els diners i les ong

1

ÍNDEX

‐AGRAÏMENTS........................................................................................................................pàg.3

‐INTRODUCCIÓ.....................................................................................................................pàg.4

‐FONAMENTS TEÒRICS...........................................................................................................pàg.5

1. Què és una ONG?.............................................................................................................pàg.6

L’objectiu principal de les ONG.................................................................................pàg.6

Història......................................................................................................................pàg.7

2. Com muntar una ONG......................................................................................................pàg.8

Funcions administratives bàsiques............................................................................pàg.9

3. Tipus ONG......................................................................................................................pàg.10

ONG d’autodesenvolupament

ONG de suport, acompanyament i serveis

Organitzacions de representació gremial i coordinació interinstitucional

4. Àmbits de les ONG.......................................................................................................pàg.11

Social

Cultural

Educatiu

Medi ambiental

Salut

5. Organització segons l’estructura....................................................................................pàg.12

Associació

Fundació

Congregacions religioses

6. Membres de les ONG.....................................................................................................pàg.13

Estructura permanent.............................................................................................pàg.13

Voluntaris i cooperants......................................................................................pàg.14‐20

7. Finançament de les ONG................................................................................................pàg.22

Ajuts que reben.......................................................................................................pàg.22

Gestió econòmica....................................................................................................pàg.23

8. Gestió de les ONG.........................................................................................................pàg.24

2

9. Fraus a les ONG..............................................................................................................pàg.25

Cibercrim............................................................................................................pàg.25‐26

Desastres naturals...................................................................................................pàg.27

Spam solidari i robatori d’identitat.....................................................................pàg27‐28

Estafes via telèfon...................................................................................................pàg.28

Distingir una ONG fraudulenta................................................................................pàg.28

Una ONG falsa.........................................................................................................pàg.29

‐PART PRÀCTICA

1. Hipòtesi..........................................................................................................................pàg.30

2. Anàlisis d’algunes ONG..................................................................................................pàg.31

Resultat..............................................................................................................pàg.31‐45

Anàlisis...............................................................................................................pàg.46‐47

3. Còniques de voluntaris i cooperants

Crònica cooperant..............................................................................................pàg.48‐49

Crònica voluntari.....................................................................................................pàg.50

Crònica personal com a voluntària.....................................................................pàg.51‐53

Conclusions de les cròniques...................................................................................pàg.54

4. Conclusió del treball.......................................................................................................pàg.55

5. Valoració personal.........................................................................................................pàg.56

6. Bibliografia i webs.....................................................................................................pàg.57‐58

7. Annexos

Annex I: Pacte de col∙laboració com a voluntària....................................................pàg.60

Annex II: Resum llibre el miratge humanitari....................................................pàg.61‐63

3

Agraïments:

En primer lloc m’agradaria agrair a la Victoria Allué per haver‐me orientat i corregit en varius

casos el treball.

A continuació agraeixo a la Gema Vega, cooperant en projectes internacionals, per explicar‐me

com funcionen els projectes internacionals a nivell de desenvolupament.

També m’agradaria agrair a Carol Camino, cooperant de Ulls del Món per haver‐me contestat

als dubtes que tenia i haver‐me dedicat el seu temps per explicar‐me les seves experiències. I

agrair també Andrés Ordeix, que em va explicar la seva experiència personal com a voluntari.

Per acabar, tot i que el projecte no hagi sortir tant bé com esperava, agraeixo a la Francesca

Ferrari per haver permès que fes de voluntària i haver dedicat algunes estones a mi.

4

Introducció:

Aquest treball va ser inspirat a partir d’una experiència personal amb una ONG, Aldeas

Infantiles. Envers d’aquesta experiència relacionada amb els ingressos de captació de socis de

l’organització, em vaig voler endinsar en el món de les ONG principalment per conèixer el

finançament. A partir d’aquest tema relativament concret hi influïen diverses qüestions que

volia resoldre a partir de la realització d’aquest treball (quina és la destinació dels fons, quin

percentatge de diners realment arriba als destinataris inicials..), però poc a poc vaig anar

descobrint les ONG més intensament i em vaig anar interessant per altres temes. Per tant el

meu objectiu principal, el finançament de les ONG, va acabar desencadenant el funcionament

de la ONG en general, tot i que la base seguia sent el finançament, , però en relació amb altres

aspectes com els socis , els voluntaris, fins i tot les tasques de la ONG. Més tard vaig decidir fer

unes cròniques sobre dues experiències que he viscut amb les ONG, i comparar‐les amb altres

punts de vista, i aquest punt m’ha servit per aprendre varies coses que em poden servir fins i

tot a la vida quotidiana. Per acabar, vaig llegir‐me un llibre que va afectar bastant amb la meva

opinió, i vaig decidir fer‐ne un resum que expliqués les idees més importants.

Per tant, aquest treball ha acabat englobant el funcionament de les ONG en general. Es duen a

terme algunes crítiques, sense faltar mai al respecte, d’alguns aspectes de determinades

persones u organitzacions, que espero que no siguin una molèstia per a ningú.

5

Fonaments teòrics

A la part teòrica del treball, hi ha inclosos els aspectes més importants del funcionament de les

ONG en general. Primer de tot hi ha una definició de les ONG i els objectius principals, que són

els apartats essencials per entendre tot el treball. Seguidament es parla de la història, per

situar un context històric. També es parla de les classificacions de les ONG segons els temes

que es tracten, els àmbits on s’actua i l’estructura, bàsicament, perquè s’ha d’entendre la

tasca que dur a terme i en els àmbits que s’especialitza l’ONG ,així com també els objectius, ja

que són un fets molt característics i importants per distingir‐les. Posteriorment es parla del

finançament i de la gestió, com a concepció bastant general per saber com funcionen totes les

organitzacions i tenir presents alguns punts importants com pot ser els ajuts que reben. I per

acabar, hi ha apartat dels fraus, basat en algunes experiències personals que porten a pensar

que algunes ONG tenen afanys fraudulents.

6

1. QUÈ ÉS UNA ONG?

Una ONG és una Organització No Governamental , és una entitat de caràcter privat i sense

ànim de lucre.

Creades independentment als governs i els estats.

L’objectiu principal de les ONG

Es el compromís de persones per intentar denunciar situacions de misèria ,

pobresa i violència. En general, moltes dissenyen projectes de

desenvolupament de països pobres.

Impulsar la intervenció social a través de projectes de desenvolupament i

gràcies al treball dels voluntaris, que desenvolupen la seva tasca amb caràcter

altruista.

Les ONG d’Espanya compten amb un pressupost de 200 milions d’euros anuals i en la seva

organització amb uns 200.000 assalariats i més d’un milió de persones voluntàries amb la

missió d'ajudar a persones, grups socials i a la societat en general, fins i tot a la humanitat

completa. Desenvolupen la seva tasca en els àmbits de la cultura, lleure, educació, esport,

serveis socials, aplicació de tractats internacionals i medi ambient, entre d'altres qüestions.

Per molt que les ONG no busquin obtenir guanys, necessita fonts de finançament per poder

subsistir, algunes ho fan per mitjà de fonts de finançament pròpies, cobrant quotes als seus

membres o en activitats de recaptació de fons. Altres tenen fonts de finançament externes,

que poden ser públiques (subvenció o ajuda de l'Estat) o privades (donacions d'empreses).

Jurídicament adopten diferents estatus, com l’associació, fundació, corporació i cooperativa,

entre altres formes. Tot i això, les seves característiques seguiran sent les mateixes.

El radi d'acció d'una ONG pot ser local o internacional. La seva existència no té el propòsit de

reemplaçar a l'Estat o les organitzacions internacionals però sí que estan per donar suport a les

àrees que no tenen polítiques socials o econòmiques, o quan no satisfan alguns grups socials.

A més, denuncien incompliments, corrupció i abusos.

En l'actualitat Espanya compta amb unes 3.000 Organitzacions No Governamentals (ONG)

distribuïdes en tot el territori nacional, segons dades de la Coordinadora d'ONG de Cooperació

per al Desenvolupament (CONGDE) i la Plataforma d'Acció Social.

7

Història

Quan va acabar la segona Guerra Mundial, a causa de els desastres de la guerra es va

accentuar la consciència de cooperació entre persones i entre països, no hi havia vencedors, ni

vençuts tota la societat era víctima de la violència generada a les guerres. La industrialització

va proporcionar una millora important de la qualitat de vida dels països més desenvolupats,

però també va anar augmentant la diferència amb els països menys desenvolupats. En aquest

context van aparèixer les Organitzacions no Governamentals (ONG) per tal de treballar en

temes que els governs dels països menys desenvolupats no arribaven, grups d'experts en

temes socials van treballar en ajudar aquests països en desenvolupament que vivien una dura

realitat.

La primera organització, el Comitè Internacional de la Creu Roja, va ser fundada el 1863. Però

la frase “organització no governamental”, va ser utilitzada per primera vegada arran de

l’establiment de les Nacions Unides el 1947 sota les provisions de l’article 71 del capítol 10 de

la Carta de les Nacions Unides que criden al paper consultiu de les organitzacions que no són ni

governs ni membres estats. La definició d’ONG internacional, es va crear en la resolució 288 de

l’ECOSOC, el 27 de febrer,1950: “una organització internacional que no ha estat fundada per

un tractat internacional” .El paper vital de les ONG i altres grups importants en el

desenvolupament sostenible va ser reconegut en el capítol 27 de l’Agenda 21,la qual cosa va

dur als arranjaments en les relacions entre les Nacions Unides i les ONG.

La globalització del segle XX va incrementar la importància de les ONG. Molts problemes no

han pogut resoldre’s per una sola nació. Els tractats internacionals i les organitzacions

internacionals com ara l’OMC, sovint són percebudes com a institucions centralitzades en els

interessos de les empreses capitalistes. Per tal de balancejar aquesta tendència, les ONG s’han

desenvolupat per tal d’emfatitzar els afers humanitaris, l’ajut per al desenvolupament, i el

desenvolupament sostenible. Un exemple prominent n’és el Fòrum Social Mundial una

convenció en oposició al Fòrum Econòmic Mundial.

La Creu Roja, des dels seus orígens,

intervenia en accions humanitàries

davant les situacions provocades

per conflictes bèl∙lics.

8

2. COM MUNTAR UNA ONG

Hi ha molts tipus d’ONG basant‐nos en la forma jurídica, però les més comunes són fundació i

organització .

Però sempre l’ONG ha de comptar almenys amb la participació de tres persones físiques o

jurídiques que han de redactar una Acta Constitucional en què es recullen els Estatuts

constitutius d'acord amb el que preveu l'article 6 de la Llei Orgànica 1/2002 .

Aquest document ha de contenir obligatòriament els estatuts redactats conforme a l'article 7

d'aquesta mateixa norma . A més és obligatori que aparegui un domicili social de l'entitat , les

dades dels participants i una exposició clara i precisa de les finalitats amb què es crea aquesta

ONG, així com les activitats que pretenen realitzar i el nom que tindrà l'organització

La creació d’una ONG exigeix complir formalitats jurídiques i, a part de les que ja han estat

exposades , s'estableix l'obligació de celebrar una Assemblea General almenys de manera

anual .Aquesta última , així com l'organització en si , estarà regida per una Junta Directiva que

portarà a terme les tasques de direcció .

És remarcable a més el caràcter democràtic de les ONG i per això la Junta Directiva està

sotmesa a les normes del sufragi així com el funcionament intern de què es dotarà l'ens . Des

de la periodicitat de les reunions , l'assignació de càrrecs , etc ... l'esperit bàsic serà el principi

democràtic .

