canvi climàtic

Joan Estades Castanyer

Guió per a l’elaboració d’un material multimèdia sobre el canvi climàtic. Aspectes teòrics i pràctics

Pàgina 2

ÍNDEX 1. El canvi climàtic dins els currículums i els llibres de text...........................................pàg. 3

1.1 Currículum de Primària..........................................pàg. 3 1.2 Currículum de secundària......................................pàg. 5 1.3 El canvi climàtic i els llibres de text........................pàg. 7

2. Algunes concepcions relacionades amb el canvi climàtic.........................................................................pàg. 9 3. Objectius del material multimèdia que s’ha d’elaborar........pàg. 12 4. Continguts que hauria d’incloure el material multimèdia.....pàg. 13 5. Desenvolupament de les activitats proposades..................pàg. 13

5.1 BLOC 1 D’ACTIVITATS: Per entendre el problema...............................................pàg. 14 5.2 BLOC 2 D’ACTIVITATS: Per donar resposta al problema..(PENDENT)................pàg. 30


Pàgina 3

1. El canvi climàtic dins els currículums i els llibres de text

A continuació es fa un repàs de quin és el tractament del “canvi climàtic” als diferents currículums dels nivells (primària i secundària), els alumnes dels quals molt probablement seran els que faran ús del material multimèdia. 1.1 Currículum de Primària No apareixen conceptes com “efecte hivernacle”, ni “canvi climàtic”, ni “escalfament global”. Al currículum dues vegades hi apareix “medi ambient”. Una vegada el concepte de “problemes mediambientals” i també una vegada “contaminants”. Sí apareix la paraula “conservació” repetides vegades (unes 10, però no sempre en referència al medi natural) Si bé pot semblar que inicialment no es prioritzen continguts de caire ambiental, hi ha qualque bloc de continguts on podem trobar referències a actituds respectuoses amb el medi. Es tracta dels blocs 2, 3, 4, 5 ,6 i 9. Concretament el bloc 6 fa referència a l’impacte de l’ús de l’energia i introdueix la idea de les energies alternatives, qüestions directament relacionades amb la problemàtica que gira entorn del canvi climàtic. A continuació es fa una relació dels diferents blocs de continguts i de les actituds en cada bloc que fan referència (directament o indirecta) a la problemàtica ambiental. Bloc 1. L’ésser humà i la salut -No hi ha referències Bloc 2. El paisatge -Valoració de les diferents actuacions humanes sobre el paisatge natural, positives i negatives. -Participació en tasques que fomentin el respecte i la millora del paisatge de l’entorn immediat. Bloc 3. El medi físic -Sensibilitat i respecte per la conservació del medi físic i la qualitat de l’entorn. Sensibilitat per identificar els canvis que es produeixen en els elements naturals i l’entorn.


Pàgina 4

-Valoració d’alguns dels problemes mediambientals més significatius de l’entorn Bloc 4. Els éssers vius -Valoració de la importancia que té el manteniment de l’equilibri de les relacions entre éssers vius per a la conservació del medi natural. Bloc 5. Els materials i les seves propietats -Rebuig de la utilització de manera innecessària de materials nocius i contaminants: PVC, alumini, etc. Bloc 6. Energia, màquines i aparells -Conscienciació de la necessitat de limitar l’ús de les energies impactants i agressives amb el medi ambient i de substituirles progressivament per les alternatives. Bloc 7. Població i activitats humanes -No hi ha referències Bloc 8. Organització social -No hi ha referències Bloc 9. Mitjans de comunicació i transport -Valoració de la diversitat dels mitjans de comunicació i transport, coneixement de les seves característiques principals i l’impacte ecològic de l’evolució tecnològica. Bloc 10. Els canvis en el temps -No hi ha referències A l’apartat dels temes transversals, altre vegada es destaca la importància del tractament de l’educació ambiental: Tota l’educació que fem avui en dia ha de ser educació ambiental. El tractament de situacions concretes referides al medi ambient, principalment pel que fa a l’entorn de convivència: escola, pati, aula, família, barri, etc., fins arribar a la presa de consciència davant els grans problemes mediambientals: contaminació, degradació dels espais naturals, etc., constitueixen una seqüència didàctica, que cal tenir sempre present en la tasca d’ensenyants. Els blocs 2, 3, 4, 5 i 6 permeten una valoració des d’una perspectiva mediambiental. Els blocs de continguts referits més directament a la societat (8 i 9) són també els més adequats per estudiar el medi ambient en alguns aspectes més generals: ordenació del territori, cicle de l’aigua, aigües residuals, etc.


