Febrer de 2008 - núm. 11

treEl nosavalcarn

2 3

La bústia de

L’ametllaPer participar en aquesta secció, ens podeu deixar una carta a la Bústia de l’AMPA que trobareu a les dues portes d’accés a l’escola, o bé escriure’ns a l’adreça elec-trònica: revistalametlla@gmail.com.

Totes les cartes han d’anar adreçades a la bústia de L’ametlla i han de portar el nom i el cognom de qui les escriu. Cal que no superin les quinze línies d’extensió. L’ametlla es reserva el dret d’escurçar-les, de publicar-les, i no es fa responsable de les opinions en aquest apartat. Aquesta secció està oberta a tota la comunitat educativa (mares, pares, mestres, alumnes, àvies, avis, ...)

Hola, us escric per fer una demanda: m’agradaria que l’AMPA ofertés com a

activitat extraescolar la natació pels alumnes d’educació infantil. Ja sé que es fa a 3r de primària, dins d’educació física, però crec que estaria bé

ofertar-la a nivells més baixos, ja que correspon a les edats on realment els nens i nenes acostumen a aprendre a nedar. Crec que això no descartaria que es pogués seguir fent l’activitat a 3r de primària, ja que llavors pot ser un bon moment per al perfeccionament de l’estil.

Nuri Pavón

Què ens està passant? Sóc una mare de P5 i la veritat és que estic molt sorpresa! Vaig anar a la reunió de pares, que hi havia programada a l’inici de curs, i només hi van as-sistir 8 famílies, tot i que a la classe hi ha 25 alumnes i per tant deu haver-hi 25 famílies al darrera, no? Vaig a la reunió del pessebre i veig que de Quart

no hi ha cap pare ni cap mare i que de la meva classe només en som dos! Què ens està passant? Recordo, amb nostàlgia, la primera reunió a l’escola. Hi era tothom, no hi faltava ningú! Només fa dos anys d’això, què ha passat? Les famílies ja estan desencantades? Creuen que la feina d’educar els seus fills ja la faran les mestres soles? No hem de fer-ho entre tots? On són els pares responsables de l’educació dels seus fills? Aquests pares creuen que l’escola és un pàrquing de nens? A Quart jo també hauré deixat d’anar a les reunions?

Montse Sala

Un i un, dos Sobre el fet que alguns dels grans que porten la mainada a estudi en ve-hicle no ajuden gens a l’educació dels nostres fills i filles.

- No ha servit per a res!

- Que sí, home, que ha servit!

- Sí, ja m’explicaràs perquè. A les nou i a les cinc, fa pena veure-ho.

- No home, no!, abans no s’hi cabia, i ara, a la doble fila, hi ha algun aparcament.

- Però, no és pas això!

- Sí, ja ho sé, però sí que ha valgut la pena passar la circular: jo he vist gent que abans deixava el cotxe de qualsevol manera i, ara, aparca bé. Encara abans d’ahir en vaig veure un altre d’aquests i vaig pensar, mira!

- Però desanima veure que ens hi fem i ho expliquem i ens posem d’acord amb els municipals i res, perquè, és clar, els municipals també, uns altres de bons!

- Tampoc ho tenen fàcil. Quan hi són, els cotxes marxen i quan no hi són, tornen a fer el de sempre. Hi hem de seguir confiant.

- I sempre són els mateixos.

- És clar, i els podríem comptar amb els dits de les mans, bé, i amb els dels peus.

- Hauríem de fer alguna altra cosa, perquè, si ens hi enfadem, encara serà pitjor.

- Sí. De moment, però, el que hauríem de fer els cent cinquanta que aparquem bé és no desanimar-nos per culpa d’aquesta vintena i continuar aparcant bé. I, ja pensarem alguna altra cosa.

SumariAMPA 2 Presentació La bústia de L’ametlla Un i un, dos 3 L’AMPA informa 5 Reportatge de l’Esteve Pujol 6 Crònica d’un pessebre amb pluja i fred 7 El desencís del pessebre La bombeta fosa 8 El valor de la música a l’escola 9 L’Escola Coral 10 La castanyada L’opinió dels pares i mares de P-3 11 El nostre carnaval

ESCOLA 12 La castanyada 13 El Nadal a l’escola 17 Tallers internivells d’Infantil Biblioteca puntedu 18 Els tallers al Cicle Inicial 19 Els tallers al Cicle Mitjà 20 Taller sobre la violència a l’àmbit escolar Concurs de dibuix esportiu 21 Sortides del Cicle Infantil 24 Sortides del Cicle Inicial 25 Sortides del Cicle Mitjà26 Sortides del Cicle Superior

Edita: Comissió de Mestres CEIP Pla de l’Ametller / AMPA Pla de l’AmetllerFotos portada: Josep Estarriola i Carles MuñozDisseny i impressió: Lith GràfiquesImprès en paper ecològicDipòsit legal: GI.295-2003Tirada: 460 exemplars

PresentacióEstem de festa, i per celebrar-ho il·lustrem la portada amb el Carnaval. Aquest quatrimestre de curs ha anat molt ràpid, com sol passar cada any. El mes d’octubre vam tenir l’honor d’es-coltar l’Esteve Pujol, després vam celebrar la castanyada i quan tota l’escola estava pendent de si plouria o no la nit del Pessebre Vivent, va ploure. Possiblement d’aquí a uns anys, recor-darem aquella data com una anècdota, tot i el desencís que va ocasionar. L’alternativa va ser representar-lo dins de les aules. L’alumnat, so-bretot els grans, estava molt content de poder veure els quadres dels altres cursos, fet que no es produeix quan se celebra el Pessebre Vivent.

Estem de festa i parlem de la importància de la música a l’escola i a les nostres vides.

Estem de festa, sentim neguit i il·lusió! Unes quantes mares d’infantil ens hem animat, mogudes per aquesta apassionada, reflexiva i flexible AMPA, que vam descobrir a P3, a tirar endavant la revista de l’escola i l’AMPA. Volem agrair a l’antiga comissió totes les seves orien-tacions i també a tots els anunciants la seva confiança. Ampliem el nombre de pàgines amb la finalitat de poder reflectir amb més claredat les diferents activitats d’ensenyament/apre-nentatge que engloben els treballs de classe, els tallers i les sortides de les nostres filles i els nostres fills a l’escola del Pla de l’Ametller, que també és la nostra escola.

2 3

L’AMPA informa

L’escola, la fem entre tots: mestres, alumnes, pares i també el per-sonal de la cuina, la secretaria, el menjador, la neteja, les extraes-colars, i com no, el conserge. Si parlem de l’AMPA en particular, què hi fa a l’escola?

• És responsable de la gestió del menjador.

• S’ocupa de l’acollida matinal de ¾ de 8 a les 9 del matí, i de man-tenir oberta la biblioteca de les 5 a les 7 de la tarda.

• Organitza les extraescolars (cant coral, funky, casalet,...).

• Organitza cursos i conferències pels pares, i subvenciona actu-acions i col·laboracions especials de personal extern per l’alum-nat en horari escolar.

• Col·labora en la venda de llibres a la mateixa escola.

• Aporta fons a l’escola per a la creació d’infraestructures neces-sàries, com ara tendals al pati dels petits, ordinadors, mobiliari per a la renovació de la biblioteca,...

• Organitza diferents festes: la Castanyada, el Pessebre Vivent, el Carnaval, la festa de fi de curs,...

• Organitza el casal i les colònies.

• Edita la revista.

I també, molt important, ajuda, supervisa i dóna suport a l’equip directiu i als mestres de l’escola en el dia a dia, cosa que s’ha tornat complicada i requereix prendre decisions no sempre fàcils. Normalment hi ha consens, us imagineu que es trenqués?

Mare, pare, tu també pots fer-ho possible, pren la responsabilitat. Ajuda’ns, ajuda’t!

Només cal que ens facis arribar un telèfon o un e-mail a la conser-geria o a la biblioteca, t’informarem de totes les nostres activitats i podràs decidir el teu grau d’implicació.

