Editorial

Parc recercaBiomèdica Barcelona

connectem ciència i diversitat en un esPai creatiu únic març de 2010 NÚM. 31 www.prbb.org GRATUÏT

NOU ORGANISME SANITARI / NEW HEALTH ORGANIZATION

Neix el Parc de Salut Mar de Barcelona

DESTACAT / HIGHLIGHT

Luis Serrano, guardonat

El coordinador del programa de Biologia de Sistemes del CRG, Luis Serrano, ha rebut el Premi Ciutat de Barcelona en la catego­ria de Ciències Naturals. El jurat va destacar la impor­tància dels treballs de Serrano recentment publicats a la revis­ta científica Science, on per pri­mera vegada es proposa la com­prensió quantitativa global d'un dels organismes més petits, el Mycoplasma pneumoniae.

Recognition for Luis Serrano

The coordinator of the Systems Biology programme at the CRG, Luis Serrano, has been awarded the Premi Ciutat de Barcelona in the Natural Sciences category. The jury emphasized the importance of his last papers publi shed in Science, where he suggests for the first time a global quantitative unders­tanding of one of the smallest living organisms: Mycoplasma pneumoniae

Maribel Pérez

El passat 1 de febrer es va constituir el Parc de Salut Mar de Barcelona,

nou organisme que substi­tueix a l’IMAS en la provisió de serveis sanitaris públics. El nou Parc és un dels pols més dinàmics de coneixement assistencial, docent i de recer­ca de Barcelona i Catalunya, caracteritzat per la diversitat dels seus serveis assisten­cials: malalts aguts, atenció sociosanitària, salut mental i assistència primària. La recerca del Parc s’articu­la a través de l’IMIM, centre vinculat a l’Hospital del Mar, ubicat al PRBB i referent na­cional i internacional en l’àm­bit de la recerca biomèdica, on es desenvolupa recerca

competitiva d’alt nivell amb la participació d’investigadors nacionals i internacionals i de metges clínics de diferents disciplines, provinents majo­ritàriament de l’Hospital del Mar. El Consorci del Parc és un nou model jurídic que, d’acord amb la legislació existent, atorga totes les competèn­cies en matèria sanitària al Departament de Salut de la Generalitat. Està participat en un 60% per la Generalitat i en un 40% per l’Ajuntament.El consell rector, presidit per la consellera Marina Geli i format per sis representants de la Generalitat i quatre de l’Ajuntament, va nomenar, en la seva sessió constitutiva, a Jaume Reventós com a conse­ller delegat i a Mercè Ribalta com a secretària.

The Mar Health Park of Barcelona is born

Last February 1, 2010, the Mar Health Park of Barce­lona was founded. The Mar

Health Park is a new organiza tion that replaces the IMAS in the supply of public health services. The new Park is one of the most dynamic poles of know­ledge in healthcare, academia and research in Barcelona and Catalonia. Its main characteristic is the diversity of its healthcare services: acute patients, social medical care, mental health and primary assistance. The research of the park is provided by IMIM, a centre linked to Hospital del Mar and located at the PRBB, which is a national and international reference in the field of biomedical re search, where high level competitive

research is developed with the participation of national and international researchers and clinical doctors of different dis­ciplines, most of them, coming from Hospital del Mar. The Mar Health Park Consorti­um is a new legal entity that ad­justs to the current legislation by granting all its competencies in the health sector to the Ministry of Health of the Government of Catalonia. In the Consortium, the Government of Catalonia (Gene­ralitat, 60%) and the Barcelona city council (40%) take part. The governing council, chaired by the autonomic minister Marina Geli and composed of six repre­sentatives from the Generalitat and four from the Barcelona city council, appointed Jaume Reven­tós as director and Mercedes Ribalta as secretary, during the Park’s constitutive session

Reforming the law of patronage

At a time when rivers of ink are written on the urgency of involving

the private sector in R&D, the scant philanthropic support received by the scientific sys­tem in our country becomes a focal point. One reason for this low support is the current law of patronage. In Spain, individual donations receive a tax relief of 25% or 35% of corporation tax in the case of companies, whereas in France these conditions are 66 and 60%, respectively. We want a tax system like the French one! The Foundation Pasqual Ma­ragall has obtained temporary exceptional tax profits for the 2011 International Alzheimer's event organized together with the Fundación Reina Sofía. Previously, these tax benefits were only awarded to sporting or cultural events. It is therefo­re the first time they are gran­ted to a scientific initiative and that precedent can not remain a mere anecdote. The modernization of the pa­tronage law in force in Spain is therefore urgent. Many voices are claiming it.

Jordi Camí

La reforma de la llei de mecenatge

Ara que corren rius de tinta sobre la urgència d'im­plicar el sector privat en la

R+D+i, l'escàs suport filan tròpic que rep el sistema científic al nostre país es converteix en punt de mira. Una de les raons d’aquest baix suport és l’actual llei de me ­ cenatge. A Espanya les donacions individuals desgra ven un 25% de l’IRPF i un 35% de l’impost de societats en el cas d'empreses, mentre que a França aquestes condicions són del 66% i el 60%, respectivament. Volem un règim fiscal com el francès! La Fundació Pasqual Maragall ha aconseguit de forma tempo­ral uns beneficis fiscals excep­cionals per a l'esdeveniment Alzheimer Internacional 2011 que organitza amb la Fun­dación Reina Sofía. Anterior­ment aquests beneficis fiscals només s'havien atorgat a es­deveniments culturals o espor­tius. És la primera vegada que es concedeixen a una iniciativa científica i aquest precedent no pot quedar­se en anècdota. Una nova llei de mecenatge a Espa nya és inajornable. Mol­tes veus l'estan reclamant.

Jordi Camí

Foto

de

Pep

Her

rero

Ciència www.prbb.org | març de 2010 2

«Som reconeguts pels nostres estudis sobre PARP2»

GRUP DE RECERCA EN POLI (ADP-RIBOSA) POLIMERASES DE L'IMIM - JOSÉ YELAMOS

clínics en diferents tumors, ja que bloque­gen les rutes específiques de reparació d’ADN. Però aquests fàrmacs afecten a tota la família de proteïnes PARP i és im­portant definir les funcions específiques de PARP1 i 2 per intentar buscar inhibi­dors específics més efectius. El grup fa servir tant models de ratolins com anàlisis de genòmica i proteòmica. En concret estan interessats en estudiar les interaccions proteïna­proteïna i des­cobrir a quins complexes moleculars per­tanyen PARP1 i 2. Tenen previst fer­ho a nivell computacional en col·laboració amb Baldomero Oliva (GRIB: IMIM­UPF).

