,:.

1i

Í^

¡ .. ..

\.

fl\

i ti

r 1 t+

Retrat de la nena Montserrat Junoy (1923) per Josep-F. Ràfols. (CL Serra.)

^ \ 1 ^^

I^ ¡ J¡

1Í

ÏT'k^

\\\ :

J,.%

GASETA DE LES AHTS15 JUNY 1926 DIRECTOR: JOAQUIM FOLCH I TORRES Any III.—Xúm. 51

DÍbnixos deJosep F. Ráfols

Josep - F. Ràfols exposàper primera vegada en

1919 amb els seus com-panys de l'AgrupacióCourbet.

L'Agrupació Courbet!Quants de records a l'en

-torn d'aquest nom! 1919!Quants de records perso-nals que no ens sabemestar d'evocar!

Per aquell temps la pin-tura començava a sol lici-tar-nos amb passió. Fre

-qüentàvem assíduament elCercle Artístic de SantLluc que vibrava encara,que coneixia una de lesseves èpoques més bri

-llants.Tot just finida la guerra

s'hi respirava un àcid cos-mopolitisme del més pi-

cant regust. Desfilaven peraquelles sales els personat-ges exòtics més oposats:Un rus fred, impassible,matemàtic — Pintor mo-Jerno com ell s'anomenavaen el cartell de les seves•exposicions —, un rus mis-teriós que enraonava úni-Lament amb la seva vi-vent antítesi; un negrepensionat pel Govern cubàturbulent, faceciós i sus-ceptible que contestava.els monosíllrbs del rus,tallants com un estilet,amb amples riallades d'ar-gent. Un francès embos-cat, pacifista i vegetarià,amb barba de fakir hindú.Un belga ros com raig desol, atacat de malenconiaaguda, que passejava laseva nostàlgia al costatd'un gos inenarrable. Unuruguaià immens, pelutï bon en /ant. D'altres en-cara...

Els Courbet assistientambé regularment a lesclasses del Cercle. Ambuna creixent passió ins-tintiva per Picasso i elscubistes que estimàvemsense compendre, nou vin-guts als medis artísticsd'avantguarda, sentíemuna profunda admiracióingènua pels membres deJa dita Agrupació.

Per en Miró, aquell ho-menet de cara de poma, callat, reser-va, tot ell passió continguda, quetancava les seves opinions amb panyï clau, sense que sospitéssim que ensunirien més tard llaços d'una fon

-da amistat derivada de la comuniód'idees. Sentíem una profunda ad-miració per en Ricart, el perfectecreador d'aquells boixos terrible-ment àcids, el boixista més saboro-sament modern de Catalunya, elnostre gravador més atent a totsels vents d'Europa; per l'Obiols, totell ponderació, en les seves obres ien les seves maneres; per l'Espinal,bellugadís com una fura inquieta;i, sobretot, per en Ràfols, qui do-minava tothom amb la seva esta-tura, atrafegat, cordial, repartint

encaixades per ací per allà, pole-mista lleial sempre, fins a l'extremd'atorgar belligerància a insolventsbo i discutint apassionadament ambells com si d'eminències es tractés,

Allí coneguérem l'home i comen-çàrem a estimar la seva obra.

L'home: Tothom el coneix. Nocal descobrir-lo. Subratllem tansols que en Ràfols — que se'ns per-meti emprar una expressió exces-sivament casolana — és un tros depa. En Ràfols és el prototipus del'home bo, l'home bo per excel . lèn-cia, catòlic sincer, catòlic fervent,catòlic com desgraciadament no n'hihi. gaires a la nostra època, d'uncatolicisme que és tota la tendresa,tota la dolcesa, tot l'inefable amor.

Acaba de publicar-se el segondels quaderns de divulgació ar-

tística que sota el títol general de«El tresor artístic de Catalunya» pu-blica la nostra GASETA DE LES ARTS.Va dedicat a «Els Antics vidres ca=talans esmaltats », i ofereix una visió

lían vist la llum damuntaquestes mateixes pàginesho fiem demostrat a bas-tament. Quan, però, homensopega amb obres comles d'en Ràfols, obres depura sensibilitat, obres fe-tes amb el cor a la mà,hom oblida totes les teo-ries per estimar-les sensecondicions.

Estimem profundamentels dibuixos d'en Ràfols.Dibuixos que són el purreflex de la seva persona.Dibuixos dolços, d'inefa-ble tendresa, sense preo-cupacions, nets d'aprioris-mes, dibuixos amables,l'amabilitat dels quals ésúnicament trencada per .lacruesa de la línia, línia pe-netrant, aguda, incisiva,linfa de la família d'aque-lla línia present en els di-buixos de Picasso que enspunxa la sensibilitat i ensarriba fins al moll delsossos, línia dura de grava-dor característica de 1'Es-cola dita de Vilanova, de laqual en Ràfols és un delsrepresentants més auto-ritzats.

Abans, cal confessar-ho,les obres d'en Ràfols noeren exemptes de certafredor. Ara, però, aquestdefecte capital ha des-aparegut totalment. Laseva sensibilitat s'ha afi-nat prodigiosament i d'unquant temps ençà aquestartista ens lliura uns dibui-xos, cada dia més finten-

' sos, on l'expressió anímicajuga un rol ple primer pla.

• Recordem un retratd'un petit pastor de Ma-jano. Recordem un jardí

• animat per dues figures:en Ricart i en Torrents deVilanova. Recordem, so-bretot, el retrat de la

• nena Carme Maria Agua-dé, exposat darreramenta l'exhibició inaugural delsEstabliments Maragall.Obres d'un caractericismeremarcable i d'una inten-sitat d'expressió corpre-nedora que les avalorenconsidera blement.

Josep-F. Ràfols, dibui-xant, arquitecte, escrip-tor, home múltiple comels Homes del Renaixe-ment i que, com ells, ho

fa tot bé, és, dintre el nostre mónartístic, un dels artífexs de més pro-bitat, de més honradesa i de méssinceritat.

completa de la riquesa de materialsque hi ha escampats pel món d'aques-ta producció catalana dels seglesxv, xvi i xvii, interessants avui atots els museus i col leccions artís-tiques d'Europa i d'Amèrica, on hanaconseguit aquestes lutmils peces ca-

La seva obra: No som eclèctics.Guardem totes les nostres preferèn-cies artístiques per al cubisme queconsiderem la manera d'expressiómés autènticament pictòrica de la

SEBA TFGUISCH.nostra època. En recents articles que ^.

Els quaderns de divulgació artís t a de laGaseta de les Arts

:c

;ï

3

11

e

f.

^L^r

Í

`'

i

ïri. w

J. F. RÀFOLS. — Pastor de Majano (1922). (C1. Serra.)

o GASETA DE LES ARTS N?a 51

Orígens del Renaixement Barceloni

(Continuació del número anterior.)

I idhuc deixant per establert queles innovacions fetes circular pel

mestre no representen, altra cosaque els corrents generals que altrecop empenyien la destinació de l'artcap al formulisme clàssic, a en Vila-domat li correspondria sempre elmèrit d'haver iniciat a Barcelonaaquella virada universal.

