FEDERACIÓ DE SERVEIS A LA CIUTADANIA

SECTOR GENERALITAT

Octubre 2009

INFORMATIU Sector Generalitat

Guillem SabatéÀrea d’acció sindical

L’Acord de govern de la Genera-litat de 23 de juny d’enguany,anomenat d’optimització deplantilles en l’Administració dela Generalitat de Catalunya, ésla continuació d’un paquet demesures que comporta, no no-més la congelació d’una part dela plantilla de la Generalitat, si-nó que, a més, és una retalladade part de les places de la RLT(estructurals, dotades i vacants).

Aquest acord també està com-portant el cessament d’una partdel personal de la Generalitat (in-terins de reforç i personal laboralsubjecte a contractes laboralstemporals), és a dir, aquells llocsde treball que no estan inclososdins la relació de llocs de treball.

A l’Administració de la Gene-ralitat, els plats trencats de lacrisi els pagaran, en major part,els treballadors i les treballado-res que tenen un nomenamentde personal interí i el personallaboral amb contractes tempo-rals, la qual cosa comportarà unempitjorament del servei pública la ciutadania i el mantenimentd’una alta taxa de precarietat.

També està suposant el ces-sament i la no-recol·locació delpersonal interí, desplaçat perconcursos de trasllats o concur-sos oposició.

Explicació i interpretació de l’acord

Reducció de places estructurals

• ÀMBITEls departaments i llurs enti-

tats autònomes administratives,ICS, ICASS i Servei Català de laSalut.

• TIPUS DE LLOCS DE TREBALLTant de personal funcionari

com laboral.

• DESENVOLUPAMENT DE LAMESURA

Abans del 6 de juliol de 2009:Amortització del 96% de les

places vacants dotades pressu-

postàriament en el moment del’aprovació de l’acord (23 de juny.

Abans del 31 de desembre de2009:

Reduir un nombre de placesresultat d’aplicar la fórmula se-güent:

3 x (nombre de places va-cants pressupostades el1.01.09 + nombre de placesde llocs estructurals pressu-post el 2009 pendents d’auto-rització de dimensiona-ment*) / 100 = Nombre totalde llocs per amortitzar

* Són expedients d’incre-ment de plantilla incorpo-rats inicialment al pressu-post però pendents d’auto-rització definitiva pel De-partament d’Economia i laSecretaria de la Funció Pú-blica en la data d’aprovacióde l’acord.

• SITUACIÓ DE MANCA DE PLACES VACANTS

Si els departaments o les en-titats autònomes no disposen devacants pressupostades, cadavacant produïda serà reduïdaautomàticament.

• EXTENSIÓ I EFECTES DE REDUCCIÓ

Pel que fa al pressupost de

2010, es consolida la pèrdua deplaces reduïdes amortitzadesel 2009 (d’aquesta forma s’in-verteix la tendència seguidafins ara per cada pressupost dela Generalitat, que consolida-ven els increments de pressu-post/nombre de places pressu-postades de l’exercici anterior;ara s’ inicia una tendènciacontrària).

• ÀMBITS EXCEPCIONATSD’AQUESTES REDUCCIONS

– Personal docent no univer-sitari i personal de suportdels centres d’educació re-glada

– Mossos d’Esquadra (IR)– Bombers (IRP)– Personal de l’àmbit d’exe-

cució penal (JUS)– Personal d’administració de

justícia (JUS)– Agents rurals (MAH)– Personal d’institucions sa-

nitàries (SLT)– Personal assistencial dels

centres propis de l’ICASS– Personal en centres d’aten-

ció a la infància i discapaci-tat (ASC)

– Personal d’equipaments cí-vics i oficines d’acció ciuta-dana (GAP)

• PROCEDIMENT DE TRAMITACIÓ

Els departaments han de tra-metre la relació de vacants pres-supostades, tant del mateix De-partament, com de les entitatsautònomes administratives queen depenguin, abans de l’1 dejuliol, i la Direcció General deFunció Pública ha de resoldreabans del 6 de juliol, entre lesquals ha d’elegir les que han deser objecte de reducció, i comu-nicar tot seguit el resultat al De-partament d’Economia.

• El 40% d’estalvi generat amb la reducció de placess’ha de dedicar a la tecnificació de plantilles (una idea final de la S. de la Funció Pública)

Segons la Direcció General dela Funció Pública, “tecnificarplantilles” vol dir substituir llocsde treball de personal subaltern,auxiliar administratiu, per per-sonal del Cos Superior i del Cosde Gestió.

Una mesura classista i ab-surda, i que va contra el princi-pi d’eficiència, tan proclamat ibeneït en el preàmbul del’acord.

Ningú no sap ni com ni quanes farà aquesta tecnificació.

• Limitació d’increment d’estructures

Si un departament o una en-titat autònoma vol incrementarel nombre i el rang dels alts cà-rrecs, òrgans actius, àrees fun-cionals i unitats laborals, per in-crementar-los s’han de com-pensar amb decrement d’altresestructures orgàniques.

• Prohibició d’expedients de dimensionament, de variacióde plantilles i contractació depersonal per a l’execució deprogrames temporals

No es poden iniciar expe-dients d’increment de plantilla(expedients de dimensiona-ment), ni de conversió de placesd’interinatge de reforç o peracumulació o excés de tasques,en places estructurals (expe-dients de variació de plantilles).

Si es vol contractar personalper a l’execució de programes(fins ara amb interins de reforç),s’ha de fer amb places estructu-rals vacants, i si no n’hi ha, no espoden dur a terme els progra-mes).

• Afectació a la resta d’ens ins-trumentals de la Generalitat

Pel que fa a les entitats autò-nomes de caràcter comercial ifinancer, entitats públiquessubjectes a dret privat, societatsmercantils, consorcis i funda-cions participades majoritària-ment per la Generalitat, no s’hade reduir cap tipus de plaça es-tructural i no estructural, sim-plement no es poden incremen-tar plantilles.

No obstant això, entre els ins-trumentals adscrits al departa-ment (allò que se’n diu agrupa-ció departamental) es permetl’increment de plantilla siaquest es compensa amb el de-crement de la plantilla d’un al-tre ens de la mateixa agrupació.

PROPOSTA DE MESURESPER A UNA VERITABLE DIS-

MINUCIÓ DEL DÈFICITPÚBLIC DE LA GENERALITAT

1. Des del Sector Generalitatde CCOO, volem ser soli-

A la Generalitat de Catalunya el dèficit pressupostarisempre el paguem els empleats i les empleades públics

Concentració de CCOO davant el Palau de la Generalitat.

2 MAIG 2009

SECTOR GENERALITAT INFORMATIU

daris amb el Govern de laGeneralitat, i li proposem unallista de mesures que sí que su-posen una disminució real imolt important de despesa pú-blica:

2. Reducció/eliminació de lesambaixades que el Departamentde Vicepresidència ha creat al’exterior. Supressió dels llocs detreball d’alts càrrecs que hi haen aquestes ambaixades (inclo-sa la del germà del Sr. Carod, aParís).

3. Enviar per correu electrò-nic la “revista” de desinforma-ció i propaganda política –el“Funció Publicació”–, que edi-ta el Departament de Governa-ció.

4. Convertir tots els llocs detreball amb horari de dedicaciói retribucions especials (D) enllocs de treball d’horari nor-mal.

5. Reducció del nombre dedepartaments de la Generali-tat, amb una simplificació del’estructura d’alts càrrecs, per-sonal eventual i llocs de suporti reducció del nombre d’asses-sors/es, sense excepció.

6. Reduir i limitar la possibi-l itat que tenen els departa-ments de demanar in-formes/estudis externs, i quel’elaboració d’aquests treballssigui assumida pels treballa-dors de la Generalitat de Cata-lunya.

7. Eliminació dels contractesamb empreses de serveis que re-alitzin treballs que poden ser as-sumits pels mateixos treballa-dors de la Generalitat.

8. Reducció del nombre d’ho-res extres a les estrictament in-dispensables per garantir el ser-vei públic i d’atenció directa.Fer públic les persones que lesrealitzen, així com les quantitatsrebudes.

9. Reducció del nombre d’or-ganismes autònoms, agències iempreses públics de què dispo-sa la Generalitat de Catalunya;molts d’aquests organismes espodrien integrar en l’estructuraadministrativa dels departa-ments de la Generalitat i altreses podrien fusionar per reduir ladespesa pública.

9. Perseguir el frau fiscal i mi-llorar la gestió en la recaptació ila inspecció de l’Agència Tri-butària de Catalunya.

10. Reducció del nombred’alts càrrecs, per exemple to-tes les secretaries sectorialsque anteriorment eren direc-cions generals i que han dupli-cat el comandament. Eliminarles “gratificacions extraordinà-ries” per acord de Govern, adeterminats càrrecs. Cessar lasecretària sectorial de FuncióPública, la Sra. Teresa Ara-gonès, i la directora general dela Funció Pública, la Sra. Leo-nor Alonso i el seu equip, perINCOMPETENTS, i per ser elsprincipals culpables de la malagestió de personal i la desmoti-vació dels empleats i les emple-ades de la Generalitat.

