exposició corrupciÓ! revolta ètica · el calendari d’advent de la corrupció a catalunya...
TRANSCRIPT
Exposició Corrupció! Revolta ètica – Guia per al professorat
1
Exposició CORRUPCIÓ! Revolta ètica
Guia per al professorat
1. Introducció a la guia ................................................................................................................................. 2
2. Presentació de l’activitat ........................................................................................................................ 2
3. Objectius específics dels tallers ............................................................................................................ 3
4. Contingut de l’exposició .......................................................................................................................... 3
5. Competències, continguts curriculars i indicadors d’avaluació vinculats ................................. 9
6. Activitats abans de l’exposició ............................................................................................................ 12
7. Activitats després de l’exposició ......................................................................................................... 30
8. Enquesta de satisfacció per a l’alumnat .......................................................................................... 34
9. Enquesta de satisfacció pel professorat .......................................................................................... 36
Exposició Corrupció! Revolta ètica – Guia per al professorat
2
1. Introducció a la guia
La següent guia pretén orientar al professorat en els tallers pedagògics oferts com a
complement de l’exposició CORRUPCIÓ! Revolta ètica, exposada de setembre a
novembre de 2019 a les cotxeres del Palau Robert. S’hi recullen els continguts de
l’exposició, per tal que el professorat els tingui presents des del principi en
l’acompanyament a l’alumnat. Vinculades a la visita guiada, s’hi relacionen les
competències i els continguts curriculars que s’hi treballen, així com possibles
indicadors d’avaluació a aplicar.
A continuació, s’adjunten activitats complementàries i voluntàries a realitzar amb
l’alumnat a classe, tant abans de l’exposició per fer una primera immersió en el tema
de la corrupció, com després de la visita per afermar els coneixements i continguts
treballats.
Tanquen la guia les enquestes de satisfacció, tant destinades a valorar l’activitat per
part del professorat com per l’alumnat.
2. Presentació de l’activitat
Acompanyant l’exposició dels 10 anys de l’Oficina Antifrau, s’ofereixen un seguit de
tallers pedagògics destinats a alumnes de quart d’ESO i de primer i segon de
batxillerat.
Aquests tallers permetran aprofundir en el contingut de l’exposició i, per tant, en la
realitat de la corrupció a Catalunya, potenciant l’esperit crític dels i les joves en el
context del conflicte entre ètiques personals de solidaritat humana o familiar i de
benefici propi, front ètiques col·lectives més consistents.
La finalitat general dels tallers és dotar als i les joves d’eines per tal que puguin
identificar comportaments corruptes a diferents nivells i disposin d’estratègies i
recursos per respondre-hi, des de l’anàlisi crítica de situacions que descriuen els
mitjans de comunicació fins a possibles accions concretes que poden realitzar en el
seu àmbit personal i familiar.
Aprofundir en la integritat i consistència de les accions humanes, així com en la
importància d’establir mecanismes de detecció i resposta, són fonamentals per tenir
societats més democràtiques. En aquest sentit, la reflexió sobre el benefici personal o
familiar front a la rellevància del bé comú pel benestar de tota la població és clau i,
amb aquests tallers, es busca potenciar aquesta consciència crítica que afavoreixi
societats més justes i equitatives.
Exposició Corrupció! Revolta ètica – Guia per al professorat
3
Grups destinataris
Els tallers estan dirigits a alumnat dels cursos de:
— Quart d’ESO
— Primer de batxillerat
— Segon de batxillerat
3. Objectius específics dels tallers
— Apropar a adolescents i joves els conceptes clau relacionats amb la lluita contra
la corrupció i la incidència que tenen en la seva quotidianitat.
— Identificar la corrupció davant de situacions de la vida diària.
— Fomentar la consciència i el pensament crític davant de les conductes vinculades
a la corrupció, posant en joc l’ètica personal i col·lectiva, així com les seves
conseqüències econòmiques i socials.
— Introduir la figura de l’alertador o alertadora com a vigilant del poder i aprofundir
en la idea que tots/es potencialment ho som.
— Aprofundir en el concepte d’integritat, en els seus principis i valors i en les
conductes i resultats que produeix.
— Identificar les principals funcions i tasques de l’Oficina Antifrau de Catalunya.
4. Contingut de l’exposició
A continuació s’adjunta el contingut de l’exposició, per tal que en disposeu
prèviament a la visita.
Exposició Corrupció! Revolta ètica – Guia per al professorat
4
Exposició Corrupció! Revolta ètica
El cost social de la corrupció es xifra en 40.000 milions d’euros l’any només a l'Estat
espanyol1. Avui, un 72% de la ciutadania troba que hi ha molta o bastant corrupció, i
un 82% creu que és un problema molt o bastant greu2.
A banda de deteriorar l’economia, la corrupció afebleix la confiança i l’autoestima de
les persones. La prevenció i la lluita contra la corrupció planteja una revolta ètica
pendent que ens farà més forts com a individus i com a societat, i que també ha de
manifestar-se en les decisions que prenem cada dia.
Què és la corrupció pública?
En l’exercici de qualsevol responsabilitat en la qual intervinguin recursos públics hi ha
risc de corrupció. Entenem la corrupció com l’abús de la posició pública per obtenir un
benefici privat. Aquesta posició ens facilita uns recursos per acomplir aquestes
responsabilitats, no per treure’n profit particular. Fallem a la confiança col·lectiva
dipositada en nosaltres si ens en beneficiem.
Com prevenir la corrupció: integritat i consistència
Davant de l’amenaça o la temptació de la corrupció no n’hi ha prou amb la vigilància i
la repressió, cal que els individus incorporin valors com la integritat i l’ètica
professional. La coherència o consistència entre els principis i les accions que es duen
a terme —entre el que es diu i el que es viu— s’ha de treballar des de les primeres
etapes de l’educació, a la família i a l’escola, i s’ha de practicar exemplarment des del
teixit associatiu, social, econòmic i polític.
Som les societats del sud més corruptes?
No és cert que les societats europees del sud som, genèticament, més corruptes que
les nòrdiques. Tampoc la religió sembla la resposta, tot i que la menor corrupció s’hagi
sovint associat al calvinisme reformista, amb una moral individual més rígida. Un bon
al·licient per fer una cosa és tenir l’ocasió de fer-la i que ningú t’enxampi. En alguns
països del nord d’Europa, la transparència i els mecanismes de detecció i resposta
tenen un recorregut més llarg. En el nostre país a penes són posteriors al restabliment
de la democràcia. En qualsevol cas, la cultura i la història són explicacions, no
excuses.
1 Estudi Valuing the social cost of corruption using subjective well being data and the technique
of vignettes, elaborat per Carmelo León, Jorge Araña i Javier de León per a l’Institut Tides, de
la Universitat de les Palmes de Gran Canària. Publicat a la revista Applied Economics el 2013. 2 Baròmetre 2018 de l’Oficina Antifrau sobre la corrupció a Catalunya: Percepcions i actituds de
la ciutadania.
Exposició Corrupció! Revolta ètica – Guia per al professorat
5
Les conseqüències de la corrupció
La corrupció sistèmica afecta el dia a dia de la gent en l’accés als serveis bàsics. En
les societats que, com la nostra, concentren la corrupció en la política –amb xarxes
d’influència que es projecten sobre el funcionament de les institucions– es redueix
l’efectivitat de l’administració, davallen les inversions i el creixement i augmenta la
desigualtat. Els estudis alerten que també afecta l’autoestima com a societat, la
moral dels treballadors i treballadores i la confiança de la ciutadania en la
democràcia.
