plafons de l'exposició
TRANSCRIPT
Josep Maria Vives Castellet
la mirada integral Josep M. Vives Castellet (Valls, 19 de març del 1888 – 15 de novembre del
1954)
va ser el segon fill de Ramon Vives, un propietari rural de Montferri, i de Josepa Castellet, de
Valls. De molt petit quedà orfe, fent-se’n càrrec com a tutor el senyor Josep Miquel. Estudià a les
Escoles Pies, primer a Valls (a l’edifici de l’ex-convent del Carme) i després com a alumne intern
a Tàrrega, on va cursar el batxillerat. D’aquesta etapa als escolapis va coincidir com a company
amb el pintor Jaume Mercadé, amb qui sempre va mantenir una gran amistat.
Fotografia de l’època d’estudiant. Propietat familiar.
Empès per la seva afició i habilitat pel dibuix, el 1904 va iniciar els seus estudis d’arquitectura a Barcelona, obtenint el títol d’arquitecte el 18 de
juliol del 1914. Al llarg d’aquests anys de carrera, va conèixer de prop molts edificis modernistes i es va familiaritzar amb certes formes que més
endavant va aplicar en els detalls ornamentals d’alguns dels seus projectes dels primers anys d’arquitecte. Interessat pel conreu de les Belles Arts
(especialment en el dibuix i la pintura), l’excursionisme (fou soci del Centre Excursionista de Catalunya) i pel patrimoni artístic, fou un assidu del
Cercle Artístic de Sant Lluc, on es movien les personalitats capdavanteres del modernisme català. Va ser en aquest context del Cercle, on va
conèixer la noció “d’obra d’art total”, preconitzada pel modernisme d’origen germànic, que fou aplicada a Catalunya per diversos artistes del
mateix cercle. En “l’obra d’art total” l’arquitecte treballa tots els elements i detalls de l’edifici, des de l’estructura i distribucions de la planta i alçat, fins
el disseny dels mobles, fusteries, paviments, llums, reixes i baranes,...
Projecte de l’Escola d’Arquitectura Projecte de l’Escola d’Arquitectura
Fotografia de Joan Farré Fotografia de Patrícia Rodriguez Fotografia de Carles Fargas Fons Vives. Arxiu històric de la Demarcació de Tarragona del CoAC.
En acabar els estudis va marxar de viatge a Alemanya, ja que estava molt interessat en la seva arquitectura. Si bé l’inici de la 1a Guerra Mundial
l’impedeix arribar a Berlin, podrà visitar Frankfurt i Bayreuth. Allí coneixerà el neoclassicisme de l’estil nacional alemany sorgit en els anys anteriors
a la guerra, en substitució de l’equivalent germànic a l’estil modernista i allunyat de les influències de les avantguardes artístiques, que esdevindrà
una influència important en l’obra de Vives Castellet. Paral·lelament, a Catalunya, s’acaba el temps del modernisme, i l’arquitectura s’endinsa en
una variant local i “mediterrània” del classicisme: el noucentisme .
Josep Maria Vives Castellet
la mirada integral
La mirada de l’arquitecte En tornar a Catalunya s’instal·là a Barcelona, on hi obrí despatx, però al cap de dos anys, el 1916 va tornar a Valls, on l’any 1917 va contreure
matrimoni amb Assumpta Ferrer Fontanilles, amb qui va tenir 6 fills. Inicialment va viure de lloguer al carrer de Sant Antoni, mentre es construïa la
casa al carrer dels Metges, en dos edificis annexes cedits per la família de la seva esposa, que va refer, restaurant-ne un a profunditat i aixecant de
nou l’altre, deixant veure clarament la diferència de les dues parts a l’exterior, que no estan unificades en una sola façana, tot i que l’interior de
l’habitatge està tractat com una unitat. Aquest edifici, que data del 1916 i que acolli el seu despatx, fou el seu primer treball professional. Aquesta casa és el projecte més significatiu de l’obra de Vives Castellet, i de “l’estil Vives”, un estil que era formalment hereu del modernisme,
amb molts ornaments i certes formes corbes que seran habituals en la seva obra, però més proper al noucentisme, sense gaires referències
d’origen natural, i amb molt interès per les composicions basades en formes geomètriques. Aquest punt s’evidencia en els seus dibuixos per
elements de forja, que quasi sempre són combinacions de cercles i espirals, disposats a partir de patrons poligonals.