En el Manual d’acollida per alpersonal al servei de la Generali-tat de Catalunya podem trobarels diferents tipus de col·lectius aquè és pot pertànyer, determinatper la naturalesa jurídica de la re-lació que el vincula a l’Adminis-tració, i en conseqüència, el dife-rent marc jurídic regulador decada col·lectiu de personal.

D’aquesta manera, es classi-fica en:

• Personal funcionari• Personal eventual• Personal interí• Personal laboralI ens explica que el Personal

eventual: Està format per les per-sones que, en virtut de lliure no-menament del president o delsconsellers o conselleres i en règimno permanent, ocupa llocs de tre-ball considerats de confiança oassessorament no reservats a per-sonal funcionari i, figura ambaquest caràcter a la corresponentrelació de llocs de treball.

En aquests moments i, se-gons dades obtingudes al webdel departament de Governaciói Administracions Públiques,aquesta es la distribuciód’aquest personal:

A nivell econòmic, si tenim

en compte el pressupost del’any 2009 per al personal even-tual de la Generalitat, tenim lessegüents xifres:

i/o laboral que pugui fer les se-ves tasques?

• Amb aquest pressupost, noes podrien millorar algunsserveis públics mal atesos?

Les respostes estan en la defi-nició de personal eventual:

• Lliure nomenament.(Col·loco a qui m’interessa)

• Règim no permanent. (Ésclar, depèn dels compromi-sos de cada moment o delnombre de parents que vo-lem que visquin bé)

• De confiança. (Ja sabem

que la nostra classe dirigent nose’n refia del seu personal, queha accedit al seu lloc de treballseguint uns requisits i unesproves)

Quan escolteu que tots hemd’ajudar per sortir de la crisi, pen-seu en aquestes dades, segura-ment podríem recordar als polí-tics que el seu lloc no és perma-nent, que no sempre tenen lanostra confiança i que el seu no-menament pot dependre de no-saltres, pot ser així es replanteginalgun dia que cal fer.

Quan arribi a les vostres mansaquesta nova entrega de l’Infor-matiu del Sector Generalitat deCCOO, haurem entrat ja a la tar-dor d’aquest 2009 sinònim decrisi econòmica greu i d’incre-ments espectaculars de les xi-fres d’atur. En moments comaquest constatem, més que mai,la necessitat d’uns serveis pú-blics potents i eficaços, que do-nin cobertura a les necessitatsdels ciutadans i ciutadanes que,cada cop més, pateixen les con-seqüències d’aquest terrabastalleconòmic que ells no han pro-vocat. Si en moments de bo-nança, per CCOO són objectiusirrenunciables la millora i uni-versalització dels serveis públicsi l’enfortiment del nostre encaraminso estat del benestar, quanvan maldades entenem que caldestinar-hi encara més esforçosi recursos.

Però és precisament araquan agafen més força algunsdiscursos que ens presenten alsempleats i les empleades públi-ques (acostumen a parlar de“funcionaris”) com privilegiats,fins i tot com elements pernicio-sos pel desenvolupamenteconòmic. Ja n’hi ha prou! ACCOO estem farts d’aquesta de-magògia barata que el que pre-tén és seguir privatitzant allòque és públic amb l’únic objec-tiu del benefici econòmic peruns quants. Perquè tots sabemque l’argument que privatitzarmillora la gestió i redueix costos

és radicalment fals: la realitat ésque amb les privatitzacionsacostuma a empitjorar la gestió,es perd capacitat de control perpart de les administracions.... iuns quants s’omplen les butxa-ques amb diner públic, que ésdiner de tots i totes.

I, mentrestant, què fa el Go-vern en relació a la gestió del’Administració i la millora delsserveis públics? Doncs a bandade seguir amb els seus projectesexternalitzadors i incrementar elnombre d’alts càrrecs i les des-peses en consultores externes,ha tingut la brillant, que no no-vadora, idea de reduir el nombrede places de la RLT i així anar re-duint el nombre de treballadors itreballadores a qui pagar un sa-lari: contractacions temporals iinterinatges que s’acaben, “re-forços” que desapareixen... Unamanera pitjor que altres de re-duir l’índex de precarietat a laGeneralitat. Per cert, a CCOO te-nim idees més interessants so-bre la precarietat i com reduir-la.

Està per alguna cosa més elGovern de la Generalitat? Elcamp de la millora i la potencia-ció dels serveis i l’AdministracióPública no el conreen, semblaque no vagi amb ells, tot i tenir-ne direccions generals i encarre-gar-ne estudis a consultores ex-ternes. I pel que fa a les treballa-dores i treballadors que fan fun-cionar dia a dia l’administració,tampoc és un tema que interessial Govern. Motivar el personal i

millorar les seves condicions detreball, tampoc no va amb ells.La manca de voluntat negocia-dora de l’Administració ja l’hemdenunciat altres vegades i enssembla especialment greu enun govern que s’autoqualificade govern d’esquerres. I queningú no s’enganyi: d’això enfem responsable col·lectiva-ment a tot el Govern, no nomésa Funció Pública.

Encara un afegitó en aquestquadre de despropòsits peromissió: seguim reclamant aFunció Pública, i per tant al Go-vern de la Generalitat, l’elabora-ció (prèvia negociació, és clar)de la llei de la funció pública ca-talana. I ells es fan els suecs.Tampoc no va amb ells això. Tande bo es fessin “els suecs” en eltema dels serveis públics: aCCOO veiem amb bons ulls unmodel d’estat del benestar ques’assembli al suec. Resulta queaquesta llei de la Funció Públicacatalana ve reclamada tant per

l’EBEP com per l’Estatut d’Auto-nomia. Sí, per l’Estatut. Aquestde qui tothom parla, també elGovern, aquest Estatut que tantsdiscursos i rius de tinta fa córrer.Sí, senyores i senyors del Governde la Generalitat, també es fa pa-ís construint i legislant la sevaadministració. A CCOO semprehem sabut que uns serveis pú-blics potents, un sector públicpotent, són garantia de cohesiósocial. I millorar la cohesió socialtambé és construir el país.

No volem acabar aquestesratlles sense fer un sentit es-ment a sis companys, treballa-dors de la Generalitat, servidorspúblics, funcionaris. El foc vallevar la vida a cinc bombersaquest estiu. El sisè manté lalluita per salvar-la. Lluita que,anant bé, serà molt dura i llarga.CCOO volem manifestar el nos-tre reconeixement a tots aquellsque arrisquen fins i tot la sevavida per fer la vida dels demésmés segura.

El Personal eventual de la Generalitat

• Presidència ........................................... 59• Vicepresidència ............................... 28• Acció Social i Ciutadania ..... 16• Agricultura, Alimentació

i Acció Rural ......................................... 10• Cultura i Mitjans

de Comunicació .............................. 12• Economia i Finances ................. 13• Educació .................................................. 11• Governació i Administracions

Públiques ................................................. 17• Innovació, Universitats

i Empresa ................................................ 11• Interior, Relacions Institucionals

i Participació ........................................ 17• Justícia ....................................................... 10• Medi Ambient i Habitatge .... 10• Política Territorial i Obres

Públiques ................................................. 13• Salut ............................................................... 10• Treball .......................................................... 12• Total .......................................................... 249

DEPARTAMENT

• Presidència 3.691.375,68 24% • Vicepresidència 1.736.695,53 11% • Interior i relacions institucionals 1.019.877,31 7% • Economia i Finances 819.349,45 5% • Governació 1.025.695,04 7% • PTOP 876.066,97 6% • Justícia 670.323,34 4% • Educació 693.643,91 5%• Cultura 733.312,35 5% • Salut 524.443,60 3% • Agricultura 623.142,72 4% • Treball 679.832,13 5% • Innovació Universitats i Empresa 766.206,30 5% • Acció Social ciutadana 743.635,09 5% • Medi Ambient i habitatge 673.008,28 4%Total 15.276.607,70 100%

DEPARTAMENT EUROS %

Joan Maria Sentís, Coordinador Sector Generalitat FSC-CCOO

EDITORIAL

Amb aquestes dades tan solsqueda preguntar-se:

• És necessària la totalitatd’aquest personal?

• No hi personal funcionari

3OCTUBRE 2009

SECTOR GENERALITAT

Agrupació de BombersSector Generalitat

Els bombers som una part petitadel conjunt de treballadors delsserveis públics, però dissortada-ment, en algunes ocasions lanostra feina és notòria i arriba atotes les portades dels mitjans decomunicació. Diem dissortada-ment, perquè només quan hi handesgràcies i emergències en lesque actuem, surt a la llum públi-ca la nostra feina. L’última vega-da, en l’accident mortal de cincbombers aquest estiu a Horta deSant Joan.

La nostra feina és molt arris-cada, però també és molt grati-

ficant. En ocasions arrisquemla nostra vida per protegir la vi-da d’altres i els seus béns. Somun servei públic, ens devem alciutadà, i nosaltres podemarriscar fins i tot la nostra inte-gritat per donar el millor serveipúblic.

En un moment en que hi haun tens debat sobre les condi-cions laborals dels treballadorspúblics, del seu règim, de reduirplantilles, dels seus sous, etc.,sembla que els nostres governsobliden que un servei públic dig-ne ha de tenir uns treballadorsamb unes condicions i mitjansdignes, per oferir el millor servei,públic, gratuït i universal al con-junt de la ciutadania.