El calendari d’advent de la corrupció a Catalunya
L’FMI estima el cost dels suborns en un 2% del PIB mundial. La UE xifra en 120.000
milions d’euros3 cada any el dany causat per la corrupció. Un terç d’aquesta xifra la
provoca l’Estat espanyol, un dels més corruptes del continent, si ens fixem en les
dades de percepció. Per contra, la millora de la qualitat institucional, lligada a la
reducció de la corrupció, milloraria el PIB a llarg termini en un 16%.
2009. Cas Pretòria.
Delicte
Tràfic d'influències, prevaricació, finançament il·legal, suborn i blanqueig de diners.
Estat
Condemna de vuit anys per a Manuel Dobarco (PSC), set anys i multa de 14,1 milions
d’euros per a Luis Andrés García ‘Luigi’ (PSC), i de cinc i una multa de 3,4 milions per a
Bartomeu Muñoz (PSC). També un any i onze mesos i una multa de 3,2 milions per a
Macià Alavedra (CDC) i Lluís Prenafeta (CDC).
2003. Cas Turisme.
Delicte
Finançament il·legal, malversació de fons públics, falsedat documental i prevaricació.
Estat
Condemna de dos anys de presó a deu empresaris i a Joan Cogul (UDC). També va ser
condemnada la vídua de Cogul, Carme Fargas. Recurs d'empara rebutjat pel
Constitucional el 2009.
2008. Cas Treball.
Delicte
Falsedat documental, prevaricació, malversació de fons públics i finançament il·legal.
3 Estudi Cost and mitigations strategies, elaborat per l’FMI el 2016. Informe de la lluita
anticorrupció a la Unió Europea, elaborat per la Comissió Europea el 2014.
Exposició Corrupció! Revolta ètica – Guia per al professorat
6
Estat
Condemnes de quatre anys i mig de presó per J.M. Servitje (UDC) i de dos anys i tres
mesos per a Víctor M. Lorenzo (UDC). El govern del PP els rebaixa la pena a una multa
de 3.600 euros el 2009.
1991. Cas Filesa.
Delicte
Associació il·lícita, malversació de fons públics, apropiació indeguda, falsedat
documental i tràfic d’influències.
Estat
Condemna d'onze anys i multa de 260 milions de pessetes per a Carlos Navarro, Luis
Oliveró i Alberto
Flores. A Josep Maria Sala (PSC), tres anys de presó i multa de 350.000 pessetes.
2012. Cas ITV.
Delicte
Tràfic d’influències, suborn i falsedat continuada en document mercantil.
Estat
Condemna de dos anys i mig de presó per a Oriol Pujol (CDC). Aplicació del tercer grau
penitenciari i permís extraordinari (2019). Diversos empresaris implicats, condemnats
a dos anys i cinc mesos de presó.
2009. Cas Palau. Cas 3%.
Delicte
Finançament il·legal (CDC), malversació i apropiació indeguda de 23 milions d'euros,
tràfic d'influències, blanqueig de capital.
Estat
Nou anys i vuit mesos de presó per a Fèlix Millet i multa de 2,8 milions d’euros, i set anys
i sis mesos de presó i 700.000 euros de multa per a Jordi Montull. Per a Daniel Osàcar
(CDC), quatre anys i cinc mesos, i per a Gemma Montull, quatre anys i sis mesos.
La catifa de la vergonya
Costa 40.000 milions d’any.
J. Fernández Díaz a Daniel de Alfonso, exdirector de l'Oficina Antifrau.
“Esto la fiscalia te lo afina.”
Exposició Corrupció! Revolta ètica – Guia per al professorat
7
Fèlix Millet. Cas Palau-Cas 3%.
“Som 400 i sempre som els mateixos.”
Jordi Pujol Ferrusola. Cas Pujol.
“Soc un dinamitzador econòmic”.
Vicente Sanz. Caso Naseiro.
“Estoy en política para forrarme”.
El dilema ètic
La corrupció neix quan obtenim un benefici indegut que deriva d’un mal ús del poder i
de les seves potestats. Però no sempre veiem clar què ho és i què no. Els nostres
valors ètics es construeixen en l’activitat diària, i sovint hem de resoldre conflictes i
interferències dels nostres interessos particulars (tots i totes en tenim) i que enfronten
diverses menes d’ètica i de drets.
Davant del dilema, pot ajudar preguntar-nos per:
La transparència: m’importaria que tothom sabés el que he fet?
La reciprocitat: què en pensaria si els altres m’ho fessin a mi?
El retiment de comptes: puc motivar i defensar públicament la meva decisió?
La universalitat: sortiria perjudicada la societat si tothom fes el mateix?
Dilemes
— Et trobes una cartera al terra del vestidor de la piscina. A banda de la
documentació, hi ha força diners.
¿Te la quedes sense dir res?
— Ets responsable de programar visites en un centre mèdic públic amb llarga llista
d’espera. Un dia truca un familiar preocupat per un dolor.
¿Li diràs que vingui l’endemà a qualsevol hora, que ja el farem passar?
— Vols que la teva filla vagi a una escola pública molt bona, però no us correspon
optar-hi perquè no hi viviu a prop.
¿L'empadronaries en el domicili d'un familiar pròxim a l'escola per poder obtenir-
hi plaça?
Les persones alertadores
Les persones alertadores són una peça clau en la lluita contra la corrupció. Destapar
irregularitats pot, però, comportar riscos: qui denuncia s'exposa a patir represàlies
Exposició Corrupció! Revolta ètica – Guia per al professorat
8
personals i professionals. Cal garantir que denunciar sigui fàcil, eficaç i segur, i no s'ha
de considerar una traïció sinó una mostra de civisme i responsabilitat que mereix tot
el reconeixement. Els alertadors i alertadores no són herois, són persones que han
decidit prioritzar la protecció del bé públic.
Montserrat Gassull
Alertadora del cas Torredembarra - cas 3%.
In memoriam.
“Tolerància zero amb qui juga amb el diner públic, perquè és de tots.”
Azahara Peralta
Alertadora del Cas Acuamed.
“Como no cambien las leyes cada vez habrá menos denunciantes: estamos
desprotegidas.”
Luis Gonzalo Segura
Alertador de la corrupció en l’exèrcit espanyol.
“Vaig prometre lleialtat als meus ciutadans, no a una cúpula (militar, en el
meu cas).”
Roberto Macías
Alertador del cas del frau en la formació de la UGT d’Andalusia.
“A Espanya els denunciants s’enfronten a una mort civil; una mort lenta, per
inanició. A Mèxic mores dissolt en un barril d’àcid.”
Carme Garcia
Alertadora del cas Mercuri.
“Alertar del mal govern és el millor regal que he fet als meus fills, a la meva
família, als meus amics i, espero, a la meva ciutat”.
Hervé Falciani, alertador
Hervé Falciani, enginyer de sistemes italo-francès del banc HSCB, va
contribuir el 2009 a identificar 130.000 possibles evasors fiscals. Aquesta
informació, coneguda com la ‘Llista Falciani’, demostrava la falta de
mecanismes bancaris per prevenir el blanqueig de capitals. Des d’aleshores
Exposició Corrupció! Revolta ètica – Guia per al professorat
9
està reclamat per la justícia suïssa per vulnerar el secret bancari i
col·labora amb diverses oficines antifrau de l’Estat espanyol, així com amb
altres instàncies socials, econòmiques i polítiques. El Tribunal
Constitucional ha avalat recentment la ‘Llista Falciani’ com a prova contra
els defraudadors.
