo

-El problema de l'aigua diu vostè que és mundial, com s'afronta aquestaproblemàtica?

-La veritat és que entorn de l'aigua no hi ha una sola problemàtica, n'hiha moltes, a cada regió, país o zona on presenta característiques distin-tes. Per exemple, al Regne Unit, en un règim de privatització del sectordel subministrament, de forma sobtada, una de les empreses es despen-ja que hi ha insuficiència de recursos, mentre que la resta d'empreses, sesuposa que en les mateixes condicions, tenen suficiència de recursos.Quin és el problema? Hi ha pocs recursos?, estan mal distribuïtsestacionalment? O tal vegada es tracta d'un problema d'inversions ina-dequades en el tema de les infraestructures, per a captació, regulació idepuració de les aigües. Evidentment, la problemàtica és variada i elsgestors d'aquest recurs han d'analitzar quin és el problema.

L'aigua: un recursfonamental, escàsi mal repartit

Antoni Oliver

Francisco Cubillo, cap denoves tecnologies de

l'empresa Canal de IsabelII, que és la responsable

del subministramentd'aigua a la comunitat de

Madrid, és el directorcientífic del congrés i de les

jornades sobre l'aigua queserà la primera iniciativa

del programa Balears 2015,posat en marxa per "SA

NOSTRA" com a unaplataforma per debatre el

futur d'aquells aspectesestratègics de la realitat deles Illes. Cubillo assenyala

que la problemàtica del'aigua té un abast mundial

i que és un dels principalsproblemes actuals, perquè

es tracta d'un recursfonamental i escàs, malrepartit. Fa una especial

incidència en la necessitatde prendre mesures

integrals que contemplinaspectes de gestió de la

demanda i de les inversionsen infraestructura. Aquest

concepte integral,juntament amb altres

mesures -estalvi,reutilització- poden ajudara pal·liar una problemàtica

que té tants d'aspectesquasi com

regions o països.

13 - núm. 6 - 2001

-És a dir, que és un problema amb diferents caires?

-Per exemple, a Bilbao hi va haver una sequera molt gran afinals dels vuitanta. El problema és de qualitat i de quanti-tat, no és que hi hagi menys recursos dels que hi havia,encara que pot ser que hi hagi un canvi climàtic i hi hagimés sequeres, però, en qualsevol cas, sí que hi ha un pro-blema respecte al mode de gestió i també un desequilibriquant a la disponibilitat i a la quantitat que es demandades de diferents sectors de l'activitat humana. L'altre pro-blema és el de la qualitat. De cada vegada es posa més demanifest que l'activitat humana, agrícola, urbana i indus-trial, deteriora fins a límits preocupants la qualitat de l'ai-gua. A tot l'entorn europeu, on el subministrament depènen una gran mesura de les aigües subterrànies, la contami-nació per nitrats posa de relleu que aquest recurs, que te-níem abundós i barat, ja no és tan fàcil d'obtenir i d'utilit-zar, perquè s'hipoteca per la contaminació sistemàtica, apa-rentment inofensiva al principi, però que condiciona queaquesta aigua pugui ser usada per a subministrament.

EL PROBLEMA A LA CONCA MEDITERRÀNIA

-Hi ha un problema específic de l'aigua a la conca mediter-rània?

-La conca mediterrània té un comportament semblant aaltres climatologies, com per exemple la de Califòrnia. Elclima d'Espanya i el de Califòrnia són semblants i les darre-res sequeres que hi ha hagut a Espanya han tengut el seureflex a Califòrnia o a l'inrevés. Aquest és un exemple clardel paral·lelisme del clima en els seus extrems, desprésdel període de sequera, sempre hi ha torrentades que esdonen en la Mediterrània, i es donen també a Califòrniaamb regularitat. A la Mediterrània tenim aquest règim tanpeculiar, però també és veritat que hi ha el costum de viureamb aquest règim de pluges. Una part dels problemes queté la Mediterrània en el tema de l'aigua és que ens oblidamque hi ha una capacitat i una flexibilitat per adaptar-se a larealitat climàtica. Amb el desenvolupament, el progrés i lariquesa tornam més rígids i els problemes tal vegada vé-nen d'això i també perquè creixem més de pressa del quepermeten els recursos disponibles.

-Quines mesures es podrien prendre i quines formes degestió d'aquest recurs serien les adequades per resoldreaquesta sèrie de sequeres?

-Els dos pilars bàsics són d'una banda una planificació quetengui més en compte la irregularitat del règim de pluges,que no treballi sobre valors mitjans, sinó sobre el règimreal que caracteritza la Mediterrània i, sobretot, s'han demillorar les tècniques de gestió. Es parla molt de l'eficièn-cia en la gestió del recurs, doncs s'ha de demostrar aques-ta eficàcia. El sector de la gestió de recursos ha de millorarmolt. Probablement hi ha moltes oportunitats per posar enpràctica aquesta millora. Però el que seria ideal és la inte-gració entre la planificació i la gestió. En planificar les ne-cessitats de gestió que es faci una planificació de recursosamb consideracions conjunturals i estratègiques, perma-nents i de contingència. Això no només com una declaraciód'intencions, sinó com un exercici rigorós, i que desprésaquests plantejaments es duguin a la pràctica, però de veri-tat, en la gestió.

L'AIGUA Francisco Cubillo

"Una part dels problemes queté la Mediterrània en el temade l'aigua és que ens oblidamque hi ha una capacitat i unaflexibilitat per adaptar-se a la

realitat climàtica. Amb eldesenvolupament, el progrés ila riquesa tornam més rígids i

els problemes tal vegadavénen d'això i també perquècreixem més de pressa delque permeten els recursos

disponibles".

-Hi haurà de cada vegada més sequeres, com diuen algunsdels experts?

-No tenc una opinió respecte a això. El canvi climàtic abor-da temes com l'escalfament de la Terra i la temperaturamitjana tal volta augmenti, també es diu que disminueix elrègim mitjà de precipitacions i que a la vegada es ressaltenels fenòmens extrems, entre els quals hi ha les sequeres.Quan es fa aquesta anàlisi estadística del comportamentdel clima, s'hauria de comptar amb sèries temporals demés de cent anys, fia-bles. I la veritat és queen el món no es tenenaquestes sèries climàti-ques rigoroses de més decent anys, en alguns ca-sos de bastant menys decent anys. En referènciaals nostres plans hidro-lògics, vull destacar queles sèries de mesurescomencen l'any 1940. Enel mil lor dels casosparlam de seixanta anysi quant al coneixementclimàtic, doncs parlaríemde cinquanta anys. De totaixò inferir si hi pot ha-ver més o menys seque-res, em sembla un exercici massa agosarat, això ho he dereconèixer. Sí que sembla, no obstant això, que en els dar-rers anys, si posam en relació els darrers cent anys ambels darrers vint, els darrers vint han estat més secs, méssevers en l'aparició de sequeres que els anteriors seixanta.Això vol dir que hi ha un canvi climàtic?, o es tracta d'uncicle dins el període de cent anys? La veritat és que no hosabem bé del tot.

-Els transvasaments, els plans hidrològics, són uns instru-ments vàlids?

-L'exercici de planificació, com he dit abans, és la primerapassa per tractar de solucionar el problema i que es facin,que s'avanci en aquest sentit, és important. El transvasa-ment és una alternativa que s'ha de tenir en compte. Elque passa és que, és una alternativa, però no l'única alter-nativa. Les solucions estructuralistes, han estat les úniquesque s'han manejat en el passat.

-I a partir d'ara, què es pot fer?

-Ara, per exemple, el Pla hidrològic nacional fa una apostaper la gestió de la demanda i per la gestió eficient del re-curs, en definitiva. S'hauria de posar més èmfasi en la quan-tificació real i precisa d'aquesta gestió de la demanda. S'hande fer prediccions molt més rigoroses, analitzar realmentels factors que determinen la demanda i l'expliquen, i feruna predicció de com, amb determinades iniciatives, de-terminades polítiques, es podria controlar aquesta deman-da de manera més eficaç. També és important que, si es faaquest exercici de control i de gestió de la demanda, estengui en compte en la planificació, no només com unaalternativa, sinó amb totes les implicacions que pugui te-nir.

14 - núm. 6 - 2001

LES POLÍTIQUES D'ESTALVI

-Li sembla que són eficaces les polítiques d'estalvi, la gentestà conscienciada per estalviar aigua?

-Hi ha algun exemple en què han anat bé aquestes políti-ques. Sempre va molt associat el grau d'eficàcia d'aques-tes mesures a la crisi, al context general de consciènciaque tengui el ciutadà que està en una situació crítica. A lesèpoques de sequera quan hi ha hagut crides a l'estalvi,mitjançant campanyes cíviques, la resposta ha tengut al-guns fruits i s'han aconseguit resultats realment significa-tius. La veritable aposta és a favor de l'educació i de laformació de les noves generacions, dels nins. Hi ha unapolítica útil que és educar aquests nins d'avui en dia, per-què estalviïn des d'ara i continuïn estalviant en el futur.Encara que s'ha de dir que l'estalvi per l'estalvi té poc sen-tit, i el que importa és una bona gestió de la demanda.

Quan es parla de ges-tió de la demanda sesol confondre aixòamb polítiques d'estal-vi i no és exactamentel mateix. La gestió dela demanda és consu-mir de forma adequa-da i eficient, sobretot,tenir en compte tots

els factors. Ara en el món es manegen els conceptes d'elas-ticitat permanent i conjuntural. És el que va passar a lacomunitat de Madrid, en el cas d'una sequera s'aposta afavor d'una elasticitat conjuntural de la demanda que s'uti-litza i llavors es recupera quan acaba aquesta situació. Enaquest cas les campanyes de divulgació el que pretenen ésun estalvi permanent que, d'alguna manera, disminueixi elconsum, però també donen una major rigidesa de la de-manda i això també s'ha de tenir en compte a l'hora deplanificar. S'ha d'estudiar la rigiditat d'aquesta demanda,perquè una demanda rígida impedeix utilitzar-la per feruna política d'estalvi en una situació de contingència.

-No hi ha una contradicció entre una empresa que ha d'ad-ministrar un bé escàs, però que a la vegada és una empre-sa amb necessitat de tenir uns beneficis?

-No existeix aquesta contradicció entre la necessitat d'es-talvi i l'objectiu de l'empresa que és gestionar la demandad'aigua.

-Vostè dirigirà la part científica dels debats i del congréssobre l'aigua que dins el projecte de Balears 2015 ha en-gegat "SA NOSTRA". Quins són els objectius d'aquesta ini-ciativa?

-Crec que es tracta d'una iniciativa ambiciosa i amb plan-tejaments estratègics. Es farà una cosa que no estam acos-tumats a veure en la nostra vida quotidiana professional.El més normal és veure planificacions a quatre anys vista,el que constitueix una legislatura, i en general no trobamuna oportunitat per reflexionar amb una perspectiva mésllunyana, més enllà de quatre anys, o vuit com a molt.Aquesta possibilitat d'anàlisi a llarg termini és més atracti-va i també ho és que es pugui mirar el conjunt de la pano-ràmica mundial d'aquesta problemàtica de l'aigua. "SA

NOSTRA" ha tengut la idea de dur a terme una gran anàlisisobre la problemàtica de l'aigua a Balears i a mi m'ha tocatel paper de contribuir perquè això sigui possible, com aresponsable del nivell científic de les jornades. Quan m'ex-plicaren aquesta idea i la necessitat de fer aquestes jorna-des i de fer també una certa prospectiva, vaig recordar unafrase que vaig sentir a una pel·lícula on el protagonista deia"deixa que el vent et guiï i no perdis de vista l'horitzó". Crecque és important no perdre de vista l'horitzó. Realment elshoritzons són amplis i estratègics en el tema de la gestió del'aigua. En aquesta metàfora el vent és el que marcaran elsagents socials de Balears.

-Com pensa que s'ha d'enfocar una iniciativa com aquestaque, en definitiva ha de servir per planificar el futur?

-La veritat és que quan em varen encarregar aquesta feinaem vaig sentir satisfet, perquè no és freqüent que ens en-carreguin feines d'aquestes característiques. Tota oportu-nitat per a una cosa és un repte. Els japonesos manegen elmateix ideograma per al concepte d'oportunitat i de repte ide crisi. En tota oportunitat el primer que s'ha de fer ésmarcar uns objectius.

-Quin són aquests objectius?

-L'objectiu fonamental d'aquesta iniciativa és propiciar unareflexió que sigui útil. La reflexió més útil és la que sorgeixde l'aprenentatge que fan aquells que tenen alguna cosa aaportar. En el camp científic la forma d'aconseguir aquestobjectiu és establir un programa adequat i que s'ajusti alque pugui ser la problemàtica de l'aigua a les Illes Balears.S'han de cercar els autors i els especialistes que més cosespuguin aportar. En aquesta recerca d'autors i d'especialis-tes ens hem plantejat que no hi hagi horitzons. Cercamaquesta gent i la trobam ja perquè puguin participar en laprimera part del congrés. La idea és que puguin venir elsexperts més prestigiosos del món en la problemàtica del'aigua des de diferents perspectives. La idea és que aques-tes persones no venguin a donar la seva recepta màgica,sinó a donar una visió de quina és la problemàtica de Bale-ars en el sector de l'aigua. Volem que aquesta reflexió siguiequilibrada, que tengui en compte tots els punts de vista.

-El programa tendrà alguna particularitat?

-La veritat és que hem procurat que tengui una particulari-tat i és que tracti aquells aspectes i punts de vista que nose solen tractar a la majoria d'esdeveniments d'aquests ti-pus, jornades, congressos, etc. De fet hi ha una gran quan-titat de conferències que es diuen internacionals en les qualshi ha representants de dos països. Però també hi ha altresesdeveniments d'aquesta naturalesa que pretenen abordartot el panorama de la problemàtica de la gestió de l'aigua ipassen molt lleugerament sobre el que veritablement po-den ser les alternatives i les solucions al problema en elmarc de la sostenibilitat i del compromís amb el medi am-bient. Nosaltres pretenem que aquests congressos estiguinequilibrats, de veritat. Han de tenir entrada tots els puntsde vista, els estructuralistes, els mediambientalistes, elsexplotadors del recurs, els gestors públics i privats, l'Admi-nistració, els teòrics i els científics, endemés dels que tenguinuna experiència pràctica. El ventall ha de ser, necessària-ment, ampli.

L'AIGUA Francisco Cubillo

"La veritat és que entorn del'aigua no hi ha una sola

problemàtica n'hi ha moltes, acada regió, país o zona onpresenta característiques

distintes".

15 - núm. 6 - 2001

L'AIGUA Francisco Cubillo

LA SITUACIÓ PARTICULARDE LES ILLES BALEARS

-Quines solucions poden donaraquestes persones?

