281Vers el canvi climàtic

Bon dia a tothom,En aquesta intervenció que llegeixo en nom de DanielFigueras i Nieto, a qui teniu aquí a la imatge al costatde les seves estimades muntanyes andorranes. Us vulltransmetre els coneixements científics que ens portena deduir que hi ha un canvi climàtic. Aquest canvi climà-tic està causat en part per la variabilitat natural del pla-neta però l’últim segle l’activitat humana hi ha contri-buït de manera significativa.Primer exposarem alguns dels resultats que confimenque el planeta s’està escalfant, seguirem exposantcom l’activitat humana contribueix a aquest escalfa-ment i amb quina certesa els nostres coneixementsens permeten avançar aquesta teoria. Finalment par-larem breument de les projeccions futures.

Estem segurs al 90% que la temperatura mitjana del’hemisferi nord durant els últims cinquanta anys delsegle XX és la més elevada dels últims 500 anys i segursal 66% que és la més elevada durant els últims 1.300anys. Com demostra aquesta imatge, la temperaturamitjana del planeta difereix de la mitjana entre 1961 i

Daniel Figueras i Nieto

Doctor en física atmosfè-rica al NSERC a Montreal, Canadà

Els coneixe-ments científicsactuals en elcanvi climàtic

Daniel Figueras i Nieto

Diana Figueras i Nieto llegint eltext de la conferència.

2ns DEBATS DE RECERCA / VERS EL CANVI CLIMÀTIC, 281-289 (2008)Societat Andorrana de Ciències, AndorraDOI: 10.2436/15.0110.02.20 ISBN: 978-99920-1-680-0

Societat Andorrana de Ciències

282 S e g o n s d e b a t s d e r e c e r c a

1990. Al costat dret de la imatge veiem on han estatfets els estudis per obtenir els resultats de la gràficade l’esquerra. Aquests resultats són derivats de mesu-res de resposta d’organismes biològics davant delscanvis climàtics. S’observa que aquests organismesbiològics modifiquen el seu creixement i la dinàmicade població respecte als canvis climàtics; també mirantla densitat de les anelles dels troncs dels arbres, a mésde la composició d’alguns elements, isòtops químics,en el gel de les glaceres o del gel polar i la composicióquímica de les anelles de corall. Hem d’entendre queuna sola d’aquestes tècniques no ens podria donarcap certesa dels resultats obtinguts però el conjuntdels resultats de diverses tècniques independents ensdonen la certesa necessària per afirmar els resultatspresentats. També sabem que l’última vegada que la temperaturade les regions polars va ser més elevada que la d’avuien dia era fa 125.000 anys: en aquella època el nivelldel mar també era de 4 a 6 metres per sobre dels nivellsdel segle XX.

283Vers el canvi climàtic

Onze dels últims dotze anys (1995-2006) són els méscalorosos des que mesurem la temperatura global a lasuperfície de la Terra i del mar (des de 1850). La tem-peratura mitjana del planeta durant els últims cin-quanta anys ha augmentat de 0,13ºC per dècada (líniataronja), quasi el doble que els cent anys anteriors (línialila). I encara més si mirem els últims vint-i-cinc anys(línia groga).

Els canvis de temperatura que hem mostrat aquípoden semblar petits, però les conseqüències sónimportants. Una d’aquestes conseqüències és el canvien el nivell del mar, que poden semblar poc impor-tants per a Andorra, però algunes de illes del Pacífic(Nauru, les illes de la república de Kiribiti…) desapa-reixeran o seran inhabitables per raons de salinitat. Amés a més de la influència dels oceans sobre el temps.També aquests canvis en la temperatura canvien lacobertura nivològica (neu) del planeta. La neu i el gelsón responsables del 90% de la radiació solar reflecti-da mentre que només el 10% restant de la radiació la

284 S e g o n s d e b a t s d e r e c e r c a

reflecteixen els oceans oberts (no gelats) i els boscos.Tot canvi en la cobertura nivològica tindrà una influèn-cia de feedback: menys neu, menys reflexió i més aug-ment de les temperatures. Si amb l’augment de lestemperatures es fon molta neu vol dir que tindrem denou menys neu i també tindrem menys reflexió, i elcicle es repeteix.En la imatge de l’esquerra mostrem com ha canviat lacobertura nivològica a l’hemisferi nord durant els mesosde març i abril. En les imatges de la dreta mostrem comha canviat l’extensió del glaç oceànic en els oceans Àrtici antàrtic. En la imatge de la dreta es veu clarament queavui en dia hi ha menys gel a l’oceà Àrtic que fa uns quantsanys mentre que a l’antàrtic no hi ha canvis notables. Tots els resultats que hem presentat fins ara demos-tren que el nostre planeta està canviant. Aquesta trans-formació està induïda pels canvis que hi ha en l’ener-gia que ens arriba des del Sol i en l’energia que elplaneta i l’atmosfera emeten vers l’espai. En estat d’e-quilibri, com demostra la següent imatge, el clima nocanvia. A l’esquerra veiem l’energia solar d’ona curta ia la dreta, l’energia d’ona llarga. Si mirem els númerosen la zona grisa veiem que l’energia que arriba del Sola 342 Wm2 és la mateixa que està reenviada cap a l’es-pai (105+237 Wm2). També en la imatge veiem que

