El preu dels lloguers i la venda online transforma el comerç de Gran de Gràcia El quilòmetre d’or del districte, amb 232 establiments, incrementa el degoteig de botigues tradicionals que tanquen, amb establiments que queden buits

Albert Balanzà

El carrer Gran de Gràcia, com a eix principal del co-merç al districte i un dels punts claus de la dinamit-zació del petit i mitjà negoci a la ciutat, té 232 esta-bliments, gairebé un de mitjana per a cadascun dels 266 números que té aquesta via en 1,2 quilòmetres

de llarg. Tal com va certifi car l’Ajuntament ara fa uns me-sos, un 45% d’aquests establiments pertanyen ja a grans marques de roba, electrodomèstics, equipaments esportius o entitats bancàries en un ritme de creixement progressiu.

En aquest assentament perceptible, hi ha canvis i pro-cessos de substitució que en els últims anys han suposat la desaparició del comerç tradicional, però també hi ha un percentatge d’establiments que queden buits, aproximada-ment un 5%. Per citar-ne només uns quants d’emblemàtics: la camiseria Pons, al número 49, va tancar a fi nals de 2015 després de 108 anys; la pastisseria La Colmena, al número

15, va fer-ho el febrer de 2016, tancant una etapa de 109 anys; i més recentment, el passat Nadal, la botiga Nens i Nenes, al número 157, davant del metro de Fontana, baixava la persia-na sense arribar per poc als 40 anys. Cap dels tres ha tornat a obrir, encara que hi ha moviments.

La presidenta de l’Eix Comercial Gran de Gràcia, Ester Costa, atribueix a dos fets principals aquest procés de subs-titució i alentiment d’un relleu que no és automàtic: el preu dels lloguers, diferent al mateix carrer Gran si el comerç s’ubica al nord o al sud de l’estació de Fontana, i el creixe-ment de la venda online. Segueix a pàgina 4•

“El negoci està canviant i és car de mantenir”, apunta l’Eix Comercial Gran de Gràcia

La Colmena, tancada des de fa un any Foto: Albert Vilardaga

Gràcia On Vas demana als síndics que investiguin la reforma de l’AbaceriaMobilitat dubta del pàrquing subterrani però el manté. P4

L’Ajuntament proposa un passeig de Sant Joan sense vehicles aparcats i amb menys trànsitP6

Setmanari gratuïtNúmero 661. 24 de març de 2017 ISSN - 1695-4793

L’Independent de Gràcia24 de març de 2017

2 Política

La Calatrava, última casa okupada, rep avís de desallotjament

El segon bloc okupat com a habitatge en les últimes setmanes a Travessera de Gràcia, La Calatrava, al número 154, ha rebut l’avís per ser desallotjada com a màxim dimarts que ve. Amb el suport de l’Ofi cina d’Habitatge, que també va participar en l’okupació de La Jahnela al novembre, al número 156, La Calatrava ha rebut resposta immediata de desallotjament, però abans, aquest diumenge a la tarda, faran una cafeta reggae.

Breus

Heura Negra fa 5 anys amb una xerrada d’Antonio Turiel

El col·lectiu llibertari de Vallcarca Heura Negra celebra aquest cap de setmana el seu cinquè aniversari amb una conferència de l’expert en esgotament de combustibles fòssils Antonio Turiel, també autor del blog The oil crash. L’acte tindrà lloc a la Biblioteca Jaume Fuster a les 19 hores i comptarà amb Mireia Claverol, del seminari Taifa.

CiU i CUP fan una lectura negativa dels intents de pau de BadiaBCN En Comú admet que es va assolir un “número baix” de participació en els pressupostos oberts

Albert Balanzà

L ’ intent del regidor de Gràcia, Eloi Badia, de re-composar relacions amb l’oposició a partir de les reunions bilaterals que

s’estan celebrant aquest mes de març no està donant bons resul-tats, després de les dues prime-res reunions que ha mantingut el màxim responsable executiu de BCN En Comú a Gràcia amb CiU i CUP. La reunió amb ERC del 9 de març es va suspendre i s’ha tras-lladat al 20 d’abril, i aquest març encara queden les de Ciutadans (aquest dijous 23) i el PP (30 de març). Badia ja va admetre la set-mana passada en l’entrevista amb aquest setmanari que hi havia crí-tiques evidents dels grups sobre el funcionament, encara que “la re-lació del dia a dia és bona”. Però l’oposició ha volgut anar una mica més enllà.

La portaveu del grup municipal Demòcrata (PDeCAT-Demòcrates-Unió) de Gràcia, Berta Clemente, qualifica la situació abans i ara de “divorci total” en unes dinàmi-ques entre govern i oposició que estan marcades “entre el que diu [Badia] i el que permet en el dia a dia del districte”. “Parla de diàleg i ens trobem aïllament”, assegura Clemente, que insisteix en l’exem-ple de l’ajuntament “de parets de vidre” amb què es va presentar a les eleccions BCN En Comú i la tra-ducció com el govern “més opac i el que ha generat una situació més que tensa amb l’oposició”.

Lluny de centrar els atacs, com en altres ocasions ha fet, en altres membres de l’equip de govern mu-nicipal, Clemente burxa en la dinà-mica presencial del regidor Badia, al qual només li reconeix “la bona voluntat” però tot seguit li retreu que “està totalment inhibit del dia a dia i ha desistit de fer de regidor”. També afegeix, en segon terme, en referència velada al portaveu del govern, Robert Soro, que “les per-sones que encapçalen el seu equip no volen o no saben establir una relació de col·laboració, escolta i respecte envers l’oposició”.

El portaveu del grup munici-pal de la CUP, Quim Serra, fa una lectura més política en relació a una oferta d’acords puntuals per part del govern -”treball conjunt”, segons va defi nir Badia a aquest setmanari-, encara que sense ar-ribar a cap concreció. Serra cri-tica que el govern demana “que ens impliquem però no estan dis-posats a sortir de la seva línia i intenten neutralitzar l’oposició per l’esquerra per seguir desen-volupant les polítiques d’Hereu i Trias”. La CUP, de fet, ha posat per escrit aquesta setmana algu-

nes d’aquestes concrecions que defensa, en aquest cas, en matè-ria d’educació. Després que BCN En Comú hagi dominat l’agenda de les últimes setmanes anun-ciant la ubicació nova de l’Ins-titut Vallcarca i la creació d’una nova escola amb mòduls al car-rer Encarnació, la CUP ha dema-nat més: que l’escola nova no no-més incorpori P4 sinó també P5 i 1r per absorbir els bolets dels últims anys a Turó del Cargol i a Reina Violant,que s’estudiï la in-corporació d’escoles concertades que no funcionen a la xarxa públi-ca i que es planifi qui la ubicació i construcció d’un nou institut a la Vila de Gràcia.

D’altra banda, l’equip de go-vern, que ha convocat el pròxim 5 d’abril una nova sessió de l’au-diència pública, ha fet autocrítica aquesta setmana sobre els resul-tats dels pressupostos participa-tius que s’han votat aquest febrer amb 296 vots vàlids. La consellera tècnica, Judith Calàbria, en decla-racions a Ràdio Gràcia, va adme-tre que “cal millorar” la parti-cipació assolida perquè és “un número baix en referència a la població que hi ha a Gràcia”.•

L’Audiència Pública pròxima se celebrarà el 5 d’abril a les 18.30 hores a la sala d’actes del districte

Els cinc consellers del grup Demòcrata, en un ple Foto: Albert Vilardaga

La CUP demana que la nova escola d’Encarnació absorbeixi ‘bolets’ dels últims anys

L’Independent de Gràcia24 de març de 2017

3

L’Independent de Gràcia24 de març de 2017

4 SocietatEl preu dels lloguers i la venda online transforma el comerç al carrer GranEl quilòmetre d’or local incrementa el degoteig de botigues tradicionals que tanquen, amb establiments que queden buits

Gràcia On Vas porta als síndics la reforma de l’Abaceria

A.B.

La reforma del mercat de l’Aba-ceria engegarà aquest dimarts 28 una nova fase de tensió en

una negociació que l’Ajuntament i els paradistes donen per tanca-da, però que la plataforma Gràcia On Vas ampliarà ara almenys al Síndic de Greuges i a la Síndica de Barcelona perquè investiguin un procés que veuen “mancat de transparència”.

Els costos de la reforma, que inclosa la carpa provisional fa ele-var el cost total de la remodelació als 33 milions d’euros, comple-menta el debat de la plataforma, que ha insistit a defensar un mo-del de mercat més reduït i sense elements ara principals com el supermercat i el pàrquing sub-terrani. Dimarts la plataforma donarà més detalls en una roda de premsa al Síndic de Greuges.

