extra festes d'alcoi 2012

SANT JORDI 2012

Alcoi, abril de 2012suplement especialwww.aramultimedia.com

extra_alcoi2012:Maquetación 1 14/04/12 23:04 Página 1

Sant Jordi 2012

Estan immerses les festes de Sant Jordi d’Alcoi en un procés de modernització? Portem massa anys de-batent sense consens al voltant d’esta mateixa pregunta. Afortunadament, la Festa és més que això

EX T R A

2

ARAMULTIMÈDIA

Avant la Festa (sense mirar enrere)

No volem ni sentir parlar de les pa-raules crisi i economia, per moltque som conscients que totes dosestaran ben presents en les festesde moros i cristians que un anymés celebrem a Alcoi. Pel que fa ala crisi, a la Festa en tenim mésd'una. En la immensa majoria delscasos, polèmiques estèrils adoba-des per pensaments retrògradsque s’han imposat i han impedit ac-tualitzar-se a una de les celebra-cions més singulars i belles que unpuga imaginar – que a més és lanostra-.

Sí, a estes hores i després de dè-cades, al nostre poble seguim par-lant de si les dones han de baixarfent esquadra o no, de si és millorfer les festes en cap de setmana orespectar les dates tradicionals ode si les entrades són massa cur-tes o massa llargues.

A tot açò, a l’Ajuntament d’Alcoi imalgrat la renovació política, se’l

continua esperant en esta històriaen la que creiem té moltes coses adir.

Ara bé, impacients per una renova-ció profunda en el món fester queens sembla no acaba d’arribar mai,a ARAMULTIMÈDIA volem ser op-timistes i quedar-nos amb lescoses bones, que també les veiem.Ja ho hem dit, no volem parlar mésde crisi -ni que siga per uns dies-.

Així doncs, aquest 2012 aplaudimamb força el cartell fester, comtambé el fet que cada dia trobem amés dones que s'integren amb nor-malitat dins de les filaes, un fet in-sòlit fins fa ben poc. En aquestmateix Extra hem parlat ambGema Cerdá Miralles, festera deple dret als Maseros i membre dela seua Junta Directiva.

També saludem les veus creixentsque demanen un canvi en lesdates i ens acomiadem de Javier

Morales, en l'últim any com presi-dent de l'Associació de Sant Jordi.Un dirigent fester a qui, com amínim, li reconeixem la seua dedi-cació i esforç a sovint poc recom-pensats tant de portes endins comde portes a fora.

D’altra banda, formulem desitjos.Desitjos compartits de modernitatfestera, d'alegria al carrer, de men-

tireta i plisplaiet, de música, desang alterada, de celebració popu-lar i oberta, de bon oratge... Sabemque no cal que els proposem per-què és cert que molts d’ells javenen sols, però demanem queenguany, en temps difícils com elsque ens toca viure, siguen encarauna realitat més poderosa. Per da-munt de tot allò que, ja hem dit, noens agrada.

Finalment, per a que no se'ns pugadir a Alcoi que no som festerets deveritat: avant la Festa, que ja la

tenim ahí!

Pam amunt pam avall, les dadesde la Festa alcoiana són les ma-teixes cada any. Segons fonts del'Associació de Sant Jordi, unes10.000 persones desfilaran enles Entrades del proper 22 d'a-bril, sent els grups més nombro-sos els de les capitanies cristiana(Cids) i mora (Bequteros). Vora20.000 localitats s'han posat a lavenda per a presenciar les desfi-lades, en unes entrades ques'esperen multitudinàries alcaure en diumenge. Altres dadessignificatives són, com sempre,els quilos de pólvora que es re-partiran per al dia de l'Alardo.Com en edicions anteriors, esdispararan uns 2.500 quilos, unper fester. Més informals són xi-fres com les de café licor. Desdel ram estimen que es beuenuns 60.000 litres, un per alcoià,durant la Trilogia.

Xifres

Sembla que fou ahir, però amb aquest ja són tres els suplements especials en pdf editats per ARAMULTIMÈDIA, ambmotiu de les festes de moros i cristians d’Alcoi

ARAMULTIMÈDIALara & Llorca Comunicació [email protected]

Coordinació de la redacció: Lídia VilaCoordinació de l’Extra fester de 2012: Rafa CerdáRedacció: Rafa Cerdá, Lídia Vila i Jordi Orts (disseny i maqueta)Col·laboradors: Natxo Lara, Jordi Linares i Jordi Sempere


Sant Jordi 2012

3

DISSABTE 21 D’ABRIL. DIA DELS MÚSICS19.30 hores. Festa del Pasdoble amb desfilada de bandes de músicafins la plaça d’Espanya. Interpretació posterior de l’Himne de la Festa.Finalment i fins la 1 de la matinada, Nit de l’Olla amb entradetes pelcentre de la ciutat.

DIUMENGE 22 D’ABRIL. DIA DE LES ENTRADES5.45 hores. Arrancà de la Diana a la plaça. Desfilada d’una esquadrade cada filà en el primer acte oficial de la Trilogia alcoiana.10.30 hores. Inici de l’Entrada cristiana, amb el capità de la Filà Cidsa la Bandeja sobre les 11.20 hores. Final aproximadament a les 15hores, en acabar la desfilada dels Maseros, que ocupa l’Alferessia.Participen les catorze filaes cristianes.17 hores. Inici de la desfilada dels moros. El capità de la Filà Beque-teros estarà davant l’Ajuntament 50 minuts després i tot acabarà alfinal de l’avinguda del País Valencià (cap a les 22 hores) amb l’Alferesdels Benimerins. Participen les catorze filaes mores.

DILLUNS 23 D’ABRIL. DIA DE SANT JORDI9 hores. Segona Diana, amb el concurs de les 28 filaes.11 h. Processó de la Relíquia del patró Sant Jordi fins Sant Maure, pera la missa major (12 hores).14 h. Mascletà davant l’Ajuntament.18 hores, Diana vespertina del Cavallet.De 19.30 a 21.30. Processó general, amb el concurs de totes les filaesi els càrrecs.23.30 hores. Retreta, per Sant Nicolau, la plaça d'Espanya i SantoTomàs, fins arribar a l’església de Sant Jordi. Desfilada lúdica.

DIMARTS 24 D’ABRIL. DIA DE L'ALARDO7.15 hores. Celebració del Contrabando, protagonitzat per les filaesAndalusos i Maseros. En acabar, guerrilles fins les 9 hores.9.45 hores, Estafeta i Ambaixada mora, comença la disputa pel controlde la ciutat.11 hores. Celebració de l’Alardo del matí fins l’encontre entre els cà-rrecs davant el castell.16.30 hores, Estafeta i Ambaixada cristiana. Seguidament, inici de l’Alardo de la vesprada, que acabarà amb Alcoien mans dels cristians.20 hores. Acompanyament de la imatge de Sant Jordi el Xicotet a laseua esgésia, des de la parròquia de Sant Francesc i Sant Maure.21.30 Aparició de Sant Jordi. Tot seguit i a la mateixa plaça, Soparets(22 hores) per al fi de festa.

+ Info: http://www.associaciosantjordi.org/es/guion-de-actos-de-la-fiesta.html (programació completa en pdf)

G U I Ó D’AC T ES

ARAMULTIMÈDIA


Sant Jordi 2012

4

Ens reunim amb Jordi Garcia a la seu de la seua filà, i el primer que lipreguntem es pels seus orígens festers. “Jo vaig començar a eixir alsNavarros, de fet em van batejar vestit d’aquesta filà, però quan tenia 13anys mon pare va canviar de filà i jo darrere. Des dels 18 anys vaig serde la Junta, he estat més de 25 anys i durant cinc vaig ser primer tro.També he fet dues esquadres de negres, la del alferes i la del mig del2005, i d’ací va sorgir el tema de la capitania.”

Com va començar tot?Un grup d’amics van començar un montepio per a veure que faríem elspropers anys, ens tocava l’esquadra de negres. A l’any 2008 es va co-mentar que podria fer el capità, jo vaig dir que acceptaria si no hi haguésaltre candidat perque crec que no és idoni que la filà tinga que decidir perun o altre; l’altre candidat es va retirar i al arribar a casa... festa.

És cert que la majoria de càrrecs diuen que al arribar a casa elsdiuen que estan bojos...Al meu cas, casi em maten, però d’alegria. Marisa la meua dona es vaposar molt contenta i les meues filles també.

Què pots contar-nos del boato?No pretenem contar cap història, anem a basar-nos en la figura del Cid,aspectes monumentals relacionats amb la zona on va viure. Els vestitsrepresenten el Medievo ric, són molt medievals, de la cort.