Buscant una diana terapèutica

En col·laboració amb el grup de Joan Al­banell (IMIM­Hospital del Mar), el labora­tori està començant a estudiar l’expressió de PARP2 en diferents tumors i així saber si aquest marcador es podria utilitzar com marcador tumoral i com a possible diana terapèutica. A més des les col·laboracions internes dins el PRBB, el grup col·labora amb d’al­tres grups a Espanya, França i Àustria. «La nostra major contribució al camp de les PARP ha estat en les PARP2, un fet que se’ns reconeix internacionalment. Hem caracteritzat el K.O. de les PARP2 i hem demostrat que té un paper fonamen­tal en el desenvolupament dels timòcits», conclou Yelamos.

“We are recognised for our studies on PARP2”

It’s been about three years that José Yelamos directs the research group on poly (ADP­ribose) polymerase (PARP) in

the cancer program at IMIM­Hospital del Mar. The group consists of a technician, two PhD students and one postdoctoral researcher. They investigate this family of polymerases of 17 members. These enzymes function in the cell nu­cleus by adding molecules of ADP­ribose to proteins such as histones (proteins that bind DNA and help to maintain its structure), transcription factors (that bind DNA to control gene expression) or DNA repair proteins. This modifica­tion transitorily changes the function of these proteins. For example, in the case of histones, it adds a negative charge that produces repulsion with the DNA, which will cause an opening of chromatin.

The importance of understanding PARP

The interaction of PARP with the DNA repair proteins is of special interest for the group, especially in the context of diversification of the immune system. To generate receptors capable of recog­nizing any antigen, lymphocytes must undergo a genetic rearrangement that requires a DNA breakage followed by repair. PARP proteins are activated in

Maruxa Martínez-Campos

Fa uns tres anys que José Yelamos dirigeix el grup de recerca en poli (ADP­ribosa) polimerases (també

anomenades PARP) del programa de càn­cer de l’IMIM­Hospital del Mar. El grup es­tà format per una tècnica, dos estudiants de doctorat i un investigador postdocto­ral. Tots ells estudien aquest conjunt de polimerases compost per 17 membres. Aquests enzims afegeixen molècules d’ADP­ribosa a proteïnes presents en el nucli cel·lular, com són les histones (unes proteïnes que s’uneixen a l’ADN i ajuden a mantenir­ne l’estructura), els factors de transcripció (que s’uneixen a l’ADN per con­trolar l’expressió de gens) o les proteïnes reparadores de l’ADN. Aquesta modifica­ció transitòria canvia la funció d’aquestes proteïnes. En el cas de les histones, els afegeix una càrrega negativa que produeix una repulsió amb l’ADN i provoca una ober­tura de la cromatina.

Funcions específiques de les PARP

La interacció de les PARP amb les pro­teïnes de reparació de l’ADN és d’especial interès per al grup, sobretot en el context de la diversificació del sistema immunitari. Per tal de generar receptors capaços de reconèixer qualsevol antigen, els limfòcits han de patir un procés de reordenació genètica que requereix un trencament de l’ADN seguit d’una reparació. Les proteï­nes PARP s’activen en resposta a aquest dany de l’ADN i participen en el recluta­ment de les proteïnes reparadores. El laboratori també estudia el paper de les PARP en les modificacions epigenèti­ques que tenen lloc durant l'ontogènia dels limfòcits B i T. El grup es concentra particu­larment en les PARP1 i 2. Aquestes PARP tenen algunes funcions redundants, però cadascuna té també les seves funcions específiques. «Fa uns anys varem demos­trar que les PARP2, però no les PARP1, són importants per al desenvolupament dels timòcits», puntualitza Yelamos. Aquestes funcions específiques poden ser rellevants a nivell clínic. Existeixen inhi­bidors farmacològics de PARP en assaigs

response to that DNA damage and are involved in the recruitment of the repair proteins. The lab also studies the role of PARP in the epigenetic modifications that take place during the ontogeny of B and T lymphocytes. The group focuses particu­larly on PARP1 and 2. These have some redundant functions, but each has also its own specific functions. "Some years ago we demonstrated that PARP2 but not PARP1 is important for the development of thymocytes", points out Yelamos. These specific functions may be im­portant at the clinical level. Currently the­re are pharmacological PARP inhibitors which are used in clinical trials in diffe­rent tumours, because they block speci­fic routes of DNA repair. But these drugs affect the entire family of PARP proteins and it is important to define the specific functions of PARP1 and 2 in order to seek more effective and specific inhibitors. The group uses both mouse models and genomics and proteomics studies. In par ticular they are interested in studying protein­protein interactions and to discover in which molecular comple­xes PARP1 and 2 are included. In order to computationally study the protein ne­tworks where PARP1 and 2 interact, the group has planned to collaborate with Baldomero Oliva (GRIB: IMIM­UPF).

Looking for a therapeutic target

In collaboration with the oncology group of Joan Albanell (IMIM­Hospital del Mar), the lab is beginning to study the expressi­on of PARP2 in different tumours in order to find out if this could be used as a tu­mour marker and as a potential therapeu­tic target. Besides the internal collaborations within the PRBB, the group collaborates with other groups in Spain (Hospital Clinic and Madrid), France, and Austria. "Our greatest contributions to the field of PARP have been on PARP2, a fact by which we are internationally recognized. We have characterized the PARP2 knock­out and have shown its fundamental role in the development of thymocytes", con­cludes Yelamos

El grup forma part del programa de càncer de l’IMIM The group is part of the cancer programme of the IMIM

NoTíCIA CIENTíFICA / SCIENTIFIC NEWS

Núria Pérez

El laboratori de Genòmica Biomèdica del GRIB (UPF­IMIM), dirigit per Núria López­Bigas, ha desenvolupat un sistema in­

novador per a l'anàlisi i la integració de gran quantitat de dades de genòmica del càncer. El sistema, anomenat IntOGen (www.intogen.org), s’ha publicat a Nature Methods. L'estudi del càncer ha canviat significati­vament en els darrers anys amb la incorpo­

IntoGen: integration of cancer genomics data

The Biomedical Genomics Laboratory of GRIB (UPF–IMIM), led by Núria López–Bigas, has developed an innovative

system for the analysis and integration of vast amounts of cancer genomics data. The system, called IntOGen (www.intogen.org), was published in Nature Methods. The study of cancer has changed signifi­cantly in the last years with the advent of

ració de tecnologies d'alt rendiment i amb l'acumulació d’una gran quantitat de dades oncogenòmiques que generen la necessitat de noves estratègies per explorar­les d'una manera biològicament significativa. IntOGen és un recurs únic i valuós per a la comunitat que investiga les causes del càn­cer, ja que permet analitzar i integrar dades d’experiments genòmics que estudien diver­sos tipus de tumors humans, facilitant així la interrogació de gran quantitat de dades onco­genòmiques d'una manera simple i concisa.

