fulls de l'encara núm. 3

8/8/2019 Fulls de l'Encara nm. 3

1/16

gener de 2008 nmero 3

Els encares prxims

encara adv. Denota que en tal moment una cosa continua tenint lloc. Amb

negaci, denota que en tal moment una cosa no ha tingut ja lloc. Diccionari de laLlengua Catalana. Institut dEstudis Catalans.

Encara no hi haur illusi pera les eleccions Encara anirema votar Encara no hi ha prouraons per no anar a votarEncara votarem per conviccidemocrtica Encara no

podrem votar en clau catalanaEncara hi ha raons per votaren blanc Encara no hi haraons per no votar en blancEncara sortiran detractors delvot en blanc Encara nodesvirtuaran el vot en blancEncara tenim encares Encarano ens prendran els encares

Lencara de Josep Maria TerricabrasNosaltres no tenim encara capcontencis amb ning. Nosaltresnoms volem el que s nostre i que ladictadura ens va robar. I ho volem deseguida, que sempre ser massa tard.

Si aix continus aix, per, s segurque tindrem contencis. Perqu lapacincia democrtica tamb es potacabar. Per aix s precisamentdemocrtica.

(Extret de La Naci Catalana diuPROU, volem tots els papers!,de Josep Maria Terricabras)


2/16

2

SUMARI

OPINI

Les qestions dEstat a Catalunya i el Tribunal Constitucional --II..................................................3Ramon Vila-Abadal

La Naci Catalana diu PROU, volem tots els papers!...................................................................7Josep Maria Terricabras

Entorn de sistemes electorals a Catalunya....................................................................................11Jordi Bosser

INFORMACIONS...........................................................................................................................16

- Tractament informatiu dels mitjans de comunicaci amb motiu de la manifestaci de l1-D

Les opinions expressades en aquestes pgines pertanyen als seus autors.

Rocafort 242 bis, 1er- 08029 BARCELONAtel 93 444 38 05c.e.: [email protected].: www.novesbasesdemanresa.bloc.cat

El nostre treball consisteix en una suma desforos orientats a aconseguir que el poble delsPasos Catalans arribi collectivament, i cadascun dels seus membres ho faci individualment, aassumir que s de natura inalienable el dret que tenim a la sobirania; orientats a aconseguir quecadascun de nosaltres narribi a estar convenut, que tenim aquest dret, i que s inalienable.

Enric Casassas i Sim, President de lANBM (1992-1999)

D.L. 12948 2007


3/16

3

OPINI

Les qestions dEstat a Catalunya i el Tribunal Constitucional II

Ramon Vila-Abadal

Les divergncies fonamentals entre els catalans en la relaci Catalunya-Espanya es tornen a manifestar en les actituds que ja sendevina queprendran els partits en el cas de la retallada de lEstatut per part del TC:

El PPC les acceptar amb gran alegria. Si ha anat ja contra la proposicidEstatut que ha fet el Parlament, s fcil de suposar que estar dacordque sigui anullada. Em sembla que ICV no ha manifestat, fins ara, gran

cosa. Per s enraonat de suposar que acceptar all que determiniZapatero a Madrid, i el PSC-PSOE a Catalunya. Aquests tamb hoacceptaran, tot i que la Generalitat ha intentat, sense xit, quepredominessin els magistrats progressistes entre els que shan depronunciar sobre lEstatut. Ara, s molt possible que procurin de millorarcerts aspectes dall que quedi, fent gestions oportunes amb el governamic de Madrid.

Pasqual Maragall, desprs dhaver proclamat a Sant Jaume deFrontany que amb lEstatut lestat espanyol queda residual, ara ens diu no s si a causa del TC o pel mateix redactat que examina aquest tribunal- que no valia la pena tot lesfor fet pel nou Estatut. Que all que calia eramodificar la Constituci. I com que no hem pogut fer aix, noms ensqueda la conllevncia amb els altres espanyols. (Deu haver de dir-se aix,

ja que ha dit moltes vegades que els catalans som espanyols).ERC s que ha manifestat que en cas de retallada haur de promoure

la via sobiranista. No s perqu ERC, si es creu de deb que s un partitindependentista, ha desperar el fracs de lEstatut per a promoure aquestavia. Ni lEstatut tal com ha estat redactat finalment, ni el que pugui quedardesprs de la retallada, t gran cosa a veure amb la via sobiranista. Per tantaquesta via ja lhauria hagut de promoure des del moment que es vadeclarar independentista, ja en temps de Colom i de Rahola. Per, perdesgrcia, ja estem acostumats als embolics que fa ERC, com per a

justificar la seva aportaci, totalment necessria, per a la constituci delsdos governs tripartits. Tota la falrnia que es varen inventar dient quelhoritz de lautogovern de Catalunya era el mateix per a CiU que per alPSC, no crec que se la cregui ning, ni tan sols alguns dels seus votants.I, tal com ells deien, havien escollit fer un govern que busqus la cohesisocial i no un altre que busqus la cohesi nacional. Sort que en aquest

partit encara hi queden en Carretero i els seus. I no s si encara lHeribertBarrera en forma part.


