MOLLET - CALENDARIS - SEBASTI TORRELL - REVISTA IBRICA

2

Telfon : 934 358 511 (Oriol) - 660 226 643 (Jordi) Elkano 24 baixos - 08004 Barcelona A/e: eltroc@eltroc.org www.eltroc.org - www.flickr.com/photos/eltroc - http://www.eltroc.org/forum/ https://www.facebook.com/pages/El-Troc-Butllet-de-Colleccionisme/324212127606005

Edita: Associaci per a la Promoci del Colleccionisme. Abril 2015

CONSELL DE REDACCI: Jordi Goi, Oriol Gascn, Blai Guarn i Jordi Hinojosa. D.L. B-1504894 Portada: Portada trobada de punts de llibre Sant Jordi 2015.

COLLABORADORS EN AQUEST NMERO:

Afinet, Beumer, Biblioteca Municipal de Gandesa, Biblioteca Observatori de lEbre, Cercle Catal de Colleccionisme, Cercle Filatlic i Numismtic de Barcelona, Efecte segona m, Feria de Monzn, Fira Brocanters Arenys de Mar, Fira Papercat, Galera Vell, Mercantic, Mercats del Trasto, Museu Frederic Mars, Miquel Paraira, Jos Manuel Moreno Mo-reno, Fundaci Artes, , Trobada Arnaldo Biete, Trobada Cervera, Trobada Dispensadors Pez, Trobada Manresa, Troba-da dIgualada, Trobada Lleida, Trobada Xavier Snchez. El Troc no es fa responsable de les opinions expressades en els articles signats.

Crdits

2 ndex - Collaboracions 14 Agenda - 26 Agenda

3 Butlleta dinscripci 15 Agenda 27 Agenda

4 Opini 16 Agenda 28 Agenda

5 Opini 17 Beumer 29 Agenda

6 Hem llegit 18 Agenda 30 Agenda

7 Hem llegit 19 Agenda 31 Agenda

8 Hem llegit 20 Agenda 32 Anuncis

9 Trobada Cervera 21 Agenda 33 Anuncis

10 Sucres Ass. Col. del Bages 22 Agenda 34 Anuncis

11 Agenda 23 Afinet 35 AgendaExposicions

12 Agenda T. 20 x 20 24 Expofil 36 Trobada Sant Jordi

13 Mercantic 25 Expofil Suplement Punts de llibre

ndex

Collaboracions

3 NOM ADREA LOCALITAT C.P. TELFON A/e: COLLECCIONO:

El Troc disposa dalguns exemplars de nmeros ante-riors que posa a la vostra disposici al mdic preu de 250 . Solliciteu llistat i disponibilitat. 11 nmeros (1 any) de El Troc, des de el mes de gener del 2014 son 22 DADES BANCRIES Titular Banc Codi llibreta / c/c (20 dgits) Senyors: Els agrair que amb crrec al meu compte corrent/llibreta atenguin fins a nova ordre, el rebut que anualment els presentar APC (Associaci per a la Promoci del Colleccionisme) en concepte dadhesi al butllet El Troc. Data: Signatura:

Vols collaborar amb el nostre butllet?

Si ets colleccionista pots:

Posar un anunci per a fer inter-

canvi.

Enviar articles sobre la teva

collecci.

Enviar informacions que puguin

ser d'inters per a altres

colleccionistes (trobades, mer-

cats, articles de premsa, altres

associacions, etc.)

Si ets associaci pots:

Informar de les teves activitats.

Enviar un article per presentar-te

als colleccionistes.

Si ets comerciant pots:

Posar un anunci.

Oferir descomptes per al futur

carnet del colleccionista.

Informar de novetats en materials

o peces de collecci.

Apuntat! Butlleta dinscripci

4 Opini c

EL COL.LECCIONISME I ELS MATERIALS

EPHEMERA

La nostra societat actual cada

cop disposa de ms temps lliure

per dedicar-lo a loci i al lleure

(sobretot els aturats), tan s aix

que fins i tot es parla de leducaci

pel bon aprofitament del lleure, i

en aquest context les persones de-

diquem temps als nostres hobby,

a les nostres aficions, a all que

ens agrada fer i que normalment

no forma part de la nostra feina

quotidiana.