A causa, potser, de la nostra deca-dència en lo polític i en lo cívic, enel seu dia no havíem tingut prouforça per a provocar una renaixençalocal, derivada de les nostres artsde l'Edat Mitja, ni havíem tingutprou decissió per a seguir les petja-des del Renaixement itàlic, comaltres pobles. havien fet. El cas ésque, ni l'estil plateresc, brillantmentiniciat un temps a Casa Gralla, nil'estil dels palaus romans, aplicat peren Blay a la Diputació, varen arre-lar en la ciutat nostra com varenarrelar en altres, a Palma de Mallor-ca per exemple. I enfangats desprésen la mansuetud d'un barroquismesense fantasia i sense empenta, mésaviat beneit que foll, vàrem veurearribar el segle xvui sense saber-nosdesempellegar de les misèries indíge-nes. Per arrencar-nos del llot en quèvivíem, va caldre que vingués en Vi-ladomat. Ensinistrat amb universalsconeixements, fossin lliçons del Bi-biena o estudis d'altres tractadistes,ell sols podia rependre les 1òrmulesde l'escolasticisme llatí, abandonadesper nosaltres a l'apuntar el segle xvir.Tota aquella centúria i bona part dela següent signifiquen temps perdut,lo mateix per al nostre despertarcivil que per al nostre desvetlla-ment artístic.

Per aixó és que en Viladomat faen ocasions tot l'efecte d'un homeprovidencial, i el seu obrador semblaun orient on apunti la indecisa llumde l'avenir. Allí tot comença altrecop a bellugar, a deixondir-se, des-prés de la nit aterradora en quèhavien naufr^ gat les nostres arts, tan

vigoroses en l'Edat Mitja. Perquèno havem de donar a l'oblit que aixícom s'havia perdut la brúixola del'edificació decorativa, també s'haviaperdut el cànon de la figura humana.I en el taller del mestre es torna„d'una manera o altra, a trobar tot.lo perdut. Lo que es guanya per uncantó, en ciència perspectivista i en,domini d'estils clàssics, es guanya,.per l'altra, en coneixement del coshumà, en depuració i sentit de for-mes. No més cal que fem memòriade les figures o ridículament primes.o ridícolament gruixudes, ara con-torsionades com epilèptiques, araondulants com dansarines, cobertes.les unes amb draperies tempestuoses,.engoldrapades les altres amb indu-mentàries espessísimes, que es repre-senten sovint en els quadres de de-voció de fi del segle xvii o principisdel xvm, per a què es vegi de sobtela mutació operada per en Vilado-mat en la pintura de la imatge hu-mana i en els habillatges de quèapareix revestida. Una noció mésexacta, més científica, de l'anatomiasuperficial i una comprensió més.justa del plegat indumentari sónaventatges que a l'acte es fan notaren les pintures del mestre.

S'estudiava l'acadèmia nua a l'o-brador d'en Viladomat? Es difícilcontestar rodonament a tal pregun-ta, ja que per testimoni escrit del'època no ho sabem, com ho sabem,per exemple, de l'obrador d'En Ma-nuel Tramullas. Però que les formesnues preocupaven al mestre i queen distintes ocasions va traduir-les.

-notablement en les seves obres, és-qüestió fora de dubte. Aquí estantels homes banyant-se en 1'alegoriade 1' «Estiu », amb forces que desseguihdelaten l'observació del natural..Aquí estan també els dos dibuixosde figures nues, que per primeravolta es reprodueixen amb motiu del.,present estudi. El primer més queuna agrupació de personatges, ens

talanes de vidre preus elevats a dotzei quinze mil francs l'exemplar.

Les trenta dues làmines que contéel quadern, perfectament tirades igravades a la impremta López Llau-sàs, reprodueixen altres tantes peces.Una d'elles ens dóna en color lareproducció de la peça culminantde la Col'lecció Emili Cabot, avui alnostre Museu de la Ciutadella. lIiha reproduïdes, ultra les obres mésimportants de la Collecció Cabot,exemplars dels Museus del Louvre,Societat Hispànica de Nova York,Victòria and Albert (Kensington),de Londres; Institut de València deDon Juan, de Madrid; Kunstgewer-be, de Berlín, i colleccions Mateu(castell de Perelada), Alfons Ma-caya (Barcelona), Plandiura (Barce-lona), comtessa de la Vall de Canet(Barcelona), Amatller (Barcelona),etcètera, etc.

Un text concís, que signa en Joa-quim Folclh i Torres, dóna una ideadels coneixements que avui tenim,per la classificació i datació d'a-quests vidres. Una primera part ésdedicada a les notícies sobre existèn-cia de la indústria del vidre a Ca-talunya segons els documents i no-tícies i elogis que d'ells fan els geò-grafs i viatgers antics i entre ells

un text curiosíssim de Tirso de 11Io-lina sobre la »Fira del vidre », quecada any celebraven al Born, el cijade Cap d'Any, els vidriers de la ciu-tat. Ve una altra part donant lesbases de classificació dels vidres perla seva matèria ornamental. Apli-cats fosos o riçats — Laticinis — Es-malts. Una tercera part dóna ideade la importància dels vidres es-maltats i fa la història dels recullsprimers i de les bases de la sevaclassificació com a catalans. Final-ment, funda la datació de les pecesi dóna al fmal una Bibliografia delsvidres esmaltats catalans, que seràde gran utilitat.

Aquests quaderns de ((El tresorartístic de Catalunya », a precs demolts subscriptors de la GASETADE LES ARTS, seran servits des d'araper subscripció a domicili, al preucorrent. La venda en llibreria .seràde més cost.

L'edició del primer quadern de((El tresor artístic de Catalunya)>,dedicat a «El retaule dels Revene-dors», està gairebé exhaurida. Araestà. en premsa el tercer quadern,que serà dedicat a ((La Seu de Bar-celona». A la GASETA DE LES ARTS(Petritxol, 8) i a les. Galeries .d'Ex-.posició es reben subscripcions.

hr.^

`r

ln ^ ¡fin ^; k ^

,

J. F. RÀFOLS. — Retrat de 1a nena Maria Aguadé (1925). (Cl. Serra)

`i

1^:° 71GASETÀ DE LES ARTS 3

ofereix la posa de dos models de dis-tintes edats i condicions: un d'ells,'dret i enèrgicament representat, ésuna especie de patriarca, tant pelsanys com per la venerable robustesa;l'altre és un donzell que està migagenollat a terra i amb la mà dretasosté una corda, com a punt d'éssersacrificat. Potser és l'estudi prepara-tori per a un <iSacrifici d'Abraham»,que en algun paper del mestre ja estroba desenrotllat amb les circums-tàncies que reclama aquella escena'dei Testament antic.

En l'altra acadèmia veiem un homejove com de trenta anys, ben mus-culat i ben fet, avançant la camaesquerra, sobre la qual descansa elpes del cos. Amb la testa una mica'decantada, sembla que miri vaga-ment al lluny i, mentre amb la màdreta es senyala el pit, deixa penjarl'esquerra amb certa gràcia i comsi signés a terra. En conjunt, la fi-gura s'ens presenta virilment airosai moguda amb sobrietat, igual ques'aparegués, que davallés, sortint alclavant d'algú, amb mostres de bon

-dat i distinció. Tal vegada l'acadèmialiavia de servir per a la futura imatged'un Crist ressucitat, a l'acte de pre-sentar-se al deixeble incrèdul.