4/16

4

CiU proclama que en el cas de la retallada caldr tornar a lEstatutdel 30 de setembre. No acabo dentendre qu volen dir. No crec quesiguin tan innocents de creure que si hi ha la retallada, milloraran les

condicions que varen portar el Sr. Mas a acceptar la retallada del PSOEque li va proposar el Sr Zapatero. Potser s una altra confusi com la delSr. Puig entre referndum i exercici del dret a lautodeterminaci.

A part dels partits, tamb em vull referir a lopini de dos militants dedeb del nacionalisme. En Salvador Cards, referint-se al gran actedexpressi nacionalista promogut per en Jordi Porta al davant dmniumCultural, i parlant del molt bon discurs den Jordi, diu: El discurs de JordiPorta era irrebatible. El signaria tot, menys cinc lnies per: les que feiaservir per reclamar que, si no cabem a la Constituci, es canvi peracomodar-la a la voluntat del poble de Catalunya. Personalment, a horesdara, em sembla una prdua de temps voler dir als espanyols com ha deser la seva Constituci. Estic dacord amb all que diu en Cards, i amb lareferncia al magnfic discurs den Jordi Porta. Per tamb hi faria unaesmena per tal de poder subscriurels tots dos.

Parlen duna qesti bsica per a Catalunya, ja que fan referncia a lesseves relacions amb Espanya. I toquen all que sha dit sovint. Que s unatradici del catalanisme poltic voler intervenir en la poltica espanyola per

tal que els catalans ens hi trobem cmodes. I aquesta intervenci demanaque fem pedagogia a Espanya. Com que precisament es tracta duna partde la qesti dEstat; probablement la ms important per Catalunya, vulldir-hi la meva. Crec que s cert aix que es diu sobre la tradici delcatalanisme poltic. Per tamb crec que la manera com sha fet esttotalment equivocada.

Pel que fa a la pedagogia, si volem anar a explicar-los qu som i quvoldrem ser, i ells ho volen saber, no farem cap mal. Ms aviat farem un

b. Ara, si la pedagogia ha de ser per tal que aprenguin com ha de ser icomportar-se la naci, s un greu error, i una intromissi ofensiva. I elmateix cal dir si volem influir en la seva poltica de cara a fer-la comnosaltres creiem. Com podem nosaltres donar llions teriques iprctiques a una naci que ha demostrat durant tant de temps i en tantesadversitats la seva cohesi nacional en qu es recolza el seu estat?Nosaltres, que fa tant de temps que no hem tingut estat (i en el sentit msmodern no lhem tingut mai), i que en cada pas que fem demostrem lanostra falta de cohesi nacional. Noms a ttol dexemple, recordem el

crit majoritari a les Rambles de Barcelona en ser proclamada la Repblica:Visca en Maci, que s molt catal! Mori en Camb, que s un gran


5/16

5cabr!. Ja aleshores consagrvem un catalanisme (que sortosament haviatriomfat), i en condemnvem un altre. Recordem, duna altra banda, lesdarreres contrarietats que hagut de sofrir la naci espanyola, i que hanestat superades:

Ja a finals del XVIII, la Guerra Gran. Ja al XIX, la Guerra del Francs.Segueix la Guerra dels Malcontents. Vnen desprs les Guerres delsCarlins. I entretant hi ha els canvis de rgim poltic a lEstat: liberals iconservadors. I fins la revoluci del 68, amb canvis de dinastia, i demonarquia per repblica. Al final de tot aix, la restauraci de lamonarquia. En el XX, una dictadura amb monarquia. Liquidaci de lamonarquia i proclamaci de la repblica. Desprs, una guerra civil quedivideix durant un temps la naci espanyola en dos estats. I la divisi acaba

amb una dictadura que comet crims de tota mena. Crims fsics i crimsculturals. I desprs, aprofitant que el dictador mor al llit, sinstalla unamonarquia constitucional que duna manera relativament rpidaaconsegueix una homologaci, en els diferents aspectes de la societat, ambels estats-naci occidentals. Aix, persistint o no els temes de Castillamiserable... i espaolito que viene al mundo...

