Il·lustració: Raül Botella, A les nou a la plaça

SANT JORDI 2011

Alcoi, maig de 2011suplement especialwww.aramultimedia.com

Les festes de moros icristians d'Alcoi en2011 són extraordi-

nàries. Ho són per moltsmotius, principalment pelfet que s'han traslladat amitjans del mes de maig(en coincidir els dies 22,23 i 24 d'abril amb la Set-mana Santa). Per si forapoc, arriben a una set-mana de les eleccions mu-nicipals.En tot cas, i com cada any,Alcoi vol Festa i aquestosdies i l'atenció està cen-trada en les celebracionsde Sant Jordi. Una ediciódels moros i cristians ques'espera multitudinària,amb les Entrades en dis-sabte.Si l'any passat es vancol·locar vora 13.000 cadi-res en tot el recorregut fes-ter, aquesta vegada lesprevisions són molt mésaltes, i s'estima que n'hihaurà al voltat de 20.000localitats als carrers per apresenciar en viu les En-trades. Un increment devisitants que a ben segures notarà a peu de carrer ientre els professionals del'hosteleria – els hotelers

ja han confirmat un 100%d'ocupació a Alcoi i un90% a la comarca.Sant Jordi 2011 també vemarcat, com en les últimesedicions, per la regulacióde l'ús de la pólvora en l'A-lardo. Un control i unestraves que han fet que lesfilaes demanen menys pól-vora que mai: al voltant de2.500 quilos, un quilo perfester.Malgrat tot, si res no can-via l'any vinent es podràduplicar la quantitat depólvora per a l'Alardod'Alcoi. La Subdelegaciódel Govern ha acceptatpartir aquesta celebracióen dos actes: el dispar delmatí i el de la vesprada.Serà mitjançant l'ús depolvorins mòbils que elsfesters podran disposard'un quilo de pólvora per acadascun dels actes.L'actualitat festera inclou,com no podria ser d'altraforma, moltes més qües-tions i polèmiques. Entreelles, la derivada de la sus-pensió de la Glòria perpart dels músics, que esvan negar a tocar per lapluja.

Aquell dia van establir unprecedent i, tal i com s'haanunciat, acabarà definitper escrit en un protocold'actuació, que l'Associa-ció de Sant Jordi i les tresbandes alcoianes (Primi-tiva, Nova i Unió Musical)s'han compromés a signarabans del 30 d'octubre. Unconveni que, d'aprovar-se

finalment, saludarem ambenergia pel merescut reco-neixement que suposa a latasca dels músics.El debat sobre si és millorfer la festa en cap de set-mana o respectar el calen-

dari tradicional torna da-munt de la taula, com eralògic en un any en ques'han canviat les dates perforça major. El mateixpresident fester, JavierMorales, s'ha mostrat fa-vorable a repensar aquesttema, al que s'oposen en-cara alguns sectors delmón de la Festa. El cartellde Paco Aznar i la conve-niència o no de convocarun concurs per a fer-lo i,com sempre, la integracióde la dona en les filaes enigualtat de condicions, sónaltres temes calents. De ladona val a dir que cada ve-gada n'hi ha més que par-ticipen de les desfilades,però no creix de forma sig-nificativa el nombre dedones i xiquetes que s'in-tegren amb els mateixosdrets que els homes en elsi de les 28 filaes alcoia-nes.Així arribem a la prima-vera particular alcoiana,que ens ve tard com maiperò amb les mateixesil·lusions de sempre. Totsal carrer, siga quina siga lanostra condició, Alcoi estàen festes.

Sant Jordi 2011

La Festa s’obri pasLes de 2011 són unes festes atípiques, a mitjans de maig i en plenacampanya per a les eleccions municipals. La intensitat serà la mateixa

Un any després i per se-gona vegada, ARAMULTI-MÈDIA torna a presentarel seu especial amb motiude les festes de SantJordi d'Alcoi. Un docu-ment en pdf, pensat per aque puga visionar-se enpantalla i per a que pugaser descarregat lliure-ment pels lectors que hodestigen.L'artista alcoià Raül Bote-lla ens ha cedit desinte-ressadament una de lesseues obres sobre el mónde la Festa, per tald'il·lustrar la nostra por-tada. També tenim lescol·laboracions del perio-dista i primer tro JuanEnrique Ruíz, que ensoferix la seua visió de lesEntrades, així com delsmúsics Francisco Valor iErnest Llorens, que trac-ten diversos temes.El periodista Natxo Larasigna altres dos textos,entre ells una entrevista aHermínia Blanquer, men-tre que Lídia Vila i JordiOrts, membres de la re-dacció del diari, han estatels encarregats de parlaramb els càrrecs festers.Hem intentat oferir enaquestes poques pàgines,i dins de les nostres limi-tades possibilitats, l'ac-tualitat festera.Amb total humilitat i ambganes de Festa, posem enles vostres mans aquestsuplement especial festerque esperem gaudiu.

EXTRA

2

KIKO PAYÁ

JORDI ORTS

Cada vegadan'hi ha mésdones que parti-cipen, però nocreix de formasignificativa elnombre de lesque s'integrenamb els matei-xos drets

Sant Jordi 2011

3

DIVENDRES 13 DE MAIG. DIA DELS MÚSICS19.30 hores. Festa del Pasdoble amb el concurs de les bandes de música que acompan-yen a les 28 filaes durant les festes. Cant de l’Himne a la plaça d’Espanya i inici de festa.Aquest 2011, el músic alcoià Juan Ponsoda serà l’encarregat de dirigir l’Himne de lafesta, al final de la desfilada de les bandes i just en fer-se de nit.21.30 hores. Nit de l’Olla i entradetes pels carrers del centre, abans i després dels so-pars a les filaes. Des de la Font Redona i pel País Valencià.

DISSABTE 14 DE MAIG. DIA DE LES ENTRADES5.45 hores. Arrancà de la Diana a la plaça. Desfilada d’una esquadra de cada filà en elprimer acte oficial de la Trilogia alcoiana.10.30 hores. Inici de l’Entrada cristiana, amb el capità de la Filà Asturians a la Bandejasobre les 11.20 hores. Final aproximadament a les 15 hores, en acabar la desfilada delsCids, que ocupa l’Alferessia. Participen les 14 filaes cristianes.17 hores. Inici de la desfilada dels moros. El capità de la Filà Realistes estarà davant l’A-juntament 50 minuts després i tot acabarà al final de l’avinguda del País Valencià (cap ales 22 hores) amb l’Alferes dels Barbarescs o Bequeteros. Participen les 14 filaesmores, destacant els boatos de les filaes de càrrec, al principi i al final, així com l’esqua-dra especial del Mig.

DIUMENGE 15 DE MAIG. DIA DE SANT JORDI9 hores. Segona Diana, amb el concurs de les 28 filaes, que presenten les seues respec-tives esquadres.11 h. Processó de la Relíquia del patró Sant Jordi fins Sant Maure, per a la missa major(12 hores).14.30 hores. Mascletà davant l’Ajuntament.18 hores, Diana vespertina del Cavallet.De 19.30 a 21.30. Processó general, amb el concurs de totes les filaes i els càrrecs, enun dels actes més emotius de tota la Trilogia festera alcoiana.23.30 hores. Retreta, per Sant Nicolau, la plaça d'Espanya i Santo Tomàs, fins arribar al’església de Sant Jordi. Desfilada lúdica nocturna.

DILLUNS 16 DE MAIG. DIA DE L'ALARDO7.15 hores. Celebració del Contrabando, protagonitzat per les filaes Andalusos i Mase-ros. En acabar, guerrilles fins les 9 hores.9.45 hores, Estafeta i Ambaixada mora, comença la disputa pel control de la ciutat.11 hores. Celebració de l’Alardo del matí fins l’encontre entre els càrrecs davant el cas-tell.16.30 hores, Estafeta i Ambaixada cristiana. Seguidament, inici de l’Alardo de la vesprada, que acabarà amb Alcoi en mans dels cris-tians.20 hores. Acompanyament de la imatge de Sant Jordi el Xicotet a la seua esgésia, desde la parròquia de Sant Francesc i Sant Maure.21.30 Aparició de Sant Jordi. Tot seguit i a la mateixa plaça, Soparets (22 hores) per al fide festa.24 hores. Castell de focs d’artifici disparat des de la Torre Na Valora.