285Vers el canvi climàtic

qualsevol canvi en els processos del mig canviariaaquest equilibri i induïria un canvi climàtic.Els factors que influeixen el canvi climàtic actual sónen part astrofísics, com ha explicat el Dr. Miralles, icompletament naturals, com l’activitat volcànica delplaneta, que varia a través dels segles, però tambésón antropogènics (causats per l’ésser humà). El repteen part és saber com els factors antropogènics influei-xen en el canvi climàtic.En aquesta imatge es poden veure els factors queinflueixen en la radiació, l’efecte que té en Watts per

286 S e g o n s d e b a t s d e r e c e r c a

metre quadrat de terra. Els fets més clars d’aquestaimatge són que els canvis deguts a l’ésser humà sónmolt més importants que els de la irradiació solar i queaquests tindran tendència a fer augmentar la tempe-ratura del planeta.Una altra cosa que cal tenir en compte és l’efecte delsaerosols, tot i que encara hi ha molta incertesa en lamagnitud de l’efecte. Ara mateix bona part de l’esforçcientífic està dirigit a reduir aquestes incerteses.Finalment el que volem mostrar en aquesta imatge ésl’efecte dels gasos com els halocarbons, el metà, eldiòxid de carboni, l’òxid nitrós i l’ozó.Remarquem que l’ozó troposfèric no ens protegeixdel raigs ultraviolats (UV), sinó que a més és nociu perals animals i les plantes. Sovint és produït en gransquantitats com a conseqüència de l’activitat industriali dels cotxes. L’ozó estratosfèric és el que ens prote-geix dels UV.En la pròxima imatge mostrem el canvi en concentra-ció i forçament radiatiu dels diferents gasos. A dalttenim el diòxid de carboni, al mig el metà, i l’òxid nitrósa baix. És clar que en l’última època han augmentat demanera important i continuen pujant. En la imatgeinterior, en cada cas mostem el canvi des de 1800 fins

287Vers el canvi climàtic

a 2005 (amb l’any 1900 més o menys al mig). Tot aixòens deixa deduir que l’aportació antropogènica ésimportant, i la imatge següent ens reforça aquestaconclusió.

En la gràfica de dalt tenim la modelització de la tem-peratura amb models climàtics (càlculs matemàtics)que consideren el forçament antropogènic i natural, ien la de sota els models climàtics amb forçament natu-ral únicament. En els dos casos la línia negra represen-ta les observacions, per aquesta raó és la mateixa.Queda clar que la gràfica de dalt reprodueix millor lesobservacions que la de baix.El canvi climàtic també té conseqüències sobre eltemps.La quantitat de vapor d’aigua en l’atmosfera augmen-ta, tot i que la quantitat de precipitacions (neu i pluja)no augmenta. El que augmenta és la magnitud de lesprecipitacions: hi ha més aiguats… Altres efectes que janotem i que notarem cada vegada més són l’augmentdels esdeveniments extrems: ciclons, onades de calor…Lambert, el 2004, va demostrar que les tempestes al’hemisferi nord disminuiran en nombre però seranmés intenses. També hi haurà més nits caloroses.

288 S e g o n s d e b a t s d e r e c e r c a

El 2005, Alexander i altres van mostrar que hi hauràmés nits caloroses. Per tant hi haurà menys descansde dies calorosos per a la gent gran i els infants, peròsense canvi en la diferència mitjana de temperaturaentre el dia i la nit (és a dir el cicle diürn de temperatu-ra). La línia negra representa la freqüencia normalitza-da en cada secció de dies entre 1901 i 1950, la líniablava per al període de 1950 a 1978, i la groga de 1979a 2003. Hi haurà una reducció de nits fredes i un aug-ment de nits caloroses però el mateix fenomen no éstan important pel que fa als dies.També s’està demostrant, pel que fa als oceans, quela circulació dels corrents podria canviar. La tempera-tura de l’oceà està canviant i també canvia la salinitat,que influeix en la flora i la fauna marines. De maneraque algunes projeccions deixen entendre que d’aquíal 2080 no quedarà glaç a l’oceà Àrtic durant els estius.Finalment us mostrem una imatge del que podria pas-sar en el futur amb la temperatura de la superfície delplaneta. Ho hem de mirar amb precaució, perquè aixòsón projeccions fetes en l’estat del coneixementactual. Com podem constatar fins i tot mantenint lesemissions de l’any 2000 (línia groga) continuem aug-mentant la temperatura de la Terra d’aquí al 2100.

289Vers el canvi climàtic

En conclusió, estem molt segurs que el planeta s’escal-fa ique l’ésser humà hi juga un paper important: el tempscanviarà i serà més incomòde per als humans, algunsanimals i algunes plantes. Però recordeu que cap esde-veniment en particular no causa el canvi climàtic sinóque el causen una sèrie o un conjunt d’esdeveniments.No volem que la gent surti d’aquí pensant que tot estàfomut. Tanmateix, cal ser concients que tots hi hem d’a-portar el nostre granet de sorra, no únicament per a laresta del planeta, sinó també per a nosaltres.

Moltes gràcies