R. CASELLAS.(Seguirá.)

Donem a continuació traduïda lacomunicació adressada al Sr. Al-

calde de la ciutat pel Director del•Servei de Conservació de Monuments•de la Diputació de Barcelona, ambla prèvia aprovació de la ComissióProvincial Permanent:

«Excm. Sr.:• Caldria que l'Ajuntament de Bar-•celona realitzés d'una manera metò-dica i continuada la restauració delsmonuments històrics de la ciutat.En certs casos n'hi haurà prou ambcurar del propi monument; en altres

El seny-or Puig i Ca-dafaleh

La premsa ha donat compte de latornada a Barcelona del nostre

estimat amic l'eminent arqueòlegdon Josep Puig i Cadafalch, qui vede donar un curs a la Universitatd'Harvard, als Estats Units d'Amè-rica, i vàries conferències al Museude Nova York.

El tema tractat en el curs, delqual vàrem donar el programa, ésrelatiu a l'arquitectura romànicacatalana, especialment en la partdels orígens que afecta a l'estudi detot el romànic d'Europa.

L'illustre arqueòleg ha vist laseva aula plena d'un públic distingitformat per arqueòlegs, professors idirectors i conservadors dels museusamericans que, a més dels alumnesde la Universitat d'Harvard, han se-guit el seu curs.

De tornada a París, el senyorPuig i Cadafalch ha donat el darrercop d'ull a les proves del seu llibreen el qual es resumen les lliçonsdonades a la Sorbona de Pàrís en elcurs del 1924-25.

Benvingut sia l'il'lustre hSme d'es-tudi. A la seva esposa, qui ha acom-p.anyat al Sr. Puig i Cadafalch enel seu viatge, donem també la nostrabenvinguda.

la història de la ciutat, el seu orna-ment i atractiu, motiu de dignifica-ció i patriotisme. l

Entre els treballs més notablesrealitzats a Espanya pels Ajunta-ments per tal de millorar la situaciód'antics monuments, cal esmentar-nealguns de singular importància.L'Ajuntament de València va res-taurar les torres i porta de Serranos,fortificació del segle xv. L'Ajunta-ment de Saragossa ha restaurat laLlotja, construïda en el segle xvi. -L'Aiuntament de _Madrid ha traçat

Els Dionunients històrics ele Barcelona ¡ 'Y

r

r•a^

'.,;

'1 '.$

t

'convindrà, demés, resoldre problemes la via nova de Reforma a base de J. F. RÀFOLS. — Estudi de figura (1922). (Cl. Serra.)d'urbanització per posar en valor el respectar l'església de Sant Josep -lloc on es troben situats els antics i la petita capella del carrer Caba- quals no permet l'execució d'obres Bruges i Nuremberg), on de tanmonuments. llero de Gràcia, obra neoclàssica de sense autorització i compliment de bells se'n troben. Exposarem sola-

Pertoca als municipis curar de Villanueva. Suara, l'Ajuntament de certes condicions. ment, referint-nos a altres països,3a restauració dels monuments ciu- Segòvia ha inventariat els edificis Esmentats aquests exemples, poc que, el 1911, l'Ajuntament de Parísiadans. Són, aquests, testimoni de d'interés artístic de la ciutat, en els direm de l'estranger (Roma,Venècia, va crear una Comissió per a revisar

les noves alineacions projectades

s_ en quant tenien relació amb antics

' - ' í / ( monuments. De l'estudi fet resultala variació de trenta tres alineacions

- •--.-. -_( , ., '`^^- que perjudicaven aspectes monu-

f'- mentals o pintorescos, de quaranta,' p q ranca^I dues per salvar edificis antics, d'in-

\,''., {/ ' - terès, amenaçats de destrucció, i de\ setanta amb el fi de posar en valor

` \- ) construccions antigues.i - ., / t / L'Estatut Municipal vigent reco-

neix com un deure dels Ajuntamentsla protecció de les antigues cons-^w

,_,- ---^traccions artístiques. El Reglament—d'Obres, Serveis i Béns municipals,

'promulgat per Reial decret de 14 de.. -=r ^ ' - -,` ^^,^ ¡ juliol de 1924, conté les disposicions

l /^ següents articles 101 a 104:f a ^_^_^ <Es obligació dels ajuntaments

--vetllar per la conservació dels monu-3, ,, f 1. .^ .--^,. ments artístics i històrics, ja siguintG d ' propietat dels municipis, la ho si-

•^ C : i t\. guia d'altres corporacions o de par-

j ticulars.

;.. ._. ' ' ' Els ajuntaments podran impedir^/ M-^• -_ .._ -- y ) la demolició dels monuments artís-

tics i his

t

òrics, i les obres de repa-t / ° ració que n'alterin l'estil arquitec-

tònic. Solament es consentirà lah, t a x^ f^ rT á w ^ eonsolldacio d'elements constructius

qs z`^ r i la restauració dels artístics i deco-ratius.

J. F. R^FoLs. — Llotja <t circ a rtor^ueia (1922). (CC. serra.) Els ajuntaments podran arribar

GASETA DE LES ARTS N.° 51

Alçat del projecte de restauració i urbanització de la muralla romana de Barcelona.

' o Irr

r)Lidrf/T_,^ I^ 5V lter._

llrTT::l_ _. - ^^" 1'

_ ^f '^nT ' d^r —' ï (r'' ^ ^' ' du^'

"

! l i r

._

i i® !' ^K lr ^ — L ^ rY ,J ^ .

X1 ;1^^I'I^ ^I

- _

II ^ ^ n j

Perspectiva del projecte de restauració i urbanització de la muralla romanadel carrer de Basea, presentat pel Servei de Conservació de Monuments de la

Diputació de Barcelona (J. Martorell, arquitecte Director).

a l'expropiació forçosa d'aquells mo-numents històrics que llurs propieta-ris vulguin aterrar, pagant només,en aquest cas, el preu del terreny iedificació, sense cap sobrepreu perla condició d'artístic o històric.

Els projectes d'engrandiment, ex-tensió o reforma interior de pobla-cions que afectin edificis artísticso històrics, hauran de respectar-losen llur traçat.»

Barcelona té abandonats els mo-numents històrics. Per a demos-trar-ho n'hi haurà prou amb unasenzilla relació d'aquells que ambpreferència mereixen l'atenció cin-tadana:

— Muralla romana del carrer deBasea (segle iii). Torre romànica(segle XIII). — Obres de restauració.

Torres romanes de la plaçaNova. — Treure els dipòsits d'aiguaadherits.

—'Església de Sant Pau del Camp(segle. XII). — Urbanització dels en-contorns. Canviar de lloc la rectoria.

— Absis romànic de Sant Llàtzer(segle xrti). — Solució perquè siguivisible.

— Església reial de Santa Agueda(segle xrv). — Expropiació de ca-ses adherides i restauració exterior.Construcció d'edificis pròxims apro-piats.