Altrament, sempre patirem lapatètica utilització política de lanostra feina, poques vegades permillorar les nostres condicions iel servei púbic que oferim; gaire-bé sempre som utilitzats per criti-car al contrari polític per haver feto haver deixat de fer, quan la nos-tra feina és tant tecnificada icomplicada que mai cap políticpodrà comprendre-la.

És també patètic que a diad’avui, els nostres mandataris nohagin desenvolupat la Llei de Ris-cos Laborals, que va néixer l’any1995, i que ens va excloure a no-saltres i a altres serveis públicsamb riscos molt greus. Sí, la Lleide Riscos Laborals no empara nials bombers, ni als policies ni a

altres treballadors públics quearrisquen la seva vida a la feina.

Els bombers mai descansem.Sempre estarem al altre costatper ajudar al ciutadà en qualsevolcircumstància. Tant de bo elsnostres polítics fessin el mateixservei públic.

Serveixen aquestes línies perrecordar als nostres companysperduts del Cos de Bombers de laGeneralitat de Catalunya, a lesseves famílies, i al Josep Pallàs,que encara continua ingressatl’hospital. Pepe, et volem veureaviat entre nosaltres.

Bombers: Un servei públic

INFORMATIU

Maria José GómezResponsable d’Igualtat. Sector Generalitat FSC-CCOO

Ara fa dos anys i mig es vaaprovar la Llei d’igualtatefectiva entre homes i do-nes. Aquesta és una llei queobliga les empreses de mésde 250 treballadors/es a ela-borar un pla d’igualtat, perdetectar i eliminar les desi-gualtats laborals per raó desexe.

Doncs bé, resulta que ésla Generalitat la que ha devetllar perquè es compleixiaquesta llei en totes les em-preses. En totes, menys, pelque es veu, a casa pròpia.

Sí, perquè en aquests dosanys i mig no hi ha hagut capdepartament (a excepció delDepartament d’Interior) quehagi elaborat un pla d’igual-tat.

Això és una cosa que, perdesgràcia, no ens ve de nou.Així ha passat amb la Llei deprevenció de riscos laborals,i ara sembla que anem pelmateix camí.

“Llei d’igualtat? Què ésaixò?”, semblen dir tots al’hora, per més increïble quepugui semblar. Perquè si no,com s’explica aquesta man-ca d’interès, aquesta deixa-desa amb una llei tan impor-tant com aquesta?

Quan parlem de funciópública i la seva comissió pa-ritària d’igualtat, això ja ésun tema a part. “Només”han dedicat dos anyets a ela-borar una “Guia de plansd’igualtat” (encara per aca-bar), la qual cosa –tenint encompte que la major partdels continguts ja estan ela-borats en una guia editadaper l’Institut Català de les

Dones–, ens dóna una ideade la magnitud de la tragè-dia.

El Departament d’Inte-rior es va posar a fer el plad’igualtat tan bon punt esva aprovar la llei. Aquest ésun Departament complex,amb col·lectius diversos igens fàcils de diagnosticarper la seva dispersió de cen-tres, horaris, etc. Tot i així esva fer una diagnosi, amb laparticipació dels represen-tants dels treballadors i tre-balladores. Esperem que arano quedi en “no res” i es fa-cin efectives les mesures delpla, ara.

A CCOO creiem en elsplans d’igualtat i treballemactivament per tal que si-guin una realitat en totes icadascuna de les empreses.No podem deixar de bandal’empresa més gran del país,la Generalitat de Catalunya.No estem disposats a deixarque passin més anys, ni perelaborar una guia ni per ares més que no sigui posar-se a fer i implementar elsplans.

Si el Govern de la Gene-ralitat no dóna cap im-portància a les desigualtatsde gènere -sostre de vidre,formació, conciliació, retri-bucions, etc.- que hi ha en-tre els seus empleats i em-pleades públics, al nostreentendre, té un problemagreu, ja que li serà moltcomplicat d’explicar perquèun Govern d’esquerres noés el primer a sumar-se a lalluita de la meitat de la po-blació i de més de la meitatdels funcionaris i laboralsde la Generalitat per acon-seguir la igualtat real i efec-tiva que tant es preconitzaen aquest temps del “políti-cament correcte”.

La Generalitat: iguals però menys Àrea de Salut Laboral. Sector Generalitat. FSC-CCOO

Quina importància dóna la Ge-neralitat al risc psicosocial quepateixen els seus treballadors itreballadores? Doncs, tal com es-tan les coses, podem dir que nogaire, tot i que és una de les cau-ses de més absentisme laboral. Sino els preocupa la salut de lespersones, al menys haurien depensar en el malbaratament derecursos que suposa no fer unabona prevenció d’aquest risc.

A trets generals podem dirque fa 5 anys que es va pactar ala majoria de departamentsl’aplicació de la metodologiaPSQ CAT-21, per avaluar el riscpsicosocial del personal de l’Ad-ministració de la Generalitat.Aquest mètode és el que reco-mana el Departament de Treballa la seva Guia per a l’Avaluacióde Riscos. El que mesura és l’or-ganització del treball i de quinamanera impacta en la salut delstreballadors. L’objectiu: aconse-guir una organització del treballmés justa i democràtica. Potserperquè el que es mesura és això,l’organització, és l’avaluació quemés entrebancs s’està trobant.Entrebancs que, naturalment,posa la mateixa estructura queha d’organitzar millor el treball.

A hores d’ara, una avaluacióque va començar fa cinc anys ique no hauria de durar més de 6mesos amb mesures correctoresaplicades, a la majoria de depar-taments encara no està finalit-zada. Cinc anys!!! Quin interès hiha en deixar morir lentamentl’avaluació del risc psicosocial?Nosaltres hem patit discussionsamb responsables d’alguns de-partaments, que ens diuen queels treballadors i els seus repre-sentants no tenim cap dret aconsensuar mesures correctoresja que això és competència del’Administració. Quan arribem aaquest punt tot queda aturat.

El Departament de Justícia fa5 anys que va pactar l’avaluaciódel risc psicosocial amb el mèto-de PSQ CAT-21. A hores d’ara, alcomitè de presons, encara s’estàtreballant amb l’informe preli-minar.

La mateixa lentitud la trobemen el PTOP, ja que fa més de 5anys que vam acordar aplicarl’esmentat mètode i encara nol’han finalitzat.

Un altre cas estrany és el De-partament d’Agricultura, que enlloc de consensuar les mesurescorrectores en el grup de treball,les ha presentat unilateralmentsense tenir en compte l’opiniódels treballadors i els seus repre-sentants, cosa que el mètode nocontempla de cap manera.

I no cal que parlem del De-partament d’Educació que en-cara no ha començat l’avaluaciódel risc psicosocial. Potser ésque no cal... Potser tothom estàgaudint d’una organització deltreball perfecta i que no provocacap problema de salut...

Cal dir que hi ha algun depar-tament que, per causes de rees-tructuració, com ara Governa-ció, ha tingut problemes per ti-rar endavant l’avaluació, però ahores d’ara ja està reconduït isegueix el seu curs amb prou di-ligència i voluntat de fer bé lescoses.

També cal esmentar el De-partament de Medi Ambient. Famenys d’un any que va co-mençar l’avaluació i ja l’ha fina-litzat. Una mostra de feina benfeta, quan es creu en el projecte ies tenen ganes de millorar la sa-lut de les treballadores i treba-lladors.

CCOO trobem a faltar que,des de la Subdirecció General dePrevenció de Riscos Laborals deFunció Pública, no es faci capseguiment ni es marqui untemps límit per a aquestes ava-luacions de riscos, i més quansaben perfectament que no es-tan funcionant a la majoria dedepartaments.

El risc psicosocial a la Generalitat

Secció Sindical de CCOO al Departament Medi Ambient i Habitatge. Sector Generalitat

Des de la seva creació, el De-partament de Medi Ambient iHabitatge (DMAH) ha sofertun problema estructural, comés que la majoria dels llocs detreball del personal tècnic i desuport administratiu són denivells mínims.

Des de la Secció Sindicalde CCOO al DMAH, hem de-manat molts cops que el De-partament es posi a treballar ia destinar recursos per posarfi a aquesta situació, que técom a principal conseqüèn-cia que molts bons treballa-dors i treballadores del De-partament marxin a d’altresdepartaments de la Generali-tat, on els nivells són més alts.

Especialment greu ésaquesta problemàtica amb elpersonal tècnic del Departa-ment, que molts cops ha deveure i ha de patir com els tre-balladors d’altres departa-ments, per fer una tasca simi-lar a la que realitzen ells, dis-posen d’uns nivells més alts.

L’actual Direcció de Ser-veis ha assumit aquesta pro-blemàtica, i ens ha comunicatque aquest darrer trimestredel 2009 iniciarà els tràmitsdavant Funció Pública per talde reclassificar els llocs ambnivells més baixos del perso-nal tècnic i de suport admi-nistratiu.

Des de CCOO, farem unseguiment i vetllarem per talque aquestes reclassifica-cions es realitzin amb crite-ris d’objectivitat i millora delservei públic.

Esperem que aquest copel DMAH deixi de ser l’últimde la cua dels departamentsde la Generalitat.

