Fundació Autònoma SolidàriaPlaça Cívica. Campus de la UAB. Bellaterra | 93 581 47 15

Abril 2010 - nº 47fas.voluntariat@uab.cat | www.uab.cat/fas

Empenta!V Setmana de la Cooperació:Pobles Indígenes L’Abdoulaye, bene-

ficiari de les bequesper extracomuni-taris de la UAB,reflexiona sobre elseu projecte migra-tori i la formació

pàg.8

Un nou enfocament de l’envelliment pàg.5

Crònica al CP de donesque ofereix la visió devoluntaris, educadors iinternes

pàg.4

Crònica de Wad-Ras

Concurs literari alCROMA

pàg.5

Abdoulaye Fall

Del 26 al 30 d’abril, la Setmana de la Cooperació aprofundirà en latemàtica dels pobles indígenes: identitat, drets, alternatives i lluites

Informa’t sobrel’hepatitis

pàg.7

I a més...

Torna a arribar la Setmana dela Cooperació de la UAB, queaquest curs celebra ja la sevacinquena edició. Després deparlar de recursos naturals,consum responsable i con-flictes, entre altres temes, ésel torn de tractar la temàticade les comunitats indígenes,que durant segles han vist vul-nerats els seus drets, peròtambé han resistit, lluitat iassolit triomfs recents.

Les poblacions indígenesrepresenten més de 350 mi-lions de persones repartidesentre més de 70 països dife-rents per tot el món. Aquestspobles, en la seva immensavarietat, són tota unaconstel·lació de riquesa cultu-ral i una mostra vivent d’altresmaneres d’entendre la vida através de sistemes culturals,lingüístics, polítics, religiosos ieconòmics diferents.

Malauradament, els indí-genes són un dels grups mésdesfavorits i que veuen mésvulnerats els seus dretshumans. Des dels processosdel colonialisme, els habitantsoriginaris s’han vist perse-guits, expulsats de les seveste-rres i ubicats en els estratsmés baixos de la societat.Alhora, s’ha menyspreat laseva cultura i s’ha reduït laseva identitat en un intentd’assimilació a la cultura civi-litzadora. Actualment, són elsindígenes els que reben l’im-pacte més negatiu del nostremodel de desenvolupamenteconòmic.

Aquesta història ésconeguda, però potser no hoés tant l’altra cara de la mone-da: la de la resistència i la llui-ta d’aquests pobles. Els indí-genes no són una poblaciópassiva, sinó tot el contrari:primer van resistir a lacolonització europea i, actual-ment, es defensen, des delteixit de la societat civil, delsatacs físics i culturals.

T’interessa la temàtica delspobles indígenes? Aquest haestat només un petit tast del

que serà la V Setmana de laCooperació, que tindrà lloc del26 al 30 d’abril.

Sota la temàtica delspobles indígenes, es reuniranimportants experts de l’àmbit.Professorat destacat delDepartament d’Antropologiade la UAB posarà sobre lataula el fenomen de la identitatindígena; entitats com aral’Observatori del Deute en laGlobalització i membres de laCampanya Pobles Indígenes iPetroli aproparan la pro-blemàtica de les companyiestransnacionals als territorisindígenes. A més, la Setmanacomptarà amb l’assistència delíders indígenes per parlar delmoviment indígena contempo-rani.

S’oferiran tallers per tractaruna vessant més pràctica,com la relació entre educació iidentitat. També hi haurà cine-fòrums per facilitar la reflexiómitjançant el material audiovi-sual, a través de pel·lículescom “CRUDE. El preu real delpetroli” o “Corazón del tiem-po. Un viaje al corazón de laresistencia zapatista”.

L’assistència a la Setmanaés gratuïta, excepte si vols 1,5crèdits.

No et perdis el Ciclede Primavera!

22 abril. Cinefòrum: Hacemucho que te quiero

26 abril. Efectes de ladesagrupació i reagru-

pació familiar

I més formació al maig!

Juvenal Arrieta explicala campanya per lapervivència delspobles indígenes deColòmbia

pàg.6

Poner a caminarla palabra

Visita el web de xarxanet!

Setmana de la Cooperació

Els pobles indígenes són un exemple de lluita global

Empenta! Publicació trimestral de la Fundació Autònoma Solidària

Fundació Autònoma Solidària. Plaça Cívica - Campus de la UAB 08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès) Tel. 93 581 47.15 | Fax. 93 58140 42fas.voluntariat@uab.cat www.uab.cat/fas. Dipòsit Legal: B-3041-2002

Equip de redacció: Carla Marimon i Vet Robirosa.Agraïments: Equip de la FAS, Juvenal Arrieta, Carme Guardia, Abdoulaye Fall, Íngrid Hernández, Larissa Hülsmann,Marina López, Diego Mendoza, Sergio Sánchez, Joan Seguí, Clara Sisteré, Maria Soldan i Montse Soro. Abril 2010

Amb el suport de:

Abril 2010 Empenta!

2

Aquesta publicació ha respectat l’opinió de les persones autores dels articles. Si bé compartim el discurs d’aquestes,no totes les opinions reflecteixen totalment el posicionament de la FAS.

EDITORIAL

Realitzada per:

Dins i fora

Crisi, moment per reflexionar

Crisi. Molts universitaris i nousllicenciats saben perfectamentquè significa aquesta paraula:perdre el lloc de treball, tenirdificultats per trobar feina,estalviar al màxim, continuarla formació mentre s’esperaque arribin temps millors...

Conscients de la importàn-cia d’aquest tema, es vadedicar la darrera taularodona del Cicle de Tardor ala crisi, que va comptar amb laparticipació de l’ArcadiOliveres (professor delDepartament d’EconomiaAplicada de la UAB), l’Ada

Colau (activista immobiliària),Javier Bonomi (representantde Fedelatina) i membres delcentre social EXIT-ChiringuitoMetropolitano.

L’arrel del problema i de lanostra situació actual és l’es-peculació financera: treure unbenefici no del bé en si mateixsinó de les fluctuacions delseu preu al mercat. Durant

anys el sector econòmic s’hacaracteritzat per la lliure circu-lació de capital i per una visióque només cercava el màximbenefici el més aviat possible.Dins l’estratègia de mercat noes tenien en compte les con-

seqüències laborals, socials omediambientals, ni tampoc hihavia un poder polític que elsbarrés el pas.

