festes patronals i de moros i cristiansprograma d’actes premis literaris. poesia infantil la...

Villanueva de Castellón 2014Del 2 al 31 d’agost

FESTES PATRONALS I DE MOROS I CRISTIANS

2 3

D’aquesta edició:

Ajuntament de Villanueva de Castellón

Edita:

Ajuntament de Villanueva de Castellón

Coordinació i equip de redacció:

Raymi Navalón

Disseny, maquetació i impressió:

iplgrafica.com

[email protected] / 962 590 036

La Pobla Llarga

Dipòsit legal:

V-3463-2006

C

Salutacions

Consell Municipal de Festes

Sultania 2014

Capitania 2014

Reina de les Festes i Cort d’Honor

Programa d’actes

Premis Literaris. Poesia Infantil

La nostra gent, la nostra història

Record de les festes de 1964

Memòria gràfi ca

Les festes de 2013

Guia comercial

4

15

16

18

20

26

32

36

52

62

68

75

SUMARIGUANYADOR DE LA PORTADA

Carles Lledó Grau

Nascut a Sueca l’any 1980.És enginyer, dissenyador, músic, pescador.Va estudiar Enginyeria Tècnica Industrial i s’especialitzà en Energies Renovables.Actualment dissenya i executa projectes de Renovables.Paral·lelament a la seua professió, sempre ha tingut una formació continua en disseny i il·lustració.Ha dissenyat pàgines web i cartells publicitaris per a empreses, escoles, festivals musicals, etc..L’any 2010 es presenta per primera vegada a un concurs de cartells, i resulta guanyador. A partir d’ahí, s’anima a participar en més concursos.

Guanyador Cartell Falles 2010 SuecaGuanyador Cartell Setmana Santa 2013 AlziraGuanyador Cartell Festes 2013 SuecaGuanyador Cartell Moros i Cristians La Font d’en Carròs 2014Guanyador Cartell Festes 2014 Sueca

A part de l’enginyeria i disseny, toca el baix elèctric en diferents formacions musicals i completa el seu temps lliure pescant a vora mar.

4 5

Els últims dies del mes d’agost, les Festes Patronals i de Moros i Cristians oferixen una magnífi ca ocasió perquè Villanueva de Castellón visca moments intensos, d’emocions i diversió, on tots, grans i menuts, veïns i visitants, participen dels diversos actes d’un programa festiu preparat al llarg de mesos.

La festa sempre és motiu d’alegria i de generositat, acostant-nos més als amics i als veïns. En estos dies tan especials, els carrers es convertixen en el lloc on es viu, on es compartix un bon menjar, on la música i la pólvora contagien l’entusiasme dels festers, on les tertúlies s’allarguen tota la nit.

Villanueva de Castellón ens convida de nou a gaudir de l’ambient d’harmonia i germanor propi de les seues Festes Patronals i de Moros i Cristians. Per això, unint-me a este sentiment fester, em satisfà poder fer-vos arribar a tots els veïns el meu afecte i la meua més cordial salutació amb motiu d’estes celebracions que ara vos disposeu a viure.

Alberto Fabra PartMolt Honorable President de la Generalitat Valenciana

6 7

Les tradicions i el folklore de la nostra terra es veuen refl ectits en les festes patronals que tenen lloc en la nostra província. Unes festes en què Villanueva de Castellón demostra un fort arrelament a esta part de la nostra història amb les seues celebracions en honor dels Sants Abdó i Senent, el Crist dels Prodigis i la Mare de Déu dels Dolors. Unes jornades en què els actes religiosos s’entrellacen amb el lúdics i festius i que convertixen el vostre municipi en un exemple de com viu el poble valencià les seues festes.

La multitudinària processó en honor dels vostres patrons, l’entrada de moros i cristians o l’acte de la presentació de les festes són un exemple de com manteniu unes tradicions que vos identifi quen i que marquen els dies grans del vostre municipi.

Són dies de retrobaments de familiars i amics, que s’acosten fi ns al vostre municipi per a disfrutar d’estes festes en companyia dels seus sers volguts en unes dates molt importants per als castellonencs.

Des d’estes línies voldria felicitar les festes patronals a tots els veïns i especialment a la Reina de les Festes, Victoria Tortosa Armengol, a la seua cort d’honor, als festers i festeres del 2014, i a les comparses dels Conqueridors i dels Alfàrabes, que enguany ostenten la capitania i la sultania respectivament. Al mateix temps que reconéixer l’esforç que l’Ajuntament ha realitzat perquè les vostres festes mantinguen tota la vistositat i la solemnitat que es mereixen.

Alfonso Rus TerolPresident de l’Excel·lentíssima Diputació de València

8 9

Una vegada més han arribat les Festes Majors i de Moros i Cristians, sinònim de convivència, goig i alegria per al nostre poble. Aquestes dates es troben assenyalades en el calendari de qualsevol fi ll o fi lla de Villanueva de Castellón, perquè són un moment per retrobar-se amb familiars i amistats que, potser, no comparteixen el nostre dia a dia per motius de distància; així com també per generar unió entre aquells que viuen l’activitat diària del nostre poble i gaudeixen de tot allò que ocorre al llarg de l’any.

Un conjunt d’activitats diverses serviran aquests dies perquè tots puguem viure amb il·lusió la nostra festivitat, tant en la vessant cultural, com en l’esportiva i d’oci en general.

A més, és un moment clau per donar fermesa a les nostres tradicions, refl ectides en la commemoració dels Moros i Cristians, que tenen com a punt culminant la desfi lada de diumenge, la qual acull el nombrós públic de les poblacions veïnes, que comparteixen un dels actes més destacats d’aquestes festes; així com també les partides de pilota, la presentació dels festers i festeres, el concert de la nostra banda Lira Castellonera, els sopars populars al carrer, el ball de disfresses, les competicions esportives, les commemoracions religioses, i totes aquelles activitats que formen part de la nostra identitat com a poble.

D’altra banda, i d’acord amb la tradició represa de l’elecció dels nostres festers i festeres, amb la seua màxima representant, la Reina de les Festes, es generen moments molt emotius tant per al poble, com especialment, per als familiars i amics dels joves i les joves que tenen aquest càrrec en el present any 2014. M’agradaria donar-los l’enhorabona i animar-los a viure aquestes festes amb la major il·lusió i germanor possible, perquè siga una experiència inoblidable a la seua vida.

Finalment, només em queda donar les gràcies a tots els que fan possible que aquestes festes es porten endavant, i convide a que siguen uns dies de diversió i eufòria, però també de civisme i convivència.

BONES FESTES!

Salvador Álvarez CarbonellAlcalde-President del Molt Il·lustre l’Ajuntament

de Villanueva de Castellón

10 11

Este és el quart any que estic al capdavant de la Regidoria de Festes, l’últim abans de les pròximes eleccions municipals. Per tot açò és important per a mi dirigir-me a tots vosaltres esta ocasió i desitjar-vos, de tot cor, que passeu unes Festes Patronals i de Moros i Cristians inoblidables.

Deixeu-me que des d’ací puga donar les gràcies a tots els que durant estos 4 anys han fet possible que les festes hagen sigut un èxit, sense ells el meu treball haguera sigut estèril. Gràcies a la Policia Local i la Guàrdia Civil pel seu esforç i col·laboració perquè la seguretat de la nostra festa siga una garantia de felicitat, gràcies a Rafa García i a tots els que l’han ajudat; són els treballadors de l’Ajuntament, que han fet tot este treball que no es veu, i sense els quals cap espectacle es podria dur a terme; gràcies per estar pendents dels xicotets detalls que ens fan disfrutar d’unes festes en què ells solament participen treballant. I, per descomptat, donar les gràcies al nostre estimat Raymi, que és l’ànima i el guia de l’organització i també a Xavier Martí, per col.laborar estos anys en la redacció acurada dels textos del llibre de festes.

Gràcies a totes les comparses de Moros i Cristians, així com als seus sultans i capitans per col·laborar amb els xicotets canvis realitzats, i poder fer que les festes siguen millor cada any, si cap.

Gràcies als grups de xics i xiques que han sigut i són els festers, per fer-se representants de la joventut del nostre poble, sempre ajudant a fer esta festa encara més participativa.

Podria passar-me així diverses pàgines, ja que per sort per a mi, són innumerables les persones que m’han ajudat perquè esta legislatura al front de la Regidoria de Festes haja sigut fàcil. A totes elles, gràcies de tot cor, una i mil vegades gràcies.

Ara ja, voldria donar l’enhorabona a la comparsa dels Conqueridors que enguany ostenta la capitania, al seu capità Josep i a la seua capitana Inmaculada. També a la sultania que li pertoca a la comparsa dels Alfàrabes, a la seua sultana Sònia i al seu capità Pepe. Els desitge a tots que la música i el soroll dels trabucs es graven a foc en els seus cors, junt eixos dies inoblidables en els quals disfrutar i faran disfrutar a tot el nostre poble.

Contrabandistes, Castellet, Roders, Conqueridors, Califes-Tuaregs, Almoràvits, Almohades i Alfàrabes: eixiu al carrer i feu saber al món quina és la festa que porteu als vostres cors i que la visquen de la mateixa forma que la viviu vosaltres.

Permeteu-me també, donar-li l’enhorabona a la reina de les festes Victoria. Sé que compliràs amb orgull i responsabilitat el paper de representar a la joventut del nostre poble i amb les festeres i festers ompliren els carrers d’alegria, lluireu com ningú i sereu l’admiració de familiars i veïns. Que estos dies siguen eixa etapa de les nostres vides que ningú vol oblidar.

Per acabar, vull dir que he fet el possible perquè les festes de Villanueva de Castellón facen disfrutar xicotets i grans. Sé que no ho hauré encertat tot, ni ho hauré fet bé per a tots, però em queda la consciència tranquil·la que he treballat el millor que he sabut per a este poble meu, que crec que és el millor.

Ja estan ací de nou les festes, disfruteu i intenteu oblidar els problemes per uns dies, encara que és difícil en els temps que corren.

Sigueu feliços sempre!

Desirée Gallego SolerRegidora de Festes

12 13

Un any més, les Festes de Moros i Cristians arriben a Castelló amb la il·lusió renovada i la responsabilitat de representar una festa tan lligada a la història i la cultura dels valencians i valencianes. És per això que volem convidar tots els veïns i veïnes de Castelló perquè formen part de la festa i ens ajuden a omplir d’alegria i joia els carrers del nostre poble. Són temps molt difícils, moments que difi culten qualsevol activitats festeres, perquè tot costa molt. Els podem prometre, però, que tot i els problemes econòmics que patim, intentarem amb totes les nostres forces fer una festa proporcional a la il·lusió que ens genera representar el nostre poble, perquè un dels impulsos més importants per formar part d’esta festa és, sense cap mena de dubte, veure els carrers plens i les cares d’alegria de la gent al pas de les fi lades, la música i la festa dels Moros i Cristians.