Un dels hobby ms generalitzats

actualment s sens dubte el del

COL.LECCIONISME, que consis-

teix en recollir,agrupar i organitzar

objectes duna determinada catego-

ra. Quan aquests sn materials es-

crits o impressos de curta durada

que no sn produts per ser conser-

vats ,parlem de materials epheme-

ra (efmers) com ara punts de llibre,

escuradents, bitllets de lotera, tar-

ges de bus, sobres de sucre

Aquesta activitat del

colleccionisme, ja la veiem ben

arrelada en els ms petits que

comencen les seves colleccions de

cromos, activitat en la que tamb

hi collaboren els pares que molts

cops sn els que realment fan la

collecci.

Podrem classificar els

col.leccionismes en tres grans ca-

tegoras

a) Colleccionisme dalt nivell(alt

standing) com ara cotxes de for-

mula1, quadres de Mir o van

Gogh, joies, rellotges, monedes

dor, ous Faberg

b) Col.leccionismes tradicionals o

clssics com s el cas de segells

(filatlia), bitllets, monedes

(numismtica), vitoles de puros

c) Colleccionistes populars i

ephemera com el de punts de lli-

bre, pins, plaques de cava ,vitoles

de puro, clauers, tovallons de pa-

per,sobrets de sucre

Daquests colleccionismes nhi

ha que tenen un lmit, que sn

acotats,s a dir, que la col.lecci

es pot acabar quan sha comple-

tat per exemple l'lbum de cro-

mos, o b es tenen totes les peces

dun catleg,es tracta doncs de

colleccions finites ,mentre

daltres per les que no es disposa

ni d'lbum ni de catleg, es pot

dir que sn infinites. Aix tamb

podrem fer-ne 2 grups

Mercat de Sant Antoni de Barcelona

5 Opini Materials Ephemera

Colleccions amb lbum o amb

catleg que sn acotades o limita-

des

Colleccions sense lbum ni cat-

leg que tendeixen a infinit, s a

dir, no estn acotades.

El Mercat de Sant Antoni de Barce-

lona es converteix els diumenges al

mat en un dels llocs emblemtics

dels colleccionistes per comprar o

intercanviar cromos de les moltes i

variades colleccions i on probable-

ment les ms nombroses siguin les

colleccions de cromos de futbol.

Molt ms tradicionals i ms ar-

relades en els ms grans trobem

les colleccions de segells, mone-

des i bitllets amb una gran prolife-

raci de filatlies dedicades a la

compra i venda daquestes peces,

sent tamb la Plaa Reial de Bar-

celona un lloc dobligada assistn-

cia els diumenges al mat.

Darrerament el colleccionisme sha

escampat a camps fins ara poc co-

neguts, curiosos i diversos que

van apareixent com els bolets al

bosc i que generalment pertanyen

al tercer grup o grup c. Dentre

aquestes colleccions la que ir-

rompeix amb ms fora s la

collecci de plaques de cava, pla-

ques per les que es poden arribar a

pagar preus molt alts en funci de

la raresa de la pea, en un mercat

que es va acotant i regularitzant

grcies a lexistncia com en el cas

dels segells , les monedes i els bit-

llets, duns catlegs ms o

menys oficials.

No obstant aix aquest mercat sha

diversificat tant, que

particulars i entitats

poden fer-se les se-

ves prpies plaques al

marge de les caves,

plaques que es conei-

xen amb el nom de

pirules, i no hi ha

cap cap de setmana de

lany en que no hi hagi

una o altra Trobada .

La majoria d'aquests materials

(grup c) sn materials ephemera,

s a dir, materials escrits o impresos

de curta durada que no sn pensats

per mantenir-los molt de temps i

acostumen a ser materials de propa-

ganda com calendaris de butxa-

ca,punts de llibre, estampes, escura-

dents,sobrets de sucre,flyers,i mate-

rials que omplen les nostres bsti-

es,aix parlem de colleccions de

punts de llibre, calendaris, escura-

dents, postals , postals comerci-

als,targes de visita, tovallons de pa-

per de bars i restaurants, objectes de

Coca-cola, objectes del bara, estam-

pes ,..

