EL VALOR DE LES COSES:

Educació i Consum

Per anar reflexionant...Quantes televisions tenim a casa?El meu fill, té tele a la seva habitació?Teniu consoles? Una, més d’una?

Penseu que els vostres fills estan a l’edat adequada per fer-les servir?

En quants moments de l’any reben regals?

Quina expressió utilitzeu més o sentiu a dir:◦ Què t’han portat els Reis? o◦Quantes coses t’han portat els Reis?

Idees principals

1. El consumidor neix o es fa?2. El consum i la pressió social:

mites a desfer.3. Una inversió de futur.

Idea 1: El consumidor neix o es fa?Naixem en un context

socioeconòmic determinat que marcarà fortament el nostre estil de vida.

Sistema capitalista amb fortes desigualtats socials.

Realitats “fictícies” versus bàsiques o primordials.

El nivell i tipus de consum el decidim de nosaltres. Podem fer-ho des de la

RESPONSABILITAT

o des de

l’ IMPULSIVITAT i CONSUMISME

Sobre el punt 1....Realitats fictícies Necessitats bàsiques

Les famoses “llistes”:- De naixement- De casament- De comunió- D’aniversaris

AMOR

Els objectes substitueixen les persones i el “temps” que podem o sabem dedicar els fills

ALIMENTACIÓ

Sortir a passejar significar tornar amb quelcom, encara que sigui dels xinos

FORMACIÓ - EDUCACIÓ

CONFIANÇA

RESPECTE

IDENTITAT (ASSERTIVITAT)

SEGURETAT

Idea 2: Mites a desferArrelament de la idea “tan tens,

tan vals”.Els nens IMITEN allò que veuen

fer als pares.Educa més l’exemple que donem

que no pas la paraula.Marca no és sinònim de qualitat.

Idea 3: Una inversió de futurHem de fer PREVENCIÓ de

conductes additives posteriors. Important l’etapa ADOLESCENT on la pertinença al grup pot esdevenir un motiu de risc.

ASSERTIVITA

T

Cal evitar i tenir present

1. Fer del consum una “activitat familiar”

Ex. Anar molt sovint a passar la tarda a un centre comercial◦ No és una activitat plaentera infantil.◦Com s’avorreixen i reben una

sobreactivació d’estímuls, s’exciten i és fàcil caure en el “té i calla”.

◦Reben un model on l’adult admira coses materials, no persones o accions concretes.

2. Traspassar la nostra ANGOIXA als fills- No cal estar veient sempre les notícies negatives ni parlant de la crisi constantment.

- Evitar comentaris apocalíptics o autodestructius, perquè malgrat no ho acabin d’entendre tot, capten perfectament el nostre estat d’ànim.

3. Generar una demanda inexistent en el nen. L’home és un animal de costums

- Passegem amb ells des de nadons i entrem a botigues (encara que sigui un bassar) i sortim amb una tonterieta perquè “és tan mona!”

- Quan tinguin 4 anys, serà una bogeria sortir sense gastar res amb ells. Però no ens queixem llavors, és al que els hem acostumat!

4. Ser AUSTERS, no cal tenir un excés de tot

- Ensenyar que els recursos s’han de repartir.

- La marca no sempre és sinònim de qualitat.

- Educar la consciència dels més necessitats, saber ajudar els altres (passen roba, joguines que s’han quedat desfasades....)

- No esperar dels altres que ens donin regals sinó ensenyar que l’AMISTAT pot ser el millor regal de tots.

5. Evitar frivolitzar sobre els diners- No anar al caixer automàtic amb

ells. - Donar igual valors a les coses

econòmiques que a les de més despeses.

- Evitar fer comentaris que associïn l’èxit personal amb l’econòmic. Parlar de valors com la solidaritat, el companyerisme, la justícia... de les persones.

On trobar més informació....http://www20.gencat.cat/portal/si

te/familiaescola/

CASTELLS, Paulino (2011). Hem d'educar. Barcelona. Editorial Columna

Moltes gràcies per la vostra atenció.

Glòria Padilla MarchánPsicòloga

Castellar del Vallès, 23 de gener de 2014