Des de l’AFMiC de Castelló volem agrair tota la col·laboració rebuda per part d’aquells que fan possible la nostra festa, que no són altres que els festers i les festeres de cadascuna de les comparses que fan possible que cada any puguem gaudir i intentar millorar una festa que s’ha convertit en símbol, com totes les altres festes, del nostre poble. Com no pot ser d’altra forma, també reconéixer el treball de qui ajuda a consolidar la nostra festa i del suport d’aquells que col·laboren perquè cada any es celebren.

Finalment, només ens queda expressar el nostre desig que els sultans i capitans tinguen les millors festes possibles, i prometre’ls que treballarem al màxim perquè així siga. I, per descomptat, recordaré als qui enguany ens han deixat i agrair-los la seua aportació per fer més gran la nostra festa.

Amunt les Festes de Moros i Cristians de Castelló!

Eduard Ferrando CuencaPresident de l’Associació Festera de Moros i Cristians

Les Festes de Moros i Cristians del nostre poble s’han caracteritzat sempre per fomentar la participació i el gaudi de tota la població. Omplir de música i festa els engalanats carrers de Castelló és per a nosaltres un plaer, perquè és un orgull molt gran veure les cares de felicitat de la gent al pas de les fi lades i la nostra música.

Mai entendrem els Moros i Cristians com una festa exclusiva dels seus membres, ja que des dels seus orígens naix amb la voluntat d’agermanar tota la població, d’aportat al nostre poble, en les seues merescudes festes patronals, una humil mostra del que ha sigut la nostra cultura i la nostra història.

És per això que volem convidar tota la població perquè acudisquen al sopar popular i posterior entradeta falsa que celebrarem el divendres 22 d’agost a la plaça de l’Ermita. Serà un orgull per a tots nosaltres que formen part de la nostra festa i que entre tots regalem al nostre poble una nit plena d’orgull, història i festa, tres dels trets identitaris més genuïns del poble valencià.

AFMiCCarta oberta

14 15

PRESIDENT Salvador Álvarez Carbonell

REGIDORIA DE FESTES Desirée Gallego Soler

PARTIT POPULAR

Antonio Aviñó Torregrosa

Vicen Caerols Vidal

Matilde Sanchis Vallés

José Vidal López

ESQUERRA UNIDA Ramon Borja Cisternes

GENT DE CASTELLÓ, D’ESQUERRA I COMPROMÍS Emilio Òscar Noguera Alberola

PSPV-PSOE Vicent Bravo Ortiz

ASSOCIACIÓ FESTERA DE MOROS I CRISTIANS Eduard Ferrando Cuenca

SOCIETAT MUSICAL LIRA CASTELLONERA Vicent Jesús Albero Isern

ASSOCIACIÓ DE JUBILATS I PENSIONISTES

Josefa Conca Roig

Carmen Calatayud Cucarella

Rosa Pons Liñana

FESTERS DE SANTA BÀRBARAJavier Candel Gonzàlez

Consol Ferrando Barberà

AMES DE CASA

Josefa Àlvarez Serrano

Concepción Francés Torregrosa

Maria Nieves Pascual Vert

JUNTA LOCAL FALLERAVicente Jesús Marrahí Codina

Rubén Garrido Sànchez

CONFRARIA DEL CRIST I DE LA MARE DE DÉU Lucía Rodrigáñez Villaescusa

Maria Carmen Estarlich Martínez

FESTERES I FESTERS

Anna Pla Perucho

Victoria Tortosa Armengol

Gloria Ramos Penalba

ANIMADOR SOCIOCULTURAL Raymi Navalón Peris

SECRETARI DEL CONSELL Antoni Peris Varela

Álvaro Armengol MoscardóPrevere

CONSELL MUNICIPAL DE FESTES2014

Un nou any ens preparem per a celebrar amb entusiasme i alegria les Festes Patronals del nostre poble.

Celebrem les festes dels nostres patrons sants Abdó i Senent, dos sants màrtirs per la fe en Crist a mitjan segle III de la nostra era.

També celebrem la festa de la nostra patrona la Mare de Déu del Dolors, a la protecció i consol de la qual els fi lls d’este poble sempre s’han encomanat com a sa Mare, Mestra i Guia.

També portem a la memòria a eixe gran Crist dels Prodigis que tant ha enfortit, sostingut, escoltat i ajudat els veïns d’este poble en les seues necessitats, angoixes i sofriments, des que, possiblement en el segle XV, com narra la història o llegenda, uns pelegrins per petició del poble es van tancar en una habitació per a fer la talla de la imatge i als tres dies de tancar-se, sense donar senyal de vida, els veïns van forçar les portes i no els van trobar a ells, sinó que van trobar una preciosa talla del nostre Senyor Jesucrist en la creu, que este poble ha venerat des d’eixe moment amb gran amor i devoció.

I celebrem eixa gran festa dels Moros i Cristians, tan tradicional en les terres valencianes, que tots els anys ens porta a la memòria l’any 1240, quan este poble passà a la corona d’Aragó.

Voldria felicitar i agrair, pel vostre interés, dedicació i servici perquè cada any estes festes siguen una realitat, al M.I. Ajuntament, a l’Associació Festera de Moros i Cristians, a cada una de les comparses, a la reina de Festes, al seu acompanyant, dames d’honor i acompanyants, confraria del Sant Crist dels Prodigis i de la Mare de Déu dels Dolors, i a tots aquells que col·laboren d’una manera desinteressada.

Veïns tots d’este poble, disfrutem amb alegria i harmonia d’estes Festes Patronals.Bones festes a tots i que Déu vos beneïsca.

16 17

Pepe Ribes PellicerSonia Llácer Lorente

SULTANS

SULTANIA 2014

COMPARSA MORADELS ALFÀRABES

Castelloners, castelloneres, festers, festeres, moros i cristians, per fi l’agost ha arribat i amb ell les tan desitjades nostres Festes Majors i de Moros i Cristians.

Esperem que gaudiu al màxim d’aquesta setmana. Setmana que, per a nosaltres, els sultans del 2014, està plena d’actes que ens fan tindre les emocions a fl or de pell.

Desitgem també a Inma i Josep una molt bona capitania, i que per als dos bàndols tot l’esforç d’aquest any tinga la seua recompensa.

Vos esperem a tots en cadascun dels actes.

Una abraça i molt bones festes. Pepe i Sonia

Que Al·là vos guarde.

18 19

Josep Encarnación AliquesInmaculada Martínez Lamata

CAPITANS

Han passsat tres mesos des de la Festa de Mig Any.

Ara sí que va de bo! Les festes estan ací. Sabem que estem en una època difícil; per això, com a capitans del 2014, intentarem que isca tot perfecte, perquè la gent del poble puga gaudir de les festes.

Al mateix temps, aprofi tem per agrair a tots els components de la comparsa dels Conqueridors i la nostra família (gràcies, Samblancat; gràcies, Juli i, per descomptat, gràcies al nostre president Pasqual) pel suport que ens estan donant.

Bones festes!

CAPITANIA 2014

COMPARSA CRISTIANADELS CONQUERIDORS

20 21

Victoria Tortosa ArmengolJesús Tebar Acevedo

REINA DE LES FESTES

REINA DE LES FESTESVICTORIA TORTOSA ARMENGOL

Estimats castellonencs, un any més tenim per davant una de les festes més importants del nostre poble; per tot açò, com a Regina de Festes del 2014, vos convide a gaudir d’aquestos dies tots junts.

Gaudint una vegada més de la música, molt important al nostre poble, el soroll de la pólvora que s’escolta a cada racó i, per descomptat, amb tots els veïns i veïnes d’aquest gran poble.

Vull donar gràcies a tots els que han treballat per fer-les possibles, com l’Ajuntament, l’Associació Festera de Moros i Cristians, amb l’ajuda del nous sultans Pepe i Sonia, i el nous capitans Josep i Inmaculada i, per descomptat als meus festers i festeres, per les seues idees i el seu treball i dedicació.

Són dies en què tots els fi lls del poble i visitants acudeixen per disfrutar d’aquestes festes, reunir-se amb la família i amics, anar a les paelles, balls, etc.; vos espere a tots amb il·lusió!

Per acabar, a la meua família, a la meua parella i a tots els que m’envolten, vull agrair el seu esforç i dedicació perquè aquest somni es puga complir. Gràcies, vos vull!

I a tots vosaltres vos anime a eixir i gaudir d’aquestes festes del 2014!

Bones Festes!

22 23

Anna Pla PeruchoIan Vidal Pla

Maria Vallés MartíJoan Vela Galbis

Gloria Ramos PenalbaJosep Amat Benavent

Raquel Liñana PenadésPepe Chordá Penadés

Arisleyda Pineda OltraSergio Antón Ruiz

Marta Solaz VidalEdu Martínez Llácer

Inés Gregori PascualVicent Beltran González

Leti Pérez ReigMiguel Ángel Cuenca Chordá

Candela Carrascosa de la TorreJosep Galbis Sebastián

Leo Cantero CamposJesús Liñana Ferrando

Paula Espí PovedaCristian Vidal Carrascosa

Yaiza Escalera VayàVicent Gilabert Signes

FESTERS I FESTERES2014

24 25

FESTERS I FESTERES2014

26

PROGRAMA D’ACTES

27

PROGRAMA D’ACTES2014

DISSABTE 2 D’AGOST16:00 a 20:00 h. 53é CONCURS LOCAL DE PESCA. Aquest dia participaran els infantils, al riu d’Albaida a prop de la Fàbrica. Berenar i premis per a tots els participants.

DIUMENGE 3 D’AGOST07:00 a 12:00 h. 53é CONCURS LOCAL DE PESCA. Aquest dia participaran els majors, al vedat de Fortaleny, zona C1 - C2. Premis per a tots els participants. Després del concurs hi haurà dinar al Bar l’Almenà per a tots els participants.

DISSABTE 9 D’AGOST17:30 h. XXX VOLTA A PEU. Cursa infantil. Eixida des del parc de l’Estació.

19:30 h. XXX VOLTA A PEU. Cursa absoluta. Eixida des del mateix lloc.

DISSABTE 16 D’AGOST08:00 h. a 09:30 INSCRIPCIÓ 2a MATINAL DE PETANCA. Dupletes muntades. Inscripció gratuïta al Bar de l’Estació o bé telefonant al 630 500 995 (Alfonso).Categories: General: Premis. 1r Trofeu i dos jocs de boles, 2n Trofeu i 3r trofeu.Consolació: Premis. 1r Trofeu i bossa d’esport, 2n Trofeu i 3r trofeu.Col·labora: Ajuntament i Bar l’Estació.

10:00 h. Inici 2a MATINAL DE PETANCA, al parc de l’Estació. Durant la Matinal hi haurà un TORNEIG de TIR DE PRECISIÓ.

21:00 h. CURSA CICLISTA - TROFEU FESTES 2014. Escoles de ciclisme. Contrarellotge Indivi-dual. Eixida des del carrer de Cervantes, fi ns a la plaça de l’Església.