Nivells mínims al Departament de MediAmbient i Habitatge

Què ha canviat en tan poctemps per recular i externalitzartot allò que el candidat a presi-dent deia que no era tan necessa-ri? Externalitzacions, privatitza-cions, o millor dit, deslocalitzacióde llocs de treball... Es veu que elstreballadors socials, metges, lo-gopedes, psicòlegs i administra-tius, en aquest cas, no són recur-sos propis de l’Administració, i

4 MAIG 2009

SECTOR GENERALITAT

Leandre Saún CasasSector GeneralitatCCOO-Tarragona

Ara fa tres anys el candidat a pre-sident de la Generalitat de Cata-lunya Josep Lluís Carod Roviracontestava a una de les 10 pre-guntes que, tant a ell com a la res-ta de candidats, se’ls va formular.

Què pensa dels processosd’externalitzacions de serveis iprivatitzacions que s’han produïtels darrers anys? Són necessaris?Augmenten la qualitat de la pres-tació del servei?

Josep-Lluis Carod Rovira:“Hem de creure en els recursos

propis. L’externalització ha de seruna excepció, no la regla general.Tampoc pot ser la manera de fugirdels mecanismes de control i defiscalització econòmica i de gestió.

Certament, no totes les exter-nalitzacions de serveis dels darrersanys eren necessàries o han supo-sat millores en la gestió o en laqualitat dels serveis. Apostem peruna prestació dels serveis públicsa partir del sistema de garantiesque ofereix l’ocupació pública: peral mateix treballador, però tambéper al ciutadà. L’externalitzacióha de circumscriure’s, forçosa-ment, als serveis no obligatoris nihabituals; a qüestions accessòriesi puntuals que no puguin ser ate-

ses pels mecanismes d’ocupaciópúblics amb recursos propis.

Refusem el prestamisme labo-ral, i així ho hem palesat propo-sant des de la nostra responsabili-tat de govern la prohibició de lacontractació d’ETT en l’àmbit dela Generalitat i la restricció a lesempreses de serveis integrals; pro-postes que en el marc de la nego-ciació col·lectiva es van incorpo-rar, com a novetat en el III Acordgeneral de condicions de treball.”

Sector Generalitat de CCOO.Informatiu especial d’eleccionsal Parlament de Catalunya (se-

tembre de 2006)

Possiblement la resposta mésclara, breu i concisa va ser la deJosep Lluís Carod Rovira, peròpassats tres anys tota la claredats’ha tornat massa opaca. Tant ésaixí que ara fa un any, arran de lesdenúncies de CCOO, les inspec-cions de Treball i Seguretat Socialde Barcelona, Tarragona i Lleidavan dictaminar que als centresd’atenció al disminuït s’haviaproduït una cessió il·legal de tre-balladors o, el que és el mateix,prestamisme laboral, tal comdeia el candidat a la presidència.

El que més sobta és que, al De-partament d’Acció Social i Ciuta-dania (DASC), la consellera és delmateix partit, i la resposta delcandidat donava a entendre, talcom està exposada la seva res-

posta, que era al programa elec-toral del partit.

A Tarragona, els treballadorsimplicats es van incorporar alGrup SAGESSA (del qual el direc-tor dels Serveis Territorials delDASC forma part com a vocal delConsell Rector), i els treballadorstenen contracte fix amb reconei-xement de tota l’antiguitat desdel primer dia que van entrar atreballar a l’empresa anterior.

Novament, la Inspecció deTreball i Seguretat Social ha ac-tuat, el passat juliol, pels matei-xos fets als ST del DASC a Tarra-gona, i en concret al Centred’Atenció al Discapacitat, perquètres dels mateixos treballadorsestan fent les mateixes tasquesamb una nova modalitat de con-tracte, però amb la mateixa irre-gularitat, per la qual ja van sersancionats.

La manera que tenen els nos-tres polítics de creure en els re-cursos propis ha estat tancar elCentre d’Atenció al Discapacitat ales Terres de l’Ebre i donar el ser-vei al grup SAGESSA, amb la con-següent pèrdua de llocs estructu-rals de feina, així com la manerade fugir dels mecanismes de con-trol i de fiscalització econòmics ide gestió, fent convenis amb elgrup SAGESSA i GIPSS, en comp-tes de mantenir les places que jahi eren, o, en el seu defecte, treu-re-les a concurs públic.

les valoracions de grau de dismi-nució i tractaments d’atencióprecoç són qüestions accessòriesi puntuals que no poden ser ate-ses pels mecanismes d’ocupaciópúblics amb recursos propis.

CCOO seguim estudiant i de-nunciant els possibles casos decessió il·legal de treballadors queexisteixen actualment en diversosdepartaments de la Generalitat.

Oposició i poder (Abans, i ara què)

Secció Sindical de CCOO al Departament de Governació i Administracions Públiques

Al Departament de Governacióalguns alts càrrecs estan utilit-zant el seu status per practicarla seva afició a “fer d’electricis-tes” tal com ja va fer l’anteriorGovern. Cada vegada es fa mésevident ja que ni s’amaguen, isembla que els importi poc ocu-par un càrrec o justament peraixò col·loquen directament fa-miliars, amics, nebodes d’algunamic important, etc.

La pràctica utilitzada éscol·locar-los directament enplaces vacants o de nova crea-ció, interinatges de personalfuncionari, etc., tancantd’aquesta manera les portes ala promoció i la millora de laresta de treballadors/es per talde mantenir aquestes placesper als seus.

A tall d’exemple podemparlar de la plaça de go-vernant/a de la Casa delMar de Tarragona. Acausa de la insistèn-cia de CCOO, vahaver de sortir pu-

blicada a ÈPOCA, per tal que escomplís el que diu el CONVENIper facilitar la promoció del per-sonal. Un cop ja s’havien pre-sentat un nombre considerablede treballadors/es fixos, la Dele-gació Territorial de Tarragonava decidir de forma salomònicaque no es fes efectiva aquestapromoció deixant sense efectetot aquest procés i menyspreantaixí el dret i les expectativesd’uns treballadors/es a la sevapromoció. Tot això, per què?Per seguir mantenint en aques-ta plaça la mateixa persona (al-

gun parent o amic de...?), que,de ben segur, els estarà moltagraït. Per a més informació so-bre com blindar un interí, vegeu

Un altre exemple d’aquestaforma d’actuar: la plaça de no-va creació de l’Oficina d’Aten-ció Ciutadana de Mataró. S’hafet mans i mànigues per do-nar-la en interinatge a la ger-mana d’una cap de servei delDepartament.

Us podríem explicar mésexemples molt similars. El De-partament ha arribat a enda-rrerir l’obertura de la borsa detreball de personal laboral, a laqual està obligat per conveni, ique té exhaurida (amb els pro-blemes de substitucions queaixò implica) per tal de dispo-sar de més temps per col·locarqui els interessava.

No contents amb tot això, idisfressat de reestructuracions,estan pujant els nivells a deter-minades persones que no sónprecisament treballadors/es

d’equipaments ni personalamb categories baixes, jus-

tament quan tenen sobrela taula la proposta de

CCOO de millores perel grup E, així com

d’equiparar els nivells dels tèc-nics dels equipaments i OACS id’altres col·lectius en situacióde desigualtat. Curiosament,davant d’aquestes demandes, laresposta del Departament sem-pre és la mateixa: “No hi ha di-ners. Estem en època de crisiperò ho estudiarem”.

Des de CCOO creiem queaquesta no és la forma de por-tar una política de personal, imenys si, tal com diuen, fan“política d’esquerres”. Ambaixò l’únic que es guanyen és eldescrèdit i la manca de con-fiança dels empleats i emplea-des públics.

El neopotisme de Governació UNA FORMA MOLT IRREGULAR DE BLINDAR UN CONTRACTE TEMPORAL

Tots els que hem passat per un període de temporalitat a laGeneralitat, la majoria massa llarg, sabem que un contracte(laboral) o nomenament (funcionari) de interinatge per va-cant, té diversos motius legals pels quals es pot rescindir:amortització, renúncia, proveïment reglamentari de laplaça... Aquest darrer es refereix a quan una altra personaguanya la plaça mitjançant un canvi de destinació, unes opo-sicions, o se li adjudica per salut laboral, per reingrés d’ex-cedència...

El que no havíem vist mai és la modalitat que practica el laDepartament de Governació, per fer que plaça d’un temporalno surti mai a concurs ni es pugui veure desplaçat qui l’ocupatemporalment, i això fins que jubili!

Senzillament, i il·legalment, al temporal se li fa un contrac-te on el motiu per cessar sigui, que el Departament l’ocupi perun encàrrec en funcions d’una altra persona. Com que el dura terme l’encàrrec en funcions és potestat del Departament (noels criteris per adjudicar-lo però sí el quan fer-lo), no es famai, i l’afortunat temporal queda blindat. De qui deu ser pa-rent o amic?

Malgrat CCOO ha protestat per aquest tracte de favor, queno rep cap temporal, i hem aconseguit que es realitzi la meri-tació dels voluntaris per accedir a l’encàrrec en funcions, es se-gueix mantenint la irregularitat. Li ha tocat “la grossa”!

CCOO va entrevistar-se amb els candidats.