Espero que aquest breu resum ser-

veixi per aquelles persones que vo-

len encetar alguna collecci i vagin

agafant afici per aquest hobby

Miquel Paraira

Tel. 690 665 392

mparaira@yahoo.com

6 Hem llegit Segona m

Els orgens del mercat de segona m

a Barcelona El mercat de Sant Antoni, fundat lany 1936 a Barcelona, s el lloc ido-ni per a la compra i venda dobjectes de segona m. Actualment, aquest mercat sestn pel carrer Urgell en-tre Tamarit i Floridablanca, com a conseqncia de les remodelacions iniciades durant el mes doctube del 2009. Els productes que oferia aquest mer-cat al principi eren escassos, ja que noms hi trobvem parades amb lli-bres de segona m. No obstant, da-rrerament, shan anat afegint esta-bliments amb segells, cmics, cro-mos i, fins i tot complements. Se-gons, Manel Asa, antic llibreter del recinte: Aquest mercat s lnic que hi ha a Europa juntament amb un que es troba a Montevideo (Uruguai), per aquesta ra el Mercat

Dominical s un element nic i em-blemtic de la ciutat comtal. Pel que fa a la obertura, el mercat de Sant Antoni noms obre els diumenges des de les onze del mat fins a la una del migdia, on rep ms de 5000 visi-tants. Parlem dun Mercat Domini-cal ja que a la an-tiguitat era el dia festiu pels treba-

lladors i, aquests aprofitaven la tro-bada per intercanviar tant productes com mercaderies. Aix doncs, el mercat Dominical de Sant Antoni s el ms gran del mn i, amb el temps ha esdevingut una petita joia de la ciutat de Barcelona, nica al mn. Varietat de tota mena Arran de la incorporaci del mercat de segona m a Catalunya i a la res-ta del pas, han anat apareixent molts ms mercats de segona m com per exemple el Flea Market, ubicat a lEixample , obert un dis-sabte al ms, en el qual sintercanvia bsicament roba i complements; o el Mercat dels Encants de Barcelona, obert quatre dies a la setmana, on shi barrejant parades amb productes de primera m i de segona.

Botiga de roba de segona m situada al carrer Vall Donzella de Barcelona Tamb shan anat creant botigues de segona m que disposen del seu pro-pi espai. Aquest fet aporta avantat-ges com loportunitat de fer-se un espai ms personal, potenciant la identitat de lempresa o marca. So-bretot sest posant molt de moda en el cas de les botigues de roba i acces-soris retro, que podem trobar pel centre de la ciutat. Tanmateix, tamb t els seus inconvenients. Obri un negoci propi sempre com-porta ms riscos i responsabilitats. El preu de mantenir una botiga no s el mateix que el de disposar duna parada en un mercat. A ms estant en un mercat no has de fer lesfor de donar-te a conixer. En un mn tecnolgicament molt avanat no podia faltar la venta de productes de segona m per Inter-net. Aquest s el comer ms recent. Generalment trobem webs especia-litzades en productes de segona m que venen tot tipus de coses com cotxes, aparells electrnics, llibres Funcionen mitjanant anuncis que et posen en contacte amb el propie-tari del producte, s a dir, amb lanunciant. En general, tot i ser cada cop ms gran el ventall de productes que ens ofereix aquest comer, els productes que ms es venen sn: roba, bsica-ment vintage, per als amants de lesttica dels anys 60 i 70; mobles i objectes retro que ja no es fabriquen, com els clssic telfons de ro-

Mercat de Sant Antoni abans de les obres.

det; aparells electrnics i vehicles, pel fet de ser molt car obtenir-los de primera m; i objectes com llibres, cds, pellcules, postals, cromos, monedes, segells enfocat als colleccionistes o per a aquells que els agraden els objectes amb hist-ria. A grans trets aquest s el tipus de producte i el perfil de client que podem trobar. El boom de la segona m Lagreujament de la crisi i un con-text tant econmicament voltil, fan que comptar amb noves adquisi-cions sigui un luxe molt costs. Per aix, cal analitzar quina s la relaci entre la crisi i el boom del comer de segona m. Sha de tenir en compte que aquest comer fa prop de deu anys que est cmodament installat a Espanya, per laugment de ventes que ha so-fert en aquests ltims anys fa pensar que pugui estar motivat per la crisi. Lopci de comprar a preu ms baix suscita ms atracci que no pas abans, davant una poblaci amb unes rentes ms baixes a causa de les retallades. Comprar un producte nou s un privilegi que cada cop ms menys gent es pot permetre. Tot i aix, hi ha qui pensa que la influn-cia de la crisi ha estat ms aviat po-ca. Defensen la teoria que el que est passant s que de manera tardana sest comenant a establir aquest concepte de la segona m, tan propi de la cultura anglosaxona i dels pa-sos del nord. Estableixen que laugment de la demanda en aquest sector i la crisi no sn ms que una simple coincidncia. Un altre aspecte que ha pogut in-fluir en lenfortiment daquest co-

