Josrr CLARA. — Retrat ele la pintora Mme. Guy-Lem. Musée des ArtsDécoratifs. París (Pholo Choumoff.)

GASETA DE LES AItTS1 1 T U T. I o i. 1924 DIRECTOR: JOAQUIM FOLCH I TORRES

Les darreres obres deJosep Clara

•1 osep Clarà prossegueix serena-nnent la. seva tasca. Les darreresobres han guanyat ara aquell puntdolç de maduresa que les fa huma-ne.s i les hi esborra un xic els cairesestilístics amb què eren assenyala-des les produccions de . jo.venesa.Des de <(La Deesa».al bellíssim bronzed'^(El Ritme» (Museu. Modern de.Barcelona), que resta com una deles seves produccions cabdals, elseu art s'ha humanitzat i apro-fundit.

Josep Clarà, ara com sempre, enel seu estudi dé París, treballa ialterna els treballs amb els gransviatges. L'any passat corria la Ità-lia, i ara, tornat d'Amèrica, se'nva a rependre en la quietud del seurecó la feina que li té presa lavida.

L'hem vist a Barcelona uns diesper abraçar els seus, i li hem dema-nat per les seves obres darreres, quesón l'estàtua del Legionari i la testa-retrat que li acaba d'adquirir elMuseu de les Arts Decoratives deParís. Josep Clarà ha contestatmostrant-nos .les cines fotografiesque reproduim, gentilment autorit-zats per ell.

Ens ha parlat de nous treballs ide noves obres, que veurem aviat,i ens ha promès els materials neces-saris per a una més extensa infor-mació de la seva proclucció, quepublicarem més endavant.

La bella testa femenina que ornaaquesta pàgina, certament és unade les obres més fondes que conei-xem de l'artista; diríem que és unade les testes amb més vida interior.L'estàtua del Legionari, certament,fa un deis niés bells menuments.ques'han produït dins la postguerra.

Rebi l'insigne estatuaire la nostrafelicitació sincera per aquestes obres,que vénen a afegir-se a la sevaglòria.

El priuller Congrésd'estadis bizantins aBucarest

Ha. tingut lloc a Bucarest cl Con-grés Internacional d'Estudis Bizan-tins, celebrat sota el patronatge delGovern de Romania. . Les . tasquesdel Congrés han durat una setmana.Els congressistes han sigut tots espe-cialment invitats pel Govern roma-nès, ja que no hi havia establertala lliure inscripció al mateix.

El Congrés es dividia en dues sec-cions: una d'Història i altra d'Ar-

queologia i Història de l'Art. Lescomunicacions presentades en aques-ta .segona. secció han versat sobretemes relacionats amb l'art bizantí,naturalment, i anib l'art roma-nès, que és com una perllongaciód'aquell, al segle xviii. Les comuni-cacions referides i les discussions aque han donat lloc, seran objecte depublicacions posteriors. Del Congrésha nascut l'acord de la publicacióç una Revista internacional, d'estu-dis bizantins, que es denominarà<(Byzance> .

Segons el cumples rendus de vàriesrevistes estrangeres, les principalscomunicacions han sigut, en resum,la del Sr.. Puig i Cadafalch, la deMr. Bals, arquitecte dels monumentshistòrics de Romania, la de l'arqueò-leg romanès, Mr. Draghiceanu, lade Mr. Perdrizet, la de Mr. Henry,la de Mr. Grecu, la de Mr. Karaman,la de Mr. Parvan, la de l'arqueòlegfrancés Mr. Brehier, i finalment ladel famós arqueòleg bizantinistaMr.- Kondakof.

El Sr. Puig i Cadafalch va asse-nyalar curiosíssimes relacions entrel'ornamentació exterior de les es-glésies moldaves i les de les esglésiescatalanes, procedent aquesta relació(l'un origen oriental de les faixes iarcuacions dites lombardes, que,escampades per tot l'Occident d'Eu-ropa, i per aqueixa part de l'Orient,han sobreviscut a Romania, com unrecord d'aquella forma primera, que

es tracta de buscar en la seva font,sens dubte oriental, segons aquestapermanència indica.

Mr. Bals, arquitecte deis monu-ments històrics de Romania, ha es-tudiat les curioses estructures delsosteniment de les cúpules moldaves.L'arqueòleg romanès, Mr. Draghi-ceanu, conegut en el món de l'Ar-queologia pel descobriment de • lessepultures principesques romaneses,descrigué les ceremònies funeràriesdeis prínceps romanesos antics.

Mr. Perdrizet posà un tema curiósde la iconografia occidental, relatiu asi el mantell a la imatge de la Mare deDéu té el seu origen en l'art bizantí.La discussió que es produí al voltantde la seva comunicació dóna la ideade que el mantell de la Verge, en elconcepte de mantell protector, és;en germen, en la literatura ascéticade Bizanci; però que no hi ha encap - obra d'art bizantina coneguda

cap imatge representada amb aquestmantell protector..

L'arqueòleg francès Mr. Henry,resident a. Romania, , presentà unaimportant comunicació sobre la ico-nografia exterior : de les esglésies deBucovine, veritable suma teològica,les fonts de la qual són bizantines,bé que, anib remarcables variants,de caràcter local popular.

Mr. Grecu, presentà al Congrésuna sèrie de retrats dels filòsofs igrans homes de .l'antiguitat grega,fals com Aristòtil, Plató, Sòfocles,Plutarc, etc., situats en - mig deisProfetes, en l'ornamentació pintadad'algunes esglésies.

. Mr. Karamaii mòstrà en la sevacomunicació la independència arqui

-tectònica de.les. esglèsies de la Dat-,màcia a l'edat : mitja;- , amb relacióals sistemes coristructius de l'artbizantí.

Mr. Parvan aportà al Congrés lafotografia d'un. baix-relleu del se-gle vii, figurant una Mare de Déu,descobert per ell n>ateix en el dis-tricte de:Durostor.

L'arqueòleg francès 1\Ir. Brehierestudià el paper de la iconografia enl'escultura ornamental de les esglé-sies bizantines, i assajà la demostra-ció de que aquesta ha tingut unainfluència més important del quei iicralment lioni imagina.Mr. Kondakof donà una confe-

rència sobre els trajos orientals usatsa la cort bizantina, reconstruint:,amb l'ajuda deis textes i els monu-ments, la forma del célebre scara-mange, vestit fet per a montar acavall i que l'Emperador revestia-encertes ceremònies.

Aquest ha sigut l'aspecte fona-mental de l'activitat del Congrés.Entre les sessions han tingut lloevisites al Museu de l'Universitat •iuna remarcable exposició d'iconesi objectés d'art religiós, organitzadaal Ministeri deis Cultes, amb motiudel Congrés. Altres visites interes-sants s'han efectuat als monumentsde la capital, entre elles . la . de laCapella episcopal del Monastir deVakaresti, construïda al segle xvicr,baix el pla deis antics monestirsromanesos. Altra visita al castell deMogosoaya, tipus ben conservat d'una•residència boyarda del segle xviii,bellament-.restaurada pel seu actualposseïdor, el Príncep Vivesco.

Demés, el Govern romanès orga-nitzà, d'acord amb el Comité delCongrés, presidit del famós arqueòlegMr. Iorga, un .viatge . admirable através de la Romania. Durant unasetmana, els congressistes, guiats pelsarqueòlegs romanesos, han pogutvisitar i estudiar els més remarca-bles monuments del país, i veure elsinteressants aspectes de l'art i de lavida popular. Fou posat a disposiciódels congressistes un tren amb va-gons-llits, restaurant i vagó-saló, queels servia d'hostatge, a la vegada queels transportava d'un lloc a l'altrede la bella terra romanesa. Començàel viatge pels monestirs de Buko-vine, situats al fons de les valls ple-nes de boscúries, deis Kàrpats, elsmonestirs de Goronets i Moldovitsa,amb les pintures murals exteriors,que decoren els murs com grans ta-pisseries de color; el monestir dePutna, que conserva un gran tresorde teixits litúrgics i d'orfebreria; elde Suscevita, anib les fortificacionsmagnífiques i la seva església ente-

-. , . EFA

O 1F

a r}^

Josr_r Cr.Axn. — Estàtua del Legionari. (Pholo Chotuno!!.)

GASETA DE_ LES .ARTS

rament pintada, per dins i per. fora,i finalment Radautsi, i la gentil vi-leta de Suceava, amb la fortalesa quedomina tota la vall de Sereth.

Es dedicà un dia sencer a la ciutatde Jassy i a les seves esglésies innom-brables, i entre elles el monestir deGólià,, isolat com una fortalesa alcim d'un puig, i el.monestir de Ceta-tuia, finalmént, amb sa gran esglésiai el,seu palau principesc, amb voltesgòtiques.

Acabà el viatge a' la Valàquia, enles altes valls de Largés i de l'Oltu,començant per una visita a la bellacapital valaca, Curtea-de-Arges, onhi ha la més antiga església deRomania, construïda .a la manerabizantina, i nombroses altres cons-truccions d'interès arqueològic, ones veu que l'art de l'edat mit-ja, i especialment. l'art bizantí,s'han conservat en eix país fins elsegle XVIII.