INFORMATIU

5OCTUBRE 2009

SECTOR GENERALITAT

Noelia MedinaCoordinadora Agrupació de Justícia. Sector Generalitat

Un any i mig després que, al fe-brer del 2008, s’ocupés el primeredifici del complex de la novaCiutat de la Justícia, el destinatals jutjats de l’Hospitalet de Llo-

bregat, CCOO ha interposat unadenúncia davant la Inspecció deTreball pels incompliments delDepartament de Justícia de la Ge-neralitat de Catalunya en matèriade seguretat i salut laboral.

Es dóna la circumstància quegran part de les mancances, lesdeficiències i els riscos que pa-teix l’edifici, i que van ser posats

de manifest per CCOO des delprimer dia, van ser posterior-ment verificats i avaluats pel Ser-vei de Prevenció de Riscos Labo-rals del mateix Departament deJustícia, i documentats en l’ava-luació inicial de riscos laborals.Però tot i que ja ha transcorregutel termini donat en l’esmentatdocument tècnic per a la seva es-mena, el Departament de Justí-cia encara no ha adoptat les me-sures correctores necessàries.Amb la desídia del Departamentde Justícia, ja no només es posaen risc la seguretat i la salut delstreballadors i les treballadores del’Administració de Justícia, queens consta que els importa benpoc, sinó que també es posa enrisc la seguretat dels ciutadans iels professionals que diàriamentvisiten les seus judicials, ja quemolts d’aquests riscos tenen aveure amb el pla d’emergència ievacuació i els mitjans de protec-ció contra incendis.

CCOO considera inaccepta-bles les constants declaracions iaparicions públiques de la senyo-ra Montserrat Tura, en les quals,de manera grandiloqüent, ven ala societat les grans “virtuts” de laCiutat de la Justícia, aprofitantper intentar desacreditar els re-presentants dels treballadors o ri-diculitzant les nostres legítimesdemandes sempre que pot. Tot el

que denunciem està acreditat perun document tècnic elaborat pelServei de Prevenció de la mateixaAdministració.

No és acceptable continuarinvertint tant en la seva pròpiaimatge pública i no fer-ho enallò tan necessari com la pre-venció de riscos laborals. Calque assumeixin la seva campan-ya: “A la feina, cap risc”.

CCOO denuncia davant la Inspecció de Treball la manca de seguretatde l’edifici H de la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l’Hospitalet

La nova Ciutat de la Justícia, ja neix amb mancances.

INFORMATIU

Noelia MedinaCoordinadora de l’Agrupació de Justícia. Sector Generalitat

Qui no ha sentit mai a la Honora-ble Consellera de Justícia, la sen-yora Montserrat Tura, fer grandi-loqüents declaracions públiquesenvers les nombroses virtuts de lanova Ciutat de la Justícia? Que sis’acaba la dispersió fins ara exis-tent entre els diferents edificis ju-dicials de Barcelona; que si lesinstal·lacions són de les més mo-dernes de tot Europa; que si elcanvi ha suposat una millora sig-nificativa en les condicions detreball... bla, bla, bla.

Doncs bé, no és cert que es po-si punt i final a la dispersió delsòrgans judicials, ja que el Tribu-nal Superior de Justícia, l’Audièn-cia Provincial, els Jutjats Conten-ciosos i Administratius i els Jut-jats Socials continuen restant alcentre de Barcelona. La diferèn-cia és que, per exemple, per anard’un jutjat Penal a una secció del’Audiència abans havies decreuar el carrer, i ara has decreuar mig Barcelona...

No discutirem que les novesinstal·lacions i equips siguin mésmoderns que els d’abans, el quesí és indiscutible és que són moltmés escassos i ineficients. Impri-mir un document ha esdevinguttot un exercici de paciència...

Pel que fa a la millora de lescondicions de treball, efectiva-ment aquestes han estat “impres-sionants”. La majoria dels treba-lladors i les treballadores han vistincrementat el seu temps de des-plaçament en més de 35 minuts, isense compensació de cap mena,

però quina millor manera tenenels treballadors/es per invertir elseu temps de lleure que des-plaçar-se al seu centre de treball,oi consellera? Segur que és peraixò, pel propi “bé” dels funcio-naris, que el Departament de Jus-tícia es nega a pactar un pla demobilitat amb nosaltres. Ara bé,als jutges, fiscals i secretaris (res-pecte als quals, per cert, la Gene-ralitat no té cap competència), elsgaranteixen una plaça d’aparca-ment dins de la mateixa Ciutat dela Justícia al mòdic preu de 50?/mes. Lògic!!! Si és que amb elsou que guanyen els membres del’elit judicial no es podrien per-metre pagar els 140 ?/mes queens costa a la resta de mortals...

En resum, que la Ciutat de laJustícia és tan maca, perfecta imeravellosa que, de moment,CCOO ja ha hagut d’interposardues denúncies a la Inspecció deTreball. Una, denunciant els in-compliments en matèria de salutlaboral de l’edifici H. Aquest vaser el primer que es va inaugurar,ara fa un any i mig, però encarano s’hi ha adoptat gairebé cap deles mesures correctores proposa-des en l’avaluació inicial de riscos,tot i que els terminis ja han pres-crit. I la segona, per vulneració dela Llei orgànica de llibertat sindi-cal, per atemptar contra els dretsdels treballadors –no han volgutposar taulells d’anuncis, tot i quela llei els hi obliga.

Senyora Tura & company, dei-xin d’invertir tant de temps i di-ners en la seva pròpia imatge pú-blica i preocupin-se una micamés dels treballadors i les treba-lladores i del servei públic en ge-neral.

De les ironies del Departament de Justícia envers la nova Ciutat Judicial

Personal de l’Administració de Justícia.

José Antonio LópezCoordinador de l’Agrupació personal Penitenciari.Sector Generalitat

Balanç sobre la política penitenciària A finals d’any finalitza

l’acord sobre condicions la-borals del personal peniten-ciari 2006-2009. Aquest perío-de ha coincidit en el tempsamb el desenvolupamentd’un pla d’equipaments peni-tenciaris, que en un principihauria d’haver finalitzat al2010 i que recollia la cons-trucció d’11 nous centres.

Sense tenir en compte elCentre Penitenciari Brians 2 iel Centre Penitenciari de Jo-ves, la posada en funciona-ment dels quals estava previs-ta en la època de CiU, podemdir que l’actual Govern del seupla, només ha complert amb lainauguració del Centre Peni-tenciari Lledoners, a la comar-ca del Bages i el Centre ObertBarcelona 2, a les antigues ins-tal·lacions del Centre Peniten-ciari de Joves de la Trinitat.

Seria injust no reconèixerl’esforç que comporta l’ober-tura de quatre centres, però elque no podem acceptar és laforma en la que s’està gestio-nant tot el procés.

L’obertura de nous centrespenitenciaris ha estat una de-mostració de prepotència perpart del Departament. Elshem anat advertint de leserrades, mancances i proble-mes que es produirien peròles seves urgències polítiquesi propagandístiques no elshan deixat temps per escoltarla veu dels treballadors i tre-balladores. És del tot inadmis-sible la irresponsabilitat queha demostrat el Departamentde Justícia inaugurant centressense servei bàsics per al seufuncionament com poden serel departament d’infermeria,la cuina o la bugaderia.

Si parlem de llocs de treballhem de fer referència a coms’està portant a terme tot elprocés de supressió del grupD de presons. Des de l’any2006, abans dels retallseconòmics patits per l’actualcrisi, el nostre Departament java començar a amortitzarllocs de treball.

Segons les nostres dades elnombre de llocs ascendeix a148 només per aquest concep-te. Llocs estrictament necessa-ris per al bon funcionamentdels centres penitenciaris, elsquals no estem disposats a per-dre definitivament. Aquestsmoviments, juntament amb laimprovisada política del Go-

vern per tal de contenir la des-pesa, no cobrint substitucionsni vacants i de no dotant ade-quadament de personal les no-ves presons, està provocantgreus disfuncions en el servei,a banda de no poder donarl’adequada resposta al mandatconstitucional de reeducació ireinserció social.

Tots sabem que la crisieconòmica serà utilitzada comla gran excusa per no entrar aparlar dels temes pendents ide les millores que les presonsnecessiten. CCOO no podemacceptar aquest raonament,quan tindrem un millor fi-nançament al nostre país i,precisament, una partida im-portant ha vingut justificadaper ser les presons una com-petència de la Generalitat.

CCOO defensem queaquests diners no poden mal-baratar-se: necessitem pre-sons amb una dotació de per-sonal suficient i necessitempresons amb un personal mo-tivat. Necessitem un sistemade carrera professional quereconegui l’esforç que femtots els professionals per ac-tualitzar els nostres coneixe-ments, necessitem la segure-tat de tenir un lloc de treballestable i la garantia d’una mo-bilitat i promoció en igualtatde condicions.

L’Agrupació de Personal Penitenciaride CCOO es prepara per a un nouacord sobre condicions de treball

6 MAIG 2009

SECTOR GENERALITAT

El passat 27 de juliol es va pro-duir el trasllat de l’Agrupació deJustícia de CCOO a un nou localsituat a la Ciutat de la Justícia(Edifici I, planta 13). A causa delcalendari imposat pel Departa-ment de Justícia, hem hagut dedeixar els locals del passeig Pi-casso, 6, i de Via Laietana, 10 bis,dependències des de les qualsprestàvem atenció als treballa-dores i treballadores d’unes ofi-cines judicials escampades pertot Barcelona.

