elogi de l'educació lenta_nieves tobaruela

ELOGI DE L’EDUCACIÓ LENTA

Joan Domènech Francesch

1

1. La naturalesa de l’educació.

L’educació és, per naturalesa, una activitat lenta. Els processos educatius són lents,

perquè els aprenentatges formen part d’un recorregut que passa per una multiplicitat

d’estadis i moments. Per tant, el procés d’aprenentatge necessita aquests períodes

prolongats per consolidar-se i aprofundir-hi.

L’escola de la lentitud és...

- L’escola que dóna importància als aprenentatges fets en profunditat, en oposició a

l’escola centrada en proves i exàmens.

- Una escola que respon a les necessitats i als ritmes d’aprenentatges de tots els

alumnes.

- L’escola de la humanització, que contribueix a la construcció d’una societat més

justa.

- Una escola que aposta per una educació que tingui en compte els elements més

dèbils del sistema, però també els més forts. És a dir, que té present la

màxima/principi universal de que tothom pot ser ensenyat, amb la qual cosa brinda

una atenció específica als ritmes individuals i col·lectius dels aprenentatges.

- Una escola que dóna més importància a què fem en realitat al llarg d’aquestes hores,

que no pas a quantes hores hi destinem. És a dir, que la posa la qualitat per damunt

de la quantitat i la velocitat (que va acompanyada de la superficialitat per contra de

l’aprofundiment).

- Una escola que rebutja el malbaratament de recursos, el consumisme, la desaparició

d’aspectes culturals de tot tipus, etc. i que recull la idea que cal fomentar l’estil de

vida lent a través de l’educació i la divulgació del concepte (exposat a la carta de

constitució de l’associació Città Slow).

Més, abans i més

ràpid no són sinònims

de millor



2

2. El temps en l’època de la modernitat líquida.

- El temps és una construcció històrica.

- Els grecs tenien dues concepcions del temps: Kairós, temps dels fets i

esdeveniments (qualitatius); i Cronos, temps real i mesurable (quantitatiu).

- Al llarg de la història Cronos ha predominat sobre Kairós, regulant les nostres vides,

limitant-nos i condicionant-nos, en comptes d’ajudar-nos a organitzar les nostres

vides.

- Actualment vivim en una societat de consum caracteritzada per la rapidesa i

l’acceleració que ens porta a la imposibilitat de gaudir de l’instant.

- La cultura del present, dóna molt importància a la velocitat a l’eficàcia, per contra

de la paciència i la perseverança.

- Benjamin Franklin: <<el temps és or>>.

- La mesura del temps ens ha dut al predomini de la quantitat (perspectiva

tecnològica) per sobre de la qualitat (perspectiva vinculada a la durada dels

esdeveniments) d’allò que fem. Ex. estones d’oci marcades pels horaris; agendes

plenes d’activitats; assistim a actes perquè així ho marca l’agenda, etc.

- Important: Les activitats en què més gaudim i més aprenem són aquelles en les que

no donem importància al temps i aquest no està regit. Ex. els nens juguen fins que

tenen son, fam o els criden, i no pensen a quina hora acabaran.

- Paradoxa: en els darrers cent anys l’esperança de vida i la velocitat dels vehicles han

augmentat, les vies de comunicació han millorat, etc. ens poden dur a pensar que

hem estalviat temps. No obstant això, nombroses vegades diem: “no tinc temps”.

- Important: Si volem processos educatius ben consolidats, potser no cal insistit tant

en programes atapeïts ni en propostes fetes abans d’hora, sinó en la qualitat d’allò

que fem.

Els Mestres han de treballar

a les escoles perquè no hi ha

hagi temps mesurat sinó

temps estimat.

Einstein: <<Els que pensen que el temps mecànic no existeix, no miren mai el rellotge,

només escolten el batec del seu cor. Mentre que aquells que pensen que el temps

corporal no existeix, s’aixequen, treballen, mengen etc., sempre a una hora precisa>>.