-La veritat és que aquestes perso-nes no tendran cap solució màgica.Les solucions han de venir de la re-flexió i de les conclusions. Aquestareflexió sobre la problemàtica de l'ai-gua tendrà lloc en dues parts. De fetla primera part ja ha començat ambla conferència de Leandro del Moral,professor de la Universitat de Sevilla.Després es dura a terme un congrés,pel mes de febrer, i més endavantunes jornades tècniques que tendranlloc el mes de juny.

-Quina diferència hi ha entre el con-grés i les jornades tècniques?

-La diferencia fonamental entre unacosa i l'altra és de plantejament i dedesenllaç o de resolució. El congrés pretén convidar a unareflexió, a una reflexió que anirà dels aspectes més gene-rals als particulars. S'analitzarà la situació particular deBalears, la de la Mediterrània i es tornarà una altra vegadaal panorama autonòmic espanyol i balear. És a dir, que s'ana-litzarà una visió global dels problemes creixents que la si-tuació de l'aigua suscita i l'expressió concreta d'aquestsproblemes a l'àmbit mediterrani. S'abordarà el tema delsgrans usos i de les demandes d'aigua a les Illes Balears,els aspectes sectorials, per conèixer quina és la situacióactual de l'aigua en els sectors econòmics més importantsde les Balears. S'analitzarà també la gestió de l'aigua a lesilles mediterrànies, a Malta, Xipre, Cerdenya, i l'experièn-cia d'Israel. També es farà, com he dit, un repàs de lespolítiques autonòmiques d'aigua. Això, per una banda,mentre que les jornades tècniques sí que pretenen ser mésresolutives i concloents, amb aspectes més pràctics.

-Com, per exemple, com fer un ús sostenible de l'aigua?

-En la gestió de recursos resideixen moltes de les soluci-ons per a un ús sostenible. S'abordarà també el tema del'ús agrícola, urbà, residencial, i es debatran models i tèc-niques de planificació, dessalatge, reutilització, depuració,etc. En ambdues jornades s'espera i es confia que hi hagiuna participació activa i real de la gent de Balears, delsagents socials que tenguin alguna cosa a dir en aquestsaspectes. El meu paper aquí és, endemés del de convidartothom a aquestes jornades i instar perquè participin acti-vament, dir-los també que de vegades a aquest país pecamd'humils, sobretot en els aspectes científics. No hi ha mo-tius per a aquesta humilitat, perquè hi ha persones ambgrans coneixements, amb un gran bagatge i experiència,així com altres característiques que no tenen els altres pres-tigiosos experts internacionals que vendran, i això tendremocasió de comprovar-ho. En general ens costa sotmetre adebat el nostre treball i no hi ha raons per a això. Farem unesforç perquè tothom pugui parlar i perquè tot el que tenguiuna iniciativa, una idea o una experiència per plantejar trobi

el seu lloc per exposar-la i pugui ser debatuda en un placientífic tècnic d'igualtat.

-S'incidirà de forma especial en alguna problemàtica moltconcreta?

-Realment s'abordaranels temes principalsd'aquesta problemàtica,com el recurs i les se-ves condicions, la dispo-nibilitat, la demanda, lestècniques de gestió, aixícom la reutilització i elsproblemes ambientals.Aquests són els temesessencials, però com hedit, pretenem abordaraquests temes enaquells aspectes que no s'han tractat o s'han tractat poc.Tots estam d'acord que el recurs de l'aigua és fonamental itambé escàs. Però no s'ha tractat de forma suficient la ve-ritable disponibilitat del recurs, la influència que poden te-nir els canvis climàtics, els conceptes de gestió del risc defalta de subministrament i la integració de veritat, la inte-gració de la gestió de la demanda, la gestió de la demandaque és molt més que una frase o un concepte repetit, peròque veim que no sempre es du a la pràctica. Hem de duralguna persona d'Israel, de Califòrnia, perquè poden con-tar-nos una experiència. He estat a un congrés on la majo-ria de ponents que no eren americans citaven Califòrniacom exemple de com es fan les coses ben fetes. Quan vaarribar el californià, que era una persona que jo coneixia,va dir "bé ara he de contar la veritable historia, perquè lescoses no són així de maques" i ens va posar els peus aterra contant els problemes que hi havia hagut, explicanttotes les dificultats que suposa dur a terme una bona ges-tió de la demanda, que a Califòrnia, malgrat els entrebancs,es gestiona bé.

"El Pla hidrològic nacional fauna aposta per la gestió de la

demanda i per la gestióeficient del recurs, en

definitiva. S'hauria de posarmés èmfasi en la quantificacióreal i precisa d'aquesta gestió

de la demanda".

16 - núm. 6 - 2001

LA PLUJA

Segons explica la Memòria del Pla hidrològic de les Bale-ars, les nostres illes, amb l'excepció parcial de Menorca,són terres calcàries i pràcticament no tenen recursos hí-

Ofegats per la sequeraGina Garcías

L'AIGUA Informe

Amb una pluviometria que oscil·la entre els 1.400mm/any a la serra de Tramuntana mallorquina iels 400 mm/any a Formentera; amb una poblacióde fet que supera el milió de persones i amb unaagricultura que, tot i que no produeix ni l'1% delPIB, consumeix el 60% dels recursos disponibles,les Balears han traspassat els límits de l'equilibri ien començar l'any 2000 els recursos hídrics hantornat endèmicament deficitaris. Les dessaladoress'han convertit en un mitjà imprescindible per po-der continuar bevent aigua d'una qualitat accep-table. El Pla hidrològic de les Balears, presentatpel Govern balear a la necessària aprovació delConsell de Ministres, constata aquesta situació i lavol superar amb 90 mil milions de pessetes d'in-versió per obtenir nous recursos, però també perdespertar una nova actitud davant l'aigua, per ra-cionalitzar-ne l'ús, per evitar i penalitzar el mal-baratament, i que l'agricultura aprofiti tota la quees depuri i sigui possible. A les Balears l'aigua hadeixat de considerar-se un recurs il·limitat i gra-tuït, almenys per a la població urbana.

El 2000 no ha estat el primer any en què les Illeshan patit els efectes d'una sequera tan pertinaçcom les del temps del NODO. Segons els meteorò-legs, aquestes situacions es repeteixen cíclicamentcada cinc o sis anys i les darreres s'havien afron-tat a Mallorca improvisadament, amb una explota-ció dels aqüífers tan abusiva que els ajuntamentsdonaven com a potable aigua amb un índex de sa-linitat que multiplicava per cinc els límits marcatsper l'Organització Mundial de la Salut, o amb "ope-racions vaixell" de tan dubtosa rendibilitat que elsseus promotors no han gosat mai més ni recordar-les. El 2000 no ha estat el primer any de pertinaçsequera, però sí la primera ocasió en què s'ha sus-citat un profund debat social, polític i institucionalsobre el problema. Les controvèrsies entre un go-vern central i un autonòmic de color contrari po-den haver retardat algunes solucions d'emergèn-cia, però en canvi han servit per fer arribar a l'opi-nió pública la magnitud del problema i les dife-rents propostes de solució a curt i a llarg termini.

drics superficials. Les precipitacions, quasi exclusivamenten forma de pluja, són les úniques vies naturals de proveï-ment d'aigua. Però sobre els 5.014 quilòmetres quadratsde superfície d'aquestes illes, la pluja cau de forma moltdesigual. Als cims de la serra de Tramuntana s'arriben arecollir anualment 1.400 mm, tot i que la pluviometria mit-jana de Mallorca és de 625 mm. any. A Menorca la pluviosi-tat abaixa a 600 mm/any, a Eivissa a 458 i a Formentera a434. A més, el 60% de la pluja cau entre octubre i gener,mentre que durant l'estiu només plou el 10% del total anual.Això fa que, en un any de bona pluviositat es recaptin "te-òricament" 562 hectòmetres cúbics d'aigua, tot i que real-

Les Balears tenen escassos recursos superficials.

17 - núm. 6 - 2001

ment disponibles només n'hi hagi un màxim de 300, i 300hectòmetres cúbics és el que, segons les previsions del Plahidrològic, consumeixen anualment les Balears a l'entradadel nou mil·lenni. A partir d'ara Balears només es podranproveir d'aigua de forma natural els anys en què la pluvio-sitat sigui igual o superior a la mitjana.

L'ÚS AGRÍCOLA

L'ús agrícola de l'aigua i el creixement urbà són els fac-tors que han posat al límit els nostres recursos.

A les Balears prop de setanta mil persones, és a dir,l'1% de la població, consumeixen més del 60% de l'aiguadisponible. No són, paradoxalment, les més privilegiades,però tampoc no es pot assegurar que no malbaratin l'ai-gua.

Els pagesos de les Balears reguen 24.346 ha, és a dir,un 5% del territori. Hi aboquen cada any un total de 7.000metres cúbics d'aigua a cada hectàrea, és a dir, un total de175 hectòmetres cúbics d'aigua, de la qual només un 10%és aigua residual depurada. Aboquen més de la meitat delsrecursos hídrics de les Balears i produeixen menys de l'1%de la riquesa. La història ha consagrat aquesta distribuciótan desigual, que data del temps en què l'aigua era un doil·limitat de la natura. Però ara que el dèficit d'aigua ja hatornat endèmic, el Parlament de les Balears ha declaratl'agricultura sector "estratègic" a l'estructura socioeconò-mica i a continuació el projecte de Pla hidrològic de lesBalears, tot i que projecta augmentar la depuraciói la conducció fins als cultius d'una part creixentde l'aigua del consum humà, també consagra lainamovibilitat d'aquesta distribució, de forma quepreveu que l'any 2016 l'agricultura continuarà con-sumint més de la meitat dels deficitaris recursoshídrics de les Balears.

Sembla un punt indiscutible: cap partit polític,institució, debat o projecte no ha qüestionat en-cara que la majoria de pagesos continuïn regantcom es feia en els temps dels àrabs, cap subven-ció europea, ni estatal, ni autonòmica, no va lliga-da a la promoció de noves tècniques de reguiuque -com en el cas ja tòpic d'Israel- aconseguei-xen donar la major rendibilitat de cada gota d'ai-gua. Les declaracions dels responsables dels re-cursos hídrics de les Balears, fan la impressió queles formes arcaiques de reguiu es consideren partde la nostra "cultura" i tradició i que les institu-cions no es troben amb forces per alterar els usosi els costums tradicionals de la pagesia balear, con-siderada com hem dit, un sector a protegir. Enaquestes circumstàncies ningú no ha gosat calcular quècostaria cada lletuga si es regàs amb aigua facturada perun comptador urbà.

CULPAR EL CIUTADÀ

El sector industrial, productor del 15% del producte in-terior brut, consumeix uns simbòlics 0,7 hectòmetres d'ai-gua a l'any, és a dir, un 0,2% de l'aigua disponible. Elscriticats camps de golf, 3,7 hectòmetres cúbics, dels quals2,94 procedeixen de la reutilització d'aigües depurades.Finalment, la població resident, xifrada en 760.000 habi-tants, als quals s'han d'afegir devers 300.000 turistes enrotació -amb puntes de 500.000 persones- consumeix el40% de l'aigua. La indústria turística supera el 80% delproducte interior brut i ocupa el 73% de la població activa.

L'AIGUA Informe

Les campanyes institucionals per conscienciar la pobla-ció de l'escassesa de l'aigua, i fomentar-ne l'estalvi, es di-rigeixen exclusivament a la població urbana. Els argumentsper a la persuasió consis-teixen a culpar del dèficitd'aigua els hàbits urbans.Són arguments coherentsamb les polítiques que acontinuació es dicten, per-què les penalitzacions eco-nòmiques al consum lespateixen exclusivament elsciutadans. És una situació iuna actitud que es repeteixa tot l'Estat. Ángel AntonioHernández escriu a El País(10 de setembre del 2000)un informe sobre la situació i el Pla hidrològic nacional, idiu: "El consumo humano no se lleva la parte del león delagua total disponible: en realidad es una cantidad mínima,pero aun así España es el tercer país del mundo que másconsume: 1.174 metros cúbicos por persona y año frente a726 de media en Europa. sin embargo, como en el caso dela agricultura, las pérdidas de agua son considerables porquelos municipios y ciudades no modernizan sus redes desuministro y, además, por ello tienen que hiperclorar."

Al consistori de Palma, per posar un exemple, es repe-teixen les controvèrsies entre els grups municipals sobre el

volum i la destinació del gran percentatge d'aigua que en-tra a la xarxa, però no passa per cap comptador. Les pèr-dues als canals de distribució es xifren entre un 10% i un50% de l'aigua, segons els municipis i les diferents fonsd'informació.

279 LITRES DIARIS PER HABITANT

A les Balears la Memòria del Pla hidrològic calcula que elconsum mitjà diari per habitant i dia és de 279 litres d'ai-gua, (aquest consum no és exclusivament domèstic. In-clou els serveis, les infraestructures i els equipaments pú-blics).

Palma i la seva zona d'influència consumeixen 350 litresper habitant i dia. En una mitjana inferior ho fan els habi-tants de les badies de Pollença i Alcúdia (300 l/h/d). A

Els pagesos reguen 24.346has, un 5% del territori deles Balears. Hi aboquen un

total de 7.000 metres cúbicsd'aigua a cada hectàrea, és

a dir, 175 hectòmetrescúbics, més de la meitat de

tots els recursosdisponibles.

Conreus desecà al Pla

de Mallorca.

18 - núm. 6 - 2001

L'AIGUA Informe

Menorca, les dotacions són més elevades del que corres-pondria al seu nivell urbanístic (275 l/h/d) i a Eivissa i For-mentera, les dotacions són inferiors al que es podria espe-rar.

La distribució total per illes és la següent: del total de109 hectòmetres cúbics que consumeix lapoblació urbana i turística (un 40% dels re-cursos), Mallorca, que ocupa un 72% del ter-ritori de les Balears, consumeix 83,1hectòmetres (el 76%); Menorca, amb un14% del territori, consumeix 10,6hectòmetres; Eivissa, amb un 11% del terri-tori, consumeix 6,75 hectòmetres cúbics iFormentera, amb un 2% del territori, consu-meix el 0,3% dels recursos hídrics naturalsde les Balears. Cal recordar que tant Eivissacom Formentera han de recórrer estacio-nalment a l'aigua de les dessaladores, queprodueixen 3,5 hectòmetres cúbics a Eivissai 0,23 a Formentera.

EL PLA HIDROLÒGIC

El Pla hidrològic de les Balears ha d'orde-nar aquesta situació i preveure la satisfaccióde les necessitats de subministrament finsl'horitzó de l'any 2016. Llargament demanat pels grupssocials i pels partits polítics a l'oposició, es va començar agestar a principis de la dècada dels noranta. El seu contin-gut havia de derivar-se de les previsions del Pla territorialde les Balears. El retard d'un arrossegava l'altre. Final-ment les Directrius sobre les que es fonamenta el Pla hi-drològic de les Balears es varen sotmetre a informaciópública l'any 1995 i foren aprovades pel Consell Generalde l'Aigua de les Balears el 22 d'abril del 1996. El seu con-tingut s'ajusta al que dicta la Llei d'aigües i al Reglament

de l'Administració pública de l'ai-gua i la planificació hidrològica. Laredacció actual del Projecte de PlaHidrològic presentat per la conse-llera verda del Govern de Progrés,Margalida Rosselló, a l'aprovaciódel Consell de Ministres, va seraprovada per consens de tots elsgrups del Parlament balear el mesde febrer del 1999, quan l'actualministre de Medi Ambient, Jaume

Matas, presidia el govern autonòmic del Partit Popular.El Govern de Progrés que ara presideix el socialista

Francesc Antich ha donat per bo aquest projecte, perquès'ajusta al model de desenvolupament de les Balears defi-nit per les Directrius d'Ordenació del Territori, en les qualsla sostenibilitat i la recuperació mediambiental són els fac-tors essencials.