L’entitat s’ha d’inscriure al Registre d’Associacions, així l’ONG és reconeguda i d'aquesta

manera pot accedir als ajuts, programes de formació i altres possibilitats que ofereixen els

òrgans públics i privats.

Pot ser subscrit l'àmbit nacional o de la comunitat autònoma en què es constitueix, cenyint

d'aquesta manera a la legalitat vigent en cada cas .

En resum , l'ONG ha de constituir mitjançant un document formalitzat en escriptura pública ,

en ell apareixeran les dades següents:

1 . Identificació del fundador o fundadors amb la seva nacionalitat , domicili i NIF .

2 . Voluntat de constituir aquesta fundació .

3 . Dotació , valoració i forma en què es realitzarà aquesta aportació

9

Funcions administratives bàsiques

Plantejament:

El plantejament es basa en definir objectius organitzacionals i proposar mitjans per assolir‐los.

El plantejament és molt important ja que és necessari per fixar‐li un futur a l’organització, per

identificar i assignar els recursos que necessita l’organització per arribar als seus propòsits, i

per decidir quines activitats són necessàries per complir‐los.

Organització:

És el següent pas, quan els gerents o els directors ja han elaborat els seus plans, s’han de

portar a la realitat.

Direcció:

Un cop els plans han sigut elaborats, creant una estructura i vinculant el personal adequat,

algú ha de dirigir l’organització. La direcció suposa fer que els demès realitzin les tasques

necessàries per aconseguir els objectius. No pot haver direcció si no s’han conclòs el

plantejament i l’organització.

Control:

És el procés per el qual, una persona o un grup, vigilen i corregeix les accions que es fan a la

ONG.

Article VI de la Llei Orgànica 1/2002:

Aquesta Llei reconeix la importància del fenomen associatiu, com a instrument d'integració en la societat i de participació en els assumptes públics, davant del qual els poders públics han de mantenir un equilibri curós, d'una banda com a garantia de la llibertat associativa, i d'una altra com a protecció dels drets i les llibertats fonamentals que puguin estar afectats en l'exercici d'aquesta activitat.

És evident que les associacions exerceixen un paper fonamental en els diversos àmbits de l'activitat social, que contribueixen a un exercici actiu de la ciutadania i a la consolidació d'una democràcia avançada, i que representen els interessos dels ciutadans davant dels poders públics i desenvolupen una funció essencial i imprescindible, entre altres, en les polítiques de desenvolupament, medi ambient, promoció dels drets humans, joventut, salut pública, cultura, creació d'ocupació i altres de similar naturalesa, per a la qual cosa la Llei preveu l'atorgament d'ajuts i subvencions per part de les diferents administracions públiques d'acord amb el marc legal i reglamentari de caràcter general que les preveu, i amb el marc específic que en aquesta matèria es reguli legalment en el futur.

Per això, s'inclou un capítol dedicat al foment que incorpora, amb modificacions adjectives, el règim de les associacions d'utilitat pública, recentment actualitzat, com a instrument dinamitzador de la realització d'activitats d'interès general, fet que ha de redundar decisivament en benefici de la col∙lectivitat.

No es pot oblidar, en aquest aspecte, l'important paper dels voluntaris, i per això l'Administració ha de tenir en compte l'existència i l'activitat dels voluntaris en les seves associacions respectives, en els termes que estableix la Llei 6/1996, de 15 de gener, del voluntariat.

10

3. TIPUS D’ONG

ONG d’Autodesenvolupament: Es va originar a comunitats amb escassos recursos

econòmics. La comunitat s’organitza per aprofitar el millor possible els recursos i

millorar la qualitat de vida.

ONG de Suport, Acompanyament i Serveis: Les organitzen persones externes als

afectats, són organitzacions que detecten una problemàtica i busquen com ajudar

a les persones o comunitats afectades.

A aquesta categoria es destaquen:

a) ONG de desenvolupament (ONGD),s’orienten cap al desenvolupament

d’una comunitat.

b) ONG d’atenció i assistència, auxilien a persones en circumstàncies

d’extrema pobresa, abandonament o desastre.

c) ONG de suport a l’acció governamental , donen suport als programes

estatals.

d) ONG facilitadores de l’acció de les entitats donants, la seva funció és

distribuir els recursos provinents de les ajudes aportades per altres

organitzacions.

e) ONG de prestació de serveis, presenten serveis complementaris o realitzen

tasques a les que l’estat no arriba i són essencials, com la salut, l’educació,

els serveis bàsics.

Organitzacions de representació gremial i coordinació interinstitucional: constituïts

per organitzacions de diferents arrels d’activitat econòmica(els gremis) .

Les zones més desfavorides del Senegal donen les gràcies a l'ONGD Fallou

11

4. ÀMBITS DE LES ONG

Social: treballen amb sectors de la societat que viuen en exclusió , marginació o

sectors desafavorits.

Cultural: Són creades per fomentar la cultura i les arts.

Educatiu: L’objectiu és oferir una formació educativa bàsica per evitar l’exclusió social.

Medi ambiental: Defensa el medi ambient i el desenvolupament sostenible.

Salut: Es cuida de donar els medis i el suport sanitari.

Algunes de les ONG més conegudes són:

Metge sense Fronteres, que és de l’àmbit sanitari. Va néixer a França als anys 60, i

l’objectiu d’aquesta és crear hospitals i realitzar assistència sanitària.

Intermón, que pertany a l’àmbit del desenvolupament. La seva funció és crear escoles,

enviar ajuda alimentària, fer pous d’aigua, centres culturals...Aquesta organització, a

Barcelona, Lleida , ...disposa d’una botiga de comerç just.

Mans Unides , lluita per acabar amb la fam i la pobresa al món. Una de les seves labors

és finançar projectes de desenvolupament a Àfrica, Amèrica Llatina, Àsia i Oceania. I

un altre objectiu de aquesta ONG és sensibilitzar la població espanyola, mitjançant

campanyes de sensibilització.

La Creu Roja s’ha creat per prestar auxili, sense discriminació, a tots els ferits als

camps de batalla, no fa cap distinció de nacionalitat, raça, religió ni condició social.

Aquesta ONG, posa remei a les necessitats de les víctimes de desastres, donant plena

prioritat a les més urgents. Treballa en problemes socials, de salut i mediambientals.

Greenpeace, aquesta última defensa la natura, és de l’àmbit ecologista. Entre moltes

altres. Li donen màxima prioritat als boscs .Altres objectius són frenar el canvi climàtic

(reduint emissions de CO2), frenar l’ús de l’energia nuclear, cuidar els oceans, acabar

amb la contaminació, treballar per aconseguir la pau (acabar amb els conflictes

armats), i treballar una agricultura beneficiosa .

12

5. COM ESTAN ORGANITZADES LES ONG

Associació:

Una associació és una entitat, formada per un conjunt de persones voluntàries amb una

finalitat sense ànim de lucre i amb una gestió democràtica .

Ha d'estar formada com a mínim per tres persones i ha de tenir bàsicament:

‐Una Assemblea General de Socis, que és l'òrgan de govern suprem de l'associació.

‐Una Junta de Govern, que ha de tenir l'estructura que es determini als estatuts, i que

generalment consta de: president, secretari, tresorer, vocals.

Algunes associacions a més de realitzar les activitats pròpies, poden realitzar activitats que

poden ser considerades empresarials, però sempre que el benefici de tals activitats sigui

aplicat al fi principal de l’entitat sense ànim de lucre (obra social).

Fundació:

Una fundació és un tipus de persona jurídica sense ànim de lucre.

Hi ha una aportació inicial dotada per els seus fundadors . La fundació ha de perseguir les

finalitats que es contemplen en els seu objecte social. Ha de tenir cura en utilitzar els diners

per el fi en el que està pensat.

Les fundacions es regeixen per la voluntat del fundador, pels seus estatuts i, en tot cas per la

Llei.

Congregacions religioses

Aquest tipus d'organització té el següent punt de vista: el treball

en comú dóna una veu més forta i eficaç allà on és més necessari,

en la defensa dels drets humans i del dret al desenvolupament ,

en àrees d'educació , formació , política i ajuda humanitària. La

pròpia filosofia religiosa pot reconvertir‐se en els estatuts d’una

ONG, ja que la pròpia naturalesa d’aquestes organitzacions

mantenen principis de consagrar la vida del voluntariat.

Missioners dels Sagrat

Cors de Jesús I Maria

(exemple congregació)

13

6. MEMBRES D’UNA ONG

Estructura permanent:

Equip directiu: Marca les directrius a les que s’han de dirigir els projectes.

Departament de projectes: És el departament tècnic, que organitza els projectes,

manté una relació contínua amb tots els altres departaments.

Departament econòmic: Gestiona les despeses generades per els projectes, i

porta el control financer de l’organització.

Administració: Molt lligat amb el departament econòmic, s’encarrega de donar el

suport necessari per realitzar l’activitat.

Departament de comunicació: Dona a conèixer els treballs realitzats per

l’organització, imprescindible per a la captació de socis.

Equip tècnic: Depèn directament del Departament de Projectes, i és l’equip

responsable de cadascun dels projectes.

Equip sobre el terreny: Depenent del tipus de projecte, es forma un altre equip en

el lloc de la intervenció amb la seva pròpia estructura.

Voluntàris i cooperants:

Les ONG conten amb la col∙laboració de

voluntaris i cooperants, encarregats de

posar en marxa i desenvolupar els

projectes impulsats per les

organitzacions.

La diferència entre un cooperant i

voluntari, és que aquest últim no té una

relació contractual amb la ONG, en canvi els cooperants són persones contractades segons la

legislació laboral. Ambdós es desplacen en un país estranger per col∙laborar en alguns dels

projectes, i la ONG s’encarrega d’informar‐los sobre la situació social, política i cultural del país

i l’existència d’altres ONG en la regió que viatgen. Cap dels dos rep cap recompensació

econòmica per realitzar la seva tasca.

14

Voluntariat :Voluntari és aquella persona que, per pròpia elecció, dedica una

part del seu temps a lácció solidària, altruista, sense rebre cap remuneració.

Tipus de voluntariat segons des d’on realitzin la seva tasca:

‐Voluntariat Nacional: Duen terme les seves tasques en un contacte directe amb el col∙lectiu

més desfavorit, com persones sense lloc on viure, malalts mentals, drogodependents ,malalts

de sida, presos o ex presos, discapacitats físics e intel∙lectuals, dones, joventut i adolescents

en risc de exclusió social.

‐Voluntariat a l’estranger: Gent que fa de voluntariat a camps de treball, viatges solidaris o

brigades internacionals que tenen com a finalitat promoure que els voluntaris prenguin

consciencia a través del contacte directe amb la realitat. És necessari conèixer l’idioma del país

(com a mínim el castellà, l’anglès o el francès) per fer aquest tipus de voluntariat i així mateix

contar també amb una capacitat de treball en equip i un cert grau de responsabilitat.

‐Voluntari virtual: És el més fàcil de posar en pràctica per tots aquells que no disposen de

temps per desplaçar‐se al estranger o per realitzar activitats de voluntariat en el propi país. A

del correu electrònic col∙laborar en tasques que no requereixen presència física a la seu com:

assessors comptables, resolució de dubtes sobre la constitució d’associacions o fundacions,

redacció d’articles, programació i manteniment de la pàgina web, en d’altres.

Idees claus sobre el voluntari

‐Voluntarietat: El voluntariat, és una elecció totalment lliure; és una opció que no espera

recompensa, obté satisfaccions en les seves motivacions personals.