El periodisme i la corrupció
El periodisme ha assumit, pràcticament des dels seus orígens moderns, a finals del
segle XIX, la funció de denunciar la corrupció de les societats i de preservar-ne les
garanties democràtiques. Com a contrapoder, la premsa, la ràdio i la televisió han
lluitat contra els privilegis dels corruptes protegits, sovint, per un sistema que els
facilita aprofitar-se dels recursos públics. No sempre ha estat així, i sovint la premsa
ha vist amenaçada la seva independència, i ha abandonat la seva funció de vigilància
per convertir-se en un valedor acrític dels poderosos. Amb tot, han estat i són moltes
les actuacions exemplars del periodisme d’investigació en aquest segle i mig
d’existència.
L’Oficina Antifrau de Catalunya
L’Oficina Antifrau és una institució, independent del govern, que treballa per preservar
la transparència i la integritat de les administracions catalanes. Ho fa mitjançant la
prevenció i la investigació dels casos de corrupció que impliquen qualsevol càrrec
públic. Rep i tramita les denúncies, fins i tot anònimes, de qualsevol persona. Antifrau
no té capacitat per investigar delictes ni per imposar sancions.
Cada dos anys l’Oficina publica un baròmetre que copsa l’estat d’opinió de la
ciutadania sobre la corrupció.
5. Competències, continguts curriculars i indicadors d’avaluació vinculats
Quines competències implica?
Àmbit Dimensió Competències
Cultura i valors
Dimensió personal
Competència 1. Actuar amb autonomia en la presa de decisions i ser responsable dels propis actes.
Competència 3. Qüestionar-se i usar l’argumentació per superar prejudicis i per consolidar el pensament propi.
Competència 4. Identificar els aspectes ètics de cada situació i donar-hi respostes adients i preferentment innovadores.
Exposició Corrupció! Revolta ètica – Guia per al professorat
10
Quins continguts clau hi estan relacionats?
Dimensió interpersonal
Dimensió sociocultural
Competència 5. Mostrar actituds de respecte actiu envers les altres persones, cultures, opcions i creences.
Competència 9. Analitzar críticament l’entorn (natural, cientificotecnològic, social, polític, cultural) des de la perspectiva ètica, individualment i de manera col·lectiva.
Competència 10. Realitzar activitats de participació i de col·laboració que promoguin actituds de compromís i democràtiques.
Social
Dimensió ciutadana
Competència 12. Participar activament i de manera compromesa en projectes per exercir drets, deures i responsabilitats propis d’una societat democràtica
Competència 13. Pronunciar-se i comprometre’s en la defensa de la justícia, la llibertat i la igualtat entre homes i dones.
Personal i social
Dimensió autoconeixement
Dimensió aprendre a aprendre
Dimensió participació
Competència 1. Prendre consciència d’un mateix i implicar-se en el procés de creixement personal.
Competència 3. Desenvolupar habilitats i actituds que permetin afrontar els reptes de l’aprenentatge al llarg de la vida.
Competència 4. Participar a l’aula, al centre i a l’entorn de manera reflexiva i responsable.
Àmbit Continguts clau
Cultura i valors
CC3. El concepte de llibertat i els seus límits.
CC5. Drets i deures en l’àmbit escolar, familiar i social.
CC16. Els criteris morals i la seva fonamentació: cura, justícia, compassió, reciprocitat, imparcialitat…
CC17. Imaginació i creativitat aplicades a les decisions ètiques.
CC24. Valors universals i valors compartits. La convivència.
Exposició Corrupció! Revolta ètica – Guia per al professorat
11
Quins exemples d’indicadors permetrien avaluar l’activitat?
Indicadors Gens Poc Bastant
Molt Observacions per a l’avanç de l’aprenentatge
És conscient dels límits ètics, legals o socials de les seves accions.
Argumenta les decisions que pren amb criteris propis.
Té en compte les conseqüències de les seves pròpies accions i de les dels altres.
Reconeix els propis errors i els dels altres.
Detecta els aspectes ètics d’una situació donada.
Aplica diversos criteris morals en una situació.
Mostra respecte actiu per les altres persones.
CC28. Els valors del diàleg: comprensió, exclusió de violència, cooperació, participació, sinceritat, escolta, igualtat de les veus, assertivitat, respecte, racionalitat.
CC43. Valors i actituds a partir d’un sistema democràtic: solidaritat, bé
comú, compromís, diàleg.
Social
CC28. Situacions de desigualtat, injustícia i discriminació.
CC29. Focus de conflicte en el món actual.
CC30. Identitats personals i col·lectives. Pertinença i cohesió social.
Personal i social
CC3. Capacitats emocionals.
CC10. Transferència dels aprenentatges.
CC12. Aprenentatge continuat al llarg de la vida.
CC14. Habilitats i actituds per al treball en grup.
CC15. Dinàmiques de cohesió de grup i col·laboratives.
CC17. Habilitats i actituds per a la participació.
Exposició Corrupció! Revolta ètica – Guia per al professorat
12
Detecta i denuncia discriminacions.
Accepta les normes del joc establertes.
Participa activament en activitats col·lectives, tot exercint els drets i deures propis de les normes bàsiques de la convivència democràtica.
6. Activitats abans de l’exposició
Per tal d’aprofitar al màxim la visita, es recomana realitzar un seguit d’activitats
proposades per realitzar a l’aula abans de visitar l’exposició. S’aconsella adaptar les
activitats al nivell i característiques del grup.
6.1. Document guia de l’activitat 1
ACTIVITAT 1: Què és la corrupció?
Objectius:
- Introduir-se en una primera concepció de la corrupció.
- Reflexionar sobre els diferents tipus i nivells de corrupció: des de les grans
corrupcions mediàtiques a petites accions de la rutina diària.
Descripció:
L’activitat consisteix en analitzar individualment i en grup conceptes introductoris sobre
la corrupció. S’utilitzarà el material escrit i gràfic que s’ofereix annexat en aquest
document, a l’annex 1.
A partir dels conceptes analitzats, per parelles es realitzarà una recerca a la xarxa per tal
de construir un mapa mental amb conceptes i exemples clau en relació a la corrupció.
Es recomana utilitzar l’eina Coggle, accessible a: https://coggle.it/. És una eina per
realitzar mapes mentals molt intuïtiva i gratuïta, que només demanda registrar-se. Podeu
trobar un tutorial per aprofitar al màxim l’eina a: https://coggle.help/.
Un exemple de mapa mental pot ser:
Exposició Corrupció! Revolta ètica – Guia per al professorat
13
Es posaran en comú els diversos mapes mentals, comparant on ha posat cada parella
més l’accent, així com els exemples que han escollit.
Durada: 1 hora
Material:
- Connexió a Internet
- Ordinadors/tauletes
- Material fungible
- Documentació de suport:
Document 1: vinyetes i tires gràfiques
Document 2: notícies de mitjans de comunicació
Document 3: cites sobre la corrupció inspiradores
Document 4: apunts sobre allò públic i allò privat
Document 5: apunts sobre la corrupció
Exposició Corrupció! Revolta ètica – Guia per al professorat
14
Document 1: vinyetes i tires gràfiques
Exposició Corrupció! Revolta ètica – Guia per al professorat
15
Exposició Corrupció! Revolta ètica – Guia per al professorat
16
Exposició Corrupció! Revolta ètica – Guia per al professorat
17
Document 2: notícies i portades de mitjans de comunicació
Exposició Corrupció! Revolta ètica – Guia per al professorat
18
Exposició Corrupció! Revolta ètica – Guia per al professorat
19
Document 3: cites sobre la corrupció inspiradores
Veure:
https://voices.transparency.org/10-quotes-about-corruption-and-transparency-to-
inspire-you-cd107d594148
Document 4: apunts sobre allò públic i allò privat
Font: Eva Baena, https://aprendeconomia.com/
Sector públic:
Per sector públic s’entén el conjunt d’institucions o organismes que regulen, d’una
manera o altra, les decisions col·lectives de caràcter polític, econòmic, social i cultural
d’un país.