• El dijous 27 de març en Carles Capdevila vindrà a la nostra es-cola a fer una xerrada titulada:“EDUCAR DE MOLT BON HUMOR”. A partir de l’experiència pròpia en l’educació dels seus tres fills, el conferenciant comenta en clau irònica les obsessi-ons dels pares en el procés educador, la relació pares-mes-tres i adverteix de la necessitats de posar els cinc sentits en l’educació: sentit comú, sentit moral, sentit de la res-ponsabilitat, sentit del ridícul i -sobretot- sentit de l’humor. És el director del programa EDUQUEU LES CRIATURES, que s’emet els diumenges al matí a Catalunya Ràdio, i del programa QUI ELS VA PARIR, que s’emet a TV3. També col.labora en diferents diaris i ha publicat, entre altres, Criatura i Companyia, i ha participat en la col.lecció “La Mirada al Món”, protagonitzats per Les 3 Bessones.

• El diumenge 6 d’abril l’AMPA organitza una excursió al Cim de les Àguiles, a Sant Feliu de Codines. Es marxarà amb autobús des de l’escola. Qui tingui mainada petita, podrà portar la cadira del cotxe. Allà ens faran una sessió de vol i una visita guiada a la zona de les aus. Es repartirà el paper amb tota la informació corresponent.

• El dijous 17 d’abril vindrà la pedagoga alemanya Marian-

ne Franke a fer una xerrada titulada: “IMMIGRACIÓ, REPTE I OPORTUNITAT A L’AULA”.

En una entrevista a la contra de LA VANGUÀRDIA diu que “la fa-mília és el nostre primer sistema i està viu. L’escola és el primer sistema social. El diàleg és l’espai entre sistemes en el qual es genera la veritat. Crec en l’evolució humana i en l’educació que la fa possible.”

La xerrada serà en alemany, però l’acompanyarà la Sylvia Kabelka, que en farà la traducció. És autora, d’entre altres, d’Eres uno de los nuestros. Miradas y soluciones sistémicas para docentes, alumnos y padres i Calidad de vida: educación y respeto para el crecimiento interior.

• El diumenge 20 d’abril se celebra la Festa Esportiva a l’es-cola i després les cuineres prepararan una arrossada.

• Del divendres 23 al diumenge 25 de maig, l’AMPA organitza unes colònies a la casa Mas Suro de Cartellà a càrrec del grup d’esplai Sotrac.

• El dissabte 14 de juny celebrem la festa de final de curs.

1. Aquest mes de febrer s’ha pogut utilitzar novament el servei de préstec de llibres a la biblioteca de l’escola.

2. S’ha penjat un plafó informatiu a la zona d’infantil i s’ha millorat el de l’entrada de l’escola. Hi podeu trobar diferents informacions relacionades amb l’escola, la cultura, el lleure i l’AMPA.

3. També, tant a l’entrada principal, com a la zona d’infantil, hi ha penjades dues bústies de l’AMPA i de la revista L’ametlla per recollir qualsevol opinió i suggeriment.

Què fa l’AMPA?

Activitats previstes

Novetats

4 5

Activitats extraescolars curs 2007-08

ACTIVITAT ADREÇAT A HORARI

MONITORATGEQui té germans a primària

De dilluns a divendresde 12 a 13h

MULTIESPORTS

P3/P4/P5 Dimarts de 12 a 13h

1r/2n/3rDimarts i divendresde 17 a 18h

ACTIVITATS ORGANITZADES PER L’AMPA

ACTIVITAT ADREÇADES A HORARI PREU

ACOLLIDA MATINAL

de P3 a 6è

De dilluns a divendresde ¾ de 8 a les 9 del matí

1 € / dia

CANT CORAL P4/P5Dilluns i dimecresde 12 a 13h

20 € / meso60 € / trimestre

CASALET P3/P4/P5De dilluns a divendresde 17 a 19h

3 € / dia

BIBLIOTECA

De 1r a 6è(Només per fer deures, estudiar i llegir)

De dilluns a divendresde 17 a 19h

Gratuïta

FUNKY 3r/4t/5èDimartsde 13 a 14h

47 € / trimestre

Èxit del Casalet de Nadal Aquest curs 2007-2008 hem aconseguit que el casalet de les va-cances de Nadal funcioni i ho faci amb molt d’èxit. La mitjana de participació va ser d’una quinzena de nens i nenes però hi va haver dies que es va arribar fins als 26 alumnes, la gran majoria d’infantil i cicle inicial. Durant el casalet es van fer un munt d’activitats: tallers sobre les costums i tradicions nadalenques, manualitats de tot ti-pus, contes, tallers de dibuixos, jocs, cançons... Els nens i nenes no van tenir ni un sol moment per avorrir-se mentre que els pares van quedar molt satisfets ja que la mainada va poder decorar casa seva amb tot de motius nadalencs. Aquest curs el casal de Nadal ha anat a càrrec del grup Xirois, amb la coordinació de la Carmen Abelenda i amb l’ajuda de la monitora Alícia Ametller.

Foto: Carmen Abelenda

L’AMPA informa

Comissions AMPA President: Joan Constans

Vicepresident: Josep Casals

Secretària: Marta Padrès

Tresorera: Marta Camós

Vocals: Rocío Abelenda, Quim Camps, Carme Funtané, Joan Teixidor, Roser Teixidor.

Comissió d’Extraescolars, casalets, colònies i casals: Joan Constans (Tercer i P4), Marta Padrès (Primer), Roser Teixidor (Primer).

Comissió de Festes: Carmen Abelenda (Quart), Dolors Busquets (Sisè i P5), Quim Camps (Cinquè), Marta Julià (Tercer i P5), Goyo Medina (Segon i P5), Joan Puell (Sisè i Segon), Elena Rodríguez (Sisè i P5), Joan Teixidor (Quart), Anna Vinyoles (Quart i Primer).

Comissió del Menjador: Carme Funtané (Segon i P3), Montse Massanas (P3), Anna Vinyoles.

Comissió de la Revista: Rocío Abelenda (Tercer i P4), Imma Callís (P4), Teresa Camós (P4), Marissa Planas (P4), Nuri Pavón (P4), Montse Sala (P5).

Comissió de Relacions amb l’Ajuntament : Mansi Farrés (Primer), Josep Masdevall (P4).

Comissió de Subvencions: Montse Sala (P5), Marta Camós (Segon i P5), Josep Casals (Sisè)

Consell Escolar Municipal: Josep Casals o Marta Camós

Crida a la participació Voleu una escola de qualitat, activa, dinàmica, divertida, i sobretot parti-cipativa? Sí!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

L’AMPA del CEIP Pla de l’Ametller busca mares i pares com vosaltres, amb ganes de fer coses, participa-tius, actius, i crítics, que valoren l’escola i no es queden amb els braços plegats. Qualsevol tipus de col.laboració serà benvinguda.

INCORPORACIÓ IMMEDIATA!

Remuneració: als ingressos en sa-tisfacció per haver col·laborat amb l’escola dels vostres fills i filles.

4 5

Reportatge de l’Esteve Pujol

“Èxit i fracàs en l’educació” va ser el títol de la xerrada que el mestre, lingüista i psicòleg, Esteve Pujol, va oferir a la Biblioteca de la nostra escola.

Què considerem èxit? Què considerem fracàs? És molt subjectiu, ca-dascú entén l’èxit i/o el fracàs d’una manera diferent o millor dit, se-gons les nostres pròpies expectatives. “L’èxit i el fracàs, entesos co-munament, tenen relació directa amb les expectatives, les il·lusions, l’ideal que hom es proposa, la manera com volem que una cosa acabi” ens explica Esteve Pujol en el seu llibre Eduquem persones. Reflexions d’un mestre sobre l’educació a l’inici del s.XXI.

Esteve Pujol ens va fer una xerrada organitzada per l’AMPA el passat mes d’octubre a la Biblioteca de l’escola. En aquesta xerrada, Pujol ens va donar unes quantes pinzellades dels errors, dels neguits, dels encerts que cometem els pares, mares, professors, en definitiva, els educadors a l’hora de portar a terme la nostra tasca d’educar.