Pàgina 5

Dels 14 objectius generals, n’hi ha tres que fan referència, directament o indirecta, a la problemàtica ambiental i conservació del medi natural. 4. Comprendre i valorar les repercussions de determinades accions, pròpies i dels altres, a diferent escala, sobre l’entorn natural i social, com també mantenir un comportament adequat en la vida quotidiana i emetre judicis de valor i respecte per la conservació del medi ambient. 5. Conèixer i valorar la importància del patrimoni natural, social i cultural de la comunitat de les Illes Balears, com també d’aquells elements que tenen un valor universal, considerats com a patrimoni de la humanitat. 7. Identificar, plantejar-se i resoldre interrogants i problemes relacionats amb els elements més significatius del medi, cercant respostes i explicacions creatives i originals, utilitzant procediments i estratègies progressivament més sistemàtiques i complexes. Com a conclusió podríem dir que NO trobam (dins el currículum de primària) referències directes a la problemàtica relacionada amb l’escalfament global i el canvi climàtic. El tractament que se’n pugui fer a l’aula dependrà de la disposició dels mestres. Aspecte relacionat, aquest darrer, directament amb el material que utilitzin (llibres de text, material complementari,...) i la predisposició.

1.2 Currículum de Secundària

En aquest apartat es fa un repàs dels currículums de Tecnologia, Ciències Socials i Ciències de la Naturalesa de l’ESO. Segurament és en aquestes àrees on és “més fàcil” introduir la problemàtica relacionada amb el canvi climàtic.

En cada cas es comenta el currículum de cada àrea i si apareixen conceptes com “efecte hivernacle”, “escalfament global” i/o “canvi climàtic” Tecnologia Ciències Socials Ciències de la Naturalesa No hi trobam els conceptes mencionats. A 1r d’ESO i quan tracta sobre Materials d’ús tècnic fa referència a

No hi trobam els conceptes mencionats. Els objectius generals de l’àrea que mencionen aspectes relacionats amb

Es menciona en cinc ocasions el concepte “efecte hivernacle”. A 2n d’ESO, a l’apartat sobre el Trànsit d’energia a la Terra es


Pàgina 6

l’actitud de sensibilitat davant de l’impacte social i ambiental produït per l’explotació, la transformació, la utilització i desfeta i el possible esgotament dels recursos naturals. Aquesta mateixa redacció també apareix novament a 2n d’ESO i a 3r d’ESO. A 3r d’ESO hi ha un bloc sobre L’energia i la seva transforrmació on es parla d’energies renovables (concretament, solar i eòlica). Com a actitud, en aquest mateix bloc, hi apareix la valoració de la utilització de fonts energètiques renovables per a la producció d’energia elèctrica i l’aplicació de sistemes i conductes d’estalvi energètic. A l’apartat dels temes transversals es menciona l’Educació ambiental i es diu que totes les propostes han d’incloure les consideracions escaients que fan referència als condicionants mediambientals que les activitats derivades de la proposta puguin generar.

la problemàtica ambiental són els n.4, n.8 i n.9. A 1r d’ESO, hi ha el bloc sobre La terra i el medis naturals i a l’apartat d’actituds es menciona la conscienciació dels grans problemes derivats de l’impacte de les activitats humanes en diferents territoris, àmbits i escales. A 3r d’ESO a l’apartat dels Espais geogràfics es parla dels problemes derivats de la sobreexplotació del medi natural. Les conseqüències mediambientals de les activitats humanes. Les crisis mediambientals. Els problemes ambientals a Espanya. Ni a 2n d’ESO ni a 4t d’ESO apareixen referències a aspectes relacionats amb la problemática ambiental. A l’apartat dels temes transversals es menciona que el currículum de l’àrea de Ciències socials concedeix un paper significatiu al tractament específic dels problemes mediambientals en general

menciona L’energia reflectida: efecte hivernacle. Directrius internacionals (com a concepte). Simulació de l’efecte hivernacle (com a procediment). I ja com actitud el rebuig de les activitats que afavoreixen l’efecte hivernacle i la valoració de les iniciatives internacionals per minvar l’efecte hivernacle. A 3r d’ESO, a l’apartat de Canvis químics i les seves aplicacions es menciona el concepte de la química i el medi ambient: efecte hivernacle, pluja àcida, destrucció de la capa d’ozó. A 1r d’ESO, i a l’apartat de Materials terrestres, apareix un concepte que es refereix a al diòxid de carboni i l’ozó i les seves implicacions mediambientals. A 4t d’ESO es mencionen aspectes relacionats amb la problemàtica ambiental. Els objectius generals de l’àrea que mencionen aspectes relacionats amb la problemàtica i/o millora ambiental són els n.7, n.8 i n.9. A l’apartat dels temes transversals es fa una exhaustiva relació dels apartats del currículum on es poden incloure aspectes relacionats amb l’educació ambiental.


Pàgina 7

Podem concloure que explícitament només apareixen aspectes relacionats directament amb la problemàtica lligada a l’escalfament global al currículum de Ciències de la Naturalesa. Si bé era d’esperar no és menys cert que des de les àrees de Tecnologia i Ciències Socials es podrien treballar (i possiblement alguna part del professorat ho fa) continguts, procediments i actituds relacionats amb el canvi climàtic. Ara bé, el currículum d’aquestes dues darreres àrees no fa referència a la problemàtica lligada a l’escalfament de l’atmosfera.

