ESCRITS DE TALLER 2004-2006

ESC

RITS

DE

TALL

ER.

(fra

gmen

t).

2006

. Te

rra

refr

actà

ria,

òxi

ds,

esm

alts

i co

lora

nts

«ESCRITS DE TALLER»2004-2006

MADOLA

Del 4 al 26 de novembre de 2006Horaris:

De dimarts a dissabte, de 2/4 de 7 de la tarda a 2/4 de 9 del vespreDiumenges i festius, de 12 a 2 del migdia i de 2/4 de 7 de la tarda a 2/4 de 9 del vespre

Dilluns tancat

Aula de Cultura de Caixa PenedèsFòrum Berger Balaguer

Rambla Nostra Senyora, 6 · Vilafranca del Penedès

LLIB

RE D

ELS

MO

RTS.

200

5. T

erra

ref

ract

ària

, òx

ids

i esm

alts

. 20

x36x

13 c

m

MADOLA: L’ART DE LA CERÀMICAFrancesc X. Puig Rovira

Madola (nom artístic de Maria Àngels Domingo Laplana, Barcelona 1944) és actualment una de les figures més destacades en el camp de la ceràmica d’art a Catalunya. La seva obra, tanmateix extensa, realitzada al llarg de gairebé quaranta anys, és present en museus, en seus d’entitats, en col·leccions privades i en espais públics. En la formació i el desenvolupament de la seva vocació per la ceràmica hi ha una influència inicial de Josep Llorens Artigas, el ceramista català més conegut i figura notable en el panorama mundial de la ceràmica. Llorens Artigas, com a professor durant molts anys de l’Escola Massana de Barcelona, va desvetllar, fomentar i fonamentar l’amor a la ceràmica entre molts alumnes; en les lliçons donava més importància als principis bàsics i als fonaments estètics de la ceràmica que no pas als procediments tècnics; ho va inculcar i fer viure a molts dels qui passaren per les seves classes.

Josep Llorens Artigas (1892-1980) fou, a més, un estudiós, un teoritzador i un divulgador dels fonaments de l’art de la ceràmica, a la comprensió dels quals ens acosten les seves reflexions. Segons ell, el foc constitueix la veritable ciència del ceramista. El foc conté un «misteri» que mai no s’esvairà, malgrat el progrés dels desco-briments tècnics. L’artista de la ceràmica ha de poder preveure l’acció del foc sobre les peces que elabora, les enormes possibilitats que ofereix. El foc dóna sorpreses, en les quals l’artista no ha de confiar. La cocció, tant en els forns tradicionals de flama, de llenya o de gas, com en els elèctrics, és una aventura de la qual s’han de conèixer els riscos. El control del foc exigeix una observació atenta i continuada, aplicada amb intel·ligència; l’artista no ha de perdre el control. Només així es pot avançar lentament en el domini tècnic que permet fer realitat tangible la inspiració i aprofitar les innombrables facetes. Creure que el resultat és fruit de l’atzar és un error. En arts com la pintura o l’escultura, una deficiència o una fallada poden ser corregides; en ceràmica, l’empremta és permanent. El ceramista ha de dominar el foc i no s’ha de deixar dominar per ell.

Els inicis de Madola a l’art de la ceràmica tenen un punt de partida en les lliçons i l’esperit de Llorens Artigas. Progressivament, la ceràmica forma part de la seva personalitat. La ceràmica constitueix per a ella el mitjà d’expressar-se. Cada una de les realitzacions és el resultat d’una voluntat creativa, però, alhora, ha estat un motiu de reflexió personal.

Des que el 1966 va presentar la primera exposició individual a l’Ateneu Barcelonès, Madola s’ha dedicat a la ceràmica amb intensitat i regularitat. Un període de recés forçat a l’any 1973, a causa d’una malaltia, li va servir de pausa per poder aprofundir sense pressa sobre el seu treball en el camp de la ceràmica i per agafar nous ímpetus. En la represa, es va orientar cap a actituds més innovadores, radicals i agosarades, amb formes d’expressió més lliures, situant-se al límit de les normes acceptades i dels hàbits establerts, plantejant-se reptes difícils de resoldre, a partir dels quals, els resultats obtinguts poden ser inèdits.

LLEI

S. 2

006.