Em sembla que tot aix s suficient per a justificar lerror i lofensa quecometem els catalans en voler ensenyar als espanyols com ha de fer lapoltica. I ms gran encara quan pretenem modificar-los. Ells tenen msclar all que volen com a naci, i quines sn les prioritats de la seva naci iEstat. s all de antes roja que rota de Calvo Sotelo. O b all deNegrn abans de consentir campanyes nacionalistes que ens porten adesmembraments, que no admeto de cap manera, cediria el pas aFranco... (Traducci de Gregori Mir a Aturar la guerra, de ZugazagoitiaGuerra i vicissituds dels espanyols p.252). I finalment, la tan benencertada manifestaci dall que volen els espanyols: La Constitucin sefundamenta en la indisoluble unidad de la Nacin espaola. Quin drettenim els catalans dintervenir per a modificar la poltica espanyola per tal

de trobar-nos b dins del seu Estat? Si els catalans volen ser tambespanyols com a naci, com a Estat, o el que sigui crec que ms aviatshan dadaptar a la poltica dels espanyols. Ells sn molts ms, i fa anys quefan la poltica que ells creuen. Qui som nosaltres per a fer-los modificar laseva manera de ser? Qu s all que pretenem presentar en la propostadEstatut feta pel Parlament? Certament que ens agradava molt o fora(depn de quina visi tenim de la nostra possible sobirania). Per elsespanyols, conscients que la nostra proposta, si es complia ntegrament,feia canviar la poltica espanyola segons la seva visi, no la varen acceptar.

La llei orgnica espanyola que varen aprovar les seves Corts difereix


6/16

6enormement dall que propos el Parlament. I encara hi ha espanyols queni aix els agrada. I per aix, dacord amb les seves lleis, han presentat unadenncia al TC. Aquest fet demostra ben clarament que el cmodeencaix (en aquest cas representat per la proposta del Parlament) dins de

lEstat espanyol, resulta incmode per als espanyols. Per tant, no podemtenir un cmode encaix amb una altra naci a la qual aquest encaix fa estarincmoda. Si ells estan incmodes, tamb ho estarem nosaltres encaixantamb una gent que est incmoda amb nosaltres. El mateix passaria amb laconversi de lEstat espanyol en un Estat Federal de deb. Si ells ja entenen prou, i per a alguns massa, amb la mera descentralitzaciadministrativa de lEstado de las Autonomas, com podem pretendre queels agradi un Estat federal?

Ara b, com a catalans hem dintervenir tant com poguem en la polticaespanyola mentre siguem una colnia dEspanya. Per tal de mirar depalliar els mals que ens vnen de la metrpoli, i mirar dobtenir-ne tantsbns materials i culturals com poguem. Aquesta intervenci noms espodr aturar quan deixem de ser colnia dells. Sigui perqu ens nhempogut separar (la meva utopia), sigui perqu ens han integrat tant, que jaformem part de la metrpoli.

Ja s que tot aix que he escrit pot fer semblar que sc un llepafils. Potsers que ho sc. Els que em vulguin llegir ja ho diran. Per haig de seguirpensant tal com penso. Si no s que veig, o em fan veure, que hi ha unaaltra opci millor. Ja que no crec que la sinceritat sigui cap garantiadencertar-la o equivocar-se. El que cal s encertar-la. Tamb veig que jotamb discrepo de molts catalans en all que lamento. S que la mevaopci separatista s minoritria entre els nacionalistes, i ms minoritriaentre els catalanistes, i no cal dir entre els catalans.

Ara, crec que la meva opci utpica no mimpediria de collaborar de moltbon grat en una acci entre els catalanistes, i fins i tot noms entre els

nacionalistes, com per exemple tot all que contenia la proposta dEstatutdel nostre Parlament, aprovada majoritriament. La meva utopia emserviria com a nord i com a pedra de toc per a veure si all que ensproposem o fem realment ens porta a enfortir i engrandir la nostra naci.

Crec que de totes maneres intentar fer all que diu lHeribert Barrera enel seu lcid article Satellitzaci i eutansia: Continuar fent meva ladivisa daquell tena lluitador contra els espanyols que fou Guillem elTaciturn: no cal esperar per emprendre, ni reeixir per perseverar.


7/16

7

Manifest llegit al Palau Sant Jordi, de Barcelona, el 21 doctubre

del 2007, durant lacte La Naci Catalana diu PROU, volem

tots els papers!

Josep Maria Terricabras

Amics,

En nom de la Comissi de la Dignitat, grcies per haver vingut. A totsvosaltres i a tots els que ens han recolzat durant aquests anys per queavui no han pogut venir, grcies per aquesta demostraci de dignitatnacional. Volem tornar a fer un agrament especial a totes les personalitatsestrangeres que, escandalitzades davant aquest atemptat histric, ens han

recolzat sempre pblicament. I tamb a totes aquelles persones que, senseser catalanes dorigen, en unir la seva veu a la nostra han volgut defensar laseva dignitat i la nostra.

Perqu s per dignitat que reclamem el retorn dels papers. s per dignitatque som aqu. S, el lema que ens aplega avui, La Naci Catalana diuPROU, volem tots els papers, la primera cosa que vol expressar s lanostra dignitat com a poble, una dignitat que repetidament sha volguttrepitjar, sense aconseguir-ho mai. s sempre lagressor, linjuriador, o elseu cmplice, aquell que perd la dignitat, perqu actua indignament.Nosaltres, en canvi, no anem contra ning, absolutament contra ning.Tampoc volem, per, que sens ataqui injustament i sobretot que escontinu avui amb un atac que va comenar la dictadura. Aix no hopodem permetre. Senzillament, per dignitat.