‐Solidaritat: Altruisme vol dir amor cap els altres. Lácció voluntària, només existeix quan

repercuteix en els altres, quan el seu interès és col∙lectiu, general, públic .Lácció voluntària

suposa un compromís solidari per millorar la vida col∙lectiva.

‐Acció: El voluntariat no és només una actitud. El voluntariat es fa, és acció .És a dir, no només

es queda en un simple esperit de bona persona, de bon ciutadà o ciutadana.

‐Organització: El voluntariat, tot i ser molt important, no és una pràctica persona i individual.

Lóbjectiu del voluntariat és millorar la realitat i això requereix l’ actuació organitzada per un

grup de persones. Per tant, lácció voluntària ha de ser organitzada i sistemàtica. I necessita la

intervenció dórganitzacions, associacions o fundacions des dón es pugui actuar.

15

Quines motivacions tenen els voluntaris

La persona voluntària realitza la seva acció solidària per dos tipus de motivacions i raons

principals:

‐Per raons ideològiques, ètiques i morals, o de caràcter religiós, que el porten a fer‐se seus els

problemes i necessitats dels altres i el motiven a fer alguna cosa per millorar la societat,

canviar les coses, transformar el món.

‐Per raons personals, per la necessitat de sentir‐se útil socialment, de conèixer i viure noves

experiències, de formar‐se i desenvolupar‐se com a persona, de relacionar‐se…

Les organitzacions d’acció voluntària

Les persones voluntàries s’uneixen a organitzacions dácció voluntària ja existents o creant‐ne

de noves.

Una organització dácció voluntària, com indica el seu nom, és una organització sense ànim de

lucre, que té com a objectius la millora de la societat en camps molt diversos i que

desenvolupa la seva feina a través de lácció voluntària dels seus membres.

16

Què fan els voluntaris

Les persones voluntàries duen a terme tota mena de tasques a les associacions i fundacions,

com per exemple:

‐Investigació, recollida de dades i de testimonis sobre una determinada situació, un territori,

una comunitat o un sector social, al voltant de problemes o necessitats concretes, ...

‐Informació i sensibilització, fer saber a les altres persones les situacions, necessitats,

problemes… per obtindré ajudes.

‐Orientació i assessorament, escoltar,

atendre consultes, oferir suport i facilitar

informació a persones o a col∙lectius

necessitats...

‐Reivindicació i denúncia, reclamar drets,

denunciar irregularitats o injustícies...

‐Captació de fons i recursos, recollir diners, materials, recursos tècnics necessaris per al

desenvolupament de projectes solidaris.

‐Suport i assistència directa a persones necessitades, atenció a malalts, toxicòmans, ancians,

dones maltractades, persones sense sostre...

‐Planificació i gestió de projectes

‐Direcció, gestió i manteniment dórganitzacions dácció voluntària, encarregant‐se dénfortir

la participació i millorar léficàcia en el funcionament organitzatiu.

‐Formació, educar en valors i capacitar en habilitats socials, hàbits de salut, destreses

professionals a persones i col∙lectius socials.

17

En quins camps d’acció participen els voluntaris

Lácció voluntària es desenvolupa en molts àmbits:

‐Social: Suport de persones i col∙lectius exclosos socialment, acollida i integració dímmigrants,

lluita contra la pobresa, atenció a col∙lectius socials amb necessitats, mancances o

discapacitats, ...

‐Cultural. Feines de recuperació o conservació de la identitat cultural, de promoció de la

creativitat, de la difusió dels béns culturals, ...

‐Educatiu: Alfabetització i educació de persones adultes, defensa de léducació per a tothom,

dinamització i promoció de la participació a la comunitat escolar, ...

‐Medi Ambient: Protecció o recuperació déspècies o espais naturals, denúncia de situacions

de degradació mediambiental, desenvolupament dúna consciència mediambiental entre els

ciutadans, ...

‐Salut: Promoció de la salut, en el desenvolupament d´hàbits de vida saludables, resposta a

situacions de necessitat sanitària, ...

‐Participació ciutadana i civisme: Promoció de la participació ciutadana, enfortiment del teixit

associatiu, impuls de la iniciativa social, creació i animació de xarxes socials, ...

‐Promoció de col∙lectius: Promoció i defensa dels drets integració social de determinats

col∙lectius socials: dones, joves, immigrants, reclusos, grups ètnics, ...

‐Drets Humans: Denúncia dínjustícies, contra la pena de mort, defensa dels Drets Humans, la

justícia i els valors democràtics, ...

‐Cooperació internacional: Promoció i el desenvolupament de projectes de cooperació, amb

lóbjectiu de combatre la pobresa i promoure el desenvolupament als països pobres del sud, ...

‐Emergència i socors: Resposta a situacions démergència causades per desastres naturals,

guerres, fam, ...

‐Desenvolupament socioeconòmic: Desenvolupament de projectes de promoció

socioeconòmica o de desenvolupament comunitari que tenen com a objectiu millorar les

condicions de vida dúna comunitat o dún sector social concret.

18

Què implica ser voluntàri?

Resum del Codi Ètic impulsat per la” Plataforma para la Promoción del Voluntariado en

España”, elaborat col∙lectivament per un ampli grup dórganitzacions dácció voluntària:

‐Deures del voluntari enfront les persones ajudades (els beneficiaris).

*Fer el que et demanen i quant t’ho demanen el millor possible.

*No esperar ni acceptar cap mena de compensació material.

*Reconèixer, respectar i defensar la dignitat personal de les persones que són

ajudades. Coneixent la Declaració Universal dels Drets Humans.

*Confidencialitat i discreció en l´ús de les dades relatives als beneficiaris.

*Crear un clima de respecte mutu, evitant posicions paternalistes.

*Fomentar en els beneficiaris la superació personal i láutonomia.

*Informar als beneficiaris de manera objectiva, tenint en compte les seves necessitats i

*circumstàncies personals.

*Denunciar qualsevol violació dels Drets Humans.

*Potenciar el desenvolupament integral com a persona del beneficiari.

*Comprendre la situació inicial del beneficiari.

*Intentar informar‐lo amb amabilitat de les possibilitats de què disposa per buscar el

seu propi desenvolupament.

*Ser pacient a l ´hora désperar resultats de les accions realitzades.

Voluntàris Intermón Oxfam

19

‐Deures del voluntari enfront l’organització de la ONG.

*Seguir lídeari, estatuts, objectius, programes, normes de regulació i mètodes de treball

de lórganització.

*Respectar lórganització sense utilitzar‐la en benefici propi.

- Confidencialitat i discreció

- Fer un ús responsable dels béns materials que lórganització posi a disposició del

voluntari.

- Utilitzar adequadament lácreditació que lórganització proporcioni al voluntari.

- Interrompre la col∙laboració quan lórganització ho sol∙liciti justificadament.

*Realitzar amb serietat les tasques encarregades, acomplint els compromisos adquirits.

*Participar en activitats de formació, necessàries per oferir un servei de qualitat.

*Informar‐se, abans de comprometre´s, sobre les tasques i responsabilitats que

s’assumiran, i considerar si es disposa de temps i dénergia suficients.

*En cas de renúncia, comunicar‐la amb la suficient antelació per tal dévitar qualsevol

perjudici als beneficiaris o a lórganització.

*Actitud oberta i cooperant enfront les indicacions de lórganització.

*Informar sobre les necessitats no satisfetes dels beneficiaris, i sobre les deficiències en

láplicació dels programes.

*Informar sobre la possible inadequació dels programes.

*Denunciar les possibles irregularitats que es detectin.

*Col∙laborar de forma gratuïta.

20

‐Deures del voluntari enfront els altres voluntaris.

*Respectar als altres voluntaris, reconeixent el valor de la seva feina, ja siguin de la

mateixa organització o dáltres.

*Adoptar una actitud oberta i escoltar els altres.

*Fomentar el treball en equip, facilitant una comunicació fluida i un clima de treball i

convivència agradable.

*Intercanviar suggeriments, idees, propostes i experiències per tal de fer millor la feina.

*Assumir amb responsabilitat els compromisos que ha adquirit el grup.

*Facilitar la integració, formació i participació de tots els voluntaris.

*Evitar la competitivitat, protagonisme, tensions i rivalitats.

*Crear vincles dúnió entre voluntaris dórganitzacions diferents.

‐Deures del voluntari vers la societat.

*Promoure la justícia social.

*Conèixer la realitat sociocultural per tal de millorar‐la, atenent les necessitats i

intervenint en les situacions dínjustícia.

*Tenir com a referència de la pròpia activitat la Declaració Universal dels Drets Humans.

*Complementar lácció social de les diferents administracions públiques per tal dóferir un

servei millor a la societat.

*Comunicar a les institucions pertinents les situacions de necessitat i aconseguir resoldre‐

les.

*Intentar que el voluntariat no obstrueixi la creació de llocs de treball. Detectar possibles

jaciments de llocs de treball, en relació a les necessitats cobertes pel voluntariat, i que

haurien dássumir altres sectors.

21

Cooperants:

Els cooperants són

aquelles persones que

participen en l’execució

d’un determinat

projecte. Tenen un alt

nivell de formació,

especialització i pràctica

laboral sobre el terreny .

I per tant , sense estudis

específics i experiència

professional prèvia no

és possible dedicar‐s'hi

de manera professional

. Normalment es necessita algun curs de postgrau o màster universitari en cooperació i / o

diversos anys d'experiència prèvia .

Formació és necessària

Per treballar com a cooperant s’ha de dominar les eines de control del cicle del projecte,

seguiment i avaluació de projectes , tipus de finançament , etc . També tens que tindre un cer

nivell d'idiomes , en funció del lloc on es va a treballar, i del treball que es durà a terme .

Actituds i aptituds que tenen els cooperants

‐ Actitud respectuosa cap a altres cultures , tradicions , costums , creences religioses , etc .

‐ Capacitat d'adaptació a diferents i noves situacions socials , cultures de treball , contextos

laborals , recursos tècnics en l'àmbit professional , ...

‐ Capacitat de gestió , coordinació i dinamització d'equips de treball .

‐ Aptituds per a la resolució de conflictes i negociació . Flexibilitat i disposició de treballar amb

equips mixtes .

‐ Capacitat de comunicació , mediació i representació .

‐ Disposició per a viatjar amb freqüència (si és a nivell internacional) .

22

7. FINANÇAMENT DE LES ONG

Ajuts que reben

Les ONG en part estan finançades per aportacions públiques (mitjançant les aportacions fetes

en la declaració de la Renta de les persones físiques ) i privades (persones particulars o

empreses grans i petites ). Segons un estudi hi ha més de 4,5 milions d’espanyols (persones

particulars) que contribueixen en alguna organització. Fent així un pressupost anual de 2.000

milions d’euros.

En tot això hi té un paper molt important les campanyes de publicitat, que reflexen en els

anuncis de manera fidel i real els objectius de les organitzacions. Els donants i col∙laboradors ja

inscrits se’ls facilita la informació sobre les activitats de la organització, així com també a través

del correu electrònic i pàgina web poden conèixer més la feina de l’entitat.

Pel que fa les ajudes rebudes, en cap cas els ingressos privats haurien de ser inferiors a 10%

dels ingressos totals. Les organitzacions tenen varies maneres de finançar‐se externament i

això afavoreix la continuïtat de les activitats de l’organització. Les aportacions públiques no

haurien de ser 50% dels ingressos totals.