-Res més important que aquest paísple de raoni ments, amb els amplesclaustres monàstics guarnits d'arbrescentenaris, que es destaquen sobreels cims nevats dels Kàrpats o; comen el cas del monastir de. Cozià, situaten plena muntanya, damunt la riberaremorosa de l'Oltu.. Aquest viatgeesplèndit,,admirablement organitzatper les .autoritats de Romania, hasigut la veritable revelació d.'un artpoc cónegut, que ofereix el dobleinterès de la seva bellesa i el d'esca-par als quadros cronològics establertsconstituint una llarga supervivència,originalíssima de l'art bizantí.

El pintor Ricard Ur-gel]

Hauríem volgut dedicar en aquestnúmero un homenatge a la memò-ria de l'eximi pintor que vamorirsobtadament el dia 7 del corrent,i a l'hora que niés podíem esperarde la seva obra. L'estat de l'estam-pació del número no ho ha permès;i el retard que no hem pogut gua-nyar des de la publicació de la nos-tra GASETA ens hauria portat aprecipitacions que el respecte al'obra de l'artista i a la seva me-mòria no ens permeten.

En Ricard Urgell, lill del famóspaisatgista català, l'obra del qualcaldrà revisar en son dia, inicià elsseus estudis a Llotja amb els pia=tors Mir, Canals, Nonell i tantsaltres noms famosos de la nostrapintura, com ho fou el seu.

Una gran inquietud animava elseu art, ple de recerques, enamoratdels interiors, on la llum juga ambles tenebres. Havia assolit obres degran valor que passaran sens dubtea la posteritat. Posseïdor d'una téc-nica forta, s'emprenia problemes onsense ella no hauria vençut. Cami-nava, doncs, lluny de les maneresque el seu prestigi i la seva fe d'ar-tista rebutjaven, i dins la mésfranca expansió de la seva visiópersonal de les coses.

Fou un temperament reclòs entreles amistats i la familia. La sevavida fou senzilla i noble com el seuart. Que Déu el tingui al cel i don-gui a la seva esposa i al seu fillel consol que els hi cal per aquestapèrdua, que nosaltres sentim perl'home noble i bondadós i per l'artde la nostra Catalunya.

Dins el nostre número vinent de-dicarem unes pàgines a la seva obra.

LA REDACCIÓ.

Ribliografi a

Historia del Arle. — El arlo al travésele la Historia, per J. Pijoan.

—2.a edició, tomo I. — Barcelona,Editorial Salvat.

L'història de l'Art d'en Pijoanha sigut un dels èxits editorials mésimportants de la bibliografía artís-tica de tot Europa, durant aquestsdarrers anys. Aquest succés hemd'atribuir-lo, simplement, a la bon-dat de l'obra, que dins els manualsd'Història general de l'Art, és, enopinió nostra, el millor.

Especialment el volum primer dela Història de l'Art d'en Pijoan és tancomplet i tan clarament exposat, quedubtem pugui fer-se feina més bona.Hi ha, demés, una il-lustració triada,al corrent de les darreres descobertes

arqueològiques, i en aquesta segonaedició ara publicada, es fa patentel coneixement que posseeix l'autord'aquests descobriments, .dels qualsens informa.

Una cosa fa del llibre d'en :Pijoanun manual singularíssim d'.Històriade l'Art, i és la forma literària del'exposició, on sovint brillen lesespurnes del temperament . poèticde l'autor, majorment quan la sevaciència arriba al contacte amb lesantigues cultures de. I'Història,. re-veladores de la vida majestuosa delstemps primitius.

Aquesta segona edició té l'aven-tatge sobre la primera, d'una mésnumerosa il • lustració i d'una sel-lecció encara dels ma.terials. En elcapítol de l'Art Mesopotàmic, lesdarreres descobertes dels alemanysa Babilònia hi són presents, aixícom en el capítol de la Grècias'afina el que es refereix a l'es-

tudi de les escoles alexandrines,donant-nos a conèixer 1'esquisidafigura de la vella que va al mercat,joia de les col• leccions del Muscude Nova-York.

Certifica la bondat de l'obra ladecisió de la casa editora de llençaral públic una edició en anglès, sol . li-citada pels centres pedagògics del'Amèrica del Nord, en els quals enPijoan disfruta d'un merescut pres

-tigi, guanyat en la professió de laseva Càtedra de l'Història de l'Artal Col • legi de les Arts de 1'Univer-sitat de Califòrnia.

Es un honor pels catalans que Inndels nostres faci rotlle en el granpaís d'Amèrica i en faci amb els seusllibres a l'Europa, com demostra lanomenada conseguida per la sevaHistòria de l'Art.

ll4RCEL P0ËTE: Une vie ele cité.Paris ele sa naissance a nos jours.— Vol. L• «La jeunesse ((les ori

-gines aux temps modernes). --París, A. Ricard, 1924. XXXI pl.,626 pàg.

L'arquitecte 11Ir. Poéte és benconegut a Europa entre els espe-cialitzats en els estudis d'urbanit-zació. A ell es deu la fundació del'Institut d'I-Iistòria, de Geografiai d'Economia urbanes, de la ciutatde París, del qual és l'ànima; ins-titució que constitueix a Europa elprincipal centre d'estudis científicsele l'art d'urbanitzar.

El concepte de 1'urbanització mo-derna és el de que la ciutat és unésser viu i que, com a tal, ha detractar-se i estudiar-se. 1 això nosolament en quant a les obres novesa fer, sinó en quant a l'estudi de laseva evolució històrica.. MI,. ,Poéte,en el pròleg d'acluest primer, volumde la- seva obra, on successivamentanirà . estudiant l'evolució urbanade París, dóna. unes bellíssimes . pà-gines . de teoria i les més subtilsconsideracions sobre la metodologiade 1'urbanització.

L'autor recull tots els fets en quantells représenten una modificació de.la vida íntima de la ciutat, que pot.repercutir o que repercuteix en la" seva forma exterior.; Apart d'aquestsfets, la formació topogràfica . deParís és estudiada amb una eru-dició intel-ligent i afinada, de talmanera, que assistim, per dir-ho així,al .naixement de la Lutéée galo-róma-na i presenciem les - invusiòns. bàr-bares- i tot el . desenrotllament 'delsbarris comercials de la ribera dretaa l'edat mitja, de 'la qual elis" dónauna descripció magnífica. L'illa- de

-la ciútat, el centre réligiós i' polític,amb la .Universitat; l'harmonía entre.els nóus edificis de l'època i el, pai-satge; l'existència dels vergers an-.tics, corn el de Sant Eloi, existental mig de la ciutat, a la íi del, se-gle xiv, amb els seus prats, plantatsd'arbres i d'emparrats. saborosos.

Una teoria exgtiisidamént expo-sada del concepte artístic; a, l'edatmitja explica com les coses queembelleixin la vida urbana són en:aquesta hora' aquelles enginyadesper la utilitat i per les necessitats, fora

. del cóncepté abstracte de .la . bellesa,que -el Renaixement itrlià"introduiràa França. Obra jveritablement dignadestudi, utilíssima . als, treballadorsde la urbanització i que es llegeixcom la bella història :d'una , vida,.seguint la .doctrina biològica - de, laciutat, que tan - brillantment exposaMr. Poste. Ella podría servir d'exem-ple a una futura història del cosurbà de la nostra Barcelona.

El pintor Fèlix Mestres treballant "ep el decorat de la Sala de l'Acadèmia de Ciències1 Arts, amli el seu ajudant en Francesc Vid:l. (Fol. Mestres.)

La Sala de l'Acadcmia de Ciències i Arts, decorada per en Fèlix Mestres.(Fol. Serra.)

N.°5 GASETA DE LES ARTS 3

Els qui coneguin d'en Félix Mes-tres l'art amable de la seva pinturade cavallet, inclinat a les suausintimitats deis interiors poblats desenyorívoles figures, o als retratsplens de caràcter de les nostresgents barcelonines, els sorprendràpotser de veure'l ara actuar ampla-ment en el camp de la decoraciómural, i encara en una empresavasta com és aquesta de la deco-ració de la Sala d'Actes de l'Acadè-mia, que ara acaba d'enllestir. Quisàpiga, però, l'obra que porta feta,com a professor de composició deco-rativa a l'escola de Llotja, ja nose n'estranyarà tant, i menys encaraels qui coneguin la Sala de Consellsdel CoMegi de Notaris, la qual elpintor decorà amb una sèrie deplafons interessantíssims que formenun conjunt certament reeixit enaquest aspecte de la unitat que calexigir en tota decoració d'inte-riors.