I qui ha estat l’encarregat de realitzar aquestos dissenys?El meu i el de tot el boato excepte l’esquadra de negres és de JoséMoiña, ha treballat molt i ha obtingut uns resultats excepcionals.

Com sempre tot anirà acompanyat de música...Sí, hem pretès tindre una banda sonora de la capitania, com si d’unapel·lícula es tractara. Paco Valor ha estat el compositor i tot és basa en

la marxa amb que jo desfilaré, que és diu Leyenda. Amb mi anirà la UnióMusical i el Cor de Montaverner; amb la meua dona, l’Aliança de Mutxa-mel; amb els cavallers la música de Vallada; amb les dames banda d’Al-farrasí; amb el ballet la Degollà. En total són 750 músics, més de la meitatdel boato que el formen 1.350 persones en total.

També sabem que el ballet serà diferent al que s’ha vist a Alcoi.El ballet que el realitzarà un grup de València que és diu Dinàmics, va

ser guanyador del concurs de la televisió Tú si que vales.

Qui t’acompanyarà?Els cavallers, són el meu grup d’amics. En total 16, algun anirà de moro,perque el Cid també tenia amics moros, representaren els senyors deles terres per on el Cid passava, baixaran d’una forma diferent. Les donessón les seus dames i també part de la meua família. La meua dona i lesmeues tres filles, Lucía, Lara i Rita, eixiran juntes en una carrossa, i es-trenaran al carrer Volgudes, peça de Paco Valor que ens va demanarpermís per estrenar al concurs de l’Olleria on va guanyar.

Que demanaries a la gent que va a veure-vos? Els diré i els dic que vagen a veure els Cids que serà un boato que s’hatreballat moltíssim, trobaran coses molt dinàmiques, que disfruten del queJordi Garcia i la seua familia han preparat durant aquestos anys. Também’agradaria explicar, que ser un càrrec no es tan sols lluir, és una res-ponsabilitat i un esforç econòmic. No vull que ningú pense que la gentque va a la carrossa no sap els problemes econòmics que hi ha, peròvull recordar que el nostre esforç econòmic ha repercutit en gent que estàtreballant per a la festa com les modistes, els artesans o els músics. Açòno és açò ho pague jo, és el resultat d’un estalvi i un esforç, en lloc d’ha-ver fet 10 viatges o comprar-me un cotxe de gama alta, faig realitat lameua il·lusió que és ser el capità dels Cids, la millor filà del món.

Parlant de festa, és diu que s’hauria de renovar, què opines?Per suposat, les festes s’han d’adaptar a la societat. Quan van començarles festes es vivia de forma diferent, hi ha que donar més temps a lesfestes i per això cal que siguen en cap de setmana i els actes es pogue-ren retardar. Es molt bonic fer unes dianes a les 6 o les 7 del matí, peròno hi ha ningú llevat de l’arrancà. Podria ser a les 10 o les 11 i fer l’entradade Cristians per la vesprada, al dia següent l’entrada dels Moros, a mésen cas de mal oratge hi hauria més maniobrilitat. El dia de Sant Jordi iels Trons, els deixaria igual. El que hi ha que fer és adaptar la festa a lasocietat actual, la gent vol eixir per la nit, jo no puc gaudir de la nit del’Olla i com jo molts festers. La festa ha de ser el que el públic vol, i loque el poble vol és poder veure els actes més tard.

La dona, creus que està integrada a la festa?Jo crec que sí, i que seguirà pas a pas, quan les dones vullguen creuarho faran, a la meua filà tenen la possibilitat de fer-ho.

JORDI GARCÍA. CAPITÀ CRISTIÀ (CIDS)

“Un càrrec no és només lluir”

RCM


Sant Jordi 2012

5

Amb 56 anys d'edat, Juan Miguel Miró és el capità moro de 2012 de lesFestes de Moros i Cristians d'Alcoi. Juanmi, com prefereix que el cridenels amics, es va submergir en el món de la festa ara fa 21 anys. Ens ex-plica açò i moltes coses en una amable conversa a la seu de la filà i sotal’atenta mirada del seu Primer Tro i amic.

Com va ser la teua incursió en el món de la Festa?Els meus primers anys van ser una mica dubtosos, ja que els dos primerscom a fester vaig formar part dels Maseros. Però a poc a poc, la marxamora va anar fent-me més estímul que el pasdoble i vaig decidir així pas-sar-se al bàndol de la mitja lluna, concretament als Bequeteros, d’onforme part des de fa 19 anys.

En quin moment i com et vas plantejar ser el capità moro?Només cinc anys més tard d'ingressar en la filà vaig tenir la gran sort defer de cap de l'esquadra de blancs i arrancar així la desfilada de l'últimaCapitania dels Bequeteros. En només 14 anys he passat, com aquell quediu, de cap a Capità, això és impensable. A partir d'aquell moment vaigprendre el meu propi protagonisme en la filà, ostentant diferents càrrecsi responsabilitats. I açò va ser especialment senzill pel fet que els Beque-teros constitueixen, tradicionalment, una petita família amb tan sols 83membres i un fons fester molt gran. Poc temps després vaig formar partd'una nova il·lusió compartida, com va ser representar un dels efectiusde la ‘esquadra d'enmig'. A partir d'aquell moment, van començar a as-saltar-me els comentaris d'alguns companys que em proposaven com acandidat per a la pròxima Capitania bequetera. Aquest pensament poc apoc es va fiançar,i aleshores vaig recordar alguna cosa molt més anterior.Quan jo era un xiquet, en ma casa i amb el meu pare, ja en aquell mo-ment comentavem la il·lusió que suposaria fer de capità en la ciutat d'Al-coi. Encara que no negavem les dificultats que tot açò suposaria, i peraçò ens limitavem l’objectiu a la localitat de Banyeres, on residíem quanjo era xiquet. Aquest record de la infantesa i del meu pare, unit a unagran quantitat de comentaris d'ànim i l’embranzida que anava creixenten el si de la filà, van començar a convertir-se en una realitat que a poca poc es mostrava més propera a mi i a la meua família: la meua donaIsabel i els meus fills Sofia i Kiko.

Com va reaccionar la familia?Quan ho vaig comentar per primera vegada a casa ningú va poder ocultarla seua sorpresa i, evidentment, els seus dubtes. Principalment la meusdona Isabel, el suport més gran que he tingut en aquesta aventura. Ellaes va mostrar prudent des del principi malgrat ser més festera que jo ma-teixa. Encara així, no vaig dubtar i vaig aprofitar el moment que es pre-sentava com una oportunitat única en la vida. Em vaig assegurar de tenira tota la filà darrere, recolzant-me, i especialment al meu amic Juan coma Primer Tro per a compartir aquesta aventura. La meua dona Isabel hasigut el pilar fonamental sobre el qual s'ha sustentat aquesta Capitania.Jo mateix sóc fester perquè la meua dona és festera. La il·lusió a voltes

_ens fa fer bogeries, però veus que tot va bé quan totes les coses que fasperquè un desig puga convertir-se en realitat acaben involucrant a moltamés gent pel camí.

Sobre quins pilars reposarà la Capitania dels Berberiscos 2012?Sense donar massa detalls, podem dir que el boato recrearà l'entradadels moriscs a un vergel, un paradís que els ha costat molt esforç con-querir de la mà d'un guerrer i d'un boato format per una barreja de músicai color. El nostre principal objectiu serà gaudir de la batalla guanyada.José Moiña ha sigut l'encarregat dels dissenys dels vestits, tant del Capitàcom del seu boato. Ací no vaig tenir dubtes a escollir a Moiña perquèplasmarà la meua il·lusió, ja que es troba en un dels millors moments dela seua carrera, en el qual ha abastat ja l'experiència. Sap molt de festesi té tots els mitjans i les formes per a fer-ho tot possible. Ell ha sabut suplirla inexperiencia del que s'enfronta per primera vegada, i única, a un cà-rrec d'aquesta envergadura. Estaré acompanyat per deu amics, deuemirs, entre els quals es troba el meu fill Kiko. La meua dona Isabel i lameua filla Sofia seran la dues dames de la cort musulmana, qui al seutorn rebran l'abric d'altres deu dames. A més, entre nou i deu bandesacompanyaran als Bequeteros durant la seua entrada a la ciutat d'Alcoi.Quatre d'elles específicament en el boato del Capità, entre les quals des-taca la banda del Campello, que interpretarà una peça de Saül Gómezdedicada a aquest càrrec: Belsai. Aquesta obra va ser escrita pensantprecisament en la meua dona Isabel. En total, entre músics i festers, unes1.350 persones m’acompanyaran en aquest càrrec.