00:00 h. LA VESPRA, al carrer Major. Patrocina i organitza: Els Quatre Gats

DIUMENGE 17 D’AGOST22:30 h. CONCERT i PRESENTACIÓ de la Banda Unió Musical de Villanueva de Castellón, a la plaça de l’Ermita. Organitza: Unió Musical de Villanueva de Castellón.Col·labora: M.I. Ajuntament.

DIMECRES 20 D’AGOST18:00 h. ACTES DIVERSOS DELS NOSTRES MAJORS. Campionats de petanca, canut, parxís, cartes i dòmino. Aquest dia es disputaran les eliminatòriesParc de l’Estació: canut i petanca.Llar dels Jubilats: parxís, cartes i dòmino.

DIJOUS 21 D’AGOST22:30 h. CONCERT de la Banda Simfònica de la Societat Musical Lira Castellonera, a la plaça de l’Ajuntament.Organitza: Societat Musical Lira Castellonera.Patrocina: M.I. Ajuntament.

28

PROGRAMA D’ACTES PROGRAMA D’ACTES

29

DIVENDRES 22 D’AGOST12:00 h. PASSACARRER SOLIDARI de les Festeres. Recollida solidària de roba i menjar no peridor per a Càritas. Punts de recollida: monument al Mestre Fayos, plaça de Pepe Roig, plaça del País Valencià, plaça de l’Ermita, plaça de l’Ajuntament i plaça de l’Església.

22:00 h. PRESENTACIÓ de la U.D. CASTELLONENSE i PARTIT DE FUTBOL, entre la U.D. Castellonense i C.D. Chella. Al nou Camp Futbol Municipal.

21:00 h. PREGÓ i XUPINASSO de l’AFMiC a la porta de l’Obrera.

22:00 h. SOPAR POPULAR a la plaça de l’Ermita.Organitza: AFMiC i Regidoria de Festes del M.I. Ajuntament.

00:00 h. ENTRADETA FALSA des de la plaça de l’Ermita fi ns al parc de l’Estació. Des de l’AFMiC i M.I. Ajuntament volem convidar-vos a totes i a tots a participar en la desfi lada. Aquest acte no és exclusiu per a les comparses de Moros i Cristians, sinó per a tot el poble.Organitza: AFMiC i Regidoria de Festes del M.I. Ajuntament.Patrocina: Regidoria de Festes del M.I. Ajuntament.

DIUMENGE 24 D’AGOST11:00 h. PASSACARRER i recollida de les Festeres per a anar a missa.

11:30 h. CINEMA INFANTIL al Teatre Ideal.

12:00 h. PASSACARRER de les comparses Mores i Cristianes. Eixiran des de l’Ajuntament. Tot seguit, Homenatge a la Música Festera, a la Gran Via de Blasco Ibáñez.

12:00 h. SANTA MISSA en honor a la Mare de Déu dels Dolors, a l’església parroquial.

18:00 h. PASSACARRER de les Festeres per anar a l’Entrada.

18:30 h. ENTRADA DE BANDES, des de la plaça de l’Església fi ns a la plaça de l’Ermita.

19:30 h. ENTRADA DE MOROS I CRISTIANS amb el recorregut habitual: des de la plaça de l’Ermita fi ns a l’encreuament del carrer de la Lira Castellonense amb el carrer d’Argentina.Ordre:Bàndol Cristià: Roders, Castellet, Contrabandistes i Conqueridors (Capitania).Bàndol Moro: Califes-Tuaregs, Almoràvits, Almohades i Alfàrabes (Sultania).La venda d’entrades per a la desfi lada serà de 10:00 h a 13:00 h i de 18:00 h a 20:30 h als 6 llocs que s’indiquen a continuació:· Carrer de Cervantes, a l’altura de Congelats el Calvari.· Carrer del Pedró, a l’altura de la Finca Rosario.· Carrer del Pedró, a l’altura de l’antic Mirall.· Carrer de Ramón y Cajal, a l’altura del taller d’Escuriet.· Plaça de l’Om.· Plaça de l’Església.

En fi nalitzar, DISCOMÒBIL a la porta de la comparsa El Castellet.Organitza: Comparsa El Castellet i Regidoria de Festes del M.I. Ajuntament.Col·labora: M.I. Ajuntament.

DISSABTE 23 D’AGOST17:30 h. TORNEJOS DE TRUC I PÒQUER (continuació), a l’Obrera.NOTA: Cas que els tornejos no fi nalitzen durant aquest dia, les fi nals es disputaran el dilluns dia 25 a les 12:00 h.

19:00 h. III TROFEU DE PILOTA “FESTERS DE SANTA BÀRBARA”, al trinquet de Batiste. Primera partida juvenils, a continuació gran partida de raspall entre Ian i Sidamet contra Dani i Antoniet.Organitza i patrocina: Festers de Santa Bàrbara.

19:00 h. ENTRADETA INFANTIL des de la plaça de l’Ajuntament fi ns a la plaça de l’Om.

22:30 h. Recollida i passacarrer de les FESTERES.

23:00 h. Presentació de les FESTES i proclamació de la REINA DE LES FESTES i la seua CORT D’HONOR al parc de l’Estació.

Durant l’acte es lliuraran els premis del XIX Concurs de Cartells de Festes Majors i de Moros i Cristians i del LIX Certamen Literari. En acabar, les festeres i els festers de 2014 obriran el ball.

A continuació, actuació de l’ORQUESTRA AVALANCHA per a tot el poble, a la plaça de l’Ajuntament.

Les cadires arribaran fi ns a l’Ermita. Els llocs de venda de les entrades quedaran indicats amb cartells.

23:00 h. VARIETETS amb Ramón Rosa cantant de copla moderna, el mag Laguer, Mª José San Martín cantant de copla i l’humor valencià del Tio Blas, al parc de l’Estació.

01:00 h. GRAN PRIX i VAQUETES a la plaça de bous ubicada al Camp de Futbol de l’Almenà.

L’entrada serà de 2 euros de donatiu i l’abonament per als 3 dies (incloent vaquetes i exhibició eqüestre) tindrà un cost de 6 euros.

DILLUNS 25 D’AGOST08:00 h. DESPERTADA a càrrec de les comparses de Moros i Cristians.

11:30 h. PASSACARRER de les Festeres.

12:00 h. SANTA MISSA en honor als Sants de la Pedra Abdó i Senent, a l’església parroquial.

12:00 a 14:00 h. PARC INFANTIL AQUÀTIC, a la plaça de l’Ermita.


17:00 h. CAMPIONAT DE PILOTA al trinquet de Batiste. Partida juvenils de raspall A continuació, partida d’escala i corda entre Genovés II i Dani contra Puchol i Fèlix. Entrada gratuïta.

18:30 h. a 20:30 h. XI TROFEU D’HANDBOL DE FESTES, al Pavelló Cobert. Tot aquell qui vulga participar es presentarà a les 18:00 h. per a fer la corresponent inscripció.

20:00 h. AMBAIXADA Mora i Cristiana, a la plaça de l’Ajuntament.

30

PROGRAMA D’ACTES PROGRAMA D’ACTES

31

00:00 h. Tot el món DISFRESSAT a la plaça de l’Església, on hi haurà un CORREFOC que ens portarà fi ns al parc de l’Estació. Tot aquell que participe en el correfoc quedarà inscrit automàti-cament en el CONCURS DE DISFRESSES.

A continuació, BALL DE DISFRESSES al parc de l’Estació. CARA A CARA entre les orques-tres Óxido i La Pato. Al descans les festeres en-tregaran els premis de disfresses. Jurat format per la Junta Local Fallera.

DIMARTS 26 D’AGOST11:00 h. PASSACARRER i recollida de les Festeres per a anar a missa.

11:00 h. CINEMA INFANTIL, al Teatre Ideal.

12:00 h. SANTA MISSA en honor al Santíssim Crist dels Prodigis, a l’església parroquial.

14:00 h. GRAN MASCLETADA al parc de l’Estació a càrrec de la pirotècnia Europlà.

20:00 h. SOLEMNE PROCESSÓ.

23:00 h. GRAN ESPECTACLE DANCING LAS VEGAS. És un musical que fa un recorregut artís-tic i visual per tots els casinos, hotels i teatres més prestigiosos de Las Vegas, fent de tot això un me-ravellós espectacle amb les cançons més impor-tants de les últimes dècades. Al parc de l’Estació.

01:00 h. TOREIG A LO GRAN. Toregen LO MILLORET DE CADA CASA. 1a correguda amb les primers espases del nostre poble, després VAQUETES a la plaça de bous ubicada al Camp de Futbol de l’Almenà.L’entrada serà de 2 euros de donatiu i l’abonament per als 3 dies (incloent vaquetes i exhibició eqüestre) tindrà un cost de 6 euros.

per a la confecció de les paelles als llocs senyalit-zats al parc. Recordem que caldrà tornar les tau-les i cadires abans de la 01:00 h al mateix lloc de recollida. Aquest any es pagarà 2 € per persona inscrita a les paelles. Un d’aquestos € anirà desti-nat a comprar menjar per als més necessitats. El mínim de persones per paella serà de 8.

00:00 h. ESTADOS DE ÁNIMO en DIRECTE. El grup castelloner ens oferirà temes dels seus dos treballs editats i versions del pop rock més comercial.

01:00 h. CASTELL DE FESTES, a càrrec de la pirotècnia Europlà.

01:20 h. Actuació de l’ORQUESTRA MITO.

DIJOUS 28 D’AGOST11:00 h. CINEMA INFANTIL, al Teatre Ideal.

18:30 h. TALLER D’ELABORACIÓ DE FA-ROLETS, al parc de l’Estació. Les xiquetes i xiquets podran elaborar i personalitzar el seu meló per al passacarrer de la nit.

21:00 h. AMBAIXADA Mora i Cristiana a la plaça de l’Ajuntament.

22:30 h. SOPAR DE GERMANOR per a les comparses de moros i cristians a la plaça de l’Ermita.

22:30 h. PASSACARRER DE FAROLETS, des de la plaça de l’Ajuntament fi ns al parc de l’Estació. A continuació, espectacle infantil ”Nunca jamás, el rescate de Campanilla”.

00:00 h. GRAN ESPECTACLE d’exhibició EQÜESTRE i FLAMENC. Des de Cádiz compta-rem amb la presència de la companyia de Carme-

02:00 h. NIT D’ALBADES. Comptarem amb la presència del grup de cant Les Folies de Carcaixent. Començarà a la plaça de l’Ajuntament i fi nalitzarà a altes hores de la matinada.

DIMECRES 27 D’AGOST08:00 h. DESPERTADA a càrrec de les comparses de Moros i Cristians.

09:30 h. ACTES DIVERSOS DELS NOSTRES MAJORS. A la Llar dels Jubilats, almorzar i lliurament de trofeus de canut, petanca, parxís, cartes i dòmino.



19:30 h. PASSACARRER d”AUTOS LOCOS” del parc de l’Estació fi ns al carrer de Vicent Andrés Estellés.

20:00 h. IV Cursa d”AUTOS LOCOS” al carrer de Vicent Andrés Estellés.