En aquest debat sobre el mo-del, fonts de la plataforma però també de l’Ajuntament només veuen un cert marge en el man-teniment o eliminació de la pro-posta de pàrquing subterrani. L’estudi de mobilitat de la refor-ma de l’Abaceria, datat al juliol i preveient 75 places en lloc de les 50 anunciades, admet “dispari-tat pel que fa a la dotació d’apar-cament necessària”. “L’oferta en calçada existent [203 places, 122 de les quals són per a motos] no pot satisfer la demanda en vehi-cle privat generada pel nou mer-cat; tot i així la demanda existent fora de calçada [els quatre pàr-quings, que sumen 860 places] encara disposa de capacitat per donar cobertura a la demanda que generarà el remodelat mer-cat”, conclou el document. Fonts municipals asseguren que “de moment” el pàrquing segueix estant previst en les obres, amb possibles altres usos.•

(ve de portada)

L’estació de metro de Fontana funciona com una frontera en els preus dels lloguers en els establiments comercials del carrer Gran: sense comp-

tar l’IVA, una botiga en el tram sud ha de preveure una despesa mensu-al d’uns 4.000 euros i una botiga del tram nord pot reduir aquesta des-pesa fi ns als 2.000 euros. “Hi ha la inversió inicial, però també els tres mesos de lloguer i ara la porta d’in-ternet”, apunta Costa.

L’estalvi al tram nord no és ga-rantia d’èxit. A la cruïlla Gran/Carolines no paren de provar sort les més diverses iniciatives i una mica més avall les botigues de pro-pietaris d’origen xinès han aterrat i alguna ja ha anunciat que plega als tres mesos d’obrir. Preu de llo-guer als portals immobiliaris: 1.900

euros. “Jo no vaig arribar als 3.000 euros”, apunta Josep Levy, l’amo de Nens i Nenes, que acaba de tras-passar el local a una cadena fran-cesa d’alimentació que s’implanta-rà per primera vegada a Catalunya amb les primeres botigues al Prat, l’Hospitalet i a Gràcia.

Hi ha més moviments al carrer Gran: aquesta setmana s’han fet visites a l’antiga camiseria Pons, després de mesos tancada a pany i forrellat. “Encara no sabem què hi posarem”, diuen els comercials interpel·lats per aquest setmanari. Entre el comerç tradicional enca-ra fa mal l’adéu fa pocs dies de la botiga de regals El Gargot, subs-tituïda per un negoci xinès, i més al sud la novíssima Xococake ja està sent substituïda per una boti-ga d’alimentació. Al seu costat, La Colmena, de moment, no respira.

“El comerç està canviant i és car de mantenir, i el moment enca-

ra és més delicat per la manca de consens cap a on actuar”, conclou la presidenta de l’Eix Comercial Gran de Gràcia. Costa posa èmfasi en l’es-tratègia que caldrà seguir en els pròxims anys, perquè el petit i mitjà comerç, que encara pot sobreviure al carrer Gran per la dimensió dels locals, busca marges imaginatius entre els seus proveïdors per com-

petir amb l’esclat de la venda onli-ne. El sector vol evitar de totes totes que el client trobi a un preu inferior a la xarxa un producte pel qual pot tenir un tracte personalitzat. Amb aquest debat, els comerciants pre-paren la diada del comerç al carrer del 6 de maig, per primer cop amb la idea de transmetre un missatge de reivindicació més clar.•

L’antiga rellotgeria del Pinet, fent obres per obrir un nou negoci Foto: A. B.

Dídac Campos, Federació Gràcia Comerç: “Cal limitar grans marques”Cap a on va el comerç de Gràcia? Hem d’escoltar més el que volen els veïns, i cal intentar limitar les grans marques que s’acosten als grans eixos.

Com es fa això?L’Ajuntament ha d’ajudar a enfortir aquests objectius.

Com responeu a les dues generacions, joves i grans?Estem en un barri envellit però ens hem d’adaptar a les noves tecno-logies, perquè els joves ho demanen.

Quins eixos comercials s’han de reforçar?Calen més associats a l’eix de Riera Sant Miquel, també hem de reforçar Vallcarca i la zona nord perquè no es despengi, i potenciar les noves associacions com Torrent de l’Olla.

L’Ajuntament ha de controlar els lloguers?Sí. A tots els comerços ens passa el mateix. De 1.000 euros no baixem. A la vista està que hi ha comerços que en tres mesos obren i tanquen.

Què n’espereu del nou pla de dinamit-zació comercial?De moment estem a l’espera. Tenim un calendari també apretat.

L’Independent de Gràcia24 de març de 2017

5

La pobresa és la situació so-

cioeconòmica per la qual la po-

blació no pot accedir o disposar

dels recursos necessaris per satisfer les

seves necessitats físiques o psíquiques

bàsiques. Entre les seves manifesta-

cions s’inclouen la fam, la malnutrició,

l’accés limitat a l’educació o als altres

serveis bàsics, com la llum, el gas o

l’aigua. Aquesta última vessant és el

que anomenem “pobresa energètica”.

A Espanya, cada vegada és més gran

la preocupació per la protecció de les

llars en situació vulnerable. Segons

el III Estudi de pobresa energètica de

l’Associació de Ciències Ambientals

(ACA), 5,1 milions de persones a Espan-

ya, l’11% de les llars, són incapaços de

mantenir el seu habitatge a una tem-

peratura adequada a l’hivern.

Davant aquesta problemàtica, Gas

Natural Fenosa ha posat en marxa

a Espanya un Pla de Vulnerabilitat

energètica per tal d’intensifi car les

actuacions que ja venia realitzant,

sistematitzar la gestió dels clients

més vulnerables, així com reforçar

la col·laboració amb les entitats del

Tercer Sector i les administracions pú-

bliques. El pla, que preveu més de 20

mesures tant operatives com socials,

és el primer desenvolupat per una

energètica espanyola i preveu una

inversió de 4,5 milions d’euros anuals.

La Fundació Gas Natural Fenosa, clau en el projecte

La Fundació Gas Natural Fenosa ha

reorientat la seva activitat per donar

més pes a les iniciatives socials, espe-

cialment les dirigides a pal·liar la vul-

nerabilitat energètica. En col·laboració

amb diverses entitats sense ànim de

lucre, la Fundació treballarà per bus-

car alternatives que trobin mesures

per ajudar a persones afectades per la

pobresa energètica.

La Fundació Gas Natural Fenosa ha

creat una Escola d’Energia Social amb

l’objectiu d’assessorar i formar treballa-

dors de les entitats del Tercer Sector i

al personal dels Serveis Socials munici-

pals en efi ciència energètica.

També desenvolupa una iniciativa de

rehabilitació energètica d’habitatges

de col·lectius vulnerables. Per a això,

l’entitat està realitzant un estudi per de-

terminar quins components i mesures

de realitzar un habitatge per reduir al

màxim el consum. Un cop obtinguts els

resultats, la Fundació Gas Natural Feno-

sa impulsarà la signatura de convenis

de col·laboració amb les administra-

cions públiques o amb els propietaris

dels habitatges perquè implementin

aquestes mesures de rehabilitació i efi -

ciència energètica i que les famílies vul-

nerables puguin reduir el seu consum.

Així mateix, la Fundació Gas Natu-

ral Fenosa ha posat en marxa també

un programa de voluntariat corpo-

ratiu orientat al col·lectiu vulnerable.

Un programa, que es desenvolupa en

col·laboració amb diferents entitats i

que inclou l’assessorament per part

d’empleats voluntaris de la companyia

energètica, que destinen part del seu

temps a l’atenció de persones vulnera-

bles a la recerca de la millor solució per

a cada situació particular.

La companyia ha creat el TELÈFON GRATUÏT

900 724 900 per atendreels clients vulnerables

Proactius davant la pobresa energètica

Gas Natural Fenosa ha desenvolupat

des de sempre una política proactiva

contra la pobresa energètica. La com-

panyia ha impulsat més de 400 acords

bilaterals amb administracions de tot

Espanya, gràcies als quals el 97% dels

clients a Catalunya de Gas Natural Fe-

nosa estan protegits davant de situa-

cions de vulnerabilitat. Fins a la data,

aquestes administracions locals han

informat a la companyia de l’existència

de més de 12.000 domicilis de clients

vulnerables als quals no se’ls ha inte-

rromput el subministrament.

Contingut elaborat amb la

informació de Gas Natural Fenosa.

El primer pla contra la pobresa energèticaGas Natural Fenosa és la primera energètica espanyola a desenvolupar un pla per pal·liar la vulnerabilitat. En total, invertirà 4,5 milions d’euros anuals.