+ Info: www.associaciosantjordi.org

GUIÓ D’ACTES

KIKO PAYÁ

Jorge Pérez té setanys, és fester de laFilà Chanos des que

la seua memòria recorda, ia més és l'encarregat d'e-xercir de Sant Jordiet enles Festes de Moros i Cris-tians 2011. Ha crescut enuna família de càrrecs,han tingut capitans i alfe-res, però ell serà el primerSant Jordiet en el bagatgefester familiar.A hores d'ara, Jorge estaràmés que nerviós, ja quesegons ens contava el seupare "ha estat molt bé totaquest temps des que vaser nomenat, però és veri-tat que aquestes últimessetmanes ja comença anotar els nervis". I és queni son pare, també JorgePérez de nom, esperavaque el seu fill arribés a os-tentar aquest paper. "Elvam apuntar per casuali-tat. Sabia d'un amic quehavia apuntat al seu fill ivaig pensar que per provarno passava res. Sense capesperança de resultarguanyador del sorteig". Defet, ni el propi xiquet sabiaque son pare l'havia apun-tat a la llista de candidats.Jorge (pare) ens diu, "vaser una manera d'intentarprotegir-lo per tal que nos'emportés un desil·lusiósi no resultava escollit".Però la sort va voler que elnúmero 10 fos el seu i elque va sortir de les mansde l'anterior Sant Jordiet.D'entre 12 candidats que

n’hi havia, Jorge Pérez vaser l'afortunat.I com si d'un somni de xi-quet es tractara, Jorge varebre la notícia quan ja es-tava al llit, reaccionantmig adormit i sense saberben bé què estava passant.Jorge i els seus paresviuen a València, tot i quela família al complet ésd'Alcoi, per aquest motiuno va poder estar al sor-teig. Passada una estonadesprés d'haver rebut l'a-vís, poc a poc es va adonarque ell seria el qui, aquestany, faria el que tantes ve-gades havia vist fer a al-

tres xiquets: Convertir-seen el xiquet guerrer lloatper tots els alcoians en lesFestes grans del seu poble.Des que va ser nomenat aprincipis d'estiu, Jorge noha parat d'assistir a actes iparticipar de l'activitatfestera habitual. El parediu que "ha estat un plaer,perquè no es cansa i vol-participar en tot". Després

de la primera aparició ofi-cial a la processó del Cor-pus, les anades i vingudesa València han estat mésque freqüents. I Jorge nos'ha cansat d'explicar alsseus companys del Col·legiAlemany de València quèés això de ser Sant Jordiet.De fet, les passades festesde Nadal dos classes delseu curs varen venir aAlcoi per a assistir a la re-presentació del Betlem delTirisiti. Els xiquets i com-panys de Jorge, així, vanpoder tenir una xicotetaidea més concreta del queels parlava el seu companyalcoià. També varen visi-tar el Museu de la Festa ivan conèixer a l'alcalded'Alcoi, Jordi Sedano.Però sense dubte, a bandade tots els actes als qualsassisteix Jorge ambil·lusió ja a dia d'avui, elque més espera és l'acte del'Aparició. Quan pujarà alseu cavall i llençarà fletxesa tots els alcoians que l'es-peraran aparèixer des delspeus del castell. Altre delsactes que ressalta persobre dels altres és la Pro-cessó Solemne, quan el co-briran de clavells i flors. Els pares destaquenhaver-se sentit molt recol-zats per la filà en aquestany de càrrec del xiquet. Amés, Jorge pare afirmaque el fet de ser represen-tant del seu fill li ha per-més establir gransamistats en altres festers i

primers trons. Pel que fa al disseny quelluirà Jorge durant les fes-tes, el procés va estar es-pecialment cuidat. Es vandemanar cinc propostes adestacats dissenyadors,demanant per sobre d'al-tres coses seguir una líniad'estil més clàssic. Peròd'entre les propostes rebu-des, precisament els va

agradar més una que novenia precisament demans d'un dissenyador. Iés que finalment l'autordel disseny és el famóspintor Germán Aracil, quecomptarà amb la confec-ció de Marita López perenllestir la seua obra decostura, que de ben segurJorge portarà amb moltail·lusió i emoció.

Sant Jordi 2011

4

JORGE PÉREZ. SANT JORDIET 2011

El xiquet guerrerLÍDIA VILA

J.O.

Son pare explicaque ha estatmolt bé, però ésveritat queaquestes últi-mes setmanesja comença anotar els nervis

Sant Jordi 2011

5

Alcoi serà escenari el proper dia de l'Entrada d'un moment històric moltespecial: la Reconquesta de Don Pelayo a Astúries després de la Batallade Covadonga. I Rafa Pastor, serà el principal conqueridor. Com nopodia ser d'altra manera, la Filà Asturians ha escollit aquesta temàticaper desenvolupar la seua Capitania 2011. Pastor entrarà triomfant des-prés de la seua victòria a mostrar als alcoians la grandesa del poble as-turià. Amb un vestit que pesa vora 30 quilos, espera agradar al públic ique "es caiguen els balcons de tanta gent que hi haurà", afirma.Els nervis d'encetar el dia gran de la Festa alcoiana deuen haver estatben assumits per aquest fester després de portar 14 anys amb la ideaclara de que havia de ser ell qui representés el Capità dels Asturians.Així ho confessa, i destaca que "encara que tenia clar que volia feraquest càrrec necessitava el suport suficient". I sembla ser que el vaaconseguir, ja que complix aquest dies 40 mesos des que va ser nome-nat oficialment Capità 2011, després de portar en la filà des de 1988.Altres que estaran igualment emocionades seran la seua dona (MiguelaSánchez) i les seues dos filles (Laia i Núria), que ocuparan un lloc des-tacat d'aquesta Capitania. Després de mesos de preparatius, Rafa només ens conta que serà unaCapitania "molt guerrera". Amb vestits de batalla, tot i que l'ambientserà el de la victòria, una vegada passada la lluita i haver conquerit elterritori. El seu vestit ha estat confeccionat per David Blasco i tindràmoltes peces metàl·liques proporcionades per Metalart. Pel que fa al boato, compten amb la participació especial de la BandaOficial d'Oviedo, que amb el so de les seues gaites amenitzarà el pasdels Asturians. I és que la música ocupa un lloc molt especial en aquestcàrrec, ja que disposaran de fins a deu punts de música. S'han compo-sat dues peces per a l'ocasió: Belay, Capitania de Maig de Jorge Com-pany que acompanyarà al Capità, i Thor de l'ontinyentí Saül Gómez per aun ballet. La primera de les peces ja ha estat estrenada en el carrer, du-rant les filaetes, i va tenir un notable èxit. Per altra banda, pel que fa alsballets, dues companyies d'Ontinyent marcaran el pas de la dansa.Rafa Pastor, com quasi tots els càrrecs, espera amb especial il·lusió elDia de l'Entrada. els balcons de la gent que hi haurà". L.V.