Des d’abans de néixer els pares ja tenim expectatives de com serà el nostre fill/a: serà baix, serà alt, serà ros, amb ulls blaus, verds, etc. Si no és així, ho considerem un fracàs? Al llarg de la vida dels nostres fills/es creem una sèrie d’expectatives, si no s’acompleixen, per a molts pares és un fracàs, si s’acompleixen, són un èxit. Però és re-alment un èxit o un fracàs? Segons Esteve Pujol, “som responsables de com eduquem els fills però no dels fills, de com surten, del seu futur, perquè els fills són éssers lliures”. A molts pares i mares ens costa assimilar que el nostre fill/a és un ésser lliure. Projectem ex-cessives expectatives en ells i no pensem en el que realment és im-portant: la seva felicitat. El que realment importa és que aquell nen o nena creixi en valors de llibertat, es faci persona, sigui feliç i vulgui fer feliços els altres. Què farem de tenir una gran intel·ligència a casa si és una mala persona? “Eduquem perquè els fills o els alumnes si-guin feliços i facin feliços els altres; no podem oblidar que aquest és el fi últim de l’educació, la resta són mitjans i cal donar-li el valor de mitjans”, ens comenta Esteve Pujol. I és que “el món no es perd per manca de talents privilegiats; el món es perd per manca de persones generoses, amables, sensibles al dolor, esforçades a posar-hi remei”, afirma aquest psicòleg.

A més, els pares, quan parlem d’èxit i fracàs, també hauríem de tenir en compte el que Esteve Pujol anomena “intel·ligències múltiples”. Un pot ser un “crack” en matemàtiques, però un negat en llengua, es pot ser un gran esportista, però no tenir ni idea de relacionar-se amb la gent. Tots coneixem gent que destaca en un aspecte i en un altre no. Els nostres fills també. Nosaltres els hem d’estimar, ajudar, donar-los les pautes, però deixar-los lliures, no està constantment neguitosos i nerviosos pel seu expedient acadèmic. El més impor-tant és que siguin persones.

A continuació teniu dos casos per reflexionar que Esteve Pujol va posar als assistents com a exercici en la seva xerrada. Considereu que aquests pares han fracassat en l’educació dels seus fills? Podeu extreure’n les vostres pròpies conclusions.

CAS 1

Quan vaig començar a estudiar EGB, els pares tenien una gran il·lusió perquè jo arribés a ser farmacèutic; els feia molt de goig que pogués fer la carrera i tenir una farmàcia –no sé ben bé perquè·; el pare estava disposat a gastar·se el que fos perquè jo la tingués i, a més, tenia de sobres els diners per fer·ho –a casa no hem tingut mai

“Eduquem perquè els fills o els alumnes siguin feliços i facin feliços els altres”

Foto: Rocío Abelenda

problemes econòmics. Cap al final de l’EGB ja van adonar·se que l’estudi no era el meu fort, que no m’interessava estudiar. Després de repetir vuitè, vaig treure’m el Graduat Escolar. Amb penes i tre·balls vaig fer primer de BUP, amb dues de suspeses. El segon de BUP ja va ser un fracàs total. Vaig entrar d’aprenent de pastisser en una pastisseria d’uns amics dels pares. Aquí estic, i m’ho passo força bé; m’hi trobo bé fent de pastisser. L’amo diu que està content de mi...i jo també. A casa, de tant en tant, en algun àpat, encara surt la farmàcia!

CAS 2

Vaig conèixer la Júlia quan feia els darrers cursos de la Bàsica; era una alumna brillant, francament brillant; filla única. Era la líder intel·lectual del grup: allò que feia i deia la Júlia era l’admiració de tothom. Els companys i companyes sempre procuraven estar en el seu grup de treball: hi tenien molt de guanyat! Els pares n’estaven d’allò més cofois: totes els mestres els en feien lloances, de la seva Júlia. L’èxit escolar era total. No cal dir que va guanyar els Jocs Florals de l’esco·la a vuitè d’EGB i va fer de protagonista a l’obra de teatre de final de curs; cal reconèixer que tenia dots interpretatius evidents.

La vaig veure sis anys després; us confesso que no era la mateixa: el vestir, el parlar, el fer... i el pensar eren estranys per a mi. Havia fet el BUP amb notes extraordinàries, com era d’esperar; havia cursat, a mitges, dos anys d’enginyeria de camins i ho havia deixat. Estava ab·solutament amargada; havia viscut un any en una comuna naturista; però ja l’havia deixada; havia tornat a casa, però pràcticament no·més hi anava alguns dies a menjar i alguna nit a dormir, a rentar·s’hi –a fer·s’hi rentar!· la roba i poca cosa més. Bé, i a demanar diners als pares, que en tenien força. Els pares estaven desconcertats; jo havia vist plorar la mare moltes vegades; el pare es feia el dur, però de tant en tant se li negaven els ulls i s’empassava saliva tot movent el cap en senyal de no entendre res. Parlant –poquet!· amb ella jo reconei·xia la Júlia extraordinàriament brillant d’abans, però sense cap mena d’il·lusió ni d’esperança. No vaig gosar preguntar·li si es drogava.

Rocío Abelenda

6 7

Crònica d’un pessebre amb pluja i fred

Nit de divendres 14 de desembre de 2007. Fa molt fred. Tots pensem igual. Tan bé que s’estaria a casa! Al costat del foc, amb una manta al sofà, mirant la tele, però en canvi... ja ens agraden les complicacions! Vinga, carrega el cotxe i cap a l’escola. Hauran vingut pares i mares? Quin quadre no tindrà ningú per mun-tar-lo? Amb la son que tinc i el fred que fa! Arribem a l’escola. Els quadres de P-3, P-4 i P-5 són els que van més avançats, hi ha mares i pares amb il·lusions, són nous i en tenen ganes. Tant de bo això continués quan els nens i nenes de l’escola es fan grans. Comencem a treballar a fora, en els quadres dels més grans. Fa fred, però el bon humor ajuda a escalfar l’ambient. La Carme li acaba de fer un lifting al Tió. Hi ha emoció, en Joan i en Masde pengen el campanar de Cap d’Any. Els de 3r A estrenen decorat. Ha quedat molt bé, demà quan el vegi tothom...Algú té una escala? Com et despistis ja te l’han agafada! Els lampistes treballen per posar-nos llum al pessebre, els corrals estan preparats per acollir els animals. Fa fred. Anem a fer un cafetó i escalfem ànims. Una mica de coca i un xic de ratafia ens aju-darà a continuar endavant. Estem tots cansats i només pensem en poder ficar-nos al llit, però encara queda feina per fer. Pensem en els nens i nenes, en la Marató de TV3, en els veïns, en els avis... I mires en Ramon, el conserge, i penses, renoi si ell que no té nens i nenes a l’escola i està aquí amb un somriure... L’Anna de l’Stop riu, tampoc té mainada a l’escola o els té a tots, depèn de com es miri. Va, el fred ja passarà! Comencem a recollir, són prop de les 2 de la matinada, demà, bé, d’aquí a unes quantes hores hi tornarem... Bona nit!

Matí de dissabte 15 de desembre de 2007. Els lampistes continuen la seva tasca, a contratemps, com sempre. Però aquest any sembla que tenim molt de pessebre avançat. Això és bo. Falten pocs detalls, els animals arribaran a primera hora de la tarda. És qüestió que tots col·laborem amb aquests petits detalls: cistells, fruites, pa, aigua, terrissa, raïms pel Cap d’Any ... No falta res! Quin luxe de pessebre! Estic treballant i sona el telèfon i em comuniquen que s’ha aixecat vent. Bufa fort, els decorats es mouen massa. Paciència. Ja pararà. Tot anirà bé. Nervis. Anem a dinar. Fa fred, fred de neu. Però aquí no nevarà, encara si nevés...Quin pesse-bre més nadalenc! Preparem els nens, les cistelles... Sona el telèfon. Plou. Deliberen. Hem d’aguantar, han estat molts esforços. Arribem a l’escola. El pessebre queda suspès. Plou. Ostres, ja convé la pluja, però avui?