LES INCÒGNITES DEL PLA

El Pla consta d'una memòria descriptiva de la situacióhídrica de les Balears, d'una normativa que regula l'assig-nació i les reserves dels recursos, les concessions, lareutilització de les aigües depurades, les condicions delsabocaments i la protecció dels recursos. I finalment d'undocument titulat "Programes i Infraestructures" on es de-tallen els programes previstos durant el temps que duri elPla, i les obres necessàries per complir els objectius ques'hi marquen.

El futur del Pla hidrològic de les Balears és encara unaincògnita amb diversos condicionants. Ha de ser aprovatpel Consell de Ministres i aquesta aprovació hauria de serpràcticament automàtica ja que les Balears són una concahidrològica sense interferències en altres comunitats. El Pla,

no obstant això, s'ha d'acoblar al Pla hidrològic nacional,que han d'aprovar les Corts Generals, previ debat entre elsgrups parlamentaris. Succeeix, a més, que l'actual cap del'oposició de les Balears és el ministre de Medi Ambient,amb idees pròpies -i en alguns punts contraposades a lesdel govern autonòmic- sobre la forma de resoldre el pro-blema a les Balears. Tot i que el Govern central ha de res-pectar en aquest tema la capacitat autonòmica de decidir,el fet és que l'aigua ha esdevingut un dels camps de batallapolítica i electoral dels dos governs, contraposatspartidàriament i ideològicament.

Segons el text del Pla, la planificació hidrològica de lesBalears per als pròxims setze anys es basa en els següentspilars:

-Les demandes d'aigua.-L'estudi dels recursos.-La defensa contra els incendis i la desertització.-L'ordenació i protecció dels recursos hídrics.-La protecció del medi ambient.

ELS RECURSOS SUPERFICIALS

El Pla explica que no existeixen recursos superficials con-tinus a les Balears, i que els recursos superficials mitjans,avaluats en 120 hectòmetres cúbics a l'any, són de difícilregulació i, amb freqüència la seva aportació anual és in-significant perquè la majoria dels anys són secs.

Les úniques infraestructures que actualment hi ha per ala captació d'aigües superficials són els embassaments deCúber i del Gorg Blau a Mallorca, que tenen una capacitatde 7,2 hectòmetres cúbics i que s'utilitzen per al subminis-trament de Palma. Altres recursos regulats són les Fonts dela Vila, Na Pera i Na Bastera, i finalment n'hi ha d'altres queno estan encara regulats, com són sa Costera, s'Olla iLladonera. El Pla proposa que la seva explotació es coordiniamb la dels aqüífers.

ELS RECURSOS SUBTERRANIS

Es creu que el total anual de recàrrega bruta d'aigua sub-

Ara la controvèrsia, secentra en el nombre i

en l'envergadura de lesdessaladores que fanfalta per completar elsubministrament de la

demanda balear.

Turisme versus agricultura?

19 - núm. 6 - 2001

L'AIGUA Informe

terrània és de 472 hectòmetres cúbics, obtenguts de la se-güent manera:

-Infiltració directa de les precipitacions: 394 hm3

-Retorns de reguiu: 25 hm3

-Infiltració en torrents: 24 hm3

-Infiltració d'aigües residuals depurades: 12 hm3

-Pèrdues a les xarxes de distribució: 17 hm3

Però de tots ells, només un poc més de la meitat, 260hm3 es consideren aigües subterrànies realment disponi-bles, perquè 172 hm3 van a la mar i a alimentar les fonts iles zones humides, i altres 40 hm3 no són econòmicamento tecnològica, aprofitables.

Per tant, l'oferta total d'aigua no arriba als 290 hm3 enels anys pluviomètricament mitjans. En un clima mediter-rani el règim de precipitacions és molt variable i són fre-qüents les variacions de qualitat de les aigües subterràniesa causa de la infiltració marina. Aquests factors agreugenla impossibilitat de satisfer plenament la demanda que, comhem dit, arriba ja als 300 hm3.

LA DEMANDA ALS ANYS 2006-2016

Per establir aquestes perspectives, el Pla hidrològic deles Balears es basa en el Pla d'ordenació de l'oferta turísti-ca i en les Directrius d'Ordenació Territorial. Els dos docu-ments, aprovats pel Parlament balear, dibuixen un canviqualitatiu en el creixement turístic i proposen la superaciódel turisme massiu per una oferta de major qualitat. Enaquesta previsió, el Pla hidrològic de les Balears asseguraapostar per una gestió integral de l'aigua, basada en laimplantació de plans d'estalvi, en la utilització de les ai-gües depurades i en la reordenació dels recursos hídrics.

Quant a les previsions de població estable considera queserà de 840.000 persones l'any 2006 i de 925.000 l'any2016. Per a la població flotant preveu un creixement moltmoderat. Amb aquesta hipòtesi estableix que la demandad'aigua per al proveïment de la població passarà dels 109hm3/any en el 1996, a 114 hm3/any en el 2006 i 128 hm3/any en el 2016.

El Pla considera, en canvi, que la demanda agrícola d'ai-gua potable no creixerà, perquè una major extensió delscultius més rendibles es compensarà amb la desapariciódels que no ho són; i perquè preveu que si ara es reutilitzen20 hm3 d'aigua depurada, l'any 2016 es podran reutilitzar75 hm3.

En definitiva, es considera que l'any 2016 la demandad'aigua potable serà de 305 hm3.

ELS PROGRAMES D'INVERSIÓ

Canalitzar l'aigua que la font de sa Costera deixa caure ala mar és la major inversió pendent, però l'objectiu fona-mental del Pla és aconseguir una gestió integral de l'aiguaque inclogui la reutilització agrícola de l'aigua depurada(perquè ara l'agricultura es beu més de la meitat de l'aiguapotable que hi ha a les Balears i només reaprofita una quartapart de l'aigua residual depurada) i l'estalvi.

Així, d'un total de 90 mil milions de pessetes d'inversió,el Pla hidrològic de les Balears dedica 17 mil milions (eldoble del que costarien quatre dessaladores noves) a mi-llorar les xarxes de distribució perquè no tenguin pèrdues ia instal·lar comptadors individuals que estimulin l'estalvi.Altres 15 mil milions de pessetes s'orienten a la construc-ció de noves depuradores d'aigües residuals i a la millorade les existents, perquè l'aigua sigui reaprofitable per al

reguiu. Però, a més, el Pla hidrològic destina altres 9 milmilions de pessetes a canalitzar les aigües depurades finsals cultius. Els 7 mil milions que ha de costar la canalitzacióde l'aigua de sa Costera són la major inversió en el capítold'obres de canalització dels recursos hídrics.

LES NORMES

El Pla divideix Mallorca en vint-i-una unitats hidrogeo-lògiques, Menorca en tres, Eivissa en sis iFormentera en una. A l'any 2006 es vol quecada zona tengui el seu propi Pla d'explo-tació, d'acord amb les seves característi-ques. De moment ja considera que estansobreexplotades dotze "unitatshidrogeològiques" de Mallorca, quatred'Eivissa i tota Formentera. A aquestes zo-nes es congela el creixement de l'oferta derecursos.

El Pla estableix que la llicència per a noves urbanitzacionsi polígons industrials requerirà l'informe de l'Administracióhidràulica sobre la disponibilitat dels recursos hídrics, i queaquest informe serà vinculant. També s'estableix un ordrede prioritat dels recursos.

El Pla estableix les normes per al sanejament i la depura-ció de les aigües residuals urbanes, el foment del reapro-fitament agrícola i el control dels abocaments, d'acord ambles directives europees per a la qualitat de les aigües.

També preveu els objectius de qualitat química dels aqüí-fers destinats al consum humà, i vol actualitzar el Catàleg dezones sensibles, en el qual s'inclouen les zones humides,per tal de protegir-les.

LES DESSALADORES

Ara, la controvèrsia, i les dimensions finals del Pla hidro-lògic, se centren en una qüestió: el nombre i l'envergadurade les dessaladores que fan falta per completar el proveï-ment de la demanda balear. El Pla hidrològic no contempla lacreació de cap altra infraestructura d'aquest tipus, tot i quepreveu ampliar la dessaladora de Palma. Al Ministeri de MediAmbient, Jaume Matas fa, en canvi, una oferta de 48 milmilions de pessetes en la qual inclou la construcció de qua-tre noves dessaladores, una a cada illa. El Govern balear nos'ha pronunciat encara sobre aquest oferiment, però els seusinformes consideren innecessari fer noves dessaladores. Elsciutadans de les Illes esperen la resolució de la polèmica.

El Pla hidrològicpretén solucionaruna situació que

enguany ha arribata la psicosi.

Reguiu asa Pobla

20 - núm. 6 - 2001

"Ens falta una culturade l'aigua"

Constanza Forteza

L'AIGUA Cels García

21 - núm. 6 - 2001

L'AIGUA Cels García

"Sempre és igual, en aquest país quan es planifica la ges-tió de l'aigua, només es pensa en infraestructures i gransinversions. El Pla hidrològic nacional que ara es presentatorna a les mateixes, torna a posar l'accent en les gransobres. Primer a fer més embassaments i, segon, a fer granstransvasaments d'aigua. És a dir, grans projectes que nosón més que maneres de resoldre artificialment les coses,sense voler incidir en el fons de la qüestió i crear una cul-tura de l'aigua com a bé escàs". Cels García Garcia, català,llicenciat en geografia per la Universitat de Barcelona i,des de fa dos anys professor titular de geografia i membredel Departament de Ciències de la Terra de la Universitatde les Illes Balears, té una opinió contundent sobre la pla-nificació hidrològica estatal. És una opinió sobre un docu-ment que coneix bé, així com els efectes que pot tenir so-bre un riu com l'Ebre, on es poden aplicar els estudis ela-borats, com per exemple en el cas de la seva tesi doctoral,sobre els processos de transport i de sedimentació als cur-sos fluvials. Cels García ha treballat a fons qüestions comel comportament dels rius mediterranis, la geomorfologiafluvial o, ja en altres apartats, fenòmens com l'evolució delclima, les característiques del clima urbà, els processoserosius o la desertització.

ADÉU ALS RIUS

García indica que la intervencióde l'home ha acabat per acon-seguir que "la raó mateixa delsrius, que és portar l'aigua, s'ha-gi perdut. Hi ha rius com el Tajoque fan pena i també en comen-ça a fer l'Ebre. Són rius ques'han convertit en "reservoris",en trajectes que van d'embas-sament a embassament, senseque enmig gairebé no hi hagi ai-gua, amb tots els problemesbiològics que això significa. I jano en parlem de les desembo-cadures, de les conseqüènciesque pot tenir la manca d'aiguaen els ecosistemes dels deltes.Només es pensa en el valor del'aigua del riu, però no es pen-sa en el valor del riu mateix coma portador de vida". En relacióal transvasament d'aigua del'Ebre cap al sud previst en elPla hidrològic nacional, CelsGarcía indica que "el que nopots fer és tirar sempre del'Ebre, abaixar i abaixar aigua ino posar límits al conreu en unlloc on naturalment no hi ha tan-ta d'aigua. És cert que són cul-tius molt eficaços, molt rendi-bles, però si no hi ha un límitcontinuaran creixent i continua-ran demanant solucions extra-ordinàries".La negativa valoració que CelsGarcía fa del Pla hidrològic noés puntual, no es tracta de cri-ticar aquest Pla hidrològic. "En

realitat, aquest pla és igual que el que va elaborar el PSOEi que no es va atrevir a llançar; fins i tot, aquest documentpresenta un programa més rebaixat, el PSOE preveia abai-xar molta més aigua cap al sud", ressalta. El qüestionamentés de fons: "es veu l'aigua com una font de doblers i no devida, només es pensa en doblers i doblers. No hi ha volun-tat de crear una cultura de l'aigua a un país mediterrani,que en té poca. No hiha planif icació perreduir les pèrdues,abaixar les dotacionsper habitant, impulsarcultius de secà, cultiusalternatius, obligar areciclar i a reutilitzar".Intervenció darrera in-tervenció, "acabarem amb un país sense cursos d'aigua su-perficials, sense zones humides, sense aiguamolls, això sí,amb molts d'embassaments".

BALEARS: CRÉIXER MÉS, DESSALAR IDESSALAR

L'argument que Cels García aplica a la planificació nacionals'estén al cas de les Balears, encara que aquí no hi hagirius. A pesar que el Pla hidrològic balear no programa lainstal·lació de noves dessaladores i sí concreta línies d'es-talvi, reducció del consum i reaprofitament d'aigües, a ni-vell públic sembla que el debat sobre l'escassesa d'aiguanomés se centra en la possibilitat d'augmentar els proces-sos de dessalatge. Tal i com destaca expressivament García:"hi ha problemes d'aigua? Doncs, en donam més, enfabricam més. Com? Dessalant aigua de la mar. I d'aques-ta manera mai no arribam a la fi. Clar, la conseqüència ésque no fas que la gent sigui conscient que l'aigua és un béescàs. Hem arribat a un punt en què alguns ajuntaments,com varen fer els de Campos o de Llucmajor, demanen unadessaladora per a ells tots sols. I no la demanen al Govern,sinó que ja directament van i la demanen al ministre Matas.Aquest estiu fins i tot vaig escoltar un batle indicar que, jaque hi ha canvi climàtic i es preveu que el nivell de la marpugi 50 centímetres, doncs, per què no agafar més aiguade la mar? Com pot ser que la gent sigui tan inconscient?".García considera que el dessalatge pot ser útil "quan esplanteja, com s'ha fet en el casde les dessaladores mòbils, demanera puntual per contribuira donar un temps perquè es re-cuperin els aqüífers. Ara, si re-sulta que els aqüífers no se'nbeneficien i de cada vegada hiha més dessaladores, jo noveig el benefici". En el fons, unai una altra vegada, "ens trobamdavant una manca tremenda d'una cultura de l'aigua; i endefinitiva, aquí el problema és d'ordenació del territori, estracta de fixar un sostre al consum d'aigua, un sostre alcreixement. Un Pla hidrològic mai no es pot redactar sensetenir en compte l'ordenació del territori i la població".