La “Fundación Lealtad” ha elaborat una llista de principis de “transparència i bones pràctiques

de les ONG” que diu el següent:

‐L’òrgan del govern de la ONG ha d’estar format per un mínim de cinc membres.

‐L’òrgan s’haurà de reunir com a mínim dos vegades a l’any. I que cada membre assisteixi com

a mínim a una reunió anual.

‐Que un nombre limitat del membre pugui rebre remuneració de qualsevol tipus, sempre en la

llei vigent i mai en un percentatge superior al 40%.

23

Gestió econòmica de les ong

Percentatges

Quan es fa la declaració de la renta, el 0,70 % dels impostos s’inverteixen en projectes

d’acció social o si es prefereix a l’Església. Si la casella es deixa en blanc, els diners van a

parar a l’Estat.

El repartiment

‐El 78 % el distribuix el Ministeri de Sanitat, Política Social e Igualtat mitjançant una

convocatòria pública.

‐El 19% el distribueix el Ministeri d’Afers Exteriors i Cooperació a través de l’Agència

Espanyola de Cooperació Internacional.

‐El 3% el distribueix el Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí mitjançant projectes

que promouen el desenvolupament sostenible del medi rural.

Control

Durant la durada del projecte, l’associació li ha de fer arribar de forma periòdica a

l’Administració o la institució que li ha fet arribar els fons, una memòria del seu programa i

la seva corresponent justificació econòmica de les despeses i les inversions compromeses.

A més, aquestes entitats de caràcter social, estan exposades a supervisions per part dels

tribunals o cambres de comptes.

Mesures addicionals

Les organitzacions que manegen pressupostos més grans, normalment es sometent a

auditories tant externes com internes per verificar les seves activitats i la destinació dels

seus fons. Aquesta supervisió és voluntària.

Registres públics

Els registres públics poden ser una bona font d'informació sobre aquestes entitats. Com a

associacions, han d'estar inscrites i dipositar els seus actes fundacionals, els seus estatuts i

els seus comptes.

24

8. GESTIÓ DE LES ONG

Els directius d’aquestes organitzacions es troben que per un costat el seu objectiu no és el

lucre, però sí han de tenir un interès per obtenir recursos per poder complir els objectius de la

seva activitat. Això obliga a portar un bon registre de totes les decisions i moviments de les

seves comptes.

Els dirigents tenen una responsabilitat social “per administrar la solidaritat” i legals per

pertànyer a una figura jurídica que per tant té obligacions.

Per aquesta raó estan subjectes a un doble control:

‐L’intern: exercit per alguns membres de l’organització, els quals tenen la tasca de controlar‐la.

‐L’extern: exercit per l’estat, o per òrgans professionals independents anomenats auditories

externes.

En resum, per portar una bona gestió i administració d’una ONG s’han de tenir en compte

els següents punts:

1.El control intern és un factor rellevant dins de qualsevol d’aquestes organitzacions, i amb una

cura especial en la transparència de la gestió.

2.Aquesta transparència de gestió, atorga un especial prestigi a la organització i aquesta

credibilitat produeix unes majors aportacions d’ingressos.

3.La inexistència de controls provoca una ineficàcia en la gestió i això implica una auditoria

molt més complexa.

4.La falta de control i de professionalitat defineix un context d’alt risc per l’auditor extern.

Per això existeixen eines per portar a cap una gestió eficaç. Estan disponibles i solament s’han

de saber fer servir. És molt important utilitzar persones professionals, ja sigui per

l’assessorament o quan es realitza una auditoria externa.

25

9. FRAUS A LES ONG

Una ONG sol ser una excel∙lent figura per dur a terme molt bons negocis , amb la tapadora de

la solidaritat davant la societat .

Les ONG són figures excel∙lents per gestionar activitats que poden obtenir molts beneficis, la

societat s'involucra i amb petites aportacions

d'un gran nombre de gent poden reunir

grans sumes de diners, reben grans

subvencions de l'estat i a més tenen un

tracte tributari especial, això fa que sigui una

temptació utilitzar‐les per altres fins que

tenen més a veure amb el convertir‐les en un

negoci que per a la fi per la que ha estat

concebuda.

Una ONG és una entitat no governamental ,

és a dir , una entitat privada que sol

presentar‐se com una entitat sense ànim de

lucre , en principi són entitats de caritat i

solidaritat , la qual cosa en algunes ocasions

resulta estar d'allò més llunyà a la realitat .

El cibercrim

Les donacions a institucions benèfiques , s'han convertit ja en un fenomen social del segle XXI.

Tenen una àmplia publicitat amb el lema " make a donation " faci una donació , frase que

omple milions d'espais en premsa , ràdio , Internet i televisió .

Internet, la premsa i la telefonia són les tres fonts que recauden mes fons. Hi ha centenars de

milers de llocs web en els quals es sol∙liciten algun tipus de donació.

Però, el fet de fer donacions a través d’aquestes fonts te un alt risc d’estafa. Un alt percentatge

d’usuaris no solen assegurar‐se que la donació online s'utilitzarà amb els fins benèfics que

s'argumenten , el cibercrim aprofita els seus discrets mecanismes de percepció i engany .

A la xarxa , hi ha un munt d’ONG fictícies, llocs web especialitzats en la captació de fons amb

una finalitat molt diferent a l’exposada. Es tracta de falses organitzacions i l'única finalitat, és la

d'omplir els seus comptes bancaris. És freqüent que aquests llocs disposin de fotografies d'un

26

conflicte bèl∙lic , imatges de les víctimes d'un accident ferroviari , o falsos testimonis que ajudin

a donar més credibilitat.

Algunes dels primers cibercrims són les cadenes solidàries, es tracta d’accions col ∙ lectives ,

amb la d’involucrar el màxim nombre de persones amb un fi benèfic en comú .Com per

exemple han sigut: enviar un correu electrònic al president de la República del Congo

demanant‐li que salvi un grup de goril∙les en perill d'extinció , participar en una recollida de

signatures online per salvar l'Amazones de la creixent desforestació , reenviar un correu

electrònic als responsables de Nacions Unides denunciant la situació dels presos a

Guantánamo ..

Moltes cadenes solidàries són correus electrònics no sol∙licitats que envien a varius usuaris

sensibles perquè puguin aportar la seva ajuda, semblen totalment confiables perquè no

demanen aportació econòmica.

Un exemple molt significatiu

Amina Lawal: Una dona nigeriana, l’any 2002 un jutge nigerià l’anava a condemnar a morir

lapidada, pel fet de concebre un fill fora del matrimoni (a alguns països africans es castigava

amb pena de mort si es cometia aquest

delicte).Doncs es va utilitzar aquest

esdeveniment per fer cibercrim. Segons una

“important ONG” l’única solució era pagar

advocats especialitzats en aquest tipus de

casos. A l’e‐mail hi van adjuntar fotografies de

la dona amb el seu nadó per aconseguir mes

credibilitat. Aquesta “ONG” va aconseguir que

una cadena de supermercats patrocinés

l’entitat amb 0,10 cèntims d’euro per cada clic

rebut des d’aquest correu electrònic. L'e‐mail

argumenta la necessitat de tornar a enviar la

informació a amics i familiars , animant‐los així

, a ser solidaris :”col ∙ labori amb un simple clic

i podrà salvar una vida”.

27

Desastres naturals

Els desastres naturals també han sigut una gran font d’ingressos. Quan hi ha un desastre

natural és informat a tots els canals, en premsa, ràdios, televisions, premsa escrita.. Quan hi ha

aquests esdeveniments, milions d’usuaris a tot el món busquen informació relativa a com a

poder col∙laborar, ajudar o protegir les milers de víctimes d’un atemptat, terratrèmol o

qualsevol altre succés amb milions de víctimes.

En l'última dècada del segle XX, més de 300.000 persones van morir víctimes de desastres

naturals a tot el planeta , incendis , sequeres , terratrèmols , huracans ,després d’un desastre

natural, a part de les víctimes hi ha milers de persones en situació de desgràcia, famílies amb

fam, cases devastades, nens malalts, ciutadans amb necessitats bàsiques(roba, medicaments,

calçat, alimentació...).A la xarxa hi ha usuaris especialitzats en fraus relatius a desastres

naturals , després d'un esdeveniment d'aquest tipus, desenvolupen un lloc web amb

fotografies d'alguns dels milers d'arxius fotogràfics existents a Internet. En alguns casos , els

seus llocs web estan ben dissenyats i desenvolupats que els de les mateixes ONG .

L’huracà Katrina va ser un esdeveniment que es va utilitzar molt per fer cibercrim. Tan sols

unes hores després de la tragèdia, hi havia moltes pàgines web demanant donacions, van

aparèixer en més de 40 idiomes diferents. L’FBI i les autoritats policials del país van investigar

perquè es van identificar un total de 2.300 webs que demanaven donacions per les víctimes

del Katrina. Donada la dimensió del sector, es va decidir investigar un total de 800, del qual un

60% d’elles van sol∙licitar donacions online amb fins fraudulents.

Un altre desastre utilitzat amb aquest fi és el Tsunami Asiàtic, on van perdre la vida desenes de

milers de persones. Es van organitzar màfies que utilitzaven eines informàtiques per enviar

milions de SMS a telèfons mòbils de tot el país, on deien que eren de la Creu Roja

Internacional i hi adjuntaven el número de compte per realitzar la donació. Al mateix temps, al

Regne Unit, centenars d'asiàtics immigrants residents a Europa presentaven denúncies pel fet

d'haver rebut e‐mails d'un suposat organisme públic de Londres , en el qual es comunicava ,

que el cos del seu familiar havia estat trobat sense vida. La gent trucava a un telèfon per ser

informat més detalladament, el qual costava 4 o 5 cops més que una trucada normal.

Spam solidari i robatoris d'identitat

S’utilitza el denominat spam solidari. Es tracta d'un correu electrònic no sol ∙ licitat que s'envia

a un gran nombre de persones, es solen demanar aportacions econòmiques per ajudar a

víctimes en situació de necessitat.

28

En els desastres naturals es solen utilitzar noms similars als d’altres organitzacions benèfiques.

En altres llocs web hi suposen falsos testimonis , en principi familiars, que realitzen

declaracions demanant donacions a través de la xarxa per pagar tractaments mèdics , comprar

cadires de rodes o alimentació per a fills . Altres argumenten ser familiars que han emigrat a

l'estranger deixant enrere a la seva família , sol ∙ liciten donacions per poder pagar un costós

bitllet i reunir‐se amb la seva dona i fills en situació de desemparament .On també hi adjunten

fotografies de la família etc.

Exemple d’e‐mail:

" Som una família d'Indonèsia , vivim de l'agricultura i el treball al camp, el passat mes de juliol

la nostra regió va patir fortes inundacions que van acabar per arrasar casa nostra, tenim 3 fills

petits d'11 , 7 i 5 anys , no sabem com els donarem de menjar i vam realitzar una crida pública

perquè si alguna persona sensible veu aquest missatge pugui ajudar com pugui "

Estafes via telèfon

Però també hi ha altres vies d’estafa, com el telèfon. Hi ha centres d'atenció telefònica

fraudulents , des dels quals teleoperadors realitzen trucades a milers de consumidors

demanant petites donacions. Actuen des de llunyans països ,això provoca més confiança ja que

aparenten trucar des del mateix país en què s'ha produït el desastre .

Distingir ONG fraudulenta o no:

‐Sempre hi ha d’haver una identificació clara del lloc web. La llei obliga a publicar dades de

l’entitat. Els ciberdelinqüents solen romandre en l'anonimat evitant facilitar més informacions

que puguin reduir l'espai entre víctima i estafador.