Ter

ra r

efra

ctàr

ia,

òxid

s. 2

7x37

x7 c

m

Actuar en el límit de la subjecció a les normes i a les fórmules habituals, permet descobrir aspectes nous en els materials de base i en l’ús i el domini del foc. L’artista, en aquest cas, està obligat a investigar i experi-mentar sobre les innovacions i ha de tenir el coratge de discernir si un resultat diferent de l’esperat millora el que es pretenia o converteix una peça en rebutjable, totalment o en part. En el seu treball, Madola concentra l’atenció en els aspectes més específicament ceràmics: l’elecció de les terres de partida, la conformació d’unes peces pensant més en el comportament ceràmic que en les formes escultòriques, els problemes de la cocció (temperatures necessàries, atmosferes del forn, execució en una o més fases), etc. Hem de destacar que Ma-dola empra com a matèria bàsica la terra refractària, en varietats diverses, que exigeix temperatures de cocció elevades, en tot cas en una atmosfera especial. Treballa en general amb peces de volums grans, de dimensions apreciables, de formes irregulars, amb la dificultat corresponent per a l’afaiçonament o modelatge de la pasta crua, per a la manipulació, per a la cocció, amb el risc de deformacions o de comportaments físics o químics no previstos, i per al maneig i trasllat de les peces en les diverses fases.

Madola centra el treball en l’elaboració d’unes peces de ceràmica pura, és a dir prescindint de l’acabat super-ficial amb esmalts com és habitual en molts ceramistes; ella en limita l’ús, cada vegada més, per a aplicacions concretes i parcials en una peça, no per al recobriment general. És a dir, en l’acabat final de les peces, procura l’aprofitament fins al límit de les qualitats que es poden aconseguir amb la pròpia matèria, no per aplicació d’uns additaments posteriors.

Des de 1973, en la trajectòria creativa de Madola es poden distingir etapes diverses. En cada una predomina un tema, un element formal, que li serveix de motiu o d’idea general en el qual se centra el treball. Podem esmentar les urnes, les aigües perdudes, els elements diversos relacionats amb les construccions (pòrtics, columnes, templets, fonts, etc.). Entre una etapa i la següent no hi ha discontinuïtat, sinó una evolució en l’aprofundiment d’algun aspecte del tractament i del comportament dels materials o del procés ceràmic.

El tema de l’etapa actual, que es mostra a l’exposició de Vilafranca del Penedès, és el llibre i també l’escriptura, aplicada ja sigui a la coberta o en una pàgina d’un llibre, ja sigui prenent com a suport una placa emmotllada expressament amb aquesta finalitat.

El llibre pot ser presentat en formes diverses: obert, plegat, deformat. Algunes vegades és obtingut amb una sola peça, unes altres amb més d’una, ensamblades. En certs casos una placa de plom serveix com a element complementari per unir les parts del llibre o per completar-ne alguna. Ella escriu amb incisions fetes a la pasta ja emmotllada, abans de la cocció, amb la qual aconsegueixen una consistència permanent, o bé amb signes transcrits amb un pinzell, de manera que l’esmalt queda adherit inalterablement a la pasta.

Les paraules escrites formen part del conjunt. Tanmateix, més que de paraules es tracta de signes o de grafis-mes; l’observador percep la sensació que són il·legibles, però no és així per a l’artista que els ha concebut, ja que per a ella són el resultat de la necessitat d’expressar-se, d’explicar; l’artista manifesta que el que expressa en els grafismes li dóna força.

LLIB

RE L

LIG

AT.

200

6. T

erra

ref

ract

ària

, òx

ids,

esm

alts

i fil

ferr

o. 4

2x64

x21c

m

Segons l’estudiós expert en ceràmica Emili Sempere, autor d’una obra extensa en la seva especialitat, «si bé el que a primera vista sorprèn de l’obra de Madola és el volum gran de les peces i les formes originals contun-dents, que fins i tot poden resultar provocatives pels seus contrastos atrevits de colors, també sap harmonitzar els contrastos amb traços pictòrics enèrgics, aconseguint una diversitat àmplia de tonalitats i transparències que trenquen amb la sobrietat de les formes geomètriques. Tots aquests contrastos comporten un discurs no exempt de reminiscències atàviques pel cromatisme. El conjunt de la seva obra ofereix evocadors suggeriments mediterranis».