Abans d’aquest trasllat a laCiutat de la Justícia, la disponi-bilitat de dos locals al centre dela ciutat ens permetia atendremillor les necessitats del perso-nal funcionari. Però ara ens tro-bem amb una situació força cu-riosa: la Ciutat de la Justícia, queen principi pretenia centralitzartots els òrgans judicials en unamateixa ubicació, no inclourà niels jutjats Contenciós Adminis-tratiu, ni el Social, ni les de-pendències de l’Audiència Pro-

vincial ni les del Tribunal Supe-rior de Justícia de Catalunya, jaque aquests òrgans judicialscontinuaran ubicats en les ma-teixes seus que fins ara.

Per aquesta raó, els delegats del’Agrupació de Justícia de CCOOreclamem i continuarem recla-mant al Departament de Justíciaun altre local al centre de la ciutatper prestar l’atenció adequada atot el personal que treballa a lesoficines judicials que no es traslla-den a la Ciutat de la Justícia.

Sector GeneralitatTarragona

Amb la publicació del nome-nament dels nous Administra-tius de la Generalitat publicatal DOGC el 8 de maig, el De-partament d’Agricultura ha es-tat l’únic que, de manera uni-lateral, l’ha aplicat penalitzantals seus propis treballadorsque havien promocionat d’Au-xiliars Administratius a Admi-nistratius. Ha fet que la sevapressa de possessió sigui dos

dies més tard, l’11 de maig (di-lluns) i no a l’endemà de la pu-blicació, el 9 de maig (dissabte,dia hàbil a l’Administració),decisió que va en contra de laregla general aplicada a la restade treballadors afectats de laGeneralitat en altres Departa-ments.

CCOO considerem queaquesta decisió té uns efectesnegatius per al treballadorstant econòmicament com ad-ministrativa (concurs de tras-llats o de mèrits, desempats,consolidació de grau ...)

El Departament d’Agricultura, Alimentació i AccióRural torna a “castigar” als seus treballadorsTrasllat de l’Agrupació de Justícia

de CCOO

D’una banda, el model de ges-tió. La falta de professionalitaten la gestió es manifesta en elfet que els seus directius, ambmés que boníssimes retribu-cions, es fitxen sense requisitsmínims de coneixements enun terreny tan complex entreel públic i el privat.

Per una altra, l’encàrrecdels serveis que duen a terme:totalment serveis públics.

A això cal afegir que lesempreses públiques enaquests últims cinc anys hanadaptat la seva regulació la-boral a la del conjunt de l’Ad-ministració catalana, que elsseus convenis són copiatsgenèricament del Conveniúnic de personal laboral de laGeneralitat, més totes les re-glamentacions aplicables apersonal funcionari i laboralde l’Administració, posturaamb la qual CCOO ha estatsempre d’acord, ja que així esgaranteix la no-pèrdua dedrets del personal que estransfereix.

Aquesta és la contradiccióde les empreses públiques dela Generalitat: si els dinerssón públics, els serveis quepresten són serveis que potprestar directament la matei-xa Generalitat, etc., com potser que hagi augmentat el seunombre de manera tan es-candalosa, amb la conse-güent despesa de diners pú-blics per a fer el que es podriafer directament?

No entenen que aquí nohi ha cap empresari que posiels seus diners, sinó que estracta dels diners de tots, ique no hi ha beneficis. Quel’únic benefici és la bonagestió i donar un servei dequalitat al ciutadà.

El concepte de directiu, enalguna cosa tan burocratitza-da com l’Administració, i sen-se cap tipus de risc econòmic,les converteix en una autènti-ca ganga per a aquests nome-naments (sospitem queaquesta és l’autèntica raó perla qual les creava l’anteriorGovern i ho fa l’actual); i sónfocus de prebendes de tot ti-pus (des de contractes amiga-bles a sobresous injustificats,a banda de tenir horari defuncionari).

Això sí, l’actual Govern haintentat, qüestió molt lloable,racionalitzar les estructuresheretades de l’anterior èpo-ca, de les empreses públi-ques. Per a això ha encarregata assessories externes tot unestudi del seu organigrama:amb tasques, categories i re-tribucions. El problema ésque ha partit de l’estructuraanterior, intentant salvar-la,ja que l’ha negociat amb lesburocràcies internes, amb laqual cosa no ha fet més queempitjorar-la. Les empresesadjudicatàries de les audito-ries, procedents del món pri-vat, no han pogut aplicar elsseus antiquats i inadaptatsconceptes organitzatius al ti-pus d’activitat, i patinen entot allò que és públic, que nitan sols entenen.

Resumint: més despesa,igual desorganització i clien-telisme.

L’actual Administracióhauria d’assumir que tambéells no han fet res positiu pera la millora dels serveis pú-blics; potser amb les millorsintencions. Però si els que esposen a organitzar no en sa-ben, com pot ser que ho fa-cin bé?

Empreses públiques de la Generalitat: Crònica d’un fracàs

Sector Generalitat Lleida

CCOO va convocar una concen-tració de protesta el dia 18 dejuny per manifestar el seu re-buig a la proposta de privatitza-ció del Servei d’Execució de lesMesures Penals Alternatives enl’àmbit penitenciari a Lleida, Gi-rona, Tarragona i Terres del’Ebre.

La concentració es va realit-zar simultàniament davant lesseus dels Serveis Territorials deTarragona, Girona i Lleida.

L’acte de protesta va comp-tar amb la participació delcol·lectiu professional que de-senvolupa l ’execució de lesMPA. Aquests treballadors con-sideren que l’execució de lespenes no pot ser mai un “nego-ci privat”, doncs la legislacióestatal i catalana atorguen

competències als serveis so-cials penitenciaris en el seu se-guiment i control. Des deCCOO valorem els empleats iempleades i els serveis públicscom a garants de professionali-tat, independència i legalitat.

La Generalitat pretén solu-cionar la manca de recursoshumans mitjançant la contrac-tació externa d’empreses deserveis. Aquestes contracta-cions suposen un malbarata-ment del diner públic i sovintincorren en cessions il·legalsde treballadors.

Fins i tot el Tribunal de Cuen-tas ha qüestionat aquest tipusde contractacions en el seu in-forme nº 827, proposant a lesAdministracions Públiques ques’abstinguin de contractació deserveis externs per suplir lamanca de personal.

CCOO ja ha denunciat ante-

riorment aquesta política priva-titzadora, i la cessió il·legal detreballadors a l’Administracióde la Generalitat. Mai, i menysen temps de crisi, és justificableel pagament a empreses exter-nes de serveis que, per llei, sónde la seva competència.

Com a conseqüència de lesconcentracions, la pressió fetapels treballadors i treballadores,i la insostenible situació de lesMPA’s, el Departament de Justí-cia va autoritzar la contractaciótemporal de 14 treballadors.

Des de CCOO valorem positi-va aquesta contractació si és unprimer pas per augmentar i con-solidar definitivament aquestnombre de treballadors. Vetlla-rem per que aquesta mesura nosigui només un pedaç i no s’aca-bi el proper any, amb els nouspressupostos, externalitzant elservei.

CCOO es mobilitza en contrade les privatitzacions dels Serveis Públics

Concentració de CCOO en protesta per le privatització de les Mesures Penals Alternatives.

INFORMATIU

7OCTUBRE 2009

SECTOR GENERALITAT

Andreu AcostaCoordinador Sector Generalitat.Girona FSC-CCOO

La seu de l’administració de laGeneralitat a Girona és el primeredifici corporatiu i multidepar-tamental del Govern, es conver-tirà doncs, en el centre de treballmés gran de tot Girona ambprop de 800 treballadors i treba-lladores de l’Administració Pú-blica, tan personal funcionaricom laboral i la incidència queaixò comportarà a la ciutadania.

La mateixa Delegació del Go-vern a Girona informa des de laseva pàgina web i a través del co-rreu corporatiu a tot el personalde Girona capital en una edicióanomenada INFOSEU dels esde-veniments que creu més impor-tants. En el seu moment ens vancrear grups de qualitat que ambàmbits diversos, alguns d’ellsamb presència sindical, intenta-ven copsar les necessitats de cadadelegació a l’hora de fer el canvi.Aquests grups majoritàriament

han estat inoperants. A horesd’ara les reunions del director delprograma de posada en funciona-ment i els interlocutors i/o inter-locutores de cada departamenthan estat també força decepcio-nants.

La manca d’informació i lamanca d’interès dels dirigents haprovocat una incertesa notableentre el personal que s’ha de tras-lladar al nou edifici. L’assumptede les antenes de telefonia mòbil,la manca de previsió envers la sa-lut laboral del personal, la mancad’un pla de mobilitat, esdevenensímptomes que no s’estan fent lescoses des d’una òptica laboral i de

servei a la ciutadania. Des de CCOO tenim l’objectiu,

encara que el trasllat comporti unenrenou, que es faci amb el me-nor traumatisme possible i que elpersonal no pateixi les errades co-meses. No ens han deixat partici-par en el programa al nivell quehaguéssim desitjat però estemtreballant amb les eines que lesdiferents normatives laborals enspermeten fer-ho. Així el sindicaten ple s’ha capficat a elaborar di-ferents propostes que estem fentarribar a l’Administració en un in-tent de pal·liar les mancances queel projecte de Santa Caterina té.

