El Museu d’Art de Cerdanyolaés un equipament destinat ala conservació, la recerca i ladifusió del patrimoni artístic,centrat especialment en

l’època modernista, noucentista i art déco. El MAC té unadoble vocació de museu i de centre d’art contemporani.El seu fons compta amb un important arxiu documentald’autors com Ismael Smith, Josep de Togores, Eduard MariaBalcells i Francesc Juventeny.

Autor desconegut. Detall Dames del llac / Dames dels cignes.Dipòsit Consorci Urbanístic Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès. Fotografia Jordi Puig

CAN DOMÈNECH

Autor desconegut. Dames de la tulipa.Dipòsit Consorci Urbanístic Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès. Fotografia Jordi Puig

Carrer de Sant Martí, 88 / Passatge del Llorer, 11.08290 Cerdanyola del Vallès.Tel. 93 591 41 30. mac@cerdanyola.cat

Horari:De dimarts a dissabte de 17 a 20 hDiumenges i festius d’11 a 14 h

Serveis:Exposició permanent. Exposicions temporals. Visites Guiades(adaptades). Itineraris i rutes. Activitats culturals. Serveispedagògics i educatius. Publicacions. Documentació,conservació i recerca. Sala d’actes. Lloguer d’espais.

Com arribar-hi:RENFE (Rodalies), Línia C4 (Sant Vicenç de Calders / Manresa), estacióCerdanyola del Vallès i línia C7.Autobusos interurbans: Sarbús, línia A4, BCN-Cerdanyola-Sant Cugat-Rubí-Terrassa.Per carretera: AP-7 (B-30), C-58, N-150 i BV-1415 carretera de Cerdanyolaa Barcelona (per Horta).

Aparcament soterrat: a la plaça de l’Abat Oliba.

Amb el suport de:

Passatge Llorer

Carrer de Sant Martí

Passatge de l’Ajuntament

Carrer de Santa Marcel·lina

Carrer de Sant Antoni

Passeig Cordellers

Passeig de Sant Salvador

Carrer Pintor Togores

Carrer del Torrente

Carrer de Francesc Layret

Carrer de Lluis Companys

Carrer de Torras i Bages

Carrer d’Altimira

Ajuntament

EsglésiaEstació Renfe

CAN DOMÈNECH

La seu del MAC Can Domènech és un dels edificis mésemblemàtics del modernisme cerdanyolenc. La construccióés obra de Gaietà Buïgas i Eduard Maria Balcells. Està situatal nucli antic i reflecteix part de la història de la vila, al llargdel segle XX. Va néixer com a Teatre Casino dels estiuejants(1894), el primer equipament cultural de la població;posteriorment va ser transformat en la torre d’estiueigd’Evarist López (ca. 1905-1912), coneguda popularmentcom la “Casa del Xinet”, i finalment va passar a ser la seudel laboratori farmacèutic Domènech (1961), on es fabricavael conegut Lápiz Termosan. A la dècada de 1990,l’Ajuntament va comprar l’edifici i el 1999 se’n va plantejarl’enderroc. Després d’una campanya popular, Can Domèneches va incloure al Pla Especial del Patrimoni Arquitectònici Arqueològic de Cerdanyola. El maig de 2006, es van iniciarles obres de restauració, finalitzades el juliol de 2009.

L’exposició permanent se centra entre les dècades de 1880i 1930, quan Cerdanyola era un dels llocs d’estiueig de laburgesia barcelonina i de destacats intel·lectuals i artistesde l’època. Amb la presència de personalitats com EnricGranados, Pau Casals, Ismael Smith, Josep de Togores oCarles Buïgas, la vila es va convertir en un nucli cultural deprimer ordre. El fil conductor és la seqüència que abraçamodernisme, noucentisme i art déco en els moments demajor esplendor artístic i cultural de la vila.

El discurs del MAC es divideix en cinc àmbits. El primer estàdedicat a la família Balcells-Buïgas. Gaietà Buïgas, un delsprimers arquitectes modernistes catalans, va projectar, entremolts altres edificis, el Teatre Casino on s’allotja el MAC. El seunebot, Eduard Maria Balcells, forma part de la darrera generaciómodernista i va ser arquitecte municipal de la població, de1905 a 1952. Balcells va transformar el casino en habitatge.

L’enginyer Carles Buïgas, fill de Gaietà i cosí de Balcells, esva distingir pels seus projectes luminotècnics visionaris,d’entre els quals destaca la famosa Font Màgica de Montjuïc,paradigma de l’art déco a Catalunya.

L’il·lustrador i escultor Ismael Smith protagonitza el següentàmbit, que compta amb la important donació d’Enrique García-Herráiz en memòria de Paco Smith. Ismael va ser un delscreadors catalans més peculiars del final del modernisme,l’inici del noucentisme i la consolidació de l’art déco, amb un estilrefinat i decadent, ple de sarcasme, erotisme i ambigüitat.

L’espai de l’antic menjador és l’àmbit dedicat al moder-nisme, amb un conjunt excepcional de vitralls originals dela reforma de Balcells, entre els quals destaca l’anomenat“tríptic de les dames de Cerdanyola”, peça clau delmodernisme català; un conjunt d’escultura de Josep Llimonai Lambert Escaler, i diverses peces d’arts aplicades del

modernisme, com ara ceràmiques de Marian Burguès iLluís Brú, cartells de Ramon Casas i Marian Andreu i llibresd’Alexandre de Riquer, Adrià Gual, Lluís Domenech iMontaner i Apel·les Mestres, i fotografies de Joan Vilatobà.

La quarta sala està dedicada al pintor Josep de Togores,nascut a Cerdanyola, i compta amb una sèrie d’obres ques’inscriuen en el modernisme, el noucentisme, el realismemàgic, el surrealisme i la pintura catalana de postguerra.També s’inclouen obres d’altres autors propers a Togores,com els escultors Manolo Hugué i Joan Rebull.

El darrer àmbit està centrat en la colònia noucentista deCerdanyola als anys vint i trenta del segle passat: JosepViladomat, Manuel Humbert, Marian Espinal, JoanCommeleran, Alberto i Óscar Lena, Valentí Castanys, JosepColl, Joan Vila Puig o Francesc Juventeny i la presència delmecenes, col·leccionista i alcalde republicà, Jaume Mimó.

Ismael Smith. Femmes de París, 1911. Donació Enrique García-Herráizen memòria de Paco Smith. Fotografia Jordi Puig

Ismael Smith. Els Vals, ca. 1906. Donació a càrrec d’Artur Ramon.Fotografia Jordi Puig

Manolo Hugué. Cap de Tití, 1927. Dipòsit Consorci UrbanísticCentre Direccional de Cerdanyola del Vallès. Fotografia Jordi Puig

Josep Llimona. Sant Jordi, 1928.Donació família Juventeny. Fotografia Jordi Puig

Josep de Togores i Llach. Femme avec raisin, 1926.© Josep de Togores. VEGAP. Barcelona. 2009. Fotografia Gasull

Ajuntament de Cerdanyola. Fotografia O. Barrial