56

Els vins del país de la tramuntana

La finca Mas Vida, a Cistella, a l’Alt Empordà, ocupa 80 hectàrees

57

reportatge

Els vins del país de la tramuntana

Un dels atractius paisatgístics de l’Empordà són les vinyes, que en molts casos han servit per frenar la forta pres-sió immobiliària que durant l’últim quart de segle ha patit aquest territori. La tra-dició vinícola d’aquesta comarca es re-munta a temps antics, quan els grecs hi van arribar i van fundar Empòrion, l’actual Empúries, en el segle VI a. de C. Les primeres vinyes les van plantar els fo-ceus, colonitzadors grecs que provenien de la ciutat de Focea. Amb la important obra civilitzadora dels romans, podríem dir que la vinya i la cultura del vi van arre-lar profundament en aquestes terres. A l’edat mitjana, del cultiu de la vinya i l’elaboració del vi, se’n van encarregar les comunitats monàstiques, entre les quals va destacar la de Sant Pere de Ro-des. En aquell període convuls, ells van

ser els grans mantenidors de la riquesa vitivinícola, fins que, ja en èpoques més recents, la Llei de Desamortització de Mendizábal (1855) va posar a la venda tots els béns eclesiàstics. Algunes fin-ques es van abandonar i d’altres van pas-sar als viticultors de la comarca. L’any 1879, la plaga de la fil·loxera, que va en-trar a Catalunya per una vinya de Rabós,

“La DO Empordà té 2.475 hectàrees de vinya, amb 570 viticultors i 21 cellers, i amb una producció mitjana de 70.000 hectolitres”

LES VARIETATS DE VINYESLes vinyes de la DO Empordà són, majori-tàriament, d’antiga implantació, amb ceps de més de trenta anys, i això influeix favorable-ment en les característiques del producte fi-nal, ja que és ben sabut que els ceps vells produeixen vi de gran qualitat. Paral·lelament, en els últims anys s’ha fet una important re-novació i millora dels conreus per adaptar-los a les tècniques agrícoles modernes i intro-duir-hi un cert canvi varietal.

Pel que fa a les varietats negres, domina la carinyena o samsó, que constitueix la base

de la viticultura empordanesa, juntament amb la garnatxa negra, anomenada a la zona lle-doner. Aquestes varietats tradicionals es complementen amb les que es van intro-duint, principalment l’ull de llebre, cabernet sauvignon, merlot i syrah.

Les varietats viníferes blanques dominants són la garnatxa blanca i roja i el macabeu. En una proporció molt menor trobem el mos-catell, el tradicional xarel·lo i, de nova im-plantació, el chardonnay, sauvignon blanc i gewürztraminer.

El celler de Mas Vida està cobert per un espectacular sostre de canya.

58

reportatge

va posar fi a una bona part de la vinya empordanesa, molta de qual ja no es va recuperar posteriorment. La fil·loxera va tenir conseqüències nefastes per al camp català. Així, de les 379.806 hectàrees dedicades a la vinya l’any 1883 es va pas-sar a 193.091 el 1898. En algunes zones de l’Empordà, les vinyes es van substituir per alzines sureres, amb la qual cosa es va acabar creant una important indústria dedicada a la producció de taps.

nya i el Vi (Incavi) ratificaria la supressió definitiva del topònim Costa Brava de la DO Empordà. Els nous estatuts de la de-nominació en van ampliar els límits a la zona del Baix Empordà o Empordanet, que comprèn tretze municipis: Begur, Ca-longe, Castell-Platja d’Aro, Forallac, Mont-ras, Palafrugell, Palamós, Palau-sator, Pals, Regencós, Torrent, Torroella de Montgrí i Vall-llobrega, amb 900 parcel·les de vinya i prop de 360 hectàrees.

Aquesta és una denominació emergent, que per hectàrees de conreu es pot com-parar amb les DO Priorat (1.600 ha) i Monsant (2.000 ha), les dues denomina-cions catalanes actualment més en voga i amb força vins premiats. En els últims anys, el Consell Regulador de la DO Empordà, presidit per Josep Blanch, està fent un esforç de promoció d’aquests vins, encara no prou valorats pel gran públic. En aquesta línia s’emmarca la mostra Vins de Tramuntana. Jornada de Vins de l’Empordà, organitzada a finals d’octubre a la Llotja de Mar de Barcelona i que va reunir més de cinc-cents professionals de la restauració, la distribució i el comerç especialitzat.