Fotografia Carles Fargas Fotografia Carles Fargas Fotografia Carles Fargas
Fotografia Carles Fargas Fotografia Carles Fargas
Fotografia Joan Farré Fotografia Joan Farré Fotografia Joan Farré Fons Vives. Arxiu històric de la Demarcació de Tarragona del CoAC.
Josep Maria Vives Castellet
la mirada integral
La mirada de l’arquitecte A l’obra de Vives Castellet es reconeixen nombroses influències, que va anar
coneixent, i que va saber sintetitzar en una manera de fer pròpies. En la seva
primera etapa, 1916-1925, en la que hi trobem inclosa la seva casa, hi ha
una clara influència del modernisme, especialment de l’obra de Josep Puig i
Cadafalch, com és el cas de la Casa Trinxet, que l’influirà en diversos
projectes. Durant aquest període, les façanes mostren formes corbes,
esgrafiats i ornaments modernistes. També trobem en alguns casos arcs
parabòlics, boles de ceràmica vidriada i columnes de maó de fust helicoïdal.
Fotografia Carles Fargas. Fons Vives. Fotografia Sònia Roca
En la seva segona etapa, 1925-1930, els projectes mostren formes més clàssiques, amb composicions menys corbades, però ornamentades. Són
els principis del noucentisme, en els que es vol recuperar uns referents artístics més propis del Mediterrani, de la capacitat creativa de l’home per
sobre de la natura, de les composicions ordenades, clàssiques, i dels valors nacionals reivindicats durant la Renaixença. És per això que la
Mancomunitat, fruit del catalanisme conservador, representa a la perfecció l’esperit noucentista, alhora que li dóna un mitjà per difondre’s. Vives
Castellet recull aquests conceptes i tendeix a un model més noucentista, però sense oblidar detalls artístics de l’etapa anterior i certes formes
corbes, que anirà repetint sovint en molts projectes. És un model que no modificaria gaire durant la resta de la seva vida professional, malgrat la
radical evolució posterior del pensament arquitectònic mundial.
Finalment, a les dècades dels anys 30 i 40 tenim una tercera etapa, en la que predominen les formes rectes, els coronaments esglaonats, i
ornamentacions o esgrafiats amb patrons essencialment geomètrics, fruits de l’influència de l’art-déco i del racionalisme. Cal remarcar, l’evolució
dels seus projectes d’habitatge, en els que sobretot s’evidencia un canvi cap a la modernitat en les distribucions, així com el progressiu
despullament ornamental de la seva arquitectura.
Fotografia Carles Fargas Fotografia Carles Fargas
Fotografia Carles Fargas Fotografia Carles Fargas
Fons Vives. Arxiu històric de la Demarcació de Tarragona del CoAC.
Josep Maria Vives Castellet
la mirada integral
La mirada de l’urbanista L’any 1919, Josep Maria Vives Castellet, fou nomenat arquitecte municipal de Valls,
càrrec que des del 1915 havia estat ocupat per Cèsar Martinell. Aquell mateix any
s’estrenà amb la construcció de la font de la Manxa i de l’abeurador que l’acompanyava.
L’arquitecte Vives exercí aquest càrrec fins el 1953, un any abans de la seva mort. També
fou arquitecte municipal de Torredembarra a partir del 1930, on projectà el passeig
marítim. A més de Valls i Torredembarra, va projectar diverses obres tan públiques com
privades, en altres municipis de l’Alt Camp, del Tarragonès, de la Conca de Barberà i de
l’Urgell.
Font de la Manxa. Fotografia del fons familiar.
Com arquitecte municipal, va poder aprofundir la seva idea d’arquitectura global (dissenyava edificis, mobiliari, lluminàries, monuments,...) aplicant-
la també al vessant social i a la millora de la vida dels ciutadans, uns aspectes als quals era molt sensible. Va desenvolupar la seva vessant
d’urbanista projectant el futur creixement de la ciutat, millorant les mesures higièniques (especialment les xarxes de clavegueram i l’evacuació
d’aigües) i les instal·lacions públiques, com és el cas de l’abastament d’aigües i l’enllumenat.
Plaça del Quarter. Fotografia Carles Fargas. Plaça de les Garrofes. Fotografia Carles Fargas.
Fons Vives. Arxiu històric de la Demarcació de Tarragona del CoAC.