3

3. Els moviments de la lentitud.

Els moviments de la lentitud representen la necessitat de treballar per un futur de més

qualitat, més just i amb més benestar i felicitat per al conjunt de la societat. Són

moviments que reivindiquen la necessitat de retornar temps a les persones per a la

reflexió, la revisió, la predicció de possibles conseqüències i a cercar el temps just dels

esdeveniments.

- L’educació lenta va néixer el 1999 inspirat en l’slow food. Així es va fundar la Città

Slow, associació internacional de municipis, que reivindica un estil de vida, de

cultura i de relacions personals alternatiu.

- De vegades, la tecnologia en comptes de solucionar-nos la vida, la complica. El

temps que teòricament guanyem amb qualsevol invenció tecnològica, després el

perdem pel cost que té aconseguir aquesta innovació i mantenir-la. A més, creem

dependències irracionals.

- Disposar de més temps, no ha suposat poder-ne dedicar més a l’oci, la família o

l’educació.

- Els ritmes biològics han estat influenciats i modificats pels ritmes marcats pel

rellotge (Riechmann).

Característiques del moviment de la lentitud...

- Buscar el temps just. Temps ajustat a les necessitats de cada activitat i context. Els

esdeveniments no han de ser presoners del temps de que disposem, sinó que cada

moviment s’ha de realitzar en funció del temps que requereixi.

- Insistir en la qualitat. La qualitat està emparentada amb el gaudir que poden

provocar els esdeveniments.

- Retornar temps a les persones. Les ciutats lentes tornen temps als seus habitants per

a les relacions personals, per al coneixement del medi i per enfortir una relació

ecològica amb el territori.

- Treballar en present, basant-se en el passat, però pensant en el futur. Insistència en

la importància del present, però sense deixar de banda el millor que ens ha pogut

passar i, sobretot, les conseqüències que tenen les nostres actuacions en l’esdevenir.



4

- Posicionar-se de manera crítica respecte a la societat actual. Tracta de passar: de la

urgència a la prioritat; de a la velocitat a la lentitud; del diner a la vida; del consum

al gaudir; de la insatisfacció a la felicitat; de la quantitat a la qualitat.

4. L’educació i l’escola. Espai i temps.

- El temps regula la vida quotidiana dels centres docents.

- L’escola va néixer en el moment en què la humanitat va creure que eren necessari

un espai i un temps especialitzat, fora de la família, per poder educar.

- A mitjan del s.XX, neix el concepte d’educació permanent, que afirma que

l’educació no pot limitar-se a un temps –el període obligatori– ni a un espai –les

quatres parets de l’aula–. Aquesta trenca amb una concepció tancada i rígida del

temps i l’espai educatiu.

- L’Administració educativa té una visió molt quantitativa del temps, amb la qual

cosa exerceix una gran pressió sobre el control del temps i els ritmes

d’aprenentatges.

- Les finalitats canvien a mesura que els processos educatius també ho fan, i l’acció

docent ha d’estar oberta a aquesta flexibilitat i provisionalitat.

Dimensions del temps a l’educació...

- La relació entre passat, present i futur. Els projectes educatius han de tenir caràcter

de continuïtat, és a dir, construït sobre el passat. Idea de la sostenibilitat dels

projectes.

- La mesura i la quantificació del temps. Amb el control del temps, s’intenta delimitar

l’abast, l’orientació i els continguts que cal aprendre.

- La velocitat i el ritme dels aprenentatges. Dues idees: 1) que com més aprenentatges

millor; 2) que com més aviat es faci millor. Això fa que ens oblidem d’una educació

més pausada i la necessitat que les criatures segueixin el seu ritme.

L’acceleració i la

velocitat no són

sinònims de progrés



5

- El temps propietat de la infància. Com a conseqüència d’aquesta pressió social

(voluntat perquè els nostres fills sàpiguen més coses i com més abans millor), hem

organitzat el seu temps.