A més, l’Estat intervé en el desenvolupament de l’activitat econòmica com a
consumidor i com a productor. Així, actua com una unitat econòmica de consum quan
Exposició Corrupció! Revolta ètica – Guia per al professorat
20
adquireix béns i serveis de les empreses privades (nacionals o estrangeres) per
desenvolupar les funcions i els objectius que tenen encomanats; per tal fi es finança,
fonamentalment, a través dels impostos. Per un altre costat, actua com a unitat
econòmica de producció a través de les empreses públiques que produeixen béns i
presten serveis d’interès públic (infraestructures, ensenyament, sanitat).
Les funcions que se li assignen al sector públic en una economia mixta són les següents:
— Fomenta l’eficiència econòmica. Per a això, intervé tractant de corregir els errors del
mercat, per exemple: lluita contra els efectes nocius de determinats processos
productius com la contaminació, fomenta les externalitats positives com la I+D+i,
proveeix de béns públics, defensa la lliure competència, etc.
— Millora la distribució de la renda. L’Estat redistribueix la renda, tractant d’ajudar a
la ciutadania amb rentes més baixes, per mitjà de la política d’impostos i de costos i
també mitjançant la regulació.
— Propicia l’estabilitat i el creixement econòmic. En tant que tracta de suavitzar les
fluctuacions cícliques, intenta evitar els augments del nivell d’atur en les recessions i
dels preus en les fases expansives.
Totes aquestes funcions les realitza el sector públic amb els objectius d’estabilitzar els
preus, propiciar el creixement econòmic fent-lo a la vegada sostenible amb la protecció
del medi ambient, aconseguir la plena ocupació, millorar la distribució de la renta i
evitar el dèficit públic i el dèficit exterior en la mesura del possible.
Par aconseguir els seus objectius i desenvolupar les seves funcions, el sector públic
presenta la següent organització, en la qual s’identifiquen quatre grans nivells:
— Administració Central o Administració General de l’Estat. Està formada per la
Presidència del Govern, els ministeris i els organismes de caràcter autònom, com el
Boletí Oficial de l’Estat (BOE), adscrit al Ministeri de la Presidència, o l’Institut
Nacional d’Estadística (INE), adscrit al Ministeri d’Economia i Hisenda. També és
competència d’aquesta administració la gestió del sistema de la Seguretat Social,
dependent del Ministeri de Treball i Assumptes Socials. Finalment, cal assenyalar
que tot i que Espanya és un Estat descentralitzat i l’Administració Central ha anat
perdent protagonisme paulatinament, per la cessió de poder a les administracions
autonòmiques, és la que major nombre de funcions té atribuïdes.
— Administració regional o autonòmica. Les Comunitats Autònomes han anat
assumint progressivament competències que abans corresponien a l’Administració
Central, como és el cas de la sanitat i de l’educació. Aquestes administracions
disposen de pressupost propi, tot i que els seus ingressos procedeixen
fonamentalment de l’Estat.
— Administració local. Com indica el seu nom, l’àrea d’influència d’aquest tipus
d’administració és d’àmbit local, realitzant tasques properes a la ciutadania
Exposició Corrupció! Revolta ètica – Guia per al professorat
21
(enllumenat, subministrament d’aigua, recollida d’escombraries, etc.). Tot i que
aquestes administracions també disposen de pressupost propi, els seus ingressos
segueixen provinent fonamentalment de l’Estat. Els principals exemples
d’administracions locals són els Ajuntaments i les Diputacions Provincials.
— Sector públic empresarial. Com s’ha anat exposant anteriorment, el sector públic
també intervé en l’activitat econòmica com a productor de béns i serveis mitjançant
empreses públiques financeres i no financeres.
Tenint en compte que el sector públic es finança amb els impostos que paguem entre
tots/es, s’adjunta l’enllaç a una aplicació elaborada per la Fundació ciutadana CIVIO
que permet investigar d’on venen els ingressos i a què es destinen:
https://dondevanmisimpuestos.es
Sector privat:
És l’àmbit de l’exercici individual i autònom del subjecte i de l’espai públic. El sector
privat és una part de l’economia que busca l’ànim de lucre en la seva activitat i que no
està controlada per l’estat, a diferència de les empreses que pertanyen a l’estat, que
són part del sector públic.
Al sector privat li està permès constituir i desenvolupar qualsevol tipus d’activitat
excepte algunes del sector públic (cada vegada menys). Del sector privat s’espera que
diversifiqui la producció industrial i que faci grans inversions. El seu paper també és
Exposició Corrupció! Revolta ètica – Guia per al professorat
22
atraure la inversió i la tecnologia procedent de l’exterior, així com contribuir al
desenvolupament i a la creació de feina.
La principal diferència entre el sector públic i el sector privat és el seu objectiu:
- El sector privat busca maximitzar el benefici de les empreses.
- El sector públic busca maximitzar el benestar de la societat.
Document 5: apunts sobre corrupció
1. Els costos socials de la corrupció: la corrupció genera desigualtat, injustícia i
inequitat.
Els costos de la corrupció no són estrictament econòmics sinó que comporten danys
socials més difícils d’identificar i de quantificar. Aquests efectes mediats van des d’una
pitjor distribució dels recursos fins a lesions al medi ambient.
En la cartografia obscura de la corrupció hi ha diversos vessants: ètic (destrueix la fibra
moral dels éssers humans, reduïts a mers mitjans), social (perverteix les regles del joc i
distorsiona els criteris de justícia i equitat en la distribució de recursos), psicològics
(danya la confiança i l’autoestima de la ciutadania damnificada i deshumanitza els
responsables) i polític (mina la confiança en les institucions i subverteix els principis
democràtics pels quals les persones tenen les mateixes oportunitats per influir sobre el
debat públic i el mateix poder en relació a la presa de decisions).
2. La desigualtat és una de les causes profundes de la corrupció.
La corrupció és un fenomen social. Les causes profundes de la corrupció (posem que la
desigualtat n’és una) ens parlen del model de societat i de les relacions entre els seus
membres.
Hi ha diverses dimensions de la desigualtat: econòmica, social i psicològica, entre
d’altres.
L’econòmica té a veure amb la distribució desigual de la renda, mesurada amb diversos
indicadors, com el coeficient GINI (vinculat al grau de dispersió del nivell de renda) i
altres índexs (ràtio 50/10, ràtio 90/75).
La social ens parla de la mobilitat entre estaments socials (l’ascensor social), el nivell
d’estabilitat de les elits i la seva capacitat de generar xarxes clientelars (verticals i
horitzontals)4, que faciliten i perpetuen la corrupció. També té efectes en el disseny i
activació dels mecanismes de control. Cal fer atenció a si els mecanismes de control
estan infradesenvolupats i les elits colonitzen àmbits propers: la justícia, els mitjans de
comunicació, el coneixement, etc.
4 Les verticals farien referència a les relacions patró-client, mentre que les horitzontals es
produeixen entre iguals.
Exposició Corrupció! Revolta ètica – Guia per al professorat
23
Un tercer aspecte és la desigualtat psicològica, és a dir, la dimensió cultural pel que fa
a la percepció que es té de la distància del poder. Té a veure amb els nivells de
desconfiança i inseguretat fruit de relacions de dependència i submissió.