Hem agrupat en un mateixpaquet temes tan importantscom són: la salut laboral, la mo-bilitat i el medi ambient, en be-nefici del personal funcionari ilaboral i la ciutadania en gene-ral. Creiem que és el camí co-rrecte per defensar els drets deles treballadores i treballadors ipoder donar un servei públic dequalitat. Com sempre us man-tindrem ben informats de qual-sevol tema relacionat.

La seu de la Generalitat a Girona: Santa Caterina

Toni Rufo. Secretari general Secció Sindical CCOO Presidència. Sector Generalitat

Malgrat ser el sindicat minoritarid’aquest departament, som elsúnics que podem assegurar haverparticipat en totes i cadascuna deles qüestions que afecten els inte-ressos dels treballadors i les treba-lladores del Departament esmen-tat. No tan sols assistint a les reu-nions habituals de negociació iconsulta amb els representantsde la direcció (Comitè d’Empresa,Comitè Intercentres, grup de tre-ball de formació). També hemportat la iniciativa en temes tanimportants com la salut laboral,aconseguint, després de moltsanys de perseguir-ho, el desenvo-lupament del programa ISTAS engairebé tots els centres de treballque componen el nostre Departa-ment i que, en aquest moment estroba en l’última part del procés,la de conformar els mòduls deformació per desenvolupar lesmesures correctores que ens por-taran a una millor qualitat en eldesenvolupament de les nostrestasques habituals, ja siguin de di-recció o subordinades.

Malgrat que en els últimstemps la comunicació amb la di-recció de serveis ha estat fluida ipositiva (se’ns ha escoltat i s’handesenvolupat moltes de les reivin-dicacions de CCOO), no podemestar del tot contents amb algunesde les actuacions desenvolupades,principalment per l’òrgan supe-rior de direcció de nova creació,com és la Secretaria General Ad-junta d’aquest petit Departament.

La Secretaria General Adjun-ta va néixer per acomplir quatrefuncions bàsiques:

a) L’administració, el règim in-terior i la gestió dels serveisgenerals del Departament.

b) L’assistència tècnica a laSecretaria General de laPresidència.

c) L’organització dels actesinstitucionals, la presènciapública, les relacions exter-nes i les funcions de proto-col de la presidència de laGeneralitat.

d) La direcció del màrquetingcorporatiu de la Generalitat.

Quant a les tres últimes fun-cions, ens queda clara la feina de-senvolupada, però és la primerade les funcions la que ens ha dei-xat molt més que decebuts: ha es-tat una funció que en tot momentha quedat delegada en els òrgansinferiors del Departament; bé, noexactament, tot depèn de l’interèspolític que comportés el tema,sembla que la incorporació de laSUE al si de la plantilla de l’Admi-nistració pública catalana no re-quereix cap més comprovació demèrit o capacitat que l’interèsparticular del nostre Molt Hono-rable President, i és per això queel nostre secretari general adjuntfa acte de presència en les reu-nions per a la seva incorporació,allisant el camí per fer el que cal-gui de la manera més ràpida i sal-tant-se tots els protocols. Ara bé,quan aquest sindicat li sol·licitauna reunió en la persona del seusecretari general per demanar-liinformació sobre canvis estructu-rals profunds que afectaran deforma directa els companys i les

companyes de l’EADOP, se’ns de-riva al personal de direcció del’entitat oficial, que, malgrat lesseves bones intencions, no podendonar totes les respostes queCCOO demanava per a podertranquil·litzar els companys i lescompanyes que, tard o d’hora, esveuran afectats. Aquesta mancad’informació no és deguda a lamala fe dels òrgans de direcció del’EADOP, sinó que es deu al fetque la informació els depassa, perno ser partícips de decisions comel desenvolupament del SIGOV,directament dirigit des del Depar-tament de la Presidència.

Malgrat que ja porten unsquants anys treballant en les mésaltes institucions del Governd’aquest país, sembla que hi hapolítics (d’esquerres?) que enca-ra no saben que la negociació i eldiàleg amb les forces sindicalssón imprescindibles per a un de-senvolupament de la feina dequalitat i eficàcia per als ciuta-dans, que, malgrat tot el que di-guin aquests polítics, són cosesque els treballadors i les treballa-dores de la nostra Administraciósempre hem sabut i fins i tot de-senvolupat, acomplint amb totesles proves necessàries per de-mostrar la nostra idoneïtat. Qui-nes proves han passat els perso-natges que dirigeixen al més altnivell aquesta Administració? Iels moltíssims càrrecs singulars?

Esperem que, d’una vegadaper totes, es posin a l’alçada delscompanys i les companyes quedia a dia fan que aquesta casano s’ensorri i ens donin d’unavegada per totes l’atenció i el re-coneixement que ens mereixem.

Clars i obscurs del Departament de Presidència

Blanca Fernández. Monitora deFO del CP de Can Brians. SeccióSindical de CCOO al Departamentde Justícia. Sector Generalitat

Des de CCOO creiem que la for-mació ocupacional en centreseducatius de menors i centrespenitenciaris és una eina fona-mental per a la rehabilitació so-cial dels interns.

Se suposa que els diners pú-blics que s’inverteixen en for-mació reglada i no reglada en elscentres penitenciaris són la basei l’èxit de la inserció sociolaboralal nostre país.

A l’Administració també lisembla una bona idea! I a més“ven” molt. Quan, en els mitjansde comunicació, s’exposa el granesforç del Departament de Justí-cia per oferir la formació en elscentres, les imatges solen ser per-fectes: aules taller immaculades,netes, espaioses, didàctiques iprofitoses. Però com sempre hi hauna rebotiga en tot el que llueix, ila denunciem des de CCOO.

La crua realitat és que el 90%de la formació ocupacional queel Departament de Justícia du aterme en presons té irregularitatsde contractació en els seus pro-fessionals. És a dir: els “mileuris-tes” també existeixen a la Gene-ralitat, i alguns d’ells i elles treba-llen en els centres penitenciaris.

Parlem de grans professionals(tècnics, grup B), que realitzen laseva tasca amb pocs recursosmaterials, amb contractacionsprecàries d’obra i servei durantmés de 10 anys, amb mancancesde sistemes de seguretat, i man-ques de prevenció de riscos labo-rals, que, contradictòriament, ésel que se’ls obliga a transmetreals seus alumnes, per “cobrirl’expedient”.

La crua realitat és que el De-partament de Justícia utilitza elsserveis esmentats no per educar irehabilitar, sinó per tenir ocupa-da i calladeta la població reclusa,utilitzant un model de pàrquingd’interns/es, cosa que ens fa dub-

tar de la qualitat de la formació i larehabilitació que tant ens costaals professionals poder garantir,així com la utilitat dels diners queels costen als contribuents.

CCOO creiem que la gestiópressupostària de cursos de for-mació no ha de ser un negociquan aquesta és la base de la re-habilitació en presons, cosa queés massa habitual tant ambaquest Govern com amb l’ante-rior.

Sembla poc ètic que desprésde tant temps de subvencions, iperquè alguna cúpula decideixino invertir tant en un model edu-catiu, el subdirector general deRH i relacions laborals del Depar-tament anunciï públicament queel 2010 es prevegin un 40% d’aco-miadaments (o no renovació decontractes) del personal formatiu.I aquesta sobrecàrrega recaurà di-rectament sobre la resta de perso-nal funcionari de presons (vi-gilància, etc.).

¿Què és el que ha passat du-rant tot aquest temps, quan elsformadors de formació ocupacio-nal sofrien la precarietat laboralen la seva pell i sense rebre ellsmateixos una formació específi-ca, ni roba de treball, ni identifica-ció dins dels centres, però les sub-vencions seguien atorgant-seanualment sense restricció? Aixòafegint, a més, el fet de no dispo-sar de recursos materials sufi-cients i tenir unes proporcionsmolt altes d’interns.

Ens preguntem si la qualitatformativa és important o tansols consta en els programeseducatius i és paper mullat.

El Departament de Justíciaaposta per un model d’externalit-zació de serveis sense cap control,com actualment ja s’està fent enels centres penitenciaris, perexemple, amb la formació espor-tiva, etc. I també aposta per unacomiadament massiu de perso-nal formador perquè “ara ja no ésrendible” i, com anuncien algu-nes marques de mocadors, usar illençar és sempre el millor.

Aules taller: formació o pàrquing

Santa Caterina

CCOO ha impugnat el darrerconcurs de trasllat del cos de ges-tió publicat en el DOGC el22.05.2009, després que la direc-tora general de la Funció Públicaes negués a incloure en l’esmen-tat concurs les places del cos degestió de la ciutat de Girona.

Els motius que al·lega la Direc-ció General de la Funció Públicaper no incloure les places de laciutat de Girona són que els llocsde treball es troben afectats per“un projecte de decret de rees-tructuració parcial de la Delega-ció Territorial de Girona”.

Des de CCOO considerem que

l’existència d’un “projecte de de-cret” no és argument jurídic sufi-cient per impossibilitar la mobili-tat dels funcionaris que volem ob-tenir o consolidar una plaça defi-nitiva a la ciutat de Girona.