Però cal dir també que els quiconeguin la Sala del Col • legi deNotaris, en entrar ara a la Sala del'Acadèmia experimentaran, comnosaltres, una impressió de sorpresa,car si allí veiem l'art d'en FèlixMestres mantenint-se amb tota lavigor de la seva personalitat, aquíla sensació que hom experimentaés la de lo impersonal justament.Tant és sensible aquesta impersona-litat, filla del sacrifici del pintor, enbenefici de l'obra de decorador, queles noves pintures diria's que faanys que són allí posades; diria'sque gairebé sempre hi han sigut;

diria's, en un mot — i això és un belltriomf de l'artista, — que aquellabona tradició deis Muntanya i elsViguetà, que decoraren les casesbarcelonines del temps vell, no haestat interrompuda, i que un homed'ara, representador habilíssim deisestris als . quals la ciència modernaha donat: vida i forma, s'ha posata pintar com ho haurien fet aquellsbons decoradors del nostre segledivuit.

Després d'aquesta impressió. pri-mera, .però, si examinem les cosesanib la detenció que en aquest casmereixen; veiem que la personalitatdel pintor no és precisament fosa.El que .hi ha — i això és importantel constatar-ho — és una subjecciód'aquesta. al pla assenyadíssim deponderació i d'equilibri que ha pre-sidit..la composició; una subjeccióa l'unitat, que ha prevalgut damunttota altra cosa, i dins la qual veiemfondre's tota aquesta obra costosai estudiadíssima en l'agrisament del«camafeu. pictòric» que dóna el togeneral de la sala, i impersonalitzaalhora tota l'enorme sèrie de figu-racions que viuen en el món ideali fictici de la representació.

..Tot això vol dir que el pintor hasigut . abans que tot, en aquestaobra, . un ,artista de seny. Acadèmic,i encara, pintant per encàrrec del'Acadèmia la Sala d'actes de l'Aca-dèmia... ni mai!..: I el tenir seny éscertament una virtut qué si farianosa al geni; fa una gran falta al'artista, i sobre tot a l'artista queté. .a les _, mans tina- empresa del ca-

ràcter d'aquesta, oli . hom és obligata pensar en un avenir més. proper delque. sembla, que ha de judicar segonsles modes que vindran, coses queseria perillós fer massa a la modad'ara.

13é,. per a solucionar aquest..pro-blema,. 1'acollir-se a una tradició,l'encaixar-se a una forma .antiga,el sumar-se a . un corrent que tansuaument com . ens . ve del passat,podrá anar caminant a: través del'avenir,. i bé, sobre. tot, el . saberfondre .dins aquest. to del conjuntles formes rares d'aquests nous apa-rells de la ciència i de la mecànicaque els temes fixats l'obligaven arepresentar, i en els quals és fácilcaure o bé en un verismo .emfàtica lo futurista, o bé en un idealismemés propi d'al • legoriés per a la il-lustraéió de calendaris - de. granscompanyies d'explotació . industrial,que del decorat d'una sala d'aca-dèmia.

No hem volgut deixar passarl'obra d'aquest decorat sense acos-tar-nos a l'artista i interrogar-lo iveure'l d'aprop en el treball. Enuna obra així, qui judiqui d'impressióerrará sempre. Les coses tenen tantadiversitat de valors i de mèrits,com problemes ens planteja la sevarealització, i la tasca del qui deujudicar davant del públic exigeixun examen deis fets detingut i unanàlisi de coses pacient, deis qualsmolt sovint aquesta impressió ensurt essencialment modificada.

En aquest cas el nostre afany ensha dut a reconèixer aprop d'enMestres el com i el què de la con-cepció i la realització d'aquesta obra,que no és el fruit d'una inspiracióque es plasma fogosa i amplamentdamunt dels murs de la Sala, sinóuna obra de mestre que, abans deprocedir, pensa, estudia, assaja, pro-va, teoritza, i això de tal maneracom si expliqués una gran lliçó quepodria titular-se <ide com es fa unadecoració muraP>.

Hi ha en aquest decorat una certafredor elegant, una subjecció a totsels apriorismes teòrics de la com-

posició, del ritme, de l'equilibri, dela significació representativa, de laponderació de masses i figures,de les calitats entre el que és pin-tura i el que és ficció d'arquitecturao d'escultura, que no dubtaríem enqualificar aquest decorat de la Salade l'Acadèmia de Ciències com undeis més raonats que hi puguihaver. Ara és possible que aquestaquadrícula teòrica traspuï potserper damunt del conjunt, i que essentescaient l'obra per a una Acadèmia,de massa acadèmica deixi de pro-duir-nos aquella mica de frisançaque estem acostumats a trobar enl'obra personal del propi autor.Certament, moltes són les obresmés inspirades que aquesta que haproduït en Mestres; però cap éstan raonada, i en cap d'ell i en moltpocs dels seus contemporanis d'a-quí, trobaríem una prova de técnicade l'art de la decoració tan com

-pleta, segons els principis del sentitcomú — que són els clàssics, — niportada a cap amb més mètode imés precaució d'home. que sap elque té entre mans.

Aquesta pauta teòrica, prou visi-ble, contribueix al carácter de l'obramés del que a primer cop d'ullpodria semblar, i com que ja hemdit que el que la caracteritzava eralo impersonal, aquesta pauta, dones,de tan clàssica que és, de tan nor-mal que és, de tan plena de sentitcomú com és, sembla de tothom ide tots temps, antiga i moderna,d'ahir i d'avui, d'ara i de l'avenir,de tal manera que constitueix unarecepta de gran profit per a moltsque aprenen i molts que ja es creuensaber, i el mèrit de la qual no estàen seguir-la, sinó en recercar-la, endesenterrar-la deis eterns principisdel sentit comú, en fer-la reviure ipracticar-la, sabent renunciar ge-nerosament en honor a la raó i ala solta, a lo original i a lo per-sonal.

El treball i els mèrits d'aquestaobra d'en Mestres rauen, dones, enla teoria de l'obra i en la seva pre-paració, que, de ben feta, pot tenir

Una decoració mural d'en Fèlix Mestres

a 1'Académia de Ciències i Arts

4 GASETA DE LES ARTS N.°5t

la seva transcendència de sistema. Dgmunt d'a-questa pauta, la realització és secundària, i enella és possible establir la noble organització deltreball per tallers, com ho fou en els temps delsvells mestres de la decoració barcelonina delsegle xviii, on el mestre treballava voltat defadrins i aprenents, dirigint l'obra i Inenant-ladins els termes del pla preconcebut.

Bé ens cal, doncs, estimar les coses que sónbase d'escola, fonament de normes, camí det'adició. Les mantes mitjanies que s'esbateguengratant-se l'esperit per fer-ne eixir espumes,troben en aquestes normes, de vera transcendènciaspcial dins un moviment artístic, una manera

á l•

llana d'aplicar-se útilment en aquesta Barcelona,on són encara avui escassos — potser per temor

es originalitats justament, que la moda devegades fa caure en repent desmèrit — els salons

• decorats de pintures, com ho foren en els temps• de les nostres primeres fortunes mercantils iindustrials.• Heu's aquí una cosa que ens cal reconèixercom un gran mèrit dins l'obra artística d'en Mes-tres; l'honor de la qual escau com a un delsmillors títols a un professor de composició deco-rativa. Ell ha ressuscitat la pauta clàssica, i harestablert la teoria, i ha retrobat en el raonamentla gràcia sense fuga, però tant mateix permanentï duradora en la discreció que cal exigir a lescoses que tenen condició d'immobles.

No sense sacrificis s'arriba aquí, ni sense gene-roses renúncies es posen les coses en el pla que fa

possibles les col • laboracions dels intèrprets que,com en Francesc Vidal en gran part i en J. Gau-sachs en menys, han ajudat al professor en larealització d'aquesta pintura, o, millor dit , en-cara, d'aquesta lliçó.

Judicat el conjunt, que és en aquesta obra elque principalment interessa, els cartrons d'exe-cució que adjunt reproduïm donen idea de labona traça d'ofici d'en Mestres i de la gràciaamb què s'ha acollit a les fórmules de 1'al•legoriavuitcentista. El plafó de «L'Astronomia », sobretot, és eloqüent en aquest aspecte, i representauna bella prova de bon gust i de domini del«métier». Un xic fredes, algunes de les altres al-legories, pequen potser per portar-nos a sug-gestions de la vida industrial poc avingudes ambels classicismes que dominen en el conjunt del'obra; però, subjecte als temes, l'artista difícil-ment podia millor resoldre el peu forçat.

Interessats justament per l'aire de cosa d'oficique en Mestres ha donat a la seva obra, l'hemvisitat i hem alcançat d'ell l'honor i el plaerd'una conversa sobre aquesta decoració, de laqual en donarem a part les idees i els conceptesessencials. Fem remarcar, perqué aquest caràcterde l'obra ressalti més encara, que en Mestresencomanà a en Lluís Masriera una tela a l'olial • legòrica per a ocupar el capçal de la Sala,sobre la Presidència, i a la qual les pintures encamafeu del conjunt, fan d'enquadrament. Noestant encara enllestida l'obra d'en Masriera,

FLIX MESTRES. - La Locomoció*. Plafú de la Salade l'Acadèmia de Ciències 1 Arts. (Cartró d'execució.)