La companyia compta amb més de 400 acords bilaterals amb administracions de tot Espanya, que han permès protegir el 97% dels clients a Catalunya.

La companyia ha posat en marxa una Unitat d’Atenció a la Vulnerabi-litat amb l’objectiu de fer un segui-ment de tots aquells casos de clients que puguin trobar-se en situació vulnerable. Al costat d’aquesta uni-tat, la companyia ha creat un Grup de Gestió de Col·lectius Especials. D’aquesta manera, Gas Natural Fe-nosa compta, des de gener de 2017, amb un equip d’aproximadament 60 persones dedicades a l’atenció de ciutadans vulnerables.

Així mateix, la companyia ha acti-vat una línia telefònica gratuïta per atendre clients en situació de vulne-rabilitat (900 724 900). En aquesta línia, disponible 24 hores al dia i tots els dies de la setmana, els agents proporcionen assessorament a l’usuari segons les seves necessi-tats energètiques, revisant cada cas detingudament i resolent qualsevol tipus de dubte.

Els clients vulnerables de Gas Natural Fenosa, a més de tenir ga-rantit el subministrament energètic, disposen també de diverses eines per a la seva ajuda, com ara que la companyia ha fl exibilitzat el paga-ment dels rebuts, podent fraccionar el pagament i oferint als clients les quotes que millor s’adaptin a les seves possibilitats, sense cap quo-ta inicial i sense cap tipus d’interès.

La companyia ha reforçat tam-bé les comunicacions amb els clients. Informa 7 vegades als clients, a través de cartes i te-lèfon, abans de procedir a la sol·licitud d’interrupció de sub-ministrament. Així, entre la pri-mera carta de devolució bancària fins que la companyia sol·licita el interrupció de subministrament transcorren 140 dies (prop de 5 mesos), molt per sobre del que marca la legislació vigent.

Mesures d’actuació per a clients vulnerables

Reportatge

L’Independent de Gràcia24 de març de 2017

6

Breus

El Refugi d’Obreres reforça la façana per despreniments

El campanar de plaça de la Vila se suma a l’Hora del Planeta

La mostra d’entitats de la Salut arrenca amb 27 impulsors

La residència Refugi d’Obreres ha perimetrat l’edifi ci nou, complementari a Can Sert, per fer obres de reparació de la façana pels despreniments que s’ha registrat en les últimes setmanes. La memòria tècnica concreta que es repicaran els bombaments i es crearan juntes verticals.

El campanar civil de la plaça de la Vila de Gràcia apagarà els llums aquest dissabte entre les 20.30 hores i les 21.30 hores per afegir-se a la reivindicació contra el canvi climàtic de la campanya L’Hora del Planeta. L’acció s’estén a 7.000 pobles i ciutats d’arreu del món.

Un total de 28 col·lectius engegaran el proper 1 d’abril la primera mostra d’entitats del barri de La Salut, que es farà a l’Espai Quiró. Hi haurà batucades, quiosc de jocs, taller d’hort i compostatge i grafi ts. Una cercavila i castells completaran l’oferta.

SocietatL’Ajuntament proposa un passeig de Sant Joan sense vehicles aparcats i amb menys trànsit motoritzat La reforma vol aprofi tar la instal·lació del mercat provisional de l’Abaceria per baixar el carril bici a un dels carrils de calçada

A.B.

D esprés dels plans de pa-cificació del trànsit ja executats a Príncep d’As-túries des d’aquest diu-menge passat, amb un

carril menys de baixada, i amb la prova consolidada de tancar un cop al mes el carrer Gran, ara li toca al passeig de Sant Joan. L’Àrea de Mobilitat de l’Ajuntament i el Districte de Gràcia s’han reunit aquest dilluns amb l’Associació de Veïns del Passeig de Sant Joan per llançar una proposta de “canvi ra-dical” de l’espai -així l’han defi nit els veïns- que passa per eliminar els vehicles aparcats i reduir el trànsit motoritzat.

La proposta, que s’executarà el febrer de 2018 aprofi tant la instal-lació del mercat provisional de l’Abaceria en el tram Indústria-Pare Claret, implica un tram mà-

xim que va de Travessera de Gràcia al carrer Mallorca. Un dels porta-veus de l’AV Passeig de Sant Joan, Lluís Cas ta nyeda, que va assistir a la reunió amb la presidenta de l’entitat, Marta Abelló, i un tercer membre de la junta, ha subrat-llat com a principal punt destaca-ble de la proposta el nou reparti-ment dels carrils de circulació en calçada: “Hi hauria tres carrils per banda sense cotxes aparcats: un, el que toca a façanes, per al bus; el central per al vehicle privat; i el tercer, tocant al passeig central, per a les bicicletes”. El desplaça-ment de la bicicleta des del passeig a la calçada -ara passa, de manera bidireccional, entre els bancs i els parterres de la banda Llobregat- és conseqüència de l’arribada del mercat provisional. 

Però el Districte, que va assistir a la reunió amb la consellera tèc-nica, Judith Calàbria, i el gerent, Pere Camps, al capdavant, ha mati-

Trànsit transversal a passeig de Sant Joan Foto: A. V..

sat als veïns que la proposta té ele-ments de fl exibilitat en els trams no afectats directament pel mer-cat provisional i que la proposta sencera es pot executar en dues fa-ses. Per exemple: el tram Mallorca-Rosselló encara mantindria l’apar-cament, encara que fos a costa de fer tornar entrar la bicicleta al pas-seig central. Al tram del mercat hi ha la idea de deixar aparcar de nit en les cruïlles on de dia hi haurà càrrega i descàrrega.

Els veïns tractaran aquesta pro-posta dijous que ve en assemblea,

però ja tenen alguns plantejaments alternatius. Castanyeda posa èm-fasi en una reordenació de l’espai que coincideix a grans trets amb la proposta institucional fi nal, però que defensa, a més, l’ampliació de voreres laterals. “Cal que sigui fàcil passejar pels laterals i reforçar la idea de passeig per reforçar el co-merç”, apunta. L’espai ampliat per a voreres, segons els veïns, es com-pensaria amb un carril bidirecci-onal de bicicletes, en lloc dels dos carrils que la reforma de Mobilitat i del Districte planteja.•

L’AV Passeig de Sant Joan parla de “canvi radical” i planteja com a afegit l’ampliació de les voreres laterals

La proposta de l’Ajuntament Fotomuntatge: Google / S.L.

BUSTAXI

BUSTAXI

[1]

118març2017

Els valors socials prenen força a la Primavera Verda

editorial

Del món al barri

La substitució dels boscos, brolles i prats naturals per con-reus, l’ús de plaguicides, les espècies invasores i el canvi cli-màtic són alguns dels factors que intervenen en la desaparició d’algunes espècies, entre elles, les abelles. El dimarts 7 i el dijous 9 de març es van dur a terme a l’Escola d’educació

especial Lexia i al Col·legi Jesuïtes de Gràcia – Kostka uns tallers de construcció d’hotels d’abelles que s’instal·laran al Park Güell i al Parc del Turó del Putxet respectivament. Són els dos primers tallers de deu que s’han ofert a les Escoles + Sostenibles (un a cada districte de la ciutat).

“Construïm el barri que volem viure”, lema de l’edició d’enguanyEl proper mes de maig el Coll celebrarà una nova edició de la Primavera Verda, cita imprescindi-ble en l’agenda social i veïnal no només del barri o del districte sinó de ciutat. Aquest creixement progressiu ha anat, precisament, acompanyat d’un canvi en el punt de vista amb què s’ha confi gurat el programa d’activitats. El mateix director del Centre Cívic El Coll La Bruguera ho explica en l’entrevista que publiquem en aquest mateix número: de temes generals sobre problemàtiques ambientals com és el canvi climàtic a temes que tenen un efecte directe en l’entorn més immediat. El barri i les persones que hi viuen i com ho fan és el tema central a partir del qual es desenvolupen la resta d’activitats. Totes les propostes que conformen aquest cicle han tingut en compte, cada vegada amb més intensitat i consciència, el punt de vista social. Perquè de res serveix aplicar me-sures en benefi ci del medi ambient amb un entorn carregat de desi-gualtats. I perquè una societat més justa també tindrà efectes positius i transformadors en els aspectes ambientals. Ara ja no s’entén una cosa sense l’altra. Aquesta refl exió, després d’anys de bona feina, també ha vingut gràcies a la participació de les entitats, cada vegada més nombrosa i diversa. Potser aquest també és un dels punts forts del cicle, un tret que comparteix amb els seus companys de la Verdinada. Sens dubte, el resultat fi nal és molt més enriquidor. Tenim ganes de que arribi.