Quin desig tens per a aquestes Festes?El meu desig és que es produïsca aquesta conjunció perfecta entre mú-sica, públic i sol que tots esperen. Que tota aquesta il·lusió dipositadadurant mesos cale en el públic i que tots puguen participar d’aquest granconcert que és una Entrada de Moros i Cristians com les que vivim aAlcoi, no solament gràcies als càrrecs sinó a totes les filaes en conjunt.

JUAN MIGUEL MIRÓ. CAPITÀ MORO (BEQUETEROS)

“Que es done la conjunció perfecta”

RCM


Sant Jordi 2012

6

Josele Giner, serà el proper alferes cristià, que va accedir al càrrec ambuna curiosa història: “Estàvem menjant a Fontilles fa anys i Paco García,Paco Súper, va comentar que si el pròxim alferes era un amic, a ell li fariail·lusió fer de Mossèn. Aleshores van començar amb ‘Josele, tu podriesfer d'alferes’, i la remor va córrer com la pólvora i ja en la filà tothom deiaque jo volia fer l'alferes, càrrec que sempre m'ha agradat.”

És una de les poques coses que et falta per fer en la filà...Sóc Masero des de fa 37 anys. El 1974 un grup d'amics vam pensar eneixir a festes. Al nostre grup, ja hi havia un fester, Rafa, que pertanyia aaquesta filà pel que vam dir d'apuntar-se, encara que al final jo vaig serel primer que em vaig llançar en 1975. Pràcticament he fet de tot. Tresesquadres de negres, entre elles la del capità de 1985, quan la pluja vaobligar a aturar l'Entrada. Recorde que anava fent de cabo a l'altura dela Casa de la Cultura i no podia aixecar la vista, ni obrir la boca perquèse m'omplia d'aigua. A més he ocupat tots els càrrecs de la Junta menystresorer, he estat governador del castell en l'acte del Contraban i vaig sersentinella. He fet, esquadres, dianes i la Glòria.

La família també t’ha donat suport?Per representar aquest càrrec, el suport de la família és fonamental, alprincipi, quan l'hi vaig dir a la meva dona, Nadia, em va dir que estavaboig, però de seguida van estar amb mi al 100%. Serà la meua favorita.

Què vol representar el boato?La idea serà transmetre com eren els Maseros d'abans, els que vivien ales alqueries i com van començar els antics oficis artesans que poste-riorment van donar pas al Alcoi industrial. El boato serà un homenatge aells i a intenció és que estiga ple de música durant tot el trajecte ambunes 700 persones en total.

Qui és l'autor dels dissenys?Juan Climent és el dissenyador tant del boato de l'alferes com del de lafilà. Ell és el primer tro dels Asturians i va realitzar el disseny de tota la

seua Alferessia, a mi em va agradar i li vaig proposar que em fera unsesbossos. Li vaig transmetre les meues idees i les va plasmar perfecta-ment. La confecció és a càrrec de Festa Alcoi. L'esquadra de negres vatriar un altre dissenyador, en aquest cas Roberto Pérez.

Explica’ns una mica més qui t'acompanyarà? Quina música tindreu?Aniré acompanyat per dotze cavallers, gent de la filà i amics, entre ells elmeu fill Diego que acaba de complir 28 anys. La meua dona, serà la fa-vorita i comptarà amb deu dames, una d'elles serà la meua germana. Amés el meu nebot Noè, que és Masero, i portarà l'estendard de l’Alferes.

La intenció és que hi haja música durant tot el recorregut. L'esquadra ofi-cial, anirà com és habitual amb Pas als Maseros. Hi haurà xicotets grupsde dolçaina i tabal, que interpretaran temes populars que esperem ani-men a la gent. La favorita estarà acompanyada per la Banda d'Alfarrasíal costat d'un grup de dolçainers, amb un pas masero. A mi m'acompan-yarà La Degollà, que interpretaran Tabal i saragüells. És una marxa quea Alcoi encara no ha sonat a les entrades, però en aquest cas tindrà unsarranjaments especials. L'esquadra de negres, desfilarà amb l 'Altet dels

Canons.

El boato també tindrà un ballet, concretament el de Carmina Nadal, queja ens va acompanyar en els últims càrrecs amb molt èxit. Ballaran tambéxiques de la filà.

La filà Maseros és diferent, també en el tema de la dona.Està lleig que jo ho diga però es comenta que a Alcoi hi ha quatre filaes,Moros, Cristians, Maseros i Contrabandistes. A la filà sempre hi ha hagutdones que ens han acompanyat al llarg de la història. Ara també hi ha di-verses amb tots els drets, i quan jo vaig entrar com primer tro, al meucostat una dona, Gema, va entrar a la Junta Directiva. No tenim cap pro-blema, ni polèmica en aquest aspecte, ja que estem totalment implicats.

Què opines del possible canvi de dates?Com Primer Tro, no puc opinar, ja que en els Maseros les decisions lespren l'Assemblea que és sobirana. Com fester, supose que com tots, ambel cor estic a favor de 22, 23 i 24 sempre, ja que són unes festes d’InterèsTurístic Internacional com les Falles o Sant Fermí que mai canvien dedata. Això no vol dir que no reconega problemes: hi ha gent que treballafora, les empreses exportadores, el comerç, l'hostaleria, les bandes...cada vegada hi ha més dificultats per realitzar-les en aquestes datesquan són entre setmana i alguna solució caldrà trobar.

La majoria de la gent parla que la festa ha de canviar, què opines?Hem d'adaptar les festes a la situació actual, sobretot en temps de crisi.Cal tornar al d'abans, si no podem menjar gambes i marisc, menjaremcacaus i tramussos. El més important és l'ambient, quan jo em vaig apun-tar no es feien tots els mejars de gala i ho passàvem igual de bé.

JOSÉ LUIS GINER . ALFERES CRISTIÀ (MASEROS)

“El més important és l’ambient”

RCM


Sant Jordi 2012

7

Juan Antonio Canalejas Valenciano, Cana, és l’alferes moro 2012, per-tany a la filà Benimerins, i el primer que li preguntem es precisamentcom va començar la seua vinculació a la festa?

“Al meu cas podríem dir que primer van ser els mobles que la festa, vaigperdre molt prompte a mon pare i no vaig poder accedir de jove a capfilà, després amb molt esforç ho vaig poder aconseguir, i vaig triar lameua filà perquè volia una filà on el fonamental fora passar-ho bé, unestil com la filà del meu barri, els aragonesos, però com sempre m’hesentit una mica moro, em vaig apuntar als Benimerins.”

I com va ser decidir-te per fer l’alferes?Realment jo no era el candidat, era un amic, però es va enfadar i se’nva anar de la filà. Ara és Basc, i l’anterior primer tro, que ja va morir, vacomentar: “Cana, tu faries un bon alferes”, i de repent tota la filà va ferdel rumor una realitat, jo amb l’ambient del sopar em vaig fer avant. Lafamília m’ha donat molt suport, sense la seua ajuda seria insuportable.

Podries explicar com serà el càrrec, quina temàtica heu pensat? En els moros i cristians d'Alcoi crec que ja està tot escrit, si fas una re-creació històrica, no pots posar un ballet xinès o egipci, encara que sem-pre busques una mica de novetat. El boato serà una combinació ambuna part guerrera i una altra de aposentament del món àrab, explicantel que aportaven en el món de la cultura, ceràmica, tèxtil, etc. DavidVerdú dissenyarà el seguici de l'alferes, la filà ha triat a un altre dissen-yador per al boato general, encara que les línies són molt similars. Laconfecció és a càrrec de Diego del Molinar, és un professional, soci dela filà i tota una garantia.

Qui t'acompanyarà?Estaré acompanyat per onze cavallers, entre ells el meu fill Joan. Lameua dona Nieves serà la favorita i també tindrà onze dames, dos d'e-lles, les meues filles Míriam i Judith.

La música també és una part important en un boato...He volgut que durant tota la desfilada hi haja musicalitat, ara sóc alferes,però fins fa poc era primer tro i aquest era l'objectiu de la filà. L'AgrupacióMusical Serpis serà l'encarregada de posar la música al meu boato jaque un grup de 30 músics anirà primer amb el ballet de Virgínia Bolufer,i seguidament ja amb mi interpretant Al-Faris, que ha compost per a l'o-casió Andrés Guerrero . El boato serà amè i no molt llarg, no tenim poral de l'any passat, participaran unes 750 persones i segur que quan fi-nalitze, la gent dirà ¿ja s'ha acabat?

Quin és el teu principal desig per a aquestes festes?Que la gent gaudisca, que la filà transmeta alegria i que durant 2 ó 3dies puguen oblidar la crisi i gaudir. Reconec que el suport del públic ésmolt important i agraeix l'esforç de la gent que paga 20 € per una cadira.