20:30 h. Recollida d’ingredients per a la XXIX FESTA DE LA PAELLA, a la porta del Mercat.

22:00 h. XXIX FESTA DE LA PAELLA, al parc de l’Estació. Organitza: Confraria del Crist dels Prodigis i de la Mare de Déu dels DolorsPatrocina: M.I. Ajuntament.Des de la Confraria del Crist dels Prodigis i de la Mare de Déu dels Dolors i el M.I. Ajuntament s’apel·la a la responsabilitat i civisme de tots els castelloners/es, a fi que els ingredients repartits per l’organització siguen utilitzats exclusivament

lo Cuevas, fi nalistes del programa de televisió “Tú si que vales”. A la plaça de bous ubicada al Camp de Futbol de l’Almenà.L’entrada serà de 4 euros de donatiu i l’abonament per als 3 dies (incloent vaquetes i exhibició eqüestre) tindrà un cost de 6 euros.

A continuació, MACRODISCOMÒBIL de la Dipu, front al Poliesportiu Municipal.

DIVENDRES 29 D’AGOST17:00 h. CAMPIONAT DE PILOTA al trinquet de Batiste. Partida Juvenils de raspall. A continuació, partida de raspall entre Moltó i Marrahí contra Ricard i Moro. Entrada gratuïta.

21:30 h. SOPAR per a tot el poble a la CARRETERA.

A continuació, fi de festa amb l’ ORQUESTRA MONTECARLO.

DISSABTE 30 D’AGOST18:00 h. PARTIT DE FUTBOL entre els C.D. Veterans de Castelló i els veterans del S.D.Sueca, al nou Camp de Futbol Municipal.

DIUMENGE 31 D’AGOST20:00 h. BALL gratuït per als pensionistes i jubilats, al bar de la Llar dels Nostres Majors, amb música en viu.

32

PREMIS LITERARIS

33

PREMIS LITERARISPOESIA INFANTIL

Plou, plou, plou,i després ix el soli un gran arc de Sant Martí,des de la meua habitaciócrida la meua atenció.

El roig fa molt de goig,el taronja és suau com una esponja,el groc és el color de l’albercoc,el verd amb la mar es perd,el blau de dalt del cel cau, l’anyil ix al mes d’abril,i el violeta és el color de la fl oreta.

Aquests colors que tinc ací formen l’arc de Sant Martí.

Primer CicleL’arc de Sant Martí

Marta Durà SalaCol·legi Hernández

PREMIS LITERARIS

34

PREMIS LITERARIS

35

Hui fa sol, llum.els xiquets jugant, els pares treballant,les aus xiulant i les ones xocant.

Esta nit la lluna brolla entre la foscor,veig el cel negre, fosc,i la llunaen forma de bressolem recorda que estic sol.

El sol i la lluna s’han trobat este matíamb els núvolsi l’arc de Sant Martí.

Hui fa sol, llum.Hui fa lluna, inoportuna.

Segon CicleEl Sol i la Lluna

Juan Alejandro Fuertes RodríguezCol·legi Sant Doménec

De sobte em desperte en la nit, sols puc dir que em costa respirar.Somni o realitat? No ho puc distingir.A la ment em vénen records de la meua infantesaon la meua mare em contava contesi en cada conte jo era la princesa.

Maleït temps. Per què passes tan de pressa?Jo encara no vull ser reina, jo vull ser princesa.

Tota la meua vida refl ectida en un espill.Cada hora, cada minut, cada segon... un sospir.Música del record que envolta els meus sentits,una balada d’amor, un somriure... un desig complit.

Maleït temps. Per què passes tan de pressa?Jo encara no vull ser reina, jo vull ser princesa.

Tercer CicleEl pas del temps

Claudia Benavent MercadoCol·legi Hernández

36

COL·LABORACIONS LITERARIES

37

LA NOSTRA GENTLA NOSTRA HISTÒRIACOL·LABORACIONS LITERARIES

ELS ORGUES DE LA PARRÒQUIA(SEGLES XVI A XIX)

Vicente Ferrer Pérez

L’estudi dels orgues mostra l’inconvenient de les defi ciències pròpies de la documentació del passat. De fet només disposem de tres fonts documentals bàsiques per a aclarir la temàtica. En primer lloc els detalls que genera el propi ajuntament, tant en forma de manuals de consells i llibres d’actes, com les dades de la comptabilitat municipal.1 En segon lloc, es conserva un llibre de fàbrica de la parròquia2 que abasta el període comprès entre l’any 1793 i l’any 1815; i en tercer lloc, disposem del complement dels protocols notarials, encara no totalment escorcollats. Potser sorprenga el títol, però la pregunta és clara: ¿podem parlar de l’orgue de la parròquia? o, al contrari, hem de parlar dels orgues que ha tingut al pas dels anys?

Les úniques aproximacions fetes fi ns ara al tema de la música a la parròquia han estat les referències que inclou José Martí Soro en la seua història local, on planteja unes pinzellades bàsiques que porten a la conclusió de l’existència d’un parell d’orgues, alhora que esmenta també alguns organistes i un orguener; a més de les aportacions de Vicent Ribes en el seu llibre sobre la vida del Castelló setxcentista, on dóna un parell de referències aïllades sobre orgueners, organistes i manxadors d’orgue a la localitat.

Les dades que es presenten a continuació són fruit d’una recerca en profunditat de la documentació municipal, però cal advertir de la possibilitat d’ampliar-les en un futur una vegada s’hagen analitzat més a fons

1 Podem donar gràcies que la vila tenia el patronat honorari de la parròquia i, com a tal, sempre va contribuir dels seus propis a sufragar les despeses de cera, oli i salari de l’organista i dels manxador de l’orgue, perquè a la Parròquia no hi havia confraries, germandats ni altres fons per a pagar aquestes despeses.

2 “Determinaciones de la Junta de Fabrica (dicha de obras o del SS. Cristo) de la Iglesia Parroquial de la Villanueva de Castellon. Año 1793”. Arxiu municipal (A.M.), signatura H – 153/15. La junta de Fàbrica està integrada per uns vocals perpetus o nats com són el capellà, l’alcalde com a president, el regidor major en representació de l’ajuntament i un secretari. A més estaran presents altres dels hisendats triats entre si (segons una escriptura davant Andrés Marco, escrivà, del 19 de desembre de 1694).

3 Dates fetes per mi Pere Carbonell, clavari de la present vilanova de Castello en 1588-1589. A. M., signatura H-011/16, pàgina 5.

les informacions contingudes en protocols notarials que es conserven a l’arxiu municipal.

Fins ara la bibliografi a existent sobre Castelló parla de l’existència d’un orgue que es va manar reparar l’any 1620 i després esmenta un altre orgue que es va fer l’any 1729 i que va perdurar fi ns a l’any 1936. Però en fer una anàlisi acurada de la documentació custodiada a l’arxiu municipal podem concloure que la realitat és més complexa.

L’orgue és un instrument de grans dimensions que porta aparellada la sensació de fortalesa, de poder i d’immutabilitat en el temps. Qualsevol paregut amb la realitat és pura coincidència. El primer que es detecta en la documentació és la fragilitat d’aquest instrument, la necessitat de fer reformes contínues, l’obligatorietat de tenir cura en el seu manteniment i, en conseqüència, la poca perdurabilitat que mostra en el temps. Per tant, mai podrem parlar de l’orgue de la parròquia de Castelló en singular, perquè varen ser diversos els que es varen succeir en el temps i van estar sonant al temple al pas dels anys.

Ara per ara, la primera referència a l’orgue de Castelló que s’ha trobat està datada en l’any 1588, poc després de la separació jurisdiccional del lloc de Castelló de la ciutat de Xàtiva, i no és per a plantejar la construcció d’un orgue, sinó per a fer una reparació en el ja existent. En concret el 4 de gener en el llibre de clavaria de Pere Carbonell,3 apareix una anotació en què es mana pagar 75 reals castellans (7 lliures, 3 sous i 9 diners) per, i


38


39

diu textualment: “Adobar lo orgue que estava desbaratat”. Quan es va construir, és la pregunta que, de moment, no podem contestar.

Cal que passen més de trenta anys, perquè trobem una segona referència a l’orgue, la que coneixíem fi ns ara. En la memòria que es realitza amb motiu de la visita parroquial del 7 de desembre de 1620, es va manar, entre d’altres obligacions, la reparació de l’orgue parroquial. En el capítol X dels manaments de la visita es diu que “los dichos jurados, en el plazo de quatro meses, hagan aderezar el organo, y se hagan fuelles nuevos”.4

Les defi ciències informatives pel que fa a l’ instrument són de tal magnitud que caldrà esperar seixanta cinc anys per a tenir una tercera referència directa a l’orgue de la parròquia. Perdut entre els apunts de la informació econòmica, es troba el pagament fet el 16 de setembre de l’any 1685 a fra Vicent Frau, que era l’organista, de 15 lliures i 9 sous per “adobar l ’orgue”.5

Hem parlat fi ns ara de tres reparacions de l’orgue; És el mateix orgue sempre, o són diferents? No ho sabem de manera categòrica.

Un poc més tard sí que apareix una notícia realment profi tosa; parlem en concret de la concòrdia del 17 de juny de 1697 entre Joseph Viñals, prevere, i Inocencio Guill, ciutadà, en nom dels administradors dels béns de mossén Vicente Sierra d’una part i Joseph Beltran6 mestre d’orgues de l’altra, sobre l’ instrument que s’havia de fer a l’església parroquial, amb un cost total de 625 lliures. Es parla clarament d’un orgue nou, és a dir, com a mínim és el segon orgue de l’església. És una referència totalment inèdita sobre l’activitat constructora del mestre orguener Josep Blasco, la qual cosa mereixia, per ella només, donar-la a la llum. Aquesta concòrdia permet fer una recreació virtual, si no de l’orgue de 42 tecles entre negres i clares, un poc constrenyit per l’espai “por aver poco lugar en la fachada de dicho órgano”, sí de les seues característiques instrumentals, en estar ben detallats els registres que havia de contenir que, de manera resumida, constava de 84 fl autes, 21 clarins i 588 tubs (Annex documental ).7

El dia 6 de febrer de 1702, mossèn Josep Campos, organista de la Seu de la ciutat de Xàtiva, com a expert nomenat per Inocencio Guill, va fer acte de presència a l’església parroquial per realitzar una visura de l’orgue encarregat a Josep Beltran. Una vegada reconegut, va considerar que estava conforme als capítols de la concòrdia però no obstant això, va deixar manat que en passar un any tornara l’orguener per a repassar l’obra realitzada.8

No deixa de sorprendre que poc després, no arriben a passar ni trenta anys, el 9 de setembre de 1729, comparegueren davant del notari Andrés Marco, Francisco Moranti, titular del benefi ci i l’ajuntament i esmenten que la vila havia mamprés la fàbrica d’un orgue nou que havia de concloure en el mateix any.9 Serà per tant el tercer orgue del que hi ha constància ara per ara. Malauradament no hem pogut localitzar la concòrdia, però per les deliberacions de l’ajuntament se sap que els artífexs d’aquest instrument varen

4 “Primera ma de la Cort dels Jurats de la Vilanova de Castelló.” A. M., signatura H – 2/2, pàgina. 46vº.