5. Elogi a l’educació lenta.

- El concepte d’educació lenta sorgeix de moviments com ara l’slow food.

- Segons el periodista Maurice Holt, els mestres han de practicar una educació lenta

per contra d’un model pedagògic basat en la mesura de processos i resultats, en la

uniformitat i en la programació previsible.

- Escola lenta VS velocitat pedagògica.

Cal una escola...

- Basada en una relació diferent entre pensament i acció, teoria i pràctica. Un sistema

educatiu que no plantegi la divisió entre una administració que pensa què s’ha de fer

i una centres que poden els mitjans per aplicar els principis.

- Que sigui autònoma en les decisions que pren, que analitza la pròpia pràctica i

l’experiència educativa per tal d’enriquir-se.

- Que fomenti valors com la creativitat, el pensament crític, la capacitat, la motivació,

la persistència, l’humor, la fiabilitat, el civisme, l’autoconsciència, l’autodisciplina,

l’empatia, el lideratge i la compassió.

L’educació lenta...

- Proposa resistir la velocitat, sinònim de superficialitat, dóna importància a la qualitat

per sobre de la quantitat, es resisteix a penalitzar la lentitud i rebutja l’activisme

sense intencionalitat. En definitiva, planteja una reflexió global sobre el temps a

No hi ha un temps per a tot. Hi ha un sol temps i prou. Per tant, és

molt important que siguem conscients de les decisions que prenem en

relació amb les que seran les nostres ocupacions prioritàries. No es

tracta només de reduir la velocitat, sinó el temps que s’hi destina.



6

l’educació, per tal que aquesta pugui recuperar un paper més actiu en la formació i

el desenvolupament humà.

- És un paradigma en el qual no es tracta sempre d’anar a poc a poc, sinó de saber

trobar el temps just per a cadascú i d’aplicar-lo en cada activitat pedagògica. Educar

per a la lentitud significar ajustar la velocitat al moment i a la persona.

6. Quinze principis per a l’educació lenta.

6.1- L’educació és una activitat lenta.

- Per assolir coneixements en profunditat, arribar a comprendre processos i aprendre a

aplicar-los a situacions noves, cal temps.

- Important: no hem de pretendre establir uns objectius d’etapa i que tot sigui com

més i més ràpid millor. L’educació és un procés lent i permanent que se segueix al

llarg de tota la vida (educació permanent o educació al llarg de la vida). Per tant, el

que ha de fer el mestre és fomentar l’interés i el gust per l’aprenentatge dels seus

alumnes perquè mai aturin el seu aprenentatge.

- Donar als aprenentatges el temps necessari per tal que es puguin assentar i no ser

superficials, vol dir guanyar tota la inversió d’hores que hi podem haver realitzat.

- L’educació ha de basar-se en una nova idea de gaudir i alhora d’aprofitar a fons les

hores de què disposa.

- En l’educació lenta, respectem, estimulem i potenciem el ritme personal de cadascú

i som flexibles. Cada infant té un ritme i una velocitat diferent per això, necessitem

Educar per a la lentitud no consisteix en reduir la

velocitat, sinó en ajustar el temps necessari que

requereix cada activitat respectant els ritmes

personals de cada infant

<<L’educació és un recorregut lent on se segueix un procés que

ajuda a créixer intel·lectualment i emocionalment a les persones>>



7

processos que facin madurar, a poc a poc, sense trencar cap estadi ni avançar

coneixement.

- L’educació lenta no es tracta d’anar a poc a poc, sinó de marcar el ritme que

necessita cada moment educatiu.

- L’educació lenta busca trobar el ritme d’aprenentatge de cadascú i de cada activitat.

- És una educació que assoleix aprenentatges i els comprèn, per tant, estimula les

ganes d’aprendre i dóna sentit als coneixements que s’assoleixen.