(Fot. Mestres.)

FÈLIX MESTRES. — 'Les Plafó central d'un delsmurs laterals de la Sala de l'Acadèmia de Ciències iArts. (Cartró d'execució.) (Fol. Mestres.)

parlarem d'ella en ésser-ho, ja que ve a completarel decorat que l'Acadèmia, amb molt bon encert,va encomanar a la seva Secció de Belles Arts,corrent l'execució a càrrec dels seus membres.Així, en Mestres dirigint el conjunt, en Masrierafent el plafó del capçal, en Rodríguez Codolàsenyalant els temes i el difunt arquitecte donAugust Font i Carreres dirigint la part de cons

-trucció que lia sigut necessària.

JOAQUIM FOLCH I TORRES.

Una conversa amb en Félix- Mestres sobre el decoratde l'Acadèmia de Ciències

A profitàreln la nostra visita a la Sala de l'Aca-dèmia, encara plena de bastides, per a interrogara "en Mestres sobre el seu treball. Qui recordil'antiga decoració, en veure-la avui, es farà

•càrrec de la multitud de dificultats que l'artistaha hagut de vencer per a arribar als resultatsobtinguts. Preguntat per aquest aspecte del seutrèball, va dir-nos:

«Sempre se'n presenten de dificultats quan estracta dé decorar un saló ja construït; però entenc

• que part d'elles són d'ordre beneficiós. Davant• :del, peu forçat de les proporcions del local, de sesparticularitats constructives i pensant, demés,amb el carácter de la institució o destí que hade tenir, és quan hom ha d'esprémer el seuenginy i així es conceb l'obra amb més origina-litat i molts cops amb més personalitat.

»Les dificultats d'aquest ordre eren, en aquestcas, el tenir de conservar per la ventilació dela sala uns finestrals a manera de galeria quea l'altura del primer pis hi havia en la paretd'enfront la presidència. Altra condició obli-gada era la conservació de les obertures baixes:

• sis portals i dos balcons, aquests més alts queaquelles, i que,= nò podent-se unificar material-ment, devia resoldre's la' diferència amb el de-corat. Finalment, la sala no estava construïdaper a ésser il • luminada amb claror de dia.

«No tan agradables són les dificultats d'ordreeconòmic que rarament deixen de presentar-se.

Aquestes m'obligaren a conservar 1'enteixinat, totel mobiliari, i m'impediren construir de nou lesportes amb f usla rica. Així com m'obligaren aimitar' marbres al llarg del sòcol; elements que,presentats amb tota la riquesa dels materials, ésindiscutible que haurien donat una major valoral decorat, compost amb arquitectura i esculturasimulada, sense intenció d'amagar-ho.»

—^,I com, dins aquesta caixa, concebé la com-posicio del decorat':...

«Primerament, li diré que sempre m'ha fasti-guejat en la meva carrera el tractar de repetirla solució d'un mateix problema. Acabava defer en el Col• legi de Notaris unes pintures muralsa l'oli, amb cert caient realista, i em va plauredonar-li a aquest un aire més al • legòric, quan totd'una vaig pensar podia tenir certa originalitatper raó de qué els temes que hem donaria l'Aca-dèmia, relacionats amb els darrers avenços de laciència, no podien haver sigut tractats pels pintorsdels segles xviii i xix; a més, volia pintar-10 altremp amb els plafons monocroms, sense ésserles grisalles característiques nostres, sinó misplafons ivorenes i- clapejats de verdosos quecontrastessin amb el mobiliari de tons molt foscossienosos i acarminats.

»El primer que s'imposava, en tractar de lacomposició, era la unificació dels dos pisos quetenia el Saló, i això vaig resoldre-ho per mitjàd'unes pilastres que. baixant de 1'entaulamelllfins el sòcol, campegen per totes les parets delSaló, donant aquestes verticals repetides un aireclàssie que encaixava amb el lloc; vaig convertirla galeria del primer pis en tres finestrals de laforma i tamany dels plafons dels sobreportals,i ja sols em quedava la solució dels quatre pla

-fons centrals. Els de les parets laterals (que sónels més grans) els vaig coronar d'uns grups escul-tòrics que trenquen per dalt la línia del fris iper baix els vaig tallar abans d'arribar al sòcol,donant lloc a que la línia dels marbres s'aixequésfent una ondulació d'horitzontals que fregant ambler verticals de les pilastres, treuen l'encarcarament a la composició.

»Aquestes ondulacions (le línies que també esfan sentir en el desenrotllament dels temes defigures, s'accentua més en la nota fosca del sòcolque quan arriba a la presidència s'enfila fins alsostre, amb una pintura a l'oli que era un deurereservar per al company d'acadèmia el meu amicsenyor Masriera.

»Vaig concebre, i ell ho ha executat divina-ment, que aquella pintura seva, que té molt delpreciosisme de l'esmalt, lligués perfectamentamb els mobles de la sala, els cortinatges que joposaria als balcons i els marbres a tot color queprojectava en les parts baixes, deixant el restede la meva obra que cantés amb sordina, o,millor, que choregés lo últimament descrit.

»A part d'aquesta disposició, motivada perfer l'obra amb col• laboració a 1'ensems que ambllibertat, a mi sempre cm plau preferentmentque el decorat no agafi una importància excessiva,

Fti.lx MESTnES. — .,L'AUuosfera,,. Plafó de la Salatde l'Acadèmia de Ciències 1 Arts. (Cartró d'execució.)

(Fol. illeslres.)

N.° 5 GASETA DE LES ARTS 5

FÉLIX MESTRES. — o L'Electricitat i. Plafó d'un delsmurs de la Sala (le l'Acadèmia de Ciències i Arts.(Cartró d'execució.) (Fol. Mestres.)

una força exagerada de modelat i de moviments;que no tracti de disputar-se la plasticitat ambles coses reals, i amb les persones que es mouenen la sala. Aquesta idea no la tinc sois pel con-venciment de que decorar vol dir embellir lessuperficies i els objectes sense fer perdre el con-cepte deis mateixos, sinó perquè per temperamentsóc enemic d'estridències que cm fatiguen i queinclòs . trobo no escauen en produccions d'aireseriós com deu ésser una pintura mural.

»Un lloc tancat sembla que deu ésser fet pelrecolliment; i malgrat sigui un saló de ball, homhi té de trobar la serenor i el repòs que la vidamoderna ha desterrat de les places i carrers deles ciutats.»

— Evident que això és tota una lliçó i que calal decorador una preparació al seu ofici...

«Jo no penso que es necessiti cap educació'especial per a dedicar-se a la decoració; més aviatdiria que aquesta la tenien molts pintors delsegle passat que s'havien format solament ambmires a una sensibilitat de pintors i que, pelmateix, a voltes s'han trobat amb el seu ba-gatge limitat amb inferioritat enfront d'altresque, desconeixent l'ofici, tenien més la visió delconjunt decoratiu.

»L ofici, l'artista el deu dominar per a moure'samb completa llibertat i no perquè li serveixi dedogal en el moment de la concepció de l'obra.

»Un excés de tècnica, amb una enanca de con-cepte, fa en l'obra de l'artista com el vernís enels mobles que no són ben construïts, que solsserveix per a fer remarcar llurs defectes.

»Si, començant en l'aprenentatge del dibuix, esbusca el coneixement profund de la forma encompte de l'anecdotisme del model; si del seu es-tudi se'n fa un procés intel • lectual, en lloc d'unagimnàsia de la mà, estarà atent al fons de les co-ses, buscarà sempre en les seves recerques tot çoque la naturalesa li ofereix de purament adap-table al seu art i acabarà essent un enamoratde la forma en ses manifestacions abstractesque són les més pures, perquè forma no és solamentproporcions, sinó ponderació d'espais, estructura,ritme, composició, coses que igual serveixen pera reproduir amb caràcter la figura humana iper crear un motiu de decoració geométrica, comper concebre l'arabesc d'un quadro o el conjuntdel decorat en un saló.

»Posat en aquest ordre d'idees, els temes, leshistòries a executar, es desenrotllen amb lamateixa facilitat que el dentés, i s'articulen lògi-cament amb el conjunt de l'obra. Tot és qüestió,com dèiem, de l'educació de l'artista; tot depènde que abans es vegi el lema ¡orinal que el lite-rari.

»Sempre ha caracteritzat els períodes de deca-dència el que els temes de l'obra pictòrica haginsigut ço que podríem dir-ne l'argument.

»No és el mateix donar forma a• una idea,que donar idea a una forma, .com' deu. fer un ar-tista.