— Dreçanes. — Isolament i res-tauració.

— Cases senyorials dels carrers deMercaders, Montcada i Bisbe (se-gles xv i XVI). — Adquisició i res-tauració.

— Hospital de Santa Creu i Casade Convalescència (segles xv-xvii).— Isolament, urbanització dels en-contorns i restauració.

— Església de la Ciutadella (seglexviii). — Restauració exterior i in-terior.

— Església de l'Hospital militar.Cúpula pintada per Flaugier (seglexviii). — Isolament i urbanitzaciódels encontorns.

En primer terme el Municipi hau-ria de fixar singularment l'atencióen la muralla romana del carrer deBasca, un dels conjunts monumen-tals més importants de Barcelona.

Mutilada, amagada en part en-cara, per restes d'altres construccionsi arrebossats, existeix allí un murimponent que s'.estén des de propdel carrer de Jaume I fins a labaixada de Caçador, en una longi-tud d'uns setanta metres. Cinc cos-sos rectangulars ressalten del plageneral del mur. Damunt d'un d'a-quells cossos s'alça una torre delsegle xiri, amb finestrals partits,constituint un conjunt d'arquitecturacivil romànic, únic a Barcelona. Unavolta gòtica del segle xv cobreixl'espai comprès entre dues de lestorres romanes. Arqueològicamentsón importantíssimes aquestes cons

-truccions. La massa general és bensegur de l'època esmentada; però del'estudi detingut del problema po-dria deduir-se l'existència de partspertanyents a les civilitzacions visi-gòtica i musulmana.

L'estat en què •es troben avuiaquestes construccions és veramenttrist. Segles d'història i l'esperitutilitari les han malmeses en granmanera. Cal realitzar-hi trehalls se-riosos de restauració, amb el majorrespecte de les valors arqueològiques.

Per a satisfer l'obligació, pròpiadel municipi, de protegir el patri-moni artístic ciutadà, cal principal-ment que l'Ajuntament tingui lavoluntat de realitzar-ho. Per a la ciu-tat de Barcelona, qual pressupostés de milions, el cost dels treballs

uW

7

Q

7

WQ

aWaa

aU

CARRER DE BASSA

PLACA

L'ANGEL

Planta del projecte.

GASETA DE LES ARTS

Els restes de construccions medievals existents damunt la muralla romanadel carrer de Basca.

Un pany de la muralla romana amb la torre sortint.

iv.^ 51

que exigeixen els seus monumentsés relativament insignificant.

L'adquisició i restauració de lacasa de l'Ardiaca; l'acord de treureles barraques adherides als murs del'església de Santa Maria, són fetsdemostratius de quant pot fer elMunicipi a favor dels monumentsciutadans.

Aquesta Direcció considera undeure cridar l'atenció de l'Ajunta-ment respecte a l'estat de bonapart dels monuments històrics dela ciutat i està disposada a con-tribuir a resoldre la defectuosa si-tuació en què es troben, en quantl'Ajunta ment jutgi convenient. Re-lativament a la muralla romanaacompanya un avantprojecte i unpressupost de restauració.

Barcelona, 15 de maig de 1926.

L'Arquilecle-Director del Servei,.JERONI MARTORELL.>)

L'esenitor Reynés hom,

mort

mort el notable escultor Rey-nés, autor d'assenyalades obres

d'escultura, i entre elles, una de lesmés populars de Barcelona, que és elgerro decoratiu dels infants, al Parcde la Ciutadella.

D'aquest eminent artista que des-apareix parlarem extensament enel nostre vinent número, reproduintalgunes de les seves obres.

Descansi en pau 1'i1lustre finati rebin els seus la prova del nostrecondol.

Un llibre del pintor

Carles

E I pintor. Domènec Carles ha es-crA un Ilibre — dèiem en un dels

nostres noticiaris de fa dies — i elllibre no sortia. Recull d'anècdotesi comentaris sobre artistes i cosesd'art; temes on es desplega el civi-lisme i el sentit comú del nostrepintor. Desitjàvem veure'l imprès,perquè alguns fragments que conei-xíem ens el feien altament interes-sant, i inauguraven, d'altra part, enla nostra bibliografia una literaturasaborosa que potser trobaria segui

-dors entre els artistes... Però enCarles no publicava el llibre.

Ara, però, el publi-carà. A trossos dins lanostra GASETA aniràapareixent i qui sap siaixò l'animarà a reunirels trossos en un vo-lum. Avui inauguremaquesta publicació quea precs nostres ens haconcedit, i estem segursque la prosa agitada iincisiva del nostre amicserà agradosament lle-gida pels lectors de lanostra publicació. .

Tot el llibre són im-pressions i comentarissobre anècdotes de lavida artística, i toteselles vibren d'un realis-me i d'un normalismeagut i interessant. Laimpressió rebuda da-vant els mestres de lapintura, el seu recordpersonal, croquis de lavida de París, momentsde la vida artística bar-celonina, comentaris es-piritualíssims sobreel moment passatger,

xant Sa gol. — Un Greco a can Plan-diura. — Regogos i el seu temps.

—El 11 useu de Nàpols. — La VillaAdriana. — Records de Roma. —Ber-lin és un jardí. — Els alemanys s'lzi/ixen. — Fra Angèlic Unic. — Ve-làzquez a Roma. — El Greco passa aBarcelona. — Venècia acadèmica.

—Per Rubens Dresde.Heu's aqui uns capítols del ]libre:

En Picasso cm la el retrat

Demà al matí, em digué en Picas-so, passeu pel taller i faré el vostreretrat. A les onze, hora convingudajo entrava al taller d'en Picasso.Constava el taller de dues cambresdel seu domicili particular del carrerde La Boetïe, esplèndid estudi, gran,ben orientat, amb dos- balcons sobreel carrer. Jo ja 1'havía visitat altresvegades i sempre m'havia fet la ma-teixa impressió desconcertant. Eltaller era ple, quasi atapeït d'ob-jectes diversos barrejats amb undesordre esfereïdor. A Paris, ciutatde la bella ordenació, ulla de lesciutats importants més ordenadesdel món, que ha aconseguit equili-brar la relació d'uns edificis amb al-tres, aquest taller d'en Picasso sor-prenia i era una demostració delsgustos nómades del pintor. Telesamb bastidor, teles enrotllades, bas-tidors sensa tela, marcs, esculturesd'art negre, mobles estranys, ni an-tics ni moderns, com de guardarroba,d'un caràcter indefinit. Recordo unabanqueta de llistons rodons i negresamb respatller circular vorejat depassamaneria amb madroños i queen Picasso dibuixà molt sovint en elsseus retrats. També una cadira debraços folrada amb punt de canamàsd'un gust fort i barbre. Per les pa-rets les pintures eren: un paisatgede Corot, des d'en Rousseau dit e1donanier, un retrat de dona i unacomposició allegòrica; les nacionsfestejant l'arribada d'un personatge,amb un fons de banderes que llavors,l'any 1920, acabada la gran guerra,semblaba d'actualitat per tal ques'hi trobaben representades gairebétotes les potències europees. Tambéuna aquarel •la d'en Cézanne i Picas-so, molts Picasso. Teles cubistes ialtres que no ho eren, estudis magní-fics, singularment un retrat de donai unes mans que tenien tota la finesade la bona pintura italiana. Llavorsvaig recordar-me que un pintor suecem sostenia, un dia, que en Picasso