,

Els done les gràcies per ser-hi, jo sóc un treballador i realitzaré un càrrec ajutat, fer de alferes, no és pensar en “a veure que em gaste”.

Què penses de la Festa en l'actualitat, les dates o el paper de ladona?Opine que la festa s'ha d'adaptar sí o sí i que hi ha coses que han can-viat. Els preus han baixat molt, hi ha hagut gent que ha anat fora a rea-litzar els seus boatos i els tallers de creació alcoians han hagut d'ajustarels seus preus, la crisi és brutal. Per sort he pogut fer el càrrec perquètinc el meu sou fix en ser funcionari .

Un dels grans mals que hi ha hagut a les festes és la compra de gransi luxosos locals. En temps de bonança es van adquirir i ara es paguenles conseqüències pagant hipoteques. La festa ha de buscar solucionsperquè siga més barata, a la meua filà des de fa set anys que fem unaaportació per a que els anys de càrrec no fera falta una derrama extra.

Sobre el calendari, pensant amb el cor, dic que tots els festers volem eldia de Sant Jordi el 23 d'abril, i les festes 22, 23 i 24 sempre. Jo per sortper la meua feina no tindria problema, però sé que les circumstànciesgenerals no són així. Hi ha molta gent que treballa fora i també existeixun altre problema amb la música, és complicat poder portar a una bandade 60 ó 70 músics. Els temps canvien, Alcoi abans era molt industrial,ara cada vegada hi ha més gent que treballa fora, així que entenc a lespersones que tenen aquests problemes.

Respecte a la dona vull dir que la meua filà poden Creuar, és a dir, sermembres de ple dret i com marca l'ordenança tenen el seu propi vestit.Crec que és qüestió de temps, les dones saben el que volen i eixiran ala festa quan vulguen, la gent s'acostumarà. Es tracta de pagar i divertir-se. Segur que algun dia veurem una esquadra femenina.

J. ANTONIO CANALEJAS. ALFERES MORO (BENIMERINS)

“Fonamental, passar-ho bé ”

RCM


Sant Jordi 2012

8

JAVIER MORALES. PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ DE SANT JORDI

“És igual d’importantser un bon directiu com

un bon ex directiu”Javier Morales viu en 2012 les últimes festes compresident del Casal de Sant Jordi

Han passat huit des de que Ja-vier Morales accedís a la presi-dència de l’Associació de SantJordi, com els valora?Han sigut huit anys molt intensos,sempre em quedaré en les cosesbones, encara que sé que hi hacoses que han estat bé i altres queno. Sóc una persona humana im’he enganyat, jo esperava ferunes coses, però em quede en lapart positiva. Per exemple, en eltema de la dona fa poc vaig fer elcabo en un assaig als Maseros i ala meua esquadra hi havia mésdones que homes, això vol dir quealguna cosa hem fet bé en aquesttema.

En termes gerenals, tinc que fer unbalanç positiu: vam fer el Museu dela Festa, van dur les festes a l’es-tranger, i en el tema de la donaanem poc a poc, a banda el Casalha tingut una remodelació total. Enhuit anys no he parat de fer coses,que costen molt, sóc un fester nor-mal i corrent que intenta anar a lafilà i que intenta ser una personamolt plana, he tingut aquest granhonor i ho duré sempre a la memò-ria. He gaudit molt, me’n recordarémolt de les coses bones, de la gentque he conegut i els amics que hefet. Amb molta gent he tingut dife-rent manera de veure les coses.Per a un fester poder gaudir d’a-questa presidència és el màxim itambé he d’agrair a la meua famíliael seu suport, per a mi la meua fa-mília és el màxim també. Estic re-lativament satisfet.

En el tema de la dona per unabanda hi ha qui considera ques’ha fet massa i qui al contrarique es va massa poc a poc.Anem pas a pas, a mi egoistament,m’hagués agradat ser el presidentla primera Diana feta per dones.L’esquadra és mes difícil, no se siserà d’ací un any, o dos, però crecque falta poc.

Un altre tema sempre polèmic ésel de les dates.Nosaltres som una de les quatrepotes de la taula, les altres sónAjuntament, empresaris i sindicats.Els estatuts marquen com han de

ser el calendari des de 1979, si hiha una negociació, segur que arri-bem a un acord, potser hi ha gentque ens veja com un mur que ensrebota tot, però t’assegure que nosom així.

Creu que la gent desconeix elque es fa al Casal?Jo he intentat ser un president prò-xim, hi ha gent que ens veuen comels de la xapa que boneguen, elsmanons, però no és així. Jo tots elsdivendres vaig a la filà, no estemtancats al Casal en un búnquer. Elpresident va a totes les filaes, noestem per davant del bé i del mal,simplement som festers amb vir-tuts i defectes.

Una de les coses que més ha re-petit als llarg dels últims anys ésque hi ha que adaptar les festesa l’actualitat.Vivim una crisi econòmica impor-tant i les festes no són alienes. Elprimer per a les persones és men-jar, vestir, una vivenda o l’educació,la festa lògicament és l’últim, araestem en un moment difícil, hemde ser prudents, donar facilitats ala gent jove, ajustar les despesesde les filaes tenint en compte a quimenys té, ja vindran millors mo-ments.

Una de les novetats és el pro-grama informàtic que ha desen-volupat el Campus de la UPV.L’any passat l’entrada cristiana nova eixir bé, però tampoc vull queens fustiguem, altres anys tambéha passat, el que vam fer es com-prometre’ns a fer alguna cosa.Potser el dia de l’Entrada no tindràfuncionament in situ, però si per-metrà mesurar i planificar, el dia adia ens donarà la raó.

Quin és el futur de Javier Mora-les al món de la festa?Jo tornaré a ser un fester de a peu,com sempre he sigut. És igual deimportant ser un bon directiu comser un bon ex directiu, no clavar-seen el que fan els demés La meuaetapa s’ha acabat, vindran altrespersones amb altres idees que jorespectaré com m’han respectat ami en el meu moment.

La integració de la dona en la Festa ha estat un delstemes claus de l’etapa de gestió de Javier Morales, un

temps de canvi i crisi també en l’àmbit fester. /RCM


Sant Jordi 2012

9

OPINIÓ: RAFA CERDÁ La tradició, quan interessaLes festes de moros i cristians d’Al-coi, per a molts exemple de tradi-ció, per a mi no tant. Com solpassar, almenys a Alcoi, les cosesde tota la vida, tal vegada no hosón tant.

Cada vegada es parla més de la in-tegració de la dona en la Festa; hiha algunes filaes que ja les podemconsiderar de persones, altres en-cara són només d’homes i així hoseran per sempre, pareix ser.També es parla de les festes encap de setmana, tots els entrevis-tats per ARAMULTIMÈDIA, d’unamanera o un altra parlen de la con-veniència d’aquest canvi, cosa queno es novedosa: l’any 1970 les fes-tes ja es van canviar per aquestmotiu.

Podem recordar el que va passarals anys 1969-70, i primer parlaremdel tema de la dona, i citarem lesparaules del cronista de l’època,Salvador Doménech Llorens, quediu textualment: “En dos filaes y en

dias diferentes, Labradores y Almo-

gávares permitieron que formasen

mujeres durante un rato. Ni la eufo-

ria del momento, ni la curiosidad

del caso, ni la brevedad del caso

justifican la falsa galantería y la ac-

titud complaciente de los festers i

apegats que lo permitieron. A falta

de la responsabilidad personal de

los festeros, son los Primers Trons

quienes han de evitar que tales su-

cesos se repitan y que les entrade-

tes no degeneren en un chabacano

carnaval”.

Al 1969 que les dones participarenen una entradeta es consideravaun “chabacano carnaval”, ara per amolts també, podem fer dues cosesevolucionar o fer el mateix queaquell any.

Per a la gent que opte per no fercanvis, puc dir-li que l’entrada delsmoros de 1969 va acabar a les19.30 hores, així que ja poden anarcorrent per arribar a temps.

Misteriosament no tot és tradició,en aquella mateixa crònica es diuque el recorregut de la Glòria i laDiana és massa llarg i que hauriade fer-se mes curt: “Hay cosas y

tradiciones, por muy respetables

que sean, que la evolución trepi-

dante del mundo y de las ideas

obliga a suprimir o bien amoldar a

las circunstancias del momento y

esta es una de ellas”. Això es va fer,però des de fa poc la Diana torna a

un recorregut, que la fa més llarga,i mes trista, sense gent, baixant perla part antiga de la ciutat. La Glòriaque tampoc te públic en aquestostrams si va acompanyada dels fes-ters que amb el gotet que van re-sant les estacions i lluint el “traje

noviero”.