mer s lavantatge medi ambiental que comporta la seva prctica, ja que evita labocament de ms residus, els dna una segona vida. I en un panorama en el qual la preservaci del medi ambient pren cada vegada ms conscincia, aquest s un factor que pot ser crucial a lhora de com-prar un producte. Sintenta competir contra un estil de vida molt malgas-tador, que potncia la producci i el consum massiu, la idea que els pro-ductes han de ser de usar i llenar, molt enfocat al problema sobre lobsolescncia programada. Processos i rendibilitat El que s que podem afirmar s que el negoci de segona m s molt ren-dible pels consumidors, perqu po-den trobar productes a un preu molt assequible dins del mercat. Pel que fa als venedors, podem com-provar que existeixen dos models diferents a lhora daplicar la compra i venda i, que per tant determina si el negoci es rentable o no.

El primer model, fa referncia al que usa lempresa anomenada Troc (http://www.troc.com/es/), que es dedica a la compra-venda de mobles. El venedor ven larticle de segona m a una empresa i fixa un preu. Aquest, queda establert durant un perode de 15 dies i, si no hi ha cap comprador, el preu es rebaixa una mica ms. Si finalment el producte saconsegueix vendre, lempresa es queda una comissi corresponent al 30 o 35%. Pel contrari, si larticle no sarriba a vendre, el venedor semporta el producte cap a casa se-va. En canvi, hi han altres empreses, com s el cas de CEX, que dediquen tot un departament a la taxaci dels objectes per tal de garantir sempre un benefici a lempresa. Aix ho ex-plicava un dels encarregats de la bo-tiga CEX de Barcelona: La botiga t uns patrons per marcar el preu del producte. Primer es determina si la botiga compra el producte o no. Un cop sabem si es compra, el que fem s aplicar-li el preu ms ajustat. T

Sucres Segona m

cE 7 Exposici

Una imatge del mercat de segona m del barri d'Osona de Vic

8

La Fundaci Artes

Es dedica a la inclusi social de les persones amb discapacitat Intelec-

tual. El noste Centre Especial de treball ofereix: Serveis de neteja a co-

munitats de vens, oficines i parquings i tota classe de manipulats

(ensobrats, i muntatges de cablejats elctrics i altres manipulats).

Telfons de contacte 93 443 24 33 i 93 329 78 24.

Passeig de lExposici 2-8 08004 Barcelona

www.fundacioartesa.org

A/e: tallerartesa@fundacioartesa.org

Segona m

molt a veure amb la llei de loferta i la demanda, no solament hi ha el parmetre de la novetat del produc-te, sin de lexclusivitat comentava lencarregat del CEX. Quan lempresa ha de comprar un producte elabora un patr que va marcat per: La demanda del pro-ducte, la novetat que aquest repre-senti, la demanda que tingui, la ofer-ta que hi hagi a altres llocs del propi

producte i de la popularitat del propi producte. Pel que fa a la rendibili-tat a la hora daplicar la compra-venda en els productes, lencarregat afirmava que: els nostres prove-dors sn els mateixos clients que desprs compren. Hi juga molt linters social del producte. Com s el cas dels productes dApple. Comprant a provedors aquests pro-ductes que tenen ms demana i ve-

nent-los per un preu superior al de la compra, lempresa obt un benefi-ci. Per tant, hi ha dos models. En un cas es paga directament al provedor (CEX), i en laltre, el venedor del producte no rep els diners fins que no es ven el producte (Troc). Tots dos models sn diferents, per en els dos casos sempre hi ha un sector de lempresa que sencarrega de garan-tir-li un benefici en el trmit. Si voleu saber ms sobre lefecte se-gona m, podeu escoltar lentrevista de veu realitzada a un comprador i dos venedors darticles de segona m. Consulteu la WEB

efectesegonama

Just another WordPress.com site https://efectesegonama.wordpress.com/

Hem llegit

Mercat dintercanvi al Poble Sec

9 Les Joguines dels pots de detergent

Joguines

10 Sucres

Si ens feu arribar les imatges de sries de bosses de sucre les anirem presentant i daquesta manera les poden donar a conixer, ja que en aquests moments hi ha molt inters per les sries temtiques, especialment les que es fan dmbit local. A/e:eltroc@eltroc.org

Si us interessa tenir ms informaci daquesta srie de lAssociaci dAmics Colleccionistes del Bages. Podeu contactar amb Lluisa Cots 938 726 245 A/e: lluisacots@hotmail.es

11

lbum del Colleccionista Calendaris de butxaca

Canvicompravenda

Xavier Snchez Tel. 933 792 686

info@albumdelcoleccionista.com http://www.albumdelcoleccionista.com/

Agenda

w w w.