5 Llibre de Clavaria de 1685 a 1686. A. M., signatura H – 010/2, pàgina 7vº.

6 Fins ara es tenia localitzat a Josep Beltran com al constructor de l’orgue de la catedral de València en 1690; en segon lloc, com al constructor que va rematar l’obra de l’orgue de la catedral de Conca a fi nals del segle XVII, ciutat on anà després que el bisbe de la catedral digués que era persona de gran intel·ligència en l’art de fer orgues per haver assistit amb el seu oncle Roque Blasco més de vint anys, i que se li podia encarregar qualsevol treball; i en tercer lloc, com a constructor de l’orgue de l’església de Sant Martí de València en 1702.

7 Protocol notarial de José Ferrer de l’any 1697. A. M., signatura 1.899, pàgina 196.

8 Protocol notarial de José Ferrer de l’any 1702. A. M., signatura 1.905, pàgina 56.

9 “Libro de acuerdos, reales ordenes, nombramientos de ofi cios y escrituras publicas de Villanueva de Castellon del año 1728 en 1729. A. M., signatura H-8/1/2, pàgina 233.

ser Nicolás Salanova,10 Martín de Bernal i d’altres companys, que establiren un preu de 1.100 lliures a més d’emprar les deixalles que es pogueren aprofi tar de l’orgue vell, important tot més de 1.500 lliures,11 per la qual cosa, vist que duplica el preu de l’orgue anterior, hem de concloure que seria un orgue de qualitat.

No obstant això, vint anys després, el 9 d’abril de 1752, els membres de l’ajuntament varen donar a destall a José Gómez, factor d’orgues de València la reparació de l’orgue.12 La tasca a realitzar consistia a donar veu a tots els tubs, a més de netejar els registres i els conductes que fóra menester, així com les ventillles. També hauria de canviar els molls que es precisaren, la llengüeteria, posar el timbal alamí, alhora que composar i afi nar tota la música. Per a realitzar aquesta tasca li varen donar una mesada de temps i li varen oferir 80 lliures, que es pagarien en concloure el treball.

Gràcies al llibre de fàbrica de fi nal del XVIII i principi del XIX13sabem molts detalls sobre les reparacions fetes en l’orgue en aquest període de temps, cosa que fa sospitar que les tasques de manteniment de l’ instrument no eren sempre les més adequades i possiblement es produïren més vegades de les que s’especifi quen en els

llibres d’actes de l’ajuntament, o en tot cas l’orgue no funcionaria sempre al cent per cent.

El dia 11 de març de 1798 Manuel Campos demana el pagament per l’arranjament que havia fet en l’orgue de la parròquia i la Junta de Fàbrica va decidir que el capellà pagara tot allò que considerara just14 i conforme al treball realitzat. Dos anys després, en 1800, se li va pagar a José Navarro, factor d’orgues un total de 16 lliures per 6 dies en els quals va estar treballant en ajustar certs registres de l’orgue de la parròquia. Aquesta reparació no és més que l’ inici d’una llarga etapa de reformes i arranjaments de l’orgue parroquial.

Sembla que l’orgue estava en prou males condicions, perquè el mes d’agost del mateix any i atés que l’orgue mantenia alguns desperfectes que provocaven que les veus no sonaren com correspondria, la junta va acordar que s’arranjara pel mitjà més oportú, donant facultat al capellà perquè convingués amb l’organista o algun subjecte que entengués.15 Per aquest treball li varen pagar a José Lledó 120 reals de billó per les tasques en la composició de les manxes i 9 lliures, 19 sous i 4 diners per les activitats en els registres de l’orgue.

10 Nicolás Salanova té un ampli currículum d’instruments repartits pel territori valencià a la primera del segle XVIII.

11 Libro de acuerdos, reales ordenes, nombramientos de ofi cios y escrituras publicas de Villanueva de Castellon del año 1728 en 1729. AM., signatura H-8/1/2, pàgina. 233.

12 Mano de acuerdos y reales ordenanzas del ayuntamiento de esta villa del año 1752. A. M., signatura H-11/1, pàgina 59.

13 “Determinaciones de la Junta de Fabrica (dicha de obras o del SS. Cristo) de la Iglesia Parroquial de la Villanueva de Castellon. Año 1793”. A. M., signatura H-153/15.

14 Ibídem, pàgina 28.

15 Ibídem, pàgina 40 vº.

Lloc d’emplaçament de l’orgue.

4 de gener de 1588. Pagament per arreglar l’orgue que estava desbaratat.

Ordre per a arreglar l’orgue.


40


41

No sembla que les coses acabaren de funcionar, perquè el 14 de desembre de 1803 es torna a dir que l’orgue de la parròquia estava fet malbé, en termes tals que no es podia ni tocar i, desitjant la major decència i decòrum per a les funcions de l’església, la junta va determinar la seua composició. Es va convenir amb el mestre factor d’orgues José Martínez, de València, que era considerat un subjecte hàbil i intel·ligent, la composició de l’orgue i de les manxes, per un preu acordat de 135 lliures amb unes condicions ajustades a cinc obligacions, dos per part de la fàbrica de l’església i tres per al mestre constructor. Per la primera s’obligava la fàbrica de l’església a proporcionar al factor els materials corresponents per a la perfecta composició i translació de manxes, a saber, valdeses, cola, claus, fusta, obrer i materials necessaris; de manera que tan sols quedara a càrrec del factor la manufactura o treball de les manxes i la seua col·locació, especifi cant que totes les tasques s’havien de verifi car a la vila En el segon s’obliga la fàbrica a proporcionar i costejar els aliments i la casa on residiren tant el factor com els seus ofi cials mentre perdurara la tasca constructora.16

Pel que fa a les obligacions del factor, es va establir que havia de desmuntar les quatre manxes i compondre-les novament. En segon lloc, estava obligat a desmuntar també tota la música, netejar-la, tornar a col·locar-la i afi nar-la, a excepció de la que estigués trencada o rosegada pels

ratolins; en aquest cas es tractaria de manera específi ca. Per últim, també seria de la seua obligació compondre les tecles que hi havia descordades en els dos teclats i, de la mateixa manera, hauria de compondre el teclat de contres en el millor mode que permetera el lloc.

Es conserva el compte detallat de José Martínez que presenta als membres de la Junta de Fàbrica de la Parròquia, la qual cosa permet endinsar-se en què va consistir el treball de reparació. Primerament, segons l’ajust dels capítols, l’ import ascendia a un total de 135 lliures; calia, però, afegir treballs extraordinaris, com eren una taula de reducció feta i perfeccionada (10 lliures), ampliar les manxes, afegint un plec a cadascuna (12 lliures), per 85 fl autes, 3 boseguines, 1 sepa, 3 canals de llengüeteria, tot nou i altres reparacions fetes (30 lliures), per 3 balderes (1 lliura i 1 sou) i per 2 lliures de cola (1 sous i 6 diners). En total sumava una xifra de 53 lliures, 2 sous i 6 diners, a la qual caldria afegir el preu de la calessa del primer viatge, i com que havia rebut 58 lliures, 9 sous i 1 diner, li quedava, per tant, 130 lliures, 3 sous i 5 diners de deute.17

El 28 de gener 1804, com el mestre orguener havia complit exactament amb les prevencions dels capítols anteriors i, fi ns i tot, havia treballat de manera extraordinària, el cost total de la reparació ascendia a 188 lliures, 12 sous i 6 diners. La junta va acordar que


17 Ibídem, pàgines 77 i 78.

18 Ibídem, pàgina 56 vº.


20 Ibídem, pàgines 73 i 74.

se li pagaren les 130 lliures i 3 sous que faltaven de les 58 lliures, 9 sous que ja havia rebut. Estaven realment agraïts, i es demostra pel fet que acordaren pagar-li 20 lliures més de gratifi cació per l’exactitud en el treball realitzat, segons ho havia fet present el pare Mariano Mendoza, religiós del Convent, intel·ligent i pràctic en la matèria. Fins i tot se li paguen 4 lliures per la despesa de la calessa del primer viatge per a tractar de l’ajust.18

Però la situació econòmica era dolenta i, com que els efectes que tenia al seu abast la fàbrica no arribaven al total marcat, varen acordar lliurar-li 110 lliures i la resta (44 lliures, 3 sous i 5 diners) s’obligava la junta a pagar-les al factor dels primers diners que entraren en poder de la fàbrica. A més a més, no s’oblidaren del pare Mariano Mendoza, que havia cuidat diàriament per ordre de la junta de la revisió de la composició de l’orgue i, en agraïment, se li donen 10 lliures com almoina per a una missa que celebraria en favor dels benefactors de la fàbrica.

La veritat és que sembla que el manteniment era prou defi cient, perquè el 9 d’abril de 1808 l’orgue de la parròquia està quasi inservible, per la qual cosa va resoldre la Junta que novament el pare Mariano Mendoza, organista, fera una visura per a determinar el seu estat. La relació de l’expert és demolidora19 i diu que els ratolins s’havien menjat gran part de les trompes i d’altres peces, de manera que l’ instrument estava quasi inservible. Es torna a cridar al factor d’orgues José Martínez, de València, que en companyia del pare Mariano Mendoza va fer una relació del que convindria fer per a tallar de soca-rel la introducció dels animalets en l’orgue i, posteriorment, el mestre s’encarregaria de compondre el que calguera. La missió consistia a desmuntar tot l’orgue per a descobrir els amagatalls i caus que els ratolins tenien o pogueren tenir en el futur, aniquilant-los perquè no rosegaren ni trencaren més l’orgue, tapant els forats i altres zones que foren adients d’introduir-se els animalets que havien destrossat gran part de les trompes i de les manxes.

Després de l’operació anterior calia fer la reparació de tota la música d’ambdós secrets. Calia afegir al frontal del secret major dos registres, un clarí en quinzena i un clarinet. Aquest seria nou i s’aprofi taria el de la trompa real de mà dreta, i en el lloc que es deixava dins buit, es col·locaria una fl auta travessera nova. El teclat que corresponia a l’esmentat secret es canviaria i es posaria nou. La reforma també afectava les cadiretes; al secret

que existia, que era només per a cadireta interior, calia afegir, reformar i compondre segons la col·locació que novament havia de tenir, s’havia de construir una caixa o façana a la part exterior, com se suposa per a la col·locació de la música de la cadireta. La música de la cadireta interior tindria fl autat, violó, octava oberta, quinzena, deu i novena, plena, címbala, baix i violí. Per la seua banda a la cadireta exterior calia col·locar el registre de tapadet d’ambdós mans, l’esquerra a la façana, el registre de Nasard de corneta anglesa, un secret alt i conductes de fl autí, registre d’obóe i el registre de fagot i verifi cat, i s’havia d’afi nar tot segons art.20

El que corresponia al secret major es muntaria i deixaria corrent, així com la cadireta, per a Nadal de 1808. El preu de totes les maniobres de mans i materials a satisfacció del pare Mendoza o, en la seua absència, d’una persona intel·ligent i pràctica, es va establir en la quantia de 400 lliures.