Seguint la idea “tot s’hi val”,s’havien creat contractes blin-dats per als alts càrrecs; els

preus dels pisos pujaven perpur joc especulatiu, en unabombolla immobiliària que o-blidava que l’habitatge és undret; i la gent, esperonada perla publicitat, es llançava a con-sumir i a demanar crèdits,vivia per damunt de les sevespossibilitats i de les del plane-ta.

No és cap novetat que elsistema capitalista privatitzaels beneficis i socialitza lespèrdues. D’aquesta manera,mentre la situació anava bé,l’enriquiment quedava sobre-tot en mans dels creadorsd’aquest sistema i de les per-sones que en seguien el joc.Vivíem en el millor dels móns.Fins que ens vàrem trobar

socialitzant les pèrdues ambmés de mig milió d’aturatsnomés a Catalunya, amb unaugment de famílies que uti-litzaven els serveis socials perprimer cop i un empitjoramentde la situació de les persones

que ja es trobaven en riscd’exclusió social.

Podem aprendre d’aquestasituació? És lògic voler sortir

de la crisi com si res haguéspassat i continuar amb elmateix ritme de consum i devida? Occident té dret a créi-xer més? Fins on arriba elnostre model de desenvolupa-ment? Acceptarem de nou unsistema econòmic amb poderil·limitat? El nostre planteja-ment econòmic té conseqüèn-cies ecològiques i socials queja no es poden amagar.

Però no ens quedemnomés amb la crítica,plantegem alternatives.Podríem treballar menyshores per tenir feina per a tots;viure disposant només delnecessari; tornar a confiar enel grup, en el consum i elsuport col·lectiu. Si volem teniraltres resultats, no podememprar de nou les mateixesestratègies.

La FAS dedica la darrera taula rodona del Cicle de Tardor a reflexionar sobre la crisi: elsseus orígens, en quin punt ens trobem, com ens afecta i com podríem sortir de la situació

El capitalisme privatitza els beneficis i socialitza les pèrdues

Com cada curs, els estudi-ants es pregunten què ferdurant les seves vacancesd’estiu. Per informar aquells ques’inclinen per les estadessolidàries, la FAS ha dut aterme sessions informativessobre el tema el 21 degener i el 10 de març.Aquest curs s’ha convidatSetem Catalunya, COCAT,Sodepau i MovimentBrigadista, entre d’altresONG, que treballen oferintcamps de treball i brigadesa l’Amèrica Llatina, l’Àfrica,l’Àsia o Europa, perquèexpliquessin les seves pro-postes.

Sessions informativesper a estades solidàries

L'Escola de Cultura de Paude la UAB presentarà elproper 14 d'abril el seuanuari “Alerta 2010! Informesobre conflictes, dretshumans i construcció depau“ i “Anuari 2010 deprocessos de pau”.Els informes enguany pre-sentaran dues novetats: l’in-compliment dels dretshumans per part dels Estatsi una visió de gènere delsconflictes.L’acte, que es durà a termeal Col·legi de Periodistes deCatalunya, comptarà amb lapresència de personalitatsreconegudes del món delperiodisme i la cooperació.

L’Escola Cultura de Pau

presenta l’informe anual

Durant el mes d’abril, hihaurà al campus de la UABl’exposició “La fauna del vo-luntariat”, que en un to irònici desenfadat convida areflexionar sobre els motiusque duen els voluntaris ainiciar-se en la seva tasca. D’aquesta manera, laFundació AutònomaSolidària cerca apropar elvoluntariat a la comunitatuniversitària.L’exposició és una iniciativadel Punt de Voluntariat deSabadell i es podrà veure ala Facultat d’Educació, laBiblioteca Humanitats,l’Hemeroteca i la PlaçaCívica.

La fauna del voluntariat a

la UAB

L’ETC organitza tallers perincitar a la reflexió sobre lesrelacions afectives i de pa-rella. Es tracten temes com ara lagelosia i els seus límits, elrespecte dins la parella, elscomportaments quedecidim tolerar i els que no,entre d’altres. En el mateixtaller es facilitaran els recur-sos per poder demanarinformació, assessoramento assistència davant d’unasituació de violència degènere. Els tallers es duran a termefins el 31 de maig a dife-rents facultats de la UAB.

Reflexionar sobre la

socialització de gènere

La FAS té prevista unaexposició itinerant pel cam-pus de la UAB,“Fotovolunta” per fer visiblela tasca que duen a termeels voluntaris. Es procura també donar aconèixer els valors quemouen el voluntariat i sobreels temes relacionats ambla cooperació per al desen-volupament i el medi am-bient, la salut, la discapaci-tat i els col·lectius amb riscd’exclusió social. Aquestaexposició, però, no pot serpossible sense la partici-pació dels mateixos volun-taris. Participa-hi i envia lateva fotografia!

Visibilitzar els voluntaris:

“Fotovolunta”

El nostre planteja-ment econòmic téconseqüènciesecològiques i socials

L’arrel de la nostrasituació actual decrisi és l’especulaciófinancera

Contractes blindats,especulació immobiliària, consumirreflexiu... tot valia

Abril 2010 Empenta!

3VOLUNTARIAT

Són les nou del matí i hasquedat al bar amb amics. O béestàs sol i fas temps abansd’entrar a classe. El contextpot canviar, però la situació esrepeteix: el cafè al davant.Però t’has preguntat mai,sobre el cafè que serveixena les cafeteries de la UAB:d’on ve, qui el produeix, enquines condicions laborals, sies respecta el medi ambient?

Potser tu no hi havies pen-sat fins ara, però els voluntarisi les voluntàries del Grup deCooperació i Medi Ambient síque ho han tingut en compte.Per això, duen a terme la cam-panya “Desperta amb cafèjust a la UAB”. L’objectiu ésque les cafeteries de la UABserveixin només cafè de co-merç just.

“El comerç convencionalés una de les principalscauses d’empobriment i defam al Sud, per això, femaquesta campanya per fomen-

tar el comerç just”, explica laTxell, dinamitzadora del Grup.

Dijous 4 de març. Tres delsvoluntaris de cooperacióentren al bar vestits amb pija-ma i bata, amb tasses i pots

de cafè, i s’asseuen al costatd’un grup de noies. Començala representació: “Posa’m unamica de cafè” comença un,“però d’aquest o de l’altre?”continua la representació. Les

noies del voltant miren, riuen i,finalment, intervenen.