12 Agenda Abril

Important!!! s convenient comprovar si els actes es faran. Especialmente si heu de fer desplaaments. Equip El TROC

14 Agenda Abril

15 Agenda Maig

16 Agenda Maig

17 Agenda

18 Agenda Maig

19

Calendaris

IX

DDissabte 10 de maig 2014

IX

www.eltroc.org

20 Maig

Agenda

21 COL.LABOREN:

22 Agenda Maig

23 Associaci

AFINET HA COMPLERT 10 ANYS AFINET s una Associaci Filatlica per Internet composta per uns 200 socis repartits per tot el mn que es comuniquen principalment a travs del Agoradefilatelia.org. Al desembre 2014 hem ceebrat el nostre 10 aniversari

A la nostra Associaci ens dediquem principalment a la difusi i estudi de la nostra comuna afici: La Filatlia. Entre els nostres consocis, dones i homes, comptem des Acadmics de la Real Hispnica de Filatlia a principiants vids d'assimilar les aportacions d'especialistes des de la Prefilatlia a la marcofilia moderna. En el frum de l'Agora de Filatlia desenvolupem els intercanvis d'informaci oberts a la participaci on cualquir aficionat pot aportar idees o sollicitar informaci sobre temes relacionats amb la correspondncia i els segells de Correus. En el frum intern de AFINET, reservat per als socis, tractem tots els temes que una societat cultural pugui desenvolupar, tant ldiques com administratives, sempre de forma virtual.

El que podrem anomenar el boste vaixell insgnia, s el portal dAfinet. En ell aportem i posem gratu-tament a diposici dels que vulguin copiar, els estudis, articles, exposicions, publicacions, bibliografia i catlegs, producte de l'experincia que els socis ofereixen per a s i gaudi dels colleccionistes en general. La nostra finalitat s la promoci de la Filatlia. Ens dol que els nens no tinguin oportunitats d'interes-sar-se pel colleccionisme de segells, base per a obrir-los la curiositat cap a una afici que, a ms d'ajudar en el seu aprenentatge escolar, amb els mitjans moderns de comunicaci podrien relacionr-se amb gent de tota les tnies i cultures. Els nens que tinguin inters en aconseguir gratutament una bosseta amb 50 segells poden dirigir-se a la nostra Secci Infantil i Juvenil: AFINET, Apartat de correus nm 186 38500 Gmar, Tenerife. Adrea postal: AFINET, c / Dr. Vicente Pallars, 20-1a, 46021 - Valncia (Espanya)

PUBLICACIONS DE AFINET

24

Aquest any el Cercle Catal de Colleccionisme ha volgut honorar un santfeliuenc illustre, el roserista universal Pere Dot i Martnez, del qual es commemoren els 130 anys del seu naixement, dedicant-li la seva exposici filatlica anual. Amb anterioritat, el Cercle lany 2010, amb motiu del 125 aniversari

del seu naixement, va editar el se-gell personalitzat nmero 5 (2010, efigie de Pere Dot que hi ha al mo-nument que se li va dedicar lany 1979, situat a la plaa que porta tamb el nom del roserista), i lany segent, el Cercle va emetre dos segells ms relacionats amb el nos-tre personatge davui: el nmero 6 (el Parc de la Torreblanca) i el

nmero 7 (Retrat de Pere Dot a la seva finca i una de les seves crea-cions rosa Hong Kong. A la XXIX EXPOFIL podreu tro-bar els segells esmentats i tamb obtenir el mata-segells especial de correus, que us oferim en lestafeta temporal de correus que funcionar en horari de mat i tarda en el re-cinte de lexposici. Espero i desitjo que gaudiu daquesta nova exposici, sens dub-te una de les ms treballades de les que us hem ofert fins ara. Pere Mart Guasch

PERE DOT I MARTNEZ F loricultor Sant Just Desvern, Baix Llobregat, 1885 Vilafranca del Peneds, Alt Peneds, 1976 Hibridador especialitzat en el con-reu de roses, n'assol varietats de prestigi internacional com Margari-ta Riera (1923), Mme. Gregoire Staechelin (1927), Nevada (1927),