- Apostar per la lentitud de l’educació, implica apostar per un mètode d’ensenyament

que assenti els aprenentatges.

- L’educació lenta aporta les eines, les competències i les capacitats necessàries per

tal de ser persona, ciutadà d’una societat democràtica, i individu feliç.

6.2- Les activitats educatives han de definir el temps necessari per ser

realitzades, i no a l’inrevés.

- Cal retornar a una concepció en que les activitats són les que defineixen el temps

que necessiten per a desenvolupar-se de forma coherent i en profunditat.

- Error: com més contingut més sabran.

- Conclusió: Es tracta de donar a cada activitat el temps que aquesta necessita i no

que estigui marcada pel temps mecànic de que disposem fer a fer-la.

6.3- En educació, menys és més.

<<La sobrecàrrega de continguts i d’objectius educatius no produeix més

coneixements de forma directa. La qualitat sovint precedeix la superficialitat i, en

educació, el que compta són els aprenentatges que es fan amb profunditat. Els

aprenentatges ben assolits són els que perduren, cosa que és difícil d’aconseguir

quan es plantegen massa objectius o els hem de fer acceleradament>>.

<<Per convertir els coneixements en sabers, cal un temps. En

l’educació s’ha de buscar el temps just. Les activitats docents són

les que han de definir el temps pedagògic i no a l’inrevés>>



8

- La sobrecàrrega de coneixements en el currículum no produeix aprenentatges més

bons.

- <<A més temps, educació millor>> és una fal·làcia. Segons l’autor: <<A menys

hores, resultats més bons>>.

- Quan els resultats no són els esperats, recorrem a augmentar les hores de treball en

aquelles àrees. La solució no passa per fer més hores d’aquestes assignatures, sinó

per un plantejament que reforci l’orientació global i interdisciplinària i que es basi

en el caràcter instrumental d’aquestes disciplines.

- Importància del què i com, més que no pas del quant.

6.4- L’educació és un procés qualitatiu.

- Conte JORGE BUCAY: “[...] cuando alguien se muere, es nuestra costumbre abrir su libreta

y sumar el tiempo de lo disfrutado para escribirlo sobre su tumba. Porque ése es para

nosotros el único y verdadero tiempo vivido”.

- L’educació com la vida s’ha de plantejar des de la qualitat.

- Els mestres han de fomentar que els seus alumnes aprenguin pel fet de saber i no

d’aprovar un examen o passar al curs següent.

- Posar l’èmfasi en la qualitat dels aprenentatges implica donar importància a què

fem, no al temps que hi dediquem ni a la quantitat de coneixements que adquirim.

- L’aprenentatge de qualitat requereix una avaluació qualitativa, és a dir, que tingui en

compte el procés i no tan sols el resultat.

- Portar qualitat a l’educació vol dir: jugar, observar, explorar el món a través de l’art,

conrear un hort, etc. Donata Elschenbroich relata al seu llibre Todo lo que hay que

saber a los siete años, quins són els aprenentatges que han de fer els nens d’aquesta

<<L’educació no és la repetició ni l’acumulació d’un nombre concret

d’informacions més o menys estructurades en un manual, sinó que es basa en

l’adquisició d’estratègies, coneixements, valors, habilitats, etc. Que ens fan més

humans, com també ciutadans actius d’una societat complexa. L’educació té com a

finalitat proporcionar aprenentatges amplis, profunds, perdurables i amb sentit>>



9

edat. (mirar pàgina 98). “[...] Haberse sentido orgulloso de ser un <<niño>>.

Simpremente un niño”.

- L’educació és de qualitat quan sabem on es dirigeix, quina intenció i quina finalitat

té.

6.5- El temps educatiu és global i està interrelacionat.

- La visió qualitativa ens condueix a una idea de globalització dels processos

acadèmics. L’educació és interdisciplinària, relaciona constantment aprenentatges

diversos, actituds, coneixements, continguts, etc.