TODO PARA TU BEBÉ. PAÍS VALENCIÀ, 28 (ALCOI)

RAFA PASTOR. CAPITÀ CRISTIÀ

La reconquesta d’AstúriesJa fa molts mesos que la Capitania dels Realistes es perfila com un delsatractius d'aquestes Festes de Moros i Cristians 2011. Després de l'es-pectacle Al Maig, música i misticitat, alguna cosa ens feia pensar queaquest càrrec anava a trencar i a ser diferent. I així ens ho ha confirmatToni Aracil, Capità Moro 2011 per la Filà Realistes.Aracil va decidir ser Capità en unes circumstàncies especials, ara fa totjust 12 anys. "Estàvem veient l'Entrada els amics i ho vam pensar.Només un dia després, el dia de Sant Jordi, vam començar el 'monte-pio'", ens explica Toni. Quan ho va comunicar a la seua dona, aquesta esva il·lusionar fins i tot més que ell. I aquesta il·lusió es va traslladar a laresta de la família, tant que les seues dos filles, el seu fill, i els seus sisnéts també participaran amb Toni i la seua dona del càrrec. Estarà molt ben acompanyat, a més de tots els familiars, finalmentseran 14 els cavallers que el precediran. Tots ells membres d'aquellmontepio que va encetar tot aquest camí.Amb una temàtica "babilònica", Aracil ens explica com va sorgir la ideade la Capitania. Tot ha estat fruit de les recerques del seu gendre, queés historiador. Amb alguna documentació pel mig, finalment es varendecidir per envoltar el càrrec d'una mística especial i d'un ambientmàgic que ens transportarà a les civilitzacions perses. Una línia gensexplotada pels càrrecs moriscs, que pot sorprendre i agradar molt.David Verdú ha estat l'encarregat de dissenyar tot el boato, que seguiràel mateix camí "innovador i amb molta imaginació", destaca Toni. Se-guint amb allò que ens ha desvelat pel que fa a la resta de la comitiva,estarà formada per tres carrosses, seguides de les tres principals ban-des (Xixona, Campello i la Nova d'Alcoi) de la Capitania. Àngel Lluís Fe-rrando ha estat l'encarregat de composar les tres peces ques'estrenaran el mateix dia de l'Entrada. Tot i que una d'aquestes ja vaser interpretada per la Primitiva d'Alcoi en el concert de festes del Cal-derón. A més d'aquestes tres peces, fins a deu bandes acompanyaran aAracil i als seus en aquest càrrec.Pel que fa a la dansa, hi hauran dos ballets, un de la filà i altre de la Ca-pitania. Els dos dirigits per Vanessa Pastor, una excel·lent coreògrafa al-coiana. L.V.

TONI ARACIL. CAPITÀ MORO

Capitania babilònicaJ.O.

Sant Jordi 2011

6

Després de 44 anys en el món de la festa, sembla impossible que unfester no haja fet mai cap esquadra. Aquest és el cas de Vicent Serra,que passarà de no haver format a l’Entrada, a ser l’Alferes Cristià 2011per la filà dels Cids. Ara fa més de dos anys, els Cids estaven buscant entre els seus festersalgú que s’animés a portar endavant l’Alferesia. Després d’un tempssense eixir cap alternativa, justament el dia de Sant Jordi, tot va apun-tar a que Vicent Serra podria ser el proper Alferes de la filà. “Mai haviapensat fer cap càrrec”, afirma Vicent, qui després d’aguantar mesos detemptatives dels companys, li ho va proposar seriosament a la família.La seua dona, veient com venien les coses, no va tenir més remei quedonar el seu suport al projecte, que passat l’estiu del 2009 ja era oficial.“Com no podia ser d’altra manera”, ens comenta Vicent, “la temàtica d’a-questa Alferesia girarà al voltant del poema del Mio Cid”. Aquest és unxicotet avanç, tot i que afirma que hi hauran algunes sorpreses. Vicent estarà acompanyat en aquest càrrec de forma destacada per laseua filla de catorze anys, amb qui compartirà carrossa. Per la seuabanda, la seua dona anirà amb la resta de vint-i-nou dames on tambépodrem veure a la seua germana i la seua cunyada.A altra de les carrosses, lluiran els cavallers. Un total de disset cava-llers entre els qui estaran son pare, el seu cunyat, cosins i el seu nebotde tretze anys. Sens dubte, un càrrec molt familiar.Pel que fa als vestits de Vicent i la seua filla, han estat dissenyats perErnesto Ferrándiz. Un vell conegut, ja que van fer el servei militar junts.A més, ha estat qui ha dissenyat els vestits de ‘Jimenes’ de la filà (vestitde dones). Amb un caràcter “no massa guerrer, però tampoc senyorial”es presentaran Vicent i la seua filla davant el públic alcoià. Envoltats enla màgia de la poesia del Cid Campeador i la novel·la cavalleresca.Pel que fa a la música, Carles Crespo (músic de Beniarrés) ha composatper acompanyar a l’Alferes la peça Història i Mite, que estrenarà al ca-rrer per la Unió Musical de Cocentaina. Tot i això, en total seran uns huitpunts de música els que animaran tot el boato. La dansa estarà repre-sentada també per un ballet local.Vicent Serra, Alferes Cristià 2011 per la filà Cids, espera “fer que el pú-blic puga gaudir molt amb aquest càrrec”. L.V.

VICENT SERRA. ALFERES CRISTIÀ

Un cavaller literari“De forma sobtada i precipitada”, així és com diu Ernesto que va decidirencapçalar a la filà Berberiscs en aquesta Alferesia 2011. Fa poc mésd’un any, alguns membres dels Bequeteros li van proposar que accep-tés el càrrec d’Alferes. Tot i que ell no s’havia plantejat mai agafar talresponsabilitat, va decidir deixar en mans de la família la decisió.I així va ser com, amb l’ajuda de la seua dona, la seua filla (“més festeraque jo”) i el seu fill, va donar el pas per convertir-se en Alferes.Després d’un any de preparatius, sembla ser que tot està enllestit per al’arribada de les hosts berbers a la vila d’Alcoi. Una ciutat cristiana queveurà, una vegada més, com l’exèrcit de la mitja lluna, a pas de marxamora, es fa amb el castell i els principals carrers del centre. Ernestoserà l’últim, tancarà la comitiva, i diu jugar amb avantatge. “Nosaltrestenim la nit, és un efecte que altres no poden gaudir i que llueix molt”. Ernesto Doménech va arribar a la filà Berberiscs l’any 1987, de la màdel seu fill. Va ser aquest el qui primer va tenir interès en formar partde la festa alcoiana, i com a pare, Ernesto va decidir “acompanyar-lo”.Pocs anys després, ja com a membre amb ple dret, anava guanyantamistats dins la filà i gaudint dels esdeveniments. A dia d’avui, ja haparticipat d’una esquadra de blancs, una de negres, i de la esquadrad’enmig. I ara li toca l’Alferesia, “càrrec que mai pensava representar”.L’Alferes estarà especialment acompanyat per la seua dona i la seuafilla, que formaran part de la cort de nou dones que vestiran el boato. Amés, el seu fill formarà part dels cavallers juntament amb el germà.Pel que fa a la temàtica, han escollit una línia clàssica morisca. Cen-trant-se en els assentaments berbers de l’època. Ernesto portarà unvestit que seguirà fidelment “els colors de la filà”. Tot el boato ha estatdissenyat per José Moiña.Durant el recorregut, els moros seguiran el pas de les seues marxescalmades i els exòtics balls de l’Àfrica nord. En aquesta ocasió, tresseran els ballets que formaran part del boato. Tots ells grans dirigitsper grans conegudes a la festa alcoiana com són Virginia Bolufer, Car-mina Nadal i Anna Botella. Aquesta última, amb un grup de xiquetesd’entre 9 i 10 anys que estan essent la sensació aquests últims anys.La música és altra de les parts fonamental. Ja que fins a 8 punts demúsica estaran repartits durant tota la comitiva. L.V.

ERNESTO DOMÉNECH. ALFERES MORO

El berber alcoià

Bones festes al poble d’Alcoi

J.O.