En Sergio els explica que“el cafè és la segona matèriaprima que més diners moual món i, com a consumidors,alguna cosa en podem dir iexigir”. “El comerç just fomen-ta el respecte al medi ambient,la igualtat entre homes idones, l’absència d’intermedi-aris i especuladors i l’obtenciód’un preu just per la feina delscamperols”, afegeix en Diego.

Aquesta és una de lesactivitats de sensibilització dela campanya “Desperta ambcomerç just”, que utilitza elteatre social per fer reflexionari debatre als sorpresos espec-tadors.

“La gent respon. Coneixenel comerç just, però nosaltresel que volem és que pensinque poden tenir-lo també a lescafeteries si ho demanen.Estan firmant tots”, explica laClara, una de les voluntàries

amb pijama. Aquesta és l’altra part de la

campanya: recollir firmes depersones i col·lectius perquès’adhereixin al manifest quees presentarà al Rectorat. Estracta de demanar a les “altesinstàncies” que a les conces-sions del bar s’exigeixi que elcafè només sigui just.

Els actes no s’han acabatencara. La campanya inclouparadetes informatives adiferents espais del campus,més accions de teatre social,jocs i un cicle de cinefòrums.A més, el 21 d’abril tindranuna carpa a la Plaça Cívica.

Amplia horitzons: voluntariat europeu

La Larissa és alemanya, té 19anys, actualment viu aCatalunya i fa de voluntària ala FAS durant tot el curs.L’Íngrid, de 28 anys, és cata-lana i ha marxat a col·laboraren un projecte de voluntariat aAmsterdam. Són joves, elsinteressa el tercer sector iaquesta és la seva històriacom a voluntàries del Serveide Voluntariat Europeu (SVE).La Larissa tenia molt clar quees prendria un any de des-cans abans d’anar a la univer-sitat, per abandonar el niu,provar altres contextos idecidir què fer amb la sevavida. “Després de dotze anysde col·legi sabia que no voliaanar directament a la universi-tat”. L’Íngrid, després de lli-cenciar-se en RelacionsLaborals va estar cinc anystreballant per a empreses. El

sector lucratiu no la satisfeia iva decidir canviar el rumb queestava prenent la seva vidafent un màster sobre polí-

tiques europees de co-operació internacional a laUAB. En acabar, va optar perdedicar uns mesos de la sevavida a fer voluntariat. Calen dues associacions perdur a terme l’experiència delSVE. Per a l’Íngrid, la FAS ésl’organització d’enviament,l’associació que la porta i queli permet ser a Holanda i tre-ballar amb el col·lectiu d’his-panoparlants a Amsterdam.

“Col·laborem en la integraciódels immigrants a través delstallers per trobar feina i lesactivitats culturals”. Per a laLarissa la FAS és l’associacióque l’acull, el lloc on “ajudo enel que puc”, tal com diu. “Aramateix estic en el ProgramaSociosanitari, llegint llibres ala gent gran i fent manualitatsamb nens, però també m’intro-duiré en el Programa de Saluti en el de Justícia”.

L’idioma nou, trobar pis,conèixer gent... al principiadaptar-se costa i cal acostu-mar-se al nou lloc on s’arriba.“Vaig agafar l’avió un diaassolellat i vaig arribar aAmsterdam que estava nevat,a graus sota zero. Això sí queés passar fred!”, explica rientl’Íngrid. “Coneixia l’idioma,però al principi no vaig sercapaç de respondre a un quètal el viatge?, recorda la

Larissa. Però l’aclimatació ésràpida i les dues parlen de“l’hospitalitat catalana” i “l’a-mabilitat i solidaritat holan-deses”. Sens dubte, recomanen l’ex-periència que, per a l’Ingrid,“sense l’ajut econòmic inomés a través dels meuspropis mitjans no haguéspogut tenir”. El voluntari norep un sou però té les despe-ses del viatge, l’allotjament i lamanutenció cobertes. LaLarissa ja ha motivat a lesseves amigues “La gent s’in-teressa i valora la nostra feinai això és molt gratificant iengrescador; de debò querecomano aquesta experièn-cia a tothom”, diu l’Íngrid. “Elvoluntariat europeu és tenir lasort de veure més enllà delpropi nas!”, conclou la Larissa.

L’estada de voluntariat li ha servit a la Larissa per escollir quin futur professional triar

Has pensat mai en marxar fora? I en fer voluntariat? T’has plantejat que podies combinarla teva estada fora d’Espanya amb una tasca per reduir desigualtats?

La història de la Larissa iIngrid, també pot ser la teva! Si t’interessa el voluntariateuropeu, tens tot de pro-jectes de caràcter social,medioambiental, cultural,esportiu i artístic que t’estanesperant!

fas.voluntariat@uab.cat

I TU? T’HI APUNTES?

Desperta amb cafè just a la UAB!

-Adhereix-te al manifest.-Implica’t activament en lacampanya.-Participa a les activitats desensibilització.-Fes córrer la veu!

www.despertaambcafe-just2010.blogspot.com

VOLS PARTICIPAR-HI?

El voluntariat del Grup de Cooperació i medi ambient inicien una campanya per dur el cafède comerç just als diferents bars de la Universitat

“El SVE és tenir lasort de veure mésenllà del teu propinas!”

Abril 2010 Empenta!

4

Una crònica amb quatre vivències ens aproximen a la realitat del CP de Dones deBarcelona durant la Setmana de la Dona

PROGRAMES SOCIALS

L’espera. Silenci davant la portadel Centre Penitenciari (CP) deDones Wad-Ras. Una càmerat’observa. Truques al timbre.Esperes. I el silenci es trenca.Es trenca perquè s’obre la pri-mera porta hidràulica. Molt len-tament. I en aquell moment, enaquell avançar pausat de laporta, pots escoltar com riuen icriden el nens i nenes que estana l’altra banda del carrer, on hiha un pati, el pati d’una escola

que mira cap al CP Dones.Només unes finestres enreixa-des, un mur electrificat i tres por-tes hidràuliques separen Wad-Ras de la realitat exterior.