- Important: tots els moments són educatius. El nen no aprèn quan entre a l’escola i

deixa d’aprendre quan surt d’ella.

- Idea de l’educació permanent o per a tota la vida. És el dret de creixement personal

i educatiu que tothom ha de tenir.

6.6- La construcció d’un procés educatiu ha de ser sostenible.

- Hi ha quatre punts de vista en referència al tractament del passat: 1) els que

consideren el passat un pretext continu per no assumir canvis i millores; 2) els que

consideren que els acord presos en el passat, són vàlids encara que el context hagi

canviat; 3) els que consideren el passat com una època que cal bandejar-la i no tenir-

la en compte. Aquests creuen que el passat no existeix i que l’educació ha de ser un

continu fer i desfer de polítiques innovadores; i 4) els que consideren el passat una

<<Cal superar la divisió entre educació formal, no formal i informal, des de la

perspectiva que tots els estímuls, els espais i els moments docents han de poder ser

pensats de manera integrada, formant part d’un mateix procés individual i col·lectiu>>

<<Un procés educatiu s’ha de construir tenint en compte les aportacions en el passat.

La sostenibilitat implica la continuïtat dels projectes i, per tant, n’assegura la viabilitat

i la perdurabilitat>>.



10

font d’experiència i de referents que han de tenir continuïtat. Aquests no veuen en el

passat una limitació al canvi i a la innovació, sinó tot el contrari.

- Una visió del passat molt més integradora de les experiències que aporta, ha de

complementar-se amb una visió prospectiva respecte al futur.

- Aquesta nova mirada del temps obliga a pensar en les conseqüències futures de les

decisions que es prenen avui.

- L’educació lenta és una proposta sostenible perquè adopta l’opció de reduir,

reutilitzar i reciclar, és a dir, aprèn del passat i pensa en el futur veient les

conseqüències futures de les decisions presents.

- L’educació que relaciona passat i futur en el present de l’acció pedagògica és la que

afavoreix un coneixement més profund.

6.7- Cada infant –i cada persona– necessita un temps específic per aprendre.

- Aquest és el fonament de l’atenció a l’alumnat a l’escola. Cap infant assoleix els

aprenentatges de la mateixa manera.

- Atendre a la diversitat en l’educació planteja respectar el ritme d’aprenentatge de

cadascú.

- Tenir en compte ritmes diferents vol dir pensar en currículums flexibles integrats, on

els alumnes puguin seguir recorreguts diferents, d’acord al seu ritme específic i

individual de maduració. No imposar un ritme artificial i accelerat o d’acord al

temps que tenim per dedicar a cada aprenentatge, sinó segons el temps que natural

requereixi aquell aprenentatge. Vol dir posar al nen com a punt de partida a l’hora

de planificar les activitats i posar-lo com a subjecte del seu aprenentatge.

6.8- Cada aprenentatge ha de realitzar-se en el moment oportú.

<<En educació, abans no és sempre millor i cal respectar el

temps adequat en que s’ha d’assolir cada contingut>>.



11

- L’adquisició de cada coneixement necessita un temps òptim per ser desenvolupat,

madurat i interioritzat.

- Assimilar conceptes nous requereix un temps.

- El sentit de les etapes primerenques és el d’assentar les bases per als aprenentatges

posteriors i més complexos.

- Passar a l’operació sense haver tastat, experimentat, manipulat el concepte ens

portarà a un aprenentatge fet de forma memorística, però no comprensiva.

- Les activitats que donen resultats imminents no serveixen per consolidar cap

aprenentatge.

- La sobreestimulació dels nens no els farà més intel·ligents. S’han de moure en

contextos rics, però el més naturals possibles.

- DAVID ELKIND formulà el concepte de nen accelerat a la seva obra l’educació

errònia.

- Els estudi que va realitzar Emmi Picker quan va ridirgir l’institut Loczy de

Budapest, van demostrar la necessitat d’atendre i respectar els ritmes evolutius i

d’aprenentatge dels nens.