BCN Sostenible

Un hotel d’abelles al Park Güell

[2] [el tema del mes]

escoles + sostenibles

Afavorint abelles urbanes

La primavera eterna

Un procés participatiu, amb premi

A la península ibèrica hi ha més de 1000 espè-cies d’abelles, gairebé el doble que d’ocells, i moltes d’elles poden desaparèixer. A Bar ce-lona s’està afavorit el re-torn d’algunes d’aques-tes espècies, gràcies a l’augment de verd urbà, la jardineria sostenible, amb planta autòctona i evitant l’ús de plaguici-des tòxics i la renatura-lització d’espais.

Marc Gassó i Carles Nerín

Escola Turó del Cargol

El passat 7 i 9 de març es van dur a terme a l’Escola d’educació especial Lexia i al Col.legi Jesuïtes de Gràcia – Kostka uns tallers de construcció d’hotels d’abelles que s’instal.laran al Park Güell i al Parc del Turó del Putxet respectiva-ment. Són els dos primers tallers

Ja hem deixat enrere l’hivern as-tronòmic, con cretament aquest passat dilluns. L’hivern meteoro-lògic però, ja fa temps que ens vam oblidar d’ell.

Si bé aquest va fi nalitzar el 28 de febrer, val a dir que pràc-ticament des de les acaballes del gener que aquí la ciutat de Barcelona vam deixar d’ensumar el fred. Per tant, podríem dir que aquest hivern, tret del gener, ha estat una primavera eterna, i més, si tenim en compte que ja veníem d’un anterior molt

L’escola Turó del Cargol ha estat guardonada amb el “Premi Parti-cipa a l’Escola” de la Generalitat gràcies al seu projecte “Pressu-post Participatiu”, elaborat de manera conjunta entre alumnat, professorat, famílies i direcció del centre. El passat mes de gener, dos infants de primària de l’Escola Turó del Cargol van recollir el Premi Participa a l’Es-cola 2016 de mans del Conseller de Transparència, Raül Romeva, en un acte en què els joves van poder explicar les seves aporta-cions a la iniciativa.

El Pressupost Participatiu va començar fa un parell d’anys, moment en el qual els infants van començar a escriure els seus desitjos per al futur de l’escola en uns coloms de paper. Aquest embrió va evolucionar a la suma de les idees de pares, mares, professorat i famílies que entre tots i totes, tenint en compte les necessitats del centre, van fer aportacions des del seu punt de vista.

A continuació us deixem amb el relat de la comunitat educativa del centre: “L’escola el Turó del Cargol es troba immersa aquests dies en un procés febril de dur a la pràctica les propostes gua-nyadores al primer Pressupost Participatiu de l’escola. Van ser més de 60 les propostes que es van presentar entre els nens i nenes, els mestres i les famílies amb la intenció d’invertir uns romanents de què disposava l’AMPA amb la fi nalitat de dotar

de 10 que s’han ofert a les Escoles + Sostenibles gràcies a la col.labo-ració entre l’Ofi cina de Protecció dels Animals i la Direcció d’Espais Verds i Biodiversitat de l’Ajunta-ment. Aquesta intervenció pretén instal.lar els hotels realitzats a les escoles a 10 parcs públics, una a cada districte. Els tallers els fan en Javier Losarcos (biòleg i pro-fessor d’institut) amb l’ajuda de Pau Bosch (artesà de la fusta), i la instal.lació i inauguració als parcs seran actes oberts a la ciutadania.

LES ESCOLES EN FAN EL RELAT

ESCOLA LEXIA. La setmana passada vam fer l’activitat de construcció de l’hotel d’abelles. Aquesta activitat es va proposar al claustre que fos un projecte de tota l’escola. Va ser una idea molt ben acceptada i ens vam ajuntar un total de 8 grups de diferents nivells i edats.(7 professors/res i 50 alumnes aproximadament).Va ser tot un repte adaptar-la als diferents nivells i característi-ques dels grups i captar l’atenció

l’escola de millores: introduc-ció de cabanes, tobogans i un rocòdrom al pati; projectes de caire científi c, artístic i d’anglès, compra de nous jocs i llibres, augmentar les hores d’anglès durant l’estona del menjador...

Aquest és el resultat de dos anys de treball per dissenyar un procés participatiu per a tota la comunitat educativa del Turó i per dur-lo a la pràctica en unes votacions en les quals el 100% dels nens/es i un 60% de famílies i mestres van prioritzar l’ordre de les propostes. Un llarg pro-cés en què tots els interessats/des han hagut de presentar les seves propostes, defensar-les i, ara, ajudar a dur-les a la pràctica.

Tot això ha fet que aquest pro-cés rebés el passat més de gener el premi Participa a l’Escola 2016 del Departament d’Afers i Rela-cions Institucionals i Exteriors i Transparència, a través de la Secretaria de Transparència i Govern Obert.”

Escoles + Sostenibles

Turó del Cargol

Turó del Cargol

Sessió per conèixer millor les abelles a l’escola Kostka

Tota la comunitat hi ha participat

Un joc a terra fet a Turó del Cargol

de tants alumnes alhora. Però va resultar tot un èxit ja que ens van oferir unes explicaci-ons molt senzilles i aclaridores acompanyades d’unes imatges molt impactants, i va generar moltes preguntes interessants. L’experimentació amb les abe-lles i la construcció de l’hotel va aconseguir captar l’atenció i promoure l’interès dels alumnes. A partir d’ara cada aula, amb el material facilitat, aprofundirà en el coneixement de les abelles i serà un centre d’interès comú.

ESCOLA JESUÍTES GRÀCIA - KOSTKA. La setmana passada ens van visitar el Javier i en Pau i ens van explicar als alumnes de 2n de primària una proposta molt estranya. A la ciutat cada dia costa trobar lloc per a aquests petits insectes, per tant ens van proposar fabricar un hotel d’abe-lles amb material que sigui apte per elles, sense contaminants ni insecticides i amb la mida justa perquè els depredadors no men-gin les cries. Ens van explicar els diferents tipus d’abelles que hi ha, la importància que tenen en la nostra supervivència, que no totes viuen en un rusc, que algu-nes són solitàries i que necessiten un espai petit per pondre els ous. Vam veure les abelles de molt a prop i com menjaven per primera vegada el nèctar de les fl ors. Ens van deixar un parell d’abelles per poder alliberar-les al nostre hort. Vam passar una tarda molt enri-quidora. Aquest hotel d’abelles s’instal.larà al Park Güell i, com en som els constructors, ens invitaran a la inauguració.

Edita: Associació Cultural L’Independent de Gràcia. President d’honor: Joan Cervera. President: Jordi Fortuny. Director de l’Independent de Gràcia: Albert Balanzà. Redactora en cap: Silvia Manzanera. Coordinadora del suplement De Verd: Silvia Manzanera. Redacció: Jaume Ribas, Òscar Mejías. Co.laboració: Escoles + Sostenibles. Maquetació i disseny original: Sergi Lou. Publicitat: Hector Giménez (692 601 263). Imprimeix: Indugraf Offset SA. Dipòsit legal: B-32.478-00

Amb el suport de:

I com que poca història meteo-rològica ha tingut aquest hivern, haurem de donar un cop d’ull a la hemeroteca i cercar una bona efemèride que ens recordi que al març també molt de tant en tant, l’hivern -a les seves acaballes- encara pot ensenyar les urpes. Tot just fa 7 anys d’aquell mític 8 de març nevat. Un dia que per coses de l’atzar, ara també vindrà acompanyat de gestes esportives blaugranes. Diferents racons graciencs d’aquell dia van regalar un munt d’imatges blanques que pels amants a la meteorologia, i fi ns i tot els no tant amants, no s’esborrarà de la memòria.

i molt benigne, doncs veurem com poca despesa en calefacció haurem fet.

A nivell pluviomètric tampoc es que la cosa hagi estat massa millor. Ja portem arrossegant de molts mesos enrere un dèfi cit hí-dric que comença a ser una mica preocupant. Esperem i desitgem que aquesta primavera pugui apaivagar un tant la sequera. En aquest punt farem un petit incís, i amb totes les reserves possibles que signifi ca fer una previsió a tants dies vista, us direm que quan estigueu llegint aquestes línies és probable que tinguem un episodi força plujós a casa nostra.