Hem quedat que canvis sí, perònomés quan convinga... i crec quecal recordar que les festes de 1970van ser en cap de setmana i lescròniques no són gens positives,res estrany, tenint en compte quesón d’Adrian Espí. La Glòria va serel diumenge 29 de març, la GlòriaInfantil el dijous 23 d’abril, les en-trades dissabte 25, i així successi-vament.

A l’any 2012 tampoc podem dir queles coses no han canviat: ara algu-nes dones sí poden participar a lesentradetes, a moltes se les ha de-negat l’admissió a les filaes, conti-nua el debat al voltant de les datesde les festes, la Diana es fa en unrecorregut llarg i que en lloc de re-conéixer l’error, avancen l’horari ales 5.45 hores. Ja que estem podriaser a les dos del matí, després del’última entradeta, així al menys hihauria algú al carrer. AM


Sant Jordi 2012

10

JORGE BALMASEDA. SANT JORDIET

El primer fester, a lloms d’un cavallAbans de començar amb l’entre-vista, Jorge Balmaseda reconeixque ja li n’han fet alguna que altrai que li agrada. És un poc tímid,però no hi ha cap problema, per-què el seu germà Jacobo que técinc anys, està al costat per ajudar-nos amb l’entrevista. També laseua germana, Jimena, de 3 anys,vol participar.

Jorge recorda la nit del sorteig: “Mamare em va dir que anàrem a dor-mir perquè ja era tard i no m’haviatocat. Jo vaig anar al llit però no empodia adormir i finalment va telefo-nar mon pare per a dir que seriaSant Jordiet. Jo em vaig posar moltcontent, el que passava és que es-taven fent-li moltes entrevistes i nopodia parlar”.

Verónica sa mare, ens explica que“realment al veure que era tan tardcreia que no li havia tocat el sorteigi per això els vaig gitar”.

Jorge, el pare, recorda “que primeres va sortejar la medalla de SantJordi, va eixir dos vegades el nú-mero 1, que és el que tenia el meufill, i el meu sogre em va dir que es-tava clar que era impossible quetres vegades eixira l’u, però si vaeixir i va ser una gran alegria”.

El Sant Jordiet explica que sa mareha estat l’autora del disseny, i quela cuirassa i el casc són obra deSanti de Metall Art i que els cuirsels ha fet “el pare de Júlia, unacompanya de classe” (es tractad’Alfonso Torres). La confecció la

faran Pepa i Camilo del Casal.

Jorge reconeix que té ganes quesiga l’entrada i Jacobo ràpidamentdiu que és perquè serà “cap bate-dor”. Verónica ens aclareix la his-tòria. Diu que Jorge baixarà ambcavall, però que aquesta és la pri-mera entrevista on no diu que elque més ganes té es de tirar lesfletxes. També recorden que a l’úl-tima esquadra especial del Migdels Mossàrabs, el iaio matern deJorge va eixir com a cap batedor iell anava davant amb un cavall i elmateix vestit. Jorge llençarà mésde 15.000 fletxes.

A banda de les festes també ensexplica que li agradaria ser “futbo-lista” i que aquest any ha jugat a

hoquei a l’Alcodiam i han quedatcampions autonòmics. Respecte alseu futbolista preferit diu que és“Valdés”, que ell és del Barça i del’Alcoyano. Jacobo diu que “Messiés el millor” i a Jimena li agradamés “Piqué”. També explica que ésun bon estudiant el que més liagrada són les matemàtiques i elque menys el coneixement delmedi i, segons sa mare, també elvalencià.

Un dels principals problemes d’a-quest any han sigut les continua-des proves, ja que a Jorge no liagraden gens, i n’ha tingut “massa”al seu parer. Però no li importa per-què té moltes ganes ja de que si-guen les festes. No n’hi ha per amenys.

Fester de la FilàVerds, Jorge Bal-maseda encarna aSant Jordiet enles festes de2012. L’Il·lusionallençar les fletxesdes del castell./RCM


Sant Jordi 2012

11

MARIA LLOPIS. REGIDORA DE TURISME

En clau turística: cap a laFesta en cap de setmana

Maria Llopis reconeix que ha sigutde les qui, com molts alcoians i al-coianes, des que va formar la seuapròpia família ha aprofitat els diesfestius de la trilogia per a fer algunaescapada. Encara així, afirma sensdubte que va beure de la Festa desde ben xicoteta quan vivia en undels carrers del centre. Aquestesfestes seran molt diferents, per al'edil de Turisme de l'Ajuntamentd'Alcoi.

Personalment, ella espera uns diesde “molt treball però també moltail·lusió”. Per a l'edil alcoiana, lesfestes de moros i cristians són sensdubte el principal reclam turístic dela ciutat, per tant resulta fonamentaloferir una bona imatge durantaquests dies quan rebem la majorafluència de turistes de l'any.

Com déiem, Maria Llopis ha viscutla Festa des de ben xicoteta. Fins itot va participar activament d'ellaformant part del boato de la FilàAragonesos, on té a part de la fa-mília. Però a mesura que va anarcreixent la seua faceta viatgeraguanyava terreny, i aprofitava per agaudir d'una de les seues petitespassions que, com no pot ser d'unaaltra manera, és el Turisme. Encaraaixí, sempre intentava tornar un diaabans per a poder vibrar amb laforça de l'Alardo, l'acte fester quemés li agrada de la Trilogia.

Des de la Regidoria de Turisme en-cara no tenen cap xifra fiable queens puga indicar com seran, quanta visites, aquestes festes de 2012.És cert que de moment sí que

estan rebent reserves de grups jaque, cal recordar, la Tourist Info s'o-cuparà de la venda de les cadiresper a les entrades. Les expectati-ves són bones. De moment, l'allot-jament en la ciutat està bastantcomplet. Un marge més folgattenen els allotjaments rurals.

L'edil ens avança que resulta com-plicat calcular el volum de visitants,ja que com la festa es viu al carrerpocs són els turistes que passenper la Tourist Info i contribueixen aelaborar l'estadística. El que és evi-dent és que enguany, caient el Diade l'Entrada en diumenge i amb l’o-bertura de l’autovia, la xifra de visi-tants serà generosa.

Maria Llopis es mostra convençudaque la resposta del sector turísticcap a les Festes de Moros i Cris-tians d'Alcoi és positiva en relacióa la inversió municipal que suposa.Com deia, es tracta de l'esdeveni-ment més important de l'any i raresvegades decep. Però és cert quedes de la seua Regidoria pretenenposar especial obstinació perquèAlcoi siga una ciutat atractiva per alturisme més enllà del mes d'abril.Des-estacionalizar el turisme és,per tant, prioritat.

Un altre factor clau per a l'èxit turís-

tic de les festes és el fet que se ce-lebren durant el cap de setmana.Com a representant de la ciutat enaquesta parcel·la tant econòmicacom a cultural i social, Maria Llopismostra la seua predilecció per fixarles festes en cap de setmana. Peròencara així, afirma que la festa noés únicament turisme, sinó tambétradició, i per açò proposa el con-sens social abans de decidir.

Sobre l'hermetisme de la festa i laseua evolució en els últims anys,l'edil considera que s'ha vist uncanvi i una millorança considerableen el fet que “la Festa haja eixitmés al carrer”. Afirma que l'espec-tacularitat de la festa resideix pre-cisament en el carrer i que ésprecisament la gent la que fa quel'ambient de carrer resulte fona-mental. Maria Llopis considera quel'equilibri entre l'organització interna

i la festa en el carrer és necessari,per a assegurar que els actes escomplisquen com estan previstos iaixí la gent els puga gaudir més.

Respecte a la promoció turística,des de la Regidoria no tenen pen-sat de moment emprendre unacampanya específica per a vendreel paquet turístic que suposen lesfestes. El treball a partir d'ara, quanels moros i cristians ja s'han con-vertit sens dubte en la targeta depresentació d'Alcoi, resideix en el“tàndem format per l'Ajuntament il'Associació de Sant Jordi”. Pel quecorrespon al Govern, ells són elsencarregats de facilitar les infraes-tructures i tota una programaciód'opcions d'oci complementàries ala Trilogia. I pel que a les filaes res-pecta, incideix en el fet que “traurela festa al carrer ens beneficia atots”.