«Cada obra assoleix un aspecte fascinant i seductor, com la pròpia personalitat de l’artista. De tota manera, no es pot comprendre plenament si no s’interpreta el simbolisme i el sentit espiritual, que constreny i es re-presenta en unes escultures que ens fan reflexionar, escultures que no responen a formes gratuïtes, sinó que comporten una doble lectura per la forma i el simbolisme màgic i que, segons cada època de la vida de l’au-tora, estat d’ànim i sentiments emocionals, es representa en formes diferents, com, per exemple, els dòlmens, les esteles, les urnes cineràries o bé les fonts i les columnes, les quals estan vinculades a l’essència i als aspectes fonamentals de tot ésser humà com la vida i la mort, i també altres elements de la mateixa naturalesa com l’aigua o la terra».

Darrere de cadascuna de les obres hi ha un projecte personal que sovint l’artista va desenvolupant, perfilant i precisant en el curs de l’execució. El mot escultura, emprat sovint per referir-se a les obres de Madola –el co-mentari que hem transcrit també en fa ús– resulta potser incomplet, mancat d’alguna precisió. No hi ha dubte que l’artista crea i elabora unes obres en tres dimensions, algunes vegades de mides considerables, però els valors ceràmics predominen per sobre dels valors escultòrics.

L’exposició que Madola presenta a Vilafranca està formada per un conjunt de peces, d’elaboració recent, amb el motiu general del llibre i l’escriptura. Són representatives de la seva obra. Això no obstant, un apartat sin-gular del conjunt de les seves realitzacions el formen les destinades a llocs públics, de dimensions molt més grans. És obligat fer-ne esment en una presentació de l’artista, a la qual li ha estat encomanat l’ornat d’espais públics diversos; en cada cas ha concebut uns conjunts en funció del projecte urbanístic de l’espai on han d’anar destinats. Entre els conjunts dissenyats i realitzats per Madola s’han d’esmentar, entre altres, la plaça de la Font Castellana de Barcelona (1992, segons un projecte de 1986) consistent en una peça oval de 77 x 30 x 1 metres, coberta per un paviment ceràmic en relleu que ocupa una gran superfície en una cruïlla d’avingudes urbanes; una escultura ceràmica instal·lada al pavelló poliesportiu de Premià de Mar (1993); una obra per al Catalan Square, a Castlefield, Manchester (1995); «Art i natura», a Santa Maria de Cervelló (1999); una obra de 4 x 3 x 5 metres per a l’Ikeon Park, a Ikeon, Corea (2004), etc. A més de ser l’autora d’unes realitzacions notables, ha impartit cursos diversos en les seves especialitats.

Per a Madola, la ceràmica ha estat el mitjà principal d’expressió, però ha estat alhora la motivació essencial de la vida.

LLIB

RE G

RIS.

200

5. T

erra

ref

ract

ària

, òx

id,

colo

rant

, es

mal

t i p

lom

. 16

x20x

10 c

m

ESQ

UEN

A R

OD

ON

A. 2

005.

Ter

ra r

efra

ctàr

ia,

òxid

s, c

olor

ants

, es

mal

t i p

lom

. 18

x18x

10 c

m

LLIB

RE D

ELS

ULL

S. 2

005.