6.9- Per aconseguir aprofitar més bé el temps, cal prioritzar les finalitats de

l’educació i definir-les.

- L’educació lenta necessita definir intencions i finalitats educatives per tal de poder

prioritzar les actuacions que es pretenen realitzar.

- Imprescindible el debat per què cal educar i per a què eduquem. Eduquem per

aconseguir aprenentatges profunds i perdurables en el temps, i que arribin al

nombre màxim de persones possible.

- Prioritzar és el contrari del Activisme (fer les coses sense motivació) i el Tecnicisme

(fer les coses perfectes).



12

6.10- L’educació necessita temps sense temps.

- Un temps carregat d’activitats i continguts programats no garanteix un rendiment i

aprenentatge més bo.

- Necessitem estones per reflexionar, per avaluar, per pensar, per rumiar, per prendre

decisions, orientar-nos, etc. Guy Claxton l’anomena temps deliberatiu.

- El concepte de poder no fer res és important.

- Mai no comporta perdre el temps. Tots els moments de la vida són educatius, fins i

tot no fer res.

- Hem d’aprendre a observar en comptes de mirar, i aprendre a escolar en comptes de

sentir.

6.11- Cal retornar temps a la infància.

- Les persones adultes sovint projecten els seus desitjos en els fills omplint-los les

agendes d’activitats programades, per que creuen que poden influir i modelar les

capacitats intel·lectuals dels fills. Això fa que creem persones competitives i

totalitzadores.

- Els nens haurien de poder jugar fins que s’avorreixin.

- Tres característiques que ha d’haver a l’escola: paciència, dubte i lentitud.

6.12- Hem de repensar el temps de les relacions entre persones adultes i infants.

- Repensar la relació entre persones adultes i infants comporta que els alumnes

puguin tenir estones per parlar amb els seus tutors, fer-los consultes, torbar en ells

persones que es preocupen dels seus aspectes personals relacionats amb els estudis.

<<Per assentar aprenentatges i consolidar-los, necessitem

temps espais morts, buits de pressió i de continguts>>.

<<Hem de retornar temps a la infància per donar-li espais en el quals

tingui l’oportunitat d’assimilar, de viure, de conèixer, d’aprendre, de

construir els propis aprenentatges>>.



13

6.13- Els temps dels educadors s’ha de redefinir.

- S’ha de desaccelerar l’activitat dels professionals és un objectius.

- Una de les claus del moviment per l’educació lenta és la paciència, la capacitat de

saber esperar.

- En el procés d’elaboració dels projectes pedagògics, per tal de fer possible una

educació democràtica i innovadora, requerim d’un ritme que: 1) faci que tothom

participi; 2) parteixi del que s’està fent; 3) consensuï els canvis i les propostes de

millora; 4) en planifiqui el seguiment i l’avaluació posterior; i 5) documenti el

procés.

- El plantejament del temps del professorat ha d’obeir als mateixos paràmetres que

volem aplicar a l’alumnat: qualitat i no quantitat.

6.14- L’escola ha d’educar el temps.

- Des de l’escola s’ha de transmetre la nova concepció del temps per tal que els

alumnes així ho visquin n’aprenguin d’ell.

- L’escola ha d’educar per la pausa.

- L’alumne ha d’aprendre a gestionar el seu temps des d’una perspectiva més

respectuosa envers la seva persona.

6.15- L’educació lenta forma part de la renovació pedagògica.

- L’educació lenta vol aconseguir aprenentatges més bons. Pretén millorar els

resultats educatius a partir de posar la mirada en el processos i de respectar-ne els

ritmes específics.

- L’educació lenta pot contribuir a dibuixar un model nou d’innovació i millora (de

renovació pedagògica).



14

CINQUANTA PROPOSTES PER DESACCELERAR EL TEMPS

A l’escola...