Sant Jordi 2011

El dia de les Entra-des es molt mésque en una jornada

festiva a Alcoi. És la sumade centenars de jornades imilers d’hores de treballque prenen forma en elprimer acte de la trilogiaque Alcoi li dedica a SantJordi. És el resultat de lafaena desenvolupada pervint-i-vuit col·lectius alllarg, inclús, de més d’unany.A El Partidor comença adonar fruits l’esforç desin-teressat de les filaes i d’a-quelles persones que lescomponen. Esforç que estàdedicat a Alcoi: als al-coians que cada vint-i-dosd’abril esperen l’arribadade la següent esquadra perregalar-li els seus aplaudi-ments, i al nom de la ciu-tat, que queda enaltitdavant dels ulls dels ciuta-dans d’altres indrets ques’acosten a comprovar si laFesta de Moros i Cristiansés tan gran com la seuallegenda anticipa.Aquesta dedicatòria obriuna equació complexa for-mada pels festers, el públici el repte de dignificar laciutat. La incògnita d’a-questa equació comença aresoldre’s des que el ser-gent cristià obri la desfi-lada de les tropes de lacreu. És aleshores quan laFesta es converteix en unvertader espectacle. I no per la grandiositatdels seguicis dels càrrecs,per la magnífica interpre-tació dels músics, per lamestressa a l’hora de diri-gir una esquadra o per laminuciositat amb la queha estat rematada una tú-nica o una carrossa. De ve-gades pensem directamenten aquestes coses quanparlem d’espectacle. Però

per a que un determinatesdeveniment siga en rea-litat un espectacle reque-reix d’una mirada. Enaquest cas, de desenes demilers de mirades. Tot allòesmentat adés és, no obs-tant, la base per tal de pro-vocar la mirada iaconseguir que els balconsestiguen farcits de gent,igual que les cadires. És adir, d’arribar a la categoriad’espectacle.El respecte pel públic i permantindre ben alta la con-sideració que té Alcoi grà-cies a un dels pocs valorsreals que li queden permetexplicar la dedicació queles filaes inverteixen en la

Festa. Respecte que moltsencara qüestionen quan,per exemple, critiquen elstalls a les desfilades o lesrepeticions musicals. Nohaurien d’oblidar que en elfons es tracta d’una Festa,d’un motiu de divertiment,organitzada, a més, perpersones no professionals.Per això encara té mésmèrit.Per aquestos factors el deles Entrades és, per amolts, el més important del’any a Alcoi. Per a un pri-mer tro és, sense dubte, elmés dur. No només perque comença aviat, amb ladolça Primera Diana, sinóperquè és l’acte on cada

filà s’exposa al públic. Estàen joc el bon nom de laseua filà i, si a més, té uncàrrec, també el del seupoble.D’aquesta circumstànciasón conscients tots elsmembres de les juntes di-rectives, que són el cor iànima de la Festa. Senseells, seria impossibletraure els Moros i Cris-tians al carrer. Al menys,segons els entenem aAlcoi. Entre nervis i tensions pertancar els preparatius, elmatí de la vint-i-dosenajornada d’abril s’inicia elprocés de transformaciódels somnis en realitats,

que dura fins ben entradala nit. Un procés que pelmig ha estat capaç en eltranscurs dels anys de fernàixer, per exemple, gène-res musicals exclusius peracompanyar les desfilades.La manifestació social, lú-dica o religiosa s’ha endin-sat al llarg dels segles enl’àmbit de la cultura. I desde fa unes dècades, en elde la economia, amb nom-broses activitats especialit-zades en els moros icristians.Són les ramificacionsd’una Festa amb una des-comunal capacitat de crea-ció en molt nombrososàmbits. I enmig d’aquestmagne gegant hi ha petitscol·lectius al seu nucli en-carregats de gestionar-lo.Són les directives de les fi-laes, els majorals i els diri-gents de l’Associació deSant Jordi. I ho fan, a més,de forma amateur, compa-ginant aquesta responsa-bilitat amb les seuesobligacions laborals i sa-crificant les seues rela-cions familiars. Com espot comprovar, darrered’aquest sacrifici hi hamolt més que el interèsper lluir la xapa.Les reflexions filosòfiques,tanmateix, s’esvaeixen enquant el timbal comença amarcar el ritme, quan elsgrups de dança inicien elseu pas. En eixe momentel cor batega amb mésforça i el pit s’infla per lasatisfacció de poder serpart del muntatge d’unaFesta meravellosa. Imper-fecta, sí, però meravellosa.

Juan Enrique Ruiz. Perio-dista i primer tro de la filàCides.

Una qüestió de respecteDarrere del pas de cada filà s’a-maga el treball desinteressatde moltes persones. A laimatge, un responsable delsVerds observa l’esquadra delMig que la filà va treure en l’En-trada mora de 2010. /ARAMULTIMÈDIA

7

El Dia de lesEntrades con-centra l’atencióde les miradesdel públic i l’es-forç de les fi-laes

J.E. RUIZ

Estimat lector quanem van proposarescriure aquest ar-

ticle els companys d'ARA-MULTIMÈDIA em vanenviar un e-mail orienta-tiu proposant-me diversostemes , però el que mésem cridà l'atenció va ser laproposta d'explicar el quesignifica per a un músic noAlcoià, en el meu cas deCocentaina , tocar en lesfestes de Moros i Cristiansd'Alcoi. Sense saber-ho m'estavendonant l'oportunitat decontar la meua experièn-cia, que no és només detocar sinó de compondre,estrenar , organitzar,patir, involucrar-me, feramics i no tan amics... boen definitiva viure la festade Moros i Cristians d'Al-coi d'una forma que esticsegur que pocs (músics defora) poden presumir d'-haver-la viscut. Necessitava dades , re-cords ... I ací és on em vaigvore amb 8 o 9 anystocant les (carabassetes)amb l´Unió Musical Con-testana portat de la mà deD. José Pérez Vilaplana(El Mestre) i acompanyanta la Filà Xano carrer deSant Nicolau cap a baix also de A Mons Pares.No se vostés però a mise'm posa la pell de gallinaal pensar que tinc 31 anys ique porte 23 tocant da-rrere d'esquadres, capi-tans o alferes quesol·licitara els servicis dela meua banda, la Unió deCocentaina.En 23 anys tocant en fes-tes d'Alcoi els records sesucceïxen, emocionantsens dubte el primer diade l'entrada que, formantpart ja de la plantilla de labanda, vaig tocar per pri-mera vegada els timbalsdarrere de l'esquadra es-pecial de la Filà Aragone-sos , no recorde bé de queany ni el càrrec que osten-taven , però si que porta-ven un cap d'àguila en elcasc amb capa i peto decolor verd.Any rere any he continuat

complint amb la cita al-coiana i cada vegada ambmes passió, el moment del'arrancà al partidor sem-pre m'estremix, milers de

persones esperant l'inicide la seua entrada al so dela màgica frase “Per Alcoi iper Sant Jordi avant l’en-trà”, francament un mo-ment impressionant.

Encara hui espere el mo-ment d'arrancar les entra-

des i entrar en l'embut queforma l'eixida del Partidoramb l'inici de Sant Nico-lauet: Musica, Gentada ,Festa , Emoció, Nervis,Color , Confeti, Molt moltConfeti. Tot açò és el quetinc en la retina i esperetornar a sentir cada 22d'Abril.He tingut el plaer detocar amb l'OrquestraSimfònica Alcoiana lamissa a Sant Jordi delMestre D. Amando Blanquer eldia del Patró.A més e tingut la sort departicipar plenament en la

festa al compondre diver-ses peces musicals per amolts càrrecs festers i es-quadres, i encara quecoste de creure sempreamb un resultat més quepositiu.Conserve amistats en

totes i cada una de les Fi-laes que han volgut comp-tar amb mi per a una cosatant màgica com és posarbanda sonora als mo-ments mes importants dela seua vida festera, hecompartit els seus somnis,il·lusions i també algunaque altra desil·lusió, hetingut l'oportunitat deviure amb ells durant

molts anys la responsabili-tat tan gran que ocasionatindre esquadra especial oser el Capità o l'Alferes deles festes d'Alcoi, per a lameua humil opinió la'Champions League' delsMoros i Cristians, d'acíuna frase que jo dic molt:'La festa del meu poble