Aquesta és la darrera referència que es conserva al voltant de l’orgue de la parròquia i, per totes aquestes reparacions dels primers anys del segle XIX podem parlar pràcticament d’un quart orgue a la parròquia que, presumiblement, no seria el darrer fi ns a l’any 1936, a la

Fragment de la partitura de José Fito.

Signatures dels organistes Onofre Tormo, Jacinto Núñez,Antonio Peregrí.


42


43

vista de la gran quantitat de reformes que es realitzen a l’ inici del segle XIX. En defi nitiva, la veritat és que hem tingut com a mínim quatre orgues a l’església parroquial des del segle XVI, i amb moltes possibilitats que n’existira algun més, perquè el període entre la primera del segle XIX i l’any 1936 és molt llarg com per a no pensar que s’en bastira algun altre, però ens falta la documentació.

ANNEX DOCUMENTAL

Concòrdia feta amb Josep Beltran, mestre orguener.

“Capitulos hechos y fi rmados entre partes de Joseph Viñals, presbítero y Inocencio Guill ciudadano en nombre de administradores de los bienes y gerencia de la administracion de Vicente Sierra de una y Joseph Beltran maestro de organos de otra sobre el organo que se ha de hacer en la Iglesia Parroquial de la presente villa nueva de Castellon los quales se han de observar y hazer y cumplir assi dicho maestro de organos como dichos administradores los quales son del tenor siguiente:

Primeramente ha sido pactado havenido transigido y concordado por y entre nosotros dichas partes que dicho maestro de organos tenga obligacion de hacer en dicho organo un secreto de seis palmos de largo y tres y medio de ancho que consta de quarenta y dos canales con sus tapas y registros con su juego de ventillas que consta de quarenta y dos.

Ittem ha sido pactado que dicho maestro tenga obligacion de hazer tres fuelles de seis palmos de largo y tres de ancho a uso de Castilla que es la practica que se estila.

Ittem ha sido concordado que dicho maestro tenga obligacion de hazer un teclado de boj que entre negras y claras conste de quarenta y dos teclas.

Ittem ha sido concordado que dicho maestro tenga obligacion de hazer un juego de varillas para que hagan el moviminto dichas teclas.

Ittem ha sido concordado que dicho maestro tenga obligacion de hazer un secreto para las peañas con sus molinetes para que hagan movimiento a los pies.

Ittem ha sido concordado que dicho maestro tenga obligacion de hazer un juego de contras o peañas de doze palmos de entonacion que consta de ocho contras.

Ittem ha sido concordado que dicho maestro tenga obligacion de hazer una vanal con sus portavientos para conducir el ayre al secreto esto en quanto a la madera.

Ittem ha sido concordado que dicho maestro tenga obligacion de hazer un fl autado de a doce palmos de entonacion, los seis principales de madera y los restantes de metal que consta de quarenta y dos fl autas, esto es por aver poco lugar en la fachada de dicho organo.

Ittem ha sido concordado que dicho maestro tenga obligacion

de hazer un registro de octava que consta de quarenta y dos fl autas.

Ittem ha sido concordado que dicho maestro havia de hazer un registro de tapadillo de metal unisones de la octava para acompañamientos que es muy dulze y suave que consta de quarenta y dos caños.

Ittem ha sido concordado que dicho maestro tenga obligacion de hazer un registro de quinzena de metal que consta de quarenta y dos caños.

Ittem ha sido concordado que dicho maestro tenga obligacion de hazer un registro de decinovena y ventidozena que consta de ochenta y quatro caños.

Ittem ha sido concordado que dicho maestro tenga obligacion de hazer un registro de nasardo en la especie de ventidozena llamado paxarillos que consta de quarenta y dos caños.

Ittem ha sido concordado que dicho maestro tenga obligacion de hazer un registro de llena de quatro caños por punto de baxo de un registro que consta de ciento sesenta y ocho caños.

Ittem ha sido concordado que dicho maestro tenga obligacion de hazer un registro de simbola de tres caños y dice la entonacion sol, fa, que consta de ciento veinte y seis cañas.

Ittem ha sido concordado que dicho maestro tenga obligacion de hazer un registro de corneta inglesa de quatro caños por punto de media mano alta que dice la entonacion fa, sol, fa, mi, que consta de ochenta y cuatro canyas.

Ittem ha sido concordado que dicho maestro tenga obligacion de hazer un registro de clarin de media mano alta que consta de veinte y un clarin.

Ittem ha sido concordado que dicho maestro tenga obligacion de hazer un organo corateral que solo sirva de apariencia con obligacion de pagar los estofados y dorar dichas fl autas.

Ittem ha sido concordado que en caso de ajustar el metal del organo viejo tengan obligacion los administradores de conducirle el metal [....] y asimismo hecha que este la obra tengan obligacion de ir por ella y para afi nar la obra le hayan de dar un manchador continuo.

Ittem ha sido pactado, avenido transegido y concordado por y entre nosotros dichas partes que las seiscientas veinte y cinco libras en que se ha ajustado la fabrica de dicho organo, de estas se havian de hacer tres partes iguales y la una se le haya de entregar al dicho maestro en continente y bestreta, y de las otras partes se hayan de hacer tres partes iguales y estas se hayan de pagar el primer tercio a la metad de dicha obra el segundo tercio hecha que este y afi nada y el ultimo tercio en el dia de San Juan del año mil seiscientos noveinta y ocho.”

A. M. Protocols, signatura 1.899. Protocol de José Ferrer de l’any 1697

ELS CAMPETS DE FUTBOL EN ELS ANYS 60Joan Alfred Climent i Quiles

A principi dels anys 60 del segle passat els xiquets de Castelló entre els 10 i 12 anys que volíem jugar al futbol teníem uns campets, el de la Graveta, el de la Figuera i el d’enfront del taller de Juan Sola; campets que tenien dimensions reduïdes, però que servien a la xicalla castellonera per a practicar l’esport referit.

A la Graveta anava al migdia d’1 a 1,30 a jugar, mitja hora que a mi em pareixia el cel, però que a ma mare no li assentava gens bé, perquè sempre arribava tard a l’hora de dinar. Allí jugava amb Genaro Roca, Paulino Soro, Tolino i molts més xiquets de la meua edat.

En el campet que hi havia enfront del taller de Juan Sola, vaig conformar amb companyia de Ramon Borja, Remigio Ribes, Vicent J. Granero, Miguel Fons (Miguelo), Juan Fernando Pastor, Antonio Gandia, Higinio Soler, José Marzal, José Sabater, Antonio Miralles (Tolino), Juan Grimaltos i José Herrero (Poma) l’equip del Terrible. Amb ell anàvem a jugar a Senyera, Sant Joanet i Manuel principalment. Senyera tenia un camp prop del cementeri; San Joanet, el tenia darrere de l’Ajuntament per un camí de terra; i Manuel, arrimat a riu o a les Salinetes.

Al camp de la Figuera mai he jugat, però pel que m’han dit altres companys del joc futboler, sempre estava ple de xiquets jugant.

Altres equips de futbol foren el Rayo (Tomàs Martí, Ricardo Franco, Vilella -fi ll del cap de l’estació-), L’Huracà, La Penya Elche (Guarner, germans Borja, Daniel “Bonyele”, Lito, Juanito “Petorret”, Estruch) i el València, el de la foto, en el qual també vaig jugar alguns partits. En ella apareixen Talens, Perfecto, Cèsar, Fermín, Tabasco i un servidor al costat, Ramón Moreno, Micó I, Genaro, Liñana, Micó II, Juan Fernando i Juanito.

Molts d’aquells xiquets que he anomenat arribaren a jugar en el Castellonense, alguns en equips de 3a divisió i alguns en 2a. Hui els xiquets tenen millors instal·lacions, és normal, però en aquella època i en aquells campets que hui semblen ridículs, a la xicalla també ens feren jugadors. Per això, la dita del meu oncle Abdó: “Mante, la classe de les persones ve de naixement, tot lo demés és un postís que de vegades enganya i de vegades no”.

Talens, Perfecto, Cèsar, Fermín, Tabasco i un servidor al costat, Ramón Moreno, Micó I, Genaro, Liñana, Micó II, Juan Fernando i Juanito.


44


45

EL NOSTRE PROPI CINEMA PARADISOO El CINEMA REX A CASTELLÓ

Xavier Aznar

El fi lm Cinema Paradiso és una història d’amor pel cine i per la nostra innocència perduda. La pel·lícula narra la història d’un xiquet que viu en un poblet sicilià on l’únic passatemps és gaudir dels màgics moments propiciats pel Cinema Paradiso. El cinema tenia el poder de trencar la monotonia horitzontal i era capaç de fer-li abastar un terç de les màgiques estrelles instal·lades cada nit al cel. Encantat per les oscil·lants imatges, Salvatore desitjava amb totes les seues forces que el cine fóra una realitat viva que traspassara l’escena i enaltira la seua vida.

Un dia l’operador del cinema accedeix a ensenyar-li al xiquet els profunds misteris que s’oculten darrere d’una pel·lícula, misteris que marcaran la seua, fi ns aleshores, curta vida. Sens dubte, Giuseppe Tornatore, el director d’aquesta magnífi ca pel·lícula, ens fa un relat autobiogràfi c, on la vida dels habitants del poble corre en paral·lel a la fantasia de cada sessió dominical.

Allí convivíem tots els xiquets del poble, i ningú escapava a eixa iniciació a la vida o a eixe necessari mitjà d’aprenentatge com a un ritus de pas propi de les societats rurals i localitzades. La primera sessió era el tediós preludi a la gran aventura, aquest era el moment del soroll i les gamberrades.

Quan, misteriosament, en el moment més interessant i quan s’havia fet una miqueta de silenci, fruit d’una escena pujada de to, la pantalla s’esvaïa davant els nostres ulls, amb una creixent cremada enmig de la malparada pantalla. Les patades a terra al crit «¡d’Orxano!», feien insofrible l’instant als nerviosos acomodadors del cinema que amb mirada desafi ant, i llanterna en mà, intentaven disciplinar als embogits xiquets.

Normalment aquells moments estaven reservats a pel·lícules espanyoles on la picantor estava assegurada i on descobrírem per primera vegada, i a trossos, la bellesa d’un cos femení nu. De sobre i sense saber com, es feia la màgia al so d’imponents tambors que ressonaven pels corredors del cinema. Apareixia majestuós el Lleó de la Metro i amb ell una porta oberta a la il·lusió.

El silenci, mesclat amb l’emoció, es feia present i ja ningú gosava molestar l’altre. Aplaudiments mesclats amb un entusiasme profund, quan no emocionades rialles i, de vegades, llàgrimes incessants... feien d’aquells moments una experiència quasi mística per a tots.