high­throughput technologies and the accu­mulation of great amounts of oncogenomic data. This implies the need for new strate­gies for the integration, data­mining and vi­sualization of all these data in a biologically meaningful way. IntOGen is a unique and highly valuable re­source for the cancer research community that analyzes and integrates genome­wide cancer experiments. This way it facilitates the interro­gation of a substantial amount of data from genome­wide analyses in a simple way

IntOGen: integració de dades de genòmica del càncer

PERFIL DE GRUP / GRoUP PRoFILE

Ciència3 març de 2010 | www.prbb.org

NoTíCIES CIENTíFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

Núria Pérez

Les hipocretines són unes proteïnes neuromoduladores que es troben a les neurones de l’hipotàlem cere­

bral i es relacionen amb el metabolisme energètic, la regulació de la ingesta i el període de vigília, així com amb els meca­nismes de recompensa i amb l'addicció. Un equip d'investigadors del Labora­tori de Neurofarmacologia que dirigeix Rafael Maldonado al CEXS­UPF, conjun­tament amb científics de la Universitat d'Stanford (Estats Units), ha descobert que les hipocretines intervenen en la re­caiguda en l'hàbit tabàquic després d'un període d'abstinència. Concretament, les hipocretines modulen els efectes que la nicotina exerceix sobre l'ansietat interactuant amb els factors alliberadors de corticotropina (CRF), un pèptid impli­cat en la resposta a l'estrès, i amb les neurones de vasopressina de l'hipotà­lem. Així doncs, el CRF i les hipocreti­nes intervenen de manera independent però complementària. Això té importants implicacions en vistes a dissenyar una estratègia terapèutica basada en el blo­

Laia Cendrós

La majoria de les proteïnes allibera­des per la cèl·lula segueixen una coneguda via clàssica de secreció.

N'hi ha d'altres que segueixen vies no convencionals i que encara no es com­prenen bé. El grup del CRG liderat per Vivek Malho­tra ha publicat un treball a Journal of Cell Biology on descriu la secreció no convenci­onal de la proteïna Acb1 en llevats. Acb1 és capturada per un autofagosoma, una vesícula que normalment captura molècu­les per degradar­les. Però, en aquest cas, l’autofagosoma transporta la proteïna fins a la membrana per alliberar­la.

queig de l'acció d'aquests dos pèptids per evitar la recaiguda al tabac. L’estudi ha estat publicat al Journal of Neuroscience i és part de la tesi doctoral que està duent a terme la investigadora Ainhoa Plaza­Zabala, sota la direcció de Fernando Berrendero. La recerca s'ha dut a terme en un model d'autoadministració de nicotina en ratolins.

An endogenous peptide is implicated in the smoking relapse

Hypocretins are neuron modulator proteins located in the hypothala­mus neurons and so far they have

been related to the energetic metabo­lism, the regulation of digestion and the wakefulness period, as well as with the reward mechanisms and addictions. A research group of the Neurophar­macology Laboratory at the CEXS­UPF directed by Rafael Maldonado, together with scientists at Stanford University, has discovered that hypocretins are in­volved in the smoking relapse after an abstinence period. Specifically, hypocre­tins modulate the effects that nicotine exerts over anxiety by interacting with

«Treballar amb llevat ens ha permès fer una anàlisi genètica per descriure la via de secreció d’Acb1, que està altament con­servada. Comprendre­la té una gran impor­tància per a patologies humanes», comen­ta Juan Duran, primer autor de l’article. En humans aquesta proteïna està implicada en el control de molts processos neuro­lògics i pot afectar a trastorns com ara el pànic, la depressió o l’addicció.

Researchers describe a new protein secretion pathway

Most of the proteins that are re­leased by cells follow a well­known classical pathway of secre­

tion. There are, however, many secreted

the vasopressin neurons of the hypo­thalamus and with the corticotropin re­leasing factors (CRF). Corticotropin is a peptide involved in the response to stress. Therefore the CRF and the hy­pocretins act independently but com­plementarily. This has significant im­plications when thinking of designing a therapeutic strategy based on blocking

the action of both peptides in order to avoid the smoking relapse. The study has been published in the Journal of Neuroscience and is a part of the doctoral thesis that Ainhoa Plaza­Zabala is doing under the direction of Fernando Berrendero. The research work has been done in a self­administering ni­cotine model in mice

Un pèptid endogen, implicat en la recaiguda en l'hàbit de fumar

Gisela Sanmartin

Per primera vegada, s'ha demostrat científicament que la contamina­ció atmosfèrica accelera el procés

de l'aterosclerosi a més del doble de la seva evolució mitjana i, per tant, aug­menta la possibilitat de patir un infart o un accident cerebrovascular. Així ho han demostrat investigadors del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL), juntament amb investigadors de Suïssa i del Sud de Califòrnia, en un

estudi que s’acaba de publicar a la revis­ta PLoS ONE. L'estudi conclou que les persones que viuen a uns 100 metres d'una autopista o carretera amb trànsit elevat pateixen una acceleració del creixement de la placa de les seves artèries de 5,5 micròmetres per any o més del doble de la mitjana del seu creixement anual normal. Segons Xavier Basagaña, investiga­dor del CREAL i coautor d’aquest estudi, «aquests resultats són molt importants tenint en compte la rellevància de l'ate­rosclerosi als països occidentals».

Contamination accelerates the atherosclerosis process

It has been proven scientifically for the first time that atmospheric po­llution accelerates the atherosclero­

sis process by more than double its average evolution and, therefore, it in­creases the chances of suffering a he­art attack or cerebrovascular accident. This was demonstrated by researchers at the Environmental Epidemiology Research Centre (CREAL), jointly with Swiss scientists and researchers from

California, in a study which was just published in the magazine PLoS ONE. The study concluded that people living within 100 metres of a motorway or a busy road with high traffic levels suffer from an acceleration in the growth of the plaques of their arteries of 5.5 microme­tres per year, or over double the average annual growth. According to Xavier Basagaña, a CREAL researcher and participant in this study, “these results are extremely significant, considering the relevance of atheroscle­rosis in western countries”

La contaminació accelera el procés de l’aterosclerosi

Descrita una nova via de secreció de proteïnesproteins that follow an unconventional pathway not yet well understood. The CRG group led by Vivek Malhotra has published a paper in the Journal of Cell Biology which describes the non­con­ventional secretion of the yeast protein Acb1. Acb1 is captured by an autophago­some, a vesicle which normally captures molecules to degrade them. But in this case, the autophagosome transports the Acb1 protein to the cell membrane so it can be released. "Working with yeast has allowed us to do genetic analysis to describe the Acb1 secretion pathway, which is highly conser­ved. Understanding it is of great impor­tance for human diseases", says Juan Duran, the first author of the article. In

humans this protein is involved in con­trolling many neuronal processes and can affect disorders such as panic, de­pre ssion or addiction

Elena Martín, Ainhoa Plaza, Rafael Maldonado i Fernando Berrendero, autors de l'article Elena Martín, Ainhoa Plaza, Rafael Maldonado and Fernando Berrendero, authors of the article

Juan Duran i Vivek Malhotra

«Cal canviar la visió inamovible de les universitats i centres de recerca»

Ciència www.prbb.org | març de 2010 4

CRISTINA PUJADES – CEXS-UPF

CARRERA CIENTíFICA / BECoMING A SCIENTIST

apropar la ciència a la societat. Cada dia hi ha més reptes sobre els quals els ciu­tadans hem de prendre decisions, per tant cal que la societat estigui ben informada.