Tarda de dissabte dia 15 de desembre de 2007. Els decorats es mullen. El vent els ha esparracat. Correu, vinga, va... Ostres, no es pot esperar la pluja? Entra algun pastoret. El pessebre s’ha suspès. Plou. No vull veure les cares dels nens. Corre,

vinga... Despengem el decorat de 3er B. Això em recorda aquesta matinada, l’estàvem penjant amb fred i el despengem amb pluja! Quedarem tacats de pintura verda, s’ha escorregut per tot el quadre. L’any que ve s’hauran de fer molts decorats nous. “Vigila, amb l’esca-la”. “Ja tinc assegurança, me la va fer la dona”, “Ostres, potser hauria d’haver callat”. Estem xops. El gimnàs està ple de decorats, molls, bruts. Volen deixar el decorat de cases del costat del campanar per-què s’eixugui amb el sol; sembla bo i pot aguantar. Millor que no, llavors algú haurà de venir a desmuntar-lo. “Ja pujo a l’escala”. “Car-men, cauràs. Què fas? Truques pel mòbil?” “Sembla un operari de la Telefònica, amb gorra vermella...o no, aquells d’aquella sèrie, com es diuen?” “Benito y compañía” “Això” “Carmen que plou”. “Ostres, un treballa i cinc s’ho miren”. Despengem el decorat i els llums... Què queda? Vinga, els regals dels Reis estan a fora, l’any que ve tots nous! L’Anna crida als del porxo. “Encara queden coses per recolliiiiiirrrrrr”. Quin crit! Sembla que està tot. Queden els decorats de P-3, P-4 i P-5. Estan a dins, no es mullen. El director anuncia que dimarts faran una representació interna del Pessebre. Els nens i nenes es podran treure el cuquet, si més no de vestir-se d’angelet, de pastor, de festa per anar al Cap d’Any, de dimoni, de terrissaire...”Què fan aquests camions i els cotxes damunt la vorera?” Carai, un municipal. “Estem desmuntant el pessebre, plou i l’hem hagut de suspendre. Ho estem recollint ara a corre-cuita”. “Esteu fent malbé la vorera, no es poden aparcar cotxes damunt la vorera.” “Ja ho sabem, però estem reco-llint el pessebre”. Plou. Continua amb el sermó, puja de to. Vol posar multes? Però per què no ve durant la setmana? Cotxes en doble fila, mal aparcats... Ostres, avui és un cas d’emergència. Prou que la desil·lusió està en l’ambient! Surten uns quants pares al carrer, discuteixen amb el municipal. Com es pot ser tan tossut! Finalment, marxa, molest, empipat i a una velocitat considerable. Increïble! Ens ha acusat de ser nosaltres els que cada dia aparquem els cotxes ma-lament! Calma. Estem mullats, no hi ha pessebre i estem cansats. Us quedeu a sopar? Vinga, almenys continuem amb el companyarisme i el bon humor que hi ha hagut fins ara.

Rocío Abelenda

MARIA PAGÈSC/Mn.Constans, 332

Tel.972 57 06 4717820 BANYOLES

MERCERIA PERFUMERIAROBA PER A LA LLAR

6 7

El desencís del pessebreVa ser dur prendre la decisió de suspendre el pessebre, vam esperar fins l’últim moment, i és que ens feia una il·lusió aquest any! Fins que no va arribar en Pere, el director, fins que les robes dels decorats no van estar ben xopes, vam esperar vanament. Després, sota la plu-ja, vam desparar tot el que amb tantes ganes havíem muntat la nit abans i ho vam estendre al gimnàs perquè s’assequés. El telèfon de l’escola no parava de trucar. Els nostres mòbils tampoc.

Joan Constans President de l’AMPA

Tal com vàrem brindar en el sopar del mateix dia del pessebre, en nom de tots -ja que crec que tothom pensa el mateix-, voldria a-grair a tota la gent que va col·laborar en el pessebre d’enguany, que va muntar, desmuntar i tornar a muntar tots els decorats, a tots els que es varen mullar de dalt a baix sota la pluja sense importar-los gens arreplegar un bon refredat. I sempre amb bon humor, molt bon humor. Penso que a part del desencís, també hi va haver les ganes que tot anés millor que mai. El resultat es va veure el mateix dia 15 a les 12 h del migdia, abans que bufés el vent. Tot estava perfecte, més bé que mai !!!

Gràcies Ramon per la teva més que col·laboració, gràcies Masdevall per marcar les 12h del cap d’any, gràcies Carme per fer-nos riure amb el tió, gràcies als lampistes per la bona llum, gràcies Joans, Lluïsos, Mercès, Enrics, Isabels, M. Àngels, Joseps, Antonis, Rosers, Carles, Laures, Pepites, Pacos, Maries, Dolors, Roses, Peres, Manels, Pitus, Irenes, Santis, Annes, Pilars, Rocíos, Jordis, Jaumes, Andreus, Elenes, Marines, Olgues, Moisès, Antònies, Loles, Montses, Peps, Martes, Paulis, Francesques, Sares, Carles, i tots, tots.......... Gràcies pels animals, per la palla, el foc i el caliu, les botifarres i l’all i oli .. ah! i pel cava, boníssim, eh Josep!

I també gràcies als que varen venir i varen marxar,...

Anna Vinyoles

I en Josep Casals afegeix: “Veient aquest ambient, estic per fer re-petir sisè a la meva filla”.

La bombeta fosaDesprés d’haver trobat la bossa dels esprais vaig pensar: ¿on són els llistons?, i em faltaven mans i li vaig demanar a en Ribas que m’aguantés aquella bombeta. Potser feia mitja hora que la portava; des que havia vist en Goyo ajupit al costat dels decorats molls que havíem entrat al gimnàs. Remenava dins una caixa. Les bombetes s’havien d’anar encapçant. Aquella estava fosa i em vaig aixecar per llençar-la quan algú va entrar explicant que volien posar multes als vehicles parats sobre la vorera. Jo no l’hi tenia pas però, també vaig sortir. Prou li vam dir que estàvem carregant, i que estàvem xops, cansats i enfredolits i desanimats, però allò sí que era un defensor de la llei i l’ordre. Li vam mirar d’explicar que, nosaltres, ja ho vo-lem que s’aparqui bé davant de l’escola, però cridava i no semblava que escoltés massa i, a mi, em va dir que segur que era dels que sempre aparquen malament quan vaig a recollir la mainada. En Jep reia. I jo, amb la bombeta a la mà, també vaig riure mentre el guàr-dia marxava emprenyat i nosaltres ens ho miràvem incrèdulament i alhora com si haguéssim guanyat una petita batalla un dia en què tot sortia malament. Vam tornar a entrar. Plovia menys i la gent es movia entre l’entrada i el gimnàs. Havia de pensar on tenia les coses:

la grapadora, el taladre; i els esprais. I vaig anar d’aquí cap allà una estona. Tampoc trobava cap bossa per tirar la bombeta. El telèfon no parava de sonar i algú encara deia que no l’havíem d’haver suspès. També havia de recollir aquells llistons que havia portat per ajustar la roba del campanar a la paret. No havien servit per res. Bé, res havia servit per res, ni els llistons, ni els tacos, que al matí encara clavàvem amb en Joan per fixar l’estructura que el vent ja feia anar d’un costat a l’altre, ni res. La ventada del matí ho havia desmuntat tot. I a la tarda, quan ja estàvem a punt per tornar-ho a muntar, van començar a caure aquelles gotes gelades. Neu a muntanya, deia en Xavi que ja tenia les botifarres apunt. Tot es va mullar i el desànim va anar calant el neguit que ens aguantava el cansament. No es podia fer i tot s’havia de recollir.

En Ribas ja no portava la bombeta, l’havia donat a un altre que tam-poc no trobava on tirar-la i la volia deixar sota una de les plantes de l’entrada. Li vam dir que ¿què feia? I ens va dir que res, amb aquella cara que fèiem tots i la bombeta fosa a la mà.