L’estrella mediàtica va ser el sommelier empordanès Roger Viusà, escollit aquest any com el millor d’Europa i el segon del

La renovació vinícola d’aquest territori cal buscar-la al poble d’Espolla, on el novembre del 1931 es va posar en fun-cionament el primer celler cooperatiu. Han passat més de setanta-cinc anys i aquest celler continua sent el més im-portant de la DO. L’edifici original, obra de l’arquitecte figuerenc Pelai Martínez Paricio (1898-1978), es conserva avui dia, després de les diverses ampliacions que s’hi han fet.

En l’actualitat, la DO Empordà engloba 2.475 hectàrees de vinya inscrita, amb 570 viticultors i 21 cellers, i amb una pro-ducció mitjana de 70.000 hectolitres. Inicialment s’havia constituït com a Deno-minació d’Origen Empordà-Costa Brava, en virtut de l’ordre de 19 de maig de 1975 del Ministeri d’Agricultura. No obstant, el març del 2006, l’Institut Català de la Vi-

“L’any 2006, l’Institut Català de la Vinya i el Vi va ampliar els límits de la denominació d’origen a la zona del Baix Empordà”

En primer pla, detall de l’ermita de la Mare de Déu de Vida, i, al fons, la masia.

59

reportatge

món, que va pronunciar la conferència “Empordà, vins de futur”. La trobada es va acabar amb la degustació dels vins més representatius d’aquesta DO, que busca situar-se en l’exigent mercat dels vins de qualitat.

Mas Vida, a Cistella

Entre el grup de petits productors de vins de la DO Empordà sobresurt la finca Mas Vida, tot un exemple de com s’ha pogut recuperar una propietat que fa dues dècades estava abandonada a la seva sort. El destí va voler que hi apare-gués Albert Fernández Massó, l’home que l’ha transformat amb tenacitat, inver-sions i, si se’ns permet l’expressió, amb molt d’amor. Dalt d’un turó, a un quilòme-tre escàs de Cistella, un poble de poc més de 200 habitants situat a 10 quilò-metres de Figueres, s’aixeca aquesta

“La finca Mas Vida, amb 10 hec-tàrees, dóna nom a l’únic celler productor del poble de Cistella”

La DO Empordà presenta una gran heterogeneïtat de terrenys. Majoritàriament, es tracta de sòls de textura sorrenca, pobres en matèria orgànica, idonis per a la producció de vins d’elevada qua-litat. En general, són àcids i estan situats des del nivell del mar fins a un màxim de 260 m d’altitud.

Cal distingir les zones de la plana empordanesa, on predominen els sòls de naturalesa al·luvial, de les zones de muntanya i de falda de muntanya, on els sòls són pissarrencs i granítics, amb paisatges d’una gran bellesa.

CARACTERÍSTIQUES DEL SÒL

60

“En els últims anys, el Consell Regulador de la DO està fent un gran esforç per donar a conèixer els vins de l’Empordà”

EL TERRITORI DE LA DO EMPORDÀ

La zona de producció de la DO Empordà, situada a l’extrem nord-oriental de Catalunya, engloba un total de quaranta-vuit municipis, distribuïts en dues comarques. Trenta-cinc corresponen a l’Alt Empordà i els altres tret-ze pertanyen al Baix Empordà.

La zona de producció de l’Alt Empordà s’estén de Figueres cap al nord, a la fronte-ra amb França, i està a recer de les serres de Rodes i les Alberes, en un arc que va des del cap de Creus fins a la denominada Ga-rrotxa d’Empordà, al terme d’Albanyà. Limi-ta, per tant, amb el Pirineu al nord, el Medi-terrani a llevant i la plana pròpiament dita a migjorn. Els municipis que comprèn la DO a l’Alt Empordà són: Agullana, Avinyonet de Puigventós, Biure, Boadella i les Escaules, Cabanes, Cadaqués, Cantallops, Capmany, Cistella, Colera, Darnius, Espolla, Figueres, Garriguella, la Jonquera, Llançà, Llers, Ma-sarac, Mollet de Peralada, Palau-saverdera, Pau, Pedret i Marzà, Peralada, Pont de Mo-lins, Portbou, el Port de la Selva, Rabós, Roses, Sant Climent Sescebes, la Selva de Mar, Terrades, Vilafant, Vilajuïga, Vila-maniscle i Vilanant.