era italià. —No cal sinóveure aquests dibuixos,em dèia, mostrant-meun de molts italianit-zants, i a més el seunom. — .lo vaig con-testar-li que era mala-gueny, andalús i espa-nyol, li vaig retreurealtres dibuixos i el seuprimer nom de Ruiz.Convinguérem que eramig espanyol deseen-dent de Zurbaran i migitalià descendent dePietro de la Francesca,passant naturalmentper... (aquí el lector su-posi les personalitatsque cregui convenient,que seran més com mésconegui en extensiól'obra d'en Picasso) i ésque en aquest estupendsegle en que vivim pot-ser la única manera d'és-ser original consisteix atenir la força d'haverpassat per tothom.Aquesta es la gràcia i elpoder del gran Picasso.

records de viatges a Roma, a Nà-pols, a Venècia, a Alemanya, a Fran-ça; notes sobre les nostres collec-cions i comentaris sobre els nos-tres artistes. En fi, un llibre ani-mat d'actualitat i de pensamentssobre homes, obres i coses diverses;de Picasso a Fra Angèlic, de Velàz-quez a Meunier, en Mir i en Nonell,etcètera, etc.

Millor que un comentari, donaràidea del que és el llibre el sumaridels seus capítols, que reproduïm acontinuació:

L'ombra de Corot. —En Picassoem fa el retrat. — L'evolució del gustele Madume X. — E1 model de Renoir.— A propòsit de Cézanne. — Els es-lrangers de París. — Em proposencrear una escola. — E1 cajè Nepler.-L'Inglwlu i l'extrem Orient. — Es-cola de Badalona. — Un grec i el«Papitus dels bons temps. —L'ar-quileclura dels Estais Unils. — Ladona i les modes. — El taller d'enMeunier a Anvers. —En Mir visitaa en Non ell. — Còpies al Louure. —En Nogués, gran home. — El mar-

En el seu taller hi havia aquelldia els músics Erick Satie i 1'Stra-winsky, el primer s'en anava, el segonposava per un retrat; el de ErickSatie acabava de firmar-lo en Picas-so. Era un dibuix de línies seques,dures, però d'una gran semblança.— «Esto es lo de menos»—. Va diren Picasso; l'Erick Satie repetí elmateix i jo per no insistir vaig dirque realment, que un retrat s'assem-blés a l'original no era pas cap in-convenient.

Jo no tenia cap idea del talent delmúsic Erick Satie, sabia el seu pres-tigi i la seva fama d'innovador de jafeia molts anys. El seu «Estudi enforma de pera» amb l'anotació de«pas trop cuit» no s'oblida fàcilment;també En Miquel Utrillo m'en haviaensenyat un curiós retrat d'en Casasfet feia molts anys quan tots doseren joves. Jo hauria volgut pregun-tar moltes coses a l'Erick Satie, peròno podia ésser i vaig limitar-me aunes paraules de compliment. Du-rant aquest temps Strawinsky «po-saya» molt seriosament. En Picassoli dèia que podia enraonar però ellsemblava témer que parlant des-compondria la «pose». L'Strawinskyaquells dies era l'home del dia, al'opera es representaven cada nitla Petrouchka, l'Ocell de. Foc i altresballets. Jo vaig suposar que Stra-winsky tindria trenta cinc o trenta

-set anys i si no arribo a saber qui eral'hauria pres a la lleugera per und'aquests homes elegants que es

'troven a can Cook a l'oficina deParís o de Londres. Al mateix tempsem semblà que podia atribuir-se-lila fesomia característica dels jueus.En Picasso dibuixava; jo no veia elseu treball, però sentia com ratllavad'una manera tremenda el dibuix.El seu llapis diríeu que s'enfonsavaen el taulell atravessant el paper..Jo esperava tanda, llegint en un recó.En Picasso digué — «esto parece unabarbería; ahora termino con ese yvoy por el tuyo».—. Al cap de pocsmoments el retrat de Strawinskyestava acabat al temps que jo li deia

les grans admiracions que havia des-pertat a casa nostra. E1 retrat deStrawinsky era un manyoc de lesseves faccions, tot era colossal, elnas, els ulls, la boca i el silló, el terri-ble sillonet de llistons rodons i llus-trosos. Strawinsky deia sorprès «Trèsinteressant» — que és el que es diua París i a tot arreu del món per nocomprometre's.

I, m'arribà el torn. El llapis crudeli premiós martiritzava el paper nova-ment. En Picasso em mirava amb laseva mirada fixa, penetrant, hipnò-tica. Jo em preguntava quina orien-tació pendria el meu retrat. Tendèn-cia Ingres? No, les ratlles eren massavives, eren contundents; tendènciaelefantiàsica, que era la iniciada perPicasso en aquella època? Així m'hofeia creure el retrat adés acaba't deStrawinsky. Jo en recordava un quedel gran músic en publicà La Publi-cidad l'any 1916, realitzat amb unagran simplicitat de línies quasi geo-mètriques que en aquells momentspodia computar d'una gran semblan-ça. Aquell va ésser el retrat d'unhome elegant i distingit, el d'avui,no, el d'avui era d'un caràcter cruelaixí com del jueu Shilok.

Amb aquestes consideracions, jorestava immòbil, tant, .que en Picassom'agraí la formalitat de model. Eldibuix estava llest. Amb pocs mo-ments damunt d'un paper blanc perobra i gràcia d'aquesta cosa mara-vellosa que és el talent de l'homeapareixia un dibuix reflex meu d'unamanera tan viva i tan natural queera com un cloblement de la mevapersona.

El model de Renoir

Un dia un dels tants models del'Acadèmia em digué que als ma-tins «posava» per Renoir. Qui cone-gui els costums del món artístic deParís, sab la importància dels modelsen la vida dels pintors, la veritablecamaraderia que s'estableix entreaquestes noies que podrien dir cosesmolt divertides de la vida anecdòtica

RsnoIR. — Testa d'infant.

RI pintor Domènech Carles. Retrat alllapis per Picasso.

Jo que admiraba el talent d'Eugenid'Ors en .vaig tenir profunda satis-facció. Deien així:

«Ha mort Renoir el gran pintor.Guardem per Renoir tan sols l'admi-ració o bé la indiferència: Tinguem lavirtut de no fer comparacions ni as-sajar crítiques. Tot això no és res ifàcilment ho oblidarem davant unade les seves obres. Aqui la nostraadmiració es desbordarà. La joven-tut, la joia d'aquesta pintura fresca,espontània i graciosa ho redimeixtot. A qui no agradi l'obra de Renoirper aquestes condicions i n'ambicionid'altres, estarà en el cas d'aquellque en assaborir una fruita sent de-sitjos d'una altre distinta. Per aques-tes ànimes ambicioses no va pintarRenoir.»