La regidora mostrapredilecció per fixar lesfestes en cap desetmana

RCM


Mirant al futur

Sant Jordi 2012

12

OPINIÓ: JORDI SEMPERE

És evident que tots sabem la im-portància que té la música en qual-sevol celebració festiva i les festesde moros i cristians són un exem-ple més on la festa no seria el ma-teix sense ella. Tots tenim assumitque ens esperen uns anys moltdurs, ja que tenim que donar elmàxim de tots nosaltres per intentarmantindre el mateix nivell o inclòsmes alt que fins ara, de forma queeconòmicament tots tenim que"apretar-se el cinturó". Algunes deles coses que jo crec que caldriaqüestionar-se una miqueta i simple-ment reflexionar, és en tirar un po-quet la mirada enrere en el temps ivore com han anat canviant les fes-tes, bé per a millorar o al contrari...Entre d’altres, tire a faltar, fent unpoquet de memòria, eixe ímpetuper muntar uns boatos amb cohe-rència i força, que jo crec que real-ment és una de les coses que ensfeia diferenciar-nos de la resta deEntrades de Moros i Cristians, par-lant tant a nivell musical com amuntatges. Per a bé o per a mal,com a alcoians està clar que no tin-drem el mateix punt de vista, nivisió, ni forma de pensar,.....quealtra gent de fora, ja que hi ha gent

que les viu molt intensament comun servidor, des de varis punts devista bé el musical o el fester. De talforma que pense que hi ha queapostar i saber buscar dins de lespossibilitats que podem trobar dinsd’Alcoi, dins de tots els camps pera poder intensificar aquesta festaque ens fa grans a tots i crec quepot ser encara molt més orgull pera tot el poble. Intentar apostar perla gent del poble, que hi ha gentamb moltíssimes ganes de fercoses i que sap de sobra com estreballa en Alcoi i qué es vol.....tanta nivell de muntatges, musics, ba-llets, boatos, etcètera. I intentarapostar pels músics que coneixenmillor aquestes festes, és evidentque es poden buscar aportacionsde fora per a intentar innovar,peròles de dins d'Alcoi encara no s'hanexplotat ni la meitat, de tanta gent,musics, bandes, grups de dolçai-ners que hi ha amb ganes de fercosetes per la festa del poble. Perla meua part gaudim de les nostresfestes, i intentem crear festa i cadaany estar més orgullosos i no alcontrari, que jo crec que es pot ferentre tots i col·laborant entre totsjunts que és el més important. AM


Sant Jordi 2012

13

Això no ho pague jo, ho paguen els festers!

A pocs dies per a que comencenles festes de moros i cristians d’Al-coi, ens oblidarem per uns dies dela crisi, com va dir l’alcalde ToniFrancés a la presentació de la re-vista de festes, i només pensaremen boatos, música, trons, plisplais,mentiretes, cadires o balcons. Lagent s’oblida de la crisi i gasta di-ners en coses inútils, com agulle-tes, barrets, ulleres de sol de baixaqualitat, i no passa res, i a més hiha altres que gaudeixen de les fes-tes i a més sense pagar res.

Les festes valen uns diners ambpoques factures, però diners sónigual. Escolte com durant els últimsanys el president de l’Associació,Javier Morales, demana austeritata les filaes, i des d’ací li diria quetambé hauria de fer el mateix ambla entitat que presideix, hi ha moltsexemples.

El sopar de presentació de càrrecsque es fa després dels actes al Te-atre Calderón, li costa a cada filàmés de 2.000 euros, els festers pa-guen el seu sopar i el de tots elsconvidats, això és austeritat? Per

què va tot el quadre d’honor del’Associació sense pagar? Per quèva quasi tota la corporació munici-pal sense pagar? Bé aquest anynomés els homes, crec que al salóRotonda poques dones han entraten aquest sopar, perque elles van

a la Gruta, on el sopar es molt méscar pels detallets, clar. Això és aus-teritat...

Vàries filaes han realitzat actes in-terns al que el president ha estatconvidat com a representant de la

Institució i no vaig a dir quins, peròdos primer trons m’han confirmatque membres de la Junta Directivade l’Associació van reclamar queno els havien convidat, per suposatsense pagar, això ho pague jo no!,això que ho paguen els festers!

Una de les coses roines d’aquestafaena es que descobreixes cosesque més voldries no saber, però almenys queda l’esperança depoder-ho contar. Perque a més hiha filaes, que seguint aquest exem-ple de bons directius que no pa-guen, doncs directament la Juntano paga fulla, per la feina que fan,això és amor per la festa, clar quesí! També els primers trons fan unmontepio, tenen tot el dret, el queno tenen el dret és a fer-lo amb di-ners de la filà, que hi ha més de unque ho fa així i no passa res!

És a dir la festa ha de ser per a tots,tots ho tenim que gaudir-la, peròara alguns s’aprofiten d’altres.

Un ha de ser directiu de l’Associa-ció de Sant Jordi o d’una filà pertreballar per la Festa, però aquestés un treball voluntari i no remune-rat. Estic segur que no tots són unGorrons, que ho demostren i donenexemple.

Un ha de ser directiu del’Associació de SantJordi o d’una filà pertreballar per la Festa,però aquest és un tre-ball voluntari i no remu-nerat

OPINIÓ: RAFA CERDÀ

AM


Sant Jordi 2012

14

RAÜL BOTELLA. AUTOR DEL CARTELL

Havies imaginat fer el cartell defestes?Sí ho havia imaginat, és una il·lusióque quasi tots els artistes alcoianstenen, però no sabia que seria tanprompte.

Representa més realitzar el car-tell sent fester i alcoià?Sé que té la seua repercussió so-cial i al ser fester té el seu puntemotiu, però això és un suplement,el que volia fer és una feina benfeta. Buscava una tipografia que espogués veure bé, que es llegís béel missatge. Després plasmar unpoc la meua idea i transformar-laen cartell. La idea és el carrer,l’ambient de festa. Jo sempre l’hevolgut transmetre a través de lagent, amb aquest caos que esforma quan ha acabat la Diana icomença l’entrada. És l’alegria delcomençament de les festes.Com vas realitzar el cartell?

La idea ja la tenia, estava segur delque volia, en gener vaig fer la dis-tribució del cartell, el primer quevaig fer és el tipus de lletra. Des-prés una vegada treballada la tipo-grafia, vaig fer l’esbós del dibuix enblanc i negre. Després el repte eraaglutinar tot eixa multitud de perso-natges d’una manera que cridaral’atenció i que estigueren en con-junt, per això les tonalitats grogues.

No has deixat cap detall.Representa la multitud, jo al dibui-xar d’aquesta manera gaudisc. Fi-nalment cada personatge té laseua personalitat, cada vegadabuscava més detalls.

Que et pareixen les reaccions dela gent ?He vist reaccions positives, he lle-git tots els diaris. A mi m’interessa-ven tot tipus d’opinions. Lescontraries també, diuen que és un

TBO i realment és un còmic,aquesta és una forma pròximad’expressar-se, podem discutir laforma però el missatge està clar.

Concurs o designació?Hi ha dues opinions, la designacióte les seus coses bones, es potajudar a un artista a rellançar-se oes pot premiar a un artista veterà.L’altra és el concurs, que ben orga-

nitzat i ben promocionat pot aportarmolts idees noves, visions dife-rents de la Festa, des de fora enspoden contar moltes coses. Unconcurs ben organitzat és moltbona idea, així és que estem da-vant un dilema. Igual s’’ha de bus-car una fórmula a mig camí, quecombine el concurs i la designació.Si es fera concurs, m’agradariapresentar-me.

El dia que em vaig assabentar queRaül Botella faria el cartell de Fes-tes vaig tenir sentiments contrapo-sats: d'una banda vaig lamentarque el nou govern no fera res per acanviar el sistema d'elecció, i queoptara per Raül a dit de la mateixaforma que Jordi Sedano va optaren 2011 per un artista com PacoAznar; d'altra banda, vaig sentircerta alegria en conèixer el nom del'escollit. No cal ser un especialistaen art per a apreciar que entrePaco i Raül hi ha tot un abisme, nonomés en el concepte sinó pel quefa a la tècnica o les capacitats artís-tiques. Sincerament, i com no iniciaten cartellisme que sóc, hui això emdóna igual. Si per alguna cosa m'hacaptivat el cartell de Festes, i nosols en comparació al de l'any an-terior, és per l'energia positiva queha sabut transmetre. Ho tenim bena la vista, a la Festa de Raül, queés la del meu poble, hi cabem tots.Festerets, festerots, músics, mi-

rons... també les xiques del boato iel capità, si de cas, al final. Fa moltsanys que vaig vendre el meu vestitde moro, però mai he deixat d'esti-mar les festes, simplement vos diréque porte una dècada esperant tro-bar en elles alguna cosa que s'as-semble a allò que Räul ens hadibuixat: un espai d'alegria, música,gent al carrer... per a viure tots ple-gats en harmonia una Festa que lasang altera. Gràcies Raül, per comens has mirat i com has fet que no-saltres, tots, ens sentim reflectits.