1.3 El canvi climàtic i els llibres de text Es fa una revisió del tractament del canvi climàtic que es dóna per part d’algunes editorials a l’àrea de Ciències de la Naturalesa a l’ESO. Vist el currículum d’aquesta àrea és on segurament trobarem més referències a la problemàtica lligada a l’escalfament global. PRIMER D’ESO: S’han revisat cinc editorials: Ciències de la Naturalesa, Ed. Vicens Vives (ISBN 84-316-6526-2)(1) Ciències de la Naturalesa, Ed. Teide (ISBN 84-307-4927-6)(2) Ciències de la Naturalesa, Ed. Santillana (ISBN 84-294-9262-3)(3) Ciències de la Naturalesa, Ed. Anaya (ISBN 84-667-0999-1)(4) Ciencias de la Naturaleza, Ed. Editex (ISBN 84-7131-850-4)(5) Dels cinc exemplars revisats és el (3) on pràcticament no es treballa. Només es menciona el CO2 com un dels gasos que causa l’efecte hivernacle. Menciona també el risc d’un possible escalfament excessiu de la Terrra. El (4) fa un tractament semblant però hi apareixen senzills esquemes sobre el cicle del carboni i sobre l’efecte hivernacle. El (1) presenta un text molt clar sobre l’efecte hivernacle i sobre les causes que poden provocar un escalfament global de la Terra. Inclou un esquema de l’efecte hivernacle, una fotografia sobre deforestació i una interpretació d’una gràfica de com ha anat evolucionant la concentració de CO2 des del1958 fins els anys 90. El (5) dedica unes pàgines a un apartat que es diu “Diòxido de carbono y ozono: implicaciones medioambientales”. Tal vegada hi ha massa informació, l’estructuració de la qual no facilita la comprensió per part d’un alumne de primer d’ESO. Un aspecte interessant és que diferencia entre “efecto invernadero natural” i “efecto invernadero intensivo”. El (2), a l’apartat d’alteracions de l’atmosfera, hi destaca causes i les conseqüències d’un escalfament global. Hi apareix el concepte canvi climàtic. També hi trobam moltes fotografies relacionades, confecció de gràfiques i un apartat sobre el protocol de Kioto(!) amb una sèrie d’activitats. Unes explicacions, en conjunt, adequades, ben estructurades i adequades a l’alumnat de primer d’ESO.


Pàgina 8

SEGON D’ESO: S’han revisat sis editorials: Ciències de la Naturalesa, Ed. Vicens Vives (ISBN 84-316-6976-4)(6) Ciències de la Naturalesa, Ed. Teide (ISBN 84-307-4960-8)(7) Ciències de la Naturalesa, Ed. Santillana (ISBN 84-294-0723-5)(8) Ciències de la Naturalesa, Ed. Anaya (ISBN 84-667-1975-X)(9) Ciencias de la Naturaleza, Ed. Editex (ISBN 84-9771-012-6)(10) Ciències de la Naturalesa, Ed. Mc Graw Hill (ISBN 84-481-2273-9)(11) Els (6), (8) i (9) són els que fan el tractament més superficial. Així hi tot, els (6) i el (8) parla del protocol de Kioto i el (9) de possibles canvis climàtics de conseqüències imprevisibles. Els altres aporten més informació. El (10) insisteix clarament en l’idea, iniciada ja al seu volum de primer d’ESO, de diferenciar “efecto invernadero natural” i “efecto invernadero intensivo”. Un aspecte que ens sembla interessant. També comenta aspectes sobre el protocol de Kioto. Els (7) i (11) comenten detalladament el concepte de canvi climàtic, proposen activitats i hi figuren gràfiques i il·lustracions.

TERCER D’ESO: S’han revisat tres editorials: Ciències de la Naturalesa, Física i Química, Ed. Teide (ISBN 84-307-4931-4)(12)

Ciències de la Naturalesa, Física i Química, Ed. Santillana (ISBN 84-294-8095-1)(13)

Ciències de la Naturalesa, Física i Química, Ed. Anaya (ISBN 84-667-1168-6)(14) De les tres sembla que el (12) és el que fa el tractament més adequat, essent el que presenta una estructuració més clara.

QUART D’ESO: S’han revisat quatre editorials: Biologia i geologia, Ed. Vicens-Vives (ISBN 84-316-7049-5)(15) Biologia i geologia, Ed. Santillana (ISBN 84-294-0728-6)(16) Biologia i geologia, Ed. Anaya (ISBN 84-667-2127-4)(17) Biología y geología, Ed. Editex (ISBN 84-9771-035-5)(18) El (18) fa un tractament molt superficial. Si en cursos anteriors, aquesta mateixa editorial, feia un tractament adequat a quart d’ESO parla de “consecuencias del efecto invernadero” quan seria millor referir-se “conseqüències d’un escalfament global excessiu”. Dels altres, el (15) i el (16) són els que fan un tractament més adequat. Sobretot el (15). De totes formes, en general, per ser un material dirigit a quart d’ESO és possible que falti precisió i informació. Una dada exemplificadora del que acabam de dir: només una editorial (16) explica amb cert detall què és el protocol de Kioto. La majoria ni el mencionen.