D. CARLES.

LES EXPOSICIONSGaleries Dalmau. — Després del

seu, triomf a París, en Joan Colomexposa a can Dalmau una sèried'obres que li han valgut un nousuccès a Barcelona, car sota els qua-dres hi fan pampellugues els rètolsdels «adquirit ». Uns quants admi-radors han obsequiat a l'artista ambuna festa musical íntima.

Felicitem a Joan Colom i femnostre el seu èxit a la capital deFrança i l'honor de l'ingrés d'unaobra seva, al Luxemburg, adquiridapel govern francès..

Galeries Laietanes. — Es presentauna nova agrupació artística sota elnom d'Associació d'Art. Exposiciónodrida, plena de fervor, on s'ende-vina joventut. Els noms del catàlegho diuen. Entre ells, vàries pintoresque vénen a augmentar l'estol gen-til de les artistes catalanes de laplàstica.

El conjunt de l'exhibició produeixuna agradosa sensació de bona fe-bre i d'ànsies de fer coses. Algunesapareixen ja fetes, més enllà de lesprometences.

Ens plau d'anotar els noms delsexpositors, alguns dels quals és bensegur . que comptaran en el nostremón artístic: J. Amat, J. Barrene-chea, M. Camps Vicens, TeresaCondéminas, C. Davalillo, TeresaFàbregas, R. Fàbregas i Fàbregas,F. Galofre Suris, Ll. Garcia Oliver,.

U GASETA DE LES ARTS NP 51

dels pintors i escultprs de París. Emrefereixo als models d'ofici, a labona Mlle. Manzi, per exemple, que«posava» vestida de monja i que can-sada de mudar-se el vestit a l'en-trada isortida de la classe, resolguéde venir ja vestida de monja i anarquasi sempre amb aquestes santesrobes. Perquè a París els modelsd'ofici es porten el vestit de sa pro-pietat, i així hi ha les cèlebrés ma=noles dé Batiguoles i w s Hamlets deguardarroba i posa estudiada quehan estat fusellades per mig París.No parlem dels models d'ocasió,els que sols cerquen els avantatgesd'una col locació semblant a les quepoden obtenir mitjançant els anuncisde certs diaris. Entre . els veritablesmodels d'ofici de París n'hi ha quehan tingut una personalitat inte-ressant. Així Madame Suzanne Va-ládon qui va «posar» per algunesobres de Manet i que ha arribat ellamateixa a pintar coses notables.

Jo vaig encarregar al model deRenoir, de dir al gran home que unpintor de Barcelona voldria tenirl'honor de saludar-lo i visitar el scutaller. El model em digué al diasegüent que Renoir tindria moltgust en rebre la meva visita. A lesonze seria al taller,.avans anava alBosc de Bolonya a fer un passeig acavall. Però, és possible? li diguí jo,Renoir és gaire bé impedit. No,Renoir era jove encara, però llavorsaclarirem l'error. Hi havien dosRenoir com hi han a França centmil Durand, i vaig sortir de la situa-ció de la manera més correcte pos-sible.. Però, la model també haviaposat per August Renoir i va entes-tar-se a conseguir-me una entrevistaamb el vellet venerable en un delsseus viatges que feia de tard en tarddeixant Cannes per venir a París.

Per aquells temps s'estrenava a1'Opera un ballet rus d'en Picasso ino podíem faltar-hi. Jo fui invitat ala llotja d'una família amiga. Volguéuna casualitat afortunada per mi quejust a la llotja del costat fos ocupadaper un vellet que fàcilment reconeguí:era . Renoir.. L'acompanyaven algu-nes persones els posats i habillamentsde les quals eren propis de gent queviuen al camp i han perdut l'esmaciutadana. El pobre .vellet em causàuna profunda pena, tenia uns ullsensorrats que es veien brillar coml'aigua d'un pou molt fondo, un posatd'encongiment_ i una dificultat ex-trema en moure's. Les mans retortescom sarments, perdudes per sempre.Jo havia llegit que Renoir era ungran amant de la música; la sevaadmiració per Wagner, l'havia por-tat a Nàpols a fer el retrat del granmúsic, però, aquella nit el seu estatincommovible no deixava traslluircap entusiasme pel que veia i sentia.Jo vaig tenir la completa sensacióque aquell home era ja molt enllà enel camí de l'altre vida. Jo no podiaavenir-me que aquell fos l'homecreador d'una obra tan admirable detres o quatre mil teles on tot és vida,joia i optimisme. Ja no desitjavavisitar a Renoir, ja no volia encarar-me amb l'espectre dolorós del quehavia estat el Renoir d'altre tempsquan les belles teles que va pintarals quaranta anys apareixien fresquesi espontànies per obra i gràcia delseu pinzell maravellós.

Passats alguns mesos jo era a Bar-celona i els diaris de tot el mónportaren la mort de Renoir. En RomàJori, que era el director de La Publi-cidad, va dir-me que escrivís quelcomsobre el gran pintor; llavors vaig pu-blicar unes ratlles._ En Xenius vadir-me que les havia llegit i em diguéque li semblaven justes i dignes.

.-.-.-'Jfl'J

ó̀ .

u, &O zi^4 C

N.° 51

GASETA DE LES ARTS

Guillemina Gòmez, R. Guille Soler,J. Juez (Xirinius), C. Martínez Tar-rasó, Lola Masallés, A. Ribas Ribas,M. Rocamora, R. Sancho, JosepaSerravinyals, J. Soler, R. Tàrrega,M. Valls, M. Vilatobà, pintors, i Qlsescultors J. Cardellà. C. Fàbregas,M. Martí Cabrer i J. Torres • Gonzà-lez. En les arts aplicades hi haRamon Aulina (orfebre), J. Cardellà(arquetes) i Teresa Fàbregas (cuiros).

Saludem a la nova entitat alpresentar-se a la vida artística ca-talana, amb la nostra afectuosabenvinguda.

A les mateixes Galeries hi haoberta una bella exposició de pin-tura antiga de la col lecció formadaper en J. Valenciano. Obres de ca-ràcter decoratiu, distingidíssimes, al-ternen amb bells troços de pintura.Hi figuren obres d'escola espanyola- Madrid (segle xix) i Sevilla -francesa del xviii, italiana del xvi,alemanya del xlx, un quadre signatLucas, un apunt de C. Haes i unpaisatge de Vermeillet.

L'exhibició mareix l'atenció delsamateurs.

Sala Parés. - Exposa el conegutpintor D. Modest Teixidor una sèriede retrats i quadres sobre temes depaisatge. L'anomenada del senyorTeixidor, conegudíssim del públicbarceloní, ens relleva de judicar laseva pintura, de fa temps judicada,

que li lla guanyat els prestigis ambquè compta dins un sector impor-tant del públic de Barcelona aficio-nat a les coses d'art.

Exposa aquarelles 1 1111 estudiarquitectònic de Pavia el senyorD. F. Aznar. Pintura d'altres temps,correctíssimes, les aquarel • les d'Ità-

ha del expositor ens porten unrecord agradós del postfortunyisme.

El pintor J. Barreira exposa unasèrie de pintures dins les caracterís-tiques de la moderna escola caste-llana, i en les quals es reilexen lesinfluències dels mestres d'aquestaen la generació darrera.