El cartell de l’alegria i lafesta de tothom

OPINIÓ: JORDI ORTS

Gràcies

Cartell de Raül Botella (2012)

Cartell de Paco Aznar (2011)

Cartell de Ignacio Trelis (2010)

RCM


Sant Jordi 2012

15


Sant Jordi 2012

16

GEMA CERDÁ. FESTERA DE PLE DRET

“Per sort als Maseros no hi ha homes i dones, hi ha persones”

En un temps on no és fàcil accedira la Festa amb plens drets per a ladona, hi ha filaes com Maseros oMarrakesch que podríem conside-rar un oasi dins de la irracionalitatregnant. Parlem amb Gema Cerdá,qui a més de ser festera forma partde la Junta Directiva dels Maseros.Una entrevista molt personal, entregermans:

Des de quan ixes a festes i perquè?La veritat és que no ho recorde,però pel que m’ha dit ma mare l’any1989 quan va començar a amanirels saragüells, jo li vaig dir que voliaeixir a festes i ho vaig fer fins l’últimcapità. Posteriorment em tocariaeixir de valenciana amb un vestitmolt car, pel que vaig decidir no se-guir. Ara bé, quan es van aprovarels estatuts, directament al fer lasol·licitud vaig passar a ser festera,perquè als Maseros els infantils ofills de festers no passen per vota-ció.

Consideres justes les diferencia-cions entre homes i dones a lesfilaes?Sé que a la majoria de filaes lesfan, i em sap molt mal. Per sort alsMaseros no hi ha homes i dones, hiha persones. Ara els estatuts per-meten a les dones apuntar-se peròles filaes no les admeten, moltspares veuen com si accepten alsfills dels amics, però no a les suesfilles.

Hi ha gent que diu que la dona siparticipa en la festa, que només hiha que veure els boatos. Això no ésparticipar en la Festa, és participaren les entrades. La festa són 365dies, no tres. La gent s’obsessionaamb les esquadres, jo sé que almenys fins d’ací 20 anys no la

podré fer, però si fora home als Ma-seros no seria tant diferent, ja quesom uns 120 festers i realitzemnomés una esquadra completa,així que els conters ixen molt fàcil-ment: toca esquadra cada onzeanys. Hi ha moltes més coses perfer que les esquadres, encara quereconec que si em faria il·lusió.

L’Ordenança de la Festa indicaque el vestit femení ha de tindrediferències perceptibles amb elde l’home, què opines?Jo puc parlar del meu vestit i la ve-ritat és que jo no em senc identifi-cada amb el vestit de masera, no té

cap element distintiu i molta gent nosap ni de quina filà és. Aquest vestitva ser votat per dones que no s’hanapuntat a la filà, en lloc de haverser votat per l’Assemblea que ésqui realment té que prendre les de-cisions.

Quina és la reacció de la gent?Be hi ha divisió d’opinions, si éscert que a alguna entradeta mésd’un ha soltat barbaritats molt for-tes, però pel contrari hi ha moltagent que aplaudeix inclús de formaexagerada.

Que diries als homes que no

volen dones a les seues filaes?Que deixen un any tindre dones ales filaes i si algú agafa algun virusgreu o li passa alguna cosa que lesesborren.

Ets de la Junta, has tingut algunproblema?La veritat és que no, Josele el pri-mer tro i alferes aquest any, em vadir que volia comptar amb mi, elmeu càrrec és el de comptadora,no sóc el cop, com molta gent diuni molt menys la secretaria, que ésel que la majoria d’homes van pen-sar al saber que una dona era de laJunta. La gent em sol tractar proubé.

A quins actes participes?La veritat és que puc fer-ho a tots,i dels que he fet el que més m’a-grada és l’Alardo, des de xicotetasempre ha estat un dels meus fa-vorits. Sempre somies en fer unaesquadra, però ara amb la norma-tiva actual no som encara proudones. Ja la farem, quan siguemonze dones, però sóc conscientque fins els 40 anys no podré i entinc 26.

Creus que les festes estan adap-tades al temps en que vivim?Està clar que no, tot el mon ho diuperò pocs fan alguna cosa. Als Ma-seros sí ho hem fet. Tenim trestipus de fulles, que han evitat mol-tes baixes. Molta gent d’altres filaesens diu que bé està això de pagarmitja fulla i poder vestir-se sensedret a acte, però no ho fan. Tambées sorprenen quan expliquem quela nostra fulla val poc més de 500euros, mentre altres passen els800. Es una qüestió de deixar degastar en coses innecessàries. So-bren regalets, convidats, ramells deflors...

Gema Cerdá Miralles viu la Festa des deben menuda. Ara, no només és membrede la Filà Maseros de ple dret, tambéforma part de la Junta Directiva. /RCM

MÁS VALE UN MAL ACUERDO QUE UN BUEN PLEITO

ALÇAMORA, 17. ALCOI966523065

per RAFA CERDÁ


17

Sant Jordi 2012

GEMA CERDÁ. FESTERA DE PLE DRET

Un año más, tras los fríos in-vernales, los secos mesesnavideños y el aletarga-miento generalizado, estiempo de cambios, de flore-cimiento, de vida.

Hace exactamente 7 añosentré por primera vez en lacasa de una persona que mecambió la concepción y elconcepto que tenía sobre elarte. Anquilosado en la cul-tura amanerada universita-ria, de las copias, de lamemorización de datos, delinventariado renacentista,del clasismo modernista y elmovimiento ecléctico tardo-parroquial preponderante ac-tualmente, supe entenderque el arte va más allá; sevive, se siente, se respira, teapasiona, lo amas, lo intu-yes, lo anuncias y denun-cias. El verdadero arte no secopia, no se adapta a unaépoca, es libre, es creativo,es ingenuo, sarcástico, rom-pedor; es arte.

Yo no entiendo ya unas Fies-tas de Moros y Cristianos sinuna colección pictórica deSolbes Arjona, con sus es-cuadras variopintas, sus per-files alcoyanos, los coloresúnicos que claman fiesta yjolgorio. Es Arjona una vezmás al servicio de la Fiestaen honor al Patrón más Uni-versal de la cristiandad: SanJorge.

Tras el estudio de varios ar-tistas locales como Cabrera,Laporta, Solbes, Castañer oforáneos como Segrelles conuna dedicación y entrega es-partana, me pregunto si hahabido algún creador a lo

largo de la historia de Alcoyque le haya dedicado tantapasión y creatividad a lacausa de los Moros y Cristia-nos, es más, me pregunto sialgún artista ha dado tanto auna Fiesta por tan poco.Cada año entre 50 y 100 lá-minas “nacen” en el estudiode Arjona: escuadres de ne-gres, escuadres de blancs,Sant Jordi, cabos batidores,procesiones, el alardo, la re-treta, l’aparició… cada mo-mento tiene su represen-tación en su plástica; añotras año sin cesar, golpe agolpe, duro con el pincel y ellienzo. Por lo tanto, rotunda-mente afirmo que es y seráel artista más prolífico que hatenido Alcoy para sus Morosy Cristianos; podríamos lle-nar catálogos enteros conlienzos, láminas, tablas yhasta planchadores con larepresentación de algúnicono festivo.

Para mí y respetando a otrosartistas, el trabajo de Arjonaes colosal, infravalorado y deuna exquisitez e innovacióninusual: su obra puede iden-tificarse fácilmente por cual-quier ojo aunque no estéeducado, huye del figurati-vismo arcaico sin embargo,deja entrever formas, silue-tas e iconos totalmente reco-nocibles. Es el artistapóstumo al servicio de laFiesta del patrón más univer-sal, del más conocido, delmás glorioso, del megalo-mártir.

Jorge Linares Domínguez@jordilinares23

“Me gusta Arjona”

OPINIÓ: JORDI LINARES DOMÍNGUEZ

Solbes Arjona el megaloartista


18

Sant Jordi 2012

Som els millors?OPINIÓ: NATXO LARA

Em resulta especialment doloróshaver d’escriure sobre aquestescoses i de manera contundent. Ésrealment dur perquè sóc el primerque em pose la túnica, em carre-gue les cadenes de Navarro i isc alcarrer el 22 d’abril amb totes lesganes de gaudir de les tradicionsdel meu poble i de passar-ho béamb els amics i familiars. Quan elsegon dia estic morint-me del can-sament pense cap a dins allò de:“Són les festes del teu poble, nopots anar-te’n a casa ja”. Pensarque el meu iaio va refundar la filàfa més de 50 anys, saber que emva apuntar a la filà sense condi-cions i sense admetre peròs delsmeus pares… i pensar que fa més30 anys que sóc d’aquesta agrupa-ció social… em fa sentir-me encarapitjor opinant sobre una Festa queés meua i de la que em sent partí-cip. No és qüestió d'auto-odi ni defer mal per fer-ne, però el cert ésque així no podem continuar.