Pàgina 9

2. Algunes concepcions relacionades amb el canvi climàtic Una primera idea molt estesa és la que considera l’efecte hivernacle com un fenomen, per ell tot sol, perjudicial per a la Terra. El tractament que es dóna en algun llibre de text no contribueix a evitar aquesta idea equivocada. Efectivament, en ocasions s’explica l’efecte hivernacle dins l’apartat de problemàtica ambiental relacionada amb l’atmosfera, encara que es vulgui deixar clar que l’efecte hivernacle és necessari per a la vida a la Terra. També trobam que el mitjans de comunicació no són suficientment precisos. A vegades parlen de “canvi climàtic” quan en realitat és tracta només d’un fenomen atmosfèric una mica extrem o, fins i tot, d’un canvi atmosfèric completament normal1 El fet que, normalment, a les aules es treballi el conjunt de la problemàtica ambiental com a un bloc de continguts on s’hi treballen a la vegada aspectes com el problema de la capa d’ozó, la pluja àcida, escalfament de l’atmosfera, inversió tèrmica,... contribueix a generar certa confusió, a la simplificació o, fins i tot, a creació de concepcions equivocades. Fermín de Añez2 comenta “Las personas intentan explicar los fenómenos naturales y desarrollan sus concepciones, que pueden estar o no en conformidad con las explicaciones científicas, como resultado de su experiencia personal, en la escuela, a través de los medios de comunicación o de otras personas. Estas concepciones algunas veces se convierten en un obstáculo para que los alumnos adquieran las explicaciones científicas”. De l’estudi que fan els autors en treuen un grapat de dades: “Más del 90% de los alumnos aprecian como una consecuencia del EI que se producirán cambios climáticos, que la Tierra se recalentará y que los casquetes polares se derretirán. Más del 80 % tienen la idea que aumentarán las zonas desérticas del planeta y las inundaciones. Sólo el 17 % tiene la idea de un efecto biológico secundario como el incremento de las plagas en los cultivos.” “Con respecto a los items relacionados con las consecuencias en la salud humana, el 56% de los alumnos incluye el aumento de los

1 En una ocasió un diari de distribució local comentava, en relació a uns incendis que hi havia a Austràlia que... “Un cambio en el clima da un cierto respiro” referent a l’aparició de precipitacions que contribuirien a limitar la propagació del foc. 2 Fermín de Añex, Argelis; Ponte de Chacín, Carmen a Ideas de los alumnos de didáctica de

la educación ambiental sobre el efecto invernadero ENSEÑANZA DE LAS CIENCIAS, 2005 NÚMERO EXTRA, VII CONGRESO


Pàgina 10

infartos y el 61% el aumento de la incidencia de cáncer. Esta última concepción errada pudiera originarse por la confusión que tienen los alumnos entre el EI [efecte hivernacle] y el problema de la disminución de la capa de ozono.” “El 30% de los alumnos tiene la idea que una consecuencia del calentamiento global es el aumento de los terremotos. Esta concepción errada probablemente tiene su origen en la difusión que en los medio de comunicación se le da a los desastres naturales que ocurren como consecuencia de los problemas ambientales globales y pudiera ser que incluyeran a los terremotos entre estos desastres.” “La segunda sección del instrumento [...] se refiere a las causas del EI. Más del 87% de los alumnos tienen la idea que el aumento del dióxido de carbono, de los CFC y de los rayos infrarrojos que no pueden escapar de la Tierra hacia el espacio contribuye con el aumento del EI. Un 61% reconoce que el aumento de los gases que se liberan de la descomposición de la basura es una de las causas del EI. Sin embargo, sólo el 30% considera al ozono troposférico como un gas invernadero...” “El 48 % de los alumnos tiene la idea que una de las causas del EI es el aumento de la radiación solar que alcanza la superficie de la Tierra. Esto significa que casi la mitad de los alumnos no tienen una idea clara del mecanismo que mantiene el calor de la troposfera. Esto queda evidenciado aún más, ya que el 69% afirma que el debilitamiento de la capa de ozono es una de las causas que agrava el EI.” “Más del 70% reconoce que arrojar desechos en los ríos y el aumento de basura en las calles no agrava el EI, pero el 61% piensa que los desechos radioactivos si lo agravan, probablemente por las ideas negativas que hay con respecto a lo nuclear (armas y desastres nucleares). Igualmente se manifiesta una concepción errada en el 34 % de los alumnos que consideran que la lluvia ácida agrava el calentamiento global, lo que pudiera explicarse por la confusión que existe entre el calentamiento global, problema de la capa de ozono y lluvia ácida.” “[...] se refiere a algunas acciones que se pueden llevar a cabo para reducir el EI. El 70% de los alumnos tiene la idea de algunas acciones prácticas para reducir el EI: plantar más árboles, disminuir la quema de biomasa y usar el transporte colectivo. Pero otra acción práctica como es usar papel reciclado, solo lo considera el 56%.”