Alguns aspectes estudiats per la psicologia social són:
— La percepció de desigualtat. La bretxa social: desigualtat econòmica real,
percebuda i ideal: http://medina-
psicologia.ugr.es/cienciacognitiva/?tag=desigualdad-social
— Estratègies dels grups desavantatjats, el model de les dues rutes (accions
col·lectives basades en la ira grupal o en un càlcul d’eficàcia). http://medina-
psicologia.ugr.es/cienciacognitiva/?p=839#more-839
La desigualtat té, doncs, moltes cares (econòmica, social, política, psicològica) i
alimenta la corrupció per diverses vies:
— Impulsa la ciutadania a veure la política com un sistema hostil.
— Distorsiona les institucions competents per garantir la justícia i la imparcialitat.
S’instal·la un cercle viciós (la trampa de la desigualtat de què parla Uslaner):
desigualtat afectació de la confiança (baixa confiança en el sistema polític i
confiança particularista, endogàmica: en el grup, la família, el partit, la qual cosa
afavoreix la corrupció) augment de la desigualtat.
Jong-Sung You ens mostra la seqüencia causal que enllaça desigualtat i corrupció. La
desigualtat escindeix la societat entre una elit poderosa (que es perpetua mitjançant la
captura i el clientelisme) i una massa empobrida.
— Genera un sentiment de dependència i pessimisme enfront el futur, que mina el
compromís de tractar moralment els veïns i veïnes (disminueix la confiança
intersubjectiva, és allò que se’n diu “mal capital social”) i fomenta la mediocritat
(perquè esforçar-se a presentar un bon projecte si es triarà per afinitats personals o
polítiques? Perquè preparar-se bé si l’accés o la promoció laboral ve determinada
pels contactes i no per la vàlua i el mèrit?)
Resulta especialment interessant l’estudi sobre Ètica pública i bon govern, de Manuel
Villoria i Agustí Izquierdo. La tesi central és que no n’hi ha prou amb combatre les
causes immediates de la corrupció, sinó que cal capbussar-se en les seves arrels més
remotes i combatre la desigualtat:
https://books.google.es/books?id=9zUwCwAAQBAJ&pg=PT256&lpg=PT256&dq=corrup
cion+desigualdad+correlacion&source=bl&ots=Z1qwVNV85x&sig=blZgvb9llyZFFHiCBR8
3v4nab5M&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjVht7XkenZAhVFxxQKHdhVB0wQ6AEIWDAG#v
=onepage&q=corrupcion%20desigualdad%20correlacion&f=false
Exposició Corrupció! Revolta ètica – Guia per al professorat
24
3. Algunes reflexions derivades de l’anàlisi anterior: la corrupció és una
conseqüència de la desigualtat i totes dues juntes impulsen el descontentament,
la desconfiança i el cinisme de què es nodreix el populisme.
La igualtat és, d’altra banda, una de les notes definidores de la democràcia. Una
democràcia de qualitat hauria de reduir les desigualtats o, si més no, frenar-les i acotar-
les. En el moment present hi ha fenòmens que interfereixen en aquesta exigència: el
neoliberalisme i el populisme. Pel que fa al neoliberalisme, suposo una renúncia al
compromís social. Gimeno recorda que la definició de l’estat espanyol que fa la
constitució com a estat “social i democràtic de dret” s’ha desdibuixat tant que sembla
haver-se oblidat la nota “social”. En trobem un exemple molt clar en l’actual
desprotecció del dret a un habitatge digne, que no passa de ser una noble aspiració que
el nostre sistema ha desistit de garantir. Detectem moltes manifestacions de la
progressiva distorsió de la dialèctica entre estat (democràcia) i mercat (sistema
econòmic). Autors com Timothy Kühner, estudiós del finançament dels partits polítics i
les campanyes electorals als EUA, alerten dels perills de la deriva plutocràtica.
Pel que fa al populisme, enlloc d’establir correctius al sistema per la via de minorar la
desigualtat, capitalitza i amplifica el ressentiment contra les institucions i desvia la
ràbia cap a elements externs (per exemple, la immigració).
4. Quant als nexes entre la percepció de la corrupció i la idea de confiança, es
constata que la perversió de les relacions entre el poder econòmic i el polític altera
substancialment els resultats dels índex de percepció de la corrupció, de la qual cosa
en trobem mostres en el nostre propi baròmetre. Accessible a:
https://www.antifrau.cat/ca/la-corrupcio/publicacions/barometre/barometre-
2016.html.
En societats amb alta percepció social de corrupció es genera un cercle viciós que
alimenta la desconfiança social, incentiva el funcionament parcial de les institucions de
govern i produeix, en definitiva, una corrupció arrelada i ubiqua molt difícil de combatre.
Quan això passa, quan la confiança que preval no és un sentit universal de solidaritat
social sinó que es diposita en la pròpia família, el clan, la ètnia o el partit polític, la
política en aquesta societat és un joc de suma-zero entre grups en conflicte. En
aquestes societats no apareixen les normes informals que afavoreixen la producció de
béns públics, sinó que s’instal·la una practica social depredadora que abunda en
l’espiral del cercle viciós. S’ha generat un problema d’acció col·lectiva del qual és difícil
sortir. No és casual que els països escandinaus tinguin societats més inclusives, més
cíviques i amb millor capital social i alhora presentin els índexs de corrupció i de
percepció de la corrupció més baixos.
5. L’impacte de la crisi
Les anteriors interaccions no són estables, permanents ni immutables: la crisi
econòmica hi té un efecte rellevant.
Exposició Corrupció! Revolta ètica – Guia per al professorat
25
El cercle viciós s’acostuma a agreujar en situacions de crisi: quan hi ha crisi s’agreuja el
particularisme, que genera una distribució inequitativa que els ciutadans perceben com
a corrupció.
6. Les dades sobre la desigualtat:
— Causes de la desigualtat a Espanya: atur, baixada salarial lligada a la proliferació
del treball temporal, retallades, sistema fiscal regressiu amb nivells inacceptables
d’evasió i elusió; d’altra banda, pugen les rendes financeres i de capital en detriment
de les salarials, amb estancament de la classe mitjana.
— Xifres de la desigualtat a Espanya: hi ha diversos indicadors per mesurar les
diverses dimensions de la desigualtat: coeficient GINI, renda per càpita, nivells de
confiança intersubjectiva, distància de poder, percentatge de dones que arriben al
nivell secundari d’educació, etc. (Estudi de Karstedt, citat per Villoria).
Les dades de què disposem ens demostren que s’ha produït un augment molt significatiu
de la desigualtat a l’estat espanyol (de 0,31 a 0’36 de coeficient Gini) i que Espanya és el
país europeu on la desigualtat ha crescut més amb la crisi. És interessant veure, a més
de les dades absolutes, les inferències sobre com s’ha distribuït l’impacte de la crisi en la
nostra societat (qui “paga” la crisi).
D’acord amb l’informe d’Oxfam-Intermon, l’1% de la població mundial acumula més
riquesa que el 99% restant. A Espanya, les tres persones més riques del país acumulen la
riquesa del 30% més pobre
Espanya és el segon país de la UE on més ha crescut la desigualtat des que va esclatar
la crisi. Tot i que des de 2014 creix el PIB, els resultats d'aquesta reactivació econòmica
només beneficien una minoria, mentre que la desigualtat es cronifica i intensifica.
L’informe sobre ocupació de la CE alerta sobre els riscos per a la inclusió social i el
creixement sostenible i situa Espanya a la cua d’Europa pel que fa a la distribució dels
efectes de la crisi en termes de desigualtat (al costat de Bulgària, Grècia i Lituània).