»Un pintor pot no ésser decorador, si sols*fereix l'estima per l'art anib qué executa untros que el natural li ofereix per la seva inter-

La questió ale la eeràmiea dereflex nietal•lie

II. El problema dels orígens 1 el seueSt&tt iteltial

La importància de les sèries de reflex metàl•licque modernament ens -llar-sigut donades a conèi-xer; i'el grau . prestigi que aquesta ceràmica haaconseguit entre eis amaleurs i eis arqueòlegs, haplantejat el problema dels orígens d'aquest-artel qual ha donat lloc a interessants controvèrsies,fins a arribar. avui a un resultat que'permet;'fixaruna data, si no, de l'origen, en absolut, al menysde la seva major.. voga i, sobre, tot de la sevadifusió per l'Orient i la costa d'Africa, fins a laTunísia i . Espanya:_Cal dir,.en honor de l'eminent arqueòleg M. Gas-

ton. Migeon,..que. fou. dl. el: qui: primer, en . unarticle a. la. Gazelte de Beaux-Arts .(1.) i en el . seuIllanucl d'Art lllusulman (2) plantejà el F problema iassenyalà sou origen probable.',M:-Migeon donàa. conèixer una sèrie de rajoles de reflex metàllic,decorant el sobreninxol del Mirab de la ' mes-quida de Kairouan, en la Tunísia (Fig. 1).

La tradició, apoiada en nombrosos textos d'au-tors aràbigs, afirma que l'any 242 de l'hègira(894 de J.-C.) Ibrahim Iba el Aghlab, fundador dela dinastia dels Aghlabites, féu portar de Bagdad(Mesopotàmia) les rajoles de ceràmica de reflexde què es tracta. Això provaria, segons M. 1Vlïgeon,que en els primers segles de l'Hègira la Meso-potàmia coneixia l'art del reflex metàl • lic. Com

-parant encara l'estil de les rajoles de Kairouanamb el de les troballes mesopotàmiques deRakka, i assenyalant-se per a la vila de Rakka

(1) Gazelle de Beaux-Arts (setembre de 1901): «Céra-nrique orientale à reflets métalliques».

(2) Manuel d'drl musulman. Vol. IL: Les Arts plas-tiques et industriels».

FÉLI.x MESTRES. — 0L'Astronomia». Plafó central d'un

dels murs laterals de la Sala (le ]'Acadèmia de Cicncies

i Arts. (Cartró d'execució.) (Fol. 111eslres.)

FÉLIX MESTRES. — «La Química*. Plafó d'un dels murslaterals de la Sala de l'Acadèmia de Ciències i Aris.(Cartró d'execució.) (Fol. Mestres.)

l'època del seu major esplendor al segle ix, s'allr-mava la idea d'un origen mesopotàmic que tindriauna ruta d'expansió cap a la Pèrsia, d'allí a laSíria l a l'Egipte, i d'Egipte a la Tunísia l aEspanya.

La teoria de M. Migeon tingué una contestacióimmediata en dos articles que publicà el doctorA. S. Butler en el Berlinglon 11'agazine de Lon-dres (3) i en els quals l'autor comenta, primer,el text del viatger persa Nassiri Kosrau, el qual,visitant l'Egipte a mitjans del segle xi, expressala seva meravella davant la cerámica de reflexmetàl • lic, cosa que no hauria fet d'ésser conegudaa Pèrsia la dita ceràmica, cona havia d'ésser-hocas de que se'u fabriqués allí eles del segle ix.Segonament, el doctor Butler oposa a la teoriade Migeon una altra aportació documental, segonsla qual, en visitar Ah d'Herat, en 1173, la mes-quida de Jerusalem el Aksa, rebastida en 1027pel califa del Caire, troba en ella decoracions derajoles en cerámica de reflex, obra d'Abdulhah,fill de Hassan del Caire. Així, al Caire esfabriquen rajoles de reflex. metàl •lic a principisdel segle xi. Finalment, el doctor Butler presentaun text d'AI-Bakri, descrivint la mesquida deKairouan, i el seu mirab, on hi han les rajolesposades en qüestió per M. \ligeon, i en aquestadescripció declara que el referit mirab és tot demarbre blanc. De manera que, segons aquestdocument, vivint Al-Bakri en 1048-1049, en talépoca no lli hauria les tals rajoles, essent-hi col-locades, per tal, en una restauració posterior,que el doctor Butler creu que tot lo més podriadatar del segle xv.

Realment, la teoria del senyor Migeon hauriarebut un cop fort si els textos deis viatgersaràbigs i la interpretació que a ells donavaMr. Butler haguessin merescut arreu d'Europai d'Amèrica més confiança que els prestigisde l'eminent arqueòleg francès. D'aquesta inse-guretat dels textos i de la seva interpretació, enun dels casos M. Charles Vignier en donava unabella prova en un article publicat en el propiBerlinglon Magazine, un any després deis deldoctor Butler (4).

En 1912 les excavacions realitzades per laJunta Superior d'Excavacions de Madrid, baixla direcció dé l'arquitecte don Ricard VelázquezBosco. (5), venien a complicar extraordinàriamentla qüestió. A -Medina Azzahra, entre les restesdeis magnífics palaus dels califes de Còrdova;restes, d'altra banda, documentalment datats alssegles x-xi, apareixien fragments de cerámica dereflex metàl • lic, d'tei estil divers deis tipus pri-

- mitius, fins aleshores més coneguts, a Kairouan

(3) ' Doctor S. A. BUTLçn: «Egypt aud the ceramicart of :the'• nearer east», en Berlinglon Magazine (julio],1907, Londres), i «Letres of the Editor* en la mateixapublicáèió (octubre, .1907). .

(4) Charles VIGÑIçR: "Berlinglon D1aga =trio (julio]. 1914).(5) Junta para la Ampliación de Estudios e Iuvesti-

gaciones Científicas: Medina Azzahra y Alamiriya, perdon Ricard Velázquez Bosco (Madrid, 1912).

pretació. Però un artista, un home que no sentsolament l'ànsia de reproduir, sinó que té lainquietud de crear, es troba a son plaer quanpot disposar de tots els elements i recursos queson art li proporciona, per assolir el conjunt del'obra. que ha somniat...»

Heu's aquí les idees que el nostre artistaabocà en la seva conversa i que hem transcritaquí, revelant el procés que ha seguit aquestaobra de decoració que ha dut a terme amb tantencert.

Fig. 1.—Mibrab de la DZesquida de Sidi Ogka, a Kairouan, amb la decoració de rajolesde reflex metàl • lic en el seu frontal, que donaren lloc a plantejar la qüestió deisorígens de la , ceràmica de reflex metàl • lic. (Fol. Kunel.)

G O GASETA DE LES ARTS N° D

i a Hakka, datats, com hem vist,al segle ix. L'opinió del senyor Ve-lázquez Bosco, quan a aquesta ce-ràmica, és la de que no tenint caprelació - ornamental amb els orna-ments de pedra que apareixien aMedina Azzahara, i essent de terradiversa a la d'altres fragments ambdecoració verda, que tenien relaciódé dibuix amb els dits elements ar-quitectònics, era la de que serienprobablement importats.

L'any 1913 M. Migeon reprènbreument la qüestió en el pròlegde la magnífica sèrie de reproduc-cions tricròmiques de cerámica mu-sulmana editada per Levy sota ladirecció d'H. Rivière (6), insistinten el seu punt de vista de l'origenmesopotàmic del reflex metàl • lic, iafirmant que els objectes trobatsdurant aquests anys (1907 a 1913)són més forts que els textos comen-tats per M. Butler. Aquests objec-tes, semblants per la técnica i l'estila les rajoles de Kairouan, provenende: excavacions fetes al palau delcalifa Haraoun el Rechid, a Rakka,vora l'Eufrates, datat als primersanys del segle ix; de Samarra, voral'Eufrates, portats per les expedi-cions de Beylie; doctor Sarre (7) iHer.zefeld, de Berlín, i Missió Viollet,i de Susa, per les Missions Mor-gan, i Museu del Louvre, i del'Egipte, per troballes fetes a Beh-nesse. Aquesta diversitat de proce-dències i les semblances d'estil entreaquests tipus primitius de la Meso-potàmia i de la Pèrsia, amb lesrajoles de Kaironan, proven l'anti-guitat d'aquelles i assenyalen uncamí d'expansió del tipus, igual alque constaten les inscripcions deisbronzes aràbigs que, partint d'unfocus mesopotàmic, van a Pèrsia, dePèrsia a la Síria i a l'Egipte, i d'allía Espanya per la costa d'Africa.

No cal negar, però, que aquestesnoves descobertes, bé que aportavenclaricies importants i precioses, ve-nien a fer complexa la qüestió deisorígens. Mesopotàmia i Pèrsia, siteníem en compte la quantitat deles troballes, podien discutir-se elsorígens, i, efectivament, l'any 1914M. Vignier, en l'article ja citat delBerlinglon Magazine (vegi's nota 4),proposava el doctor Sarre, de Berlín,1'anomenar a aquests tipus arcaicsele reflex metàl •lic ceràmica de

(fi) H. RIVI RE: La céramique daus l'artmusulman. Recueil de cent planches en cou-leurs reproduisanl les plus belles piécesoriginales choisies clans les Diusées el lesColleclions prit,ées françaises el élrangéres,amb un prefaci de Gaston 1MIigeon. ]3niiliLevy, editor (Paris, 1913).