La histria dels retorn dels papers que sn a Salamanca s tan llarga, tandramtica, sovint tan esperpntica, que ens nhem cansat. Ja est b! Ja nhiha prou! Volem tots els papers, i els volem de seguida. Per qu? Doncs,senzillament, perqu sn nostres, perqu van ser robats a les nostres

institucions, a les nostres organitzacions, a centenars i milers departiculars de tota la naci. Perqu, a ms, aquests papers van servir perespiar, perseguir, empresonar, torturar i assassinar molts compatriotes.

Com pot ser que al cap de gaireb setanta anys de la llei franquistadincautaci i de gaireb trenta anys de constituci espanyola, lEstat nohagi demanat perd, com ha passat arreu del mn en casos semblants?Com pot ser que no shagi afanyat a reparar el mal fet, ni que sigui tornantsimplement papers que no li pertanyen, papers que no t dret de

conservar i, de fet, ni tan sols de mirar? Com pot ser? Haurem de dubtarde lesperit democrtic del nou Estat espanyol? Haurem de dubtar del seu


8/16

8respecte pels drets humans? No s aquesta una qesti dhumanitat i demoral democrtica? Doncs, PROU, volem tots els papers!

Alg dir que ni tan sols no es tracta duna qesti dhumanitat i de moral,

sin que s una qesti de legalitat, i que precisament el govern espanyolja ha fet una llei de retorn, ja ha posat les bases per al retorn, que fins i totja ha retornat uns quants centenars de caixes. Certament, s sobretot unaqesti de legalitat; certament, ja shan retornat algunes caixes i hi ha unallei. Per, justament daqu prov la nostra crtica ms inapellable: per quel govern espanyol no compleix la seva prpia llei en aquesta qesti? I,certament, no la compleix.

Ha comenat per no complir ni la primera operaci retorn que es va fer a

comenaments del 2006, aviat far dos anys: llavors, daquell conjunt delligalls inventariats el 1982, sen van retenir 7 a Salamanca. Al cap de poc,laAudiencia Nacionalva ordenar que tamb es tornessin aquells set lligalls. Iaix, encara no sha fet.

El govern espanyol ha continuat per no complir la llei de 17 de novembredel 2005, aviat far tamb dos anys. Abans, per, dassenyalarlincompliment, no haurem de dir que s increble que, trenta anys desprsde la mort del dictador, shagus de fer encara una llei per retornar unspapers incautats illegalment? S, illegalment. Entendre aix s el punt claude tot plegat. I un dels problemes ms greus de la democrcia espanyolas que no ha considerat el franquisme com un parntesi dillegalitat sincom un perode de legalitat, diferent de la nostra, per igualment legal.Aix sol ja repugna a qualsevol conscincia democrtica, almenys aconscincies democrtiques a Alemanya, Itlia, Portugal, lArgentina o Xile,per exemple. Es veu, per que, a Espanya, les coses no funcionen igual i sben clar que, almenys en aquest cas, no funcionen pas millor.

Aquesta llei del 2005 ja va venir desprs dun acord del Congreso de losDiputados de 18 de maig del 2004, en qu sinstava el govern espanyol ainiciar un dileg amb el de la Generalitat per, literalment, resoldre elcontencis plantejat. Per, quin contencis? Com pot ser que, endemocrcia, es consideri que la reclamaci dun espoli fet durant ladictadura genera un contencis? No s el mn a linrevs aix?Certament, s el mn a linrevs, perqu s el mn que el franquisme vacapgirar i que, almenys en aix, continua encara capgirat. El que shaviadhaver fet era retornar-ho tot a la seva posici original, tornar-ho tot -papers inclosos- a la legalitat perduda. I fer-ho de forma immediata. Si un

decret de Franco va espoliar els ciutadans de documents i pertinencesseves, un decret de la democrcia havia dhaver reparat de cop la


9/16

9injustcia. Es vol fer veure que ara ss ms legal, que se segueixen elspassos i trmits que la dictadura no va seguir: no s cert, perqu ara espren la dictadura com a norma de legalitat i es fan trmits respectantaquella illegalitat, s a dir, es converteix en legal aquella illegalitat. No

calia, doncs, fer una llei, per la tenim. Almenys la llei reconeix el dret delGovern de Catalunya de recuperar el seu patrimoni histric. I, segons lallei, s tamb el Govern catal qui, des de la legitimitat de ser el nostregovern ja en temps de la Repblica, s ara competent per rebre tots elspapers catalans i per encarregar-se de restituir-los als seus legtimspropietaris.