Quina ha estat la teva experiència com a dona en el món de la ciència?No he rebut cap tracte diferent per ser do­na. Però és clar que moltes dones fan la tesi i molt poques arriben a caps de grup.

I quina és la causa?No hi ha una única causa. L’època quan cal ser molt productiu coincideix amb el re­llotge biològic de les dones, i no hi ha ajuts per conciliar la recerca amb la maternitat. Per altra banda, vivim en una societat amb comportaments sexistes adquirits, també per part de les dones. A més, per triomfar en el món de la recerca, s’ha de ser molt competitiu i fins i tot agressiu. Moltes do­nes no ens sentim còmodes amb aquests comportaments; el repte seria introduir en aquest món maneres de fer diferents.

“We need to change the immovable vision of universities and research centres”

When did you first feel the passion for science?

It just came along. I studied Biology and I liked the mixture between reasoning and creativity that is science.

After your PhD you went abroad, why? There weren’t so many laboratories here at the time; there was no choice, we all left when we finished our PhD. I think it’s a fan­tastic personal experience.

What made you return to Barcelona?I heard about a different public university, the UPF, and about a new project, the PRBB, and it sounded interesting. Now I’m deligh­ted to be part of this adventure.

What’s your opinion about research in Ca-talonia, compared with abroad?

Maruxa Martínez-Campos

Quan vas sentir la passió per la ciència?

Va anar apareixent. Vaig estudiar Biologia i em va agradar la barreja de ra ciocini i de creativitat que hi ha a la ciència.

Després del doctorat vas marxar a l’es-tranger, per què? En aquell moment aquí no hi havia gaires laboratoris; en acabar tots marxàvem. De fet, el dia que llegíem la tesi ens regalaven una bossa de viatge! Crec que és una expe­riència personal fantàstica.

Què et va fer tornar a Barcelona?Vaig saber d’una universitat pública dife­rent, la UPF, i d’un nou projecte, el PRBB, i em va semblar interessant. Estic encantada d’haver­me implicat en aquesta aventura.

Què opines de la recerca a Catalunya en comparació a la de fora?Ha millorat, però queda molt a fer. A Barce­lona hi ha llocs on es fa ciència en bones condicions, però son aïllats. En la majoria dels casos manquen tant infraestructures com recursos humans. Cal millorar les con­dicions per poder reclutar els millors cientí­fics, i canviar la visió jeràrquica i inamovible que encara predomina en algunes universi­tats i centres de recerca. Un altre problema és que hi ha poca vocació científica.

Què aconsellaries a algú que es planteja fer recerca?Que si està realment motivat s’hi llanci. Fer recerca no és una feina més, es necessita cert grau de passió. Té molts avantatges, però sense motivació i entusiasme de ve­gades pot ser frustrant.

Com es combinen recerca i docència? A la UPF és factible, la càrrega docent és menor que a d’altres universitats. I m’en­canta donar classes. Has de posar en perspectiva coneixements específics i sa­ber transmetre’ls.

Des de fa anys també col·labores en pro-jectes de divulgació científica.Sí, penso que els científics hem d’ajudar a

It’s improving, but there’s still a lot to do. Here there are isolated places where science is done in good conditions, but in general, both infrastructures and human re­sources are lacking. Conditions need to im­prove in order to recruit the best scientists and change de hierarchical and fixed vision that still prevails in some universities and re search centres.

What would you advice to someone that is thinking of doing research?If they are really motivated, they should just go for it. Research isn’t just another job, it needs a certain degree of passion. It has a lot of advantages but without motivation and enthusiasm, it could be frustrating.

How do you combine research with tea-ching? Here at the UPF it is possible, the educatio­nal burden is less than in other universities. I love teaching. You have to put very specific know ledge into perspective.

For a long time you have collaborated in outreach projects.Yes, I think that scientists must help bring science closer to society. Every day there are more challenges about which citizens have to take decisions, so it’s necessary for society to be well informed.

What has been your experience as a wo-man in the scientific world?I don’t think that I’ve received a different treatment just because I’m a woman. But it’s clear that a lot of women do their PhD and very few make it to group leaders.

And what is the reason?There isn’t a unique reason. For one, the period in which one has to be most produc­tive coincides with women’s biological clock, and there isn’t much help to conciliate high level research with maternity. And we live in a society with an acquired sexist behaviour, even from women. It is also true that, in or­der to be successful in research, one must be very competitive or even aggressive. A lot of women don’t feel comfortable with this; the challenge will be to introduce diffe­rent behaviours in the research world

PERFIL / PRoFILECristina Pujades estudia el desenvolupament del sistema nerviós central. Aquesta biòloga, nascuda a Mataró, es va llicenciar i doctorar a la Univer-sitat de Barcelona. Després de quatre anys al Dana-Farber Cancer Institute de Harvard i vuit més a Paris, va tornar a Barcelona fa vuit anys per ende-gar el seu propi grup al CEXS-UPF, on és professora agregada.

Cristina Pujades studies the development of the central nervous system. This biologist from Mataró graduated and got her PhD at the Universitat de Barcelona. After four years at the Dana-Farber Cancer Institute at Harvard, and eight more in Paris, she returned to Barcelona eigth years ago to start her own group at the CEXS-UPF, where she is associate professor.

CoNFERÈNCIES PRBB-CRG / CoNFERENCES PRBB-CRG Conference Programme sponsored by the CRG and the PRBB Foundation

MASSIMo PIGLIUCCI, Friday March 5. Pigliucci, from the Department of Philosophy of the City Uni­versity of New York­Lehman College, is both a biolo­gist and a philosopher. His research in science fo­cuses on phenotypic plasticity, genotype­environment

interactions, natural selection, and the constraints imposed on natural selection by the genetic and developmental makeup of organisms. As a philosopher, he is interested in the structure and foundations of evolutionary theory, the relationship between science and philosophy, and the relationship between science and religion. He has been elected fellow of the American Asso­ciation for the Advancement of Science “for fundamental studies of genotype by environmental interactions and for public defence of evolutionary biology from pseudoscientific attack.” Pigliucci was invited by Michael Wierer (CRG).