Valls havia mantingut al llarg dels segles la seva estructura medieval i no inicià una expansió fora muralles fins el segle XVIII. A mitjans del segle
XIX va tenir lloc la formació i aplicació del primer pla d’ordenació urbanística municipal de Valls, el “Plano Geométrico General de la villa de
Valls”, redactat per l’arquitecte tarragoní Ignasi Jordà. Aquest pla projectava l’eixamplament de la majoria dels carrers del centre de la vila, traçant
línies rectes, i eliminava entrades i sortides de façanes pròpies de l’antic entramat de carrers medieval. A més, obria nous carrers per millorar la
comunicació dins del nucli, tot travessant pel mig alguna de les principals illes de cases, i sobretot entre aquests i els ravals. I també projectava les
futures illes de cases que s’havien d’aixecar als límits de la vila, seguint en la mesura possible una estructura urbanística ortogonal, amb illes de
cases de planta més o menys quadrada o rectangular. D’aquest pla, s’aplicaren les rectificacions en les alineacions dels carrers, a mesura que
s’havien d’enderrocar o reformar edificis, els quals havien d’adaptar-se al nou traçat. Unes rectificacions que mantingueren, a grans trets, tots els
plans generals posteriors. Però pel que fa als nous carrers que havien de millorar l’accés amb el centre històric, tan sols s’acabà obrint el de les
escales de la Peixateria, l’any 1869.
Aquest fou el Valls que es va trobar Josep Maria Vives Castellet l’any 1919 quan obtingué el càrrec d’arquitecte municipal. Vives, interessat en
millorar les condicions d’higiene i salubritat de la població, i d’accés a aquesta, portarà a terme algunes actuacions urbanístiques inicials dirigides a
eixamplar carrers, com el que va transformar la muralla de Sant Antoni a partir del 1922, tot eliminant l’antic carrer del Mur, considerat un espai
malsà i poc recomanable. Un projecte que encara no ha finalitzat i que portà a terme sobretot al llarg de les dècades dels anys vint, trenta i
quaranta, fet que explica que molts dels edificis que s’hi aixecaren fossin projectats per Vives Castellet. També va obrir el carrer de Sant Sebastià
cap a la muralla de Sant Francesc, l’any 1927. L’abastament d’aigua també va ser un aspecte que va interessar molt a Vives Castellet. Mentre fou
arquitecte municipal augmentà el nombre de fonts dins la trama urbana, en uns anys en els que encara no s’havia aconseguit fer possible el projecte
de l’elevació d’aigües. La font del final del carrer de Sant Sebastià n’és un exemple.
Josep Maria Vives Castellet
la mirada integral
La mirada de l’urbanista Però el gran projecte urbanístic de Josep Maria Vives Castellet el tenim en el seu Projecte Municipal
de noves alineacions dels anys 1935-1936, que representa un pas més enllà de l’intent de convertir
els carrers de Valls en carrers rectes, ja que Vives plantejava modificar considerablement l’estructura
urbana. Així, a més de mantenir les alineacions rectes dels carrers, portava a terme un veritable
esponjament en diferents espais del barri antic i de les muralles. Projectava eixamplar notablement
diversos carrers fent retrocedir les façanes d’un bon nombre d’illes de cases, o bé eliminant part d’una
illa per obrir-hi una plaça.
Dibuixava dos grans eixos que travessaven el Centre Històric, formats per carrers amples i noves
places: el que arrencava de la plaça del Blat, cap el carrer Major, cruïlla de la Pera, plaça de les
Garrofes, Costa d’en Puntarró, plaça de la Fusta i Portal Nou. I el que des de les escales de la
Peixateria seguia una línia que travessava pel mig el barri, seguint pel carrer de la Peixateria, la plaça
de l’Oli, travessava la casa dels Veciana, tot ampliant el carrer dels Mossos d’Esquadra, seguia pel
carrer del Pouet i arribava a la Muralla de Sant Francesc.