Pàgina 11

“Tres ítems están relacionados con la generación de electricidad, su economía y su uso. El 78% tiene la idea que el uso de fuentes renovables de energía, como la solar, la mareomotriz y eólica, es una acción que puede reducir el EI. Sin embargo solo el 52% aprecia el ahorro de electricidad como una medida positiva, lo cual indica que estas personas no incluirían esta medida entre las acciones personales que llevarían a cabo para solucionar el incremento del EI.” “El 56% tiene la idea que mantener las playas limpias no es una acción que reduce el EI y el 22% si lo considera. Probablemente los alumnos establecen esta relación, porque se considera que recoger la basura es una acción ambiental positiva y que de igual manera debe serlo para la reducción del EI”. “El 83% considera que usar gasolina sin plomo es una solución al EI. Esta concepción errada se puede explicar, al igual que el de la basura en las playas, por la asociación que se establece con acciones amigables al ambiente. Esta concepción errada puede conducir, como en el caso del ahorro de la electricidad, a que las personas piensen que no tienen necesidad de reducir el uso del automóvil, porque están usando gasolina sin plomo.” Les conclusions dels autors són:3 “– Los alumnos tienen algunas concepciones erradas con respecto a las causas, consecuencias y soluciones del incremento del EI. – Confunden las causas, consecuencias y soluciones de distintos problemas ambientales como el efecto invernadero, el problema de la capa de ozono, la lluvia ácida y la disminución de la biodiversidad – Tienen la idea que las acciones ambientales amigables al ambiente solucionan todos los problemas ambientales.” En un altre document4 trobam informació sobre possibles mites que s’han generat o s’estan creant entorn del “canvi climàtic”. Pel seu interès hem farem, encara que només sigui breument, una simple una relació: -El forat de la capa d’ozó és el causant del canvi climàtic -El canvi climàtic no existeix -No podem frenar el canvi climàtic -Frenar el canvi climàtic suposaria empitjorà la nostra qualitat de vida

3 Recordem que es tracta d’un estudi fet a alumnes de Didàctica Ambiental. L’estudi no parla d’edats però ens ha de quedar clar que la investigació s’ha fet a persones amb els estudis secundaris superats. 4 De l’associació “Ecologistas en acción”


Pàgina 12

-El canvi climàtic només afectarà el futur -L’energia nuclear és la solució al canvi climàtic -L’efecte hivernacle és un problema ambiental -El canvi climàtic suposa un augment insignificant de la temperatura -El protocol de Kioto és la solució al canvi climàtic -El Govern Central és l’únic responsable polític que realment pot evitar el canvi climàtic Tots aquests “mites” o pre-concepcions s’hauran de tenir presents en el moment de definir els objectius que es pretenen, els continguts a treballar i les activitats que es proposin.

3. Objectius del material multimèdia que s’ha d’elaborar Amb l’elaboració del material multimèdia és té intenció que l’usuari pugui arribar a: 1. Entendre algunes nocions de física sobre radiació solar 2. Aplicar aquestes nocions per poder entendre el fenomen de l’efecte hivernacle 3. Comprendre que l’efecte hivernacle és un fenomen necessari per a la vida a la Terra 4. Entendre que és la intensificació d’aquest efecte hivernacle el problema ambiental 5. Relacionar l’efecte hivernacle i el cicle del carboni 6. Relacionar els efectes de les transformacions produïdes pels humans i la intensificació de l’efecte hivernacle 7. Diferenciar efecte hivernacle i canvi climàtic 8. Conèixer el què s’entén per canvi climàtic 9. Conèixer l’existència de l’acord del Protocol de Kyoto 10. Conèixer l’existència i algunes característiques dels diferents tipus energies renovables 11. Reflexionar sobre les possibilitats que tenim cadascú de nosaltres per contribuir a la reducció de CO2


Pàgina 13

4. Continguts que hauria d’incloure el material multimèdia Els continguts que es treballaran seran els següents: -Nocions de física sobre radiació -Efecte hivernacle i cicle del carboni -La vegetació com a fixadora de CO2 -Els combustibles fòssils com a grans generadors de CO2

-Efecte hivernacle i canvi climàtic. Escalfament global -El protocol de Kyoto -Tipus d’energies renovables -Valoració de la importància de la reducció de les emissions de CO2

5. Desenvolupament de les activitats proposades5 Es proposen dos blocs d’activitats. El primer fa referència a un conjunt d’activitats que ajudaran a entendre el problema de la intensificació de l’efecte hivernacle i d’un possible canvi climàtic (fent referència als objectius de l’1 al 8). El segon bloc es refereix a les activitats que ens poden ajudar a donar una resposta al problema (objectius 9, 10 i 11). Es preveu que el destinatari de les activitats sigui alumnat del primer cicle d’ESO. A continuació es proposen una sèrie d’activitats de cada bloc. El títol de l’activitat només és orientatiu sobre els continguts de l’activitat i, per tant, no hauria de sortir al material definitiu. Algunes propostes d’activitats presenten dibuixos orientatius. El text de color blau de cada activitat (o un semblant) hauria de figurar al material definitiu.