LES INUNDACIONS MEDITERRÀNIES

A la fi, torna a ser la planificació territorial la causa de fonsde les grans tragèdies que es repeteixen al llevant espa-nyol quan la pluja cau torrencial durant la tardor. Es pot

"Els rius espanyols fan pena.Només es pensa a extreure

l'aigua com a font de doblers,però no en el riu com a

portador de vida".

"El Pla hidrològic nacionalnomés pensa en grans

infraestructures iinversions, però no acrear una cultura de

l'aigua".

22 - núm. 6 - 2001

pensar que la recollida en un dia de 500litres per metre quadrat �volum regis-trat a les darreres inundacions aCatalunya i al País Valencià� és excep-cional i que, per tant, poca cosa es potfer davant una naturalesa desfermada.Però Cels García apunta que "no po-dem dir, ni d'enfora, que sigui excepcio-nal, al final, un registre com aquest ésbastant habitual i l'únic que ens passaés que ens falta memòria històrica. Sianalitzam una etapa de cinquanta anys,podem comprovar que quantitats comles registrades a les darreres inundaci-ons s'han produït tres o quatre vega-des". Donat que de moment encara noes pot modificar la naturalesa i que laclimatologia mediterrània propicia plu-ges intenses en períodes molt breus detemps, només es pot actuar de duesmaneres: una, aplicant plans d'avís ide prevenció molt eficaços i, en segonlloc, actuant sobre el caos urbanísticque ha deixat que els creixementspoblacionals es concentrassin a les àre-es on discorren els cursos fluvials o plu-vials. "No es pot dir que els mecanis-mes de prevenció no hagin funcionaten el cas de les darreres inundacions,però és que la naturalesa de les inun-dacions mediterrànies és tan ràpida iles conques són tan petites, que real-ment no hi ha temps d'aplicar una pre-venció completa". En el cas de la sego-na actuació, els problemes són méscomplexos. Es tracta, en primer lloc,d'establir definitivament les delimita-cions de les zones de domini públic hi-dràulic i, una vegada fixades, impedir la construcció a lesvoreres fluvials o torrencials. Però, i a les zones ja ocupa-des, què es pot fer quan la població habita, tal i com sa-

bem molt bé a les Illes, azones de risc? Cels Garcíadestaca que "s'hauria derevisar el tema d'assegu-rances en els casos degent establerta i l ·-legalment a zones de risc,

que n'hi ha bastants. En el cas de la construcció legal, lasolució és més complicada, perquè encara que es facin lesdelimitacions, aquesta gent té uns drets atorgats pels ajun-taments. En realitat, l'única solució és educativa, fer quela gent aprengui del riu o del torrent, que sigui conscientque allò que ha vist una vegada possiblement ho tornarà aveure més vegades durant la seva vida". Un consell aplica-ble a la realitat de Mallorca on el nom "avinguda del tor-rent", "carrer del torrent", "benzinera del torrent" o deno-minacions semblants es repeteixen com si volguessin figu-rar dins l'antologia de l'urbanisme macabre.

L'AIGUA Cels García

L'ESTUDI DE LES SEDIMENTACIONS

Cels García ha centrat bona part dels seus estudis en elconeixement dels cursos fluvials i, en especial, en el trans-port dels sediments. "A Mallorca i a tota Espanya hi pothaver un control sobre el volum d'aigua líquida que trans-porten els rius i els cursos d'aigua, però ningú no en té niidea de quants de sediments transporten els rius. A les Illespotser aquest desconeixement no sigui tan greu, però síque ho és en els casos de rius com el Tajo, el Duero ol'Ebre. Hem estudiat les taxes de transport de sediments i,a partir d'aquí, els processos de transport en funció d'unamultiplicitat de factors �els tipus de sòl, la vegetació, elscultius, el règim de precipitacions- i els deltes". Aquest vaser el tema de la seva tesi doctoral presentada a Barcelona,un material d'estudi que torna a tenir rellevància en casd'inundacions, ja que quan arriben les crescudes i les tor-rentades el risc no només prové de la violència de l'aiguasinó de tot allò que troba al seu pas i transporta.

"S'hauria d'estudiar que lesassegurances no cobreixin

les edificacions il·legals dinszones de risc d'inundacions".

23 - núm. 6 - 2001

L'AIGUA Maria Antònia Carbonero

La petita hidràulicaper Maria Ferrer

-Quins han estat els sistemes de reguiu tradicionals que s'hanfet servir a Mallorca?

-Per una banda, el reg per gravetat, mitjançant les sèquies,a partir de l'aprofitament de l'aigua de fonts, la majoria deles quals són fonts on l'home ha fet una activitat per obteniraigua, és a dir, ha ajudat que l'aigua sortís a la superfície.Se solen anomenar fonts de mina, perquè hi ha unes minesde construccions, revestides de pedra seca en la majoriadels casos, que fan que l'aigua per gravetat surti a la super-fície, l'aigua d'una vena, normalment. Aquest tipus de fontde mina, que també es troben a l'Orient Mitjà i al Magrib demanera diferent encara que tenen la mateixa concepció, és

conegut des de fa moltís-sim, moltíssim de temps atot l'Orient Mitjà i al nordd'Àfrica. Les més impor-tants són ja datades i des-crites en el moment de laConquesta, és a dir, hi hauna utilització de l'aiguaque, en les seves línies mésimportants, data de l'edatmitjana i és anterior a laconquesta catalana. L'úni-ca alternativa que hi haviaera la sínia, l'ús de la forçaanimal per elevar l'aigua,

però això dóna lloc a un petit hort. És a dir, hi havia d'haveruna multiplicitat de sínies, perquè allò pogués fer elevar l'ai-gua. Per tant, el sistema menys costós era el de la conduccióper gravetat.

-I fins quan es va mantenir?

-Fins al segle XIX no hi havia gransextensions de sínies, fins llavorsl'aigua arribava, per exemple al Plade Sant Jordi, fins que es va des-secar el segle passat, per grave-tat. Són sistemes, com deia, ante-riors a la conquesta catalana, d'ori-gen àrab, encara que no sabem,abans dels àrabs, què hi havia, peròsabem segur que són sistemes es-tablerts des de l'època àrab i que

Nascuda a Palma, Maria Antò-nia Carbonero és geògrafa idóna classes de sociologia a laUniversitat de les Illes Balears(UIB). Es va llicenciar a la Uni-versitat Autònoma de Barcelona,on es va especialitzar en hidràu-lica tradicional. A partir de la sevatesi sobre aquesta qüestió, vapublicar un llibre anomenat L'es-pai de l'aigua. Petita hidràulicatradicional a Mallorca.

Maria Antònia Carbonero explica que es va especialitzar ensistemes hidràulics tradicionals de manera casual, però sentint-la parlar dels seus coneixements, un se n'adona que no s'haequivocat. Va haver de fer un recorregut per la història del'aigua i en ell es va trobar la història d'un poble, d'una cultu-ra, d'una manera de fer les coses, molt allunyada de la societatactual. Repassant documents i trepitjant les terres abansverges i avui urbanitzades, Carbonero descobrí la coherència ila intel·ligència d'un sistema que hem perdut, i que potser avui,en plena sequera i debat per la manca d'aquest recurs,enyoram.

23 - núm. 6 - 2001

24 - núm. 6 - 2001

L'AIGUA Maria Antònia Carbonero

estaven molt estructurats quan tengué lloc la conquesta ca-talana. A partir de llavors hi hagué contínues reparacions,noves mines que s'obriren. La majoria són reparacions so-bre les construccions anteriors. D'aquesta manera, aqueststipus de fonts de mina s'utilitzen pràcticament fins a l'actua-litat. Realment, només és amb la decadència de l'agricultu-ra que s'han deixat perdre, perquè no s'han reparat, les

fonts de mina. Hi ha hagutuna reutilització, fins alboom del turisme, de la ma-joria d'aquestes fonts. Nos'utilitzen senzillament quanja no es cultiva, no s'aprofi-ta l'aigua d'aquestes fonts illavors, doncs, algunes s'hanassecat, perquè no s'han ne-tejat o no se n'ha fet unmanteniment adequat, amés dels anys de sequeraque han ajudat que abaixàsmoltíssim el nivell freàtic i,

per tant, s'haurien d'haver aprofundit aquestes fonts perobtenir més aigua, o per obtenir aigua suficient perquè sor-tís per gravetat. Per tant, jo pens que es pot dir que hi hauna reutilització de la majoria d'elles fins fa pocs anys.Insistesc que el nivell fluctua, és a dir, que quan hi ha anysde sequera s'ha de fer, i històricament està demostrat, unaprofundiment, s'ha d'anar per davall els pous per obteniraigua a uns nivells de més profunditat. Per tant, si no s'uti-litzen per a agricultura o per a altres usos aquestes aigües,el que passa és que en el moment de sequera s'assequen, ino surt l'aigua. Per tant doncs, si en aquell moment no s'uti-litzen els pous, no es fa tampoc l'esforç per obtenir-ne mésrecursos. També és cert que la majoria d'aquestes fonts do-naven un cabdal relativament reduït, que tenien un sentitper a ús agrícola, perquè no s'havia aplicat cap energia perobtenir l'aigua, per elevar-la per a la seva extracció. Ara,parlam d'usos molt més massius, per a l'ús turístic, etcètera,i el que s'ha fet ha estat fer pous i elevar l'aigua a través demotors.

-Però per a aquests usos més reduïts, com l'agrícola en pe-tits terrenys, es podria continuar emprant l'aigua d'aques-tes fonts?

-Clar, es podria continuar emprant per a l'agricultura si hihagués activitat agrícola a les marjades i a les zones on hiha aquestes fonts. De vegades s'utilitzaven no només per al'agricultura, també per abeurar els ramats. Aquestes fontsmés marginals, més de muntanya, situades a costers i amarjades més inaccessibles, són les primeres que s'han anatdeixant. Jo crec, de tota manera, que tot bon excursionistade Mallorca coneix els itineraris de les fonts, perquè són lesexcursions clàssiques.

LA SUMA DE PETITES ACCIONS

-Donada la quantitat d'aigua que consumeix l'agricultura,vostè veu viable la recuperació d'aquest sistema de reg?

-Jo crec sincerament que des de les instàncies públiquess'ha de potenciar l'ús de la petita hidràulica, és a dir, noexclusivament dels grans transvasaments, que de vegadessón necessaris, sinó també les petites accions. Perquè lasuma de petites accions és el que ha mantingut el sistemad'utilització de l'aigua a Balears, i a Mallorca concretament,

al llarg de la historia, amb molts petits safareigs on es reser-vava l'aigua. Aquesta aigua, si circulava contínuament s'ha-via d'anar guardant, òbviament, a safareigs, aljubs, etcètera.Llavors, la gran quantitat de safareigs i d'aljubs mitjançantels quals s'emmagatzemava l'aigua feia que la suma total fosimportant, encara que fos distribuït en petits volums o enpetits cabdals. I un poc l'aposta per mantenir aquesta petitahidràulica a mi em sembla important. Donava lloc a una xar-xa molt coherent d'aigua, amb una aigua treballada. Em sem-bla important també per altres qüestions, com per exemple,perquè es perdria menys aigua, que es pot tornar a utilitzaren el cas que sigui necessari, perquè no obstrueix l'aigua alstorrents� perquè la utilització de l'aigua també anava acom-panyada d'utilització d'excedents d'aigua que es desviavenals torrents. Per això, s'havien de mantenir els torrents nets,l'aigua es reutilitzava mitjançant els torrents, però no perquèhi hagués més pluviometria que ara necessàriament, que se-gurament n'hi havia, sinó perquè tota aigua que no s'utilitza-va en aquells moments o que s'havia de perdre, es desviavaal torrent perquè més avall hi havia altres sèquies o molinsque utilitzaven aquesta aigua. S'ha de tenir en compte que asa Riera hi havia molins d'aigua. Llavors, lògicament, en de-via dur més. Des d'Esporles, tota l'aigua excedent s'evacua-va a sa Riera, i no era una aigua perduda, sinó aprofitada. Hihavia tots uns sistemes que per descomptat avui en dia no hisón, la qual cosa fa que també els torrents s'hagin descui-dat, i això és important perquè són un element de perill, comés ben conegut, si estan bruts. Abans se'n tenia cura, i d'aixòde vegades ens oblidem, perquè formaven part d'un sistemaintegral en el qual l'aigua que sobrava era acuradament ca-nalitzada al torrent, perquè sinó també desbaratava les ter-res, les marjades�

UN BÉ INESGOTABLE

-Tot això és història.

-Clar, s'ha deixat enrere perquè s'ha apostat per altres tipusde sistemes, senzillament perquè des del moment que hi hapossibilitat d'apujar l'aigua a través dels motors, els cabdalsque es puguin obtenir per l'únic condicionant fort i determi-nant és el nivell freàtic, per tant la pluviometria, s'ha consi-derat que era irrellevant. S'ha tendit a considerar que l'aiguaera un bé inesgotable, diríem, que depenia de la capacitatd'extracció que un tengués i de les possibilitats de vendad'aquesta aigua. S'ha deixat de banda mirar prim. No s'hamirat prim. No s'ha mirat prim perquè se suposava que enobrir l'aixeta, sortia tota la que volguéssim i finalment unsempre podia fer un pou més profund, i posar-li més potèn-cia al motor a través d'un petroli que se suposa que també ésinesgotable i bé, sempre podríem apujar més aigua.

-Quina responsabilitat tenen els pagesos de no haver con-servat aquests mètodes?

-Els pagesos s'han apuntat a aquestes opcions, perquè sónmolt més senzilles, més còmodes que haver de mantenir unessèquies i unes marjades, haver de mantenir tot un sistemaque requeria que es tengués cura de la terra, que els margesestassin en condicions, els torrents, i que a més hi hagués unsistema comunitari en el sentit que, en un determinat punt,se sabia que més amunt hi havia unes sèquies que tiravenl'aigua excedent al torrent, i aquesta aigua al torrent estavareglamentada: se sabia que més avall s'utilitzaria per a una oaltra cosa. Tot això és un sistema social que també s'ha per-dut i fa que també la mateixa tecnologia perdi sentit, aques-ta utilització mirada de l'aigua.

"Jo crec sincerament quedes de les instàncies

públiques s'ha de potenciarl'ús de la petita hidràulica,és a dir, no exclusivament

dels grans transvasaments,que de vegades són

necessaris, sinó també lespetites accions".

25 - núm. 6 - 2001

L'AIGUA Maria Antònia Carbonero

-Em fa la impressió que, segons vostè, no es coneix proul'aigua que tenim, ni com l'empram.

-S'hauria de fer un treball seriós per veure què s'utilitza, ons'utilitza, uns sistemes d'inspecció, la qual cosa vol dir unadespesa pública important, però uns sistemes d'inspeccióque funcionin perquè, realment, molt del control de quinspous s'utilitzen i què es fa amb aquella aigua i amb la vendade l'aigua, no es coneix realment, jo no ho he vist. Com amínim, jo no conec el tema per poder dir seriosament quèes fa, com es distribueix la despesa, i quin ús incontrolat hiha de la venda de l'aigua dels pous.