“El primer dia vaig començaruna mica malament perquè nosabia que les portes erenhidràuliques i vaig intentar tan-car-les. Empenyia i no hi haviamanera. Quan me’n vaig ado-nar tenia el guàrdia de seguretatque m’estava mirant i feia queno amb el cap”. Només s’obreuna porta quan l’anterior estàtancada. Entens que vol dir laprivació de llibertat. Aquesta vaser la primera experiència d’enJoan Seguí, voluntari delPrograma de Justícia de laFAS. Des de principis de cursduu a terme el taller d’InsercióLaboral.

“Quan vaig arribar al CP deDones, l’educadora em va por-tar directament al pati de lesinternes” comenta MarinaLópez, una altra voluntària de la

FAS. “És un pati semblant ald’una escola, però en comptesde nens i nenes veus tot dedones juntes, d’edats i culturesdiverses. Aquell primer dia alpati, vaig sentir que no estavadins d’una presó”. La Marinarealitza el taller d’anglès. Unahora a la setmana fa conversaamb el grup de 15 internes queté a la classe i a través del dià-leg que es genera, s’acosta len-tament a les seves inquietuds,al seu present i futur.

“Una de les imatges precon-cebudes era que, mentre jo feiala classe, tindria un funcionarique m’estaria vigilant. Però no,l’única figura que s’hi potassemblar és la interna auxiliar,que m’ha donat molta confiançaen el desenvolupament del meutaller. Les internes saben que al’auxiliar no li poden prendre el

pèl, la respecten”. La MónicaMartínez està esperant-se enuna sala per explicar-nos laseva experiència com a internaauxiliar en els nou mesos queporta a Wad-Ras. Ella és res-ponsable de dos tallers, s’encar-rega de recollir les demandesque tinguin les internes per treu-re profit a les activitats. Gràciesa aquest coneixement més pro-fund, la Mónica afirmi que ésimportant que abans decomençar un taller, els volunta-ris dediquin una estona a con-versar amb elles, “que se mez-clen con ellas, que escuchensus problemas. Aquí tienes quevenir como persona y no comoprofesora, ya que al estar ence-rradas, necesitamos esa com-plicidad que viene de la calle yque nosotras recibimos con losbrazos abiertos”. Una de les

persones a qui la Mónica li tégran confiança és a la Isabel, laseva tutora i una de les educa-dores de Wadrass. “Aquí et tro-bes amb un microcosmos deproblemàtiques socials, amb lesdesigualtats Nord i Sud, amb lescarregues familiars, les diferèn-cies culturals. Aquí observem elreflex concentrat del què és lanostra societat”. Després de tre-ballar cinc anys al centre, laIsabel s’ha adonat que hi ha unpatró global en totes les dones.Però a la vegada, la diversitatde les seves biografies trencaamb els estereotips que espuguin tenir envers la realitat deles presons. Per a la Isabel, aWad-Ras, cada dia és el Dia dela Dona: “Les seves trajectòriesvitals m’han portat a qüestionar-me els meus valors ètics imorals. Tot el que es viu aquí és

un aprenentatge constant”. “En Wad-Ras todas nos

conocemos, hablamos, e inten-tamos convivir lo mejor posible.Yo soy cabo de módulo y hagoel papel de mediadora, estoyentre los funcionarios y las chi-cas. Los funcionarios me dan elpuesto de responsabilidad y yointento que ellas cumplan tam-bién sus deberes”. Per a laMónica, Wad-Ras aconsegueixcrear un ambient de familiaritatja que l’espai és més reduït i hiha menys dones que en un altrecentre penal. “Sabes con quieny de qué puedes hablar. Aquí, ellímite de las personas se tieneque alargar, no puedes teneruna mala palabra”.

Mentre escolto el que em diula Mónica, sento una olor fami-liar. La interna em diu que avui,per ser l’últim dia de celebracióde la Setmana de la Dona, faranuna calçotada. En Joan i laMarina també es queden adinar, potser avui coneixeran ala Mònica, i a altres internes ipersonal del centre. La Mónicas’acomiada de mi recordant-meel que simbolitza per ella com-memorar el paper de la dona enla societat: “Celebrar la semanade la mujer me da más fuerzaspara seguir luchando, siempremirando hacia adelante paravolver a vivir, vivir junto a mishijos”.

Wad-Ras, un mosaic de visions

Degut al seu espai reduït, Wad-Ras aconsegeuix crear un ambient de familiaritat

“Wad-Ras és unreflex concentrat dela nostra societat”

“Mirar adelante paravolver a vivir, vivirjunto a mis hijos”

Maria SoldanBecària de l’Espai Solidari

No guixis els llibres de les biblioteques!Què fas quan agafes un llibrede la biblioteca? Subratlles lesparts importants i allò quenecessites tenir en compte?Saps que fent això estàsposant traves a les personesamb discapacitat visual sensevoler?

Per tal de fer accessibletota la riquesa documental deles biblioteques de la UAB alsestudiants amb problemes devisió, els llibres passen per unprocés de digitalització quepermet que puguin serescoltats o llegits en Braille. Siels llibres estan guixats,assenyalats i plens d’anota-cions, aquest procés no es pot

dur a terme.Per conscienciar a l’alum-

nat de la UAB sobre aquestfet, s’està duent a terme desdel PIUNE la campanya “Noguixis els llibres”, iniciadadurant l’època d’examens.

Ja s’han repartit més de1.000 punts de llibre a les bi-blioteques d’Humanitats,Ciències Socials, i Comu-nicació, entre d’altres.

Els bibliotecaris regalenels punts amb els llibres ques’extreuen en prèstec.

La campanya ha estat benacollida per les biblioteques ies preveu donar-li continuïtaten els propers mesos.

La vellesa, com la mort i eldolor, no són plat de gust per lanostra societat. Exaltem lajoventut, un prototip molt clar debellesa, i viure tot tipus d’expe-riències (positives). La perfecciópublicitària és la normalitat aquè aspirem. Molta gent quedafora d’aquest discurs, com lanostra gent gran.

“Tenim tota una generaciód’avis i àvies que no tenen caprol social ni familiar i que se’ls ha

aparcat i despersonalitzat”, diula Montse Soro, responsable delCentre Sociosanitari i de SalutMental Fòrum de l’Hospital delMar, on les persones usuàriesestan en règim de llarga estada.