Els que cobren menys perden més salari.
Cada cop hi ha més treballadors/es pobres.
La recaptació colla les famílies, no les societats (el gran forat recaptatori).
Segons dades d’Eurostat (Oficina Europea d’Estadística) de 2016, Espanya és el 7è país
amb més risc de pobresa d’Europa, només superat per Bulgària, Romania, Grècia,
Lituània, Croàcia i Letònia. El 27,9% de la població espanyola, 12,8 milions de persones,
estaven el 2016 en risc de pobresa o d’exclusió social (en comparació als 10,7 milions del
2008). Segons dades de l’enquesta sobre les condicions de vida (ECV) que publica l’INE,
1 de cada 5 espanyols es troba en risc de pobresa (22,3).
Exposició Corrupció! Revolta ètica – Guia per al professorat
26
Dins de les ciutats també trobem diferències notables entre barris. A Barcelona la
desigualtat existent (la renda de Pedralbes multiplica per 7´2 la de Ciutat Meridiana) s’ha
estabilitzat des de 2015.
Notícies amb mapes de desigualtat a Barcelona ciutat:
https://www.ara.cat/data/desigualtats-barris-Barcelona-mapes_0_1716428414.html
https://www.ara.cat/societat/barris-salut-Barcelona_0_1453654731.html
7. Altres aspectes sobre la desigualtat: el gènere (desigualtat, gènere i corrupció).
Cada cop tenim més informació sobre com la desigualtat de gènere alimenta la
corrupció i viceversa (la corrupció agreuja la desigualtat de gènere).
Alguns estudis sobre gènere i corrupció, des de l’òptica de les actituds (ciutadania), són:
— TI, 2009 Global Corruption Barometer, (Berlin: TI, 2009), online a:
http://www.transparency.org/policy_research/surveys_indices/gcb/2009
— Eckel, Catherine C, and Philip J Grossman. 1996. “The relative price of fairness:
Gender differences in a punishment game.” Journal of Economic Behavior &
Organization 30 (2): 143–158.
https://papers.ssrn.com/sol3/papers.cfm?abstract_id=1883605
— Esarey, Justin, and Gina Chirillo. 2013. “‘Fairer Sex’ or Purity Myth? Corruption,
Gender, and Institutional Context.” Politics & Gender 9 (4): 361–389.
http://jee3.web.rice.edu/corruption.pdf
— Swamy, Anand, Stephen Knack, Young Lee, and Omar Azfar. 2001. “Gender and
corruption.” Journal of development economics 64 (1): 25–55.
https://papers.ssrn.com/sol3/papers.cfm?abstract_id=260062
— Maria Rivas, ‘An Experiment on Corruption and Gender’, Working Paper No 08/06,
Universidad de la Republic Uruguay (2006 revised 2008) Available online at:
http://ideas.repec.org/p/gra/wpaper/08-10.html
— Alatas, Vivi, Lisa Cameron, Ananish Chaudhuri, Nisvan Erkal, and Lata
Gangadharan. 2009. “Gender, Culture, and Corruption: Insights from an
Experimental Analysis.” Southern Economic Journal 75(3): 663–80.
8. Aprofitar l’ocasió per trencar estereotips sobre les causes de la corrupció (que
atorguen preeminència a aspectes com ara la religió, els gens o els factors
culturals “atàvics”) i desplaçar la mirada cap a les causes de la corrupció com a
fenomen social que és. Fer atenció a la desigualtat com una de les causes
profundes, juntament amb altres condicionants més estudiats, com el disseny
Exposició Corrupció! Revolta ètica – Guia per al professorat
27
erroni de les nostres institucions polítiques i les debilitats del sistemes de pesos i
contrapesos.
9. Corrupció i globalització. La lluita contra la corrupció i la desigualtat com un dels
eixos del desenvolupament sostenible a escala global. Corrupció i drets humans.
Veure:https://www.openglobalrights.org/extreme-inequality-as-the-antithesis-of-
human-rights/?lang=Spanish
Es pot introduir una reflexió sobre la responsabilitat dels grans actors econòmics
internacionals (Banc Mundial, Fons Monetari Internacional (FMI), Organització Mundial
del Comerç (OMC) i l’Organització per a la Cooperació y el Desenvolupament Econòmic
(OCDE).
És interessant plantejar la tendència cap al tractament dels drets econòmics i socials
com a drets humans i no com a objectius a llarg termini (per exemple els ODS):
https://www.openglobalrights.org/phantom-rights-systemic-marginalization-of-
economic-and-social-rights/?lang=Spanish
https://www.opendemocracy.net/openglobalrights/juan-pablo-jim-nez/con-la-cancha-
inclinada-desigualdad-derechos-humanos-y-tributaci
El Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat hi treballa
activament: http://cads.gencat.cat/ca/informes/informes-per-anys/page/lagenda-
2030-transformar-catalunya-millorar-el-mon-/
6.2 Document guia de l’activitat 2
ACTIVITAT 2: Qui comet corrupció?
Objectius:
— Ampliar la mirada sobre els nivells de corrupció (des de grans dimensions als
realitzats en la vida quotidiana) i les seves conductes associades.
— Generar una reflexió individual i col·lectiva sobre la corrupció a nivell ètic i social:
com les ètiques personals s’enfronten a ètiques col·lectives més consistents.
Descripció:
Es proposa organitzar un petit debat a l’aula, fonamentat en la reflexió individual i
grupal al voltant de 3 dilemes ètics.
Exposició Corrupció! Revolta ètica – Guia per al professorat
28
En un primer moment, s’oferirà a nivell individual als i les participants un seguit de
dilemes ètics (document 6) que els interpel·len directament, relacionats amb la
corrupció. Els passos a seguir són:
1. Cada alumne reflexionarà individualment sobre els casos dilemàtics al voltant de
3 eixos:
Quins principis i valors es troben en situació de risc a cada situació?
Quines són les conseqüències per a la institució pública on això passa, per
a altres persones o organitzacions implicades en el cas i, en darrer terme,
per a la societat en general?
Creieu que s’ha produït un abús de la posició pública en benefici privat, és
a dir, s’ha aprofitat de la situació, sigui econòmicament o a partir d’altres
beneficis (informació privilegiada,...)?
2. Es dividirà als i les participants en 2 grups. Cada grup defensarà una posició:
GRUP 1:
Primer de tot la persona: tothom comet corrupció i és “normal”. Si pots
beneficiar-te, per què no fer-ho?
GRUP 2
La importància del bé comú: la societat som tots/es i ens hem d’ajudar.
Que algú cometi corrupció o un abús també m’està afectant, ni que sigui
indirectament. Què passaria si tots ho féssim?
3. El debat s’organitzarà en 3 fases:
Elaboració dels principals arguments: a partir de la reflexió individual
realitzada, es posaran en comú arguments i cada grup seleccionarà els
principals a defensar de manera grupal.
Posada en acció del debat: el professor/a farà de moderador/a. Es
recordaran les principals normes vinculades a un procés d’intercanvi
d’opinions (recollides en el document 7).
Recollida de conclusions: cada grup per separat, després d’escoltar i
rebatre, plasmarà per escrit les conclusions del debat, amb l’opció de
modificar de manera argumentada les seves posicions originals.
4. Cada grup tindrà dues persones que tindran el rol de secretari/ària durant el
debat, que recolliran els principals arguments aportats.
5. Finalment, es posaran en comú les principals conclusions a les quals ha arribat
cada grup.