‐A més, les ONG han de disposar d'estatuts socials i estar inscrites en algun tipus de registre, i

ha d’haver‐hi contacte amb l’ajuntament o institució pública per comprovar si l'organització a

la qual es farà la donació està o no registrada .

‐ L'oferta es rep per mitjà d'un correu electrònic no sol∙licitat , tot i que també existeix la

possibilitat per mitjà d'anuncis en fòrums , web , xats , etc .

‐ Sempre demanen a la víctima del frau que tingui o obri un compte bancari .

‐ El seu treball consisteix a rebre transferències bancàries al seu compte bancari , treure

aquests diners i quedar‐se amb un percentatge i posteriorment la resta dels diners enviar‐lo a

països estrangers per mitjà d'empreses tipus Western Union , Money Gram .

29

Recomanacions

‐Mai s’ha de proporcionar el número de targeta de crèdit per telèfon ja que per mitjà de la veu

no hi ha garantia que la persona amb la qual es parla realment pertany a una entitat benèfica .

–S’ha de sol ∙ licitar un resguard , rebut o comprovant de pagament i argumentar la necessitat

de ser informat puntualment mitjançant algun tipus d'informe , carta o publicació .

** Adreça electrònica on ens poden enviar dades d'una possible estafa de Scam;

[email protected]

UNA ONG FALSA

Han utilitzat el nom d’una ONG existent.

El e‐mail conté un enllaç que et condueix a la web fraudulenta que simula treballar per ajudar

a nens pobres d’Argentina.

L’e‐mail és el següent:

30

Part pràctica:

1. HIPÒTESI :

Com ja he dit en ocasions anteriors, aquest treball va ser impulsat per una experiència

personal amb una ONG, i a partir d’aquí van sorgir algunes reflexions relacionades amb

el finançament. La hipòtesis que em va cridar més l’atenció des d’un principi i al

voltant de la qual va començar a girar el treball , és “ quin es el destí dels ingressos

recaptats per una ONG, i dels ingressos totals quin tant per cent arriba al destí final, i

quin es queda en el camí”. A partir d’aquí vaig començar a investigar i vaig acabar

traient més dades i respostes que les esperades.

31

2.ANÀLISI D’ALGUNES ONG :

He estudiat 12 ONG, les he intentat escollir recollint una mostra de les més significatives que

treballen en diferent àmbits.

En l’àmbit social:

AMNISTíA INTERNACIONAL D’ ESPANYA: Amb especial interès en els temes relacionats amb la

defensa de drets humans.

INTERMÓN OXFAM : Social / desenvolupament de zones deprimides.

CÁRITAS ESPANYOLA: Social / Religiosa , caritat Cristiana.

UNICEF : Social / drets dels infants.

ALDEAS INFANTILES ESPANYA: Social/ Atenció als infants en general.

FUNDACIÓ VICENTE FERRER: Social/ Desenvolupament d’una zona concreta de l’Índia

PALLASOS SENSE FRONTERES: Social/ Humanitària des de l’oci.

INVIA (BARCELONA) : Social/ Àmbit local

A l’àmbit humanitari‐sanitari

CREU ROJA ESPANYA: Humanitari / Sanitari centrada en col∙lectius vulnerables.

METGES SENSE FRONTERES: Humanitari / Sanitari , centrada en l’ajuda sanitària a països

tercer món.

ULLS DEL MÓN : Humanitari / Sanitari dedicats a la millora visual en el tercer món.

A l’àmbit del medi ambient

GREENPEACE ESPANYA: Medi ambient , lluita contra els atemptats contra la naturalesa.

A totes aquestes ONG, he fet una fitxa incorporant una breu explicació de l’origen, i els

objectius, el pressupost anual, el número de socis i voluntaris, l’origen dels seus ingressos (si és

públic o privat) i a que van destinades les despeses, especificant el percentatge destinat al

projecte. Hi acompanyen 2 gràfics, un representant l’origen dels ingressos, i l’altre explicant el

destí de les despeses.

Al final he fet 4 gràfiques representant un estudi comparatiu entre les 12 ONG:

1. Classifica i compara les 12 ONG segons el pressupost.

2. Classifica i compara las 12 ONG segons nº de socis.

3. Classifica i compara las 12 ONG segons la part d’ingressos d’ Origen Públic.

4. Classifica i compara las 12 ONG segons la part de les despeses que finalment van

destinades als projectes.

32

Despeses d'administració

i captació d'ingressos

16%

Despeses en els projectes

84%

DESTINACIÓ DELS INGRESSOS

Resultats:

AMNISTIA INTERNACIONAL ESPANYA :

Tipus ONG: social

Creada a Londres el 1961,per Peter Benenson . Un moviment de voluntaris que s’esforça per

preveure algunes de les pitjors violacions de drets humans. Defensa els drets humans, deguts a

la pobresa, les migracions, drets dels presoners, abusos dels estats, limitacions llibertats (per

causes de creences, origen, sexe, color..)

Objectius: Defensa els drets humans.

Pressupost anual: 7.600.000

Nombre de voluntaris: 1800

Socis: 60.000

% Ingressos públics: 2%

% Ingressos privats: 98 %

Ingressos públics2%

Ingressos privats98%

FONT D'INGRESSOS

Despeses d’administració i captació d’ingressos: 16 %

Despeses en els projectes: 84 %

33


Ingressos Comerç Just 7%


FONT D'INGRESSOS


6%

Despeses de captació

d'ingressos9%


85%


INTERMÓN OXFAM :

Tipus: Social

Intermón és una organització no governamental de cooperació per al desenvolupament

(ONGD) que centra les seves activitats en oferir una resposta integral a la pobresa i la injustícia

perquè tots els éssers humans puguin exercir els seus drets. Defensa de la justícia econòmica ,

ajuda a les persones amb necessitats després de catàstrofes,promoure serveis socials bàsics, i

lluitar per els drets de la dona.

Objectius: Defensa de la justícia econòmica i social



Socis: 243 .500


% Ingressos Comerç Just 7%

% Ingressos privats: 60%

Despeses d’administració 6%

Despeses captació d’ingressos 9%


34

CÁRITAS ESPANYOLA:

Tipus ONG: Religiosa /social

Va ser constituïda per iniciativa de la Conferència Episcopal Espanyola mitjançant acord de

l'Assemblea Nacional de la Caritat a l'octubre de 1947.

La missió de Càritas Espanyola, com a acció de la comunitat cristiana, és promoure el

desenvolupament integral de persones i pobles, especialment dels més pobres i exclosos.

Objectius: ajuda a persones en situació de precarietat.

Pressupost anual : 276 200 000 €

Nombre de voluntaris: 59.686

Socis: 472.000

% Ingressos públics: 27,3%

% Ingressos de l’església: 2,5%

% Ingressos privats: 70,2 %

Ingressos públics27% Ingressos

de l'esglèsia

3%


FONT D'INGRESSOS



7%


93%


Despeses d’administració i captació d’ingressos: 6,70%

Despeses en els projectes: 93,30%

35



20%


80%


UNICEF :

Tipus: Social

No és exactament una ONG, ja que depèn d’un organisme oficial com és la ONU, encara que

tampoc depèn d’un govern en concret, per el que es pot considerar una ONG amb

característiques especials.

Va ser establerta per l'Assemblea General de Nacions Unides en 1946, per a prestar ajuda als

nens d'Europa i la Xina després de la II Guerra Mundial. En l'actualitat centra la seva activitat

en programes de desenvolupament a llarg termini, sobretot en els països del tercer món

Treballar per aconseguir protegir els drets de la infància, aconseguint canvis reals en les seves

vides.

Objectiu:. Treballar per aconseguir protegir els drets de la infància


Nombre voluntaris: 1200

Socis: 275.000

% Ingressos públics: 7,5%

% Ingressos privats: 92,5%



FONT D'INGRESSOS

Despeses de gestió i captació d’ingressos: 20,1 %

Despeses en els projectes: 79,9%

36

Ingressos públics22%Ingressos

privats78%

FONT D'INGRESSOS

ALDEAS INFANTILES ESPANYA:

Tipus: social

Organització internacional, privada, d'ajuda a la infància, sense ànim de lucre,

interconfessional i independent de tota orientació política, fundada el 1949 a Imst (Àustria).

La tasca principal es centra, en el desenvolupament del nen fins que arriba a ser una persona

autosuficient i ben integrada en la societat. Cobrint les necessitats bàsiques d'aliments, roba,

medicines i material escolar de les famílies més vulnerables, dintre dels seus projectes proposa

apadrinament de aldeas.

Objectius: Atenció a la infància en general ,cobrint les necessitats les bàsiques.

Pressupost anual: 38. 040.000€

Nombre voluntaris: ‐‐‐‐‐

Socis: 222.000



Despeses d'administració i captació d'ingressos

23%Despeses en els projectes

77%



Despreses en els projectes: 77%

37



FONT D'INGRESSOS

FUNDACIÓ VICENTE FERRER:

Tipus: Social

Porta més de 30 anys treballant amb els més pobres d’una regio de la Índia. El seu objectiu és

cobrir les necessitats bàsiques perquè els més pobres puguin desenvolupar una vida digna, que

d'altra manera seria inaccessible per a ells. Especialment centra la seva atenció als nens i les

dones donant‐lis accés a l’educació, perquè participin amb els mateixos drets i deures que

l’home.

Objectiu: Ajuda a sortir de la pobresa i al desenvolupament d’una regió de la India.

Pressupost anual: 36.500.000 €


Socis: 144.000

% Ingressos públics: 13 %


Despeses d'administració i captació d'ingressos

16%


84%




38



FONT D'INGRESSOS



23%


77%


PALLASOS SENSE FRONTERES:

Tipus: Social

Durant el Nadal del 1992, l’Escola “Projecte” va trucar a un pallasso professional, li van

proposar que es realitzessin espectacles als camps de refugiats de l’antiga Iugoslàvia. Es va dur

a terme un espectacle al camp de refugiats Veli Joze, a la península d’Ístria, i al veure la reacció

dels nens es va decidir fundar Pallassos sense fronteres el 1993.

Objectius: Fer espectacles per a les persones que pateixen situacions de crisi, especialment per

a la infància, de forma gratuïta.

Pressupost anual: 550.000 €


Socis: 1000

% Ingressos públics: 38 %




39

Despeses per l'administració


25%

Despeses per el projecte

75%


IN VIA (BARCELONA)

Tipus: Social

L’orígen de l’Associació “in via “ a Barcelona és d’una associació creada a Suïssa l’any 1897 per

protegir a les dones joves en situació de desarrelament social.

A l’actualitat es dedica a l’ajuda integral de la persona socialment més necessitada,

especialment fora de l’àmbit familiar, en risc d’exclusió social (pobresa, immigració…) amb

discapacitat psíquica, i/o malaltia mental. In via significa acompanyar a la persona en el camí

del seu procés vital, estar al seu costat.

Objectius: Promoción integral de la persona socialmente más necesitada,

Pressupost anual:1.785.000€


Socis:52

Ingressos públics 59,9%

Ingressos per prestació de serveis 10,5%

Ingressos privats 29,6%


Ingressos per

prestació de serveis

10%


FONT D'INGRESSOS

Despeses de l’administració i captació d’ingressos

24,8%

Despeses per el projecte 75,2%

40


Ingressos per sorteo

Oro 7%


FONT INGRESSOS



9%Despeses en els projectes

91%


CREU ROJA ESPANYA

Tipus: Humanitari / Sanitari

És la més antiga de les ONG, es va fundar el 1863 en èpoques de guerra per alleujar el

patiment dels soldats. En temps de pau proporciona medicines i en altres tipus de ajudes a

persones afectades per desastres naturals (terratrèmols, epidèmies, inundacions..) i donar

suport a les persones i col∙lectius més vulnerables, tant nacional com internacionalment, tant

en l’àmbit social com en el sanitari (drogodependents, sida..)