Ter

ra r

efra

ctàr

ia,

òxid

s i p

lom

. 20

x20x

20 c

m

Madola (nombre artístico de Maria Àngels Domingo Lapla-na, Barcelona 1944) es actualmente una de las figuras más destacadas en el campo de la cerámica de arte en Catalun-ya. Su obra, ciertamente extensa, realizada a lo largo de casi cuarenta años, está presente en museos, en sedes de entidades, en colecciones privadas y en espacios públicos. En la formación y el desarrollo de su vocación por la cerá-mica existe una influencia inicial de Josep Llorens Artigas, el ceramista catalán más conocido y figura notable en el panorama mundial de la cerámica. Llorens Artigas, como profesor durante muchos años de la Escuela Massana de Barcelona, desveló, fomentó y fundamentó el amor a la cerámica entre muchos jóvenes; en sus lecciones daba más importancia a los principios básicos y a los fundamentos es-téticos de la cerámica que no a los procedimientos técnicos; lo inculcó a muchos de los que pasaron por sus clases. Josep Llorens Artigas (1892-1980) fue, además, un estu-dioso, un teorizador y un divulgador de los fundamentos del arte de la cerámica, a cuya comprensión nos aproximan sus reflexiones. Según él, el fuego constituye la verdade-ra ciencia del ceramista. El fuego contiene un “misterio” que nunca se disipará, a pesar del progreso de los descu-brimientos técnicos. El artista de la cerámica ha de poder prever la acción del fuego sobre las piezas que elabora, las enormes posibilidades que ofrece. El fuego da sorpresas, en las cuales el artista no ha de confiar. La cocción, tan-to en los hornos tradicionales de llama, de leña o de gas, como en los eléctricos, es una aventura cuyos riesgos se han de conocer. El control del fuego exige una observación atenta y continuada, aplicada con inteligencia; el artista no ha de perder el control. Solamente así se puede avanzar lentamente en el dominio técnico que permite hacer rea-lidad tangible la inspiración y aprovechar las innumerables facetas. Creer que el resultado es fruto del azar es un error. En artes como la pintura o la escultura, una deficiencia o un fallo pueden ser corregidos; en cerámica, la huella es permanente. El ceramista ha de dominar el fuego y no se ha de dejar dominar por él.Los inicios de Madola en el arte de la cerámica tienen un punto de partida en las lecciones y el espíritu de Llorens Artigas. Progresivamente, la cerámica forma parte de su personalidad. La cerámica constituye para ella el medio de expresarse. Cada una de las realizaciones es el resultado de una voluntad creativa, pero, al mismo tiempo, ha sido un motivo de reflexión personal.Desde que en 1966 presentó la primera exposición indi-vidual en el Ateneo Barcelonés, Madola se ha dedicado a la cerámica con intensidad y regularidad. Un período de retiro forzado en el año 1973, a causa de una enfermedad, le sirvió de pausa para poder profundizar sin prisa sobre su trabajo en el campo de la cerámica y para tomar nuevos ímpetus. Al reemprenderlo, se orientó hacia actitudes más innovadoras, radicales y audaces, con formas de expresión más libres, situándose en el límite de las normas aceptadas y de los hábitos establecidos, planteándose retos difíciles de resolver, a partir de los cuales, los resultados obtenidos pueden ser inéditos. Actuar en el límite de la sujeción a las normas y a las fór-mulas habituales, permite descubrir aspectos nuevos en los materiales de base y en el uso y el dominio del fuego. El artista, en este caso, está obligado a investigar y experi-

MADOLA: EL ARTE DE LA CERÁMICAFrancesc X. Puig Rovira

mentar sobre las innovaciones y ha de tener el coraje de discernir si un resultado distinto del esperado mejora el que se pretendía o convierte una pieza en rechazable, total o parcialmente. En su trabajo, Madola concentra la atención en los aspectos más específicamente cerámico: la elección de las tierras de partida, la conformación de unas piezas pensando más en el comportamiento cerámico que en las formas escultóricas, los problemas de la cocción (tempera-turas necesarias, atmósferas del horno, ejecución en una o más fases), etc. Hay que destacar que Madola emplea como materia básica la tierra refractaria, en distintas variedades; su cocción exige temperaturas elevadas, en todo caso en una atmósfera especial. Trabaja en general con piezas de volúmenes grandes, de dimensiones apreciables, de formas irregulares, con la dificultad correspondiente para confor-mar o modelar la pasta cruda, para la manipulación, para la cocción, con el riesgo de deformaciones o de comporta-mientos físicos o químicos no previstos, y para el manejo y traslado de las piezas en las distintas fases. Madola centra el trabajo en la elaboración de unas piezas de cerámica pura, o sea, prescindiendo del acabado super-ficial con esmaltes como es habitual en muchos ceramistas; ella limita su uso, cada vez más, para aplicaciones concretas y parciales en una pieza, no para el recubrimiento general. O sea que, en el acabado final de las piezas, procura apro-vechar hasta el límite las calidades que se pueden obtener con la propia materia, no por aplicación de unos añadidos posteriores.Desde 1973, en la trayectoria creativa de Madola se pue-den distinguir distintas etapas. En cada una predomina un tema, un elemento formal, que le sirve de motivo o de idea general en qué centrar el trabajo. Se pueden citar las urnas, las aguas perdidas, los elementos varios relacionados con las construcciones (pórticos, columnas, templetes, fuentes, etc.). Entre una etapa y la siguiente no hay discontinuidad, sino una evolución en la profundización de algún aspecto del tratamiento y del comportamiento de los materiales o del proceso cerámico. El tema de la etapa actual, que se muestra en la exposición de Vilafranca del Penedès, es el libro y también la escritura, aplicada ya sea en la cubierta o en una página de un libro, ya sea tomando como soporte una placa moldeada expre-samente con esta finalidad.El libro puede ser presentado en diversas formas: abier-to, cerrado, deformado. Algunas veces ha sido obtenido con una sola pieza, otras con más de una, ensambladas. En ciertos casos, una placa de plomo sirve como elemento complementario para unir las partes del libro o para com-pletar alguna. Ella escribe con incisiones hechas en la pasta ya moldeada, antes de la cocción, con lo cual alcanzan una consistencia permanente, o bien con signos transcritos con un pincel, de modo que el esmalte queda adherido inalte-rablemente a la pasta.Las palabras escritas forman parte del conjunto. Ciertamen-te, más que de palabras se trata de signos o de grafismos; el observador percibe la sensación de que son ilegibles, pero no es así para la artista que los ha concebido, ya que para ella son el resultado de la necesidad de expresarse, de explicar; la artista manifiesta que lo que expresa en los grafismos le da fuerza.Según el estudioso experto en cerámica Emili Sempere, au-