El dia de la Glòria hi havia moltís-sima menys gent que anys ante-riors. El bon oratge, ladesocupació… i “la dona que m’a-preta i em diu que se n’anem a laplatja, que ella no vol estar tot elmatí de diumenge en casa mentrejo m’embufe en la Penya del Bonhumor” tenen la culpa. Per unmotiu o un altre, el cert és que a laplaça d’Espanya el dia de la Glòriaes podia caminar sense problemesi fins i tot colar-se en primera filàquan fa deu anys era impensable.Em tem que el mateix passarà eldia dels Trons, dimarts, a això deles 21.30 hores, quan els que hemaconseguit el dia lliure, se'n tornema casa després de l’Aparició deSant Jordi per anar a fer faena l’en-demà. No podem continuar així, imenys justificar-ho tot com hosolem fer amb allò de: “Enguanyles festes fatal perquè cauen encap de setmana i estarà ple de fo-rasters”.

No sé on hem d’arribar, no sé siens sonarà el despertador un anyquan Sant Nicolau estiga buit el 22d’abril a les 20 de la vesprada. Per-què les entrades són eternes, avo-rridíssimes, insofribles i no hi hapersona humana que les suporte.Dotze hores assentat en una ca-dira de fusta suportant 100 tonesde confeti sobre el cap. I vinga apassar morets i cristianets de qua-tre en fondo…

El tema de l'hostaleria tampocacaba d’arrancar, i no és de rebutque la gent se n’haja d’anar finsl’Alameda per fer-se un bocata per-què el centre està saturat. Tant di-fícil és –senyors hostalers- posarquatre xiringuitos en algun carrerot(tipo Fira de Cocentaina) i fer rosti-des gegants? Després vindran dostios de fora, el muntaran i ens quei-xarem.

El tema de la pólvora és també unaagonia que s’allarga i s’allarga.Com sempre, mirem cap a altre

costat mentre no ens arriba la gal-tada a la cara. El tema d’un quiloper cap… en fi, sabem que escompleix… deixem-ho a mitges. Lalimitació, la pròrroga fa que elsalardos deslluïsquen prou. Sisabem que és un acte condemnata desaparéixer o a quedar-se enuna cosa testimonial… per què noho fem ja? Per què no ho fem bé?Per què no ho fem tot de vespradai de matí fem el contraban a unahora que les persones normals pu-guen vore’l (perquè ara el veuenels borratxos i els macarres queacaben faltant-li el respecte alspocs festers que matinen)?

Hi ha moltes coses a millorar.També el de la dona en la Festa.Que, gràcies a l’espenta d’alguneseminències talibaneres, està apunt d’esclatar-nos en la cara. I elsfesters, som tan sobiranamentbobos que traguem. Els qui manen(polítics, primers trons, responsa-bles de la Festa) li passen la pilotacalenta a les assemblees de les fi-

laes, i les filaes traguen.

A la fi, Marrakech enfadats pel ves-tit femení, moltes filaes amb elscupos tancats per no deixar entrardones. I ara, els Verds.

El discurs fals i hipòcrita és el desempre: “Les dones clar quepoden apuntar-se, ningú les diuque no… Que vinguen i s’apun-ten”. Però clar el que no diuen ésque després d’apuntar-se s’haurande sotmetre a la votació secreta(covard) dels festers que els nega-ran l’entrada. “Apunta’t que no etdeixe entrar”.

Fins ara eren quatre fonevoleres.Però amb els Verds i els Marra-kechs la cosa se n’ha anat demare. Perquè són les filles i lesgermanes dels festers a les que nohan deixat entrar fent –una vegadamés- el ridícul i mirant cap a unaltre costat en compte d’afrontarles coses de cara. Espantós, ridículi molt de poble de fa 200 anys. Lacosa no acaba així, perquè el pro-blema passa a les filaes. I és quehi ha alguns als qui només elsresta morir-se abans de vore unadona desfilant per Sant Nicolau.Però és que ja no és la qüestió im-portant fer o no esquadra o vestirel mateix vestit. Els problemes jaarriben amb les dones que ixenamb els vestits B, que vesteixenparegut però no paguen ni tenendret a res.

Algunes volen estar al costat delseu home –fester- en la trilogia, odinar en la filà. Però no poden per-què a la filà només dinen els fes-ters. No poden desdejunar el diade Sant Jordi perquè no són feste-res tot i que van a la filà a dur al xi-quet per a la Segona Diana.Deixen el xiquet amb el pare des-dejunant a la filà i ella se’n va al bardel costat. I quan acaben, se’n vana la diana junts. És normal?

No les poden obligar a dur el cascposat perquè no són festeres, peròsí que ixen a l’entrada amb la filà…en definitiva, xicotets detalls de con-vivència que acabaran fatal, ambfesters enfrontats i amb polèmiquesinternes. Totes elles fruit de la inco-municació i del fet de no resoldre isí guanyar temps. M’encantaria equi-vocar-me, però, ara, és el que veig.

Tindrem les millors festes del món,però s’ho passarem fatal. No calpatir, no? Són festes. Passem-ho bé.

Si seguim com ara, acaba-rem tenint les millors fes-tes del món, però s’hopassarem fatal. No calpatir, no? Són festes. Pas-sem-ho bé.

AM


Sant Jordi 2012

19

OPINIÓ: LÍDIA VILA

Es lloga barri per tres dies"Un barri grada". Així podríem dirque és el barri que acull la Festagran alcoiana. Aquesta expressió lavaig escoltar per primera vegadaara fa cosa d'un parell de setma-nes. Un veí del barri del Partidordefinia així, al seu parer, el conjuntde cases i carrers més emblemà-tics que podem trobar a la ciutatd'Alcoi en aquests moments. Peròno per emblemàtics han estat res-pectats i estimats com caldria.

Reflex únic de la vida obrera de fi-nals del segle XIX i durant bonapart del segle XX, el centre d'Alcoiés tot un mosaic que ens permetentendre la ciutat que gaudim(també patim) avui en dia.

Però molt lluny han quedat aquellscarrers transitats per veïns i veïnestrafegades dins d'una jornada labo-

ral més llarga del que deuria ser.Ara el mercat ja no abasteix lagana, i els xiquets ja no juguen alscarrers. Fins i tot, el cens de co-loms a la Glorieta ha descenditconsiderablement per a disgust demolts.

I és que el Centre d'Alcoi s'ha con-vertit en allò que podríem dir unbarri de postal, un decorat. De fet,aquest últim mot s'ha portat a l'úl-tima expressió amb exemples tanclamorosos com la 'Balada triste detrompeta' que ens va "regalar" Àlexde la Iglesia. Ja sabem tots massacom ens agrada als alcoians presu-mir, ni que siga de bombardejos,cases tombades i papers a les pa-rets que queden al descobert.

Però el cert és que l'assumpte nopinta massa bé. Els solars no fan

sinó augmentar, i les perspectivesen el món de la construcció per aque açò canvie són tan escassescom les possibilitats dels coloms deseguir criant sense la persecuciód'un Ajuntament que sembla méscapficat en resoldre la qüestió deles aus que en retornar la vida alCentre de la ciutat, al cor d'Alcoi.

En aquests moments la desil·lusióentre els veïns i veïnes és palesa.Alguns diuen que "res ha canviat"des del passat 22 de maig (#22M)a aquesta banda. Bé, tampoc ensposarem en el pitjor, però és certque la problemàtica del Centre tédifícil solució.

La Festa alcoiana ens ocupa fins atal punt que resulta més rendibletenir un balcó per gaudir dels actesen "classe preferent" que salvar un

barri de la nostra ciutat. Un barrique d'estar viu, de veritat, seria elprincipal punt d'atracció turísticacom no han sabut ser altres esde-veniments o infraestructures comara Camins d'Art o el Museu deBombers, per citar només dosexemples on s’han invertit molts di-ners públics.

És cert que algun avanç s'ha fet. LaPlaça de Dins, el carrer Sant Fran-cesc o Sant Llorenç (beneïda pea-

tonalització) atrauen a propis iestranys durant les llargues jorna-des d'estiu. Però de nit, tot torna auna calma massa obligada. I enaquest moment, com durant les al-tres 362 nits de l’any (algunesmenys si comptem les filaetes),ningú no hi haurà al balcó esperantuna Festa que no arriba. El Centre,com sempre, es queda sense Festa.

Passen els anys i Alcoi segueixsense preguntar-se què passa alPartidor quan no baixa l’Entrà./ARAMULTIMÈDIA

Bones festes!


extra festes d'alcoi 2012

Documents