Malgrat, per, tots aquests reconeixements, la llei tampoc no es compleix.I la llei sha de complir. Perqu ja es va crear la Comissi Mixta prevista. I

tamb una comissi tcnica per validar la identificaci de dos milions dedocuments, comissi que va acabar la seva feina fa un any. Des de llavors,per, el Ministeri no sha volgut reunir amb la Generalitat ni ha volgutatendre el Conseller de Cultura, amb qui tenia lobligaci, per llei, dereunir-se, perqu al cap de tres mesos de la seva identificaci daix, jaen fa nou-, els documents havien de ser retornats als seus legtimspropietaris. Aquest s un tracte de menyspreu inacceptable envers elGovern de Catalunya. Sorprenentment, quan se li reclama el complimentde la llei, el senyor Ministre de Cultura espanyol diu que s ell qui la volcomplir i no pas els qui reclamem el retorn dels papers, perqu per aix,primer sha de crear un Centro Documental de la Memoria Histrica i quellavors ja es far la resta. El ministre sequivoca almenys dues vegadesms: primer, perqu la llei li mana que cre aquest Centro en el terminidun any de lentrada en vigor de la llei, i encara no ho ha fet, al cap degaireb dos anys; segon, perqu la llei dna terminis per al retorn delspapers i en cap cas, en cap cas, no els connecta amb la creaci daquellCentro. s el ministre qui fa aquesta connexi, i si la fa de bona fe, la fa perignorncia de la llei. Per nosaltres no tenim cap culpa dels errors delministre i dels incompliments del govern espanyol. Sobretot no en tenen

cap culpa les vctimes de la dictadura que shan trobat anys i panys senseprotecci legal i que ara es troben amb una llei que tampoc no elsprotegeix, perqu no saplica. Es troben, doncs, altre cop desprotegits.Una democrcia no pot permetre aix. Si ho permet, es desacredita, es fairrellevant, intil. Nosaltres no ho podem permetre.

s per tot aix que la Naci Catalana diu PROU, volem tots els papers:els vol la naci sencera, els Pasos Catalans, i molt especialment elPrincipat i el Pas Valenci, les institucions, els ajuntaments i els particulars;

els volem tots i els volem de seguida, no pas perqu ara, desprs de tantsanys i tants incompliments, ens hagi vingut una pressa sobtada, sin perqu


10/16

10

ja nestem tips desperar. Les vctimes no poden esperar ms. Qui les faciesperar, sense sentit humanitari i incomplint la prpia legalitat, es farcmplice dels agressors que van obtenir tots aquells papers com un botde guerra.

Resultaria increble i insultant que el govern espanyol torns a tenir por dela reacci dalguns, com en va tenir el 1995 davant un primer anunci deretorn. Que se li hagi canviat el nom al carrer que ret lArchivo aSalamanca i ara sanomeni oficialment Calle del Expolio noms pot serents com una provocaci feixista que considera que els oprimits sn elsopressors. Per sort, fins aqu pot arribar la nostra ironia democrtica ipodem dir que s, que ja hi estem dacord, que aquell carrer s el delespoli i que ho deixar de ser el dia que en surtin els nostres papers, tots

els nostres papers. Que, evidentment, han de sortir a la llum del sol, noamb nocturnitat i por com es va fer el 2006, no com si nosaltres fssim elslladres, sin que han de sortir amb tots els honors i amb tota laconsideraci duna reparaci histrica. Seria un error enorme per part delgovern espanyol esperar que aquesta situaci injusta i illegal sanseternitzant i que espers que un altre govern, o potser dos o tres ms,anessin alimentant all que han anomenat el contencis.

Nosaltres no tenim encara cap contencis amb ning. Nosaltres nomsvolem el que s nostre i que la dictadura ens va robar. I ho volem deseguida, que sempre ser massa tard. Si aix continus aix, per, s segurque tindrem contencis. Perqu la pacincia democrtica tamb es potacabar. Per aix s precisament democrtica.

Amics, la Naci Catalana diu PROU, volem tots els papers!

* * *


11/16

11

Entorn de sistemes electorals a CatalunyaJordi Bosser

El tema del sistema electoral que conv adoptar s recurrent: atemporades ning no en parla, i a d'altres rebrota amb fora, com sis'hagus de resoldre en dos dies. I desprs es torna a adormir.

La presncia necessria de molts detalls tcnics en les discussions sobre elsistema indueix molta gent a pensar que s una qesti que interessanoms els partits i la seva apetncia de quotes de poder. Per no sveritat: a tots nosaltres, ciutadans, ens afecta, i molt, perqu del sistemaelectoral depn el tipus de comportament de la societat poltica, i per tantla qualitat de la democrcia. Per aix conv que, al nostre nivell - s a direl de la societat civil - circulin idees sobre la qesti, sobre la significacide determinades modalitats i sobre les repercussions probables decadascuna.