GIULIo PAVESI, Friday March 12. Pavesi, from the department of Biomolecular Sciences and Biotech­nology at the Universitá degli Studi Milano, in Milan, Italy, is focused on the development of computational tools and algorithms for the identification of elements

regulating gene expression at transcriptional and post­transcrip­tional levels. He develops methods for the discovery of conserved transcription factor binding sites in sequences from co­regulated or homologous genes, or for the description of the binding specifi­city of a given transcription factor. He also works on the integra­tion of expression and sequence data with the final goal of pre­dicting the expression pattern of a gene from the sequence of its regulatory regions, and on the discovery of conserved sequence and structure motifs in non­coding RNAs. Pavesi was invited by Fátima Gebauer (CRG).

AREK KASPRZYK, Friday March 19. Kasprzyk, from the Ontario Institute for Cancer Research (OICR) in Toronto, Canada, aims to develop visua­lization tools to turn raw data into meaningful infor­mation for biologists, clinicians and trainees. The

technology required for cancer research has become increa­singly more complex over the past several years. Accordingly, the development of innovative solutions to handle the compli­cated datasets has become an essential part of the cancer research process. Kasprzyk is developing large scale data inte­gration software for the International Cancer Genome Consor­tium and he is also a leader of the BioMart Project, a query­ori­ented and open source data management system developed jointly by the OICR and the European Bioinformatics Institute (EBI). Kasprzyk was invited by Núria López­Bigas (UPF).

Ciència5 març de 2010 | www.prbb.org

Ania Liste

Investigadors del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB), junt amb col·legues de l’Institut Mèdic

Howard Hugues (Estats Units), així com de la Universitat de Kyoto i de la Divisió d’Investigació de la companyia Astellas Pharma, totes dues situades al Japó, han demostrat la viabilitat d’induir pluri­potencialitat a les cèl·lules de teixit gras, tant de ratolins com d’humans. Juan Carlos Izpisúa Belmonte, director del CMRB, ha explicat que s’ha aconse­guit transformar les cèl·lules adiposes en cèl·lules pluripotents amb una efici­

Núria Pérez

La interfície BIANA és un nou progra­mari desenvolupat pel Laboratori de Bioinformàtica Estructural que

dirigeix Baldomero Oliva del GRIB (UPF­IMIM). Un article publicat recentment a BMC Bioinformatics descriu les seves prin­cipals característiques: la interfície aple­ga múltiples fonts d'informació biològica i és capaç d'inferir, a partir d'interaccions ja conegudes de proteïnes i gens, noves possibilitats d'interacció de biomolècu­les. BIANA permet crear xarxes d'interac­ció de proteïnes emmagatzemades en la seva base de dades, amb independència de l'espècie de procedència, així com fer prediccions basades en l’homologia de

Laia Cendrós

Investigadors del CRG dirigits per Fyodor Kondrashov, junt amb col­laboradors de la Universitat de Michi­

gan, han publicat a la revista Nature la primera demostració científica de la teoria de l’evolució compensatòria, pro­posada pel biòleg japonès Motoo Kimura fa 25 anys. Aquesta teoria sosté que les mutacions nocives o deletèries també poden tenir un paper important en l’evo­lució. La teoria de Darwin descriu l’evolució com un procés gradual causat per una acumulació consecutiva de mutacions de petit impacte on cada mutació con­cedeix un avantatge adaptatiu o, com a mínim, no és nociva. Els científics han comparat un seg­ment de l’estructura secundària dels ARN de transferència mitocondrials

ència i rapidesa millors que les obtingu­des fins ara amb fibroflasts. A més, els científics han comprovat que les cèl·lules adiposes expressen intrínsecament alts nivells de factors de pluripotència. Això implica que la reprogramació cel·lular s’ha pogut fer en condicions lliures de xenobiòtics, elements derivats d’espè­cies diferents als humans o als ratolins que poden alterar el cultiu cel·lular i la reprogramació. Segons els investiga­dors, això suposa un gran avenç per a la possible utilització de greix humà, un teixit molt abundant, com a font de cèl·lules per a la regeneració i reparació d’òrgans i teixits. L’estudi s’ha publicat a la revista PNAS del mes de febrer.

seqüències o en els dominis estructurals comuns. El resultat és la identificació de pro­teïnes susceptibles d'esdevenir bones dianes terapèutiques. Les potencialitats d'aquesta nova eina bioinformàtica són molt àmplies. Per exemple, BIANA podria identificar dianes terapèutiques per com­batre malalties com ara l’Alzheimer o la diabetis.

BIANA, an integrated software of biological data

BIANA is a new software developed by the Laboratory of Structural Bioinformatics of the GRIB (IMIM­

UPF), led by Baldomero Oliva. An article published recently in BMC Bioinformatics

Pluripotent cells from adipose tissue

Researchers from the Centre for Regenerative Medicine in Barcelo­na (CMRB), along with colleagues

from the Howard Hughes Medical Insti­tute (USA), as well as from Kyoto Univer­sity and from the Research Division of the company ASTELLAS Pharma, both located in Japan, have demonstrated the feasibility of inducing pluripotency to cells of the fatty tissue both in mouse and in humans. Juan Carlos Izpisúa Belmonte, direc­tor of the CMRB, has explained that the transformation of the adipose cells into pluripotent cells has been achieved at a

describes its main features: the interfa­ce combines multiple sources of biolo­gical information and can infer, based on known interactions of proteins and genes, new potential and as yet undis­covered interactions of bio molecules. BIANA allows creating protein interaction networks of the proteins stored in the database, regardless of their species of origin, and making predictions ba­sed on sequence homology or common structural domains. The result is the identification of proteins susceptible to become good therapeutic targets. The potential of this new bioinformatics tool is great. For example, BIANA could identify the­rapeutic targets to combat diseases such as Alzheimer's or diabetes

Cèl·lules pluripotents a partir de teixit gras

BIANA, un programari integrador de dades biològiques

L'evolució a llarg termini és més que una suma de mutacions individuals

NoTíCIES CIENTíFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

(ARNt) en 83 espècies de mamífer. «Hem vist que algunes mutacions deletèries no porten necessàriament cap a un “cul­de­sac” evolutiu. La unitat evolutiva és tota una població, i no l’individu. Això explica que dues mutacions que de forma indi­vidual són deletèries puguin sobreviure en una població, durant un curt període de temps, si combinades en un mateix individu són benignes. Aquesta combina­ció dóna lloc a noves vies d'evolució», comenta Kondrashov.