Encara que amb el temps esperden certes facultats tambése’n guanyen unes altres, ja queel cervell és un òrgan plàsticque no para mai d’aprendre.“Sempre continuem sent perso-nes que podem aprendre, crear,

relacionar-nos, estimar”, recor-da la Montse. És per això ques’ensenyen noves activitats i,així, no es té el record de comes feia abans. En aquest sentit,les noves tecnologies podentenir un paper important perincentivar la creació i els vinclesamb el món.

Seguint aquesta idea, a lagent gran cada cop se l’estimu-

la més a fer activitats variades ique els agradin. En estades llar-gues, la persona sol patir unprocés d’institucionalització, enquè els professionals acabendecidint en comptes dels usua-ris. Que tornin a prendre deci-sions sobre les activitats quevolen fer és un pas importantperquè es tornin a sentir perso-nes malgrat la dependència.

“Aquí les hores es fan molt llar-gues. Estàs sempre esperant i,per això, jo m’apunto a tot”,explica la Carme, una usuària.“Aquí fem gimnàs, club de lectu-ra, però el que més m’agrada ésla música i el Bingo”, afegeix.

Aquests tipus de centressociosanitaris tenen una visióintegral de la persona, en quèes reforça la seva autonomia.

Així, a poc a poc, els mateixosusuaris, a través dels seusactes diaris, poden anar can-viant l’estereotip de dependèn-cia i d’incapacitat que pesadamunt d’ells.

En aquest sentit, el volunta-riat hospitalari té una funció cab-dal, ja que ocupa un espai i téun rol que no poden desenvolu-par els professionals sociosani-taris. “Aporten alegria i sobretotjoventut” diu la Carme. Per laNina, voluntària del ProgramaSociosanitari de la FAS, tambéés un moment per “aprendred’ells i sentir-te útil: t’esperen,són adults, comprenen la sevasituació i agraeixen la tevafeina”.

“Els voluntaris ajuden ademostrar que les personessom persones en qualsevol cir-cumstància; la normalitat no ésnomés una ratlla, hi ha un granmarge”, conclou la Montse.

Un nou enfocament per envellir

La decisió ha estat difícil, peròfinalment la resolució del premiliterari ha quedat de la següentmanera: en 3r lloc, el grup C delCEIP Serraparera, en 2a posi-ció el grup D del CEIP Fontetesi en 1e lloc el grup B del CEIPFontetes. Felicitats a tots itotes!

En aquest exercici d’escrip-tura en grup s’ha valorat la cre-ativitat, la cohesió textual i l’orto-grafia, entre d’altres aspectes.

Relat guanyador:“Una bruixa al nostre tallerHi havia una vegada en

Cerdanyola, un dia que feiamolta tempesta, un grup denens que estaven jugant al patiper després anar a estudiar.Com cada dilluns ells haviend’anar al què anomenen: Tallerd’estudi assistit.

De sobte, el Max, un mem-bre del grup, cridar al Jack i lidigué:

-Jack anem a classe que laRoser ens crida.

-Va, anem a veure que vol!Digué en Max.

Tres minuts després vananar a veure què passava i justen arribar, van escoltar una veuque deia: “No entreu que mori-reu!”

Allà dintre hi havia una brui-xa especialment maca que por-tava faldilla, camisa de ratlles,un barret i duia els llavis pintatsde vermell. A més sabem que

aquesta bruixa, que es deiaNora, tenia un do que la dife-renciava de la resta: el seuspoders paranormals, és a dir,convertia a les persones enestàtues!

I així va ser, en obrir la portade la classe ens vam trobar a laRoser convertida en una està-tua, la bruixa Nora volia ser la

nostra monitora. Va començar aexplicar-nos que era una apas-sionada de l’estudi i que liencantava ajudar els nens i lesnenes perquè aprenguin cosesinteressants. Així que vacomençar a fer-nos una sèriede preguntes. La primera d’e-lles va ser: “Que és per vosal-tres el taller?” Cadascú anava

dient la seva opinió, per tant vansorgir moltes idees, la majoriapositives, com per exemple:conèixer a altres companys,ens ajuden a fer els deures,aprenem a compartir les coses,com per exemple el material;treballar i jugar en grup, conèi-xer altres cultures, tenir mésamics i aprenem a relaxar-nosquan estem estressats.

Però no sempre totes lescoses són bones, sinó quetambé pensem que ens deixennomés 15 minuts per jugar. Ésuna estona curta sabent queestem moltes hores a la classe.

La sessió que vam tenir ambla bruixa va ser molt divertida iuna experiència inoblidable.Finalment, va desfer l'encanteri iquan la Roser tornava a ser per-sona, la Nora li explicà quenomés volia viure l'experiènciade ser la monitora per un dia.

I “colorín colorado” aquestconte no s’ha acabat perquè anosaltres ens queden moltesmés experiències per viure imoltes històries per explicar.”

Concurs literari al CROMA

Abril 2010 Empenta!

5PROGRAMES SOCIALS

Les monitores dels tallers d’estudi assistit de Cerdanyola creen un concurs literari perfomentar el català i treballar les habilitats lingüístiques i cooperatives

La Carme llegeix a la biblioteca del centre sociosanitari

Felicitats Ibtisam, Emily, Jahir, Adrian, Josue, John, Luis Alberto, autors del relat guanyador!

“El cervell és unòrgan plàstic que nodeixa mai d’aprendrei adquirir habilitats”

“El voluntariat hospi-talari és fonamental:aporta alegria ijoventut”

Envellir també significa que encara queden moltes coses per fer, aprendre, crear i comu-nicar als altres

A Colòmbia hi viuen 102pobles indígenes repartits en27 províncies. Cadascun ambla seva pròpia cultura i cosmo-visió de la vida. La seva terra,de la qual han format partdurant generacions, és moltrica en recursos naturals. Laconfluència entre el conflictearmat i els interessos d’al-gunes multinacionals estanduent a 62 d’aquests poblesindis a l’extinció física i cultu-ral.

“La raíz del problema es elsistema económico mundial”,explica en Juvenal Arrieta,líder indígena i membre del’ONIC (OrganizaciónNacional Indígena deColombia) dies abans dellançar la campanya Palabradulce, aire de vida. Campañapara la pervivencia de lospueblos indígenas en riesgo

de extinción en Colombia. “Lacolonización sigue pero ahorase llama desarrollo”. La guer-rilla no és tant una causa comuna excusa per amagar elsmacroprojectes econòmics a

la regió, que tenen per objec-tiu l’explotació minera o laconstrucció de grans empre-ses hidroelèctriques. “Ennombre del desarrollo seacaba con el indio. Se ha con-

vertido al indio en una minoríay causarle algún prejuicio esun mal menor para el bien dela mayoría”.