Pel que fa a la comunicació entre el barri antic i la resta de la ciutat, eixamplava les entrades del carrer de Sant Francesc i del carrer de Sant Antoni
i n’obria de noves, tot eliminant les cases de la muralla del Carme que estan encarades a la plaça del Carme (inclosa la Cooperativa Agrícola), i les
cases de la muralla de Sant Francesc que hi havia entre el carrer del Pouet i el de la Figuereta. Als ravals, transformava la plaça del Carme en una
gran plaça de planta rectangular, emmarcant l’edifici del convent amb dos grans carrers; eliminava el carrer de la Mitja Galta, en ampliar el raval de
Boronat; eliminava el colze del carrer de la Candela; i eixamplava els carrers del Pantà i Miralbosc. Vives intentava modernitzar considerablement la
trama urbana de la ciutat, seguint l’urbanisme propi de la segona meitat del segle XIX i de la primera del XX, amb el traçat de carrers amples, que
milloressin la comunicació entre les diferents parts de la ciutat, i especialment, pel que fa al centre històric amb la resta.
De tot aquest projecte, tan sols va poder portar a terme una de les actuacions que s’havia projectat, la que va representar l’ampliació de l’antiga
plaça de la Carnisseria, tot eliminant i fent retrocedir una de les línies de façanes del carrer de la Costa d’en Pontarró. Allí hi va urbanitzar la plaça
de les Garrofes, amb un ampli ús del maó com a element decoratiu, a més de constructiu, i de les baranes de ferro. Aquests elements, juntament
amb l’arbrat, foren una constant en les places que urbanitzà.
Plaça El Pati Plaça El Quarter. Fotografia Carles Fargas. Plaça de les Garrofes. Fotografia Carles Fargas.
Arxiu Municipal de Valls Fons Vives. Arxiu històric de la Demarcació de Tarragona del CoAC. Fons Vives. Arxiu històric de la Demarcació de Tarragona del CoAC.
Altres projectes urbanístics destacats que va portar a terme a partir del final dels anys 20 i fins a inicis dels 50 foren: la urbanització de la plaça del
Carme; la urbanització de la plaça del Quarter on a més de construir l’entrada monumental l’any 1929, hi aixecà el monument de la Creu dels
Caiguts el 1942; i la urbanització de El Pati l’any 1951.
Josep Maria Vives Castellet
la mirada integral
La mirada social Tant com a arquitecte municipal com a arquitecte professional va dur a terme obres
públiques tant per institucions com per entitats. En aquestes obres es reflecteixen les
diferents etapes estilístiques, de la mateixa manera que ho veiem en les seves obres per a
particulars. Un dels primers projectes que va fer per entitats fou un local d’esbarjo al Passeig de
l’Estació de Valls, la Joia Vallenca, una obra encarregada per la Societat Recreativa
l’Harmonia Vallenca. Construïda l’any 1919 tan sols tenia una planta baixa diàfana
alliberada gràcies al sostre lleuger construït amb un entramat metàl·lic. Aquesta obra
primerenca estava inspirada en l’arquitectura del classicisme alemany que Vives havia
conegut l’any 1914.
Interior de la Joia Vallenca. Fotografia de l’Arxiu Municipal de Valls.
Una altra obra remarcable dels seus inicis és el Celler Cooperatiu de la Mútua de Propietaris, promoguda pels propietaris de terres associats a la
Cambra Agrària, en contraposició a la Societat Agrícola. Projectat per Vives l’any 1919 i inaugurat el 1920, segueix el model de la casa Trinxet, de
Barcelona. Es tracta d’un gran celler modernista, amb grans arcs parabòlics, coronament sinuós, boles de ceràmica vidriada, maó vist,... Unes
dècades més tard, va deixar de funcionar com a celler i als anys 50 acollia una fàbrica d’àcid làctic i una trencadora de garrofes. Actualment l’han
convertit en un aparcament, que l’ha desvirtuat considerablement, però encara conserva, a grans trets, l’envolvent i la seva estructura original.
Celler Cooperatiu de Valls (1919) Celler Cooperatiu de Valls (1919). Fotografia de l’Arxiu Municipal de Valls Fons Vives. Arxiu històric de la Demarcació de Tarragona del CoAC.
Entre la seva obra pública també destaca el projecte de diverses escoles públiques, com és el cas de l’escola de Picamoixons, Fontscaldes,
Figuerola, Cabra del Camp, Rocafort de Queralt, les del Barri Marítim de Torredembarra i sobretot el Grup Escolar Rafel de Campalans a Valls
(actual escola Mare de Déu de la Candela). Totes elles projectades abans del 1936, aplicant a la seva estructura i distribució, les directrius
pedagògiques de l’escola moderna que s’estava formant en aquells moments a Catalunya. Aquestes representaven una gran millora respecte a les
antigues escoles públiques.