MALLORCA COM A ESPAI RURAL

-Tenim l'agricultura que ens pertoca, en relació al consumd'aigua, pel clima i tipus de territori que tenim?

-Home, l'agricultura que es té sempre depèn del tipus desocietat on se situa. Llavors, la veritat és que, bé, és unasocietat urbana en què molt del consum hortícola que feim,uns productes que consumeixen molta aigua, ve de fora,importat. És una agricultura més intensiva, és una agricul-tura de productes no d'una temporada al llarg de l'any, pro-ductes a vegades que són d'altres latituds més tropicals,etcètera. Realment, es deixen els usos agrícoles. Cada ve-gada més, Mallorca és un gran espai rural, no agrícola peròsemirural, semiurbà. És a dir, hi ha una mescla de residèn-cies secundàries, petits hortets per a aquestes residènciessecundàries o primeres ja avui en dia, amb zones intensivesd'horta i amb zones més aviat d'agroturisme, que supòs queés cap on va el futur.

-Ho veu com una carrera inevitable o veu un punt d'inflexió?

-No, jo crec que en aquest sentit és bastant inevitable. Laqual cosa no vol dir que sigui necessàriament dolent. Pensque es va a una agricultura a temps parcial què, per la prò-pia supervivència, els pagesos han de combinar amb altresactivitats. El millor que els pot passar és combinar-la ambactivitats d'utilització d'oci de l'espai rural, diguem-liagroturisme, o itineraris de cicloturisme, o llocs on la gentpugui passar el seu temps d'oci al camp. Jo crec que això ésbastant inevitable i a més en aquest sentit l'illa està absolu-tament urbanitzada i les distàncies són molt i molt reduïdes.Cada vegada més es converteix tota l'illa, com ja fa moltsd'anys va dir un geògraf, el senyor Quintana, en una àreametropolitana. No és una novetat parlar d'àrea metropolita-na avui en dia. Ha tornat a sortir als periòdics, però fa vintanys que es va fer una tesi sobre aquest tema, o sigui que sillavors era cert que s'anava cap aquí, avui en dia amb moltamés raó ho podem afirmar. Jo crec que és bastant inevita-ble.

SENTIMENT DE PAGESIA

-Quan es planteja el debat del futur de l'agricultura, sempres'introdueix l'element del paisatge. Qui tendra cura del pai-satge si ja no hi ha pagesos?

-Aquesta idea és veritat, però, com tot, a mitges. Els page-sos han tengut cura del nostre paisatge fins fa molt poc, elsanys seixanta, setanta, però n'hi ha cada cop més pocs,sobretot que estiguin a temps complet. El que nosaltres en-tenem com el paisatge construït, amb les fonts, les sèquies,

les marjades, l'arboricultura tradicional, ja no està lligat auna activitat rendible a nivell agrícola, encara que sí a feinaa temps parcial i sempre subvencionada. Hem d'entendreque anam a una societat a temps parcial en aquest sentit. Almateix temps he de dir que a Mallorca hi ha molt de senti-ment de pagesia. Molta gent que no treballa a l'agricultura,sinó que treballa a Ciutat, té molt de sentiment de pagesia,vol conservar la seva terra, anar a fer feina els caps de set-mana al terreny dels seus avantpassats, a collir les ametlles,a fer panades, tot aquestentorn cultural segueix sor-prenentment viu. Potser notan sorprenentment viu per-què, afortunadament,Mallorca ha estat una soci-etat de petita i mitjana so-cietat durant molt de temps.Hi havia molt de reparti-ment, molta parcel·lació deterra i per tant molta gentlligada a una activitat delpetit trosset de terra que lipermetia menjar, encaraque ho hagués de comple-tar amb una altra activitat.Hi havia una pagesia moltconsolidada i això és una lla-vor molt viva que fa que hi hagi uns sentiments i una imatgemolt més pagesa que la que les dades de producció i d'acti-vitat agrícola indiquen. Això és molt important.

"Cada vegada més, Mallorcaés un gran espai rural, noagrícola però semirural,semiurbà. És a dir, hi ha

una mescla de residènciessecundàries, petits hortetsper a aquestes residènciessecundàries o primeres, ja

avui en dia, amb zonesintensives d'horta i amb

zones més aviatd'agroturisme".

26 - núm. 6 - 2001

AIGUA DEPURADA I DESSALADA

-Les aigües depurades haurien de poder ser més aprofita-des pel camp?

-Són inevitables i mantenir-les costa molt. Totes les mesu-res de reutilització d'aigua depurada per descomptat sónbenvingudes i s'ha d'anar per aquí, però les depuradoreshan d'estar en condicions. Són temes que han d'estar sot-mesos a molta inspecció. Jo crec que, a curt termini, s'hau-rà de combinar l'aigua depurada amb la dessalada, a curttermini, i, a mitjan i llarg termini, jo crec que s'hauria d'apos-tar per una cultura d'utilització de l'aigua diferent de l'actu-al. I això només serà cert si afecta la butxaca de cadascú,si, senzillament, com més consum d'aigua, més despesa, ies bonifiqui qui faci un ús de l'aigua més racional.

-No sembla que això estigui molt assumit, perquè la Conse-lleria de Medi Ambient va fer aquesta proposta i se li tirarendamunt.

-No es poden confondre ous amb caragols. Pensar que s'had'anar per aquest camí i dir-ho és tirar-se la gent damunt iaixí va passar. Nosaltres no volem pagar molt per l'aigua ientenem que si no és així, això representa una vulneraciódels nostres drets, perquè no es té assumida la idea quel'aigua és un bé escàs. Això haurà de ser a llarg termini imentrestant s'haurien de prendre altres mesures, com perexemple controlar el bon funcionament de les depuradores ifer campanyes perquè hi hagi un ús més intel·ligent i racio-nal de l'aigua. A més, per una altra banda, no som tan enfo-ra d'això a aquesta illa, perquè sempre s'ha tengut molt clar

que s'havia de controlar l'ai-gua de l'aljub o del safareig sino volia quedar sense aigua.Això als pobles, molts delsquals fa poquets anys que hanposat xarxa d'aigua corrent, ésben viu. No és tan enfora. A lapart forana, als pobles, de fet,no crec que una família faci unús abusiu de l'aigua, la ciutatés un altre tema. És importantque les institucions públiquesdonin exemple. És impossibleque es digui tot això i es reguila gespa a l'estiu, verdíssima i

regada de dia amb aigua de no sé quina casta enmig de laciutat. S'ha d'apostar per un altre tipus de vegetació orna-mental més adaptada al clima mediterrani.

-A una reunió d'experts que tengué lloc recentment a Palmaes va arribar a la conclusió que el dessalatge és una bonaopció a llocs amb recursos hídrics escassos, com Balears.No es podria considerar un fracàs de gestió de l'aigua, ha-ver de recórrer a dessalar l'aigua de la mar, amb el costeconòmic i energètic que suposa, perquè s'han esgotat elsrecursos propis?

-Ho és. Jo crec que el dessalatge és una darrera alternativa.No té per què ser irreversible. Mentre es regenera el nivellfreàtic és possible combinar-ho, i permet que es tornin aomplir les nostres reserves. El problema és que s'entra enunes vies que difícilment tenen un retorn. És a dir, que sónapostes que s'han d'intentar reservar en primera instànciacom a darrer recurs, però que difícilment són provisionals.

Això és el mal, que poder dessalar ens faci no fer un replan-tejament de l'ús de l'aigua. És el joc del pragmatisme entrela necessitat de dessalar, com ara mateix, o la idea que, sitenim aquesta opció, que és molt costosa energèticament iper tant tampoc no és una alternativa, mentre hi hagi això,no es faci res per arreglar la situació. Les nostres autoritatshan de ser valentes en aquesta qüestió. No es poden fercoses a mitges.

LA SEQUERA

-La sequera que patim és un cicle o és un canvi del règim depluges?

-És clar que és un cicle, però això no vol dir que es recuperiel nivell anterior necessàriament. S'abusa i l'aigua salada entraa les bosses d'aigua dolça, per dir-ho en termes col·loquials,i s'entra en processos en els quals costa cada cop més recu-perar el nivell freàtic. Per tant, no només és un tema declima, sinó de l'ús que es fa de l'aigua.

-Totes les reserves d'aigua de Mallorca es coneixen o això noes pot dir mai?

-Els aqüífers es coneixen. Sempre hi pot haver petites bos-ses, però a nivell particular.

-I en el cas dels aqüífers, n'hi ha algun on s'hagi fet un malirreversible?

-L'aqüífer del Pla de Palma és el més castigat i la mostra latenim a Sant Jordi, on l'aigua és absolutament salada. Enca-ra així, pens que no es pot parlar de dany irrecuperable, sinóque del règim de pluges que hi hagi en combinació amb l'úsque se'n faci, dependrà el temps que tardarà la regeneració.Irreversible en un sentit absolut no, sempre en uns termesrelatius. Com més terra hi hagi asfaltada manco aigua esfiltrarà i aquesta aigua anirà a parar a la mar, més aigua esperd i més dificultat hi ha perquè es regeneri. I la urbanitza-ció creixent va en contra d'això, per exemple en el cas dePalma o de Marratxí.

"El que nosaltres entenemcom el paisatge construït,amb les fonts, les sèquies,

les marjades,l'arboricultura tradicional,

ja no està lligat a unaactivitat rendible a nivellagrícola, encara que sí afeina a temps parcial i

sempre subvencionada".

L'AIGUA Maria Antònia Carbonero

27 - núm. 6 - 2001

Antoni Ginard (Palma de Mallorca)és doctor en geografia per la Univer-sitat de les Illes Balears. Fa quinzeanys que estudia l'abastiment d'aiguaa Palma i n'ha publicat un dels treballsmés rigorosos que es coneixen. El seupròxim estudi serà recollir les dadeshídriques de l'any 2000 per actualit-zar la problemàtica de l'aigua en unnou llibre.

Antoni Ginard va publicar fa cinc anys l'estudi "Evolució històrica de l'abastimentd'aigua a Palma (1800-1995): un debat permanent". Era un moment clau ja que

s'iniciava la polèmica "operació vaixell" amb el transvasament d'aigua de l'Ebre pertransport marítim des de Tarragona, i es posava en marxa la planta dessaladora deSon Tugores. Era l'inici d'un debat, que arriba fins avui, sobre l'ús, les limitacions il'aprofitament dels recursos propis. Ginard creu que el clima serà sempre un factor

decisiu i defensa que s'ha de treballar per dissenyar una planificació hidrològicaglobal en la qual es valorin tots els factors que afecten l'abastiment d'aigua, tant a

Palma com a la resta de Mallorca. L'any 2000 ha servit per confirmar que lesdisponibilitats hídriques del nostre territori són absolutament limitades i que

depenen directament de la pluviometria, tot i que la tecnologia obre un nou camíper explotar. El problema de l'aigua però, segons Ginard, no té solucions úniques.

L'AIGUA Antoni Ginard

"Fa 150 anys quesom allà mateix"

Jordi Calleja

-Fa cinc anys escrivia a les conclusions del seu estudi "Evolució històrica de l'abastiment d'ai-gua a Palma (1800-1995): un debat permanent" que el problema de l'aigua no té solucionsúniques, sinó que s'ha de treballar amb tota una combinatòria de solucions per controlar-lo.Creu que el debat obert l'any 2000 ha servit per confirmar la seva tesi?

-Crec que fa 150 anys que som allà mateix. Parlam dels problemes de sempre, però agreujatsamb el temps. Amb una certa perspectiva històrica podem enumerar els factors que han con-dicionat aquesta problemàtica. Tenim un territori amb unes determinades característiques, unterritori limitat no només en extensió sinó en recursos. Els recursos hídrics que tenim bàsicamentsón subterranis, en perill evident de salinització per la proximitat de la mar i per les caracterís-

27 - núm. 6 - 2001

28 - núm. 6 - 2001

L'AIGUA Antoni Ginard

tiques geològiques. És bàsic entendre que som un territoriamb unes característiques de clima mediterrani, i això voldir que vivim amb una manca de precipitacions acompa-nyada per una irregularitat en la seva distribució, és a dir,no només és la quantitat de pluja el que ens afecta sinótambé com es distribueix al llarg de l'any. Un exemple delque dic és que l'estadística ens pot enganar en moltes oca-sions: així l'estiu del 2000 ha estat molt sec, però a finalsdel mes de setembre i principis d'octubre ha plogut i aixòpot fer que el còmput anual de l'aigua ens doni unes xifres

potser similar a les d'un any menyssec, i això no és real. Fa uns diesvaig veure un amic que em va dirque l'altre dia a sa Marina varenploure 45 litres i jo l'hi vaig dir quesi en un dia plou el 15% del còm-put anual no és cap sort. Aquestaés una característica que no po-dem defugir. El clima mediterranies defineix per ser un clima ambdèficit hídric durant l'estiu, permolt que plogui a l'hivern hi ha unsmesos, juny, juliol i agost, en elsquals l'evaportranspiració, la pèr-dua d'aigua per evaporació i pertranspiració de plantes, és sempresuperior a la quantitat d'aigua dis-

ponible. I això ho veiem a la nostra natura, on la majoriade plantes que tenim han passat per processos d'adapta-ció per poder suportar aquests dos o tres mesos de mancad'aigua.També hem de parlar de les característiques geològiquesper entendre la dinàmica entre l'aigua continental, o sub-

terrània, i l'aigua marina, però crec que és fonamental en-tendre que el clima mediterrani fa que el problema de l'ai-gua sigui permanent i és amb aquesta consciència que s'hande cercar solucions. En qüestió de clima, el que ha passatl'any 2000 no és cap excepció.

-No és la primera vegada que s'encén la llum d'alarma,vostè ho va detallar al seu llibre.

-Així és. L'any 1945 ja va ser un any de sequera, aquest ésun element recurrent marcat pel clima. Si no tenim cor-rents superficials d'aigua, no tens possibilitats d'emmagat-zemar-la i si tens uns aqüífers subterranis relativament pe-tits i en perill de ser salinitzats, som davant una situaciód'una fragilitat enorme. Aquest és, però, un problema ques'ha agreujat des de mitjans del segle XX. Amb les trans-formacions de l'economia i de la població que hem viscuts'ha romput l'equilibri hídric. En una societat tradicional,tot i que hi havia moments de falta d'aigua, s'havien arbi-trat mesures d'una certa adaptació. La magnitud del pro-blema no era comparable i fins als anys seixanta hi haguéun cert concepte d'equilibri.En el cas de Palma, la canalització d'aigua començà amb laRepública l'any 1934 i des del moment que es té una aixetai no s'han d'omplir poals per tenir aigua comencen els pro-blemes. Des dels anys cinquanta, tot i que la canalitzacióno arriba a tota la ciutat, la gent gasta més aigua que lacapacitat de subministrament de la xarxa. Passa el temps ide cada vegada som més gent, consumim més i necessitammés aigua a la xarxa i, cercar nous recursos. La primeraresposta és recórrer als aqüífers subterranis, la qual cosaprovoca problemes d'intrusió marina. Amb aquest procésentram en una dinàmica en què s'estableix una relació di-

"És fonamentalentendre que el climamediterrani fa que elproblema de l'aiguasigui permanent i és

amb aquestaconsciència que s'han

de cercar solucions. Enqüestió de clima el que

ha passat l'any 2000no és cap excepció".