que no me la toquen, peròcom Alcoi no hi ha rés'.Encara que no tot és bo,com en totes les pobla-cions que realitzen festes al'aire lliure tenim el pro-blema del temps, la plujaque tira a perdre tot l'es-forç de molts anys , encara

que no em ficaré molt eneste tema perquè com vadir un periodista fent-seressò d'aquest problema :“ Per als músics sempreplou molt i per als festerssempre plou poc”Pense que la solució passaper respectar-nos i enten-dre'ns els uns als altresamb sentit comú per a so-lucionar els problemesque poden sorgir en elsdies de Festa. En el mo-ment que el fester li perdel respecte al músic o elmúsic al fester no solucio-nem res, i els dic de bonafont que els interessos delsdos són els mateixos, que

la festa lluïsca amb tot elseu esplendor.Un altre tema que m'agra-daria tractar és el de lesestrenes de música en lesentrades, encara que desde fa anys la tendènciaesta canviant, pense quedeuria de ser lo normal ino lo excepcional que unaFila que tinga càrrec o unCapità , Alferes o Esqua-dra especial encarreguemarxes noves als composi-tors.Tots estem d'acord en quèla música en les nostresfestes és imprescindible,per això cal fomentar la

creació de noves pecesmusicals que augmentenel patrimoni cultural deles nostres festes de morosi cristians.Que haguera sigut de lamúsica en les festes si elsfesters de fa 30,40 o inclús70 i 100 anys no s'hague-ren preocupat d'ampliar elrepertori musical , de con-vertir-se en autèntics me-cenes de compositorsil·lustres com CamiloPerez Laporta o EvaristoPerez Monllor o mes re-centment del MestreAmando Blanquer Pon-soda o del Mestre JoséMª Valls Satorre, que és elque més peces té dedica-des a la festa d'Alcoi.Per descomptat no intentesubstituir cap clàssic queal meu entendre és insubs-tituïble.Jo no concep l'entrada

dels Abencerrajes senseels acords d'Uzúl el-msél-min (L'entra dels moros)de Camilo Perez Monllor .Tan sols crec que és un en-cert contribuir a la creacióde música any rere any.Per descomptat les novescreacions unes vegadesagradaren més que altres,però això no deu de ser ex-cusa per a parar la creació.Aprofite l'oportunitat pera agraïr públicament alsfesters d'Alcoi i amants dela música en general quehagen confiat tant en mi ien la meua humil música,i que any rere any gaudiutant d'ella, Moltíssimesgràcies.Despres de tot el que elshe relatat comprendranque el final del titul del'articule estiga en interro-gant “¿Músic de Fora?”jutgen vostés mateixos sisóc un músic de fora o deben dins que és com johem sent i que han fet quehem senta tots els festers iamants de la música quehan confiat en mi des de fa23 anys fins ara, desper-tant un Amor i un Res-pecte immens a les Festesde Moros i Cristians nosols d'Alcoi sinó de tots elsmunicipis on es realitzen. “Un músic de Dins."

Francisco Valor Llorens,músic i compositor.

Vivències d'un ¿músic de fora?Sant Jordi 2011

8

FRANCISCO VALOR

Se'm posa lapell de gallina alpensar que tinc31 anys i porte23 tocant da-rrere d'esqua-dres

J.O.

Sant Jordi 2011

9

Parlem amb JavierMorales, presidentde l'Associació de

Sant Jordi d'Alcoi, de qua-tre temes d'actualitat dinsdel món de la Festa d'Al-coi: l'ús de la pólvora al'Alardo, la celebració encap de setmana, les ban-des de música i la integra-ció de la dona. També dela seua retirada l'any vi-nent, la d'un presidentque haguera volgut córrermés que els seus com-panys de viatge.Les restriccions de lapólvora per a l'Alardo El president del Casal deSant Jordi d'Alcoi subrat-lla que han treballat molten este tema, de la ma-teixa manera que ho hanfet els festers a títol parti-cular. De fet, estimen ques'han legalitzat a Alcoi uns500 arcabussos en els úl-tims anys, que ara comp-tem amb el pertinentcertificat i la Guia del'Arma. “És imprescindi-ble que els trabucs ques'usen a l'Alardo estiguenlegalitzats”, ens comenta.El que no és condició in-dispensable és la llicènciaper a l'ús d'armes d'avant-càrrega. Aquest permísper a usar arcabussos,entre d'altres, no cal si elfester acredita que noméstreu l'arma “un dia al'any”. “De totes formes,nosaltres recomanem quees tinga el carnet”, apuntaJavier Morales.Igualment, Morales sapque la vigilància sobre l'A-lardo d'Alcoi, i a tot arreu,ja no es reduirà en elfutur. Tampoc es relaxaràla normativa pel que fa al'ús de pólvora: “Sobre l'úsd'un quilo de pólvora perAlardo, és una qüestió in-negociable, com així jase'ns ha fet des de la Co-missió InterministerialPermanent d'Armes i Ex-plosius (CIPAE)”.El que també és cert, entot cas, és que la subdele-gada del Govern, Encarna

Llinares, ha donat el per-mís per a separar des de2012 l'Alardo d'Alcoi endos actes (matí i ves-prada), i per tant, poderusar un quilo de pólvoraper fester en cadascundels actes. “Ho faremusant polvorins mòbils iels festers hauran de reca-rregar”, assenyala el diri-gent fester alcoià.El calendari fester:cap de setmana sí o no“Mai he amagat la meuaforma de pensar i no vaiga fer-ho ara”, respon d'en-trada Javier Morales sobreesta qüestió. “Cal buscaruna solució intermèdia,encara que no siga pru-dent fer un canvi de hui ademà”, afegeix.El president és del pensa-ment, que traslladar lesfestes al cap de setmanano seria gens traumàtic nitampoc afectaria, ni dellarg, a totes les edicionsde la Festa. “Estem par-lant de tocar quatre o cincedicions de cada 20”,afirma. “De l'anterior po-lèmica del calendari hanpassat catorze anys i això,hui en dia, és un muntó detemps”, afegeix, partidaride reobrir un debat que vasuposar una multitudinà-ria manifestació contra elGovern local de JosepSanus.

Quan defèn la seua posi-ció, ho fa pensant en elsbeneficis per als empresa-ris i sectors com l'hostele-ria, en els alcoians queviuen a lluny i venen a fes-tes, però també, de formamolt significativa, “en eltreballador que treballa aun magatzem a Cocen-

taina i no pot perdre tresdies de treball entre set-mana”.En resum, Javier Moralespotser no veja necessarifer un canvi del calendarial cap de setmana per sis-tema, però té molt clarque, una Festa com lad'Alcoi i per molt que sigad'Interés Turístic Interna-cional, “és complicada desostindre de dilluns a di-mecres o de dimarts a di-jous”. I si plou, què fem?La negativa dels músicsalcoians a tocar el passatdia de la Glòria, per lapluja, treia a relluir unavella polèmica: com actuarquan plou en els actes fes-ters de carrer.“El primer responsable delque va passar el dia de laGlòria és el president del'Associació de Sant Jordi.I eixe dia em vaig engan-yar, ja que l'acte s'havia s'-haver suspès a les deu delmatí”, assegura, comtambé que “ni ha moltsfactors que fan actuar ambpressió, des del el públic ala il·lusió dels festers”.Però Javier Morales no esqueda en el reconeixe-ment de la seua part deresponsabilitat: “Cal feruna reflexió. La música ila Festa estan obligats aentendre's, ja que la Festasense música no seriares”. Per això mateix, queel Casal i les tres bandespreparen ja un protocol demínims que regule comactuar davant qualsevolsituació, tots a una. La dona en la FestaMorales no ha aconseguitque la dona s'integre mas-sivament en la Festa, peròés innegable la seua vo-luntat per a evolucionar,sense entrar a valorar siels avenços han sigut sufi-cients o no. “Jo crec ques'han donat passos avant,n'hi ha filaes amb mésd'un component femení”,comenta, en relació a laparticipació de dones com