Lamentem de nou el “ta-rannà de diàleg” de la directorageneral de la Funció Pública,que ha fet impossible qualsevolacord, i des de CCOO la consi-derem única responsable deldesgavell i les molèsties que esproduiran als treballadors i a lestreballadores, si la nostra im-pugnació és acceptada pels tri-bunals de justícia.

CCOO impugna el darrer concurs de trasllat del cos de gestió

INFORMATIU

Dins els processos congressualsque es van iniciar ja fa mesos aCCOO, tant a Catalunya, com ala resta de l’estat, el passat 10 dejuny va tenir lloc a Lleida, la7ena Conferència del Sector Ge-neralitat, de l’FSC-CCOO.

A aquesta Conferència hi vanser convocats 110 delegats i de-legades: 10 escollits/des perl’Executiva sortint i 100 pels afi-liats i afiliades mitjançant les as-semblees dutes a terme per lesAgrupacions i els territoris.

Prèviament, també s’haviencelebrat les Conferències de lesdiferents Agrupacions del Sector.

A Lleida vam aprovar l’infor-

me de gestió i incloure les esme-nes a les ponències. També esvan escollir, en candidaturesúniques, el Coordinador, els/lesmembres de l’Executiva i delConsell del Sector Generalitatde l’FSC-CCOO.

Dos novetats han coincidit enaquesta Conferència. És la prime-ra que es produeix dins la novaFederació de Serveis a la Ciutada-nia, nascuda recentment de la fu-sió de les antigues FCT i FSAP, deCCOO. També ha estat el mo-ment en que s’ha integrat el finsara Sector de l’Administració deJustícia de CCOO, en formad’Agrupació, dins el Sector Gene-

ralitat. Donem la benvinguda alscompanys i companyes de l’ad-ministració de Justícia. De bensegur aquesta integració serviràper ser més forts i defensar millorels drets i reivindicacions delstreballadors i treballadores.

CCOO agraïm la participaciódels afiliats i afiliades al llarg detots els processos congressuals,així com la dels delegats i delega-des que han treballat, ja sigui re-presentant l’afiliació en els de-bats i votacions, com en tota lalogística i suport necessari que esrequereix en aquests casos.

7ena Conferència del Sector Generalitat de la FSC-CCOO

Coordinador: • Joan Maria Sentís91 vots a favor13 abstencionsExecutiva:• Isabel Caire• Teresa Carpio• Manel Garcia Garcia• Paco Garrido• Sara González• Toni Rufo100 vots a favor2 abstencionsConsell del Sector: 100 vots a favor2 abstencions• Integrat pels membres de

l’Executiva més 32 membresescollits en Conferència

8 MAIG 2009

SECTOR GENERALITAT INFORMATIU

La nova Executiva del Sector Generalitat.

CCOO ha impugnat davant la Sa-la Contenciosa Administrativadel Tribunal Superior de Justíciade Catalunya el decret pel qual esregulen els àmbits funcionals al’Administració de la Generalitat.

Els motius de la impugnaciósón dos:

a) En primer lloc, consideremque l’article 7.4 del decret queestableix que per a la provisiódels llocs de treball d’un àmbitdeterminat s’haurà de superaruna prova o un curs específic éscontrari a la legislació i, en con-cret, amb l’article 61 del Decretlegislatiu 1/97, que preveu úni-cament, com a mitjà de provisiódels llocs de treball, el concurs ila lliure designació.

Aquesta al·legació és la ma-teixa que va fer ja la ComissióJurídica Assessora en el seu dic-tamen 228/08, de 25 de setem-bre, en considerar aquest articlecom “una norma reglamentàriacontra legem”, i fer-ne una ob-servació essencial.

b) El segon motiu d’impugna-ció ha estat per l’incomplimentde l’obligació que té l’Adminis-tració de la Generalitat de nego-ciar amb els representats sindi-cals les normes que regulen laprovisió dels llocs de treball delsempleats públics, tal com esta-bleix l’Estatut bàsic de l’empleatpúblic en el seu article 37.1.c.

Des de CCOO considerem queaquest decret s’hauria d’haver ne-

gociat amb els representants sin-dicals, i que, tal com està redactatactualment, suposa un greu atacal dret a la mobilitat del personalfuncionari, en funció de determi-nats “filtres o requisits” que es po-den establir en els diferents con-cursos de trasllats per poder acce-dir a un àmbit concret.

Des de CCOO “felicitem” la di-rectora general de la Funció Pú-blica pel seu tarannà negociador iper haver aconseguit la unitatsindical, ja que TOTS els sindicatsrepresentats a la Mesa Sectorialde Negociació del Personal Ad-ministratiu i Tècnic han presen-tat recurs contenciós administra-tiu davant el Tribunal Superior deJustícia de Catalunya.

Toni Rufo.Àrea d’Acció Sindical. Sector Generalitat FSC

Aquest pla, nascut amb la vo-luntat d’estudi per a la im-plantació definitiva del tele-treball en l’Administració de laGeneralitat, ha resultat unamica dolorós i esperpèntic: lapoca quantitat de gent impli-cada; la manca de negociacióamb el sindicat; la poca varie-tat de llocs de treball afectats;l’autoexclusió d’alguns depar-taments (el d’Economia, pelseu volum i importància, n’ésl’exemple més clar) i la partici-pació de la gairebé descone-guda per als sindicats Secreta-ria General del Departamentde Governació i ADMINIS-TRACIONS PÚBLIQUES percol·locar-se la medalla d’unafeina que, malgrat la seva in-competència, han fet franca-ment bé les seves subordina-des, ens fa pensar cada copmés en el projecte del MAP tanescatainat en la premsa pelsseus grans resultats i la sevadesaparició una vegada acabatl’experiment (deu ser una no-va tècnica governamental perdemostrar els grans avençosaconseguits).

És trist deixar passar l’opor-tunitat de començar a encabiramb cara i ulls aquest nouconcepte de treball que, vul-guem o no, acabarà per impo-sar-se de forma definitiva tardo d’hora, i encarar de formavalenta i decidida totes les di-ficultats que ja comencen aveure’s amb aquesta minsaprova:

Problemes tècnics evi-dents tant en el programaricom en el maquinari, mancade seguretat en la transmissióde les dades entre l’empresa(la primera de la nostra na-ció) i el teletreballador/a, lademostradament petita i in-suficient xarxa nacional detelecomunicacions... seriaper posar-se a riure si no ensfes vergonya que una admi-nistració política que es posales medalles de defensar unanació com la nostra i apostade forma absolutament des-carada per les noves tecnolo-

gies comenci la casa per lateulada i no doti primer elnostre país de les infraestruc-tures bàsiques que mereix ique necessita per tornar a sercapdavantera de les comuni-tats autònomes de l’Estat es-panyol.

Encara hi ha buits legals enmatèria de cobertures dels te-letreballadors no gaire desen-volupades, ni tan sols en laUE, per ser un tema que gai-rebé sempre s’ha tractat desdel punt de vista dels treballa-dors autònoms i, per tant, nodependents d’una empresa id’una feina permanents.

També manca la culturaempresarial mitjançant l’en-testament envers el mèrit(molt més que dubtós) de pre-sencialitat en comptes de laconstatació de la idoneïtatdels resultats.

L’obstinació de col·locaraquesta forma de treball enl’àmbit de la salut laboraltambé fa pensar un cop mésen l’immobilisme d’una Ad-ministració pública, arcaica idecadent, que no és capaç deveure més enllà de la possibi-litat de treure’s de sobre tre-balladors/es que d’una mane-ra o altra (però sempre ma-lentesa) són molestos, encaraque bons professionals: em-barassades, membres de par-tits contraris i ara, fins i tot,gent amb la grip A.

CCOO som un cop méscapdavanters, hem donat elnostre suport a l’ampliaciód’aquesta prova per un anymés amb el compromís perpart de l’Administració que laimplantació definitiva del plaes negociarà de forma directa,demostrant una vegada mésque CCOO empeny perquèaquesta prova –i qualsevol al-tre tema laboral– es convertei-xi en una realitat amb la clare-dat i les garanties que qualse-vol projecte de millora me-reix.

Des de CCOO, com sempre,esperem que aquest projecteengrescador sigui definitiva-ment una realitat calculada imesurada, que beneficiï la im-mensa majoria de treballadorsi treballadores de la primeraempresa de Catalunya.

Pla pilot d’implantació del teletreball a la Generalitat

CCOO impugna el Decret 202/2008, de 14 d’octubre, pel qual es regulen els àmbits funcionals en l’Administració de la Generalitat

federació serveis a la ciutadaniasector generalitat

Via Laietana 16, 4t • 08003-BarcelonaTelèfon: 934 812 773

C/ Joan Maragall 35, 5è • 17001-GironaTelèfon: 972 220 028

Av. de Blondel 35, 7è • 25002-LleidaTelèfon: 973 281 235

C/ Ramón y Cajal 52, 1r • 43005-TarragonaTelèfon: 977 232 119

Afiliada Confederació Europea de Sindicats CES gene@ccoo.cat - www.ccoo.cat/fsc/generalitat

Coordinat per: Manel Garcia Pla

Realización y Fotomecánica: Dinarte, S.L.

Imprime: ROTIMPRESDistribución: General Serveis

Depósito Legal: GI-1539-2008