1. Flexibilitat en l’organització de l’espai i del temps.

2. Primer planificar activitats i després veure quin recursos humans, materials i

d’espai i temps disposem.

3. Definir en què es vol utilitzar el temps.

4. Orientació competencial al currículum.

5. Reduir les hores destinades a les àrees instrumentals (llengua i mates) i augmentar el

de les àrees de coneixement del medi social i natural artístic.

6. Introduir activitats com ara jugar, observar, escoltar, relaxar-se, etc.

7. Valorar la lentitud i penalitzar la velocitat.

8. Començar les classe deu minuts després i acabar-la deu minuts abans.

9. Seleccionar i prioritzar aquells aspectes del currículum que siguin més importants.

10. Replantejar rutines i obligacions innecessàries.

11. Treballar per no penalitzar l’error. Fer-los entendre que l’error és part del procés

d’aprenentatge.

12. Avaluar el procés individual de cada alumne.

13. Reduir el nombre de proves i avaluacions.

14. Que hi hagi dos mestres a l’aula.

15. Reservar temps per aprendre.

16. Aprendre a destriar i prioritzar les activitats per a organitzar el temps.

17. Que l’alumne participi en les decisions que afecten a la gestió del temps.

18. Planificar l’horari setmanal amb l’alumnat.

19. Fer vius l’aprenentatge i l’autoregulació de l’alumnat.

20. Revisar la realització de les activitats de l’aula.

21. Treballar la dedicació dels alumnes en una única activitat.

22. Revisar les activitats que han de fer a casa.

23. Crear espais no formals per aprendre.

24. Establir espais per a relaxar-se i descansa. Tant per a l’alumne com per al mestre.

25. Consensuar una finalitat per a l’ensenyament obligatori.



15

A l’entorn familiar, fora de l’escola...

1. L’exemple és la millor manera d’educar.

2. Treballar en espais familiars.

3. Respectar el ritme de creixement.

4. Limitar el nombre de jocs que tenen a casa.

5. Fer activitats culturals.

6. Donar suport al procés de creixement i aprenentatge.

7. Eliminar les activitats fora de l’escola.

8. Limitar el temps dels deures a casa.

9. Explicar contes, històries.

10. No posar deures extres.

11. No penalitzar la lentitud.

12. Treballar la responsabilitat dels infants en les tasques domèstiques i quotidianes.

13. Fomentar la participació de les criatures en la decisió de l’àmbit familiar.

14. Valorar cada fill pels seus valors individuals.

15. Programar espais de temps lliures.

16. Donar exemples d’utilització pausada del temps.

17. Tenir moments per parlar i conversar.

18. Destinar una tarda a la setmana a realitzar activitats lliures amb els fills.

19. Coincidir en un àpat al dia tots junts, sense televisió ni ràdio.

20. No fer propostes excessives d’activitats extraescolars.

21. Que el ritme de vida no estigui determinat pel consum i la tecnologia.

22. Revisar el hàbits alimentaris.

23. Tenir una actitud compromesa amb el medi ambient.

24. Tenir una conducció lenta.

25. Valorar els moviments per a la lentitud i practicar-hi.



16

Idees clau del llibre...

1. Educació lenta: no vol dir que tot es faci a poc a poc sinó que allò que facem,

s’adeqüi al ritme que es necessiti per a realitzar-ho, respectant el ritme individuals

de cada infant.

2. Educació al llarg de la vida (educació permanent).

3. Educació de qualitat. Aprenentatges significatius i profunds no superficials i

memorístics.

4. Canvi en la concepció del temps. Temps adequat al ritme natural de cada

aprenentatge i no marcat pel temps de que disposem.

Paraules clau…

- Educació lenta.

- Temps educatiu.

- Aprenentatges.

- Ritmes d’aprenentatges.

- Organització del temps.

- Concepció social del temps.

elogi de l'educació lenta_nieves tobaruela

Documents