�

5 A diferència de com es proposava al pre-guió, s’ha optat (després de definir els objectius i els continguts) per anar proposant activitats a mesura que es van introduint els continguts i no incloure les activitats al final del document com es mencionava al pre-guió.


Pàgina 14

5.1 BLOC 1 D’ACTIVITATS: Per entendre el problema...6 ACTIVITAT 1.1: Sobre nocions de física (1) Justificació. Aspectes teòrics Segurament és interessant incloure alguna activitat sobre radiació solar (absorció, reflexió, escalfament,...) És un aspecte important per poder entendre més endavant l’efecte hivernacle. En aquesta activitat es treballa com influeix el tipus de superfície en l’absorció de la radiació solar. Plantejament de l’activitat Es presenten tres superfícies planes (una de color negre, una de color marró i una que representi un mirall)

D’aquestes superfícies exposades a la radiació solar, quina superfície s’escalfarà més?

L’usuari ha de col·locar els termòmetres al lloc corresponent. Quan s’encerti hauria d’aparèixer un text que podria dir: Efectivament, la superfície negre absorbeix tota la radiació i s’escalfa molt. Per contra, el mirall, com que reflecteix tota la

radiació, no s’escalfa gens. La superfície de color marró s’escalfa un poc.

Recursos necessaris Un dibuix amb les superfícies representades. Els termòmetres s’han de poder “moure” i l’activitat consisteix en situar-los damunt cada superfície. Possible animació de la radiació.

6 Tal vegada es podria fer que, a mesura que l’usuari respon adequadament les preguntes, en qualque part de la pantalla hi podria haver una imatge d’un arbre que va creixent. A més encerts, més altura de l’arbre (?)


Pàgina 15

ACTIVITAT 1.2: Sobre nocions de física (2) Justificació. Aspectes teòrics En aquesta activitat es treballa com influeix l’orientació de la superfície en l’absorció de la radiació solar. Més endavant es treballarà la idea de la diferència d’escalfament dels tròpics i de les zones properes als pols terrestres Plantejament de l’activitat Es presenten tres superfícies planes (totes de color negre), amb diferent orientació.

D’aquestes superfícies exposades a la radiació solar, quina superfície s’escalfarà més?

L’usuari haurà de situar els termòmetres. Quan s’encerti hauria d’aparèixer un text que podria dir: Efectivament, la superfície col·locada perpendicular a la radiació (1) és la que més s’escalfa. La superfície (3) no s’escalfa quasi

gens. La superfície (2) s’escalfa un poc. Recursos necessaris Un dibuix amb les superfícies representades. Els termòmetres s’han de poder “moure” i l’activitat consisteix en situar-los damunt cada superfície. Possible animació de la radiació.


Pàgina 16

ACTIVITAT 1.3: Sobre nocions de física (3) Justificació. Aspectes teòrics Es diferencia entre radiació solar que rep un cos i radiació infraroja que emet aquest cos. S’introdueix la idea d’efecte hivernacle. Plantejament de l’activitat Es presenten dues imatges que haurien de ser semblants a hivernacles. En una no hi ha res, a l’altre hi ha un cos obscur.

Col·loca els termòmetres dins els hivernacles

Quan s’encerti hauria d’aparèixer un text que podria dir:

Efectivament, com que el cos que hi ha dins l’hivernacle de la dreta absorbeix la radiació solar, s’escalfa i emet calor el qual

quedarà retingut i la temperatura de l’hivernacle pujarà Recursos necessaris Un dibuix amb les imatges representades. Els termòmetres s’han de poder “moure” i l’activitat consisteix en situar-los damunt cada superfície. Possible animació de les radiacions.


Pàgina 17

ACTIVITAT 1.4: Sobre la radiació solar que ens arriba a la Terra

(1) Justificació. Aspectes teòrics Es tracta de diferenciar entre la quantitat de radiació solar que ens arriba als pols i la que ens arriba a les zones properes ala tròpics. Té relació amb les dues primeres activitats anteriors. Plantejament de l’activitat Es presenta una imatge d’una esfera que representi la Terra. Unes línies grogues ondulades representen la radiació solar que incideix sobre els pols i sobre l’equador, aprox.

Per què les zones properes als pols s’escalfen menys que les zones properes a l’equador?

Perquè a l’equador es rep la radiació solar més directament

Perquè el gel dels pols actua com un mirall i la radiació solar es reflectida i no s’absorbeix

Les dues anteriors

Recursos necessaris El dibuix i un sistema per poder escollir la resposta adequada. Possible animació de la radiació solar.