Grup Escolar al passeig dels Caputxins (Col·legi de la Candela) Valls (1934) Fotografia de Carles Fargas. Fotografia de l’Arxiu Municipal de Valls Fons Vives. Arxiu Històric de la Demarcació de Tarragona del CoAC.
Josep Maria Vives Castellet
la mirada integral
La mirada social Posteriorment al llarg dels anys 40 i 50, va dur a terme una sèrie de projectes
per adequar l’antic edifici del Quarter de Valls, com a seu de l’Escola del
Treball i en un segon moment com a seu conjunta d’aquest centre
d’ensenyament i de l’Institut de Batxillerat. Fou en aquest darrer projecte a
la dècada dels 50, quan l’edifici adoptà l’estructura i aparença actuals, amb
l’incorporació d’una tercera planta i torres a les cantonades.
Fons Vives. Arxiu històric de la Demarcació de Tarragona del CoAC.
Fotografia Carles Fargas Fotografia Carles Fargas Fotografia Carles Fargas Fons Vives. Arxiu històric de la Demarcació de Tarragona del CoAC.
Com a arquitecte municipal va portar a terme diferents projectes de reforma de l’interior de l’edifici de l’Ajuntament de Valls. El més destacat va ser
el realitzat entre els anys 1945-1946, que representava l’aixecament de nou d’una part important de l’edifici que havia estat enderrocada durant la
Guerra Civil. Amb aquest projecte Vives donà a l’interior de l’Ajuntament l’estructura que presenta actualment en la que destaca el vestíbul d’entrada
amb l’escala noble, els elements ornamentals clàssics, el pati interior i la millora de la il·luminació natural.
Fotografia Sònia Roca Fotografia Sònia Roca
També cal destacar el seu projecte de construcció d’una xarxa de refugis antiaeris públics que havien de protegir la ciutat de possibles
bombardeigs d’aviació. En projectà una vintena l’any 1938 que s’enllestiren en la seva major part, essent-ne un dels més destacats el que trobem al
subsòl de la Plaça del Blat.
Josep Maria Vives Castellet
la mirada integral
M iscel·lània Durant els seus primers anys de professió li encarregaren una sèrie d’aixecaments de diferents
elements del patrimoni arquitectònic de l’Alt Camp i la Conca de Barberà, amb motiu de
l’exposició universal de Barcelona del 1929, per divulgar el patrimoni cultural català. Elaborats
entre el 1915 i el 1920, en destaquen, entre altres: el castell de l’Albí, el castell de Savallà del
Comtat, el castell de Rodonyà, l’església de la Sang d’Alcover, l’església de Sant Joan de Valls,
l’església de Santa Maria de El Pla de Santa Maria i el santuari de Santa Maria de Paret
Delgada. Aquests treballs es vinculen clarament amb la seva afició a l’excursionisme i per
conèixer el patrimoni històric, artístic i religiós del seu entorn.
Fotografia del fons familiar
A més, tampoc va descuidar la importància de l’associacionisme per a millorar també la condició de la professió, tant d’arquitecte en general, com
d’arquitecte municipal, essent cofundador de la Demarcació de Tarragona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, l’any 1931.
Durant la seva etapa d’arquitecte va també va treballar la seva part més artística, fent ús de l’aquerel·la en els seus projectes, així com de
nombrosos esbossos a llapis tan de projectes arquitectònics com de dibuixos naturalistes (persones en moviment, animals, paisatges, plantes...),
mantenint d’aquesta manera ben viu el seu estret lligam amb les Belles Arts. En aquest context també cal destacar els seus dibuixos de dissenys
de joies.
Aixecament del castell de l’Albi Aixecament del castell de l’Albi Fons Vives. Arxiu Històric de la Demarcació de Tarragona del CoAC
Fotografia de la propietat familiar amb Pau i Jaume Mercadé Queralt Fons Vives. Arxiu Històric de la Demarcació de Tarragona del CoAC
La seva obra, prolífica, al llarg de gairebé 40 anys, es fa present en la majoria dels carrers de la ciutat de Valls d’aquella època. Fou un arquitecte
polivalent que va portar a terme una gran diversitat de projectes: habitatges, fàbriques, cellers, escoles, cinemes, reformes de façanes, fonts,
monuments, refugis antiaeris, una granja i un camp de futbol, a més de projectes urbanístics, de clavegueram, d’abastament d’aigua i d’enllumenat
públic.