[3]

[4] [per darrere][4]

“Tenir un món i un barri més verd però més injust no és garantia de res”

Explica’ns una mica què és la Primavera Verda.És un cicle d’activitats que es repeteix anualment aquí, al barri del Coll. És un projecte important per al Centre Cívic perquè una de les nostres singularitats és, precisament, que centrem molts esforços en l’educació ambiental. El lema de la Primavera Verda d’enguany és “Construïm el barri que volem viure” perquè volem mostrar totes les iniciatives de caire am-biental però també social que es fan aquí a la vora, al Coll, a Vallcarca... Bàsicament, són uns dies en que es faran activitats

Des del 2006, el Centre Cívil El Coll organitza un cicle d’activitats sobre problemes mediambientals que ano-mena la Primavera Verda. El cicle se segueix consolidant i implica a col·lectius i enti-tats de tota mena, no només d’ecologistes. Xavier Franch, director del Centre Cívic i, com a tal, encarregat d’orga-nitzar aquests mes i escatx d’actes de tot tipus, explica com serà la Primavera Verda d’enguany.

La Festa Verda tornarà a ser un dels actes centrals de la Primavera Verda d’enguany

de tota mena centrades en coses com l’horticultura, la pacifi cació del trànsit, el consum conscient i responsable...

Quin és el plat fort de la Prima-vera Verda?Tenim un programa d’allò més variat, que molt aviat publicarem i el donarem a conèixer. Segurament, el dia més senyalat sigui la Festa verda i mostra d’entitats, que serà el 27 de maig al Parc de la Creueta. Aquest dia hi haurà tot tipus d’activitats

Jaume Ribas

a l’aire lliure, paredetes, un espectacle familiar, dinar popular, música, tallers....

I quines entitats hi participen?Doncs, tant a la Festa Verda com a tota la Primavera Verda, convidem a entitats ecologistes de la ciutat, com Ecologistes en Acció o el col·lectiu Depana, però també participen -i ens interessa molt- totes les entitats del barri: l’associació de veïns, e l’Aula ambiental del Bosc Turull, el grup de dones, els escoltes, l’esplai...

Per nosaltres és molt important fer una feina de proximita, convidar a tothom a la refl exió i comptar amb tothom per fer un barri més sostenible, més humà i més amable.

Porteu celebrant activitats per la Primavera Verda des de l’any 2006, com diries que ha anat canviant tot?Els primers que hem canviat hem sigut nosaltres, el Centre Cívil El Coll, i l’en-focament que li hem anat donant a la Primavera Verda. Jo diria que hem evolu-cionat des d’un tarannà molt verd, molt ambiental i, a més, molt abstracte, cap a una cosa més concreta i més de barri. Els primers anys tractàvem temes importan-tíssims que afecten a tot el planeta, com ara el canvi climàtic, i ara també ho seguim fent però ens hem anat centrant cada cop més en l’educació i en les problemà-tiques socioambientals. Per nosaltres és molt important que la Primavera Verda serveixi per conscienciar de que tenir un món, una ciutat o un barri més verds, però alhora més desiguals i més injustos no és garantia de res.

Entenem que d’aquí deu venir el lema d’enguany, “Construïm el barri que volem viure”.Efectivament. Com deia, per nosaltres és molt important implicar tothom i fer en-tendre que el dia a dia, el que fa cadascú a casa seva i al seu barri, suma moltíssim i és capaç de canviar les coses perquè després tinguin una traducció a nivell més macro. Les petites accions són molt importants i a vegades no ens queda més remei que fer-les nosaltres mateixos.

CC El Coll-La Bruguera

L’Independent de Gràcia24 de març de 2017

7EsportsBreus

Albert Vilardaga

E l CN Catalunya va sumar tres punts d’or que li ser-veixen per allunyar-se de forma pràcticament defi -nitiva de les posicions de

descens. Els graciencs van gua-nyar per 9 a 10 a la piscina del CN Rubí, en un partit que no va co-mençar massa bé pels interessos dels de Tato Garcia, que van veu-re com els locals aprofi taven els errors graciencs per posar-se per davant i acabar el primer quart amb dos gols d’avantatge (3-1). Però davant la importància del partit, el ‘Cata’ va reaccionar, va millorar en defensa i va aconse-guir un parcial de 0-3 que va per-metre els graciencs marxar al des-cans amb avantatge (3-4).

Després del descans, els graci-encs van seguir dominant el mar-cador, i van aprofi tar les superi-oritats numèriques per ampliar les distàncies i acabar el tercer període amb un resultat de 6 a 9. Però els vallesans es van veu-re amb l’aigua al coll, van posar-hi tot el cor i van reaccionar ajudats per diverses decisions rigoroses. Un parcial de 3-0 a l’últim perío-de empatava el marcador a 9 gols, un resultat que no li servia a cap dels dos equips, però fi nalment, un gol a l’últim minut del jove Albert Plazas va decantar la balança cap al bàndol gracienc i va perme-tre els de Tato Garcia sumar tres punts vitals, trencar la ratxa de 5 derrotes consecutives i allunyar-se de la zona de descens de forma pràcticament defi nitiva.

Després del partit, l’entrenador del CN Catalunya, Tato Garcia, va mostrar la seva satisfacció per aconseguir tres punts tan valu-

El ‘Cata’ fa un pas de gegant cap a la salvació El conjunt de Tato Garcia va guanyar per 9 a 10 al Club Natació Rubí i s’allunya de la zona de promoció

El CN Catalunya va patir fi ns l’últim minut per aconseguir una victòria clau per assolir la permanència. Foto: waterpolista.com

osos: “Era molt important acon-seguir la victòria, ara podem res-pirar una mica més tranquils i afrontar les quatre jornades que queden amb optimisme i amb ganes de seguir progressant com hem fet durant tota la temporada, sobretot a la segona volta quan hem aconseguit competir més els partits”.

Amb aquesta victòria, el CN Catalunya suma 12 punts i es situa 3 punts per sobre del CN Molins de Rei, que seria l’equip que pro-mocionaria per mantenir la cate-goria i jugar una temporada més a la Divisió d’Honor, i amb 5 punts més que el CN Rubí que seria l’equip que baixaria directament a la Primera Divisió.•

L’Europa goleja el Figueres (3-0) en el partit més plàcid de l’any

Els Lluïsos busquen sortir de la promoció de descens

“És el partit més rodó de la temporada”. Així va explicar diumenge Joan Esteva la victòria per 3 a 0 de l’Europa contra el Figueres, amb gols d’Abel Rita, Alberto i Reverter de penal. Des de mitjans de maig que els graciencs no guanyaven un partit per més d’un gol de diferència i feia 505 dies que a l’Europa no li xiulaven un penal a favor a casa. Els escapulats sumen 36 punts, 6 per sobre de la zona de descens.

El conjunt de la plaça del Nord va derrotar per 82 a 61 al Cantaires de Tortosa i es col·loca a una sola victòria de diferència del seu principal rival, el Collblanc B, que és el primer equip que marca la zona de salvació. En el partit contra el conjunt tarragoní, els jugadors més destacats del conjunt gracienc van ser Marcos Abrines (20 punts), Cesc Pla (16), Arnau Canyes (14) i Ricard José (9 punts i 7 rebots).

Partit clau pel liderat. L’equip femení del CN Catalunya disputa el dissabte a les 12 hores a la piscina de Can Toda el partit decisiu de la Primera Divisió contra el CN Martorell. Les del Baix Llobregat són líders, han guanyat tots els partits, i les gracienques només n’han perdut un, a la piscina del Martorell per 10 a 9. Si guanyen els dos partits de lliga que queden, les noies del ‘Cata’ disputar l’ascens amb el factor camp a favor.

L’Independent de Gràcia24 de març de 2017

8 Opinió

Editorial

Un retrat del comerç que no es rendeix

La setmana que un informe de Barcelona Oberta ha quantifi cat que el turisme representa un 18% de la facturació del comerç a la ciutat, a Gràcia ens hem posat a comptar i a mirar, una pràctica que de tant

ens agrada fer com a millor prova dels treballs de camp que no es fan des dels despatxos. El comerç local és un d’aquells àmbits que registra un degoteig constant de petites informacions que no arriben mai a ser mereixedors de grans titulars, per bé i per mal, com quan els mitjans de comunicació ens obstinem a anunciar tancaments de co-merços tradicionals però mai a subratllar la supervivència tenaç de tants d’altres. Amb Gran de Gràcia com principal eix que ens identifi ca de cara enfora, els portaveus del sec-tor ens han ajudat a traduir un retrat de 232 establiments en constant canvi cap a la gran marca però també amb dos trams ben diferenciats del nostre quilòme-tre d’or, i amb una desena de locals que tanquen i els quals no tenen una substitució automàtica. El preu dels lloguers i la venda online són els dos grans equilibris als quals s’ha d’enfrontar el petit comerciant en un entorn que la dimensió limitada dels locals encara evita que entrin els que obren botigues a tot el món de cinquanta en cinquanta, sense mi-rar si es perd o es guanya. Aquest retrat, però, té noms i cognoms, i els hem volgut escriure: al carrer Gran ja no hi ha La Colmena, la camiseria Pons, el Nens i Nenes, el Pinet, el Gargot; en queden molts altres, afor-tunadament, però va bé aixecar el focus, posar números i ser conscients que al barri hi ha de tot, i que això no només ha de ser un lema sinó que ha de ser una pràctica.•

Això de l’Abaceria s’anima per moments... fi ns a l’absurdi-tat. A la plataforma hi ha hagut aquests dies un debat ben viu sobre la dimensió que havia de prendre la investiga-ció que demanaran en roda de premsa dimarts que s’obri al

Síndic de Greuges i a la Síndica de Barcelona. Com que la convocatòria estava prevista per aquest dijous, l’Ajuntament ja va començar a tre-ballar un argumentari de resposta per si els periodistes preguntaven. Dijous ja corria l’argumentari... com si la roda de premsa ja s’hagués fet i com si les instàncies on presentaven la demanda d’investigació fossin encara més rellevants -diguem-ne- per temes de frau.