festeres de ple dret en fi-laes com la Marrakech. També repeteix que“aquest és un tema queem pesa com una llosa”. Iho és, sense que ho digapúblicament, perquè ésuna persona que a títolpersonal defendria laplena integració de lesdones, si bé presideix uncol·lectiu on el pensamentmajoritari és ben diferent.“Jo no puc anar contra elque vol la majoria de laFesta”, es justifica.I es sincera: “Em sap ma-lament per gent comNúria o Hermínia, quehan treballat durant moltsanys per participar en laFesta i no s'ha vist recone-gut el que han fet. Jo tam-poc puc fer més”.Parla d'un dia amb esqua-dres de dones i d'homes,en les festes d'Alcoi. “N'hihauria dos per filà”, co-

menta. Això però no ésuna realitat a dia de hui, jaque la realitat festera ensdeixa un panorama domi-nat pels homes en el quela participació femeninava incrementant lenta-ment. Final d'etapa Al president li queda unany i no tornarà a optar ala reelecció. Organitzaruna festa com la de SantJordi suposa un desgastimportant per a qualsevoli a Javier Morales, senseque ho diga, se'l nota cer-tament més tranquil alfinal d'una etapa.“Ningú no és insubstituï-ble”, declara, convençutque darrere d'ell arribarà“una directiva amb unesaltres idees” però que nodonarà passos enrere:“estem en la segona dè-cada del segle XX i tot estàescrit”.

JAVIER MORALES. PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ

“LaFesta i lamúsica estemobligats a entendre'ns”

JORDI ORTS

J.O.

Em sap mal pergent com Her-mínia o Núria,que no han vistreconegut el quehan fet

Sant Jordi 2011

10

Molts són els ele-ments o motsque només amb

la seua pronunciació enscondueixen directament almón de la festa alcoiana.Uns exemples: Confeti,marxa, cartell, cadira,boato... I així, tot un seguitd’expressions o paraulestan imbricades en la festaque, tot i que les pronun-ciem en àmbits totalmentdiferents, ens remeten aaquests tres dies grans delnostre poble. I és que, lanostra Festa està repletade rituals i característi-ques que es repeteixen anyrere any sense canviargaire.Altre exemple molt mésclar: La paraula ‘mentira’.Alcoi, probablement, és l’-únic lloc on aquesta pa-raula té dos significatsque, amunt i avall, s’em-pren amb la mateixa fre-

qüència. Bé, Alcoi i els po-bles del voltant com Co-centaina, Muro... quetambé estan a l’ordre enaquest “gran invent”. La“mentira” és altre dels ele-ments que durant les fes-tes es converteix en partd’aquest ritual que són lestradicions. És, sens dubte,la ‘beguda de la Trilogia’. Alguns diuen que es va in-ventar a Cocentaina. En laprimera meitat del segleXX, com estava mal vistque el consum d'alcoholen la via pública, van deci-dir en el bar del "palau" deCocentaina, barrejar elcafè licor amb granissat dellima negre (la beguda tí-pica de Cocentaina, gra-nissada i de color fosc) peraixí dissimular el marródel cafè amb el del granis-sat. D’aquesta manera, po-dien consumirtranquil·lament la seua

beguda alcohòlica sensealçar sospita. D'ací el seunom, "Mentira", ja quesembla granissat de llimanegre i no ho és.Tant com si aquesta histò-ria és certa com si no, elque sí és cert és que elconsum d’aquesta begudaes dispara quan arriba albon temps, sovint marcatamb la primavera de laFesta alcoiana.

El cafè licor, altra de les

nostres begudes, és partfonamental d’aquestamescla. Combinació queels més valents fan a partsiguals, 50 i 50. Concreta-ment, hem aconseguit l’es-pectacular dada que ensrevela que durant aquestesfestes a Alcoi es consumi-ran al voltant de 60.000litres de cafè licor (dadesfacilitades pel Consell Re-gulador de Begudes Espi-rituoses). Aquesta és laquantitat que els dos gransproductors de cafè hanprevist fer arribar a esta-bliments de tot tipus: Fi-laes, pubs, bars, tendes...Bé és cert, que resulta unamica complicat deduirquants litres finalmentseran consumits, però noseria d’estranyar que laxifra fos més que aproxi-mada.Si tenim en compte queAlcoi té una població d’uns

61.400 habitants aproxi-madament, els 60.000 li-tres encara resulten mésespectaculars. Evident-ment, els nombre de visi-tants ajudaran a alcoians afer front a aquesta xifraper tal que es complisquenles previsions. A més, apuntem que unatendència que s’ha produïtaquests últims anys haestat la “producció prò-pia”. Ja són moltes les fi-laes que han trobat la seuafórmula i s’atreveixen a fa-bricar el seu propi cafèlicor. “Cafè de feta”, diuenalguns. Per tant, aquestaxifra que més amunt des-velàvem podria ser fins itot major si sumemaquesta última considera-ció.“Beguda espirituosa”diuen, i és que d’això, d’es-perit, els alcoians anemben carregats.

60.000 litres d’esperit alcoià

Agafes 5 litres i mig d’aigua mineral (sense clor) i el dei-xes dins d’un perol gran. Mols uns 250 grams de cafèamb un molinet manual amb una botella perquè no esfaça pols i que després enterbolisca el cafè. Aboques elcafè a l’aigua, ho remenes i al dia següent afiges un litred’alcohol del bo per beure. S’ha de remenar tots els diesun parell de vegades durant una setmana. I a la setmanavinent, ja estarà bo per colar-lo i beure-se’l.

PER A FER-LO EN CASA

LÍDIA VILA

La mentira és,sense dubte, labeguda de laTrilogia al-coiana. Algunsdiuen que la vaninventar a Co-centaina

EL CONSUM DE CAFÉ LICOR EN FESTES

Sant Jordi 2011

11

Hermínia Blan-quer va passar enpocs mesos del

més absolut anonimat a laprimera línia de foc en elmón de la Festa i a ocuparportades dels diaris de totEspanya. A principis del’actual dècada i desprésde tres anys com a festerade fulla en els Navarros, laseua filà li va denegar l’es-quadra. L’assumpte vaacabar als tribunals. AM- Què fa Hermínia? HB- Allò que m’agrada.Done classe de 3 i 4 d’ESOi 2 de Batxillerat al IES LaFoia d’Ibi. També conti-nue activament a Fonèvoltreballant perquè lesdones tinguen dret a eixiren la Festa en les mateixescondicions que els homes.I estic moderadament sa-tisfeta amb tot el que hapassat últimament.Només hi ha 10 dones quesón festeres de fulla i d’ei-xes 10, 2 estan en les jun-tes directives de les seuesfilaes. És un bon senyal toti que només són 10 d’entre6.638 festers associats al’Associació de Sant Jordi.AM- Quan et van negarl’esquadra que ja t’havienconcedit, et vas convertiren una persona pública.HB- És cert. No m’hohavia plantejat així. Jo totel que vaig fer ho vaig ferperquè pensava i penseque tenia el meu dret.Però em vaig posar davantdels focos i la gent es vaclavar amb mi, especial-ment en Festes. Em vaninsultar des dels balconsel dia de l’Entrada, encaraque també em van animar.Em va fer molt de mal, elsinsults des dels balcons,però també des de la tauladel costat de la meua filà.Molt poca gent em va direl que pensava a la cara.AM- Per què te’n vas anarde la Festa?HB-Perquè no podia su-portar la pressió del dia adia. Jo ja havia fet la meuafaena, em sentia responsa-ble per continuar amb

aquest tema, però em vaigplantejar fins on podiaarribar. Pagava la penaestar trista jo i la meua fa-mília? No.AM- Què has fet del vestitde Navarro?HB- El tinc guardat. Si elvenguera, estaria fent un