tor de una obra extensa en su especialidad, «si bien lo que a primera vista sorprende de la obra de Madola es el gran tamaño de las piezas y las formas originales contundentes, que incluso pueden resultar provocativas por sus atrevidos contrastes de colores, también sabe armonizar los contras-tes con trazos pictóricos enérgicos, consiguiendo una am-plia diversidad de tonalidades y transparencias que rompen con la sobriedad de las formas geométricas. Todos estos contrastes comportan un discurso no exento de reminis-cencias atávicas por el cromatismo. El conjunto de su obra ofrece evocadoras sugerencias mediterráneas».«Cada obra consigue un aspecto fascinante y seductor, como la propia personalidad de la artista. De todos modos, no se puede comprender plenamente si no se interpreta el simbolismo y el sentido espiritual, que constriñe y que se representa en estas esculturas que inducen a reflexionar, esculturas que no responden a formas gratuitas, sino que comportan una doble lectura por la forma y el simbolismo mágico y que, según cada época de la vida de la autora, estado de ánimo y sentimientos emocionales, se representa con formas distintas, como, por ejemplo, los dólmenes, las estelas, las urnas cinerarias o bien las fuentes y las colum-nas, las cuales están vinculadas con la esencia y los aspec-tos fundamentales de todo ser humano como la vida y la muerte, así como con otros elementos de la propia natura-leza como el agua o la tierra». Detrás de cada una de las obras hay un proyecto personal que con frecuencia la artista va desarrollando, perfilando y precisando en el curso de la ejecución. El vocablo escul-tura, empleado con frecuencia para referirse a las obras de Madola –el texto reproducido también lo usa– quizás resulta incompleto, falto de alguna precisión. No cabe duda de que la artista crea y elabora unas obras en tres di-mensiones, algunas veces de tamaños considerables, pero los valores cerámicos tienen prioridad sobre los valores es-cultóricos. La exposición que Madola presenta en Vilafranca está for-mada por un conjunto de piezas, de elaboración reciente, con el motivo general del libro y la escritura. Son repre-sentativas de su obra. No obstante, un apartado singular del conjunto de sus realizaciones lo forman las destinadas a espacios públicos, de dimensiones mucho mayores. Es obligado mencionarlas en una presentación de la artista, a quien le ha sido encomendado el ornato de diversos luga-res públicos; en cada caso ha concebido unos conjuntos en función del proyecto urbanístico del espacio donde deben emplazarse. Entre los conjuntos diseñados y realizados por Madola hay que citar, entre otros, la plaza de la Font Caste-llana de Barcelona (1992, según un proyecto de 1986) que consiste en una pieza oval de 77 x 30 x 1 metros, cubierta por un pavimento cerámico en relieve que ocupa una gran superficie en un cruce de avenidas urbanas; una escultura cerámica instalada en el pabellón polideportivo de Premià de Mar (1993); una obra para la Catalan Square, en Castle-field, Manchester (1995); ”Art i natura”, en Santa Maria de Cervelló (1999); una obra de 4 x 3 x 5 metros para el Ikeon Park, en Ikeon, Corea (2004), etc. Además de ser la autora de unas realizaciones notables, ha impartido diversos cur-sos en sus especialidades. Para Madola, la cerámica ha sido el medio principal de expre-sión, pero ha sido también la motivación esencial de su vida.