Ull de dona

Va bé aixecar el focus, posar números i ser conscients que al barri hi ha de tot

Eldepen-

dent

Edita: Associació Cultural L’Independent de Gràcia. President d’honor: Joan Cervera. President: Jordi Fortuny. Director: Albert Balanzà. Redactors en cap: Silvia Manzanera i Albert Vilardaga. Redacció: Carina Bellver, Clara Darder, Meritxell Díaz, Ignasi Fortuny, Èric Lluent, Òscar Mejías, Jaume Ribas i Mar Romero. Col·la boracions: Enric Borràs, Jordi Borràs, Xavier Borràs, Lluís Bou, Àlex Delmàs, Conxa Garcia, Ernest Cauhé, Ramón Casalé, Josep M. Contel, Àngel Garreta, Luis Ángel Hermana, Pere Martí, Joan Millaret, Víctor Nubla, Sara Reñé, Roger Rofín, Josep A. Torralba, Rafael Vallbona. Disseny maqueta: Enric Jardí. Maquetació: DBcoop, sccl (Marta G. Bravo i Sergi Lou). Disseny web: Jordi Collell. Publicitat: Héctor Jiménez (692 601 263) publicitat@independent.cat. Imprimeix: Indugraf Off set, S.A. Dipòsit legal: B-32.478-00. Sol·licitat control PGD

La Perla, 31, 08012 BarcelonaTel. 93 217 44 10redaccio@independent.cat

de Gràcia

Conxa Garcia

Legons l’OMS, l’any 2030 hi haurà més de mil dos-cents milions de dones en el món amb més de 50 anys i només

a Espanya el 44,49% de les dones en té més de 45. Aquestes dades ens donen la magnitud de la importància de la neces-sitat d’informació sobre la menopausa, de trencar amb els tabús i de treballar en pro de la visibilitat de les dones de més de 50 anys. Aquestes dones viuran molts anys i aquests anys de vida han de tenir una qualitat elevada. Cal reivindicar que

la menopausa no és una malaltia, sinó una etapa més en la vida de les dones; contribuir a ampliar la informació, com-prensió i respecte cap a la menopausa i que s’abordi el tema de manera pública i oberta; trencar els tabús que hi ha al seu voltant; fomentar el diàleg entre els pro-fessionals i les dones; involucrar les nos-tres parelles, fi lls, amics en la comprensió d’aquesta etapa; ampliar la informació de l’andropausa; involucrar els mitjans de comunicació. Cal activar programes de suport, perquè les dones coneguin i sàpi-guen viure aquesta situació nova i viure-la d’una manera natural, com el que és: un dels cicles de la seva vida. Això ajuda-ria a tenir una qualitat de vida satisfac-tòria, ja que tot depèn de com vivim els canvis que es produeixen en el nostre cos i del respecte del nostre entorn.•

Menopausa

Cal activar programes de suport perquè les dones sàpiguen viure aquesta situació nova

Cartes al director

Un piset no són només quatre paretsEl meu té història per tots els racons i això que és ben petit .Té una terrasseta plena de fl ors des d’on el gat hi espia els ocells. Té veïns que es preocupen de com em trobo i si estic bé quan fa dies que no em veuen. Té objectes i mobles col·locats, rescatats, heredats i fets al llarg de 20 anys vivint-hi, arreglant-lo i conservant-lo. Aquí hi he vis-cut moltes coses i s’hi acumulen molts re-cords. Hi ha gent que no ho enten: és petit, encara tens butà, no hi ha aire condicionat, quin fred, quina calor... Però és casa meva. Tinc 57 anys i en fa 20 que és casa meva. Surto al carrer i trobo la perruqueria, el ga-ratge, la llibreria, el mercat, el forn i el bar de sempre, els veïns de sempre. A poc a poc tot això marxa. Jo també hauré de marxar. Em fan fora de casa meva. No puc pagar el lloguer que em demanen.Sílvia Majoral

Plaça pública

“Una plaça pública i d’expressió pública de les dones de Gràcia”, deia Conxa Garcia en una de les seves columnes en relació a la decisió del Districte de suprimir fi -nalment les reixes de Dones del 36. No ha estat l’única columnista en aquest diari en posicionar-se a favor de la plaça sense reixes. No em considero portaveu del que en pensa la majoria dels veïns de Gràcia però sí que, almenys en el meu entorn (i no sóc de Dones del 36), l’opinió majori-tària estava en contra d’una plaça tan-cada. També opino que havia estat una broma macabra del destí que una plaça en homenatge a les dones que havien llui-tat per la llibertat estigués tancada amb reixes. Així que, jo també, celebro la seva obertura defi nitiva.J. Garcia

Fe d’errades. La setmana passada, en la in-formació del CAP Vila de Gràcia, apuntaven que el servei de pediatria s’ubicaria al nou es-pai de Còrsega, quan seguirà a Pare Claret.

L’Independent de Gràcia24 de març de 2017

9

Opinió convidadaPlataforma Gràcia Cap a on Vas?

Tornem-hi amb el Deutsche Bank

D arrerament, alguns articles a L’Independent estan transmetent un cert discurs entorn a l’operació dels pisos de luxe a l’edifi ci del Deutsche Bank. Es ve a qüestionar si va valdre la pena la campanya en contra. Molt en contra, pensem que calia fer-

la. Entre d’altres motius, per denunciar una operació elitit-zadora elevada a la màxima potència. I, com a mínim, per dignitat, per denunciar l’operació fraudulenta d’un fons d’inversió voltor. Recordem-ho.

Es tirava a terra l’actual gratacels -us imagineu els cos-tos medi ambientals de l’enderroc: contaminació, ru-nes,...- per aixecar-ne un de nou molt més alt. Si l’actual fa 67 metres, el nou n’havia de fer 98. Fent-ho se saltava la legislació urbanística, el Pla General Metropolità, tal com demostràvem a l’al·legació que Gràcia cap a on vas vàrem fer. Alguna raó deuríem tenir, ja que entre la mobilització i l’al·legació el projecte es va aturar.

L’actual Pla d’urbanisme no deixa edifi car l’actual alçada de la torre. Aquesta és disconforme del planejament vigent, i si es tirés a terra hauria d’aixecar-se seguint la normati-va del casc antic de Gràcia. El projecte se’n oblidava –ves per on- i després de l’enderroc construïa per damunt de l’actual alçada 32 metres més, gràcies a la compra d’edifi ca-bilitat de dues parcel·les. I aquí, després que responsables polítics de l’anterior Ajuntament –ara jutjats- fessin de me-diadors d’interessos privats, d’un fons d’inversió gestionat

–pel que ens va arribar- per antics càrrecs del govern de la Generalitat en temps de CiU, va entrar en joc Lluïsos de Gràcia, fent d’escut humà -com bé sabien- d’aquell negoci.

L’operació era una ganga. No només em paguen, sinó que continuo de propietari. Com que igualment ho faran, almenys me’n aprofi to. Els valors que es transmeten en el cau i l’esplai de l’entitat, l’esperit comunitari del cant co-ral, l’estimació de la terra de l’excursionisme poc tenen a veure amb aquest enfoc de la qüestió. Valdria més no re-menar el tema. Lluïsos, perquè no oferir –vendre- la parcel-la de la que sou propietaris per fer l’habitatge social que Gràcia necessita.