Miraculosament, amb companyia dels grans herois de la pantalla, comprenguérem que el món podia ser salvat d’una terrible amenaça per Superman que venia del Planeta Kriptón, que seguint la seua estela la nostra vida podia alçar el vol, en aquest cas de la il·lusió, i somniar en una fracció de segon amb ser un heroi que troba l’amor etern i vertader, com Clar Kent ho feia amb la seua estimada Lois.

Tots, d’alguna manera, hem vist les nostres vides plasmades al cel·luloide i la memòria ens presenta una barreja d’imatges i de rostres de la nostra infantesa. Les nostres vides, plenes de records i nostàlgia, quedaren emmarcades per l’intermitent llum de les pel·lícules de Hollywod que il·luminava les emocionades mirades dels xiquets. Precisament el cinema té eixa funció catàrtica, on les nostres vides adquirien una dimensió irrealitzable quotidianament, però que miraculosament sortien de l’anonimat i quedaven engrandides heroicament a la gran pantalla. També, al nostre poble de Castelló, els xiquets tinguérem el nostre Cinema paradiso, en aquell temps anomenat Cinema Rex.

A la dècada dels anys setanta i vuitanta -segur que també molt abans-, els xiquets del poble només teníem l’única distracció del cinema i el camp de futbol. Al voltant del cinema giraven les nostres vides, tant si teníem diners per entrar a l’espectacle, com si no. Abans d’entrar al cinema -l’actual Auditori de música-, els xiquets adquiríem tota mena de llepolies al quiosc del tio Abdomet, on els xiquets pagaven la meitat d’allò que aconseguien endur-se amb les butxaques plenes. Les espentes estaven assegurades a l’hora de fer cua en la taquilla, ja que poder triar el millor lloc no era qualsevol cosa arribat el moment que s’apagaren les llums i es fera el misteri. Aquells que tenien altres intencions, a més de veure la pel·lícula de la setmana, se n’anaven a la part obscura de darrere o al galliner. Els primers, aquells més majors, havien de suportar les constants molèsties dels que volíem escodrinyar aquell joc de mans entre penombres. Els que anaven al galliner, en canvi, s’entretenien en llançar xiclets i corfes de pipes als monyos de les xiques que atentament seguien la trama del fi lm.

Aquestes tornaven a casa amb ulls plorosos, sense saber que feia més mal: haver-se imaginat que ballaven amb Patrick Swaize en Dirty Dancing, i comprovar que ja no hi era quan feien la seua aparició els maleïts crèdits, o l’embolic al pèl per culpa de la gelosia d’aquells xicots que no entenien la gramàtica de l’amor adolescent. Ningú quedava fora de la narrativa que, paral·lelament a la pel·lícula, s’establia dins del nostre xicotet univers, però que aleshores era tot un món per a nosaltres.

D’alguna manera tots teníem el poder de volar, encara que fóra amb la imaginació i els ulls tancats, però eixe secret calia guardar-lo mentre buscàvem complicitat amb la mirada d’aquella xica de la qual només sabíem el nom i el col·legi on anava. Descobrirem progressivament i juntament tota una barreja d’emocions asseguts a la butaca i amb la mirada fi xa al front.

Ens enamoràrem per primera vegada de la Princesa Leia Skywalker en La Guerra de las Galaxias; vibràrem amb el so de les hòsties de Bud Spencer i Terence Hill; sentírem el pànic i el terror en l’Exorcista i en Tiburón; comprenguérem la possible destrucció de la guerra a Apocalypse Now, envoltada de la transcendent música de Th e Doors quan Jim Morrison entonava“Th e End”; coneguérem el valor de l’amistat i la fi delitat en E.T. a càrrec d’un xiquet, Eliot, que era com cadascú de nosaltres; comprenguérem el valor de la superació personal i l’honor amb Rocky...

Però les emocions col·lectives passaren prompte a ser individuals, l’aparició del vídeo féu que les emocions es privatitzaren i amb elles la sentencia a mort del “nostre circ de somnis col·lectius”. El cinema tancà les seues portes als xiquets de Castelló i, també, als seus somnis.

Ara, a la cartellera de sempre, on havien aparegut els rostres dels millors actors de Hollywod i els seus herois d’enyor, com a homenatge pòstum de totes aquelles emocions viscudes, quedava dia rere dia, hivern i estiu, nit i dia, un anunci engroguit i mig trencat, que el vent anava minvant, de la pel·lícula Blude Runner, amb l’enigmàtica imatge de Harrisson Ford i Rutger Hauer que ens portava a la memòria aquell extraordinari diàleg fi nal: “Jo he vist coses que vosaltres no creuríeu. Però ara tots eixos moments es perdran en el temps com a llàgrimes que es perden entre la pluja”.


46


47

LA RATA PENADA“Sense plomes vola i cap per avall dorm”

José Mena Àlvarez

Embolicats en un halo de superstició i llegendes, els rats penats o rates penades han estimulat la fantasia humana des de temps immemorials.

El rat penat, amb el seu aspecte de diminut diable vagabund, és sempre un poc la fugissera representació de la por. La seua fi gura de màquina voladora del Renaixement, el seu negre i imprecís color, el seu penetrant i agre cridar i fi ns i tot la seua estranya forma de dormir, són elements sufi cients perquè en el seu entorn s’alçara la llegenda de la por i l’artefi ci de l’espant.

Per a la majoria de les persones aquests animals, igual que alguns rapinyaires nocturns d’aspecte enigmàtic com els mussols i les moixes, evoquen històries de cases encantades, cementeris i vampirs assedegats de sang. Però la veritat d’aquestes històries són tan fascinants com els mites dels que es veuen envoltats. Els rats penats, lluny de ser els monstres de les llegendes populars, tenen veritablement una importància cabdal per a la vida del nostre planeta.

La general aversió que acompanya aquests animals ha d’atribuir-se als seus hàbits nocturns, a la seua semblança amb els ratolins, a la seua esborronadora estructura facial, a l’estranya conformació de les seues extremitats o a l’àmbit sinistre dels seus refugis. El seu extravagant aspecte ha fet que la imaginació popular

coixí d’una dona li asseguraven la benedicció de tenir fi lls. Tanmateix, se li tenia gran simpatia com a remei contra les plagues de formigues, llagostes i la mossegada de serps.

Se’l considerava com una criatura sinistra que pressumptament s’enredrava en els cabells dels éssers humans i que quan un rat penat entrava a una casa, moriria un membre de la família. En altres parts es deia que eren criatures setmesones de diables que esperaven en el crepuscle a les bruixes, o bé que eren una transmutació de les pròpies bruixes.

El metge Arnau de Vilanova va escriure un tractat sobre els encanteris que ofereix nombrosos remeis per a la impotència causada per la màgia i assenyala que la bruixeria és ocasionada per una inscripció amb caràcters escrits amb sang de rata penada.

Els llibres dels antics doctors àrabs contenen nombroses prescripcions sobre ells i els xarlatans medievals d’Europa els incloïen freqüentment en les seues cures.

L’obra més famosa de màgia astral va ser un text àrab conegut a Occident com Picatrix i traduït al castellà a instàncies d’Alfons X el Savi. S’hi ofereix una llista de substàncies màgiques amb propietats meravelloses, entre les quals fi guren el cervell de puput i la sang de rat penat.

els convertira en animals de mal averany, companys inseparables de bruixes i donyets.

No podem saber la idea que l’home primitiu tenia d’aquest veí cavernícola, ja que encara que vivia en les mateixes coves, hi ha poca evidència d’encontres entre ambdues espècies; només es coneix una pintura rupestre on aparegueren representats rats penats. Les primeres notícies sobre la rata penada ens arriben, a través de la Bíblia, on se’ns mostra com a animal impur i és considerat com a encarnació del dimoni el qual en nombroses ocasions es representat amb ales de rat penat. Moisès els considerava impurs i va prohibir als israelites que els tocaren. Aquest quiròpter està inclòs entre les “aus abominables” del Levític (11, 19), malgrat el seu caràcter mamífer. També el trobem a Isaïes (2, 20): “Aquell dia llançarà l’home els seus ídols entre talps i rats penats”.

Tot i que per als grecs la rata penada era un animal híbrid, d’aspecte sinistre i fantasmal, va ser considerat símbol d’intel·ligència, segurament per la seua habilitat per volar a la nit sense ensopegar amb els obstacles.

Altres supersticions antigues arrelades en algunes comarques rurals ens parlen del costum de clavar rates penades a les portes per a la protecció contra dimonis nocturns i malèfi cs. Gotes de sang de rat penat sota el

A les nostres terres valencianes tenim una llegenda que diu que estant les tropes del rei Jaume I acampades al Raval de Russafa, a les afores de les muralles de la ciutat de València, i assejant els musulmans, un rat penat va fer el seu niu a la part alta de la tenda reial i el rei va ordenar que no l’espantaren, ja que li va paréixer un senyal de bona sort. Una nit, quan l’exèrcit cristià dormia confi at, el colp d’un tambor va alertar el rei i els seus soldats; va ordenar als seus ofi cials que extremaren la vigilància i va descobrir una avançada mora que per sorpresa atacava el campament cristià; això va conduir a una dura batalla que va provocar la retirada de l’exèrcit sarraí i la posterior conquesta de la ciutat de València. Gran va ser la sorpresa del rei Jaume I, que va voler premiar a qui havia avisat amb els colps de tambor, quan va comprovar que havia estat l’aleteig del rat penat sobre la pell del tambor. Des d’aleshores el rat penat és considerat un símbol d’alerta i protecció, i s’ha incorporat a les banderes i escuts de ciutats com València, Palma de Mallorca, Barcelona i Albacete.

Com hem pogut veure, el rat penat és un dels animals que te més mala imatge arreu del món, i res més lluny de la realitat, ja que són enormes consumidors d’insectes que eviten l’ús de pesticides i plaguicides químics que tenen efectes negatius sobre el medi natural. A més a més, són també generadors d’un adob excel·lent per a fi nalitats agrícoles. Per tot això i moltes altres capacitats i


48


49

característiques físiques, fi siològiques i biològiques, els rats penats són uns animals indispensables per a l’ésser humà.

Al món viuen al voltant d’unes 1.100 espècies (a l’Estat espanyol 29 espècies i a la Comunitat Valenciana 23 espècies, de les quals 12 són cavernícoles, 4 forestals i 7 urbanes), i més de la meitat d’elles es troben greument amenaçades per la destrucció del seu hàbitat, l’ús de pesticides, els incendis, la urbanització descontrolada, les molèsties provocades als seus refugis per citar alguns exemples.

Per tot això, estan protegits des de 1980 a tot el territori nacional i totes les espècies es troben incloses en el CATÁLOGO NACIONAL DE ESPECIES AMENAZADAS. Algunes d’elles, com el rat penat de peus grans1 i el rat penat de ferradura mitjana,2 estan en un seriós perill d’extinció.