Objectius: L’objectiu principal és donar suport a les persones i col∙lectius més vulnerables,.


Nombre de voluntaris: 187.327

Socis: 909.126.500


% Ingressos per “sorteo Oro”: 7%


Despeses d’administració i captació d’ingressos: 9,5 %

Despeses en els projectes: 90,5 %

41



FONT D'INGRESSOS

Despesses d'administració

6%

Despesses de captació

d'ingressos10%

Despesses en els projectes

84%


METGES SENSE FRONTERES:

Tipus: Sanitari

Aquesta organització neix el 1971, de l'inconformisme d'un grup de metges i periodistes

descontents amb la ineficàcia de l'ajuda internacional .

Si els conflictes són prolongats instal∙la hospitals de campanya i centres d'ajuda per a refugiats.

L'activitat principal és sanitària: cures mèdiques, operacions quirúrgiques, vacunes ... El seu

camp d'acció es desenvolupa en situacions de catàstrofe i emergències (terratrèmols, guerres,

etc.) O en països en desenvolupament que no tenen els recursos econòmics o humans per

cobrir les necessitats més bàsiques de la població.

Objectius: Principal objectiu l'ajuda sanitària a aquells pobles més necessitats del Tercer Món.

Pressupost anual 100.000 €

Nombre voluntaris ‐‐‐‐‐

Socis: 487.722

% Ingressos públics 8%

% Ingressos privats 92 %

Despeses d’administració 5%

Despeses de captació d’ingressos 9,2%

Despeses en els projectes 75,6 %

42



FONT D'INGRESSOS


8%

Despeses de captació

d'ingressos5%


87%


ULLS DEL MÓN

Tipus: Sanitari

La fundació va ser creada el 2001, per els oftalmòlegs Rafael Ribó i Borja Corcóstegui.

Milloren la salut visual de les poblacions amb patologies oculars, formen els

professionals mèdics locals i aportaren coneixement tècnic, doten els centres de salut

d’equipament necessari, prevenen les causes de la ceguesa evitable i sensibilitzen la

societat amb la situació oftalmològica en que es troben alguns països.

Objectius: Millorar la salut visual de les poblacions amb patologies oculars en el tercer

Mon.

Pressupost anual: 2.082.359,06

Nombre voluntaris: ‐‐‐

Socis: 1000

Ingressos públics 29,5%

Ingressos privats 70,5%

Despeses d’administració 7,9%

Despeses en captació d’ingressos 4,8%

Despeses en els projectes 87,3%

43



FONT D'INGRESSOS


11%Despeses de captació

d'ingressos27%

Desspeses en el projecte 62%


GREENPEACE ESPANYA:

Tipus: Medi ambient

Pressupost anual: 7.100.000 €

Organització de caràcter internacional, creada per un grup d'activistes canadencs el

1971. Lluita per la protecció del medi ambient, promovent campanyes d'acció directa

no violentes. Aquestes campanyes arriscades van ser per exemple: col. locar‐se entre

l'arpó i la balena per evitar la seva caça, pintar les cries de foques amb sprai,.....

Objectius: Protegir i defensar el medi ambient, intervenint en diferents punts del

Planeta on es cometen atemptats contra la Naturalesa.

Nombre de voluntaris ‐‐‐‐‐

Socis: 100.961



Despeses d’administració: 12%

Despeses captació d’ingressos: 24 %


44

0

100.000

200.000

300.000

400.000

500.000

600.000

7.600

77.500

276.200

60.200 38.040 36.500550 1.785

550.000

100.000

2.082 7.100

0

200

400

600

800

1.000

60

244

472

275222

144

1 0,05

909

488

3

100

PRESSUPOST EN MILERS D’EUROS

MILERS DE SOCIS

45

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

2%

33%

27%

8%

22%

13%

38%

60%

42%

8%

30%

0%

TANT PERCENT INGRESSOS PÚBLICS

DESPESES DESTINADES AL PROJECTE

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

84% 85%

93%

80%77%

84%

77% 75%

91%

84%87%

62%

46

Anàlisi de les dades obtingudes:

A partir dels diferents gràfics que he realitzat, he tret les següents interpretacions, que poden

ser certes o no :

1. Un primer anàlisi general de les dades, ens fa veure que la mida de les ONG a Espanya

no te tant a veure amb la seva popularitat, sinó més bé en com estan arrelades a la

nostre cultura, i tracten els temes que en el que estem més afectats.

Observo que Amnistía Internacional, que és la ONG més gran del Món, aquí no té gaire

importància, això pot ser degut a que la problemàtica dels Drets Humans no és la

nostre primera prioritat, ja que és una societat bastant avançada.

En canvi, Cáritas i Creu Roja, són les més importants en quant al número de socis i de

pressupost, això pot ser degut a que el tema de la pobresa de la nostre societat, sí que

és un tema rellevant i que ens afecta directament. També pot ser degut a la tradició

que comparteixen amb la nostre història, ja sigui per el seu origen cristià (Cáritas) o

per la seva tradició en solucionar conflictes dins i fora del nostre país, ja que va tenir

una tasca molt important en períodes de guerres (Creu Roja).

Tot i que la Creu Roja és molt més gran que Cáritas, la meva hipòtesis, és que això és

degut a que es promociona molt més, inclús té un sorteig per recaptar fons( Sorteo

Oro).

2. Un altre fet a destacar, és que hi ha molta relació entre el pressupost i el nombre de

socis, però per exemple MSF, té la meitat de nombre de socis de Creu Roja i en canvi,

té cinc vegades menys de pressupost.O Unicef, que té la meitat de socis que Cáritas,i

en canvi quatre vegades menys de pressupost. Això ens porta a pensar, que les

aportacions de la gent o les subvencions són més elevades en aquestes ONG,

analitzant el cas de la Creu Roja, te cinc vefades més de subvenció pública que MSF, i

en el de Unicef i Cáritas també.

3. També he observat que a les gràfiques, la ONG que té el tant per cent més alt de

subvencions en respecte al seu pressupost, és una ONG que treballa en l’àmbit local,

INVIA. Això coincideix amb que és la ONG, que proporcionalment té menys número de

socis.Com a conclusió, he deduït, que això podria ser degut a que deu ser més fàcil

aconseguir subvencions de l’Ajuntament, que de l’Estat.

En canvi s’observa, que hi ha ONG que no quasi no reben subvencions públiques, com

és el cas de Greenpeace i Amnistía Internacional. I això, pot ser degut que al Estat, no li

interessi finançar‐les, o simplement que vulguin ser més independents.

47

4. Seguidament he observat que Creu Roja rep molts més ingressos públics que Càrites,

aquí es podria interpretar que l’Estat vol subvencionar més a una ONG laica que a una

religiosa.

5. En quant a la gràfica que indica la inversió destinada al projecte, hi ha deus ONG que hi

destinen més d’un 90%, aquestes són Cártias i Creu Roja. He interpretat, que quan més

gran és una ONG, menys ingressos es dediquen per l’administració i el manteniment

de l’estructura. De la mateixa manera que les ONG més petites tenen un tant per cent

més gran de despeses dedicats al manteniment de l’administració. La ONG que

inverteix menys en projectes és Greenpeace, jo he suposat que és perquè necessita

captar socis per finançar‐se, ja que les subvencions públiques són nul∙les.

6. Finalment, he observat que les ONG que inverteixen més diners en projectes són les

que tenen més voluntàries, és a dir personal que no cobra, i precisament són les

sanitàries i les religioses, on és molt important la vocació.

48

3. CRÒNIQUES DE VOLUNTÀRIS I COOPERANTS

Crònica d’una cooperant (CAROL CAMINO, participació a la Fundació Ulls del Món)

Jo treballo com a cooperant a Ulls del món, durant el meu temps lliure. Ulls del món realitzen

quatre projectes, al Sahara, a Mozambique, a Bolivia i a Mali. Resumidament, nosaltres

recollim diners per anar a aquests països, i ensenyar als oftalmòlegs i als optometristes, a

operar, apart de fer‐ho nosaltres també.

La gent que treballa a aquesta ONG han de ser professionals, no envien a gent en pràctiques

perquè és una tasca molt seria i curosa.

Per a nosaltres és molt important recalcar un aspecte, probablement moltes ONG van un cop

al any al país on realitzaran el projecte, i al haver operat se’n van, i deixen el mateix problema

per als següents que necessitats d’operacions. Per a nosaltres el més important és la

continuïtat, no anem durant quinze dies quan haguem acabat de realitzar el projecte ens anem

i deixem el mateix problema, per a nosaltres el més important és formar als oftalmòlegs i

optometristes habitants del país, perquè quan ens anem siguin capaços de fer ells les

operacions (tot i que en alguns casos no és possible per l’escassetat del material). Apart

d’això, són progressos seguits, per exemple cada dos mesos anem a operar, a cadascun

d’aquests països.

Però últimament a Mali i al Sahara, degut als segrestos dels islàmics als voluntaris i cooperants,

no hem pogut anar a realitzar el projecte des de fa un anys. Però mitjançant Skype i altres

programes seguim fent la formació.

49

Si parlem de finançament, disposem de ingressos públics i de privats, tot i que tenim molt pocs

socis. Però últimament els estaments polítics no ens donen diners, i per tant molts projectes

s’han quedat a mig camí i no han pogut acabar de ser realitzats del tot. Els diners que guanyem

els invertim en les despeses dels viatges(vols,transport...), en un lloc on poder‐nos allotjar(un

campament on dormir per exemple) i en el material quirúrjic, que és molt car. Però nosaltres

els cooperant no cobrem.

Algunes cases comercials ens envien vidres i moltures gratuïtament, però la resta de material

normalment l’hem de pagar.

Jo trobo que aquesta ONG té una tasca molt important, ja que la ceguera és molt comuna en

països del tercer món (que noralment és provocada per cataractes).

Una experiència que em va quedar molt marcada va ser quan La Fundació Ulls del món va

organitzar una expedició de 7 membres a Mali. El viatge va ser molt dur, vam agafar tres vols

fins arribar a Mopti, Dogon i després dos hores en furgoneta fins arribar a Bankass. La idea de

l’expedició a aquesta zona tant deprimida del Planeta (de les més pobres), era fer consulta i

operar quirúrgicament al màxim nombre de pacients amb problemes oculars.

La majoria dels pacients que ens van visitar venien de molt lluny i havien hagut de recórrer a

peu molts quilometres, si aquell dia no podíem atendre’ls, es quedaven a dormir allà mateix, al

terra i esperaven a ser operats al dia següent. I després de la operació quan recuperaven total

o parcialment la visió tot eren agraïments i alegria, i això era gratificant, sentir‐te així de bé no

te preu, tornaria a anar demà mateix.

Però, no tot va ser feliç, quan estàvem allà,

ens vam adonar de que havien segrestat a

tres cooperants espanyols a Mauritania,

juntament a la frontera amb Mali, i just en

aquell moment vaig tenir la desgracia

d’agafar la malària, i vaig haver d’estar sis

dies tancada intentant recuperar‐me.

Les sensacions i reflexions a aquest viatge

han sigut innumerables i m’he sentit

plenament realitzada.