Per conv que circulin d'una manera el ms completa possible, de talmanera que els ciutadans evitin el perill de parar l'atenci en un sol delsaspectes afectats, cosa a la qual empeny el carcter monotemtic de lamajor part de les campanyes d'opini que de tant en tant circulen, com,per exemple:

a) La reclamaci, que ha guanyat pes ltimament, de poder votarnominalment els candidats en lloc d'haver de votar llistes tancades. Sovints presentada com un remei per a la tendncia creixent al desinters delsciutadans envers l'actuaci poltica, que es manifesta electoralment en elspercentatges d'abstenci.

b) La insistncia, des de determinats sectors, en fer que el sistemagaranteixi a la llista ms votada la possibilitat de governar.

c) La insistncia, des d'altres sectors, en fer que la proporcionalitatsigui efectiva respecte als resultats generals de tot el territori afectat per lavotaci corresponent.

Tanmateix, cada una d'aquestes orientacions involucra altres qestionsque conv tenir present:

- Dins del tema a), es pot plantejar la substituci del sistema derepresentaci proporcional per un sistema majoritari.

- Dins del tema b), es pot plantejar la votaci separada del poderexecutiu i del poder legislatiu.


12/16

12

- El tema c) planteja els conflictes d'interessos entre la poblaciconcentrada i la poblaci distribuda pel territori.

La votaci separada del poder executiu i del poder legislatiu (tema b) spossible; a molts pasos es fa, i t alguns avantatges. Per implicaria uncanvi legislatiu important, en el nostre cas d'ordre estatutari. Per si no esva per aquest cam, l'obligatorietat de deixar governar la llista ms votadano t cap sentit. El mal s que tota la propaganda que fan els partits es fa"com si" el ciutad tris el President - o l'Alcalde -, i no la composici delParlament - o del Consell Municipal - (s a dir com si la votaci es refersal poder executiu, cosa que la legislaci fonamental descarta). Si algunaperversi hi ha en el sistema, es troba en aquesta mena de propagandaque es fa, allunyada de la realitat, i que enganya els ciutadans. I en snculpables tots els partits, i els mitjans de comunicaci. Qu pot sortir debo de fomentar la cultura de l'enredada?

En relaci amb el tema a), tamb s cert que a d'altres pasos l'elecci delsrepresentants es fa per un sistema majoritari, amb una sola volta (com a laGran Bretanya) o amb dues voltes (com a Frana). Per a casa nostra elsistema proporcional est establert estatutriament. I, a part la dificultatque implicaria un canvi d'aquesta mena, no s bo illusionar la gent per unsistema com el majoritari, que implica crear circumscripcions petites onsigui elegida una sola persona, i que pot fer distorsionar molt la relaci

entre la imatge del cos poltic representatiu i la del cos social, generantmajories desproporcionades. s un sistema que resulta cmode per alpartit que guanya, per perills per al pas, perqu no garanteix en absolutla simple presncia de minories i per tant podria provocar moltainestabilitat en un pas com el nostre, en el qual l'estament poltic tendeixa abusar de les majories absolutes quan les assoleix.

Sense sortir del sistema de representaci proporcional, s possiblepermetre que cada votant ordeni com cregui oport els noms dels

candidats votats dins de les llistes, o fins i tot pugui combinar noms dellistes diferents. Aix pot donar ms satisfacci al votant, perqu potafinar a qui dna el vot i a qui no. Per, des del punt de vista global, laincidncia real s limitada. Noms alguns votants (pocs) coneixen algunscandidats (tamb pocs); amb un canvi de procediment potser el grau deconeixena pot augmentar, per no gaire. s impensable que els partitsrenuncin a presentar llistes ordenades - encara que sigui a tall orientatiu -;si no ho fessin, prevaldria l'ordenament alfabtic. I ja s'ha vist qu passa ales eleccions que es fan per al Senat espanyol, a les quals es vota

estrictament noms: la tendncia mpliament prevalent s votar gent d'unadeterminada llista, i les combinacions particulars dels votants noms


13/16

13

condueixen a fer que, a tot arreu i sempre, l'ordenaci dels vots dins decada llista segueixi l'ordre alfabtic dels primers cognoms.

L'nic inconvenient inherent a un sistema que permeti combinar nomsdins d'una votaci de base proporcional s que condueix a escrutinis mscomplicats. Potser el fet de donar satisfacci als electors ho justificaria.Per, insisteixo: globalment aquesta mesura no va ms enll d'un efectecosmtic.

Pel que fa a la qesti plantejada dins el tema c), la necessitat d'uncomproms s evident, per sembla difcil dintroduir observacionsqualitatives en una negociaci bsicament quantitativa entre partits quetenen implantacions electorals diferents.

Hi ha, en canvi, un tema que no sento que es posi gaireb mai en qesti ique em sembla ms important que els altres: els efectes distorsionadors,respecte a la correlaci entre el mn poltic i el cos social, del fet que elsistema tendeixi a barrar el pas a formacions poltiques noves, congelantaix l'esquema de representaci existent com el d'un "club" de poques,amb l'nica modificaci del desplaament del pes respectiu de cada unad'elles. s el tema de l'ajustament dels resultats mitjanant dos criterissuperposats, que sovint se solen presentar barrejats darrera el nom de

"regla d'Hondt", tot i que aquest noms correspon, prpiament, a und'ells. Sn :

- El repartiment de les restes,- L'establiment d'un percentatge mnim.