(7) Friedrich SARRE: Die Keramik imEul,hral und Tigris (Berlín, 1921).

Fig. 2. — Fraa,nent de ceràmica de reflexmetàl •lic descobert en les excavacions delpalau de Medina-az-Zabra, construït a lati del segle x. (Fol. Morens.)

Rages», contra 1'apel • lació de cerá-mica de Samarra (Mesopotàinia),que el doctor Sarre donava als quehavia trobat en aquell indret.

Mal conegudes a Espanya lestroballes de les excavacions a Meso-potàmia i a Pèrsia, i poc conegudesa Europa les troballes de MedinaAzzahara, restava per a resoldre elcas del reflex metàl • lic espanyol delsegle x, descobert en el referit palaude Còrdova (Fig. 2). En aquestestat l'afer, l'any 1917 el senyorArtíñano publica un interessantíssimarticle sobre l'origen del reflex me-tàl . lic (8) en la revista Coleccionismode Madrid, en el qual, després depresentar uns análisis de les terres,afirma que aquestes, per la sevaanormalitat, indiquen un jacimentcalcari local, i prova, teòricament,que preparades les peces per a ésserdecorades en verd, com ho és lacerámica restant trobada a MedinaAzzahara, l'acció del foc produí unasèrie d'accions i reaccions que de-terminaren la naixença casual de ladecoració en reflex. Així; segons elsenyor Artíñano opinava en aquella,ocasió, el reflex metàl • lic era un re-sultat casual de cuita que s'haviaverificat a Espanya i que, desprésde sistematitzat, s'havia escampatper tots els altres indrets del mónmusulmà.

La teoría del senyor Artíñano,però, tenia, ja abans d'ésser escrita,contestacions definitives en les tro-ba lles de Pèrsia i de Mesopotàmia,on hi foren recollits fragments igualsals de reflex metàl •lic de MedinaAzzahara, datats al segle viii. Així,en aparèixer l'any 1920, l'obra deMaurice Pezard (9), 1'il • lustre ar-queòleg oferia tota una sèrie dereproduccions de fragments i exem-plars absolutament parells a lestroballes deis palaus deis califes deCòrdova, i s'afirmava pels fragmentsde reflex espanyol un origen comúal deis tipus restants orientals.

L'interès de l'obra de Pezard,però, no rau precisament en el detallde constatar la procedència de laceràmica , de reflexos de MedinaAzzahara; certament és més vastala seva finalitat i més generals lesconclusions que de la seva aportacióes desprenen, car en reunir tots

els materials perses i musulmansarcaics, des de l'època achamenida,els dos períodes sassanides, i d'ellsa la formació de l'art musulmá,dóna en realitat, pel que es refe-reix al problema del reflex metàl•lic,tots els precedents a les sèries dereflex que fins al moment de l'apa-rició d'aquesta obra teníem cone-gudes.

Així, forma una sèrie arcaica dereflex metàl • lic que va del segle vicial ix-x i que subdivideix en tresestils que suposa cronològicamentcorrelatius (Figs. 1, 2 i 3). La basede datació és feta partint de lestroballes de Medina Azzahara, pa-relles, cem hem dit, a les de Samarrai de Rages. Essent la de MedinaAzzahara del x i trobant-se a Sa-marra (capital del califat en el se-gle ix) cerámica parella, aquestesdues dates es sostenen perfectament.Alguns tipus parells procedents deRages, de dibuix més arcaitzant,poden ésser datats com del segle x fil.

Així tenim unes troballes de cerà-mica de reflex metàl • lic deis seglesviii-x a Pèrsia, a Mesopotàmia, aEgipte i a Espanya. ,Quin era elcentre productor?... M. Pezard afir-ma que a priori pot dir-se quel'origen del reflex metàl •lic és aPérsia, la pàtria de la cerámica.D'altra banda, un plat de relleu deldarrer període sassanida (s. vi-VII)és decorat amb reflex metàl•lic,constituint això el precedent mésantic que avui es coneix d'aquestatècnica, i encara, finalment, és dePérsia, d'on procedeixen la quasitotalitat deis exemplars de reflexmetàl • lic que, pel seu traçat arcaic,es situen en el primer estil, datatcom del segle vlii.

En quant a la cerámica de MedinaAzzahara, que s'afilià dins el primerestil (segle vili), Pezard la creu ambanterioritat a l'època de construcciódel palau d'Abderrahman III, co-mençat l'any 936. Més dispersos elstipus del segon i sobre tot del tercerestil, els trobem (bé que en samajoria a Pèrsia) a la Mesopotàmiai a l'Egipte. A aquest tercer estilcorresponen exactament les rajolesde la mesquida de Kairouan a laTunísia, a base de les quals M. Mi-geon inicià la qüestió deis orígensdel reflex metàl • 1ic. La seva datacióal segle ix, que la tradició i elstextos apoiaven (malgrat les apor-tacions de textos de M. Butler),sembla comprovada.

En resum, dones, l'estat deis co-neixements relatius a la q üestió deisorígens del reflex metàl • lic permet

afirmar la creació d'un tipus dereflex als segles viu-ix a la Persia,que s'expandeix ben aviat per totel món musulmá a un mateix temps.Així, el trobem a Mesopotàmia (Sa-marra), en el segle ix; a l'Egipte(Benesse), en el segle ix; a laTunísia (mesquida de Kairouan),en el segle ix, i a Espanya (MedinaAzzahara), en el segle x.

FLAMA.

NOTICIARIEls pintors eatalans quatrecentistes

a Sicília

Ha visitat el nostre Museu i elsde Vich i Lleyda l'escriptora ame-ricana miss Georgina Goddard King,de Pensilvània. Miss Goddarel hapublicat un interessant estudi sobreles obres dels pintors catalans 'aSicília, on residí dos anys, aportantalgunes dades interessants al pro-blema Huguet-Vergós i alguns do-cu vents relacionats amb altres obrescatalanes, existents a Sicília.

Així mateix, atreta especialmentper les noves Galeries d'Art romànicdel nostre Museu, es preposa publi-car alguns articles donant a conèi-xer a l'Amèrica la riquesa de mate-rials per a la història de la pinturamedieval, reunida en el Museu de lanostra Ciutat.

La distingida viatgera recorreràalgunes ciutats d'Espanya, retor-nant a Amèrica, on professa cursosd'Història de l'Art en l'Universitatde Pensilvània.

Les excavacions d'Empúries

Ha començat la campanya d'en-guany de les excavacions de la

colònia greco-romana d'Empúries,que realitza la Junta de Museus. Esprosseguiran enguany els treballsiniciats l'any passat deis restes d'unasumptuosa construcció romana, en-clavada dins una finca que fou ad-quirida per la Junta l'any 1922 i enla qual apareixien restes importantsa la superfície.

Així mateix es continuaren elstreballs de modelat de la maquetaa gran escala de les excavacions,que permetrà tenir en el nostre.Museu un model a escala dels im-portants restes arquitectònics des-coberts.

Els treballs d'excavació van, comfins ara, a càrrec del Conservadordel Museu de la Ciutadella, donEmili Gandia, complint-se aquestany el dissetè del comerç de la frui-tosa exploració.

Fig. 3. — Plat aràbigo-persa arcaic, enrellex metil • lic, donant la mostra més an-tiga que avui es coneix d'aquesta tècnica.Tipus del primer estil arcaic, datat al se-gle viii, segons Pezard. Procedeix de Rages.

(Fot. Pezard.)

(S) Coleccionismo. «Resumen de la fTis-loria comparada de la Cerámica Esr•añola,«Los orígenes del reflejo dorado* (Madrid,abril de 1917;, i. «¿Por qué era blanco?s(Madrid, maig de 1917).

(9) . Maurice PEznnn: La céramigEearchai7ue de !'Islam el ses origines (París,1920).

No 5 GASETA DE LES ARTS 7

Als -- excursionistes i als estiuejants Hermen Anglada a Mallorcaamics de fart

Fi;. 4. — Plat aràbigo-persa arcaic, cnreflex metìil • lic. Tipus del segon estil ar-caie, datat al segle viii, segons Pezard.Trobat a Pèrsia, sense determinació eleli localitat. (Fol. Pezard.)

La decoració de l'absis de la catedralde Lleyda

Un concurs, convocat pel CapítolCatedral de Lleyda, per a l'erecciód'un nou altar a la Catedral nova,fou objecte de discussions i molès-ties de les quals la pre.insa es vaocupar. No lleco seguit amb . detallel procés d'aquest plet, ni és oportúel comentari a coses que han suc-ceït amb anterioritat a la publica-ció de la nostra revista.

Ens diuen ara que lia sigut enco-manada a en Francesc Galí, l'emi-nent pintor i Director que lla sigutfins ara de l'Escola Superior ele BelisOficis, la decoració de l'absis de laCatedral, damunt el fons .del qualel nou altar ha de destacar-se.