Temporització: 1 hora
Material:
Exposició Corrupció! Revolta ètica – Guia per al professorat
29
- Material fungible
- Document 6: dilemes ètics
- Document 7: indicacions per debatre
Document 6: dilemes ètics
Trobes un mòbil al gimnàs de l’institut mentre t’estàs canviant. Què fas?
L’agafes i te l’endús?
Tens un amic que treballa al metro i t’ha assegurat que avui no hi haurà controls.
Et coles sense pagar?
Tens un company/a que saps que a vegades fa treballs per altres, que sempre
tenen molt bona nota, a canvi de diners. Has d’entregar un treball molt
important per a la teva nota final de batxillerat i no tens temps de fer-lo bé. Li
pagues perquè te’l faci?
Document 7: indicacions per debatre
1. La senyal per demanar la paraula és aixecar la mà.
2. Dues persones no poden parlar al mateix temps.
3. Millor fer arguments clars i breus per no carregar el debat.
4. Animeu-vos a plantejar interrogants: poden animar el debat.
5. Animeu-vos a plantejar possibles solucions.
6. Parla des del respecte a l’altre, evitant els judicis de valor i les generalitzacions.
7. Recorda que la percepció és realitat: cadascú té el seu propi punt de vista i ningú és
l’amo de la veritat.
8. L’espai de debat és un lloc sense judicis, on som lliures d’expressar els nostres
punts de vista sempre i quan sigui de forma constructiva.
9. Planteja els teus arguments i propostes en positiu, evitant criticar el que fa l’altre i
concentra el teu temps d’intervenció per parlar sobre la teva proposta.
10. Tanmateix, per tal que hi hagi debat cal que existeixi contrast d’opinions. Inclús si
això no reflexa completament el teu sentir, et pots permetre adoptar una postura
determinada si creus que amb això contribueixes a la diversitat en el debat.
Exposició Corrupció! Revolta ètica – Guia per al professorat
30
7. Activitats després de l’exposició
Després de realitzar la visita a l’exposició, es recomana desenvolupar alguna activitat
que permeti fixar els coneixements i les sensacions positives de l’experiència, com per
exemple:
7.1 Document guia de l’activitat 3
Activitat 3: Què puc fer jo contra la corrupció?
Objectius:
- Repassar tots els continguts treballats amb l’exposició.
- Reforçar el paper de l’alertador/a en les situacions de corrupció.
Descripció:
S’adjunten dos relats de casos amb tots els conceptes treballats abans i durant la
visita.
Després de la seva lectura, es proposa que cada alumne pugui elaborar un relat curt
(uns 2-3 fulls) que contingui els següents punts:
- Una situació de corrupció.
- Un personatge principal relacionat amb la funció pública (que hi treballi, tingui
un familiar, etc.).
- Un personatge que faci d’alertador/a.
- La resolució de la situació, sigui positiva o negativa.
Es demanarà que, aquells/es alumnes que vulguin, enviïn els relats a l’adreça de correu
electrònic [email protected], per tal de publicar al web els que recullin tot el
treballat durant l’exposició de manera més original.
Temporització: 1 hora
Material:
- Material fungible
- Projector
- Ordinador
- Document 8: relats de casos de corrupció
Exposició Corrupció! Revolta ètica – Guia per al professorat
31
Document 8: relats de casos de corrupció
Relat 1: Una petita comissió
En Joan treballa a l’ajuntament d’un poble petit de Lleida des de fa molts anys.
Coneix molt bé el funcionament de la part financera i, tot i que els governs i
regidors/es han anat canviant, en el fons tot segueix igual.
Està enfadat amb el món polític. Creu que tots els partits enganyen, manipulen i
només volen poder, sense que els importi la ciutadania a la qual representen. Aquest
desengany, que l’amaga a la feina però que sobresurt quan alguna cosa no li agrada,
l’ha dut a plantejar-se què pot fer ell per tornar-s’hi.
Des de fa uns mesos ha començat a desviar uns diners, pocs, de la partida de cultura
que li toca a ell gestionar. De cada contracte o pagament que fa, n’aparta una petita
quantitat i la justifica com a desplaçaments seus -que no fa-. És un engany tan petit,
que ni s’ha plantejat que el puguin detectar, però el fa sentir una mica millor.
Ara el Joan està preparant el festival de música que es celebrarà al municipi d’aquí
dos mesos. L’import total és força elevat, i ha calculat que si segueix amb el seu joc
de desviar diners aquest cop en guanyarà bastants. La tranquil·litat que li dona que
ningú s’hagi donat compte del que ha estat fent, l’anima ara a fer aquest desviament,
que indica en el pressupost final com a desplaçaments i dietes sense concretar per un
total de 1500 euros.
El festival arriba i és tot un èxit. Rep felicitacions de regidores i companys/es, tot
sembla anar cada cop millor.
Però la Fàtima, la funcionària que s’asseu al seu costat, no està del tot tranquil·la. Ha
començat a revisar les factures per poder justificar i tancar el projecte del festival, i li
falten algunes partides. Li ha preguntat al Joan, però la seva resposta no li ha aclarit
res:
- No ho sé Fàtima, deuen estar entremig de tots els papers. Busca’ls bé, se’t
deuen haver passat- li diu, amb un to despreocupat i passiu.
La Fàtima ha parlat amb la seva cap, la regidora de cultura, però aquesta li ha dit
que per l’import que és no s’hi capfiqui gaire, que ja trobaran la manera de justificar-
ho per una altra banda si cal. No serà la primera vegada.
Això no tranquil·litza la Fàtima, que es pren molt seriosament els diners públics que
paguem entre totes. La seva preocupació fa que acabi parlant amb el partit de
l’oposició, a qui li explica el succeït i els dona tota la informació.
El partit treu la informació en el següent ple, on demana una comissió d’investigació.
Quan arriba la notícia al Joan, no s’ho pot creure. Allò que fa tant temps que fa, que a
Exposició Corrupció! Revolta ètica – Guia per al professorat
32
ningú l’importava, acaba de sortir a la llum. Està en joc la seva feina i la seva imatge,
ja que la notícia ha arribat als mitjans de comunicació locals i provincials, que l’han
tret en portada.
Mentrestant, a la Fàtima li sap greu l’exposició pública del Joan, però sap que ha fet
el correcte. Alertar del frau que estava succeint en el seu departament l’ha dut a
reflexionar sobre la importància de preservar el bé comú quan es treballa en la funció
pública, tot i les conseqüències: ha perdut la confiança de la seva regidora, qui ara li
mana tasques més dures i mecàniques. Però ella no se’n penedeix: la seva
consciència està molt tranquil·la, i ja hi haurà temps de lluitar per tal que es faci
justícia amb la seva situació.
Relat 2: La festa col·lectiva
La Maria ha proposat a tota la classe organitzar una festa per acomiadar el curs
entre totes. Han fet una assemblea i han proposat moltes idees, però necessiten
diners per pagar-les, i decideixen fer una rifa entre familiars i coneguts per recollir-ne.
La Maria s’encarrega d’organitzar-la: reparteix 20 butlletes a cada membre de la
classe per tal que els vengui. Per ella, que té una família molt gran, se’n queda 40,
esperant vendre’ls tots.
Al cap d’una setmana, quan els companys i companyes comencen a dur-li els diners
que han recollit, la Maria els guarda tots en una caixeta vermella que tanca amb clau.
Quan comença a veure tots els diners que estan recollint, que són molts, comença a
passar-li una idea pel cap. Ella fa temps que vol comprar-se un mòbil nou, però el que
vol val uns diners que no té.