50

Crònica d’un voluntari (Andrés Ordeix, participació a la ONG el Chiringuito de dios )

Va venir WolfGang a la meva escola, al Liceu francès, i ens va fer una conferència sobre les

ajudes socials. Ens va explicar que és un àntic missioner alemàn, que va sortir de l’esglèsia i va

decidir montar un menjador social. A partir d’aquesta idea principal la va començar a

desenvolupar, i per fer‐ho necessitàva principalement un local, és localitzat al Raval, al carrer

Espalter.Aquest local disposava de un pis de dalt amb habitacions per els empleats,unes

quantes dutxes, i abaix un menjador.El següent era contractar un personal perquè treballès

per a ell, i aquest personal va decidir que fos gent del carrer. I doncs va agafar 4 persones que

estàven vivint al carrer i els va oferir un treball voluntàri,aquests treballadors els va allotjar a

les habitacions d’adalt, i els va proporcionar aliment i roba.D’aquesta manera els ajuda a

poder‐se integrar a la societat.

A la ONG es serveixen esmorzars, dinars i sopars per a la gent del carrer,i es presta un servei de

dutxa i lavabo, rentat de roba i rober.

La meva tasca durant aquests dies va ser per els matins, durant cinc dies, havia de rentar plats,

i per les tardes els cinc següents vaig preparar els entrepants.

Aquesta ONG té varies donacions de menjar per part de la boqueria, gent del Raval, el bar‐

restaurant de la Filmoteca1 , del restaurant del Raval pollo rico, i algunes families.

I rep aportacions econòmiques per part de l’Estat i donacions de la gent.

Des del primer dia vaig quedar impactat per el nivell de pobresa i senzillesa de la gent. Hi havia

gent molt diferent l'una de l'altre, de diferents religions, cultures, nacionalitats... però al

“chiringuito” mai hi havien problemes. Tenien moltes més donacions de menjar del que havien

de donar. Tot i així el Wolfgang donava aquests productes a les famílies del raval que anaven

més justes. Vaig veure l'altre cara de Barcelona, sortir de la bombolla, i posar‐me a la pell dels

altres. El que més em va sorprendre és que després de que t’expliquin les seves tristes

histories, els veus molt més feliços del que haurien d’estar després del que han viscut i estan

vivint. Tenen un esperit i una resistència molt més superior que cap de nosaltres.

1Filmoteca: Organisme de la Generalitat amb missió principal la recuperació, la conservació, la

investigació i la difusió de les pel∙lícules i les obres audiovisuals.

51

Crònica personal de participació a dues ONG com voluntària

ALDEAS INFANTILES

L’estiu passat, baixant per les Rambles,

em van proposar fer‐me sòcia d’aquesta

ONG, i jo els vaig esmentar que no tenia

18 anys ,i per tant no podia. De seguida

em van dir “doncs vols guanyar mínim

trenta euros al dia?”, al principi em va

semblar estrany, que persones que estan

treballant a una entitat on l’objectiu és

ajudar a la gent,

salvar el medi ambient i més tasques importants que fan, sense ànim de lucre, em plantegessin

treballar amb ells parlant‐me dels diners que guanyaria, en canvi de les accions bondadoses

que faria. Però com faria tothom amb el desig de guanyar diners, vaig preguntar sobre la

proposta. Em van explicar que aldees és una ONG que treballa amb els infants, disposant

d’aldees on habitar‐los, a varius països del món, i si jo treballava amb ells captant socis, podria

guanyar bastants diners. Doncs portada per la curiositat vaig anar a una entrevista que em van

concertar amb la Susana, responsable de l’administració de captació de socis. Em va explicar

que treballaven de la següent manera: ella era la que organitzava tot el que estava relacionat

amb la captació de socis, i per baix d’ella hi havien una sèrie de caps, que eren el captadors de

socis amb més experiència (veterans),aquests eren els que ensenyaven als novells com jo. En

aquell moment tenia quinze anys i no em podien fer un contracte, vam arribar a l’acord de que

els socis que fes, els comptabilitzava el meu cap, i ell els cobrava i em donava els trenta euros.

Al principi no entenia res, perquè al arribar a l’oficina va haver‐hi un problema amb el meu cap

que suposadament hauria d’haver sigut l’Àlex, el noi que em va parar baixant les Rambles,

però aquell dia estava indisposat. A causa d’això em van posar un altre cap, el Manu, aquest

em va explicar tota la meva tasca. També em va donar una sèrie de consells i comparacions

que podia fer relacionades amb les respostes de la gent, “el que donaries a aldees és la

gasolina d’una setmana de la moto, o menys d’una barra de pa al dia ,un paquet de tabac a la

setmana … “ i em va ressaltar varius cops, que si em preguntaven, digués que era voluntària i

que no cobrava per el treball fet. Per cada soci que fes guanyava trenta euros, però si no feia

cap soci no guanyava res. La veritat és que no se’m donava malament, en una setmana vaig fer

sis socis. Més tard, va venir l’Àlex, reclamant‐me, deia que ell era el meu cap ja que m’havia

52

parat baixant les Rambles, però el Manu insistia que era ell ja que m’havia fet la formació. Més

tard es van començar a pegar al mig de les rambles, van acabar venint els mossos i es va

muntar una grossa. Entre els comentaris que feien ho vaig acabar entenent tot, els caps per

cada soci que feien guanyaven cinquanta euros, i si els donava els meus socis, tenien una

comissió de vint euros, per això es barallaven. Em vaig emportar una decepció, que una ONG

en que l’objectiu és oferir ajuda als que ho necessitin, sense cobra’ls‐hi per fer‐ho, s’acabessin

pagant per cobrar més.

ASSOCIACIÓ INVIA

Durant el mes de setembre i octubre vaig fer unes participacions puntuals amb aquesta

associació per a la part pràctica del Treball de Recerca. Vaig aconseguir contactar amb ells a

través d’un amic del meu pare. En quant vaig arribar allà vaig demanar informació general de

la ONG, els orígens .. i els vaig explicar que estava fent el treball de recerca sobre els ONG i els

vaig demanar participar amb ells. El meu objectiu principal era treballar durant una setmana

de setembre amb algun projecte, però els projectes que estaven realitzant en aquells

moments eren un dia a la setmana. Doncs, vaig participar a l’APEM, un projecte de bijuteria,

per a captació d’ingressos, durant un dia (el dia abans de la Mercè) i el dia següent vaig anar a

la Llotja que van preparar a Pl Catalunya, a vendre els productes. De moment, em semblava

una tasca correcte, fer bijuteria com a captació de fons, on els meus companys de l’APEM

eren una noia discapacitada, que havia estat tractada per INVIA, i dos o tres dones del barri de

Poblenou. Em van comentar que al octubre començava un projecte anomenat Espai Aprendre,

on es feien classes de reforç durant tota la setmana a nois que les necessitessin. Jo des d’un

principi no em volia comprometre a aquest projecte perquè començava amb exàmens i

preferia aprovar principalment, els vaig comentar i em van dir que no em preocupés que els

estudis eren el primer i que al ser un voluntariat podia anar sempre que pogués. Em van fer

firmar un pacte en el que s’esmentaven

les hores a la setmana que faria el

voluntariat, i jo els vaig comentar que no

sabria el temps lliure que tindria, la dona

encarregada en la cooperació de

voluntariat em va dir que posava 3hores

per posar alguna cosa. Jo confiada, vaig

anar sempre en quan vaig tenir una estona

lliure, aquest temps van ser tres dies,

53

dos divendres i un dilluns. Vaig realitzar classes de repàs, el dilluns a nens petits, de p4 a 6è, i

els divendres de 6è cap a dalt. Als nois de p4 els vam posar un full per dibuixar perquè no

teníem cap altre cosa preparada en aquell moment, i als altres els vam ajudar a fer deures, jo

els vaig donar unes lliçons de química. Un dia vaig veure a una dona firmant un full , i jo

interessada vaig preguntar per a ell, em van explicar que havien de firmar per pagar al final de

mes. Em va semblar estrany, que la gent pagués per un servei que en principi hauria de ser

social, i ho vaig comentar, la resposta va ser que si tenien subvencions no cobraven, i quan no

les tenien cobraven un import mínim però diferent segons les possibilitats de cada família.

Personalment, penso que no és just, ja que hi ha empreses que es dediquen a donar classes de

reforç, i en un lloc que es predica la tasca social no crec que s’hagi de cobrar, i menys a uns sí i

altres no. La meva concepció sobre In via va anar empitjorant, de tan en quant anava rebent e‐

mails de l’administradora, reclamant‐me l’assistència a l’espai aprendre, jo disculpant‐me li

vaig dir que intentaria assistir sempre que pogués. A la recta final, li enviava e‐mails a

l’administradora perquè em contestés unes entrevistes, i em deia que no disposava de temps

per fer‐ho, finalment les entrevistes no es van poder realitzar. De totes maneres, vaig

demanar‐li una avaluació del meu treball i em va recriminar per no haver assistit el suficient

temps, jo li vaig comentar que ho vaig dir des que vaig entrar per la porta de l'associació, i ella

va insistir en que hauria d’haver complit les hores que vaig escriure en el pacte firmat. I doncs,

des del meu punt de vista, penso que hauria d’haver intentat participar més als projectes, ja

que era del meu interès, però no ha sigut possible perquè em va coincidir amb exàmens.

També crec que no hauria d’haver signat un paper comprometent‐me a una tasca que no

podia complir, per molt que em diguessin que no tenia importància. Per altre banda,per part

seva, no trobo correcte que utilitzin a un voluntàri per fer classes particular cobrant, i

m’exigeixin com si fos assalariada. Tot i així, sé que aquesta ONG fa altres tasques molt més

compromeses amb la societat, però jo no he tingut sort en participar en una d’elles.

Taller de bijuteria a la Llotja (Mercè 2013)

54

Conclusions de les cròniques

L’elaboració de dues cròniques de diferents organitzacions que a les que he treballat jo, m’ha

fet veure altres punts de vista i altres maneres d’organització de les ONG de manera més

subjectiva i personal.

En les meves experiències personals amb les ONG no he tingut gaire sort, i la meva percepció

cap a les ONG era bastant negativa. I per aquest motiu principalment vaig decidir fer dues

altres cròniques de diferents ONG, i d’aquesta manera conèixer el funcionament i les visions

d’un altre voluntari i cooperant.

Aquestes cròniques m’han fet veure, que malgrat la meva participació fallida a dues ONG, hi ha

que realitzen realment una tasca solidària, bondadosa i amb la que estic totalment a favor.

Al comparar El chiringuito de dios amb qualsevol de les dues ONG a les quals he participat,

m’he donat compte de que és una organització molt més petita i menys organitzada, i tot i així

les tasques que fan tenen molt més èxit que les de qualsevol de les dues.

I Ulls del món m’ha fet reflexionar amb l’aspecte de que els cooperants no cobraven per el

treball que estaven fent, que si el considerem bé, és una tasca dura anar fins a un altre país i

operar a un centenar de persones desesperades, amb pressa i amb malestar per no fer‐los

dormir al carrer, com ens explica la Carol, alhora amb el risc de qualsevol segrest o malaltia, i

tot i així no cobren per el treball realitzat, i els ingressos que guanyen els inverteixen el

aspectes que realment són necessaris. Respecte això, també ho puc comparar amb qualsevol

de les dues ONG en les que he participat, de manera totalment negativa.

Respecte a la meva experiència a la ONG In via, m’ha fet aprendre que no s’ha de firmar cap

pacte que no es pugui complir, deixant de banda les confiances amb les que et tractin.