Tenim una vera satisfacció enrebre aquesta informació, i ens serágrat tenir als nostres llegidors alcorrent , d'aquesta important obraencomanada pels canonges de Lleydaa un dels nostres millors artistes.

«Nou Ambient»

Ha aparegut el segon níiin(ro dela revista ci'art Nou Ambieiil, re-dactada . pel grup de joves artistesaplegats sota aquest mateix títol,i del qual lleni vist algunes interes-sants exposicions.

Un caire agradós d'inquietud jo-venívola anima les pàgines d'a-questa simpática publicació, a laqual fem . ofrena de la nostra bonacompanyonia.

Les obres de la Sagrada Família

L'arquitecte Gaudí dóna a lesgeneracions la feina de portar aterme l'obra començada, i dóna alsol i a les pluges les genials broda

-dures de l'absis i del Portal delNaixemelit del nou temple, que esvan patinant graciosament, a travésdels anys i de les modes passatgeres.Lentament, pedra sobre pedra, eltemple va creixent; però, al pasque anem, potser arribarem a quela Sagrada Familia de Barcelonaserá la Catedral que haurà tingut almón la més llarga durada en laconstrucció.

Bé que sia obra de les generacions;però,, perquè ho sia, cal que lesgeneracions lli aportin el seu entu-siasme i el seu amor, que és el quefa belles les coses, tant cona elsplans de l'arquitecte i el color queels segles hi deixen.

Als catòlics que estimen l'art, enaquesta Barcelona de les capelletesgòtiques d'aficionat i als artistesque estimen la dignitat del nostrecatolicisme, els cal pensar amb l'o-bra de la Sagrada Familia, que vacreixent massa lentament... i el mes-tre es fa vell.

La nostra GASETA DE , LES AnTSes disposa a obrir una secció desti-nada a publicar les notícies relativesals nostres monuments i obres d'artescampades per Catalunya, sien sim-plement escrites, sien acompanyadesde fotografies.

Per aquest camí, alhora que podenrecollir-se informacions precioses pera la catalogació del nostre patrimoniartístic, pot donar-se el crit d'alar

-ma sobre el monument que perillade ruina, o sobre l'obra d'art que vaen camí de perdre's, a fi de que siapossible cridar l'atenció en momentoportú de l'autoritat a qui corres-poiigui.

La direcció de la GASETA, però,s'obliga a declarar que en aquellscasos en qué la seva discreció acon-selli millor obrar que donar la no-ticia, aquesta no es publicará finsi a tant que s'hagi aconseguit elresultat que la publicació en algunscasos podria perjudicar.

Esperen de l'amor deis catalansa les nostres coses, que voldran aju-dar a la tasca que ens proposemi que tan bells serveis pot reportara la nostra riquesa artística i a ladignitat dels nostres vells monu-ments, i bells indrets de la terra.

Comentaris a l'obra de Picasso

En un dels nostres vinents nú-meros publicarem. degudament il-lustrat un article sobre les darreresobres d'en Picasso, que la nostra di-recció ha encomanat al nostre amicl'escriptor d'art en J. Llorens Artigas.

L'Exposició de les seves obresdarreres que de poc ha efectuat enPicasso a París, ha col-locat a lacrítica en un desconcert, però en unelogi unànime. Passen, de dalt abaix de l'obra d'en Picasso, totesles direccions que ha .registrat lahistòria de la pintura; però tot aixòés fos amb tanta gràcia i tantaprofunditat dins. el gresol poderósde la sensibilitat d'aquest portentóstemperament, que l'evocació de lescoses passades -es vivifica en mansde l'artista i pren la volada d'unlirisme nou. Ara la manera d'In-gres, en qualque .dibuix i pinturaexhibits, semblen, per les repro-duccions, vivificar, animar d'un no-vell alè el propi Ingres. La veritatque hi ha en cada escola, en cadaidea, en cada directriu, enamoren al'artista, que les copsa totes, entre-tenint-se en el seu palp i en el seuconmentari amb una gràcia i un dode saber fer inigualat.

Davant aquest cas d'en Picasso,la crítica és desconcertada, però éscom ha d'ésser, naturalment, elo-giosa sense reserves.

En Pere Inglada

Ha passat uns dies a Barcelonal'eminent artista en Pere Inglada,retornant a la seva residència habi-tual de París. En P. Inglada, di-buixant exquisit i col•leccionistad'art extremo-oriental, ha ofert laseva col • laboració a la nostra GA-

SETA DE .LES AnTS.

El monument a Zola

S'ha inaugurat a París el monu-ment a Emile Zola. Es una bellaobra amb estàtues de bronze delgran estatuaire belga Constantí Meu

-mer. Especialment és notable migrup representant la Fecunditat iuna bella estàtua masculina deltreball.

El sòjorn del pintor Anglada <ilport de Pollensa, que. ja fa quatreanys que dura, lla produït un canvisorprenent en l'art d'aquest fa-mós artista. Les obres mallorquinesd'Hermen Anglada seran una sor-presa pel públic dels seus devots,estesos per tota l'Europa i l'Amè

-rica, on la seva fama és escampada.Esperem informar els nostres lle-

gidors dels seus treballs a Mallorca.

La restauració de Sant Jaon de lesAbadesses

Continuen molt lentament lesobres de restauració del monastirde Sant Joan de les Abadesses, sotael pla de l'eminent arqueòleg i ar-quitecte don Josep Puig i Cadafalch.

Se'ns diu que darrerament unadistingida família, de la nostra ciu-tat ha donat una quantitat impor-tant per a ajudar a l'obra, i seria dedesitjar que aquest bell exemple fosseguit pels nostres potentats quealhora que realitzarien una bellaobra de pietat en honor de la relí-quia del Santíssim Misteni que allíes venera, contribuirien a la recons-trucció del bell monastir, que és undels més esplendorosos exemplarsde la nostra arquitectura románica.

L'obra tan bellament iniciada entemps del bisbe Torras i Bages, hatingut dos entusiastes continuadorsen les persones del Rnd. Sr. Rectorde Sant Joan de les Abadesses i delRvd. Sr. _\Iasdeu, beneficiat i arxi-ver distingidíssim que mereix lacol • laboració de tots els catalans.

La reorganització del Museu de l'Er-mitatge a Rússia

Traduïm de la Revista Beaux Aris:«L'immens acreixement de les

col • leccions del Museu de 1'Ermi-tatge a Petrograd, després de. laRevolució de 1917, gràcies als re-culls considerables fets en els anticspalaus de la familia imperial (trans-formats molts d'ells en museus pú-blics), així com per la incautació dela Galeria Konchélev, del Museude l'Acadèmia de Belles Arts,del Museu de la Societat d'Encorat-gement de les Belles Arts i de lamajoria de les col.leccions priva-des, ha fet indispensable la reorga-nització total de les riqueses del granMuseu de Rússia.

Aquesta reorganització fou comen-çada en 1920, poc després de la rein-tegració, per part del Govern .Bol-chevic, de les antigues col-leccionsde 1'Ermitatge, que foren tretes dePetrograd i portades a Moscou lavigília del cop d'estat bolchevic.

Els augments han fet necessariunir a l'edifici del Museu, el Palaud'Hivern J el Palau de les Arts.L'extensió de temps que aqueststreballs demanen no corresponia ales exigències del públic, de disfrutarles col •leccions d'art de la nació,i, a aital efecte, el Govern ha orga-nitzat una sèrie continua d'expo-sicions temporals que tenen com afinalitat l'anar mostrant al públicles antigues col• leccions novamentclassificades, així com les novesriqueses de les col.leccions parti-culars i de la familia imperial, i en-cara algunes peces injustamentmagatzemades fins el present.

Durant l'estiu de 1923 foren inau-gurades dues exposicions: l'Exposi-ció d'armes de guerra i de caça,composta d'objectes procedents, lamajoria, de les col • leccions de l'«Ar-senal del Palau Imperial Anitchoov»i instal • lada en dues gran sales del

Fig. 5. — Plat del tercer estil, de la sèriepersa arcaica de reflex metill • lic. L'exem-plar és datat al segle ix per Pezard i éstrobat a Penese (alt Egipte). Mostresiguals es troben a Pèrsia. El dibuix és delmateix estil que les rajoles de Rairuan.

(Fol. Rioière.)

Palau d'Hivern, i l'exposició degemmes antigues, de la magistralcol • lecció de 'lErmitatge, que entotal depassa els 20,000 exemplars.

En setembre de 1923 va obrir-seuna gran exposició de litografiesfranceses de la primera mitat delsegle xix. L'exposició fou seguida,el mes de novembre, de dues altresde pintura: l'una dedicada a la pin-tura europea del segle XIX (Rússiaexceptuada), i l'altra a la pinturaitaliana dels segles XVII i xviii, ins-tal . lades totes dues en els granssalons de la «Pervaïa SapasnaïaPolovina s, del Palau d'.Hivern, . queeren els departaments reservats,abans la Revolució, als hostes delsSobirans de Rússia.