Certament, en l’actual marc econòmic, sense una revo-lució -urbana com a mínim- un espai a la Diagonal canto-nada amb el passeig de Gràcia no pot ser habitatge social. Tant de bo ho pogués ser. Hagués estat bé que el Deutsche Bank continues essent un edifi ci d’ofi cines, un lloc de tre-ball –encara que molt ben pagat per uns i mal pagat per al-tres, ja sol passar avui en dia. Però caldria canviar de base aquest món –tal com deia una cançó- per tal que les forces del mercat –immobiliari, naturalment- no cerquessin ob-tenir el màxim de benefi ci de la seva sacrosanta propietat. Gràcia es continua elititzant i Gràcia cap a on vas i d’altres col•lectius de la Vila oposant-nos-hi. Entitats, veïnatge, treballem plegats per fer-hi front. Ajuntament, quan abor-dareu un Pla d’habitatge per Gràcia?•

La setmana

Irascibilitat i simplicitat

Clara Darder

Ara que vaig cada dia amb transport públic per l’embaràs, he descobert el fascinant món de les converses

dels altres. Faig trajectes de tres o qua-tre parades amb els Ferrocarrils de la Generalitat i, la veritat, gaudir del plaer d’escoltar és fascinant.

Però el que sí que me n’he adonat és la quantitat d’ira que desprenem envers els altres alhora que també caiem en la sim-plicitat d’arreglar-ho tot amb quatre tacos i poca responsabilitat.

“El meu professor de mates m’ha sus-pès, es un fi ll de puta, el molt cabró”, la noia d’aquesta frase no arribava als 16 anys, segur. “Jo no penso anar a sopar amb la teva família, ja saps com acaben les coses, tots barallats i insultant-me” res-ponia una noia per telèfon, imagino que parlava amb la seva parella. “Aquesta tia de la Facu és imbècil, sempre es fi ca amb mi i jo no he fet res”, li deia un noi al seu company de seient.

Podria pensar que només escolto un fragment de la conversa i ben segur que el comentari queda fora de context però el que sí veig és que la majoria d’aquesta gent no es para a pensar quina és la seva part en tots aquest petits confl ictes. No elaboren que han fet o que han deixat de fer per a que el resultat sigui aquest.•

Opinió

L’Independent de Gràcia24 de març de 2017

10 AgendaSi

voleu publi-car els vostres ac-

tes en aquesta agen-da, envieu un correu electrònic a redaccio

@independent.cat

ExposicionsFins al 31 de marçEn moviment dones de Barcelona, recor-regut per la memòria de les movilitzaci-ons de dones a través de debats i testimo-nis visuals. La mostra pretén visualitzar el paper de l’acció social i col·lectiva de les dones en la construcció d’una ciutadania democràtica i en el desenvolupament de més benestar a les nostres ciutats.L ’ob-jectiu és recuperar, honorar i transmetre la memòria de les mobilitzacions de les dones per la millora de la vida als barris de la ciutat i per la construcció de relaci-ons socials més democràtiques i equita-tives. Alhora, hi ha programats una sèrie d’actes complementaris, taules rodones i cinefòrums que acolliran diferents equi-paments del districte.Seu del Districte (Plaça de la Vila, 2)

Topografi es, de Gerard Puig. “Topografi es és una parada més en aquest llarg camí de recerca. És conseqüència de cami-nar, una passa desemboca en una altra i aquesta altra suggereix, convida a una altra passa.”, explica l’artista. Tant en el camp arquitectònic, com artístic entén la seva professió com una forma d’aprenen-tatge constant, com també com un espai de trobada on participen diversos actors, on el resultat fi nal és fruit del diàleg cons-tant. La necessitat d’entendre la professió com una eina d’estudi, de recerca i inves-tigació, a través d’encàrrecs que van des de l’escala més urbana fi ns a una escala completament domèstica com els objec-tes i artefactes dissenyats per les exposici-ons, o les expressions pictòriques.Galeria H2O (Verdi, 153)

Fins al 5 d’abril Paula Cox presenta Lirios para Palestina, una una Palestina des d’una altra pers-pectiva. Una sèrie de gravats sobre fl ors, il·luminats a mà en aquarel·la, amb una gran bellesa: un homenatge a tot un poble que ha patit i segueix patint, que té l’0por-tunitat de mostrar un treball artístic on, en paraules de Cox, “celebra la cultura Palestina i promou una major conscien-ciació i comprensió d’un poble i d’una nació ocultes del món per un mur de vuit metres”.Verdi_Verd (Verdi, 102)

Fins al 28 de maigExposició Buscant el blau. La crida de l’Àrtic, a càrrec de Bea Dalmau. La fotò-grafa i economista Bea Dalmau (Tortosa, 1971), fascinada per l´Àrtic, ha viat-jat a Svalbard, Islàndia i Grenlàndia a la recerca del blau del gel, enlluerna-da per referents fotogràfi cs com els de Vincent Munier, Ragnar Axelsson o Pentti Sammallahti.La inauguració serà el 22 de març amb Sergio Vila-Sanjuán.Bibl. Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20-22)

ActesDivendres 24 de marçConcert recital de poemes de Patricia Heras.La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 20 h

Nits per Django: Cristopher Actolfi .

Barcelona Pipa Club (Santa Eulalia, 21), a les 22 h

Concert: The Ineptes Blues Band.CC La Sedeta (Sicília, 321), a les 22 h

Dissabte 25 de marçLaboratori de lectura: Expedient panxa plena: el cas del llop ferotge.Biblioteca Vila de Gràcia (Torrent de l’Olla, 104), a les 11h

III Kafeta Cuentera. Contes per adults, vermut i sorpreses.Ateneu Rosa de Foc (Robí, 5), a les 12 h

Taller de bosses d’olor amb Econimbus.Mercat de la Llibertat (Pl de la Llibertat, 27), a les 12h

Teatre: Els tres porquets.Teatreneu (Terol, 26), a les 16.30 h

Teatre: Speak Up.Teatreneu (Terol, 26), a les17 h

Concert: Duo Tournier.La Violeta (Maspons, 6), a les 20h

Teatre: La llibreria màgica.Teatreneu (Terol, 26), a les 20.30h

Espectacle: Rafaela, de Cia. Osorio Dansa.Espai Jove la Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 21 h

Concert: Alba Decrépita.Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 22h

Diumenge 26 de marçTitelles: L’Agustinet i l’invent del profes-sor ximplet.Centre de Cultura Popular La Violeta (Maspons, 6), a les 12 h

Teatre: Autónomos El Musical.Almeria Teatre (Sant Lluís, 64), a les 19 h

Teatre familiar: L’ombra de Pinotxo.Lluïsos de Gràcia (Pl Nord, 7-10), a les 12 i a les 18h

Concert: Shine. Barcelona Pipa Club (Santa Eulàlia, 21). a les 22h

Dilluns 27 de marçTertúlia cafè d’homes sobre diversitat funcional.Hotel d’entitats (Providència, 42), a les 19 h

Lectures dramatitzades d’escenes de pel-lícules.Biblioteca Vila de Gràcia (Torrent de l’Olla, 104), a les 19h

Dimarts 28 de marçTaula rodona: Drets de les dones, justícia social i passat.Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 19h

Xerrada: De la selva al teu mòbil.Biblioteca Vila de Gràcia (Torrent de l’Olla, 104), a les 19h

Taller de relats per a nens entre 10 i 12 anys.Biblioteca Jaume Fuster (Pl Lesseps, 20-22), a les 18h

Dimecres 29 de marçXerrada: Història del bloc Feminista de

Tarragona (1977-2001).EBM Trencadís (Travessera de Dalt, 92-98), a les 17.45h

Xerrada sobre la veu i la classifi cació vo-cal.Biblioteca Jaume Fuster (Pl Lesseps, 20-22), a les 19h

Concert: Quinteto DequeraLa Violeta (Maspons, 6), a les 21.30h

Dijous 30 de marçXerrada: Què expressen les emocions? Escoltar i acompanyar a linfant)EBM Trencadís (Travessera de Dalt, 92-98), a les 17.45h

Xerrada: Salut i medicina integrativa.Biblioteca de Vallcarca i els Penitents (Pg Vall d’Hebron, 65-69), a les 19h

Concert: Tea Soft Duet.Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 21.30h

Concert: Johnny Bigstone & The Blues Workers.Barcelona Pipa Club (Santa Eulàlia, 21), a les 22h

Cinema: Ocho sentencias de muerte.(VOSE)Cinemes Verdi (Verdi, 32), a les 20.15h

Entitats

Amb el suport de

Els ‘Quicos’ amb la Band la Lira AmpostinaEl popular grup de les Terres de l’Ebre celebren els 30 anys del Tradicionàrius acompanyats per la gran Banda de Música de la Lira Ampostina, dirigida pel mestre Octavi Ruiz. Un concert únic per a una gran ocasió, una estrena absoluta amb dues formacions històriques. Dissabte 25 de març a L’Auditori de Barcelona a les 21 h