Josep Masdevall

8 9

El valor de la música a l’escola Qui no ha sentit dir que la música va bé, que la música ens ajuda… La música ens emociona, afecta el nostre estat d’ànim, és present arreu on anem (bandes sonores de pel·lícules, anuncis, inaugura-cions, homenatges, marxes militars, funerals, casaments, festes, balls…) i a totes les cultures.

L’estudi i la pràctica de la música actua sobre aspectes íntims i glo-bals de la persona i la societat, tant pel seu contingut expressiu, com pel seu paper en el desenvolupament sensorial, espacial, d’estructu-ració… És a dir, afecta en la formació i el desenvolupament integral de la persona.

A l’escola primària, l’objectiu no és crear músics, sinó sensibilitzar els nens i nenes, formar el gust musical i familiaritzar-se amb els ele-ments bàsics de la música. En definitiva, aconseguir que la mainada estimi la música.

Tothom ha sentit el refrany “Qui canta, els mals espanta”. I sí, és veritat que quan es canta, les cabòries i les preocupacions es dei-xen de banda perquè ens concentrem en altres coses. A l’escola els mestres de música no només ensenyen a cantar els nens, la música inclou més que tot això.

El treball musical que es fa a l’escola inclou el cant, que és l’eix, la base de les classes de música. Es parteix de la cançó tradicional catalana i s’amplia amb cançons d’autor i d’altres països. L’educa-ció de l’oïda inclou el treball de les propietats del so; l’expressió corporal i la dansa, la descoberta de les possibilitats sonores del cos, el coneixement de coreografies, etc.; l’audició, on s’escolten diferents produccions musicals i el llenguatge musical introdueix la lectura-escriptura de la música mitjançant les cançons que can-tem o toquem, les peces que escoltem.

Aquest treball musical permet:

- Adquirir una sèrie de capacitats i coneixements pròpia-ment musicals. Amb el cant treballem el control de la modulació de la veu, millorem la dicció, la respiració; amb la introducció de la lectura i l’escriptura de la música introduïm el ritme, les notes, l’har-monia, l’estructura musical; amb l’educació de l’oïda treballem les propietats dels sons; amb l’audició, l’escolta atenta, la discriminació de sons, melodies, estructures, instruments i agrupacions musicals.

- Ajudar el nen/a en la seva evolució motriu. Quan ballem, quan toquem ajudem al nen/a a descobrir les possibilitats sonores del seu cos i el dels altres, a conèixer i dominar més l’esquema corporal, a

millorar la relació de l’espai i el cos, a respectar-se i respectar els altres.

- Ajudar en les seves relacions socioafectives. La música es basa en un treball en equip; quan toquem, quan ballem, quan can-tem,… ho fem junts, som un equip que cerca un mateix objectiu comú, cantar bé, ballar bé, tocar bé. A més, ajuda a potenciar la capacitat per expressar els nostres sentiments als altres i, per tant, a millorar la nostra relació amb els altres.

- Fer de vehicle de transmissió cultural. Permet ampliar el co-neixement de la nostra cultura i tradicions - les nostres cançons, danses,… - i endinsar-nos en altres cultures més o menys properes. Aquest apropament educa en el respecte per a les altres formes d’expressió i les nostres.

- Estimular els sentits i potenciar la imaginació, l’experimen-tació i la creativitat. Quan entre tots posem moviment a una can-çó, quan inventem una petita peça i la toquem o la cantem,… estem ajudant als nens/es a crear, improvisar, a ser originals...

- Integrar implícitament un treball de molts llenguatges. A més del treball del llenguatge musical que progressivament es va fent, la música també permet un treball del llenguatge verbal (quan aprenem una cançó hi ha una ampliació de vocabulari, de fonèti-ca…), del llenguatge matemàtic (comptar passos en ballar, orien-tar-nos en l’espai, fer relacions matemàtiques entre els diferents rit-mes,…), del llenguatge plàstic (quan creem una escenografia, quan fem diferents postures corporals,…).

- Adquirir una sèrie d’hàbits comportamentals. Constància en el treball, atenció i concentració, pèrdua de la por i la vergonya da-vant els companys/es del grup, millora de l’autoestima,... són alguns dels hàbits que es treballen i es potencien des d’aquesta àrea.

Veient els beneficis que aporta, que continuï la música a les esco-les!

Imma Callís i Anna Figueras Mestres de música

C/Sardana, 4 • Tel. 972 576 034 • 17834 Porqueres

LLENGUATGE MUSICALGRAU ELEMENTAL

LLENGUATGE MUSICALI HARMONIA

GRAU MIG

PIANO / GUITARRA / SAXO

FLAUTA TRAVESSERA

ACORDIÓ DIATÒNIC / VEU

VIOLÍ / FLAUTA DE BEC

8 9

L’Escola Coral Què és? Qui som? Què pretenem? L’escola coral és un projecte promogut per una associació cultural sense ànim de lucre dedicada a la promoció i difusió de la música i l’educació musical des de 1991. En concret, el projecte “més música a l’escola” va néixer per anar introduint, poc a poc, una major dedicació a la música dins les escoles, complementant la limitada adjudicació d’hores de què disposen els especialistes de música o els professors que imparteixen aquesta matèria dins el currículum escolar.

L’objectiu a llarg termini del projecte era, i és encara, ampliar aquesta dedicació horària a la música a través del cant a tota l’etapa escolar de primària, tot i que la realitat és que, a molts centres, això queda relegat a un o dos grups de caràcter extraescolar i opcional en l’etapa infantil.

Al darrera del projecte hi ha un equip acreditat i reconegut de professionals de la música i la docència musical que ha treballat molt en aquest sector i que fa un esforç complementari desplaçant-se fins a l’escola per a aportar el seu granet de sorra al projecte. Mestres i músics professionals de prestigi internacional avalen el seu treball i reforcen la seva tasca amb un seguiment i formació constant.

El que es pretén és acostar la pràctica musical i els seus beneficis a tot l’alumnat de l’escola, no només per a provocar una motivació o una iniciació d’uns estudis musicals, sinó sobretot, perquè creiem fermament en els beneficis “no musicals” que l’educació musical aporta als nostres alumnes.

Cantar una cançó correctament vol dir generar un munt de petits hàbits que contribueixen en el seu creixement personal. Per a cantar, cal escoltar primer (ja li convé al nostre món aprendre a escoltar).

Cantar vol dir escoltar amb atenció (l’atenció és més que mai una habilitat necessària per a discernir el munt d’informacions que rebem i per a assimilar els coneixements que se’ns proposen). Cantar vol dir fer una tasca plegats, és a dir, treballar en equip per a obtenir un resultat en nom de tot el grup; cantar vol dir afinar, és a dir, ser precisos, concentrar-nos amb el que estem fent; cantar vol dir implicar tot el nostre organisme (mental i corporal) per a aconseguir una emissió correcta; cantar vol dir acceptar la nostra veu (una important carta d’identitat de la nostra persona) i desenvolupar-la; cantar vol dir perdre la por i guanyar en confiança (perquè som capaços de cantar davant dels companys i d’un públic i som capaços d’exposar una cosa que és molt nostra i molt íntima: la nostra veu i la nostra expressivitat); cantar vol dir aprendre a respirar, a mantenir el cos atent i equilibrat;…cantar implica tantes habilitats i alhora sembla un joc. Per a nosaltres la veu, l’educació de la veu a través de la cançó i l’aprenentatge musical són una eina fonamental per a l’educació i un recurs per a potenciar la resta d’aprenentatges (l’anglès s’assimila millor cantant, les taules de multiplicar també…) i a la fi cantar vol dir gaudir dels sons i l’harmonia plegats.

Per a més informació podeu visitar el nostre web: www.auladeso.org

Coral Les Ametlles del Pla.Foto: Anna Figueras

Falta el teu anunciFalta elanunci

anunci

FaltaFalta

Falta el teu anunci

TENS UN PETIT NEGOCI?VOLS ANUNCIAR-TE

A LA REVISTA L´AMETLLACOL.LABORA!