SAC

RA. 2

006.

Ter

ra r

efra

ctàr

ia,

òxid

s, e

smal

t i p

lom

. 27

x40x

14 c

m

Madola (the artistic name of Maria Àngels Domingo La-plana, Barcelona 1944) is currently one of the most out-standing figures in Catalonia in the field of art ceramics. Her wide-ranging work, created over a period of almost forty years, is present in museums, corporate headquar-ters, private collections and public spaces. Josep Llorens Artigas, the most well-known Catalan ceramist and a noted figure worldwide in the field of ceramics, was an early influence on her training and cultivated her voca-tion for ceramics. A teacher of many years standing at the Escuela Massana in Barcelona, he aroused, encour-aged and instilled a love for ceramics amongst many young students; in his classes he would attach more importance to the basic principles and aesthetic fun-damentals of ceramics than to technical procedures as such; he infused many of his students with this love. Josep Llorens Artigas (1892-1980) was also a specialist and theoriser who popularised knowledge of the basic of the art of ceramics; a figure whose reflections enables us to understand this art. According to him, fire is the true science of the ceramist. Fire contains a «mystery» which will never be unravelled, despite the progress in technical discoveries. The ceramics artist must be able to foresee how the fire will affect the pieces, its huge po-tential. Fire can hold surprises in which the artist must never trust. Firing, whether it be in traditional wood, flame, gas or electric kilns, is an undertaking whose risks must be learnt. Controlling the firing requires care-ful, continuous and intelligent observation; the artist cannot afford to lose control. This is the only means of gradually making progress in acquiring a technical mastery capable of materialising the artist’s inspiration and taking advantage of the art’s endless facets. It is mistaken to believe that the result is fortuitous. In arts such as painting or sculpture, an imperfection can be corrected; in ceramics it leaves a permanent mark. The ceramist must master fire; not be a slave to it.Madola’s beginnings in the art of ceramics stem from the lessons and spirit of Llorens Artigas. Ceramics grad-ually came to form part of her personality, her means of expression. Each of her works is the result of a crea-tive desire, yet at the same time a cause of personal reflection.Ever since she presented her first individual exhibition in the Ateneo Barcelonés in 1966, Madola has devoted herself to ceramics with steadfast intensity. A forced period of retirement in 1973, due to illness, afforded her a calm pause during which to delve deeper into her work in the field of ceramics and acquire renewed élan. On resumption, she turned towards more innovative, radical, bold attitudes, using freer forms of expression, bordering the accepted norms and mores, undertaking demanding challenges capable of producing hitherto unseen results. Working at the very limits of convention and the typical formulas enables one to discover new features in the basic materials and in the use and mastery of fire. In this case the artist is compelled to research and experi-

MADOLA: THE ART OF CERAMICSFrancesc X. Puig Rovira

ment with innovations and have the courage to recog-nize whether a result different from that expected is an improvement upon the original intention, or is a piece to be rejected, in part or in whole. In her work, Madola concentrates on the most specifically ceramic aspects: the choice of clays, shaping the pieces focusing more on how the piece will behave rather than the sculptural characteristics, the problems during the firing (neces-sary temperatures, kiln atmosphere, execution in one or more stages), etc. One notable aspect is that Madola’s basic material is different varieties of refractory clay; this type of firing requires high temperatures, always in a special atmosphere. She generally works on irregularly-shaped, large size pieces, with the resulting difficulty in shaping or modelling the raw clay, handling it, firing it, risking deformations or unforeseen physical or chemi-cal behaviour, and for the handling and moving of the pieces throughout the various stages of their creation. Madola focuses on producing pieces of pure ceramic, i.e. without applying a surface finish using enamels as is the norm for many ceramists; she increasingly confines their use to specific applications on certain parts a piece rather than as an overall coating. For the final finishes of her works, she attempts to extract the most out of the properties of the material itself, rather than resort to subsequent additions.Different stages are apparent in Madola’s creative ca-reer since 1973. Each possesses a predominant theme, a formal element, which acts as the motif or overall idea on which to focus her work. Here we could men-tion the urns, the «aguas perdidas» («lost waters»), the various construction-related elements (porticos, columns, niches, fountains, etc.). There is no break be-tween each stage and the next, but rather an increas-ingly insight into a given aspect of the treatment and behaviour of the materials or the ceramics process. The theme of her current stage, now on display in Vi-lafranca del Penedès, are books and writing, applied either to the book cover or a page, or using a slab ex-pressly moulded for the purpose.A book can be presented in different ways: open, closed, deformed. In some cases it is created from a sin-gle piece, while others are assembled. In certain cases a lead slab acts as a supplement to bring together the parts of the book or complete one. She writes using incisions made in the moulded clay, before it is fired, to obtain a permanent consistence, or with signs writ-ten with a paintbrush, so that the enamel is inalterably adhered to the clay.The written words form part of the whole, although rather than words we have signs or words; the observer has the feeling that they are illegible, but not so for the artist who has conceived them as in her eyes they are the result of the need for self-expression, an explana-tion; the artist shows that the expression contained in the marks lends her strength.According to the expert in ceramics Emili Sempere, the author of a great many works in his speciality, «al-