El Sr. Martí Torrens exposa unasèrie de retrats a l'aquarel la, on elprocediment lluita per les semblancesamb heroic esforç.

Galeries Areïlas. - Exposa a lesGaleries Arelïas el pintor mossènGelabert una sèrie de paisatges.Pintura robusta, aquest artista sem-bla atret per les visions d'en Joa-quim Mir, i la seva manera tractad'acostar-se al bcn model que ésel genial artista. No sempre passaaixò, però en l'obra de mossènGelabert, el qual a estones, enca-rant-se amb la realitat, diu ambuna mena de barboteig sumptuósel que veu del paisatge.

Barboteig hem dit, i cal advertirque el barboteig no és una condicióbona. En pintura la claretat i ladecisió son mitja vida, i mossènGelabert, en qui es revela uu tem

-perament, farà bé de. penetrar lescauses de la realitat i dir-les sensebarboteigs; que si . això lograva, labona febre I la robustesa que s'en-devinen en el seu art farien el que11i manca per a comptar el seu nomentre els dels nostres bons pintors.

QUADERNS DE DIVULGACIÓ AHTISTICA DE LA GASETA DE LES ARTST - Diaecroa: JOAQUIM FOLCI-1 1 TORRES

EL TRESOR ARTÍSTIC DE G8T8LUNYflHa sortit el primer quadern dedicat a

EI Retaule dels RevenedorsHa sortit el segon quadern

Els antics vidres catalans esmaltatsFormaran aquests quaderns, en sèries.un veritable catàleg artístic monuruental

de Catalunya

Subscripcions a la col lecció "GIISET41 DE LES ï►RTS"EDITORIAL POLÍGLOTA. -PETRITXOL,8

GASETA DE LES AIITSEDITORIAL I'OLÍGLOTA. - Petritxol, S, - BARCELONA

Apareix quinzenalmentBarcelona............ 2 Ates. al mes Número solt:

Snbseripeió: Peninsnla i América 40 » l'any De l'any corrent Ptes. 1'25Altres països........ 36 » » > anterior » 2

GZTIA DE LES AIITS I D ELS ARTISTESPintors Llibreries (Fart MALMEDÉ, L. ....... , . P. GRÀCIA, 68.

BAIXERAS, DIOxís ..... CASP, 46. EDITORIAL POLÍGLOTA PETRITXOL, 8. PINACOTECA, LA ...... CORTS, 644.BENET, RAFEL .......... MUNTANER, 1, 2.011, 1.e SALA PAR S (MARAGALL) PETRITXO L, 8BIOSCA, JOAQUIM .......DIPUTACIÓ, 310.CAMINS, JOSEP ..........MALLORCA. 282,

E(litors de llibres d'art JoiersCAPI\IANY, RAMON ...... ESCUuELLEBS, 8, TALLER. EDITORIAL MUNiJ'AÑO- SUNYER, R. ........... CORTS, 660.CARLES D. CASP, 56. LA S. A . ............ PL. CATALUNYA, 9. LacadorCOLOM, JOAN........... CLARÍS, 99.DURAN CAMPS, R....... DIAGONAL, 335, TALLER. Reportatges d'art BRACONS LLUÍS ........ FOLGAROLES, 4G S. G.ESPINAL, M. A. ....... PROVENçA, 362.FERRATER, ANTONI DE . TRAVESSERA 120; S. G.

SERRA, FRANCESC ..... • SALMERON, 156, 2.on LünlparesJUNYENT, OLAGUER .... Bonavista, 22. Efectes de dibuix i pintura BIOSCA I .BOTEY ...... RBLA.CATALUNYA, 129.MALLOL, IGNASI......... P. CLARÀ.-OLOT. iUetalls d'artMAS r FONDEVILA, A. CLARÍS, 30, 3 erA4ASVILA. F• • • • • ........ PG. S. JOAN, 133. ESTUDI

TEXIDOR, MODEST ...RBLA. CATALUNYA 89.TE?IIDOR, VÍDUA E. ... RONDA SANT PERE, 16. BIOSCA T BnTEY ...... RBLA. CATALUNYA, 129.

MESTRES FÈLIX ....... DIPUTACIÓ, 289, 1 eL CORBERÓ, PERE ....... ARIBAU, 103.RAURICH, NICOLAU .... BARCELONA 24 (SARRIÀ) Antiquaris 1[irnHsRINCON, VIGENTS ...... PETRITXOL, 14. COSTACARVAJAL ...... CALL, 28, PRAL. CAMALÓ, SUCCESSORS DE. I.ÀURIA 9.

P lntor8 (lC retaules MARIA .. .PIETAT, 10 DAR. a CATEO.T^OI11C9 7IlO /lCrn9

SABATÉ̀ PASTOR, BON. ° PLAÇA LETAMENDI, 34. OUER FARRÉS, Fn..° ... PALLA. 27. 5 BADRINAS, A. ......... NEPTÚ, 2 (GRÀCIA).VALENCIANO, J. ...... CORRÍBIA, 2. Papers pintatsDiapositives d'art per a projecció

Catifes (.Manufactura) GUASCH, FILL DE JOSEP. RAURICIT, 8. COL LECCIONS AESLA.. ALDANA, 3, ENT. SALVIA, FILLS DE SALV... PORTAL DE L'ÁNGRL, 4AYMAT, TOMÀS .........RIUS I TAULET, 21 (SANT

Dibuixant (le pllAllil • iflt CUGAT DEL VALLÈS).GALÍ, F. (Agent de A. Tronc. Paris) P. DE GRÀCIA, 59, ENT., 2.°

Parquets (fàbriques)RASTÚS• OUERALTÓ I C.°VALENTINES ISIDRE... R. Castelar, 22 TARRAGONA. SANTA Er.ENA. 4 T 6

Cer:i mica d'art CASAS, VÍDUA DE F. ... DIPUTACIÓ, 119-121. Dibuixants-pintors

GUARDIOLA JOsEl'..... MOZART, 6, ler, 2 . a Pedra artificialCARDUNETSALESANDRE DIPUTAmÓ, 235, 2.on, l. a MINGUELL, JOAN ...... PARÍS, 209.Construcció i decoració

Escultors BASTÚS, QUERALTÓ I Ca. STA. ELENA, 4 16.I'Intors decoradors

CLARASÓ, ENRIC ....... GRANADOS, TORRA SANT CASALS PEYPOCH, J.... ROGER DE FLOR, 164.FRANCESC (SARRIÀ). Constructors d'obres COROMINAS, MANUET.... ASTÚRIES, 14)GRÀCIA .

TOLOSA, AURELI........ PL. LETAMENDr, 29. LLIMONA JOSEP ....... DIAGONAL, 410.MARÉS, FREDERIC ......MALLORCA, 184, INTERIOR

OLIVA MALLOL .... . RDA. S. PERE, 48,2.01', 2.° TRUJOLS BLEY, JOAN ..SANT GERVnsr, 14 (S. G.)MARTORELL, SALVADOR ENRIC GRANADOS, 120. CONSTRUCCIONS TEKTON. VIA LAIETANA, 40, ENT. Plateries d'artOTERO, JAUME .......... ARAGÓ, 329. Ebenistes JENSEN, GEORG......... PASSEIG DE GRÀCIA 90VILADOMAT I MASSANES, JOSEP SARDANYOLA.