CONTACTE 695.45.48.20 o bé per correu electrònic revistalametlla@gmail.com

T’agrada dibuixar?Ets dels que deixen les tovalles de paper dels restaurants plenes de dibuixets?Deixes sovint volar la imaginació?Doncs, ara és la teva oportunitat!Busquem persones com tu: amb imaginació, ganes i molt d’humor. Busquem un/a il·lustrador/a per a la nostra revista, per a la teva revista.

Oferim una revista de qualitat on desenvolupar les teves dots artístiques, una gran dosi de satisfacció personal i un bon ambient de treball i amistat.

T’esperem!Interessats/des adreceu-vos a la

Revista L’ametllarevistalametlla@gmail.com

10 11

La castanyada

L’opinió dels pares i mares de P-3

Diumenge 11 de novembre. Poc abans de dos quarts de quatre de la tarda, encara fa un bon sol. L’escola obre les portes als primers pares que vénen amb ganes de treballar en els preparatius de la castanyada que organitza l’AMPA.

Quan arribem, tothom va prenent posicions: uns xerrant per un cos-tat, altres fent bosses de paper per repartir les castanyes, els més petits corrent i jugant pel pati de l’escola...

Al cap de poc ja se sent olor de fum: ja tenim el foc encès per torrar les castanyes! De mica en mica aquell pati, que estava en silenci, s’omple de cridòria de mainada, i anades i vingudes d’altres que vetllen perquè tot surti a la perfecció.

Moltes famílies arriben amb una coca als braços, embolicada amb paper d’alumini, orgulloses com si portessin un gran tresor, que es diposita ordenadament en una taula. Uns quants s’encarreguen de posar-hi una identificació, per tal que el concurs sigui del tot vàlid. Una coca, dues, tres...i fins a 31! Un èxit!. Realment el jurat ho té molt difícil.

Se sent la música. El grup FEFE I CIA comença amb les primeres

notes. I els nens, poc a poc es van acostant a l’escenari per poder cantar, ballar i sobretot passar-s´ho bé, (els nens i també molts pa-res...).

Mentrestant el jurat fa els tastets i les votacions per elegir les tres millors coques. Premis que es donen a l’escenari entre l’aplaudiment de tots els assistents. Els guanyadors d’aquest any són la Nora José (P5), en Ramon Pou (Conserge) i l’Helena Teixidor (Quart).

I ara, tothom a berenar! Talls de coca i castanyes!

Ja s’ha fet fosc i tothom continua distès a la zona il·luminada del pati. Els nens continuen corrent i jugant, no acaben mai les piles!

Ui! Les set de la tarda. Hora de marxar i hora de recollir-ho tot.

No falten els comentaris que tot ha anat molt bé i que hi ha hagut molta participació i sobretot col·laboració.

Realment ha estat una bona manera de donar la benvinguda al nou curs!

En aquest primer número de la revista del curs 2007-2008 hem vol-gut saber l’opinió dels pares i mares que s’estrenen a la nostra esco-la. Per això hem fet la següent pregunta:

“Com a membres de l’AMPA ens agradaria molt reflectir a la revista de l’escola l’opinió dels pares i mares de P3 sobre les dues festes (la castanyada i el pessebre) que s’han organitzat fins ara a l’escola.Per aquest motiu us demanem que escriviu les vostres opinions en aquest mateix full i el retorneu a la mestra del vostre curs; o bé, si ho preferiu, podeu utilitzar el correu electrònic de la revista: revistalametlla@gmail.comMoltes gràcies,Comissió de la revista L’ametlla”.

Els pares i mares de P-3 han valorat molt positivament les dues pri-meres festes celebrades durant aquest curs, tot i el desencís provo-cat per l’anul·lació del Pessebre Vivent. A grans trets, han comentat diferents aspectes relacionats amb aquestes dues activitats com ara el seu primer contacte amb altres pares i mares de l’escola, l’esforç que realitza l’associació per dur-les a terme i també ens han fet arri-bar els seus suggeriments. La comissió de la revista ha fet una anàlisi

de les seves reflexions i les hem recollit en dos apartats: els punts forts i els punts febles.

Punts forts:

La castanyada és una festa que funciona bé. Agrada als pares i ma-res i animen a altres a participar-hi.

Castanyada: bona acollida del concurs de coques i de l’activitat d’animació infantil.

Pessebre: el gran esforç i la il·lusió que hi posem els pares i mares fan que aquesta activitat sigui l’estrella de l’escola.

Punts febles:

Castanyada: al final de la festa va faltar una mica de llum, es va fer fosc aviat i no es va poder disposar de més il·luminació sobretot a la zona que es repartien les coques i castanyes i davant de l’escenari.

Pessebre: per un altre any, en cas de pluja i/o mal temps, tenir pre-vist un altre lloc per a fer-lo o bé ajornar-lo.

Fotos: Teresa Camós

10 11

Preparació del carnaval

La rua de carnaval

Fa dies que hi donem voltes, la Roser ja fa dies que ens ha portat la disfressa de “clik” de Playmòbil feta de roba, però ¿com ho farem per fer-la amb materials que no hàgim de fer servir fil i agulla? El més característic són els cabells. Fem propostes, una maqueta de prova, sembla que amb garrafes d’aigua rodones i folrades de pa-per pot anar bé. Les de Font Vella són massa petites, les de Sant Aniol només van bé a nens d’infantil, les de 8 litres de Ribes són les universals (a qui li balli, ja li posarem una goma). Farem la resta de la disfressa amb bosses de plàstic i cartolines. Anem a comprar el material (ens sembla que amb 150 bosses ens passem, però a la botiga ens diuen que podem tornar les que ens sobrin). Fem quatre plantilles, pengem disfresses de mostra a les portes (a veure si la gent s’engresca) i ho preparem tot per fer el taller el dissabte a la tarda a la biblioteca.

La gent comença a venir força puntual, passa l’estona

i va venint gent i més gent. A les 5 ja hem acabat les cartolines, corredisses per les llibreries de Banyoles a veure si en trobem més; les bosses s’acaben a quarts de set. No patiu, dilluns a les cinc en podreu venir a buscar més a l’escola, amb la Carmen Abelenda.

El taller ha estat un èxit de gent, tothom ha vingut amb ganes. Segur que podem millorar coses per l’any que ve (ho farem al menjador i organitzarem millor les tasques). Sembla que serem cap a dues-cen-tes persones o més, quina passada!!! Ara només falta que l’anticicló duri fins la setmana vinent i que tots ens ho passem d’allò més bé desfilant de “cliks” de Playmòbil. Creuarem els dits tota la setma-na!!!!

I no va ploure! Vam poder desfilar pels carrers de Banyoles, mares, pares i mainada, vam trobar-hi a faltar els més grans de l’escola!

Concentració a la Muralla, gran desfilada de carrosses de diferents escoles. Serà la nostra la més divertida, original o bonica? Sí que els ha quedat bé, aquella. Música, ball, gresca i emoció. Pluja de confetti a can Mateu! Seguim cap a la Plaça. La distracció més gran és trobar-se amb les amistats, agafar-se la mà i recollir confetti de terra per tornar-lo a tirar. La diversió dels grans, saludar qui ens coneix, riure, sentir que ens criden i ens diuen que quedem molt bé.

Ens parem als Turers. Portem una ambulància, som infermeres i in-fermers de Playmòbil. Portem xeringues, la gran diversió per a petits i grans. Tothom torna a ser petit, si és que deixem algu-na vegada de ser-ho. I la societat ens permet aquesta llicència, ara que tenim mainada, i per Carnaval, tot s’hi val!

Continuem pel carrer Gran, Jacint Verdaguer. La músi-ca ens acompanya, tant la nostra, com la de les altres comparses! Trobem altres amigues de l’escola, encara no ens havíem vist i anem al mateix grup! Això sí que és una festa de participació!