La rata penada des de sempre ha sigut l’espècie animal que més m´ha fascinat, i a la qual més hores d’observació i seguiment he dedicat. Fotografi ar-los en el seu hàbitat i endinsar-me en la seua intimitat ha sigut tot un repte

per a mi, principalment perquè volen de nit, són negres, xicotets, a penes pots veure’ls i no diguem ja enfocar-los. Són rapidíssims i canvien de trajectòria de sobte i inesperadament. La majoria de les vegades al fer la foto ells ja no estaven allí, però la experiència d’anys depurant la tècnica i la manera d’abordar les sessions fotogràfi ques han fet que els resultats aconseguits em deixen satisfet.

Per últim, cal dir que tots som responsables de la seua conservació. Tots hem d’entendre que són una peça clau en els ecosistemes i que els benefi cis ecològics que ens ofereixen són inquantifi cables.

Si alguna volta trobeu un rat penat, no li feu mal. No li feu res. Ell només vol viure d’acord amb la seua naturalesa i als llocs on sempre ha viscut.

Acostem-nos, estimem-los o almenys respectem-los. Són indispensables i han estat i estan injustament maltractats i perseguits.

A les nostres mans tenim canviar-ho.

http://www.menanat.com/index.php/A_la_caza_del_vampiro

http://www.menanat.com/index.php/Murcielagos_de_la_Peninsula_Iberica_1

Bibliografi a

CHARRO GORGOJO, Manuel Ángel: “Murciélagos: Príncipes de las tinieblas”, dins Revista de Folklore, nº220, Fundación Joaquín Díaz, any 1999.

1 El rat penat de peus grans manté a la Comunitat Valenciana més de la meitat dels efectius de tot Europa Occidental, i concretament a la nostra comarca de la Ribera Alta, es troben els refugis més importants d’esta espècie a tot el territori nacional. Una de les particularitats descobertes d’este quiròpter fa tan sols uns pocs anys és que inclou peixos en la seua dieta, és a dir, tenim un rat penat pescador.

2 El rat penat de ferradura mitjana es troba en un procés avançat de regressió. Les exigües poblacions valencianes requereixen mesures urgents per a la seua recuperació, ja que en els últims censos realitzats es van estimar menys de 100 exemplars per a tota la Comunitat Valenciana.

50 51

Con un tempo elegante y una gran expresividad en los momentos precisos, con contrastes dinámicos excelentes y con un gusto musical sin igual, la versión de la Lira Castellonera es para mí una de las mejores que he escuchado.Manuel Morales Martínez / Compositor del pasdoble Carmesina

A pesar dels resultats, a mi em va emocionar molt veure la cara que feia el nostre director Pepe Tello al tocar les obres, una cara de satisfacció, que transmetia una felicitat i una emoció que no podia amagar […]. Jo sé que eres el millor i que sempre ho seràs!! Moltes gràcies, Pepe, eres molt gran!Aitana Martorell Pastor / Músic de la Lira Castellonera

A banda dels resultats d’aquest "concurs" de bandes de música, el més important són els músics. Per a mi, tant esta vegada com fa dos anys, ha sigut una experiència molt gratifi cant. Ho he passat molt bé i he disfrutat molt dels músics del meu poble. Que tot el treball que heu fet no vos el lleva cap tribunal del món...Ramon Mascarós Villar / Músic de la Lira Castellonera i de l’Orquestra Nacional d’Espanya

Enhorabuena por ese tercer premio. Si han pasado "cosas", lo que vale es el trabajo que se ha desarrollado durante la preparación del Certamen. Cabeza alta y pensar en el futuro.Un abrazo.Xosé Carlos Seráns Olveira / Director de la Banda Municipal de Santiago de Compostela

Gràcies, músics!Gràcies, músics!Gràcies, mestre!Gràcies, mestre!2014, any de Lutoslawski2014, any de Lutoslawski

RECORD DE LES FESTES 1964

52


53

RECORD DE LES FESTES1964

Ja fa 50 anys que vaig ser Reina de les festes!!! Va ser una època molt bonica i, el que és més important, l’inici d’una relació que (malgrat que tardaria uns anys a formalitzar-se) em va portar a una vida plena en tots els sentits, gràcies a la meua parella de tota la vida, Ricardo Franco.

Sé que molts de vosaltres que llegiu estes paraules es preguntareu qui som nosaltres (no de bades han passat 50 anys…), però també sé que hi haurà moltes persones que quan recorden Ricardo els vindrà el somriure a la boca, i això per a mi és prou, perquè Ricardo era exactament això, un somriure permanent, una persona amb un gran sentit de l’humor, molt amic dels seus amics, amb un caràcter tan campexano que es feia de voler i tothom, sobretot a la Marina Alta, la comarca on va treballar sempre, continua recordant-lo amb molt de carinyo, malgrat els dos anys i mig que fa que ens va deixar.

Sempre s’omplia d’orgull de ser de Castelló i el portava per bandera; gaudia enormement de la música perquè l’havia mamada a sa casa, com tants i tants castellonencs i sempre s’emocionava quan escoltava la Leonora, el 1812 i, per descomptat, el Tannhäuser, entre molts altres.

Amb estes paraules vull retre-li un xicotet homenatge i donar-li les gràcies per tot el que he viscut al seu costat.

Com que no podem gaudir junts d’estos “50 anys”, estigues on estigues, Ricardo, van estes paraules per tu.

De tot cor, Angelines.

50 ANYS DE REINAAngelines Franco Martínez


54 55



56


57


58


59


60


61

62

MEMÒRIA GRÀFICA

63

MEMÒRIAGRÀFICA El forn de Mª Teresa.

A la dècada dels 40 podíem trobar el forn de Mª Teresa al carrer Major, concretament on es troba hui en dia l’entitat bancària “Bankia”. A la foto trobem Mª Teresa, el seu fi ll Rafael Puertos i la seua néta Angelita Puertos.

Comboi amb els amics. Any 1956.

Passant el dia a una fi nca de tarongers a Carlet. Allí estaven entre altres: Pascual Andrés, Paquita Martínez, Catalina Bui-trago, Pepica Sanz, Milagros Vidal, Rafael Ribes, Pilar Garrido, Matilde Borja, Leonor Martínez, José Aguilar i Visantica Vidal.

Correguda de bous. Festes del 1971.

Al setembre d’eixe any, un grup d’amics a la plaça de bous després d’haver assistit a l’espectacle. Ells son: José Vicente Climent, Pepe Beltran, Pepe Poveda, Vicente Climent, Javier Chinesta i Eusebio Uberos.

MEMÒRIA GRÀFICA

64

MEMÒRIA GRÀFICA

65

Cavalcada de les Festes del 1964.

En la foto trobem la Reina de les Festes, Angelines Franco acompanyada per Amparo Villar, Nieves González, Milagros Calvo,Mª Dolores Català, Mª Carmen Durà, Mª Carmen Mateu, Trinidad Pérez i Leonor Francés.

La pasqua del 1965.

Com ha sigut sempre habitual al nostre poble durant els dies de Pasqua, la gent anava a la zona del Castellet i els seus voltants a passar el dia amb els amics. En aquest cas concret va ser al 25 d’abril del 1965. Allí estaven: José Estrada, Nora Ortíz, Milagrín Martí, Sala, Vicent, Aznar, Mª Júlia Badenes, Lino Calatayud, Serafi no Romero, Amparo Climent, Mari Doménech, Melín Hernández, Antonio Romero, Fina Pons, Isabel Lorente, Dolores Mascarós, Horte Pastor i Rosalina Sanz.

Cavalcada de les Festes del 1953.

A la porta de l’Antic Convent, on està hui en dia l’edifi ci de l’Ajuntament i l’Escalona, tenien el carro ben engalanat per a la cavalcada de festes. Conjuntament amb els carreters Fernando Climent Estruch i Pepe Vila Tortosa trobem a la Reina de les Festes Mª de los Dolores Francés i a la seua Cort d’Honor formada per Josefa Durà, Leonor Martínez, Hortènsia Navarro, Mª Del Carmen Martí, Vicenta Gómez, Mª Luísa Benetó, Rosa Varela i Mª del Pilar Climent.

Festes del 1953.

Foto realitzada a l’Antic Ajuntament, en ella trobem a les festeres d’eixe any. La Reina de les Festes Mª de los Dolores Francés acompanyada per tota la seua Cort d’Honor: Josefa Durà, Leonor Martínez, Hortensia Navarro, Mª Del Carmen Martí, Vicenta Gómez, Mª Luísa Benetó, Rosa Varela i Mª del Pilar Climent.

Bar Musical, cap d’any de 1968.

D’esquerra a dreta: Ramón Franco, José Ortíz, Ramón Mascarós, Joaquín Durà, Rafael Sanz, Arenas i J. Manuel Sala; darrere d’ells els dos cambrers, José Talens, pare i fi ll.

MEMÒRIA GRÀFICA

66

MEMÒRIA GRÀFICA

6766 67

Festes del 1972.

Un grup d’amics després d’un ball de carrer, va decidir anar a fotografi ar-se a casa Staro i tractar d’imitar el que havien vist a l’orquestra.D’esquerra a dreta: S. Fayos, J. Sanz, I. Pons i E. Sabater.

Daniel Plá Barberà, “Daniel el dels diaris”. Any 1968.

Daniel “el dels diaris” va nàixer el 20 de setembre de 1932 i des de 1966 fi ns a 1997 va estar repartint diaris , revistes i el famós Teleprograma per tot el poble. En la foto el trobem al carrer Molí, on ell vivia. Aquest personatge tan entranyable i conegut entre els castelloners ens deixà el 30 de setembre del 2013 als 81 anys d’edat.

Magatzem Montsonís.Any 1960.

A la porta del magatzem de Monsonís on carregaven els camions, durant les festes del poble que en aquell moment es feien en octubre. Podem vore: Dolores Puertos, Leonor Pla, Nina Muri (artista), Felicidad Arau, Lolita Talens, Isabelín Ferrando, Otilia Murillo i Joaquín Espí (de Senyera).

Concurs de sega d’arròs.Sueca 1951.

Com era habitual, els grups de segadors del nostre poble anaven a molts llocs a participar en aquestes competicions. Aquesta vegada en concret va ser a Sueca, allí acudiren Emilio Garrido Varela, Vicente Someño Gallart, Eduardo Puertos Galbis i Vicente Romero Pellicer acompanyats d’uns amics que anaven a veure el concurs.

XL aniversari Comparsa Tuaregs.1974- 2014.

A la foto trobem a R. Climent, J. Vilar, F. Escuder, E. Aliño, J. Poveda, P. Maiques, A. Puertos, J. Sala, S. Alcover, V. Puertos, M. Amorós, V. Climent, F. Mena, P. Puertos, A. Martí, V. Estrada, E. Estrada, J. Pla, A. Casanova, J. Micó i J. Martí.

68

FESTES 2013

69

LES FESTESDEL 2013

FESTES 2013

70

FESTES 2013

71

FESTES 2013

72

FESTES 2013

73

FESTES 2013

74 75

COL·LABORADORS2014

festes patronals i de moros i cristiansprograma d’actes premis literaris. poesia infantil la...

Documents