La major part de les rique-ses naturals sobre les qualses basa el nostre model deconsum es troben al sud.“Nosotros no tenemos ningúnproblema en compartir elmaíz, el agua; pero nosvienen con fusiles, congranadas, matando a nuestragente y eso no es justo”.

En darrer terme, el que esplanteja és un canvi en tot elnostre sistema de pensament.“Los indios no creemos tenerla verdad absoluta pero sícreemos que Occidentedebería darse la oportunidadde conocer otras formas depensamiento, en que prime elvivir bien con la Tierra antesque el tener más”.

Amb aquest discurs es vainiciar la campanya aBarcelona el 8 de març i viat-jarà per diferents païsosd’Europa, Centreamèrica i

Colòmbia. L’objectiu és sensi-bilitzar la societat civil, acon-seguir crear una xarxa peracabar pressionant al governcolombià i que aquest esreplantegi els seus acordseconòmics, a més de tenir encompte la qüestió indígena ala seva agenda política.

“Vamos a desaparecer. Noqueremos armas para defen-dernos. Pero tenemos la pal-abra. Y tenemos que poner aandar la palabra para que nosescuchen y para que se unana nosotros aquellos que, porconvicción y no por lástima, sesolidaricen con nosotros”.

En Juvenal també passaràper la V Setmana de laCooperació amb la xerrada “Eldesafiament del movimentindígena contemporani. Unaanàlisi de la realitat llati-noamericana i colombiana”.

Indígenes: identitat i lluitaEntendre el fet indígena significa acostar-se a la seva lluita per defensar allò que considerenmés valuós: la cultura, la comunitat i la terra

Abril 2010 Empenta!

6 COOPERACIÓ

Els indígenes formen un grupmolt ampli i variat, d’abast mun-dial, que aglutina més de 300milions de persones i centenarsde cosmovisions sobre la vida,les estructures socials, la perso-na i la seva relació amb l’entorn.Tota aquesta varietat, però, tétrets comuns: una història dedesigualtats, discriminació iempobriment, per una banda, iun fons cultural que els hapermès agrupar-se i lluitar con-juntament, per l’altra.

El medi natural que elsenvolta té un significat moltimportant per a ells: és el pilarfonamental al voltant del qualgira tota la vida política, social,econòmica i espiritual. Senseterra per deixar a les següentsgeneracions no hi ha cultura isense cultura no hi ha vida.

L’expulsió de la seva terra hacomportat durant segles la pèr-

dua de nombroses cultures o laseva reducció a folklore per aturistes. A més a més, les novesgeneracions han experimentatgreus problemes d’identitat,situats entre una cultura, laseva, que desapareixia i unanova societat que no els accep-

tava i els relegava a la invisibili-tat i a l’exclusió social.

Els indígenes, però, no llui-ten sols. Malgrat el pes quecerts estats i empreses multina-cionals tenen a la balança, ellsreben el suport, cada cop més,de les organitzacions internacio-

nals i d’una societat civil social-ment conscienciada.

Des de fa 40 anys són unmoviment global fort i cohesio-nat que lluita en tots els àmbitsper assolir el respecte que lesseves cultures mereixen.Aquest moviment, agrupat al

voltant dels eixos de territori,autodeterminació i cultura,actualment és una mostra queun grup ben organitzat interna-

cionalment pot assolir les sevesreivindicacions i avançar en lesseves demandes de respecte iigualtat.

S’inicia el 8 de març la campanya per la pervivència dels pobles indígenes en vies d’extincióde Colòmbia, que també passarà per la UAB en el marc de la V Setmana de la Cooperació

Poner a andar la palabra

“La colonizaciónsigue pero ahora sellama desarrollo”

Sense terra no hi hacultura i sense cul-tura no hi ha vida

Els pobles indígenessón un movimentglobal fort

Juvenal Arrieta explicant la campanya a la UAB

“Que se unan anosotros por convic-ción, no por lástima”

Projecte financiat pel Fons de Solidaritat de la UAB a Guatemala

Un exemple de tot plegat espot trobar a la V Setmana dela Cooperació, enguany dedi-cada als pobles indígenes.Del 26 al 30 d’abril, especia-listes de l’àmbit parlaransobre la formació de la identi-tat indígena, la sistemàticavulneració dels drets humansa què s’han vist sotmesos, lesseves lluites, el paper quetenen els estats, les empre-ses transnacionals i les enti-tats que els donen suport.

SETMANA COOPERACIÓ

L’hepatitis és una inflamació delfetge que en molts casos éscausada per una infecció viral.Segons l’Organització Mundialde la Salut (OMS), les hepatitisB i C provoquen cada any unmilió de morts. Per aquestmotiu, l’OMS aconsella que totsels països introdueixin un pro-grama de vacunació universalcontra l’hepatitis B en elsnadons. Fins ara, 168 països

han fet cas de les recomana-cions. La vacuna anti-VBH és la mesu-ra més important per prevenir lainfecció de l’hepatitis A i B. Defet, Espanya —i Catalunya coma pionera— va iniciar la vacuna-ció universal de preadolescentsi també la de tots els nadons.De totes maneres, de l’hepatitisC no n’hi ha cap vacuna i conti-nuen havent-hi molts països,sobretot a l’Àsia del sud-est, laXina i l’Àfrica tropical (VHB), aixícom a Egipte i el Japó (VHC).