altre passet cap arrere, detirar la tovalla. Sé que maitornaré a la Filà ni maifaré esquadra, però ven-dre’l és acceptar que res vatindre sentit. AM- Ets una avançada aAlcoi on sembla que lescoses corren a una altravelocitat?HB-A Alcoi hi haurà mésde 30 mil dones. Va sercasualitat. Ja havia pensatabans que no m’agradavala desigualtat de gènere.Tot es va cuinar en unsopar d’amics. Vam pen-sar que era xulo que Núriaisquera als Alcodians. Unany abans, el meu home ila meua filla es van apun-tar als Navarros, i una

altra amiga i jo vamdecidir apuntar-nos,amb naturalitat i pen-sant que altres dones des-prés farien el mateix. AM-Sents decepció per-què no s’ha corregutaquests anys?HB-Estic dolguda, perquè

tot açò va començar el1998 amb Núria Martínezi no avancem en una cosatan bàsica. La dona nonomés ha de participarcom a acompanyament,les dones han de poder de-cidir si volen participar deple dret en les festes delseu poble. Cada vegada hiha més xiquetes apunta-des i estan els vestit feme-nins. Són més barats,però serveixen per en-ganyar a les donesfent-les creure queestan dins la Festa. Hiha un cert avançament,però no s’ha agafat el camíadequat. Jo a la meua filàvaig votar sí als vestits fe-menins, pensant en què

pogueren triar amb lliber-tat eixa opció, o l’altra. AM- Rebentarà aquest as-sumpte?HB- Estic totalment d’a-cord amb Javier Moralesquan diu que la Festa s’hade modificar o morirà. LaFesta ha de fer-se per pas-

sar-ho bé, la Festa ha deser propietat del poble i had’unir els seus habitants. AM- On va estar el pro-blema amb la teua filà?HB- El desastre de l’as-sumpte de la negociacióde la meua esquadra es vaproduir realment els diesabans de la votació. Feiadies que la filà va triaronze persones –inclosa jo-per fer la esquadra. Ales-hores em cridà el PrimerTro per demanar-me queho deixara córrer. I que siinsistia a fer l’esquadra,amenaçaven de convocaruna altra assemblea. I aixíva ser. Fou horrible, emvan fer fora quan 11 diesabans m’havien admés.

Com és possible que ellsno pensaren el que jo sen-tia? Mai sabran el mal queestaven fent-me i que en-cara me fan ara. Després d’eixa decisió, lescoses van empitjorar. Lafilà va votar Si a l’entradade 30 homes i no a 3dones, una cosa increïble iamb l’actuació lamentablede l’Associació de SantJordi defensant allò queno es podia defendre.AM- Què va passat ambaquelles 3 dones?HB- Elles van guanyar eljuí que obligava la Filà aadmetre-les i a posar-lesen llista d’espera per a en-trar. Però ja havia canviatla llista d’espera, el sis-tema s’havia blindat i da-munt havien creat el vestitde dona. Amb la Llei i lasentència en la mà no vanpoder fer Justícia.AM- Què és el millor quet’ha donat la Festa?HB- M’ho vaig passarmolt bé, sobretot el pri-mer any. La Festa és moltdivertida, vaig conéixermolta gent interesantís-sima gràcies a empenyar-me per voler eixir a festes,gent que m’agrada molt.La Festa és molt especialperquè participes en mol-tes coses en què t’ho pas-ses genial. AM I el pitjor que t’hadonat la Festa?HB- Ho he passat moltmalament, sobretot el diade l’esquadra que no vaigfer. Perquè el 75 per centde la Filà va votar unail·legalitat.AM- Què faràs el dia del’entrada?HB- Doncs vore-la al ca-rrer. No tinc cadires nibalcó, la voré on m’agafe.AM- I quan passe la teuaex filà?HB- Res, no tinc mania aningú.AM- Tornaràs a eixir ales Festes d’Alcoi?HB-En igualtat de condi-cions que els homes. Crecque no podrà ser.

HERMÍNIA BLANQUER. EX FESTERA

“Estic d’acord amb Javier Morales, la Festas’ha de modificar o morirà”

NATXO LARA

N.L.

S'inicia en la músicaamb la Banda Pri-mitiva d'Alcoi, ales-

hores dirigida per JoséSeva Cabrera i en la qualingressa en el 1898, ambtot just huit anys d'edat,sent els seus primers pro-fessors el propi director,José Seva Cabrera i Anto-nio Pérez Verdú. Debutaamb el flautí, encara quetambé estudia clarinet, re-quint i violí.En l'any 1902, com a con-seqüència de certes des-avinences internessorgides en la Primitiva,un grup de músics, encap-çalats pel propi director,Sr. Seva, decideixen aban-donar l'entitat i formaruna nova banda de mú-sica. S'inscriuen en la So-ciedad El Trabajo iadopten aquesta denomi-nació oficial. Es presentenen públic en l'acte de laGlòria de l'any 1903, peròa l'any següent, al setem-bre de 1904, concretamenten les festes del barri deSant Mateu, ofereixen l'úl-tima actuació musical dela qual es tenen referèn-cies.Entre els músics queacompanyen a José Sevaen la seua escisió musicalde la Banda Primitiva, estroba el jove José MompóColomina.Quan la Banda de Músicade la Sociedad El Trabajodesapareix, després de dosanys, i poc més, d'activitat,molts dels seus compo-nents organitzen una altrabanda de música, La LíricaModerna, però Mompódecideix tornar a la seuaentitat d'origen. Precisament i coincidintamb la dissolució de laBanda del Trabajo, es creaa Alcoi l’Academia deSanta Cecilia, en la qualestudia José Mompó, ambbrillants resultats, amb elsmestres Rafael Casasem-pere Moltó, piano, RafaelValor Sarañana, violí, iGonzalo Barrachina Sellés,harmonia i composició. En 1908 marxa a Barce-lona per a continuar elsseus estudis musicals. Al'Escola Superior de Mú-

sica de Barcelona coneix iestableix íntima amistatamb el posteriormentfamós violinista, composi-tor i director català,Eduard Toldrà. De la seua estreta relació,mantinguda durant moltsanys, dóna fe la correspon-dència que hem pogut re-cuperar, per gentilesa dela familia Mompó. Episto-lari en el qual el músic ca-talà s'interessa sovint perla vida personal i profes-sional de Mompó així comtambé li confia els seusprojectes i aspiracionsmusicals, que amb eltemps li van dur a ser undels músics de Catalunyamés significatius de la pri-mera meitat del segle XX.Transcrivim a peu d’escritfragments d'un parell decartes i en les com curiosi-tat es pot llegir que la rela-ció entre Mompó i eltambé cèlebre músic al-coià Julio Laporta Hellínno era precisament massaamistosa 1. A l'any 1911 i per motiusd'incorporar-se al serveimilitar, primer a Sevilla idesprés a Alcazarquivir (ElMarroc), José Mompódeixa Barcelona. Una vegada finalitzada laseua permanència en l'e-xèrcit regressa a Alcoi i permotius personals decideixabandonar la vida musicalprofessional, acomiadant-se del públic alcoià ambun memorable concert enel Círculo Industrial , eldia 4 de desembre de 1914,en el qual va interpretar,acompanyat al piano pelmalmès músic alcoià JoséPareja Casanova (mort en1920, en plena joventutamb tan sols 24 anys d'e-dat) un acurat programaque incloïa : Romança deJohan S.Svendsen, Con-cert Romàntic de Benja-mín Godard, 2na PolonesaBrillant de H.Wieniawski,Nocturn en mi bemol deChopin, Concert nº 7 deCh.de Beriot y la Jota Ara-gonesa de Pablo Sarasate.Al 1925, juntament ambaltres músics alcoians,funda l’Asociación de Pro-fesores de Orquesta, de la

qual és el primer presi-dent. En l'orquestra simfò-nica de l’associació, actuacom concertí i violí solista,amb notable èxit de públici crítica.El 26 d'agost de1927 ac-cepta la direcció de laBanda de Música de laCruz Roja (anteriormentanomenada La Lírica Mo-derna), donant-li un nota-ble impuls. Sota la seuabatuta, al gener de 1931, labanda s'independitza de labenèfica institució i canviala seua denominació per lade Unión Artística Musicalde Alcoy. En l'any 1942 és nomenatper l'Ajuntament d'Alcoiprofessor de violí de l'Aca-dèmia Municipal de Mú-sica, responsabilitat queva exercir durant deu anysamb reconeixement per laseua labor docent. En 1952 i després de vint-i-cinc anys d'ocupar el pri-mer faristol de la UniónMusical, en el transcursdels quals és just reconèi-xer el notable progrés dela banda, tant en nombrede components com enqualitat artística, Mompódeixa, definitivament, labanda, la seua Unión Mu-sical de Alcoy, que sempreduria en el cor. En l'any 1953 ingressa enla primera plantilla de larecentment creada Or-questa Sinfónica Alcoyana,dirigida per Rafael Casa-sempere Juan, en la qualva actuar com concertí deviolí fins pràcticament laseua mort. José MompóColomina va morir a Alcoiel 13 de febrer de 1966 als77 anys d'edat.