La zona de producció del Baix Empordà limi-ta al nord amb el massís del Montgrí; al sud-oest, amb el massís de les Gavarres, que forma una cadena costanera amb el massís de Begur, i a l’est, amb el Mediterrani.

Els municipis que comprèn la DO al Baix Empordà són: Begur, Calonge, Castell-Platja d’Aro, Forallac, Mont-ras, Palafrugell, Palamós, Palau-sator, Pals, Regencós, Torrent, Torroella de Montgrí i Vall-llobrega.

antiga rectoria del 1700, que s’ha conver-tit en la casa pairal d’aquesta finca de 80 hectàrees. L’edificació, força resguarda-da de la característica tramuntana, la va restaurar, a començament dels anys no-ranta, l’arquitecta Beth Tayà i manté la distribució tradicional de la masia cata-lana, amb cos principal de planta rectan-gular i uns petits annexos a la part pos-terior. En l’actualitat, el mas, amb una superfície total de 500 m², és un habi-tatge familiar, però es podria habilitar com a petit hotel amb encant o com a allotjament de turisme rural. Des d’aquest punt, una talaia única situada a 250 me-tres d’alçada, es domina la immensitat del pla de l’Alt Empordà i la vista pot abastar la muntanya de la Mare de Déu del Mont, el cim del Bassegoda, el Cani-gó, les Alberes, el golf de Roses i el massís del Montgrí. El paratge circum-dant, on el temps sembla haver-se parat, està format per camps i boscos, amb 10 hectàrees de vinya, més de 4.000 olive-res i 50 hectàrees de bosc. Però aques-ta esplendor no té res a veure amb l’es-tat en què l’actual propietari va trobar la finca l’any 1988. La transformació va comportar un procés lent, que va co-mençar arrencant les velles vinyes i llau-rant el terreny per oxigenar-lo i després plantar-hi les varietats cabernet sauvig-non, chardonnay, merlot, carinyena i ull de llebre. L’any 1995 es va fer la primera collita, però el que havia començat com un hobby, amb la intenció de fer vi per a la família, va anar prenent volada, fins que es va arribar a comercialitzar el pro-ducte amb la marca Mas Vida. Precisa-ment, a Albert Fernández es deu que el municipi de Cistella fos acceptat pel Con-sell Regulador i inclòs en la DO Empordà-Costa Brava. Això va ser l’any 2000, quan el celler Mas Vida estava immers en una gran transformació tecnològica per millo-rar la qualitat de la producció, en una cla-ra aposta pels vins de gamma mitjana-alta

61

reportatge

i les tirades petites. Del celler, que està soterrat, destaca l’espectacular sostre de canya, sota el qual dormen cent bar-riques de roure francès i americà de 225 litres cadascuna.

L’altre tret característic de Mas Vida són les 4.500 oliveres que hi ha repartides per tota la finca. Són de les varietats picual, mançanenca, arbequina i argu-dell, l’olivera autòctona de l’Empordà, de la qual es conserven cinc-cents peus antics. Gràcies a l’empenta dels propie-taris de Mas Vida, Cistella torna a tenir des del 1998 trull d’oli, després d’haver desaparegut a començaments dels anys vuitanta. Recuperar la mòlta d’oli-ves i apostar per la cultura de l’oli són alguns altres trets distintius d’aquesta propietat, completament integrada al paisatge rural.

A tocar de la masia, que en temps im-memorials formava part del conjunt del santuari de la Mare de Déu de Vida, hi ha l’ermita, propietat del bisbat de Girona. Els orígens de la construcció es remunten al 1492, quan s’hi va aixecar un temple dedicat a sant Miquel. El cul-

“L’harmonia de tot el conjunt edificat confereix a Mas Vida un plus d’autenticitat difícil de trobar en altres indrets”

te exclusiu a l’arcàngel va durar fins al 1860, quan el rector de Cistella, mossèn Francesc Vehí, va ampliar la capella i la va dedicar a la Mare de Déu, sota l’ad-vocació de Vida. Posteriorment, l’any 1743, l’edifici seria completament refor-mat i engrandit. L’última intervenció s’hi va fer el 1896, i, actualment, del san-tuari original, només en queda l’absis. L’any 1991, l’ermita va ser objecte d’una profunda restauració. L’harmonia de tot el conjunt edificat a Mas Vida confereix a aquest lloc un plus d’autenticitat difícil de trobar en altres indrets.

Miquel Ribas i Comas

Una altra característica de Mas Vida són les 4.500 oliveres que té repartides per tota la finca.