La primera d'aquestes dues expo-sicions, constituïda per peces de laGaleria Kouchélev i d'algunes col . lec-cions privades, fou sobre tot inte-ressant perquè assenyala el primerpas del Museu de 1'Ermitatge versl'aixamplament del seu programa,més enllà dels seus límits .tradicio-nals estatuïts l'any 1800.

Quant a la segona Exposició, esdestacaven d'ells - 'magnífics quadrosde.Belotti, i entre ells la sèrie famosade vistes de Dresde, transportadadel Palau de Gatchina, i dues vistesdels encontorns de Venécia, d'AntoniCanaletti. S'lii afegien encara vàriesteles d'Alexandre Magnasco i'ls seusdeixebles i un magnífic Bacus, deCasavage, comprat als principis dela Revolució a un col-leccionistaestranger de Petrograd.

A seguit fou inaugurada en elPavelló del petit Ermitatge, unaexposició de puntes italianes, fla-menques i franceses, del comença

-ment del segle xvil, fins a 1850;afegint-se-n'lii un altra, de rellotges,anells, miralls, flascons, polveres ialtres menuts objectes de tualetadel segle. xviii.

Finalment,. cal assenyalar la re-obertura de l'antic Museu Stiglitz,sotmès actualment, el mateix quetots els altres, ala mateixa direccióde l'Ermitatge. En dit Museu s';lliexhibeixen riquíssimes col•leccionsde ceràmiqués hispano-moresques,italianes -i franceses. A la gran salad'aquest Museu s'hi . ha exposat,demés, una col • lecció meravellosade ceràmiques arquitécturals mu-sulmanes, contenint, entre altresexemplars magnífics; les esplèndidesplaques de revestiment, procedentsde les mesquides del Turquestan'rns.

Per. cada- una d'aquestes expo$i-cions ha sigut -publicada una petitaguía il • lustrada, informant al visi-tant en termes concisos sobre la im-portància artística i històrica delsobjectes i explicant l'essencial delsprocediments tècnics.

}t "GASETA' D-E LE.S ARTS N°

LLIBRES D' FARTPER LES ARTS DECORATIVES,

ARQUITECTURA . PINTURA

ESCULTURA • MOBLES

FERRCS, ETC., ETC.

Llibreria FABRERambla Catalunya, 52 • Barcelona

•

Casa fundada l'any 1840

MOBLES ARTÏSTICS DECORACIÓ

OBJECTES PER A PRESENT

Exposició, Despatx i Tallers:

Passeig de Gràcia, 36 = Tel. 5314 A = Barcelona

E1 més gran assortit

en

Llibres l'Art

LLIBRERIA

SUB1RHNA

Porta-ferri552, 14 B-Nrcelon2

.WNTY1kJOIER

TEL. 81 3-s. P. GRANVIA, 643

BARCELONA

CASA FUNDADA L 'ANY 1835

eip® 4a^rn^e ct °AÉL

F0 SERRAIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIÍIIIIIIIIIIIIIIilllllll

Ilu Irwlrl^ n asb, S.OI:

1Aï^CELONA

REVESTIMENTSDECORATIUS

I niii 11111 n II III UI 1111111111 III 11111 n1IIlllu

-DEKOR=VII III I 111111111 III II 1111111111 III III I 1111111111111111 IIII Ii

Novíssima aplicacióde la URALITA a les

Arts DecorativesREPRODUCCIÓ EN RESPATLLERS I

ARTESONATS DE LES TALLES ANTIGUES

DE FUSTA EN LLURS TONS NATURALS

URALITA, S. A.BARCELONA. PL. ANTONI Ló pEz, I;

IELÈroNs i644 A. -34, A.

LLOC D'EXPOSICIÓ 1 VENDA:

I:\SET DE GRÀCIA, 90 — SUCUIcSAL

7E.LÈFON Ç3 U.

6ran11 u^i 1 111

asf^ N _a f' y

VIDRIERES •:; ^I CRISTALLS

YGRABATS , YVIDRES

u )j pRT'3 PLANS CURVATS..MR(ewnn

n00000000Ó000

ANTIGA CASA A. OLIVA

FUNDADA EN 188.5

T. Priu Mariné

Taller de daurats • Altars • Imatges• Decoració i reproducci6 en pasta

d'objectes d'art antic i modernCasa especial per a la restauraci5

• de retaules antics

Consell " de Cent, 368"^ c e 1 o n a(entre Iiruch i Girona)

Assegureu contra incendis

ELS VOSTRES MOBILIARIS QUE AMB ELSOBJECTES D'ART, ANTICS 1 MODERNS,

QUE FORMEN PART DEL MATEIX,ESTAN EN CONTINU PERI LI.

D'ÉSSER DESTRUÏTSDIRIGIR-SP CES rSCRIT o rGCR TELÍ. 1 'N A r.A

Oficina Tècnica d'Assegurances

CAMIL GRAURONDA UNIVERSITAT, 6, I r , 2°

TELÈFON 4443 A. BARCELONA

CONSULTES 1 DADES EXCLUSIVAMENTA L'ESTATGE DEI. SOL LI CITANT

F1RTS GRFIFIQUES, 5. FI.

Successors d'benrich i C.

Còrsega, 348 - BARCELONA - Tel. 524 G.'.!IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII!III!IIIIIIIIIIIIIIIIIII:I"!"'""' "'",:If.1111111'IIIIII!IIIIIIIIIIIIIIIIIII!IIII!IIIIIII!Iri.,.i'

IMPREMTA :: LITOGRAFIA:: FOTOTÍPIA

FOTOGRAVAT :: ENQUADERNACIÓ

RELLEUS

FABRICACIÓ DE CALENDARIS AMERICANSDIETARIS

EXPOSICIÓ

Comprà, i Venda d'Antiguiiafs

J. V&A1 nci@l2C

Corsíbia, 2, pral. (Cant."P1. Nov'a)

BÁRCELONÃ

ANTIGUITATS

• D'ART - - -

CaM

IPRAL.

CARRER FERNANDOl

Ilulllllllllllll^nll^l

/CARRER

ST. JAUME/

B A R.C.E'L O;N-A

Llibreria Antiga i Moderna

Canuda, 45. Barcelona

Pròxima aparició de

"ElS TRESGENTISTES"

del Rnt. mo. 1 GUDIOG

Fahmç C&1

Ví^dlans «2e Irn4fl ®S a y° n

BRONZES : MARBRES : ESMALTSSERVEIS DE CRISTALLVAIXELLES: CERÀMIQUES

1 VIDRES DE TOTS ELS PAÏSOS

ESPECIALITAT EN BOMBONERES PER ABODES I BATEIG. PRESENTACIÓ EXQUISIDA

615, Gran-Via Telèf. 1884 A

B A R C E L O N A

' CA P!GISTR AU -

LONES, LONETES, LLANETES

I ALTRES TEIXITS

TOLDOS, VELAM, BANDERES

I SIMILARS

TENDES DE CAMPANYA

DE DIFERENTS MODELS

CONFECCIÓ DE TOTA CLASSE

DE TREBALLS DEL RAM

G. E STAPÉ

PASSEIG DE SANT JOAN, 8

TELÈFON 203-S. P.

BARCELONA

A. Badrinas

BARCELONA (G.) Taller: Neptú. 2

DR. RIZAL, 34, 1 36 (PROP LA DIAGONAL)

Mobles moderns Marqueteries d'art

Fusteria fina

Decoració d'interiors Arts industrials

ÉGEnCli

inTERneoionem

DE

WFIGOf ES GFIPITOnnÉs

^uuulluulluuuulluul 9 CFIDRES uuuuu!IIIII uumlll

GUARDA MUEBLES

MODERNO

Isidro. Donnevio

SERVICIOS ESPECIALES

PARA, EXPOSICIONES

Y MUSEOS

Plaza llueva, 10 • Tel. 3330 FI.

1BFIRCEVOnfi

P157QR1-Pk YLL ARTE

- - per•J.- PIJOÁN (segona edició)

AQUESTA, OBRA,, QUE . ES . POT DIR LA MILLOR I MÉS COMPLETA DINTRE DEL

SEU ESTIL," INCLOU TOTS ',ELS , - DESCOBRIMENTS :MODERES EN' HISTÒRIA,

ARQUEOL,OCIA , I - CRÍTICA.; " TÉ TRES VOLUMS,.-QUE TRACTEN, RESPECTIVA-

.MENT,' DELS: POBLES " PRIMITIUS, • DE L'EDAT MITJANA, DEL RENAIXEMENT

"' • I ' FINS * A L'ART„ DfODERN. • ÉS UNA. OBRA MOLT PROFITOSA PER A TOTS

AQUELLS QUE DESITGIN AMPLIAR SA CULTURA ARTÍSTICA.

SALPAT EDITORES, S. A. 4I, CBARCELOINAa, 49

5434.—ARTS GRÀFIQUES, S. A., SUCCESSORS D'HINRICII 1 C! — BARCELONA