Long term evolution is more than a sum of individual mutations

Researchers of the CRG led by Fyodor Kondrashov, along with colleagues at the University of

Michigan, have published in the jour­nal Nature the first scientific demons­tration of the theory of compensatory evolution proposed by the Japanese

biologist Motoo Kimura 25 years ago. This theory proposes that harmful or deleterious mutations can also play an important role in evolution. Darwin's theory describes evolution as a gradual process caused by an ac­cumulation of consecutive mutations of small impact where each mutation gives an adaptive advantage or, at least, is not harmful. The scientists have compared a seg­ment of the secondary structure of mitochondrial transfer RNA (tRNA) in 83 mammalian species. "We have seen that some deleterious mutations are not necessarily evolutionary dead ends. As the evolutionary unit is an entire popu­lation, rather than the individual, we can even find in the population, for a short time, two individually deleterious muta­tions that, when combined, are benign and can provide novel paths for evolu­tion", explains Kondrashov

La iubarta, amb una longitud de 12­16 metres, va ser una de les espècies comparades / The humpback whale, with a length of 12­16 metres, was one of the

species compared

higher efficiency and speed than those obtained with fibroblasts. In addition, scientists have found that the adipose cells express intrinsically high levels of pluripotency factors. This means that the cellular reprogramming could be do­ne in the absence of xenobiotics. These are elements derived from species other than human or mouse and which can alter the cell culture and the reprogram­ming. This represents a major advance for the possible use of human fat, a very abundant tissue, as a source for cellular regeneration and for the repair of organs and tissues, according to researchers. The study was published in the journal PNAS in February

www.prbb.org | març de 2010 6Diversitat

CIÈNCIA AL DESCoBERT / SCIENCE UNCoVERED

Jordi Peña

La memòria constitueix una funció ce­rebral fascinant de la qual depèn, en bona part, el que som i el que fem.

En les parts més profundes del cer­vell existeixen unes estructures d’es­pecial rellevància per a la memòria, els hipocamps. Els hipocamps actuen com una porta d'entrada que permet la gra­vació de la memòria a l'escorça cerebral. Quan es lesionen definitivament, la per­sona deixa de formar noves memòries però és capaç de recordar el que ja té gravat. Aquest fet crida l'atenció, ja que és difícil d’entendre que el pacient sigui capaç de recordar coses de la seva jo­ventut però incapaç de recordar el que va fer el dia anterior. La memòria posa de relleu un principi biològic general: qualsevol conducta d'un organisme és el resultat d'una organitza­

ció jeràrquica: molècules, sinapsis, neuro­nes, circuits neuronals, connexions entre circuits i, finalment, el comportament. Tot aquest conjunt es modifica constantment a través de les experiències viscudes. La creació de memòries és el resultat de determinades connexions (sinapsis) de l'escorça cerebral. Igual que la memòria necessita molts mecanismes per funcionar correctament, la recerca sobre la memòria requereix molts agents que cooperin per poder avançar.

Studying memory

The memory is a fascinating brain function: what we are and what we do greatly depends on it.

In the deepest part of the brain a struc­ture exists that has special relevance for memory, the hippocampus. The hippo­campus acts as a gateway that allows the recording of memory in the cerebral

cortex. When it is definitely injured, the person ceases to form new memories but he or she is still able to recall what was already recorded. This fact is some­times difficult to understand: how pati­ents are able to remember things from their youth but unable to remember what they did the previous day. Memory highlights a general biological principle: any behaviour of an organism is the result of a hierarchical organizati­on: molecules, synapses, neurons, neu­ral circuits, connections between circuits, and ultimately behaviour. This whole or­ganization changes constantly through the experiences that we live. Creating memories is the result of certain connec­tions (synapses) of the cerebral cortex. With so many actors involved we can say that, like memory, research on me­mory requires the same cooperation to work, and it is necessarily multidiscipli­nary

Estudiar la memòria

Imatge de ressonància magnètica d'un tall coronal del cervell d'una persona jove i

sana. L’hipocamp esquerra es mostra en color verd i el de la dreta en vermell / Magnetic resonance image of a coronal

slice of the brain of a normal young person. The feft hippocampus is showed in green

and the right one in red

FoTo CIENTíFICA / SCIENTIFIC PHoTo

NoTíCIA BREU / BRIEF NEWS

En aquesta imatge, obtinguda per Verónica Rodilla (IMIM) al servei de microscòpia confocal de la UPF,

podem veure una secció d'intestí prim d’un ratolí amb càncer, amb marcatge de Jagged1 (verd) i dels nuclis cel·lulars (ver­mell). Jagged1 és un lligand de la via de Notch que es troba normalment ancorat a la membrana. Quan el receptor Notch s'uneix al lligand Jagged1, aquest últim s'endocita i perd la seva localització de membrana. La via de Notch és clau en la proliferació i la diferenciació de les cèl·lules de molts teixits, i està implicada en molts proces­sos tumorals. En aquest cas, la imatge mostra com les cèl·lules epitelials normals de l'intestí expressen Jagged1 a la mem­brana (fletxa). En canvi, en el teixit tumoral (asterisc) la distribució de Jagged1 canvia i apareix a dins la cèl·lula, com a conse­qüència de l'activació de la via Notch.

Finding Jagged1 in tumor tissues

In this image, obtained by Verónica Ro­dilla (IMIM) in the confocal microscopy service of the UPF, we can see a section

of the intestine of a mouse with cancer, with Jagged1 (green) and cell nuclei (red) labelled. Jagged1 is a ligand of the Notch pathway that is normally anchored to the membrane. When the Notch receptor binds Jagged1, this ligand loses its mem­brane localization and goes into the cell. The Notch pathway is crucial in the proli­feration and differentiation of cells in many tissues and it is involved in many tumour processes. In this case, the image shows how normal epithelial cells of the intestine express Jagged1 in the membrane (arrow), while its distribution changes to the inside of the cell in the tumour tissue (asterisk), as a result of the activation of the Notch pathway

Buscant a Jagged1 en tumors

Nou Comitè de Postdocs i Programa Postdoctoral al CRG. El CRG ha posat en marxa el Comitè de Postdocs. Els prin­cipals objectius són dissenyar activitats per als postdocs; implementar iniciati­ves proposades per aquesta comunitat, com ara l’assistència a cursos o l’orga­nització d’un simposi específic; recolzar temes relacionats amb aquest grup, i crear sinergies amb d’altres programes postdoctorals. Alhora, dins el 7è PM/Marie Curie, el Programa Postdoctoral In­terdisciplinari Internacional (INTERPOD) va ser guardonat amb un ajut COFUND. El programa s’ha creat per tal que joves