though at first sight the surprising element of Mado-la’s work is the large size of the pieces and their bold, original shapes, which can appear aggressive with their contrasting colours, she also knows how to blend the contrasts with dynamic, pictorial strokes, to achieve a widely varying spectrum of tonalities and transparen-cies which contrast with the sobriety of the geometric shapes. All these contrasts shape an expression whose chromaticism imbues it with atavistic reminiscences. Her work as a whole evokes allusions to the Mediter-ranean».«Each work is fascinating and seductive, like the artist’s own personality. It cannot, however, be fully under-stood without interpreting the symbolism and spiritual sense, which imposes itself on, and is apparent in these sculptures which are conducive to reflection; sculptures devoid of gratuitous forms, but which contain a dou-ble expression of the shape and the magic symbolism which, at every stage throughout the life of the artist, her mood and emotions, is represented by different forms such as dolmens, steles, cinerary urns or founda-tions and columns; which are linked to the essence and fundamental aspects of every human being, such as life and death, together with other natural elements such as earth or water». Underlying each of her works is a personal project which the artist often develops, shapes and details dur-ing the course of its creation. The word «sculpture», much used to refer to the works of Madola – the text above also uses it – is perhaps incomplete, lacking in precision. There is no doubt that the artist creates and fashions her three-dimensional works, yet the ceramic values take precedence over the sculptural values. Madola’s exhibition in Vilafranca comprises a set of recently-created pieces whose motif is books and writ-ing. Although representative of her work, one section comprises those intended for public spaces, of much greater dimensions. It is necessary to mention them in a presentation of this artist, who has been commissioned to embellish different public spaces; in every case she has created works in harmony with the planning project for the intended location. Amongst the works designed and fashioned by Madola we should mention the square of the Font Castellana in Barcelona (1992, in accordance with a project from 1986) which consists of an oval piece, 77 x 30 x 1 metres, covered by ceramic paving in relief which covers a large area at the junction of some urban avenues; a ceramic sculpture set in the sports complex in Premià de Mar (1993); a work for the Catalan Square, in Castlefield, Manchester (1995); «Art i natura», in Santa Maria de Cervelló (1999); a work measuring 4 x 3 x 5 metres for Ikeon Park, in Ikeon, Korea (2004), etc. In addition to being the creator of noted works, she has also taught several courses on her specialities. For Madola, ceramics has been not only her main form of expression, but also the essential motivation of her life.

MADOLAM. Àngels Domingo Laplana

Va néixer a Barcelona. Estudià ceràmica a l’Escola Mas-sana de Barcelona. És doctora en escultura per la Facul-tat de Belles Arts de Barcelona.

Ha exposat individual i col·lectivament des de l’any 1966 a diferents llocs d’Espanya (Barcelona, Madrid, València, Canàries, Balears, Sevilla, Pamplona, Gijón, Logronyo, Saragossa, etc.) i a l’estranger (França, Bèlgica, Holanda, Suïssa, Alemanya, Itàlia, Regne Unit, Portugal, Hongria, Eslovàquia, Estats Units, Mèxic, Veneçuela, Japó, Xina, Corea, etc.)

Ha obtingut diversos premis nacionals i internacionals. És membre de l’Acadèmia Internacional de la Ceràmica amb seu a Ginebra i del Work-Craft Council a la UNESCO de París.

És invitada per diferents institucions públiques i privades a impartir seminaris i conferències sobre la ceràmica de gran format especialment per a espais públics.