Per això, l’Aliança Mundial del’Hepatitis (WHA), una organit-zació que engloba més de 200associacions, amb motiu delDia Mundial de l’Hepatitis, quese celebrarà el 19 de maig,denunciarà la falta de sensibili-tat social que hi ha enversaquesta malaltia i demanarà lavoluntat d’implicació políticadavant d’una malaltia que afec-ta prop de 500 milions de per-sones a tot el món. “Sóc jo el número 12?” és unacampanya que pretén donar aconèixer l’impactant xifra queuna de cada 12 persones almón viu amb l’hepatitis crònicaB o la C. Tot i tenir una incidèn-cia superior a la del VIH, el graude conscienciació o coneixe-ment per part de la població ésinexplicablement baix, i unagran part d’afectats no sabenque n’estan. El motiu és quegeneralment són asimptomàti-ques i les vies de transmissió nosón gaire conegudes. El virusde l’hepatitis B i C es podentransmetre a través de la sangque entri al cos o través d’algu-na de les nostres mucoses. Són

virus molt resistents, el VHB potsobreviure fins a 7 dies i el de laVHC fins a 3 dies, per això ésimportant que si es fan tatu-atges, pírcings, acupuntura,sigui en centres on es compleixila normativa. També cal usarutensilis personals en el con-sum de drogues injectades oesnifades i en els d’higiene per-

sonal. L’hepatitis B, a més, ésuna malaltia de transmissiósexual, es transmet a través depràctiques sexuals no protegi-des.“És evident que hi ha desinfor-mació sobre l’hepatitis, nonomés dels pacients sinó tambéde la resta de la societat”,comenta Pedro Santamaría,

membre de l’AssociacióCatalana de Malalts d’Hepatitis(Asscat). D’altra banda, CharlesGore, president de la WHA,reconeix que al llarg del 2009 i,“gràcies a associacions depacients de tot el món, hanaconseguit informar i conscien-ciar milions de persones sobreaquestes patologies”, a través

de campanyes com ara “Sóc joel número 12?” i la firma, pelsgoverns de diferents països, delmanifest ‘12 peticions’ davantles hepatitis víriques. Des del Programa de Salutvolem donar visibilitat a unamalaltia que té una incidènciaimportant arreu del món i convi-dar la comunitat universitària dela UAB a respondre a la pre-guntes: Estic vacunat de l’hepa-titis A i B? Sé quines són lesvies de transmissió de la C? Sivols respostes, fes preguntes a:

fas.salut@uab.cat

Abril 2010 Empenta!

7SALUT

Xiringus amb cooximetria

Dia Mundial de l’hepatitis

Encara fumes? No trobes elmoment per deixar aquesthàbit tan nociu? Ja tens prouraons? Des del Programa deSalut es duen a termeXiringus (punt itinerant d’infor-mació i assessorament sobre

temàtiques de sexualitat,drogues i alimentació salu-dable) amb cooximetries,prova mèdica que et pot aju-dar a acabar de fer el pas.

De manera ràpida i através d’una mostra d’aire

aspirat, la cooximetria permetdetectar la quantitat demonòxid de carboni i, per tant,la pèrdua d’oxigenació de l’he-moglobina. De manera anàlo-ga a altres proves clíniques (elcolesterol en sang o la pressiósanguínia) el resultat de lacooximetria ofereix unamesura objectiva sobre què

exposem al nostre cos, sobrecom reduïm l’oxigen quereben les nostres cèl·lules. Lareducció d’oxigen afectatambé als fumadors passius.

A més, hi ha estudis quedemostren que els fumadorsamb nivells més alts demonòxid de carboni tenenmés possibilitats d’acabardesenvolupant malalties pul-monars o cardiovasculars. Elmonòxid desplaça l’oxigen dela sang, fent que no arribi

aquest element tan necessaripel bon funcionament del cor idel cervell Els riscos, però, esredueixen quan es deixa defumar, ja que els nivells demonòxid en sang descendeix-en i, alhora, el perjudici per ala salut.

Sens dubte, no és fàcildeixar de fumar, però pot ser-ho si saps com. Per ajudar-te,hi ha el projecte “Passo defumar” coordinat per l’Agènciade Salut Pública de Barcelonai especialment adreçat a lapoblació jove. Si t’interessa, elXiringu disposa també d’infor-mació sobre el projecte i lespasses que cal seguir.

La cooximetria és una prova clínica ràpida

Uabitza’tDurant la Setmana Cultural iSolidària de la UAB -lligada ala festivitat de Sant Jordi-, elPrograma de Salut durà aterme un seguit d’activitats alCampus per promoure unestil de vida més saludable.Hi haurà un Xiringu gestionatpels voluntaris i es farà unagimcana, coordinada ambSidaestudi i emplaçada dinsdel marc del Projecteeuropeu Heroes, per prevenirel consum problemàtic d’alco-hol, difondre una sexualitatsegura i responsable i pro-moure la seguretat vial.

XIRINGUS AMB COOXIMETRIA

Vols fer-te la prova de lacooximetria? El 17 de maig hi haurà unXiringu amb cooximetria a laFacultat de Ciències de laComunicació, de 10 a 12del matí.

La cooximetria etpermet ser conscientdel dany que pro-dueix el tabac al cos

Tens inquietuds artístiques?T’agrada el disseny?Presenta’t al concurs i sor-prent amb les teves crea-cions! El disseny ha dedonar a conèixer i promourela prova del VIH. L’obrapremiada serà utilitzada perles bosses de la campanyadel curs vinent.

Consulta les bases:www.uab.cat/fas

CONCURS DE DISSENY

L’OMS aconsella lavacunació universalcontra l’hepatitis B

Una de cada dotze persones al món pateix hepatitis

L’Aliança Mundial de l’Hepatitis denunciarà la falta de sensibilitat social i de voluntat políti-ca davant una malaltia silenciada malgrat el seu ampli abast

La campanya denun-cia la falta de sensi-bilització i demanavoluntat política

Abril 2010 Empenta! 8

Quins estudis i quina feina tenies alteu país d’origen? Al Senegal vaig estudiar filologiaanglesa i treballava a temps parcialcom a professor de francès. Desprésde llicenciar-me no em vaig estargaire temps al meu país i el 1999,amb 28 anys, vaig venir cap aCatalunya.

S’han complert les expectativesposades en el teu projecte migrato-ri? La idea que em va portar a venir aCatalunya és la de sempre: buscaruna millor qualitat de vida i tenir lesoportunitats que al meu país se’mnegaven. En part, les expectatives esvan complir, però va ser més difícil delque em pensava en un primermoment. El que m’he trobat no s’ade-qua al meu plantejament inicial, peròvaig fent i n’estic content.

Quina feina tens aquí?Aquí treballo de cambrer en un res-taurant. Ja porto uns anys amb lamateixa feina, però sempre he estatbuscant vies per tornar a pujar al trendels estudis. Em vaig treure el màsterde Traducció, Interpretació i EstudisInterculturals a la UAB gràcies a labeca de postgrau per a extracomuni-taris que em va oferir la FAS i araestic estudiant un segon màster, deGestió de la Immigració.