New postdoc committee and postdoctoral programme at the CRG. The CRG recently set up a postdoc committee, whose main purposes are designing and monitoring training activities for postdocs, discussing and implementing initiatives raised by this community, such as course attendance, teaching and organization of specific sym­posia, supporting issues concerning this group and establishing synergies with other postdoctoral programmes. At the same time, the International Inter­disciplinary Postdoctoral Programme (INTERPOD) was awarded with a COFUND grant, within the FP7/Marie Curie. This

postdocs molt qualificats tinguin l’opor­tunitat de desenvolupar un projecte de recerca al CRG. L’objectiu és nodrir els postdocs seleccionats per tal que puguin esdevenir investigadors d’alt nivell, així com incrementar la connectivitat entre els grups del CRG mitjançant la promo­ció de projectes de recerca interdiscipli­naris que requeriran la participació de dos o més laboratoris del CRG. El pro­grama, de quatre anys de durada, oferirà 10 beques que s’anunciaran en dues convocatòries internacionals. La primera convocatòria s’obre l’1 de març de 2010 (www.crg.es/interpod).

programme has been created to provide highly talented young postdocs with the opportunity to carry out interdisciplinary research at the CRG. The aim of the pro­gramme is to nourish the potential of the selected postdocs to become excellent researchers and to increase the connec­tivity between CRG groups by promoting interdisciplinary research projects that require the participation of two or more CRG labs. The four­year programme will offer a total of 10 fellowships that will be announced in two international calls. The first call opens on March 1, 2010 (www.crg.es/interpod)

7 març de 2010 | www.prbb.org Diversitat

DEBAT ACTUAL / CURRENT-AFFAIRS DEBATE

NoTíCIES BREUS / BRIEF NEWS

La seguretat al laboratori

Durant les Jornades de Prevenció i Salut en Centres de Recerca Biomèdica, celebrades a principis de febrer, es va distribuir el «Manual d’Informació Preventiva en Recerca Biomèdica» (MIP) als residents del PRBB.

Els prevencionistes dels centres del PRBB, autors d'aquest manual, ens expliquen la importància d’aquesta guia i quins objectius tenen de cara al futur.

Safety in the laboratory

During the Conference about Health and Safety in Biomedical Research Centres in February 2010 the "Manual of Preventive Information in Biomedical Research" (MPI) was distributed among the PRBB residents. The different authors explain the

importance of this guide and what goals they have for the future.

Jordi Ruiz (IAT­CRC)

«El MIP és la resposta als dubtes del personal que treballa als labora­toris en relació amb els

seus riscos professionals i la manera de prevenir­los. En aquest manual tècnic, senzill i concret, l'usuari pot trobar des del tipus de guant que ha d’utilitzar en la manipulació d'un reactiu fins a la campa­na o cabina per treballar amb un agent biològic. El Manual és una iniciativa d’un grup de treball format pels prevencionis­tes dels centres del PRBB.»

“The MPI is the answer to the questions and doubts of the laboratory staff rela­ted to their workplace hazards and how to prevent them. In this technical, sim­ple and specific manual users can find everything from the type of glove to be used in the handling of a reagent to the hood needed to work with a specific biolo­gical agent. The manual is an initiative of a working group formed by the prevention members from the centres of the PRBB.”

Sònia Alcázar (CRG)

«Des del juliol de 2007 un grup de treball format per prevencionistes dels centres del PRBB està

treballant conjuntament amb l’objectiu d’homogeneïtzar les pautes i conductes de prevenció a tots els centres. El perso­

nal investigador hi ha participat transme­tent les dificultats quotidianes del labora­tori pel que fa a la seguretat. Un exemple del que s’ha aconseguit és que molts la­boratoris han deixat d’utilitzar el bromur d’etidi i l’han substituït per un producte no mutagen. Aquest canvi és significatiu a l’hora de vetllar per a la salut laboral en un laboratori.»

“From July 2007, a working group formed by the prevention members of the cen­tres of the PRBB is working together with the goal of standardizing the prevention guidelines and behaviours in the whole Park. The researchers have participated in it by transmitting their daily difficulties in terms of security in the lab. An exam­ple of what has been achieved is that many laboratories have replaced the use of ethidium bromide by a non mutagenic product. This change is significant when it comes to ensuring occupational health in a laboratory.”

Sergi Jarque (UPF)

«Amb el MIP llest per a la impremta, vam decidir completar­ne el contin­gut amb uns seminaris

especialitzats on es desenvolupessin els temes recollits en el document. El projecte es va començar a gestar a fi­nals de 2008 i s’ha fet realitat aquest febrer. Després de molts esforços s’han celebrat les Jornades de Prevenció i Sa­lut en Centres de Recerca Biomèdica, les primeres d’aquestes característi­

ques que s’organitzen a Catalunya i que van permetre als assistents plan­tejar els seus dubtes a especialistes reconeguts.»

“With the MPI ready for printing, we deci­ded to supplement its content with some specialized seminars that could enrich the subjects contained in the document. The project was first conceived in late 2008 and it has become a reality this February. After many efforts, the Confe­rences about Health and Safety in Biome­dical Research Centres have been held, the first of their kind organized in Catalo­nia and which allowed attendees to pose their questions to renowned specialists.”

Sandra Vial (IMIM­Hospital del Mar / CREAL)

«Les Jornades ens han deixat amb dos punts de vista a tenir en compte.

El més negatiu és la baixa participació del personal de la majoria d’institucions. Això ens demostra als prevencionistes que hem de continuar treballant per augmen­tar entre tots la implicació de la prevenció en el nostre dia a dia. La part positiva és la bona predisposició a tots els nivells per organitzar aquest tipus d’actes que per­meten donar resposta a les inquietuds existents a les nostres institucions.»

“The conferences have left us with two points to consider. The most negative one is the low participation of the staff from most institutions. This demonstrates that

the prevention members must continue working together to increase the preven­tion behaviour in our day to day work. The good news is the goodwill shown at all levels to organize events like this one, which allow answering the concerns of the staff in our institutions.”

Rosabel Marrugat (CMRB)

«Els objectius de futur del grup format per pre­vencionistes dels cen­tres del PRBB són seguir

treballant junts i anar conscienciant tots els residents del Parc de la importància de treballar en unes condicions laborals segures. Estem convençuts que, amb la col·laboració de tots, aconseguirem implantar la cultura preventiva. Tenim previst fer una versió del MIP per a tot el personal que treballa amb pantalles de visualització de dades i alguna instruc­ció preventiva més per facilitar el treball diari als laboratoris.»