Estem a punt d’arribar a la Plaça de les Rodes. A les camilles portem unes nines estranyes i també tot el que ens fa falta: xeringues, la jaqueta, confetti, bos-ses... Destí final. Ens situem en un lloc de la plaça i descansem un moment. Mirem de fer una foto de grup. No hi cabem tots a la foto! A veure si veiem aquesta foto!, perquè mai s’acaben veient! D’una banda estem contents perquè som tants, de l’altra no podem reflectir

aquest èxit de participació de l’escola, que també ens agrada, en una foto. Comencem a dispersar-nos, tan els grans com els petits van amb el cap moll. Sempre ha estat un joc divertit mullar l’altre. Corren nens i nenes amb esprais i espanten la mainada. La nostra AMPA no n’ha portat. Continua la música, ara ve de la tarima. Hi ha un grup que toca, però la plaça és tan gran que se sent poquet. S’ha acabat la desfilada. No hem vist les nostres amistats que també ana-ven a la rua, o no? Comença a fer fred. Les princeses, els follets, les bruixes i les vampires, tornen cap a casa. S’ha acabat la festa infantil, ara comença l’hora dels adolescents i a la nit la dels grans.

Foto: Carles Muñoz

Foto: Nuri Pavón

Foto: Imma Callís

Foto: Imma Callís

12 13

La castanyadaMarrameu torra castanyes

a la voreta del foc.

Ja n’hi peta una als morros,

ja en tenim Marrameu mort.

Pica ben fort, pica ben fort,

que piques fusta, pica ben fort.

Marrameu i Marrameua

s’embolica amb un llençol,

feia veure que era un home

i era una fulla de col.

Pica ben fort, pica ben fort,

que piques fusta, pica ben fort.

Marrameu ja no s’enfila

per terrats ni per balcons,

que té una gateta a casa

que li cus tots els mitjons.

Pica ben fort, pica ben fort,

que piques fusta, pica ben fort.

Uns voluntaris molt amables van torrar·nos les castanyes.

La Mariona Rodríguez i l’Alberto Matsuura fent la presentació de la celebració de la castanyada

Els alumnes de sisè, convenientment vestits, van repartir les cas·tanyes i la beguda als diversos cicles.

Després de menjar les castanyes vam ballar una estona.

I per acabar, recollir·ho tot i posar·ho al cubell corresponent de selectiva.

12 13

El Nadal a l’escola

Quin cel de núvols i estrelles !!

Amb estrelles, boles i campanes van decorar els passadissos.

Visca els tres reis de l’orient ! Quin arbre més eixerit van fer els alumnes del cicle infantil !

Decorem els nostres espais

Desembre

Quan ve Nadal fem el pessebreamb rius, muntanyes de colors,el caganer, l’estrella, l’àngel,el nen, la mare i els pastors,

cantem cançons i mengem neules,també torrons i altres llamins,

i per arrodonir les festesque omplen de joia grans i nins,

ens aboquem a les finestresa esperar els Reis que van venint.

MIQUEL MARTÍ i POL

14 15

VI Pessebre vivent

Cicle Infantil

Cicle Inicial

Els nens de 1r van representar a les respectives aules, l’escena dels pastors, ja que el dia previst no va ésser possible, perquè la pluja ho va impedir.

Tots ben abrigadets, pastoretes i pastorets !

Tot venent al mercat

Quin cel… ple d’angelets !

El Nadal a l’escola

P4

P3

1B

P5

1A

14 15

Cicle Mitjà

Els nens de 2n van picar de valent el tió.

1, 2,…, 10, 11, 12 !Feliç 2008 us desitgen des de 3r A

Des de 3r B El vint·i·cinc de desembre: fum, fum fum !

Fuster, flequer, terrisser,…quins oficis més antics representaven els alumnes de 4t B

Dansem esperits la dansa de l’infern…! Quins dimonis a 4t B

2B

2A

4B 4A

3A 3B

16 17

VI Pessebre vivent

Cicle Superior

El Nadal a l’escola

Alumnes de 5è representant els tres Reis de l’Orient. Pastors i Pares Noels cantant nadales per acompanyar el nai·xement.

Un grup d’àngels cantant nadales al passadís per acompanyar la resta de participants del pessebre.

A l’aula de 6è B s’ha representat el naixement juntament amb un grup de Pares Noels tocant cançons de Nadal acompanyats per la flauta.

Els alumnes més grans de l’escola han representat algunes escenes en racons diferents.A l’aula de 6è A s’hi ha representat l’anunciació dels àngels cap als pastors, juntament amb el caganer.

6è 6è

6è

5è 6è

16 17

Tallers internivells d’Infantil

Biblioteca puntedu

Durant el primer trimestre hem fet tallers de tardor. Aquí en teniu una petita mostra:

Hem fet vi, siluetes d’animals amb fulles i també les hem decorat amb molts colors.

Durant aquest primer trimestre a la biblioteca de l’escola hem estat molt enfeinats catalogant llibres amb el programa de gestió de bibli-oteques e-Pèrgam. La feina no s’ha pas acabat i encara ens queda molt per fer. Entre tots ho anem fent i mica en mica va creixent el catàleg de llibres registrats.

Si voleu consultar el fons que tenim registrat fins avui podeu fer-ho a l’adreça electrònica: www.xtec.cat/epergam

Durant el mesos de gener i febrer hem començat un projecte que ens permetrà apropar-nos una mica més a la cultura xinesa i aprofi-tant que el dia 7 de febrer comença l’any nou xinès, des de Puntedu hem explicat contes i llegendes d’origen xinès als alumnes de l’es-cola. Els contes i llegendes explicats són els següents:

BIBLIOGRAFIA CONTES DE LA XINA

P-3: EL ROSSINYOL. Hans Cristian Andersen. Ed. Susaeta (Adap-tació).

P-4: LA NENA DELS CABELLS LLARGS. Llibre de contes del món. Ed. Integral.

P-5: LES ILLES DEL PARADÍS. Llibre de contes del món. Ed. Inte-gral.

1r: ELS QUATRE DRACS. “Dragones, manual de aprendizaje”. Ed. Montena

2n: DRAGONES. Ed. Montena

3r: EL CUINER DEL MANDARÍ. Versió de Ramon Girona. Publicaci-ons de l’Abadia de Montserrat.

4t: L’ESTRELLA QUE ES VA EQUIVOCAR. Llibre de contes del món. Ed. Integral.

5è: LAO LAO I EL DRAC DE GEL. Margaret Bateson-Hill i Francesca Pelizzoli. Ed. Bosquil

6è: EL CAVALL MÀGIC DE HAN GAN. Chen Jiang Hong. Ed. Co-rimbo.

UN SOMNI PER A CADA NIT. Lisa Bresner. Ed. Lumen.

18 19

Els tallers al Cicle Inicial

Els nens de 1er vam fer una passejada fins la fusteria i vam gau·dir veient el fuster com obria la seva caixa d’eines i ens demos·trava com funcionava cada una.

Els nens de 2n vam fer una sortida matinal per veure on treballa la policia de Banyoles, i ens van presentar i ensenyar els dife·rents serveis de seguretat i ordre, per poder gaudir de la nostra localitat.

Fa pocs dies, els nens de 1r, vam anar a veure el parc de bom·bers on molt amablement ens van ensenyar allà on dormien, cuinaven, s’entrenaven,... seguidament ens van ensenyar i de·mostrar les diferents eines que utilitzaven per ajudar els dife·rents accidents, que ens podem trobar tots. Finalment tots vam poder agafar un casc i amb la mànega mullar els arbres.

Els alumnes de segon en la visita al Centre d’Atenció Primària de Banyoles. El dentista els va regalar dentifrici!

1r 1r

2n

18 19

Els tallers al Cicle Mitjà

Els alumnes de 4t hem fet un taller sobre l’alimentació. Ha vingut una monitora i hem treballat la piràmide dels aliments, les dietes equilibrades i fins i tot hem elaborat un menú per a un restaurant.

Els nens i nenes de 3r A i 3r B vam fer un taller de construcció de nius.

Va venir una experta mediambiental que ens va explicar la proble·màtica que tenen els ocells per poder fer nius i ens va ensenyar a fer·ne per les orenetes. Vam fer servir benes de guix i ciment.

També ens va explicar com s’han de posar els nius i quina orienta·ció han de tenir.