Per tant, aquestes cròniques m’han fet obrir els ulls de manera positiva, en l’aspecte que hi ha

altres ONG que fan tasques que realment valen la pena, i negatiu, perquè he pogut comprar

les dues ONG amb altres i d’aquesta manera he vist més clars els punts negatius.

55

4. CONCLUSIÓ DEL TREBALL

A partir del treball teòric realitzar, les meves experiències personals, les cròniques de

voluntaris i cooperant, i ,les diferents comparacions entre varies ONG dels seus pressuposts,

dels orígens dels ingressos i de la destinació de les despeses, m’ha permès conèixer amb més

intensitat el món de les ONG, que des d’un bon principi pretenia investigar. Envers aquestes

investigacions, he pogut fer unes conclusions sobre el funcionament general (englobant tots

els aspectes) de les ONG.

El que principalment he observat, és que el món de les ONG és molt variat i amb molts

contrasts, hi ha gent amb molta vocació i amb bones intencions, però també veig que hi

predomina molt l’egoisme, gent que crea ONG amb la aparença bondadosa, quan és una

estratègia per enriquir‐se personalment, o simplement trobar un treball del que viure a partir

de la bona fe dels altres.

El llibre que vaig llegir, el miratge humanitari, reflecteix una sèrie d’opinions que em van fer

canviar bastant la concepció que tenia sobre les ONG, des d’un bon principi. Aquest llibre

critica bastants aspectes d’elles, i des d’un punt de vista totalment versemblant, ja que ho

explica una persona amb suficients anys d’experiència com per saber del tema tractat. En ell es

parla de que hi ha molts interessos amb tot el que va relacionat amb el món de la Solidaritat,

això no ha de poder ser permissible, ja que hi ha molta altre gent que dedica la seva vida a

aquesta tasca tant seria i necessària.

Les ONG més grans dediquen menys diners a la pròpia estructura de l’Organització, i això fa

que siguin més eficients i dediquin tinguin més diners per invertir als projectes en si. Per tant

penso, que si realment es volgués ajudar, no hi haurien tantes ONG petites amb tasques

insignificants, sinó que s’ajuntarien i treballarien des d’una, o unes poques, en totes les

tasques, i amb majors ingressos. Al fer‐se el contrari, em porta a pensar que els propòsits de

varies d’aquestes ONG és beneficiar‐se i viure d’això.

Una altre cosa que m’he donat compte amb el treball, és que en el fons ens interessen més els

temes més propers, com la pobresa que ens rodeja, això ens sensibilitza més i fa que sigui més

fàcil mobilitzar al voluntariat, a excepció de temes tan vocacionals com la sanitat que mobilitza

grans professionals a col∙laborar, en qualsevol part del món.

En resum, no s’ha de deixar de ser solidari, però tampoc es pot confiar i creure tot el que diuen

ja que moltes persones saben amagar molt bé la veritat. No s’ha de deixar de fer voluntariat

però s’ha de triat bé on fer‐lo.

56

5.VALORACIÓ PERSONAL

Personalment, crec que ha estat dur realitzar aquest treball. Ja que respecte la part teòrica,

havia de fer resums de totes les informacions que trobava, i triar el que era més important era

una tasca dura, ja que tot el que es deia ho considerava necessari. La part pràctica constava de

dues parts, principalment havia de realitzar unes estadístiques, que han sigut realitzades,

personalment aquesta tasca ha sigut molt complexa perquè en algunes ONG no posaven tota

la informació i havia de calcular els percentatges i en alguns casos he hagut de trucar a alguna

ONG perquè em diguessin les dades , ja que a la pàgina web no hi deia tot. Per a la segona

part, originàriament tenia un altre propòsit, vaig enviar tres entrevistes, una a l’Associació In

via, l’altre a les Creu Roja, i l’altre a Intermón Oxfam preguntant qüestions bàsiques sobre els

finançaments, el funcionament de la ONG, els membres, i sobretot ressaltava opinions

personals sobre els seus projectes...m’interessava tenir una visió subjectiva dels diferents

càrrecs de la ONG, aquests tres e‐mails, van ser respostos amb similars paraules, i amb el

mateix missatge: “tota la informació la trobaràs a la pàgina web”. Envers aquestes respostes

vaig optar per fer una altre part pràctica en relació als projectes, i per diferenciar els punts de

vista de diferents càrrecs, i organització d’ONG, va ser doncs quan vaig pensar en les

cròniques, podent‐hi afegir les meves experiències personals que podien ser interessants. Per

realitzar les cròniques no he tingut gaire problema ja a ambdues persones que van contribuir

les coneixia,i simplement amb l’Andrés vaig haver de trucar‐lo i transcriure el que deia, i amb

la Carol vaig quedar personalment i la vaig enregistrar.

Com a valoració pròpia del meu treball, crec que hauria d’haver enviat el que tenia fet més

sovint a la tutora, ja que va haver‐hi un cert temps que no va rebre notícies meves, però

aquest aspecte ja va ser justificat. Però alhora trobo que he fet un treball original i complert,

tot el que he fet està bastant ben desenvolupat, segons el meu punt de vista.

57

6.BIBLIOGRAFIA I PÀGINES WEB

Llibres consultats:

‐DEBATE, JORDI RAICH. El espejismo humanitario.

Revistes o publicacions:

‐Revista Cáritas,2013

‐Informe Auditoria i Comptes,2012 INVIA

‐Memòria anual 2012 Amnistía Internacional

‐Memòria anual2012 Intermón Oxfam

‐Memòria anual 2012 Cáritas

‐Memòria anual 2012 Unicef

‐Memòria anual 2012 Aldeas Infantiles

‐Memòria anual 2012 Vicente Ferrer

‐Memòria anual 2012 Pallassos sense fronteres

‐Memòria anual 2012 In via

‐Memòria anual 2012 Creu Roja

‐Memòria anual 2012 Metge sense fronteres

‐Memòria anual 2012 Ulls del món

‐Memòria anual 2012 Greenpeace

Vídeos

http://www.youtube.com/watch?v=jx6JmKuD5XE

http://www.youtube.com/watch?v=b0xK4QgWzl4

http://www.youtube.com/watch?v=Ks‐Z0D_ObtM

58

Pàgines web

http://ofieco.com/ongs/inf_gen_fila2_columna7.htm

http://www.msssi.gob.es/politicaSocial/ongVoluntariado/

http://ong.consumer.es/alfabeticamente/

http://www.esglobal.org/la‐lista‐las‐ong‐mas‐poderosas

http://www.guiaongs.org/directorio/ongs/

http://www.fundacionlealtad.org/web/jsp/informateycolaboraong/buscadorong/buscaOportu

nidadesColaboracion.jsp?gclid=CPzExpTWwLkCFY_KtAodpXIAkg

http://www.dicc.hegoa.ehu.es/listar/mostrar/3

http://universitarios.universia.es/voluntariado/ongs‐fundaciones/historia‐ongs/

http://www.solucionesong.org/recurso/tipos‐de‐ong‐que‐se‐pueden‐constituir/4

http://tercerainformacion.es/spip.php?article33018

http://www.aecid.es/es/que‐hacemos/ONGD/

http://cesarcastanoinformatica.blogspot.com.es/2012/12/ong‐falsas‐suelen‐ser‐indias.html

http://www.gerencie.com/ong‐como‐una‐buena‐figura‐para‐hacer‐negocios.html

GREENPEACE: http://www.greenpeace.org/espana/es/

CREU ROJA: http://www.cruzroja.es/portada/

ULLS DEL MÓN: http://www.ullsdelmon.org/

IN VIA: http://www.invia.cat/

AMNISTIA INTERNACIONAL: http://www.es.amnesty.org/index.php

INTERMÓN OXFAM: http://www.oxfamintermon.org/

CARITAS: http://www.caritas.es/

UNICEF: http://www.unicef.es/

ALDEAS INFANTILES: http://www.aldeasinfantiles.es/Pages/Default.aspx

VICENTE FERRER: http://www.fundacionvicenteferrer.org/es/

PALLASSOS SENSE FRONTERES: http://www.clowns.org/ca

59

ANNEX I:AVALUACIÓ D’INVIA DE LA

MEVA TASCA

60

ANNEX II:RESUM LLIBRE “ EL

ESPEJISMO HUMANITARIO”

61

El miratge de l’ajuda Humanitària

És un llibre escrit per Jordi Raich, cooperant, amb 20 anys de dedicació a la ajuda Humanitària

col∙laborant habitualment amb Metges sense Fronteres.

Per molt que Jordi considera que fa el millor treball que es pot fer per ajudar, les seves

reflexions són molt critiques sobre el paper de les ONG i amb el món Occidental renta la seva

falsa consciència.

Raich explica que estava present en un esdeveniment sobre l’ajuda humanitària i va quedar

molt afectat en quant una noia rwandesa va prendre la paraula al torn de precs i preguntes, va

dir el següent: “Divagamos en un laberinto sin salida. Si lo pienso con la cabeza les digo que su

ayuda es inútil y que dejen de enviárnosla. Sus limosnas solo nos hacen más dependientes y no

resuelven nuestros problemas. Si lo pienso con el corazón les pido que no nos abandonen, que

sin ustedes moriremos”.

L’autor pensa que l’ajuda Humanitària no serveix per gran cosa, i si serveix, és perquè les grans

empreses amb ajudes fiscals paguin menys impostos, serveix per promocionar marques,

també serveix perquè els cooperants es sentin superiors als que reben l’ajuda o que certs

governs corruptes s’aprofitin d’aquestes ajudes. Sí que es salva alguna vida, però és

insignificant amb la dimensió del problema i moltes vegades es creen més problemes dels que

es resolen.

L’autor explica per exemple que una empresa de conserves, li va oferir milers de llaunes de

tonyina per un camp de refugiats de Rwanda, la proposta era bona però no adequada, perquè

la tonyina no està entre els productes de la dieta rwandesa, i les milers de llaunes metàl∙liques

individuals tirades en el camp de refugiats sense calçat, podrien haver pogut produir més

infeccions que les satisfaccions de solucionar una dieta d’un dia.

S’ha arribat a portar embotits de porc a països musulmans o alguna aigua mineral amb

envasos de plàstic en canvi de portar productes de desinfecció per a l’aigua.

També és molt crític amb el tema de l’apadrinament de nens, l’slogan de fer creure que

apadrines a un nen en concret i la majoria de vegades en realitat els diners una vegada

deduïdes les despeses de la transferència bancària, els salaris dels treballadors de l'ONG, les

despeses de la missió, queda poc i s'empra normalment en iniciatives relacionades amb la

62

infància, però no per a un nen en concret. I en alguns casos inclús, si la persona fa el donatiu

insisteix en mantenir correspondència, li contesta un empleat de l'ONG fent‐se passar pel nen.

Raich en el seu llibre denuncia aquest tipus de fraus que diu que abunden i que són coneguts

públicament per els cooperants veterans.

En resum, el llibre desmitifica l’ajuda humanitària, les zones de crisis són moltes i l’ajuda

sempre és necessària, però els programes d’ajuda tenen un calendari, i quan el programa deixa

d’estar en el calendari es suspèn i el cooperant desapareix. La persona que s’ha salvat avui

amb un paquet de cereals mor quan l’ajuda s’acaba.

Al llibre parla de l’egoisme , com l’ajuda humanitària apareix més per tranquil∙litzar la

consciencia, que per solucionar els problemes reals. Es col∙labora i desprès ja no es vol saber

res més.

els diners i les ong

Documents