29 - núm. 6 - 2001

L'AIGUA Antoni Ginard

recta entre pluviometria, salinització i sequedat. Com méssec és l'any més salinitat hi ha a l'aigua, si l'any és plujóstenim més recursos i la salinitat disminueix. Aquest procéses detecta a Palma en els anys seixanta, a partir del 1968s'inicien sistemes per intentar fer-li front. L'actuació mésconeguda és el projecte dels pantans, un projecte queinicialment es preveia per a regadiu i que finalment seràper a consum urbà.

UNA EXPANSIÓ IMPARABLE

-Vostè parla d'una expansió sense aturall al seu llibre. Elràpid creixement de Palma ha provocat trastorns en elsrecursos hídrics de Mallorca?

-A mesura que han passat els anys l'extracció i la canalit-zació de l'aigua s'ha estès per tota l'illa per recollir recur-sos hídrics a mesura que s'estenia la població de Palma.Als anys quaranta ja coneixem problemes, perquè no éssuficient sa Font de la Vila i es posa en marxa el pou d'esPont d'Inca, que mereixen una medalla, perquè han gua-nyat tota la part forta del creixement.Quant als anys seixanta l'aigua no és suficient, posam enmarxa els embassaments de la serra de Tramuntana. Enels anys setanta posam en marxa l'Extremera i als anysvuitanta recorrem també als pous d'Alaró i de Binissalem.En els anys noranta anam a sa Marineta, però és quan topamamb les limitacions dels nostres recursos i s'inicia una novaetapa. Hem cercat solucions, però sempre hem anat xuclataigua d'allà mateix. L'aigua no és suficient i hem hagut decercar nous sistemes. Primer va ser el transvasament d'ai-gua de l'Ebre i finalment avui treballam amb un sistema dedessaladores i potabilitzadores. Jo sempre dic que no ensacabarem l'aigua, aigua en tenim de sobra, però la beuremsalada o l'haurem de dessalar. Si l'any és sec sempretendrem problemes. Depenem del clima i vivim immersosdins un procés d'increment del consum.

-S'incrementa el consum, però simultàniament es produeixun fenomen que fa vint anys no hagués entès ningú. Avuiés difícil veure com algú demana a un bar aigua de l'aixetao beure-la a casa.

-Ara tots ens hem acostumat a veure que la gent compraaigua embotellada, perquè no tenim consciència de la qua-litat de l'aigua que surt de l'aixeta. Jo crec que en els dar-rers anys s'ha treballat bé per solucionar el problema de lasalinitat de l'aigua, que sempre serà alta a l'estiu en anysde poques pluges. A finals dels anys vuitanta hi havia zo-nes de Palma amb una alta salinitat en funció del punt desubministrament d'aigua d'on s'abastia. Si l'aigua venia delpou d'es Pont d'Inca era més salada que si venia dels em-bassaments.EMAYA té fórmules per mesclar i equilibrar el nivell de l'ai-gua, i punts com es Pont d'Inca i na Burguesa, amb un altgrau de salinització són els que envien l'aigua a ladessaladora. Si s'ha aconseguit que a Palma siguin homo-gènies les característiques de l'aigua ja és una passa enda-vant. Ara, el que s'hauria d'aconseguir és dissenyar un plaglobal per assegurar l'abastiment de qualitat a tota Mallorca.El mateix ha passat amb les xarxes de distribució de l'ai-gua. És necessari un treball eficaç i un control permanentper evitar les pèrdues. En els darrers anys s'ha aconseguit

reduir les pèrdues a Palma fins a un 20%, quan l'any 1976es reconeixia un 50% de pèrdues a la xarxa. És un proble-ma de manteniment en el qual s'ha de fer encara moltafeina a la part forana. Un poble tan important com Camposes canalitza enguany i a principis dels anys vuitanta hi ha-via pobles que reconeixien més d'un 75% de pèrdues.

POCA CONSCIENCIACIÓ

-Parla d'estratègiasupramunicipal, i aquest sem-bla que a poc a poc és un ar-gument que s'imposa. Creuque no han estat mai sufici-ents les mesures dels polítics?

-Crec que el principal proble-ma és que no s'ha reconegutmai públicament el problemad'una forma seriosa. Existei-xen normatives i lleis per controlar les despeses d'aigua,però mai no han estat restrictives, ni s'han posat mitjansper assegurar el seu compliment. L'aigua també forma partde l'oferta turística de Mallorca, i sembla que els polítics nohan volgut reconèixer el problema fins que ja s'han neces-sitat solucions immediates. Jo crec que tot i les campanyesde conscienciació, el ciutadà mitjà no està conscienciat delproblema de l'aigua. Ja hi ha massa coses a les quals difí-cilment es pot renunciar, com les piscines, els jardins, lesrentadores o les dues dutxes diàries i no serveix de res queel batle de Palma faci, com va succeir fa tres anys, un banper demanar a la població que no netegi els cotxes ambaigua de l'aixeta.

-Avui sembla que la tecnologia serà la resposta definitivaal problema...

-Parlam d'una problemàtica que no és nova, però les solu-cions no són úniques, sinó que és necessària una combina-tòria de solucions. Les solucions tampoc no són noves, jaestan inventades, però el més important és decidir com lesgestionam. La diferència entre l'any 2000 i els temps pas-sats és precisament la tecnologia. Ara bé, aquestes possi-bilitats són relatives. Per exemple, la discutida "operacióvaixell" es du a terme a Hong Kong, on són sis milionsd'habitants, des de fa molts d'anys. Hi ha dessaladores aCanàries també des de fa molts d'anys. I ara la tecnologiaparla de depuració terciària per reutilitzar l'aigua i reconduirla seva utilització. Jo pens que finalment la solució arribaràgràcies a la tecnologia, però n'hem d'avaluar els costs. Siutilitzam les dessaladores mòbils necessitarem més elec-tricitat i aquesta energia valdrà diners i això farà que can-viem la factura de lloc. És a dir, el que pagàvem d'aiguaamb l'"operació vaixell" ho haurem de pagar ara pel costenergètic que suposarà. Amb això el que vull dir és que permolta tecnologia que utilitzem no podem pensar que po-dem a consumir tota l'aigua que vulguem perquè el proble-ma tornarà a sorgir. Tenim la solució per tenir més aigua,ara bé, hem de plantejar-nos si la solució de tenir mésaigua és l'única convenient, perquè jo no ho crec. No po-den disparar-se els recursos, hem de decidir en quina es-cala aplicam les solucions.

"Els recursos hídrics quetenim bàsicament sónsubterranis, en perill

evident de salinització perla proximitat de la mar iper les característiques

geològiques".

30 - núm. 6 - 2001

L'AIGUA Antoni Ginard

-Creu que si es posa en marxa un Pla hidro-lògic balear serà factible aquesta combina-tòria de solucions que vostè defensa?

-Som conscient de les dificultats que té, peròcrec que s'han de potenciar altres sortidesper no només cercar més recursos. Fa mésde cinc anys que els tècnics parlen de la pos-sibilitat de fer que els edificis públics i elsestabliments hotelers de nova construcciópuguin habilitar un doble sistema de distri-bució per utilitzar l'aigua. D'aquesta maneraes podria fer servir una aigua d'una qualitatmenor per als sanitaris, per regar els jardinso per a altres activitats. Són moltes les inici-

atives que s'han posat en marxa per contro-lar el consum. A Florida i a Califòrnia hi haurbanitzacions que funcionen totalment ambaigua depurada. Les canonades tenen un co-lor determinat en funció de la qualitat de l'ai-gua. Probablement sigui molt complicat fer-ho a Palma, però sí que pot posar-se en pràc-tica puntualment. Un pla hidrològic balear ésnecessari per gestionar els ajuts del Governcentral i per assegurar una gestió justa d'unrecurs escàs com és l'aigua.

-Quina creu que serà la tendència en el futur?

-Jo no sé quina serà la tendència, però sí,puc dir que ens hauríem de dirigir cap al man-teniment del consum, no podem augmentarel consum actual. S'han de cercar més re-

cursos, però també s'ha de treballar per conscienciar la gent.Si només treballam per tenir més recursos tornarem a tenirel mateix problema. Jo no som gens partidari d'augmentarles tarifes de l'aigua, perquè si apuja el preu de l'aigua quipot pagar-la no té cap problema per fer-ho i li importa pocconsumir més, en canvi qui no pot pagar-la va ofegat. Hemde mirar com actua el ciutadà mitjà per dissenyar una es-tratègia conjunta que beneficiï tots els mallorquins.

30 - núm. 6 - 2001

"L'aigua també forma partde l'oferta turística de

Mallorca, i sembla que elspolítics no han volgut

reconèixer el problema finsque ja s'han necessitatsolucions immediates".

31 - núm. 6 - 2001

MÓN

El ministre espanyol de Medi Ambient,Jaume Matas, compartí l'opinió delsgrups ecologistes internacionals a l'ho-ra de qualificar la cimera. Segonsl'expresident de les Illes Balears, laintransigència dels Estats Units, jun-tament amb la complicitat d'altres go-verns europeus, com el Regne Unit ide l'amfitrió holandès, feien inviablel'acord. "L'esborrany proposat pel pre-sident de la Conferència -manifestà-posava en perill l'única cosa que laUnió Europea havia plantejat com a in-negociable, la integritat del protocolde Kioto". Segons Matas, el Governespanyol manté el compromís de rati-ficar el protocol, però per això mateixno pot firmar cap nou compromís quesuposi buidar-lo de contingut.

EUROPA, UNA VEUTRENCADA

Els quinze de la Unió Europea decidi-ren tenir una sola veu durant els de-bats, la de la ministra francesa de mediambient, Dominique Voynet, però fi-nalment la UE es dividí també en dosblocs. Espanya es mantengué sempreen el mateix bàndol de França i d'Ale-manya -estats que compten amb mi-

La cimera sobre el canvi climàtic reunida a La Haia elpassat novembre va ser incapaç d'arribar a un acordsobre l'anomenat protocol de Kioto, és a dir, sobre el

reglament que ha de regir els acords presos a la ciutatjaponesa, fa ara tres anys, sobre emissions de CO2.

A la ciutat holandesa, cent vuitanta països reunitsdurant dues setmanes no aconseguiren cap avenç i,com a mal menor de darrera hora, decidiren que la

cimera tendrà continuïtat la pròxima primavera en unencontre que eufemísticament s'ha denominat la "sego-

na sessió" d'aquesta "Sisena Conferència de les Partsdel Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi

Climàtic". En acabar les sessions, el president de laconferència, l'holandès Jan Pronk manifestà el seu

disgust personal. Pronk i el govern holandès intentarenfer de pont entre els dos

grans combatents d'aques-ta cimera, Estats Units i laUnió Europea, però va ser

impossible.

nistres "verds"- juntament amb Bèlgicai Portugal, mentre que britànics i ho-landesos formaven un anomenat grup"paraigües" decidit a fer costat, tot ique només fos parcialment, a la pos-tura dels nord-americans.Els Estats Units, per boca del seu re-presentant Frank Loy -que tenia els ullsposats a La Haia però l'orella a Flori-da, on es feia el recompte de vots en-tre els dos candidats a ocupar la CasaBlanca- volien que la massa forestaldels països condicionàs el percentatge

de reducció de gasos aprovat a Kioto.D'aquesta manera, USA en lloc dereduir un 5,2% de CO2 abans del 2012en tendria prou amb un 4%. Loy afir-mà que els Estats Units estaven com-promesos amb Kioto, i que per tantvolien l'acord, però que era difícil es-tablir els reglaments concrets, una di-ficultat que serà major amb el repu-blicà Bush com a president que ambel demòcrata Al Gore, que té una tra-jectòria personal com a ecologista i queper tant mereixeria més garanties.

DECEPCIÓ ECOLOGISTA

A la cimera de La Haia hi participarendirectament o indirecta set mil perso-nes formant part de les delegacions.Des d'un primer moment els debatsforen entre Estats Units i la Unió Euro-pea i acabaren per marginar, a la pràc-tica, l'anomenat grup dels 77, que re-uneix els països en desenvolupamenta més de la Xina. Ara totes les delega-cions s'han citat per d'aquí uns me-

sos, obviant que el novembre del 2000finalitzava el termini que anteriorments'havien donat per definir el protocol.Els grups ecologistes s'han mostratindignats, fins al punt que Greenpeacedeia que La Haia havia firmat un pa-per totalment negre amb unes poquesfrases en blanc. "Aquesta cimera -di-gué el delegat de l'organització ecolo-gista- serà recordada com el momenten què els governs abandonaren lapromesa de cooperació global per pro-tegir la Terra".

El ministre,decebut a

La Haia.

Cimera del canvi climàtic

Rotund fracàs a La HaiaS.V.

32 - núm. 6 - 2001

El segle XX va ser el més càlid delsdarrers mil anys i la dècada dels no-ranta la que ha registrat les majorstemperatures. Segons els experts jano hi ha dubte que l'efecte hivernacle,provocat per l'emissió de CO2 a l'at-

mosfera és una de les causes d'aquestescalfament. Un estudi climàtic de totel mil·lenni demostra que la variabili-tat registrada en el passat obeïa a cau-

Els xucladors de CO2ses naturals, però l'escalfament delsdarrers quaranta anys ja no es potexplicar per l'activitat solar o per leserupcions volcàniques, sinó per l'acti-vitat humana. Aquesta és la conclusiód'un recent congrés celebrat a Tenerife

que reuní els més prestigiosos expertsdel món.

D'aquí la importància de reduirl'emissió de gasos i, per tant, dels

MÓN

Els glaciarsreculen pelcanviclimàtic.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Les guerres per l'aigua,una realitat amagada

S.V.

No és nou a la història, però sí ho és que s'acceptin com a causade la conflictivitat bèl·lica les reserves d'aigua dolça o qualsevolaltre recurs natural. A l'Orient Mitjà es barallen pels territoris i perla religió, però també per les fonts de subministrament que sónimprescindibles per a la vida. El mateix passa a molts d'indretsd'Àfrica i constitueix un dels perills més evidents de guerra aaltres continents. A Àsia, per exemple, on la concentració demo-gràfica a grans ciutats xoca amb els interessos agraris.