3A

4t

3B

Polígon Industrial DomenyC. Bescanó, 7B

17007 Domeny (Girona)Tel 972 222 094 Fax 972 221 331

E-mail info@hiperescola.net

Servei integral a l’ensenyament

20 21

Taller sobre laviolència al’àmbit escolar

Concurs de dibuix esportiu

El passat 22 d’octubre els alumnes de cinquè i sisè van rebre la visita d’en Jul, un noi que viu un autèntic malson a causa de la gran margi-nació que rep dels companys de l’escola. Amb aquest ninot tan pe-culiar es va poder representar un dels fenòmens més problemàtics que hi ha actualment a les escoles, el “bulling”.

El bulling es basa en la marginació total d’un alumne, tant pel que fa a aspectes físics, emocionals, intel·lectuals…Gràcies al taller “No a la violència”, que ens va proposar l’ajuntament, els alumnes de cicle superior es van poder sensibilitzar i apropar més a un problema que ens afecta a tots.

En la segona edició del Concurs de Dibuix Esportiu, organitzada pel Consell Esportiu del Pla de l’Estany la participació de la nostra escola va ésser d’allò més lluïda i, també, la més premiada. Es tractava de fer un dibuix relacionat amb l’activitat esportiva.

Els alumnes del CEIP Pla de l’Ametller premiats en la fase local fo-ren:

P4: Queralt Planas MasdevallP5: Isaac Estarriola CamósSegon: Andreu Estarriola CamósQuart: Anna Soler Canals

Cinquè: Natàlia Reviriego Carrilero Kènia Ivern ManautSisè: Eduardo Bermúdez Rojas

A la fase comarcal resultaren premiats:

P5: Isaac Estarriola CamósQuart: Anna Soler Canals

Finalment els dibuixos de l’Andreu Estarriola, l’Anna Soler i l’Eduardo Bermúdez foren enviats al concurs de l’UCEC (Unió de Consell Es-portius de Catalunya) i que és a nivell nacional.

Cicle Superior

Premiats i premiades amb els trofeus i regals

Dibuix d’en Jul, fet per Rocío Florencia Soto de 6è B

20 21

Sortides del Cicle Infantil

Van anar a visitar el patge Fèu a donar·li la nostra carta pels reis.

Els nens i nenes de P3 vam anar a veure

els capgrossos a l’Ajuntament amb el

Tren Pinxo

Els nens i les nenes de P4 hem fet una sortida al Bosc de Can Morgat

LLIBRE TExT, sLwww.llibretext.cat

c/ Perelada, cantonada Muralla17600 FIGUEREs

Tel. 972 504 779

P3

P4 P4

22 23

Sortides del Cicle Infantil

La sortida en carreta i la fageda va encantar als nens/es.

Sortida a la fageda deEls nens i nenes de P5 el divendres 23 de novembre vam anar a la Fageda d’en Jordà.

Vam fer moltes coses: visitar la granja de iogurts, visitar a la granja de vaques i vedells (donar-los menjar…), passejar amb la carreta per la fageda, jugar amb les fulles , observar la gran varietat de colors de tardor que s’hi troben presents!!!

P5

Serveis regulars i lloguerd´autocars per a excursions

Tel. 972 57 00 53

NOUS SERVEISCADA 30 MINUTSA GIRONA

22 23

Els nens i nenes de P3, P4 i P5 vam anar a fer la berenada al camp de futbol vell de Porqueres. Era “dijous gras” o “dijous llarder”, com en vulgueu dir, i s’havia de celebrar. Vam sortir de l’escola, molt ben acompanyats per les mestres i unes mares voluntàries, i fent una llar-ga fila, directe cap a Porqueres. Després de caminar un bon tros,…buf!, finalment vam arribar al camp de futbol. I vinga, tots a berenar. Cul a terra i rotllana ben feta, desemboliquem el berenar i queixala-da va i queixalada ve ! Alguns, fins i tot vam menjar botifarra d’ou. La tradició és la tradició ! Ah, també vam tenir una mica de temps per jugar i córrer uns darrera els altres o empaitant les senyoretes.

Poc després vam tornar cap a l’escola. Ui, quina sortida més diver-tida !

El dijous Llarder

Passant per la vorera

Fent la berenada

Tot caminant

Fent la berenada

Sortides del Cicle Infantil

24 25

Sortides del Cicle Inicial

Els alumnes de segon curs vam visitar la Biblioteca municipal. La bibliotecària va explicar la distribució dels llibres, el servei de préstec, el servei d’Internet, els concursos que s’hi fan...

En motiu de les fires de Sant Martirià els nens i nenes de segon vam visitar els capgrossos i els gegants.

Els nens de Cicle Inicial, vam anar a celebrar el dijous gras, al camp de futbol nou de Porqueres, vam berenar i jugar, i ens ho vam passar d’allò més bé!!!

Per les festes de St. Martirià, vam sortir a fer un tomb per les fires de Banyoles. Vam pujar en una atracció i ens ho vam passar molt bé!!!

1r

1r

2n

2n

24 25

Sortides del Cicle Mitjà

Els nens i les nenes de tercer vam anar a visitar l’Ajuntament de Banyoles i vam veure la Sala de Plens on vam fer veure que erem els polítics fent una reunió. Després ens va rebre l’Alcalde Miquel Noguer i li vam poder fer peticions, i vam conèixer alguns regidors de l’Ajuntament.

Els alumnes de quart vam anar a estudiar el C/ Sant Martirià. Vam observar les cases, les balconades i altres coses interessants d’ aquest carrer tan llarg del mig de Banyoles. També vam anar a veure la Creu del Terme.

Per les festes de Sant Martirià vam anar d’excursió pel Barri Vell de Banyoles i també vam visitar el Monestir de Sant Esteve. El mossèn Pere Bach ens va ensenyar l’Arqueta de Sant Martirià i ens va explicar la seva història i el que va passar quan van robar·ne les imatges.

Els alumnes de quart vam anar a fer la ruta del travertí per conèixer com es forma, on n´hi ha i què se´n fa d’aquesta pedra de Banyoles. Vam aprendre moltes coses i va ser molt interessant. Sobretot ens va agradar passar per dins d ‘una cova de les Estunes.

Els nens, les nenes i les mestres de Cicle Mitjà hem anat tots junts a caminar pel municipi de Camós. Hem passat per Miànigues, i hem esmorzat al costat d’una casa de turisme rural. I ens hem arribat fins a Santa Magdalena a veure l’ermita i a dinar per allà a prop. Ens ho hem passat molt bé tots junts!

4t

3r

4t

3r

26 27

Sortides del Cicle Superior

L’Estanyol de la Cendra, un petit estanyol que va agradar molt als alumnes de 5è.

Durant el primer trimestre els alumnes de 6è de primària vam anar d’excursió al volcà Montsacopa d’Olot. La sortida va començar amb una explicació de les dues monitores sobre l’origen del volcà.

Els alumnes de 5è envoltant un dels patrimonis culturals històrics de Banyoles, La Font de la Puda.

Mirada atenta dels alumnes de 5è a les coves on vivien els nostres avantpassats.

A la tarda vam visitar el museu dels volcans d’Olot. Allà vam observar la situació geogràfica de la Garrotxa, amb tots els seus volcans, pobles i el Parc Natural de la Fageda d’en Jordà. Fins i tot vam assistir a un simulador de terratrèmols.

El dijous gras els nens i nenes de 5è i 6è vam anar tot passejant a Santa Maria de Camós. Un cop allà, vam realitzar jocs i desprès vam començar el concurs d’amanides. Els alumnes es distribueixen per grups i porten els aliments que creguin conveninents per elaborar·la i s’exposen totes les amanides davant la resta de companys.

6è

6è

5è

5è

5è

26 27

www.autocarssola.cominfo@autocarssola.com

Tel. 972 594 363 - Fax 972 594 781Mòbil 609 729 551

Sant Andreu del Terri - GIRONA

c/ Llibertat, 137 - 17820 BanyolesTel. 972 574 902 - Fax 972 580 462

email: banyoles@detallesport.es

La teva botiga multiesport

del Pla de l’Estany