Pàgina 18

ACTIVITAT 1.5: Sobre la radiació solar que ens arriba a la Terra

(2) Justificació. Aspectes teòrics Es podria dir que l’efecte hivernacle és el paper que fa l’atmosfera en el manteniment de l’escalfor a la superfície terrestre. És degut a gasos atmosfèrics com el diòxid de carboni, el metà, els CFC, l’ozó, l’òxid de nitrogen i el vapor d’aigua. Aquests gasos deixen passar la llum del Sol que els travessa, però retenen les radiacions calorífiques emeses per la superfície terrestre. D’aquesta manera impedeixen que la Terra es refredi excessivament. Seria semblant a l’activitat 3 dels hivernacles. És gràcies a l’efecte hivernacle de l’atmosfera que la temperatura mitjana del planeta sigui de 15ºC. Si no hi hagués efecte hivernacle la temperatura seria d’uns –18ºC, és a dir, uns 33ºC més baixa. L’activitat pretén treballar aquesta idea. Plantejament de l’activitat Un dibuix que representi la superfície terrestre. S’ha de representar la radiació solar que hi arriba i la radiació terrestre que, en part, queda retinguda gràcies als gasos d’efecte hivernacle. Hi hauria d’haver una petita explicació i una pregunta.


Pàgina 19

A l’atmosfera, els gasos d’efecte hivernacle (el diòxid de carboni –CO2-, el metà, els CFC, l’ozó, l’òxid de nitrogen i el vapor d’aigua) deixen passar la radiació solar, però retenen part del calor que emet la Terra. Això permet que la temperatura mitjana de la

superfície terrestre sigui d’uns 15ºC Quina temperatura mitjana hi hauria a la superfície terrestre si

no hi fossin els gasos d’efecte hivernacle?

La mateixa, uns 15ºC

0ºC

-18ºC

Quan s’encerti hauria d’aparèixer un text que podria dir: Efectivament, els gasos d’efecte hivernacle (el CO2 i altres) fan possible la vida a la Terra. Sense aquests gasos, la Terra estaria

congelada, com Mart.

Recursos necessaris El dibuix i els textos corresponents. Es possible que sigui convenient qualque tipus d’animació de les radiacions.


Pàgina 20

ACTIVITAT 1.6: El CO2, el gas hivernacle més abundant a l’atmosfera Justificació. Aspectes teòrics El carboni el podem trobar a la biosfera (formant part dels éssers vius), a la hidrosfera (als mars i oceans), a la geosfera p.e. (en forma de carbonats, combustibles fòssils,...) i a l’atmosfera (principalment en forma de CO2). És important introduir la idea de cicle en relació a la circulació del carboni a la natura. El carboni no es troba estàtic a la natura. El cicle del carboni és clau per poder entendre més tard d’on prové l’augment de la concentració de CO2 a l’atmosfera.

Plantejament de l’activitat Tal vegada s’hauria de fer un dibuix semblant al següent i l’usuari del programa hauria de col·locar al lloc corresponent uns rectangles on hi ha escrit el nom del procés que provoca un intercanvi de carboni. Veure http://www.epa.gov/globalwarming/kids/global_warming_version2.html


Pàgina 21

Col·loca els requadres al lloc del dibuix el qual representi el procés que s’indica

Fotosíntesi dels vegetals

terrestres

Respiració dels éssers vius terrestres

Erupcions volcàniques

Incendis

Sedimentació (carbonats,...)

Carboni retingut en forma de carbó i petroli

Procés fotosintètic als

oceans

Respiració dels éssers vius aquàtics

Recursos necessaris El dibuix i els requadres. Segurament hi hauria d’haver qualque tipus d’animació que representi com el carboni passa a l’atmosfera i com es assimilat mitjançant el procés fotosintètic.


Pàgina 22

ACTIVITAT 1.7: I si augmentam la presència de gasos d’efecte hivernacle... Justificació. Aspectes teòrics La quantitat de gasos amb efecte hivernacle ha augmentat, i per això la quantitat de calor atrapat entre les capes baixes de l’atmosfera i la Terra també ha augmentat. Com a conseqüència, la temperatura mitjana del planeta s’eleva. Segons un informe7: “La temperatura media mundial en la superficie ha aumentado 0,6 ± 0,2°C desde fines del siglo XIX. Es muy probable que los años noventa hayan sido el decenio más cálido y 1998 el año más cálido, según los registros instrumentales, desde 1861.” Plantejament de l’activitat Es tractaria de posar el mateix dibuix que abans i augmentar la “concentració” de gasos d’efecte hivernacle (punts negres al dibuix).

7 Informe especial del Grupo de trabajo 1 del Grupo Intergubernamental de Expertos sobre el Cambio Climático


Pàgina 23

Què passa si augmenta la concentració de gasos d’efecte hivernacle?