Té obres en diverses col·leccions, així com en museus nacionals i internacionals. Becada per la Generalitat de Catalunya, realitza diferents estudis de materials, amb intencions escultòriques i la seva integració en l’espai urbà.

Des del 1988 treballa en obres de gran format per a espais públics, a Barcelona (plaça de la Font Castellana), a la carretera N-340 a Santa Coloma de Cervelló (Art i Natura), a Tarragona (La mà com a eina), a Manchester (Catalan Square), a l’Icheon Park de Corea (Memory Ca-talonia-Korea) i en obres per a espais públics i privats dins l’àmbit de Catalunya i l’estranger.

Simultàniament a la seva obra de ceràmica, treballa so-bre paper, obra gràfica i vidre des del 1980.

Nace en Barcelona. Estudios de cerámica en la Escuela Massana de Barcelona, es doctora en Escultura por la Facultad de Bellas Artes de Barcelona.

Ha realizado exposiciones individuales y colectivas des-de el año 1966 en diferentes ciudades de España (Bar-celona, Madrid, Valencia, Islas Canarias y Baleares, Se-villa, Pamplona, Gijón, Logroño, Zaragoza, etc.) y en el extranjero (Francia, Bélgica, Holanda, Suiza, Alemania, Italia, Reino Unido, Portugal, Hungría, Eslovaquia, Es-tados Unidos, Méjico, Venezuela, Japón, China, Corea, etc.).

Ha obtenido diferentes premios y distinciones, es miem-bro de la Academia Internacional de la cerámica con sede en Ginebra y del Work-Craft Council con sede en la UNESCO de París.

Es invitada en diferentes instituciones públicas y priva-das para dar seminarios y conferencias sobre la cerámica de gran formato especialmente en espacios públicos.

Tiene obras en diversas colecciones públicas y privadas en Museos Nacionales e Internacionales. Está Becada por la Generalitat de Catalunya para el estudio de dife-rentes materiales con intenciones escultóricas y su inte-gración en espacios públicos.

Desde 1988 trabaja obras de gran formato para espa-cios públicos en Barcelona (Plaza de la Fuente Castella-na), en la carretera N-340 en Santa Coloma de Cerve-lló (Art i Natura), en Tarragona (La mà com a eina), en Manchester (Catalan Square), en Icheon Park en Corea (Memory Catalonia-Korea) y en obras para espacios pu-blicos y privados dentro del ámbito de España y en el extranjero.

Simultáneamente a su obra en cerámica, trabaja sobre papel, obra gráfica y cristal desde 1980.

Born in Barcelona. Studying ceramics at the Escola Massana in Barcelona an doctoral on sculpture by Fine Arts in Barcelona.

Individual and collectives since 1996 in differents plac-es in Spain (Barcelona, Madrid, Valencia, Las Canaries, Seville, Pamplona, Gijón, etc...) in foreign countries (France, Belgium, Swiss, Germany, United Kingdom, Italy, Portugal, Hungry, Eslovenia, USA, Japan, Korea, Mexico, and Chine).

She obtains several awards. She is member of the In-ternational Ceramics Academy with head quarters in Geneva and of the Work - Graft Council in the UNESCO in Paris.

She is invited to differents public and private institu-tions to do seminars and lectures about the ceramics of great format, especially for public spaces.She has works in different collections as well as in Na-tional and International Museums.

She is granted by Generalitat de Catalunya to make dif-ferent studies on materials with sculptures intentions and their integration in the public space.

Since 1988 she is been working on art works of great format for a urban space in Barcelona (Plaça de la Font Castellana 1992), in Manchester (Catalan Square 1996), in Icheon Park in Corea (Memory Catalonia-Ko-rea 2005) and art works in a private and public space within Catalonia and foreign countries.

Simultaneously to her ceramics art works. She works on paper and pictures since 1980.

LLIB

RE 3

. 200

5. T

erra

ref

ract

ària

, òx

id,

colo

rant

i gr

atta

ge.

25x3

0x12

cm

Ho organitza:

Text presentació: FRANCESC X. PUIG ROVIRA

Fotografies: DAVID MOLINER D. ALEJANDRA YARA

Agraïments: DAVID MOLINER M. DAVID MOLINER D. FRANCESC X. PUIG ROVIRA ALEJANDRA YARA

Impressió: GRÀFIQUES KERPE, SL Pere el Gran, 16 08720 Vilafranca del Penedès

Dipòsit Legal: B-48.246/2006