1. Carta “Barcelona 4 setembre 1910. Moltestimat amic Mompó : (…) Has vist aD.Julio Laporta per aquí Alcoy la setmanaúltima? Ha vingut a cercar la familia per en-dursela a Barcelona. Aquest mig dia deuhaver d’arrivar altra volta. La biografia qued’ell hem vas fer hem va agradar molt, a mi,y al meu Pare que li vaig llegir. Jo ja en pe-tits detalls havia observat que aquí en Alcoyno devieu de ser molt amics, perque cadavegada que el parlava de tú, esquivava laconversa. Un detall. Un dia va venir un pas-satjet de pizzicato i jo l’hi vais dir : “Home,Mompó tenia una gran gracia especial en ferel pizto. El feia en dos dits”. Diu “Ah! Aixó seli vaig ensenyar jo. En un concert que dirigiaobres meues y els vaig fer aprender a totsels violins de ferho aixina”. No ho sé perohem va semblar que de tot aixó, porquetacosa era veritat. (…)” sic.

Ernest Llorens. Músic de laUnió Musical d’Alcoi.

Sant Jordi 2011

12

JOSÉ MOMPÓ COLOMINA (1889-1966). A LA SEUA MEMÒRIA

Un gran músic alcoià ERNEST LLORENS

José Mompó. /ARXIU SOC. UNIÓ MUSICAL D’ALCOI. FONS JOSÉ I PILARMOMPÓ

Imatge d’Eduard Toldrà dedicada a Mompó . /ARXIU SOC. UNIÓ MUSICAL

13

Sant Jordi 2011

Els músics es manifesten

Els músics s’hanrebel·lat finalmentpotser dècades des-

prés de ser els protagonis-tes secundaris d’una Festatan meravellosa com aracontradictòria. Contradic-tòria perquè al 1270 i picono hi havia trombons nioboés. Meravellosa perquèsense ells, sense les mar-xes i els pasdobles compo-sats per a l’ocasió la Festano seria el que és.Els músics són com els cà-meres de televisió: invisi-bles però terriblement

necessaris. Hi ha milersd’imatges que han passata la història. El gol d’I-niesta, fantàstic, històric.Però com li diuen el cà-mera que el va captar a lamàquina? El mateix passaamb els músics. El capitàarriba a la plaça, llueix unvestit fet d’or i la favoritaporta un turbant de pètalsde roses… I qui se’n re-corda dels tipos que inter-preten una peçacomposada per a l’ocasiódos dies abans de les en-trades? Qui aplaudeix els

50 músics que bufen comuns campions durant doshores? Quasi ningúEnguany els músics hanestat matxacats pública-ment i, potser, manipu-lats. El dia de la Glòria vacaure aigua manta i al-guns van acusar els mú-sics de negar-se a tocar.Els músics es van defensari tot va quedar en un no-res. Però la imatge d’a-quest col·lectiu va quedaren entredit. Tinc moltsamics músics, i semprehan presumit en dir que

en Alcoi és l’únic lloc onsempre ixen a tocar, plogai neve. I que bandes que aaltres pobles es planten siplou, a Alcoi, per respectea la Festa i al públic, tirenavant passe el que passe. No dubte dels músics nidel que va passar el dia dela Glòria. El que és clar ésque, eixe ‘conflicte’ els haservit per a reivindicar-se,per dir que existeixen,que són el 50 per cent dela Festa, que sense ells nohi ha catxondeo. Que síestan ben pagats (crec Jo)

però no són lloats, que noval amb l’homenatge delprimer dia de Festa, queells són el jugador número12 de les festes, més que elpúblic.Espere que ara se’ls tingaen compte, que se’ls con-sulte i els aplaudiments esrepartisquen a partsiguals.Tenim 3 bandes, és un or-gull.

Natxo Lara. Periodista ifester.

NATXO LARA La música marca la Festa a tots els nivells. Interpretació de l’Himne de la Festa. /KIKO PAYÁ

14

Personalment sem-pre he cregut enuna festa participa-

tiva, de la que puguem be-neficiar-nos tots elsciutadans independent-ment de si som o no mem-bres d'una de les 28 filaesalcoianes. No parle ara de qüestionsrelacionades amb la dona,vaig mes enllà. Em referisca totes les persones quequedem apartades de lesfestes populars del nostrepoble, unes festes magnífi-ques, per no pertànyer altradicional món de les en-titats festeres. Ells, nosal-tres, som una majoriasilenciosa que tambévolem passar-ho bé. Falta-ria.A diferència d'altres festespopulars, les d'Alcoi des-cansen sobre una entitatprivada com l'Associacióde Sant Jordi, la qual, comés lògic, vetlla pels interes-sos dels seus associats iper fer la festa que més liconvé. Efectivament nodubte que ho fa pensanten el bé comú i en la pro-tecció d'una tradició únicacom la nostra.Però no puc deixar de pre-

guntar-me per el paper del'Ajuntament d'Alcoi en totaçò, una administració pú-blica que ni tan sols éscapaç de programar uncicle d'actuacions musicalsper a les nits de festa, dei-xant-ho també en les mans

del sector privat.A la placeta de Dins o a lazona del Terrer, per citardos espais dels més popu-lars, es passa de categoriaen les nits de festa, però estira en falta a Alcoi, espe-cialment en els últims

anys, un espai d'oci con-duït per l'Ajuntament.Sense cap dubte, Alcoidóna en festes per a l'orga-nització de grans concertso manifestacions lúdiquesi culturals al més alt nivell.El públic està i, si no es fa

en festes, quan és el mo-ment per a fer-ho en unaciutat com Alcoi?Això pel que fa a la nit,però i de dia: on anem elsque no som festers? Estemigual o pitjor. Crec, en estesentit, que seria positiuper a la integració en laFesta d'alcoians i visitants,la creació d'un Casal festermunicipal, que acollira unespai purament fester perals que no ho som. És adir: la filà dels que notenim filà. Un espai que, aben segur, seria una refe-rència i un bon punt d'a-proximació a les festes perals turistes, que tan anhe-lem per ací.Entenc que les festes demoros i cristians d'Alcoitenen prou problemes comper a buscar-ne de nous,però igualment considereque obrir la Festa a tot elpoble i incrementar la par-ticipació de l'Ajuntamentajudaria a resoldre els queja n'hi ha amb més facili-tat.De moment, aquestes fes-tes seran com totes per aun miró com jo: especta-culars per moments, i avo-rrides, també a sovint.

Sant Jordi 2011

Obrir la Festa al poble

JORDI ORTS

Un bon exemple de què ferper apropar la Festa alpoble d'Alcoi en general i almarge de l'entorn estricta-ment fester ha sigut lafesta organitzada recent-ment per les filaes de cà-rrec de 2011. Una Festa pera una gran poble, es vaanomenar aquest esdeveni-ment oberta on que vapoder gaudir tothom. /J.O..

A Alcoi existeix la idea equivocada que els moros i cristians es limiten a festers i filaes