BUSQUETS, JOAN ...... P. GRÀCIA, 36. Reproduccions artístiquesDecoració HOMAR• G . ............ CANUDA, 4.

ORRI, FREDEBTC ........ ARIBAU. 226. .. • ROGER DE FLOR, 162.PR U,LTOMÀS ...ç

.. , ,CONSELL DE CENT, 368.LENA, S. A. ...... PL. ANTONI LGPEZ, 15, 3.er, 2.° REIG I BERNET, LLUÍS.. ENRIC GRANADOS, 21. RENART, .I. ........... DIPUTACIÓ, 271.

Decoradors VAYREDA RAIMOND... BORRELL I DIPUTACIÓ, 111

BADRINAS A. ......... NEPTÚ, 2 (GRÀCIA). Escultors decoradors TapisseriesBLANCO BAÑERES H... CALL. 21.

CASA »ARTS" . , , , , , , , , , , SALMERON, 6 1 8. SOLER, FRANCESC ...... ARIBAU, 224 INTERIOR. GALÍ, F. (Agent de A. Tronc. París) P. DE GRÀCIA, 59, ENT., 2.°LLONGUERAS, JAUME ..RDA. S PERE, 36, 3.er, 1.°MARCO, SANTIAGO ...... ARAGÓ, 280. Escultura religiosa TapissersPALAU, JOSEP ..........MALLORCA, 313.PARCERISAS I C. ......E. GRANADOS. 90 CAMPS ARNAU, J. I<L°... MONTSENY, 77 (GRÀCIA).'

GILABERT. JOSEP ......PASSEIG DE GRÀCIA, 114LLOSA, PERFECTE........ BALMES, 128, TENDA.

RIGOL, RAiION ......... ROSSELLÓ, 168. Fusteries artístiques Tapissos (Manufactura)Projectistes (le jardins CASAS VÍDUA DE F. ... DIPUTACIÓ, 119-121.

TARRAGÓ, ENRIC....... CONSELL DE CENT, 283.AYMAT, TOMÀS .........RIUS I TAULET, 21 (SANT

LLIMONA BENET, RAFEL BALDLES, 19, 2. 011 , 2.°I CUGAT DEL VALLÈS). RIGOL ARTUR ............ PL. TETUÁN, 18, TENDA. Galeries d'exposicions Vidres d'art

^eadèmies de dibuix i pintura AREÑAS ............... CORTS, 670. CAMALÓ, SUCCESSORS DE. LÀURIA. 9.GALERIES DALMAU... P. GRÀCIA, 62. GRANELL I C.°......... ENRIC GRANADOS, 46.

BAIXAS ............... PI, 1, 1.e r GALERIES LAIETANES. CORTS, 613. RIGALT, BULBENA 1 C.° CASANOVA, 32.

Jaume Mercadé

JOIER

Pass¢ig de Gràcia, 46 BARCEIOII

1-Irt x Marcs

A íØ. Presents

Sala Parés

Petritxol, 5 Telèf. 3523 R.

Casa fundada l'any 1840

MOBLES ARTÏSTICS DECORACIÓOBJECTES PER A PRESENT

Exposició, Despatx i Tallers:Passeig de Gràcia, 36 = Tel. 5314 A. = Barcelona

8 GASETA DE LES ARTS N.°51

A+ BADRINASM®JBLES MODERNS

NEPITU, 2 i D. RIZAL 3 ARCIELONA (6)

Mobles'3.Hom i r Lámpar¢s

q ecaracÏó

Canuda, !3 B^IR@ELOíNll .- Antiguitats o

ERONZES D'ARTFE 1RETERIA 1 METALLS PER A OBRESL AMPARESINSTAL'LACIONS AIGUA 1 GAS

BIOSCA& BOTEM, s. i,

VENDES: TALLERS:

8am g la Catalunya, 129 Hager de Flor, 189Telèfon 1228 G. Telèfon 1005 G.

Ol^w rllallil©il

Constructor d'obresIlllllllllllllllli!Illü IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII

DESPATX:

RONDA SANT PERE, 48, 2. DD, 2.°

i ELEF. 1620 S. P.

MAGATZEM: PORTAT. NOU, 552

BARCELONA

LA PINACOTCAGASPÀ E3f1ATJe5

.+ .s MARCS 1 GRAVATS .s y

EXP06ICIONS PERMANENTS

Corn, 644 Imo-. e G..,i. T,ldon 5045 A.

BARCELONA

FILL DE

MIQUELMATEU

FERROS, ACERS, MAQUINARIA

BARCELONA, VALENCIA, BILBAO, MADRID,NEW-YORK

Cor)strucciops J'\obiliari

DECORACIÓ

Parcerisas i ca

— Fusteria mecànicaFàbrica de parquet=duela

Enric Granados, go Telèf. 2570 A.

ANTIGUITATS

D'ART

Cali 28 PRAL.

CARRER FERNANDOIIIIIIIIIIINIIIIIIIIIII

(CARRE ST. JAUME)

BARCELONA

Historia del Arte

per J. Pisoan (segona edició)

Aquesta obra que es pot dir la millor i més completa dintre delseu estil, inclou tots els descobriments moderns en Història,Arqueologia i Crítica, té tres volums, que tracten respectivament,dels pobles primitius, de l'edat mitjana, del renaixement i fins al'art modern. És una obra molt profitosa per a tots aquells que

desitgin ampliar sa cultura artística.

SftLVftT EDITORES S, ft, 41, Carrer de Mallorca, 49t g' BARCELONA g'

I `L `s IllI ')

~'pC4 oeOISTn►0*

LONES, LONETES, LLANETESI ALTRES TEIXITS

'TOLDOS, VELAM, BANDERESI SIMILARS

TENDES DE CAMPANYADE DIFERENTS MODELS

CONFECCIÓ DE TOTA CLASSE

DE TREBALLS DEL RAM

G. ESTAFÉPASSEIG DE SANT JOAN, NÚM. 8

TELèE. 203 -5. 1'.

BARCELONA

ANTIGA CASA A. OLIVA

T. Príu MarínéTaller de daurats Altars Imatges

Decoració i reproducció en pastad'objectes d'art antic i modernCasa especial per a la restauració

de retaules antics

Consell de Cent, 368 TELèF. 2002 s. P.(entre Bruch i Girona) BARCELONA

LA BASÍLICA

COMPRA I VENDADE

Antiguitats

,^^ :Exposicions

Pietat 6 Basilio jYebot

BARCELONA

111

JOIER

TEL. 813 – s.P. GRANVIA, 660

BARC E LONA

CASA FUNDADA L'ANY I835

MOBLES ARTÍSTICS

DE ROTEN (JONC

FÁBRICA:

Passeig de Gràcia, 115

BARCELONA

ARTS GRÁEIQUES, S. A., SUCCESSORS D'HENRICH I .C: —BARCELONA