La qesti bsica del repartiment de les restes s la segent. Cada llista haobtingut un determinat percentatge dels vots efectius. Aplicant el mateixpercentatge al nombre total d'escons, surt un nombre, N, d'escons que "litoquen". Aquest nombre est compost d'un enter E i una resta decimal R,

inferior a u. L'enter indica el nombre d'escons que cada llista ja t assegurat.La suma de les restes s la que cal repartir segons un criteri arbitrari. Enpodrem dir "les propines". Cada llista pot obtenir com a mxim un escms, per no totes l'obtindran. Cal veure quines.

Els principals criteris aplicables sn el de les "restes R ms altes" i el dels"quocients ms alts", entenent per quocient el que resulta de dividir N perE+1. La regla d'Hondt no s altra cosa que una metodologia per aplicar elcriteri dels quocients ms alts sense efectuar el clcul d'N. Val la pena

recordar en qu consisteix, per esvair el perfum de misteri amb qu se solenvoltar quan se'n parla:


14/16

14

- S'escriu, per a cada llista, el nombre de vots que ha obtingut i elsresultats de dividir-lo successivament per 2, 3, etc., fins al nombretotal d'escons T que cal omplir.

- Es marca els T valors ms alts del quadre de nombres que incloutotes les llistes. A cada llista li corresponen tants escons com valorsmarcats.

Partint d'aquesta descripci, no resulta fcil analitzar la incidncia delmtode. s preferible fer-ho en referncia directa al criteri del quocientms alt, que s matemticament idntic.

I resulta que el mtode del quocient ms alt penalitza fortament les llistesque han tingut pocs vots respecte a les que n'han tingut molts. Observem

que una llista que parteixi de 20 escons ja t assegurat, d'entrada, unquocient 20/21=0,952, difcil de superar. El mtode de la resta ms alta, nos que afavoreixi especialment les llistes amb pocs vots, per s que tconseqncies ms aleatries, i per tant no les discrimina, i de retruc facilitaque evolucioni la composici de la representaci poltica. Per aix emsembla netament preferible.

Per els efectes congelatoris de la regla d'Hondt sn encara limitats. Snpitjors els de l'exigncia, superposada, d'un percentatge mnim de vots,establerts d'una manera generalitzada (3% o 5%, segons els casos), perqu

la regla d'Hondt sola no exclou que pugui guanyar un esc una llista quehagi obtingut N=0,98. En canvi, el percentatge mnim fa estralls, i d'unamanera poc racional, perqu t efectes molt diferents segons el nombred'escons en litigi. Si hi ha 4 escons, tant s imposar el 3% com no fer-ho,perqu no entrar cap llista que no obtingui al voltant del 25% dels votsvlids. Si n'hi ha 85, la imposici del 3% exclou llistes que haurien obtingut,com a mnim, 2 escons, i la del 5% exclou llistes que n'haurien obtingut 4. Iexcloent tres llistes que hagin obtingut 4,9% cada una, hom fa intils 14,7%dels vots, s a dir prop d'un vot de cada 7.

Hom sol defensar aquestes regles en nom de l'estabilitat. Per s pocversemblant que desestabilitzi la presncia d'un o dos diputats d'una llistanova. Si l'afer s poc slid, desapareixer a les properes eleccions. I si esconsolida, s que hi havia base, i per tant la seva entrada s un germend'evoluci. Per tant, l'argument de fons no s l'estabilitat, sin laconservaci de la cleda. I la tendncia a la congelaci s, al meu entendre,un generador d'abstenci ms fort que molts altres, entre els ciutadansque no siguin entusiastes d'algun dels grups majoritaris: no hi ha generador

d'abstenci ms fort que la sensaci que "no hi ha res a fer".


15/16

15Em sembla, doncs, que la supressi de les barreres i l'adopci del criteri deles restes ms altes sn possibilitats que mereixen ser tingudes en compte. I,a ms de representar un gran progrs, no toparien amb impedimentsestatutaris.

* *

Els balls de xifres sn feixucs, per poden ser aclaridors. Ho intentaramb un exemple fictici, per no allunyat de realitats properes: el cas d'unavotaci on es dirimeixen 85 escons, i 7 llistes han obtingut,respectivament, els segents nombres de vots:A: 570.000; B: 490.000; C: 440.000; D: 250.000; E: 100.000; F: 58.000; G:42.000.

Cas a) Cal aplicar la limitaci del 3%. F i G no hi arriben, i quedenexclosos. Els vots aprofitables sumen 1.850.000. Repartiment proporcionald'escons: A: 26,1892; B: 22,5135; C: 20,2162; D: 11,4865; E: 4,5946.Escons assegurats: A: 26; B: 22; C: 20; D: 11; E: 4. Total: 83. Per repartir :2

Valors de les restes: A: 0,1892; B: 0,5135; C: 0,2162; D: 0,4865; E: 0,5946.Segons el criteri de les restes ms altes, els 2 escons de propina van a E i B.