Ho deia el desaparegut rei Hussein,"l'única cosa que pot tornar a durJordània a la guerra és l'aigua". Enbona mesura és per allò que també llui-ta el seu veí Israel. A l'Orient Mitjà,

els territoris de Jordània, Gaza i el ma-teix Israel tenen recursos hídrics moltescassos, a Egipte i a Síria hi ha pro-blemes, mentre que a l'Iraq, el Líban iTurquia hi ha aigua de sobres. Ho diu

el periodista Xavier Duran: "la lluitapels cims del Golan no pot tenir com aúnica causa l'aigua, però les posicionsno serien tan fermes si no hi haguésles fonts del riu Jordà". I no cal anarmassa més enfora per trobar situacionsigualment crítiques. Egipte mira ambtemor Sudan pel control que exerceixsobre el riu Nil, la qual cosa és unaamenaça constant per als egipcis. L'es-cassesa d'aigua va ser un dels motiusque permeteren guanyar suport popu-lar al Front Islàmic de Salvaciód'Algèria. La inestabilitat política degairebé tota l'Àfrica subsahariana témolt a veure amb aquesta mateixaqüestió. El 1986, Sudàfrica propicià elcop d'estat ocorregut a Lesotho a cau-sa, segons la versió oficial, del suportque donava a la guerrilla del CongrésNacional Africà, però l'autèntica raó erauna altra: la possibilitat d'un transva-sament d'aigua cap a la seca provínciasud-africana de Transvall.

acords de Kioto. Però reduir emissionsequival a disminuir el ritme d'activitateconòmica dels països desenvolupatso a la renúncia dels països pobres aequiparar el seu grau de desenvolupa-ment amb els rics. Això ha donat peua mercantilitzar els convenis interna-cionals sobre protecció del medi am-bient, és a dir, a l'intent de compra perpart del Primer Món de "contingentsde contaminació" de països que formenel Tercer.

El darrer intent per maquillar elsacords de Kioto, i per tant per podercontinuar aplicant polítiques desen-volupistes, l'han protagonitzat els Es-tats Units a la Cimera de La Haia.Washington volia incorporar els ano-menats "xucladors de carboni" als per-centatges de reducció establerts alJapó. La massa forestal actua com axucladors de CO2 de l'atmosfera demanera que, segons USA, al 5,2% glo-bal de reducció s'havien de restar elsgasos que s'eliminaven de manera na-tural. D'aquesta manera els EstatsUnits podria veure reduït el seu 7% anomés un 4%.

La defensa feta pel gruix de la dele-gació europea argumentà que hi hamolta incertesa sobre l'abast real del'efecte xuclador dels boscos com perpoder-lo comptabilitzar i que, d'altrabanda, l'acord de Kioto ja era de per siun acord de mínims. Segons la UE nohi ha xucladors que valguin a l'horad'intentar que la Terra no es continuïescalfant per mor de l'efecte hiverna-cle.

33 - núm. 6 - 2001

MÓN

Des de sempre una de les princi-pals causes de guerra han estat els re-cursos naturals, els quals se sumen, oalhora provoquen, els conflictes socialsque mouen a les revoltes internes o al'enfrontament entre països. Pobresai degradació ambiental solen anar lli-gades. Per prevenir les guerres, pertant, caldria avançar en la solució d'a-quests problemes. Mariano Aguirre,coordinador de l'àrea de seguretat delCentre de Recerca per a la Pau, reco-neixia a una entrevista publicada a ElTemps que "els recursos naturals són,sens dubte, un dels factors més des-tacats dels conflictes". El periodista lidemanava sobre els principals riscosambientals que poden derivar en guer-ra, a la qual cosa l'expert responguéque "l'aigua, sens dubte" i afegia: "siuna societat té marcs institucionalsforts, les tensions causades per l'ai-gua es poden arreglar i pactar senseviolència armada, com és el cas d'Es-panya, però si aquests marcs no exis-teixen o fallen, l'aigua podria ser, enel futur, una font de guerres obertes oirregulars a l'Orient Mitjà i en algunaaltra banda del món. També la pugnaper terres cultivables".

EL CANVI CLIMÀTIC

Però la guerra oberta ja no és l'únicmitjà per assolir el control sobre elsrecursos naturals. A un món d'econo-mia globalitzada hi ha altres instru-ments més eficaços, per no parlar d'al-tres situacions conflictives que ame-nacen ser un perill tant o més latentque l'enfrontament bèl·lic. El canvi cli-màtic n'és un exemple. L'escalfamentde la Terra i la pujada del nivell de lamar provoca catàstrofes naturals queforcen l'emigració de milions de per-sones, però els països rics, els menysafectats, no renuncien a apujar el seunivell de vida, la qual cosa podria des-encadenar una situació que, segonsXavier Duran, faria que "alguns con-flictes internacionals ja no serien ge-nerats pels que suporten la pressió so-bre el territori, sinó pels que veuenperillar la seva posició si els altres crei-xen de la manera i al ritme caracterís-tics de la revolució industrial occiden-tal".

DÈFICIT MUNDIAL D'AIGUA

L'informe sobre "l'estat del món2000", publicat pel WorldwatchInstitute denuncia com a un dels pro-blemes ambientals més greus el cons-tant increment del dèficit d'aigua. Perposar un exemple pròxim, la situació

que les IllesBalears hantravessat elsdarrers anysés perfecta-ment extra-polable a lamajor partdel planeta,però amb lad i f e r ènc i aque aquí larelativa peti-tesa del nos-tre territoriens permettrobar solu-cions més omanco de-f e n s a b l e sdes del puntde vista ecològic, mentre que els pro-blemes esdevenen insalvables a exten-ses zones de la Xina, del sud de l'Ín-dia, Pakistan, nord d'Àfrica, Orient Mit-jà, Aràbia i, fins i tot, una part de l'oestdels Estats Units. A l'Índia el nivell deles capes freàtiques ha disminuït a rit-mes alarmants en el decurs de les duesdarreres dècades. Com a mostra, n'hiha prou a reproduir un dels paràgrafsde l'informe:

"L'excés d'explotació de l'aigua sub-terrània, a part de limitar la futura pro-ducció alimentària, amplia l'abismequant a ingressos existent entre els ricsi els pobres en algunes zones. A me-sura que disminueix la capa freàtica,els agricultors han d'excavar pous mésprofunds i adquirir bombes més po-tents per portar l'aigua a la superfície.Els pobres no es poden permetreaquestes tecnologies (...) a mesuraque els pous més soms s'assequen, elsagricultors més pobres han de llogarels seus terrenys als grans propietarisde pous i convertir-se en jornalers deles seves explotacions agrícoles.

CONSUM URBÀ VERSUSAGRICULTURA

A la Xina la situació no és menys pre-ocupant. En el nord del país hi ha undèficit d'aigua crònic que arriba a de-vers trenta mil milions de metres cú-bics a l'any. Però el principal problemaradica en el progressiu augment de lapoblació urbana que fa necessari unsubministrament d'aigua que entra enconflicte directe amb l'agricultura. Homcalcula que l'any 2025 el volum d'ai-gua que exigirà el creixement de lesciutats xineses suposarà haver de dei-xar de conrear 55 milions de tones decereals, un 14% del consum anual del

país i un 25% de les actuals exporta-cions.

De fet l'enfrontament entre agricul-tura i ciutat marcarà les pròximes"guerres" de l'aigua, en enfrontar in-teressos sovint contraposats. L'infor-me del Worldwatch Institute diu enaquest sentit que "les ciutats i les in-dústries, que es desenvolupen amb ra-pidesa, cada cop veuen més l'agricul-tura com a l'última gran reserva d'ai-gua a l'abast". Calculen que la deman-da anual d'aigua per part dels habitat-ges i de les indústries dels països envies de desenvolupament arribarà alssis-cents mil milions de metres cúbicsentre el 1995 i el 2020, a un volumequivalent al cabal anual de set riusNil.

Guerres obertes o conflictes econò-mics i socials, l'origen és el mateix iles conseqüències molt semblants. Unapart de la població mundial en serà lavíctima. En aquest cas, quan el cabald'aigua renovable abaixa dels 1.700metres cúbics per càpita, es pot dir queel país o el territori entra en una situ-ació de perill, ja que no es podran sa-tisfer ni les necessitats de consum dela població urbana, ni de la indústriani tampoc de la producció d'aliments.Doncs bé, en aquests moments hi hatrenta-quatre països a Àfrica, Àsia iOrient Mitjà classificats com que pa-teixen "estrès d'aigua". A l'any 2025la població d'aquests països passaràdel quatre-cents milions a tres mil mi-lions, és a dir, es multiplicarà per sis.És en aquests països on se situen lesbosses de pobresa i de fam més pro-fundes de la Terra i, el que és pitjor,no es poden refiar de la generositatdels països més desenvolupats per co-brir les seves deficiències. La conclu-sió més evident és que el món viu da-munt un polvorí.

Orient Mitjà,entre laguerra

i la pau.

34 - núm. 6 - 2001

A la presentació de l'in-forme econòmic i socialde "SA NOSTRA" cor-responent a 1999 il'avanç del 2000, elsotsdirector de l'entitat,Miquel Alenyà, avisàque l'elevat ritme decreixement experimen-tat el 1999 no era bodes del punt de vistamediambiental i que,per tant, convenia unalentiment fins a esta-bilitzar-se en percentat-ges del PIB d'entre un3% i un 4%. En aquestsentit, l'economista afir-mà que des de molts depunts de vista, l'inicid'una època de menoractivitat experimentadaal llarg del 2000 podriasignificar quelcom tandifícil d'explicar com ésla sostenibilitat: és a dir,

Presentat l'Informe econòmic isocial de "SA NOSTRA"

L'alentiment del'economia, una bonanotícia mediambiental

Gea

LES I

LLES

la possibilitat de mantenir una qualitatde vida similar, però sense incremen-tar els desequilibris mediambientals.

MENOR CREIXEMENTECONÒMIC

El PIB de les Balears de l'any 2000s'ha situat en un 4,9%, segons les da-des provisionals que maneja "SA NOS-TRA", però no per això han desapare-gut les alarmes que amenacen el mediambient i l'equilibri social, més preca-ri a les Illes del que habitualment escreu. És més, segons un recent estudi

de l'Obra Social i Cultural, presen-tat pel seu director, Andreu Ramis,en els darrers anys de prosperitateconòmica en lloc de reduir-se lesdiferències, s'han incrementat.L'exemple el tenim en la dada queens indica que el 14% de la pobla-ció resident a l'arxipèlag pateixqualque tipus de marginació soci-al. Més de cent mil persones sónvíctimes de situacions injustes oestan mancades de solidaritat, en-tre les quals s'hi compta un col·-lectiu de deu mil immigrantsextracomunitaris que viuen en si-tuació d'absoluta irregularitat.

Miquel Alenyà creu que malgratl'alentiment econòmic, continuaràsent imprescindible "importar" màd'obra forana per mantenir el ritmed'activitat, però això no evitarà elsconflictes socials que van arrelant,dissortadament, a la nostra socie-tat. En aquest sentit, les dades de"SA NOSTRA" no són tranquil·-litzadores, ans tot el contrari, re-mouen les consciències i fan pen-sar que la societat podria actuaramb una absoluta deslleialtat èticarespecte als nous immigrants.

DESEQUILIBRISMEDIAMBIENTALS

D'altra banda, els desequilibrismediambientals s'han accentuat en elsdarrers anys. A l'Informe econòmic del1999 es destaquen els problemes demanca d'aigua que obligaren a la cons-trucció de la dessaladora de Palma, aixícom l'increment d'un 9% de residussòlids o d'un 10% de consum energè-tic, de la mateixa manera que el parcautomobilístic va créixer un 6% i quel'activitat constructora arribà a xifreshistòriques. Tots aquests són índexspreocupants, però, com afirmà el pre-sident de "SA NOSTRA", Miquel Cape-llà durant la presentació de l'Informehan d'ajudar a la reflexió i a fer que elcreixement econòmic de les Balears nodepengui només del consum de terri-tori, com fins ara.

La construcció arriba a xifres històriques.Creix lapreocupaciómediambiental.

34 - núm. 6 - 2001

35 - núm. 6 - 2001

LES ILLES

Després de patir una de les més greussequeres de la història, el malson delgasoli i la progressiva desaparició deles vaques, la ramaderia ovina haviaesdevingut un dels escassos recursosde la pagesia per fer rendibles les se-ves explotacions.

LA GLOBALITZACIÓ DELSMALS

L'aparició de la llengua blava eraimprevisible. Potser sembli mentidaque a principis del segle XXI no hi hagiuna profilaxi eficient per evitar el mali que, fins i tot, ens haguem d'ale-grar que no es tracti de cap malaltiaque afecti l'home. Fa calfreds pensarque de la mateixa manera que la llen-gua blava ha arribat a la MediterràniaOccidental també puguin arribar a lesnostres costes la malària o altresmalalties empestades per moscardsque tenen els seus hàbitats naturalsmolt lluny de nosaltres. Indirectamentparlam d'un altre efecte de la globa-lització, encara que en aquest cas nosigui la globalització econòmica queha eliminat les voreres de les Illes,sinó d'un canvi mundial de les condi-cions climàtiques, que fa possible al-teracions moltes vegades inaprecia-bles però reals dels nostres hàbitats.Aquesta és la qüestió. Són massa co-ses totes plegades que cauen sobre

fora vila. La llengua blava és ladarrera pesta, però no l'única.L'adaptació de l'agricultura i dela ramaderia a les exigènciesdel mercat fa que sigui una ac-tivitat que depèn d'unes sub-vencions que no sempre es re-parteixen equitativament. D'al-tra banda, la mateixa globalit-zació fa que les pèrdues de lasequera no es puguin compen-sar per una pròxima bona anya-da, perquè els preus, en lamajor part dels productes,s'imposen des de fora. Com aactivitat econòmica el campocupa el vagó de cua, però, amés a més, té un importantpaper mediambiental a jugar i,a més a més, ha de competirdirectament amb el sector im-mobiliari, el gran motor del'economia mallorquina en elstres o quatre darrers anys.

DEFENSAR EL MÓNRURAL

No es tracta només de posarpreu urbà al sòl rústic, la qual cosa faque qualsevol explotació agrària dei-xi de ser rendible d'immediat, perquèmai no podrà rendibilitzar el valor dela possessió. Sinó, sobretot, de tras-lladar els valors urbans a fora vila, la

qual cosa fa que l'activitat agrària si-gui menyspreada. A la pèrdua de valoreconòmic s'afegeix la pèrdua de valorsocial, tal com es va poder comprovarrecentment en algunes reaccions "ciu-tadanes" davant la protesta pagesa quecolapsà les benzineres. O com succe-eix en determinats comentaris relatiusa l'aprofitament dels recursos hídricsque jutgen desproporcionat el percen-tatge d'aigua emprada per l'agriculturaatès que el seu pes a l'economia noarriba al 2% del PIB.El problema és que aquestes "pestes"són, probablement, tan inevitables comla llengua blava o pitjors encara. Lamalaltia de la "rururbanització", l'ocu-pació de fora vila pel pensament urbà,no només no podrà ser reduïda sinóque, previsiblement, anirà a més a pe-sar de les lleis que es puguin fer al Par-lament per controlar-la. No obstantaixò, no hi ha dubte que el sector pri-mari és imprescindible per a un desen-volupament harmònic de la societat.L'exconseller d'Agricultura, Joan Mayol,tot d'una que va prendre possessió delcàrrec convocà un congrés perquè totsels agents implicats en el futur del sec-tor primari reflexionassin i per tractar,

així, d'arribar a un gran consens soci-al. Aquest congrés es va alentir des-prés de la seva forçada dimissió. Unallàstima, perquè el sector està tan ma-lalt que necessita la diagnosi, la recep-ta i el tractament en el més curt termi-ni possible.