Per què emigrar a Europa? Els africans i la gent del sud tenimuna idea d’Occident idealitzada, queno s’adequa totalment a la realitat. Através de la televisió rebem els canalseuropeus i ens impacta molt veure lesinfraestructures, la moda, els cotxesetc. Aquesta idea de riquesa genera-litzada, a més, es reforça amb lesremeses que envien els immigrants.És cert que cada cop hi ha més imat-ges de gent ofegada a l’estret deGibraltar i que s’han dut a terme cam-panyes perquè es conegui la cara

fosca del viatge migratori, però conei-xes persones que han tingut èxit i noet desanimes.

Quin és la funció de la família enaquest procés? La família és la que empeny la perso-na a emigrar. L’immigrant al Senegalté un estatus elevat i això fa que hihagi casos en què la gent ho ven tot,ho hipoteca tot per venir aquí.L’aposta és molt forta i no sempreresulta. La dificultat arriba quan s’in-tenta explicar a la família que la imat-ge d’Europa no és real i que no ésgens fàcil tirar endavant. No pots tor-nar amb les mans buides, no sapscom explicar-ho, i la gent prefereixquedar-se aquí i anar tirant, esperanttemps millors.

Creus que les problemàtiquessocials afecten més al col·lectiuextracomunitari? Sí. El fet fonamental és que l’econo-mia espanyola requereix els immi-grants per un tipus de feines determi-nades, que són les que els espanyolsno fan. Encara que com a immigrantvulguis agafar l’ascensor social i arri-bar a una feina més digne, hi ha tot unseguit d’impediments legals i socials,perquè s’espera una altra cosa de tu.Si tens una formació superior i volstreballar dins del teu camp, et trobesque el procés de convalidació és dedos a quatre anys i, mentrestant, has

d’anar vivint. També hi ha el cas delsimmigrants que no tenen papers iestan condemnats al mercat submer-git.

El teu exemple és extrapolable a laresta de gent extracomunitària? No del tot, perquè en aquests proces-sos hi ha molts condicionants. Perexemple, no tota la gent immigrada té

estudis superiors que els permetinarribar allà on volen. A més, podentenir més urgència per trobar feinaperquè tenen imperatius familiars quehan de complir i no poden dedicartemps a formar-se. La gent no marxaper viure una aventura, sinó per ferfront a una realitat molt crua i intentarmillorar la situació de la família quehan deixat allà.

Què va suposar la beca per a estu-diants extracomunitaris? La possibilitat de tornar a estudiar i aencaminar-me cap allà on volia.Portava vuit anys treballant i mirantcom canviar la meva vida professionali no va ser fins que vaig veure la con-vocatòria de la beca que se’m brinda-va, per fi, l’oportunitat. Pel que jo hevist, aquesta convocatòria és l’únicadirigida exclusivament a extracomuni-taris. Nosaltres, o bé no podem optara beques o bé ens trobem competinten desigualtat amb els autòctons.

Què t’ha ofert accedir al màster?Encara que segueixi treballant en elmón de la restauració, ha estat unaprimera passa molt important per a

mi. Ara estic estudiant un màster mésespecífic que espero que em permetitreballar de la meva vocació.

El català va suposar algun proble-ma? No, al contrari. El català et permetcomunicar-te millor amb els autòctonsi demostrar-los que et vols integrar iformar part activa d’aquesta societat.És una eina més d’integració. Tenir elnivell C em facilita treballar de media-dor.

Quin voldries que fos el teu futurprofessional? Vull quedar-me i treballar aquí. Tincmolt clar que vull treballar en temesd’immigració. Nosaltres som els prin-cipals protagonistes de les polítiquesd’immigració però en canvi no tenimprou veu. No dubto de la bona fe delsdissenyadors de certes polítiquesperò nosaltres ho hem viscut i amb lanostra experiència podem aportar unvalor afegit que ells potser no capten.És important que ens escoltin.

Quins canvis aconsellaries en lespolítiques d’immigració? Cal fomentar l’empoderament de l’im-migrant. Faig de voluntari en unaassociació que porta un projecte ambmicrocrèdits que funciona molt bé.Controlar la teva economia i fer peti-tes passes endavant és una de lesmaneres de confiar més en les tevespossibilitats i de sentir que ets tu quicontrola la teva vida. També és bàsicque l’immigrant es formi, però hi hau-ria d’haver alhora un canvi normatiuque facilités l’entrada a a nivells supe-riors d’educació i a altres sectors delmercat laboral.

“La gent del Sud tenim una visiód’Occident idealitzada”

Nascut al Senegal, on va estu-diar filologia anglesa,l’Abdoulaye va arribar aCatalunya el 1999. Implicat ambla seva ciutat, va ser l’encarregatde fer el pregó de Molins de Reidel 2003. Actualment, s’està for-mant en Gestió de la Immigració.

Abdoulaye Fall

«Cal fomentar l’empode-rament de l’immigrant i

la seva formació»

«Hi ha casos en què lagent ho ven tot, ho hipote-

ca tot per venir aquí»

La FAS gestiona el ProgramaImmigració i Universitat, que té perobjectiu contribuir a la promociósocial de les poblacions immigradesresidents a Catalunya. La població immigrada de Catalunyatreballa en àmbits per als quals estàsobreformada i que res tenen aveure amb els seus estudis. Fins itot, treballen en posicions inferiorsmalgrat que tinguin experiència pro-fessional assolida abans d’iniciar elprojecte migratori. Un dels camins per arribar a aques-ta projecció social és a través de laformació continuada i de la possibili-

tat d’accedir a estudis de postgrau imàster. Així, mentre la persona lli-cenciada espera que convalidin eltítol obtingut al seu país d’origen, potanar-se especialitzant.Per tal de facilitar l’accés a la forma-ció, es va obrir la convocatòria d’a-juts econòmics per a formació depostgrau, adreçada exclusivament aaquesta població. Des dels seus ini-cis (curs 2006-2007), s’ha vist queuna part de la població estrangeraque es beneficia de la beca del pro-grama millora la seva situació pro-fessional i acaba treballant en elcamp en què s’ha format.

BEQUES PER A ESTUDIANTS EXTRACOMUNITARIS

ENTREVISTA

L’Abdoulaye a la Biblioteca d’Humanitats de la UAB