Valors dels quocients: A: 0,9700; B: 0,9788; C: 0,9627; D: 0,9572; E:

0,9189. Segons el criteri dels quocients ms alts, els 2 escons de propina vana B i A.

Cas b) No hi ha percentatge mnim. F i G entren en joc. Els votsaprofitables sumen 1.980.000. Repartiment proporcional d'escons: A:24,4697; B: 21,0354; C: 18,8889; D: 10,7323; E: 4,2929; F: 2,4899; G:1,8030.Escons assegurats: A: 24; B: 21; C: 18; D: 10; E: 4; F: 2; G: 1. Total: 80. Perrepartir: 5 .

Valors de les restes: A: 0,4697; B: 0,0354; C: 0,8889; D: 0,7323; E: 0,2929;F: 0,4899; G: 0,8030. Segons el criteri de les restes ms altes, els 5 esconsde propina van, per aquest ordre, a C, G, D, F, A.

Valors dels quocients: A: 0,9788; B: 0,9562; C: 0,9942; D:0,9757; E: 0,8586;F: 0,8300; G: 0,9015. Segons el criteri dels quocients ms alts, els 5 esconsde propina van, per aquest ordre, a C, A, D, B, G.

* * *


16/16

16INFORMACIONS

Tractament informatiu de la manifestaci pel dret de decidirde l1 de desembre

La manifestaci del l1-D del 2007 convocada per la Plataforma pel Dret de Decidir reclamant la

gesti de les nostres infrastructures va ser tot un xit. Com ja sabeu, lAssociaci per les NovesBases de Manresa va participar activament en la marxa ms multitudinria dels ltims quatre anys.Tot i aix, cada mitj de comunicaci va fer un recompte diferent del nombre total de manifestants,que lorganitzaci va situar en 700.000 persones i la Gurdia Urbana en 200.000. Us presentem unextracte de linforme elaborat pel Collectiu Contrastantamb motiu daix, sobre la base del contingutdels diaris del 2 de desembre (el text complet el podeu trobar a novesbasesdemanresa.bloc.cat).

L'Avui titula en portada "Catalunya diu prou" amb el subttol segent: "MANIFESTACIMASSIVA: Centenars de milers de ciutadans surten al carrer per exigir respecte pel pas". L'Avuiutilitza, com d'altres diaris, l'inconcret "centenars de milers", que s una bona manera de fer-se eldesents perqu no se'n diu el nombre. El Punt titula "Una marea ciutadana avala el dret de

decidir com a clam del futur del pas" amb un subttol prou eloqent: "700.000 persones, ms de200 entitats i 30 partits diuen prou al maltractament del pas". Per tant, El Puntconcreta.

La Vanguardia dedica dos subttols a la manifestaci: "Cientos de miles de catalanes reivindicanel derecho a decidir a raz del caos ferroviario" i "Es la mayor movilizacin en Barcelona tras lasprotestas por la guerra de Iraq". El contingut dels subttols s clar: es tracta d'una manifestaciamb un gran nombre de gent, que LV no precisa. El Peridico titula en portada "El descontentocataln toma la calle" amb el subttol "Ms de 200.000 persones reclamen a Barcelona el dret adecidir sobre les infraestructures". Per tant, segons ell, es van manifestar ms persones que lesva comptar la Gurdia Urbana.

El Mundo titula en portada "Una gran multitud de catalanes exigen el derecho a decidir... sobrelas infraestructuras". Deixant de banda la ironia, parla de "gran multitud". Per tant, la manifestacifou un xit, tamb, segons aquest diari espanyol. El Pas titula a la portada "125.000 voces pidenla independencia en la protesta por el AVE en Barcelona". Dna una xifra prpia, rebaixant la dela Gurdia Urbana. Tot seguit, fa una afirmaci clarament esbiaixada: A pesar de estos apoyos[el suport de 200 entitats, CiU, ERC i ICV-EUiA], la plataforma no logr ms participacin que elpasado febrero, cuando protest por las "rebajas" en el Estatut.

Val la pena afegir que leditorial dEl Pas remata la feina feta, en un dels ms durs, ofensius ipoc seriosos que es recorden contra el nacionalisme catal. Primera mostra, el ttol: Trampa y

bochorno. I a linterior, satreveix a dir que els manifestants han estat manipulados a favor delindependentismo. Bona mostra de manipulaci informativa s aquest editorial.

fulls delencara nmero 3

Recordem que Els Fulls de lEncara estan oberts a la collaboraci de totsels socis i daltres persones, si sescau - . s lliure la tria dels temes i laseva orientaci, sense oblidar que lespaiament de les publicacions fadesaconsellables temes dactualitat gaire immediata. Conv que lextensi decada collaboraci no superi les quatre pgines.

fulls de l'encara núm. 3

Documents