Abans del passat estiu, l'existència de la llengua blavaera absolutament desconeguda per a la pagesia de lesIlles, però de cop, no només han après a conèixer-la,sinó que els ha caigut a sobre com una autènticamaledicció, com la darrera plaga d'un seguit decalamitats que el 2000 han assolat el camp posant-loen perill de subsistència i amb això la sostenibilitat delmón rural. Es tracta d'una malaltia que afecta el ramatoví i que es transmet a través d'un moscard que abansmai no havia aparegut a les Illes. Afortunadament laConselleria d'Agricultura i les autoritats sanitàries hanactuat amb rapidesa i, aparentment, amb eficàcia, laqual cosa fa pensar que la plaga pugui ser controlada i,

tal volta, eradicada. Però el mal ja està fet, la notíciaha corregut món, la desconfiança ha arribat alsconsumidors i el desànim als ramaders. Hom confia, enqualsevol cas, que l'hivern elimini l'insecte i que ambell desaparegui el perill d'exterminar no només una deles poques riqueses que resten fora vila, sinó tot unsímbol de la ruralia.

Llengua blava, la darreraplaga assola fora vila

S.V.

35 - núm. 6 - 2001

36 - núm. 6 - 2001

LES ILLES

El Consell Insular d'Eivissa i Formen-tera, en un cas, i el Govern de les IllesBalears, en l'altre, han fet públic elcompromís de protecció per a dosmonuments hídrics de gran interès

etnològic i natural. En el primer cas elConsell pitiús va corroborar l'interèsde la institució per declarar ses Feixesdes Pratet i de Talaman-ca com a "bé d'interèsnatural". Les feixes sónuna mostra enginyosa decom es conreaven elspetits trasts situats vorala vila d'Eivissa. Un sis-tema original de conduc-cions d'aigua que va per-metre formar un delspaisatges agrícoles mésinteressants de la Medi-terrània i que va sobre-viure al pas del tempsfins a la darrera gran ex-pansió urbanística de laciutat.

En el darrer ple de no-vembre, el Consell ac-cepta una proposició delsverds en el sentit de ga-rantir la preservació de

Protecció per a ses Feixesd'Eivissa i ses Fonts Ufanesde Campanet

GEA

les feixes que encara no s'havien ur-banitzat. La consellera insular de Cul-tura i Medi Ambient, Fani Tur, informàque el procés de protecció ja s'haviainiciat abans i que en l'actualitat ja es

feia feina en la recopilació de les da-des necessàries per incoar el corres-ponent expedient de protecció. Tant

Fani Tur com el portaveu verd, JoanBuades, coincidiren a destacar els va-lors etnològics de les feixes, mentreque el grup popular s'abstenia, perquè,segons Joan Marí Tur, no "es pot fercomú allò que és privat, sota la dis-fressa de bé d'interès cultural".

La polèmica va sorgir arran quel'Ajuntament d'Eivissa estudiàs la pos-sibilitat d'autoritzar projectes de cons-trucció a ses feixes, a una zona queels plans d'ordenació vigents perme-ten urbanitzar.

SES UFANES

D'altra banda, l'executiu balear hainiciat els tràmits per declarar monu-ment natural ses Fonts Ufanes, unesfonts que brollen directament de la ter-ra després de grans pluges a la pos-sessió de Gabellí Petit de Campanet.L'objectiu de la declaració és impediruna sobreexplotació dels recursos hí-drics de la zona, després que la pos-sessió fos adquirida per un empresarirelacionat amb el negoci de l'aigua.D'aquesta manera es vol garantir lacontinuïtat del fenomen i, especial-ment, que no es produeixi cap dismi-nució de cabal hídric en el veí prat desa Pobla.

El batle de Campanet, FrancescAguiló, ha manifestat la satisfacció delpoble davant aquesta iniciativa que, se-gons ha dit, hauria d'anar acompanya-da de la compra de Gabellí Petit pergarantir la conservació no només deses Ufanes, sinó de tot el conjunt na-tural que formen, inclòs un dels alzi-nars més ben conservats de l'illa.

Ses Feixesdes Pratet.

Ses Fonts Ufanes.

37 - núm. 6 - 2001

AGEN

DA

Les conferències s'iniciaren el mes d'octu-bre i es realitzaren alternativament, a l'Audi-tori i Sala de Conferències de la Caixa deSabadell i a la Sala de Conferències de CanTàpera de "SA NOSTRA". Foren tramesesper mitjà de videoconferència a l'altra locali-tat, on també hi hagué una taula rodona dereconeguts especialistes que comentaren elstemes tractats.

"L'any 1000 fou rebut amb esglai. Una deles imatges artístiques més conegudesd'aquest terror fou la dels quatre genets del'Apocalipsi: la fam, la pesta, la guerra i lamort. Una diferència fonamental entre aquellllunyà any 1000 i l'any 2000 és l'augmentdel poder dels humans, per a bé o per a mal,per lluitar contra aquells flagells o per facili-tar-ne la cavalcada".

Per a cada un d'aquests quatre fronts obertsa les ciències experimentals i socials, que ne-cessiten d'intervencions complexes imultidisciplinàries, es proposà una dobleaproximació, per entendre el fet avui i pertractar les possibilitats d'acció (resposta so-cial i gestió política que permeten copsar-neel futur, no ja com a fets o fenòmens exis-tents, sinó com a resultat de la gestió huma-na, i de recerca de solucions).

L'Obra Social i Cultural de "SA NOSTRA", l'Institutd'Estudis Catalans i la Fundació Caixa Sabadell organitzarenun cicle de conferències, titulades A Cavall del 2000, a partirde les quals es va fer una doble aproximació als quatre genetsde l'Apocalipsi: la fam, la pesta, la guerra i la mort.

A cavall del 2000GEA

Per analitzar els qua-tre pilars de la vergonyahumana (tant que sónproblemes massa so-vint lligats a la pobresai a la injustícia) passa-ren per Can Tapera científics de renom, així,la situació actual de la fam al món fou analit-zada per Axel Kahn i Jacques Vercueil, queparlaren de la distribució de la fam i del rep-te i del compromís que suposa per al mónoccidental la seva eradicació.

Mentre que la pesta (les malalties del se-gle XXI) fou analitzada per Rafael Bengoade l'OMS i Luc Montagnier, de la Fundaciósobre la Sida Word Foundation AIDSResearch an Prevention, que enguany junta-ment amb el científic nord-americà RobertGallo, rebé el Premi Príncipe d'Astúries d'In-vestigació Científica i Tècnica per la sevaaportació a la lluita contra el virus de la sida.

La mort, des del seu punt biològic, fouabordada per André Klarsfeld i FrédéricRevah, de l'Institut de Neurobiologie AlfredFessard. I l'antropòleg i filòsof Edgar Morinparlà de l'antropologia de la mort, de coml'home en les diferents èpoques i cultures,també a la nostra, ha afrontat el buit de la

"La implementació d'un sistema expert per ala recuperació paisatgística i el disseny eco-lògic de zones ambientalment degradades:els torrents de Mallorca" és el títol del pro-jecte que ha merescut el IV Premi "SA NOS-TRA" d'Investigació, sobre problemàtiquesmediambientals de les Illes Balears. Es trac-ta d'un projecte que utilitza la informàtica perresoldre problemes relatius a la integraciópaisatgística i ecològica de zones degrada-des, en aquest cas de torrents, els autors delsquals són tres professors de la Universitat deles Illes Balears: Antoni Martínez Taberner,

Un estudi sobre rehabilitació paisatgísticade torrents guanya el IV Premi "SANOSTRA" d'investigació

GEA

mort i ha ideat argumentacions per superar-lo.

La darrera setmana del cicle fou dedicat al'anàlisi de la guerra. Un dels quatre genetsapocalíptics del segle XXI que diàriament através dels informatius ens fa veure que l'ho-me tampoc aquí i malgrat tots els mecanis-mes de què disposa no ha fet grans avenços.Federico Mayor Zaragoza i FranciscoLaguna Sanquirico parlaren en el bloc de laguerra, de pau i de la funció dels exèrcits enl'actualitat.

Les quatre vergonyes de la humanitat, dè-iem, perquè tots els conferenciants coincidi-ren a un moment o a l'altre de la seva anàlisi:els assots de la Humanitat, són més o mancosevers segons on es neix, i tots ells denunci-aren el fet que també a l'hora d'estar malalt ode morir hi ha injustícia, hi ha pobresa i hiha interessos.

Edgar Morin i Matias Vallès.

biòleg; Maurici Ruiz Pérez,biòleg i expert en sistemesd'informació geogràfica iJerònia Ramon Molinas,geògrafa i també experta ensistemes.

El projecte que ha merescut el premi sor-geix de la necessitat de recuperarpaisatgísticament entorns degradats, però quetenen un paper important en la preservacióecològica, tant pel que fa a la flora i a la fau-na com al mateix paisatge. Per això utilitzenaplicacions informàtiques per tal de resoldre

els problemes mediambientals i, fins i tot, in-clouen una pàgina web a través de la qualtothom podrà accedir a la documentació.

L'acte de lliurament del premi va ser a càr-rec del director de l'Obra Social i Cultural de"SA NOSTRA", Andreu Ramis i delvicerector d'investigació de la UIB, EugeniGarcía Moreno.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

38 - núm. 6 - 2001

AGENDA

"El Desconcert de l'Educació" fou el títol elegit per SalvadorCardús per inaugurar el Programa "SA NOSTRA" amb la natu-ra. El sociòleg català recuperà així el seu darrer treball publicat al'editorial La Campana on presenta una visió sobre l'educacióactual si més no provocadora.

L'argumentació de Cardús es basa en dues premisses: en pri-mer lloc que l'educació ha de defugir l'excés de moralisme en lamirada de l'educador, que sovint vol saber qui té la culpa de lasituació actual al món educatiu, tot i que en opinió de Cardús nohi ha culpables ni, per tant, víctimes, sinó una dificultat objectivad'educar, per manca d'acord social a l'hora d'aplicar un determi-nat model educatiu. En segon lloc per a Cardús hi ha un excés deretòrica al món de l'educació, la qual cosa -segons l'autor- du aplantejar models educatius dominats pels prejudicis i pressupò-sits, i això per una causa remota: l'escola neix per domesticarideològicament i religiosa, i per una més actual: l'escola a l'aca-bament del franquisme sofreix un canvi radical, i avui, trenta anysdesprés, tal volta s'ha de revisar.

El passat mes d'octubre començà el Programa 2000/2001, "SA NOSTRA" amb la natura, la lliçó

inaugural del qual va ser a càrrec del sociòleg idoctor en ciències econòmiques, Salvador Cardús.L'oferta educativa d'enguany inclou gairebé trenta

cursos per a educacióinfantil i secundària, a

més de tres seminarisper a educadors. La seu

del programa és a Can Tàpera, on es desenvolupa laseva major part, però "SA NOSTRA" compta també

amb les instal·lacions de sa Canova, el Museu Balearde Ciències Naturals i Jardí Botànic de Sóller, laTrapa i l'Observatori Astronòmic de Mallorca. A

més, a Menorca i a les Pitiüses hi ha programadesdiferents activitats.

El conjunt d'activitats didàctiques d'aquest curs es caracteritzaper una gran diversitat de continguts i per la sevamultidisciplinarietat. Les novetats d'enguany en són un bon exem-ple amb títols com: Entenguem el paisatge mediterrani, Les formi-gues, Etnobotànica a les Balears, Treballam a l'hort, Sembram lla-vors, Els boscos marins de Posidó, o L'estat de món 2000.

Adreçat específicament al col·lectiu d'educadors i pares, tambés'ofereix el programa VINCLES de formació en valors, amb tresseminaris a Can Tàpera sobre educació per a l'alimentació dels in-fants, educació per a la pau i educació per a una mobilitat sosteni-ble.

El programa "SA NOSTRA" amb la natura s'orienta a través dela comunitat educativa, a tota la societat de les Illes Balears. Tantels alumnes (des dels 3 als 18 anys), com els professionals de l'edu-cació i la població adulta en general tenen a la seva disposició unsrecursos pedagògics i humans que, "any rere any, s'ofereixen ambuna voluntat clara de renovació i millora", segons manifestà a lapresentació Andreu Ramis, director de l'Obra social i Cultural de"SA NOSTRA".

Entre les novetats d'enguany destaques les activitats que tendrancom a leif motiv el paisatge mediterrani i els boscos marins de posi-dònia. Una mostra que ja s�ha pogut veure a Palma i que ara recor-rerà diferents pobles de les Illes, perquè grans i petits tenguin unaaproximació a la realitat dels boscos marins, de les mal anomena-des algues, que són font de vida a les nostres costes.

Així mateix s'ha editat un programa/calendari que inclou l'oferta,així com els requisits i la informació necessaris per poder benefici-ar-se'n. El motiu que l'il·lustra enguany és la tortuga marina (coml'any passat ho fou el ferreret), actualment considerada una espècieamenaçada i que serveix de símbol per suggerir quina ha de ser lanostra actitud envers la natura, una actitud que passa per l'educaciódels més joves en els valors ambientals i humans.

Cardús no obstant aquesta crítica creuque la mal anomenada crisi en la qual viuactualment el món educatiu, té solució ique si s'afirma que no en té és perquè elproblema s'ha plantejat malament.Aquesta solució passa, segons el confe-

renciant, per delimitar quin ha de ser el paper de l'escola a lanostra societat (avui molt diluït), quina és la responsabilitat quepertany als pares, i per no esperar de cap manera que l'escola ol'Administració ho hagi de resoldre tot.

Per a Cardús el més urgent en el camp de l'educació és sercapaços de defugir el pessimisme i el catastrofisme i d'abandonardavant els joves i els nins una actitud farisaica que ens du a voler-los fer creure que tot allò que els agrada, i que ens agrada tambéals adults quan deixam el paper d'educadors (televisió, consum,competició), és dolent.

L'escola ha de transformar la mirada per poder educar en con-ductes virtuoses i no necessàriament conscients, una bondat quepodrà venir per afegitó. Cardús creu, com digué també TeresaFranquesa en una altra conferència adreçada als educadors en te-mes de medi ambient, en el mateix marc de Can Tapera, que l'edu-cador té l'obligació ètica de ser optimista. El contrari, afegí Cardús,fa individus conservadors, i hi ha una obligació moral de donaresperança en el futur.

"SA NOSTRA" inaugura els cursos de Natura amb una conferènciasobre "el desconcert actual de l'educació".

Cardús: "L'educador té l'obligaciómoral de donar esperança en el futur"

Amb la natura

39 - núm. 6 - 2001

40 - núm. 6 - 2001