Una idea comença a prendre forma dins seu. Estan recollit molts diners, i ella ha fet
tot l’esforç de preparar-ho tot i vendre més butlletes que ningú. Si agafés els diners
d’algunes d’aquestes butlletes, podria arribar a pagar la part que li falta per
aconseguir el mòbil.
Està dividida. Per una banda, sap que hi ha alguna cosa en la situació que no està bé.
L’acord amb tot el grup era que els diners fossin per la festa de totes. Però per l’altra,
sent que per uns quants diners ningú se n’adonarà, i podrà aconseguir allò que tant
vol. Finalment, decideix apartar 150 euros de la caixa, i al dia següent es compra el
mòbil.
La seva germana Noah, que és un any més gran que ella, es sorprèn quan la veu:
- Maria, d’on has tret la pasta per pagar-te això? -li demana, sorpresa, mentre
assenyala el telèfon.
- Amb els diners d’unes classes de repàs, Noah, no em ratllis -li contesta la Maria
passota, intentant acabar la conversa.
- Quines classes? Si no ens n’has dit res...
- Deixa’m en pau, Noah! -acaba cridant la Maria mentre es gira i marxa.
Exposició Corrupció! Revolta ètica – Guia per al professorat
33
La Noah no es queda tranquil·la amb la resposta i parla amb l’Helena, una amiga de
classe de la Maria que s’ha quedat algun dia a dormir a casa. L’Helena no sap res del
mòbil ni de les classes, però li parla de la festassa que estan organitzant gràcies a la
Maria i la Noah comença a lligar caps. Li explica a l’Helena les seves sospites i
decideixen entre les 2 parlar amb la Maria abans de fer-ho públic.
Citen a la Maria en un parc i, les 3 assegudes en un banc, li exposen les sospites i li
demanen que torni els diners.
- Esteu boges! M’esteu acusant de robar? -els diu la Maria, entre l’enuig i la por.
- Totes ens podem equivocar, Maria -li respon, conciliadora, la seva amiga
Helena.
- Però els diners els has de tornar, has robat als teus companys de classe! – li
reclama la Noah.
El cos de la Maria comença a tremolar, respira a sotragades, tota ella dubtosa,
indecisa. I el plor es desboca, culpable.
- Vaig pensar que... que no es notaria -aconsegueix dir la Maria-. Són pocs
diners, i la idea era meva, i...
- Prou -la talla la Noah-. Has aconseguit aquests diners per totes, saps que no
són teus.
- Tens raó, els tornaré, però ara no els tinc, me’ls he gastat! -diu entre plors la
Maria, mentre assenyala el mòbil.
- Doncs l’haurem de tornar -acaba, tallant, la Noah.
L’endemà la Maria es va quedar sense mòbil, però la seva consciència i la seva culpa
es van alleujar: s’havia posat ella per davant de l’interès comú però, a ultima hora,
gràcies a la intervenció de la Noah i l’Helena, havia pogut capgirar la situació.
Exposició Corrupció! Revolta ètica – Guia per al professorat
34
8. Enquesta de satisfacció per a l’alumnat
Us adjuntem l’enllaç a l’enquesta de Google Forms per tal que el feu arribar a
l’alumnat:
https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSfdN9QW_AX_qvYvfst1smySvM2CEAeX
aGiw6DQ6aiArxMXcuA/viewform
A continuació també s’annexa l’enquesta per tal que la tingueu si la necessiteu en
paper:
Qüestionari de satisfacció
Us demanem la vostra opinió sobre la visita que heu realitzat per millorar la seva
qualitat.
Institut
Edat
Gènere
Valoració general de la visita a l’exposició (de l’1 al 5):
1 gens satisfactòria/5 molt satisfactòria
Valoració del o la guia de l’exposició (de l’1 al 5):
1 gens satisfactòria/5 molt satisfactòria
Valoració general de les activitats fetes a l’aula (de l’1 al 5):
1 gens satisfactòria/5 molt satisfactòria
Què us ha agradat més de la visita?
Què canviaríeu de la visita?
Creus que aquesta visita t’ha fet replantejar algunes actituds o plantejaments?
Exposició Corrupció! Revolta ètica – Guia per al professorat
35
Moltes gràcies per les vostres respostes!
El material de suport de l’activitat era adequat?
Suggeriments, altres comentaris...
Exposició Corrupció! Revolta ètica – Guia per al professorat
36
9. Enquesta de satisfacció pel professorat
Breu qüestionari d’avaluació de l’activitat per a docents
Us adjuntem l’enllaç a l’enquesta de Google Forms per tal que la complimenteu en línia:
https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSdXAutMMBkZtIDRusqFozcS5x87ddj35WpBfAHuW4W1-c-UEw/viewform?usp=pp_url
A continuació també s’annexa l’enquesta per tal que la tingueu si la necessiteu en paper:
Participants
Nombre d’alumnes que han participat en el debat:
Nivell d’assoliment de les competències del grup-classe
Qualificacions per expressar el grau d’assoliment de les competències: no assoliment (NA), assoliment satisfactori (AS), assoliment
notable (AN) i assoliment excel·lent (AE).
Àmbit Competències Grau d’assoliment Observacions
Cultura i valors
Competència 1. Actuar amb autonomia en la presa de decisions i ser responsable dels propis actes.
Exposició Corrupció! Revolta ètica – Guia per al professorat
37
Competència 3. Qüestionar-se i usar l’argumentació per superar prejudicis i per consolidar el pensament propi.
Competència 4. Identificar els aspectes ètics de cada situació i donar-hi respostes adients i preferentment innovadores.
Competència 5. Mostrar actituds de respecte actiu envers les altres persones, cultures, opcions i creences.
Competència 9. Analitzar críticament l’entorn (natural, cientificotecnològic, social, polític, cultural) des de la perspectiva ètica, individualment i de manera col·lectiva.
Competència 10. Realitzar activitats de participació i de col·laboració que promoguin actituds de compromís i democràtiques.
Social
Competència 12. Participar activament i de manera compromesa en projectes per exercir drets, deures i responsabilitats propis d’una societat democràtica.
Competència 13. Pronunciar-se i comprometre’s en la defensa de la justícia, la llibertat i la igualtat entre homes i dones.
Personal i social
Competència 1. Prendre consciència d’un mateix i implicar-se en el procés de creixement personal.
Competència 3. Desenvolupar habilitats i actituds que permetin afrontar els reptes de l’aprenentatge al llarg de la vida.
Competència 4. Participar a l’aula, al centre i a l’entorn de manera reflexiva i responsable.
Resultats
L’activitat ha ajudat a: Gens Poc Bastant Molt
Exposició Corrupció! Revolta ètica – Guia per al professorat
38
Reflexionar sobre la lluita contra la corrupció i la incidència que té en la seva quotidianitat.
Sensibilitzar sobre la necessitat de respectar principis i valors, prenent consciència davant de les conductes vinculades a la corrupció.
Fer extensible la reflexió a altres àmbits del seu dia a dia.
Reforçar els coneixements, les habilitats i els comportaments dels joves que potenciaran la integritat dins la societat.
Crear consciència sobre la necessitat de fomentar una cultura de la integritat.
Identificar les principals funcions de l’Oficina Antifrau de Catalunya.
Observacions del professor o professora sobre el grau de sensibilització ètica dels alumnes durant l’activitat Nul Baix Mitjà Alt
Observacions sobre el grau de satisfacció general amb l’activitat: Gens Poc Bastant Molt
Exposició Corrupció! Revolta ètica – Guia per al professorat
39
Altres comentaris i/o suggeriments