La temperatura mitjana de la superfície terrestre s’elevarà

La Terra es refredarà ràpidament

No hi haurà canvis

Quan s’encerti hauria d’aparèixer un text que podria dir:

Efectivament, la Terra s’escalfarà massa i això pot crear problemes ambientals greus. Això és el que està passant a la Terra actualment. Però..., d’on prové aquest augment de gasos

d’efecte hivernacle (especialment el CO2)?

Recursos necessaris El dibuix i els textos corresponents.


Pàgina 24

ACTIVITAT 1.8: Per què augmenta la concentració de CO2 a l’atmosfera? Justificació. Aspectes teòrics La deforestació i la utilització dels combustibles fòssils són les principals causes de l’augment de la concentració de CO2 a l’atmosfera. Plantejament de l’activitat Es tracta de posar un dibuix semblant al de l’activitat anterior i destacar el fenomen de la deforestació (màquina talant arbres) i el de la crema de combustibles fòssils (una fàbrica –p.e.-, un cotxe,...). Queda per definir la manipulació que hauria de fer l’usuari. Veure http://www.epa.gov/globalwarming/kids/global_warming_version2.html


Pàgina 25

Recursos necessaris Dibuix anterior i altres (depèn del tipus de manipulació). Segurament seria interessant fer qualque tipus d’animació que pugui representar l’augment de CO2 a l’atmosfera a mesura que augmenta la deforestació i la utilització de combustibles fòssils.


Pàgina 26

ACTIVITAT 1.9: Conseqüències d’un escalfament global Justificació. Aspectes teòrics Les principals conseqüències d’un escalfament global sembla que són8: “- Una evidència clara, per exemple, és que a mesura que la temperatura mitjana del planeta segueixi pujant, hi haurà més evaporació i, per tant, en algunes regions hi poden haver fortes precipitacions que causin inundacions. Els efectes sobre les vides humanes i l’economia poden ser catastròfics. Les pluges de l’estiu de 1997 que van assolar l’Europa oriental van causar més de 100 morts i milers de milions de dòlars en pèrdues materials. - La fusió de grans masses de gel i l’expansió dels oceans degut a la pujada de temperatura provocarà l’elevació del nivell mitjà del mar que afavoreix que les ones siguin més grans. Els oceans responen a les temperatures altes afavorint les tempestes. Hi ha milions de persones que viuen en àrees on el risc d’inundació és molt elevat. - Un altre fenomen important a considerar són les sequeres, és a dir, l’eixut perllongat sense pluges. Les sequeres poden ser anuals o poden durar temporades més llargues i causar veritables catàstrofes sobre l’agricultura i, per tant, el proveïment d’aliments. - Lligat a les sequeres es produeixen els incendis forestals. Un ambient sense humitat ambiental es converteix en un factor de risc màxim per a la propagació del foc al bosc. - L’increment global de la temperatura pot conduir a la total destrucció dels terrenys àrids del món i, lògicament, a propiciar la desertització de les terres temperades. L’Estat espanyol és el país d’Europa més amenaçat per la desertització. La correcta gestió de l’aigua és imprescindible en aquestes zones sensibles. El canvi climàtic pot accentuar aquesta tendència. - Finalment, cal considerar els huracans, ciclons, tornados i tifons. Aquestes diferents tipologies de tempestes es caracteritzen per escombrar tot allò que troben al seu pas. Les ciutats costaneres tropicals són les més exposades als danys provocats pels vendavals, les maregasses, les pluges torrencials, l’erosió del litoral, etc.”

8 Segons Perspectiva Ambiental sobre Canvi Climàtic de la Fundació TERRA


Pàgina 27

Plantejament de l’activitat Tal vegada seria convenient utilitzar una sèrie de fotografies on es pugui exemplificar bona part de les conseqüències d’un escalfament global (desaparició de glaceres –veure foto-, pas de zones boscoses a zones desèrtiques, inundacions, incendis,...). És a dir, introduir la idea d’un canvi climàtic. Queda pendent concretar el tipus de manipulació que hauria de fer l’usuari.

Recursos necessaris Fotografies vàries


Pàgina 28

ACTIVITAT 1.10: Sobre causa-efecte Justificació. Aspectes teòrics Segurament és adequat fer una mica de recapitulació i ordenar una sèrie d’idees. Els conceptes d’efecte hivernacle, intensificació de l’efecte hivernacle, escalfament global, canvi climàtic haurien de quedar clarament diferenciats i saber relacionar-los.

Plantejament de l’activitat

A partir dels conceptes exposats, l’usuari hauria de situar cadascun dels requadres al lloc corresponent.

Aquest augment de temperatura de l’atmosfera i de la hidrosfera pot ocasionar canvis importants als climes de certes regions, provocant

el que s’anomena...

Un augment de la concentració dels gasos d’efecte hivernacle

pot ocasionar una...

Efecte hivernacle

Intensificació de l’efecte

hivernacle

Escalfament global

Canvi climàtic

¿?

¿?

¿?


Pàgina 29

Com que això fa més difícil que s’escapi la calor que emet

la Terra, apareix un...

Recursos necessaris Els textos exposats o altres semblants.

canvi climàtic

Technology