Agenda Pere Dot i Martnez

25

Condesa de Sstago (1932), Si (1956), considerada la rosa ms petita del mn, i com els rosers miniatura (Estrellita de Oro,1940, Perla de Al-canada,1944, Perla de Montse-rrat,1945). Visqu i desenvolup la seva tasca a Sant Feliu de Llobregat. Obtingu 26 medalles dor i 17 certi-ficats de mrit en concursos com els de Bagatelle de Pars, Saverne, Ro-ma, Baltimore i Ginebra, i la Rosa dHonor, mxima distinci mun-dial. Collabor amb lentitat Amics de les roses de Catalunya (1931), i mantingu contactes i escrivia als butlletins de Les Amis des Roses de Saverne , The American Rose An-nual, i El Cultivador Moderno, de Barcelona. Produ prop de 180 varietats de nous rosers, entre daltres, les varietats Francesc Matheu (1940); Ramn Bach (1938), Maria Peral (1941), Joa-quim Mir (1940), Duquesa de Pea-randa (1931), Federico Casas (1932), Golden Sstago (1938), Isabel Llo-rach (1929), Catalnia (1931), Indica mnima Golden Moss (1932), Pedro Veyrat (1933), Angels Mateu (1934). Cal destacar el seu treball amb ro-

sers com R. Moyesii, roses Pernetia-nes i Molsoses i R. Indica Mnima, introduint nous colors i aclimatant els rosers a la mediterrnia. (Biografia extreta de la Gran Enci-clopdia Catalana) PS. - Per a una biografia ms com-plerta vegeu la pgina web: https://peredot.wordpress.com/biografia-den-pere-dot

XXIX EXPOFIL 8, 9 i 10 de maig de 2015 Ateneu Santfeliuenc (C. Vidal i Ri-bas, 23) Seu del Cercle Mata-segells especial dedicat als 130 anys del naixement de Pere Dot Segell personalitzat Sobre oficial, cartell i programa Inauguraci oficial dia 9 de maig, a les 12 hores Horari visita: Divendres 8 maig, de 18 a 20 hores Dissabte 9 i diumenge 10 maig, de 10.30 a 14 h i de 17 a 20 hores Entrada gratuta Organitzaci: Cercle Catal de Colleccionisme Sant Feliu de Llobregat http://cerclecatcol.blogspot.com cerclecatcol@yahoo.es

Agenda Pere Dot i Martnez

26 Agenda MaigJuny

27 Agenda

10 de maig

28 Agenda Juny

29 Agenda

30

Agenda

ASSOCIACI DE COLLECCIONISTES DE PLAQUES DE CAVA DE BAG

(ACP BAG)

Av. Salarich, s/n. (darrera pavell) 08695 BAG

Web: acpbaga.com

acpbaga@gmail.com

Tel. 646 23 00 67 Sempre al servei del soci

31

Lleida i AMer

Agenda

Del 27 dabril de 2015 al 31 de gener 2016

L'exposici aborda un dels episodis ms decisius de la trajectria de l'escultor Aristides Maillol (Banyuls de la Marenda, 1861 - 1944): el viatge a Grcia el

1908, on referma el seu ideal esttic - el seu cnon -, el qual tindr una importncia determinant en l'escultura moderna del segle XX i de manera

especial en la noucentista catalana.

Museu Frederic Mars de Barcelona

32

Anuncis

Intercanvis

33

Anuncis

La majoria dels anuncis sn posats a la WEB de El Troc pels mateixos col.leccionistes o per lequip de El Troc. Si trobeu alguna equivocaci o falta de dades us preguem que ens ho comuniqueu per procurar la seva rectifi-caci. eltroc@eltroc.org Grcies. Equip El TROC

Intercanvis

34

Anuncis

Intercanvis

Replega 5 i 6 de setembre http://replega.blogspot.com.es/ Monzn

35

Agenda

La majoria dels actes sn posats a la WEB de El Troc pels mateixos col.leccionistes o per lequip de El Troc. Si trobeu alguna equivocaci o falta de dades us preguem que ens ho comuniqueu per procurar la seva rectifi-caci. eltroc@eltroc.org Grcies. Equip El TROC WWW.ELTROC.ORG

Obrim un a nova secci dedicant un espai a les exposicions que creiem que poden sser de linters dels col.leccionistes

Exposicions