“The long­term objectives of the preven­tion members of the centres of PRBB are to keep on working together and ma­king sure that PRBB residents are aware of the importance of working in safe conditions. We are convinced that with everyone’s collaboration we will manage to establish a culture of prevention. We are planning to make a version of the MPI for all personnel working with com­puter screens and some more preventi­ve instructions to facilitate daily work in laboratories.”

Un altre Robot al PRBB. El passat dijous 18 de febrer, el robot REEM­H va donar un cop de mà al personal de recepció del PRBB. L’empresa Pal­Robotics, que té el centre d’I+D a Barcelona, va seleccionar el Parc per fer una prova de camp del nou prototip. Durant tres hores, REEM­H es va relacionar amb les persones que entraven i sortien de l’edifici. A través d’una pantalla tàctil que duia incorporada, oferia informa­ció sobre el PRBB i Pal­Robotics. Després d’Asimo, REMM­H és el segon robot huma­noide que visita el PRBB.

Another robot at the PRBB. On Thursday February 18, the Reem­H robot was len­ding a hand to the PRBB reception staff. The company Pal­Robotics, which has its R+D centre in Barcelona, chose the Park to test its new prototype. For three hours Reem­H interacted with the people going in and out of the building. Through a touch screen, REEM­H provided information

about the PRBB and about Pal­Robotics. After Asimo, REEM­H is the second huma­noid robot that visits the PRBB.

Cinquena edició del Premi PRBB. Per cin­què any consecutiu, el PRBB i el CEXS­UPF convoquen el Premi PRBB de Recerca en Ciències de la Salut i de la Vida per guardo­nar els millors treballs de recerca d’estudi­ants de secundària en aquest àmbit i que hagin estat presentats durant aquest curs acadèmic. La convocatòria està oberta a tots els centres de secundària, públics i privats de Catalunya, i seran guardonats els tres mi­llors treballs. Per a més informació es pot consultar la web www.prbb.org/premi.

Fifth PRBB Award. For the fifth con­secutive year, PRBB and CEXS­UPF an­nounce the latest edition of the PRBB Award of Research in Health and Life Sciences for the best research works of secondary education students in this field presented in the current academic year. The announcement is open to all the Catalan secondary education centres, public and priva­te, and the best three works will be awarded. The prize­giving ceremony will take place on May 21 at the PRBB Auditorium. For more information please check the website www.prbb.org/premi

Foto

de

Áure

a M

artín

Edifici www.prbb.org | març de 2010 8

Direcció:Jordi Camí, Reimund Fickert i Elvira López

Assessor: Manuel Lamas

Redacció i edició:Supervisió: Maruxa Martínez­Campos

Gestió: Isabel Ràfols

Comitè editorial:Rosa Manaut (IMIM­HMar)Gisela Sanmartin (CREAL)

Marc Permanyer (UPF)Núria Pérez (UPF)

Glòria Lligadas (CRG)Ania Liste (CMRB)

Carme Guardi (IAT/CRC Corporació Sanitària)Mònica Rodríguez (PRBB)

Centres:Institut Municipal d’Investigació Mèdica

(IMIM­Hospital del Mar)Departament de Ciències Experimentals

i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (CEXS­UPF)

Centre de Regulació Genòmica (CRG)Centre de Medicina Regenerativa

de Barcelona (CMRB)CRC­CIM Centre d’Imatge Molecular (IAT)Centre de Recerca en Epidemiologia

Ambiental (CREAL)

Adreça:Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)

c/ Dr. Aiguader, 88 • E-08003 Barcelona E­mail: comunicacio@prbb.org

Web: www.prbb.org

Disseny i impressió:Taller Editorial CEGE (www.tallereditorial.com)

Imprès en paper reciclat

Dipòsit legal: B. 23.796­2009 Si voleu una còpia gratuita d’aquest diari

si us plau contacteu­nos a comunicacio@prbb.org

AGENDA

2 de març. “Media Skills”, an Intervals course by Eric May, from 9.30am to 6pm.

3 de març. “Visual Storytelling”, an In­tervals course from 9.30am to 6pm.

4 de març. PRBB Breakfast “Open Day: idea?” At 10am at the PRBB Cafeteria.

4 de març. “Post Copenhaguen: Cur­rent Agenda on Climate Change and Health”. Organized by CREAL. At 4pm at the Auditorium.

8 de març. «Predir el futur a través dels gens. El meu genoma és meu i només meu», conferència de Xavier Estivill. La Pedrera, 19.00 h. Organitzat pel CRG.

18 de març. Screening of “Children of men” (Sciene in cinema), 6pm.

18 de març. “Gender in Research Trai­ning Session”, 9.30am, organized by CRG.

24 de març. “Elevator Pitch: express your ideas quickly and effectively”, an Intervals course at 1.30pm. Per a més informació, si us plau vegeu el portal prbb.net.For more information please go to the prbb.net portal.

Si voleu enviar una «carta al director» per a la seva publicació a l’El·lipse, si us plau envieu el vostre text a comunicacio@prbb.orgIf you would like to send a “letter to the editor” for its publication in El·lipse, please send it to comunicacio@prbb.org

Envieu les vostres fotos del PRBB a / Send your pictures of the PRBB to: comunicacio@prbb.org

LA FoTo DEL MES / PHoTo oF THE MoNTH

Fotografía de Niko Herranz (IMIM) / Picture by Niko Herranz (IMIM)

ESPECIAL HAITí / HAITí SPECIAL

Elvira López

Durant la segona setmana de febrer es van realitzar diverses activitats destinades a la recaptació de di­

ners per als damnificats del terratrèmol d’Haití. La resposta dels residents del PRBB va ser fantàstica; hi van participar 56 voluntaris i en total es van recaptar quasi 2.700 euros, que han estat lliurats

The PRBB with the earthquake victims

During the second week of February several act iv i t ies took place aimed at raising money for the

earthquake victims in Haiti. The res­ponse of PRBB residents was fantastic, 56 volunteers were involved and almost 2,700 Euros were raised which have be­en delivered to the Emergency Fund of Médecins Sans Frontières.

al Fons d’Emergència de Metges Sense Fronteres. Els esmorzars solidaris que es van fer a les terrasses de l’edifici van revelar que entre els residents s'hi amaguen autèntics mestres pastissers. Es va fer també una recollida d’articles de segona mà que es van vendre a preus simbòlics el dia 11 de febrer a la tarda. La setmana va finalitzar amb una bona xocolatada, també solidà­ria. Moltes gràcies a tots!

The solidarity breakfasts that took place on the terraces of the building during three consecutive days revealed that true masters in cake baking are hiding among the residents. There was also a collection of second hand items which were sold at symbolic prices on February 11 in the afternoon. The week ended with a good session of hot cho­colate, also to raise money. Thank you everyone!

El PRBB, solidari amb les víctimes del terratrèmol