Divendres 24 de marçDocumental: Ajoblanco, crónica en Rojo y Nego, i xerrada. L’Ateneu Llibertari vol col·laborar i crear nexes amb la revista Ajoblanco. Serà precisament a l’Ateneu Llibertari de Gràcia (Alzina, 5), a les 19 h

Presentació del llibre Grises albades, d’Imanol Etchepare. A càrrec de Josep M. Contel, president del Taller d’Història de Gràcia i del mateix autor. Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps), a les 19 h

Cicle de conferències i projeccions audio-visuals. El millor dels dons mons: El món de les fi nances, amb Arcadi Oliveras.Ateneu Roig (Torrent d’En Vidalet, 34), a les 19.30 h

Diumenge 26 de marçConcurs de teatre: Una ciutat brillant.El Centre (Ros de Olano, 9), a les 18 h

Projecció de la pel·lícula: Margin Call, de JC Chandor. Ateneu Roig (Torrent d’En Vidalet, 34), a les 19.30 h

Dilluns 27 de marçEl Club de Lectura obre les seves portes a totes aquelles persones que vulguin acostar-se a conèixer els autors del llibre d’il·lustracions Les extraordinàries aven-tures de Francesc Pujols. Amb el seu autor, Sebastià Roig, i l’il·lustrador Toni Benages (Editorial Males Herbes, 2015). Lluïsos (Pl. Nord), a les 19.30 h

Dimecres 29 de marçDocumental: Cine Libertario, sobre les expressions cinematogràfi ques dels anarquistes durant la Guerra Civil. Ateneu Llibertari de Gràcia (Alzina, 5), a les 19

Divendres 31 de marçCinefòrum: Kafk a (1991) de Steven Soderbergh, amb Jeremy Irons.

Recomanem

L’Independent de Gràcia24 de març de 2017

11Cultura

CinemesBosque multicinemes. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.• La Bella y la Bestia. Dv, ds, dg,

dl, dm, dc, 16.05, 19.05, 22.05. • Madama Butterfl y (òpera). Dj,

20.15.• El Guardián invisible. Dv, dl, dm,

dc, dj, 16, 19, 22. Ds, dg, 19.50, 22.30.

• Ballerina, ds, dg, 15.55, 17.50.• Moonlight. 16.10. Dv, ds, dg, dl,

dm, dc, 22.10.• Figuras ocultas. 19.10.• Es por tu bien. Ds, dg, 15.55,

17.55, 20.10, 22.30. Dl, dm, dc, dj, dv, 16.10, 18.10, 20.10, 22.10.

• Logan. Dj, dv, dl, dm, dc. 16.15, 22.05. Dv, dl, dm, dc, 19.10. Ds, dg, 19.55, 22.15.

• Batman: la Lego película. Ds, dg, 15.50, 18.

• El bar. Dv, ds, dg, dl, dm, dc, dj,

16. 18.05, 20.15, 22.25.• Incerta glòria. Dv, ds, dg, dl, dc,

dj, 16.05, 19, 22. Dm, 16.05, 19, 22.15.

• La vida de Calabacín. Dv, ds, dg, dl, dc, dj, 18.25.

• Kong: la isla calavera. 16.15, 19.15, 22.15.

Cinemes Girona. Girona, 177• Una historia de locos. Dg, dv, ds,

dl, dm, dc, 17 i 19.30. Dv, ds, dc, 22. Dg, 20.

• Incerta glòria. Dv, ds, dg, dm, dc, dj, 16, 18.10, 20.20. Ds, 22.30. Dl, 18.10, 20.20.

• Un hombre llamado Ove. Dv, ds, dj, dm, dc, 16. Dv, ds, dc, dl, dm, 18. Dj, 18.30. Dg, 19.30. Dl, dm, dc, 20. Dg, 21.30. Ds, dc, 22. Dv, 22.30.

• Historias de un juicio. Dv, 20.• Psiconautas, los niños olvida-

dos. Dc, dj, 22.30.• Madama Butterfl y (òpera). Dj,

20.15.

• Animalades. Ds, dg, 16.• Loot2. Dg, 17.• Tajrish... and unfi nished story.

Ds, 20.• Gran guru Bohigues. Dv, 22.

Cinemes Texas. Bailèn, 205. [VOS català. 933487748 www.cinemes-texas.cat]• Sala 1: Capità fantàstic. 15.50, 18,

20.10. Dg, 12. Tarde para la ira, 22.15.

• Sala 2: Sing Street. 16, 18, 20. Begin again, 22.

• Sala 3: La propera pell, 16, 18, 20. 13 minuts per matar a Hitler, 22.

• Sala 4: Nerudda. 16, 20. Ds, dg, 20. Jo, Daniel Blake, 18, 22.

TEXAS NANOSSala 4: Trolls, ds, dg, 16. Dg, 12.Sala 2: Orm, al regne de la neu,

dg, 12.Sala 3: Cobr Mitjonet, la gran cur-

sa, dg, 12.

Verdi. Verdi, 32. • La tortuga roja. Ds, dg, 16.• La Bella y la Bestia. Ds, dg, 11.30, 16, 17.40, 18.25, 20.05, 22.30. Dv, dl, dm, dc, dj, 11.30, 17.40, 18.25, 20.05, 22.30.• Un hombre llamado Ove. 11.30, 16, 18.10, 20.20, 22.30.• Moonlight. 16, 20.20, 22.30.• Rara. 20.50.• El viajante. Dv, dl, dm ,dc, dj, 22.30. Ds, dg, 11.30, 22.30.• Manchester frente al mar. 17, 22.• La Ciudad de las Estrellas (La La Land). Dv, dl, dm, dc, dj, 19.35.• El bar. 11.30.• Incerta Glòria. 11.30.• El fascinante mundo de El • Bosco. Dm, 11.30, 20.• Madame Buttgerfl y (òpera). Dj, 20.15.• Ocho sentencias de muerte. Dj, 20.15.• Ballerina. Ds, dg, 18.15.• Animalades de cine. Ds, dg,

12.15, 16.• La vida de Calabacín. Ds, dg, 11.30.•¡Canta! Ds, dg, 11.30.• Ballerina. Ds, dg, 11.30, 12.15.

Verdi Park. Torrijos, 49• Land of Mine. Bajo la Arena. 16,

20.20.• T2 Trainspotting. 18.05.• El bar. Ds, dg, 16.05, 18.15, 20.25,

22.30.Dv, dl, dm, dc, dj. 16, 18.10, 20.20, 22.25.

• Incerta Glòria. 16, 18.10, 20.20, 22.30.

• Locas de alegría. 16, 18.10, 20.20, 22.30.

• Mañana empieza todo (prees-trena). Dm, 20.15.

El Dia del Teatre homenatjarà Montserrat RoigL’acte central serà la lectura dramatitzada de ‘Reivindicació de la Senyora Clito Mestres’, dilluns 27 a la biblioteca Jaume Fuster

Escena de l’obra ‘Hansel i Gretel’, al Regina. Foto: Jove Teatre Regina

Silvia Manzanera

La celebració del Dia del Teatre té aquesta any un to marcadament femení i rei-vindicatiu. Per primera ve-gada una escriptora és la

protagonista de l’acte central que cada any organitza el districte jun-tament amb entitats de la Vila: di-lluns 27 de març l’auditori de la bi-blioteca Jaume Fuster acollirà la lectura dramatitzada d’un text de Montserrat Roig, Reivindicació de la Senyora Clito Mestres, dirigida i coordinada per Gemma Deusedas, membre de l’equip de l’Almeria Teatre, el director del qual -Víctor Álvaro- també ha col·laborat en la direcció de la peça; en les edi-cions anteriors ell n’ha estat al capdavant. Com apunta Vicenç Navarro, director de la secció de teatre del Centre, que hi participa juntament amb el Cercle Catòlic, Lluísos i Casal Corpus, després de tenir Jesús Moncada o Lorca com a dramaturgs reivindicats, toca-va homenatjar una dona. “A més resulta un text molt reivindicatiu pel que fa al paper de la dona en la societat i manté certes conne-xions amb la Plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda”, assegura Navarro.

La celebració resulta també una oportunitat per donar visibilitat a la feina teatral que es desenvolu-pa al districte. Així, el programa recull, a més de l’acte central de dilluns, la programació actual de

l’Almeria Teatre (amb Autónomos, el musical), la representació de La Clau, a càrrec del grup Dinàmics Teatre el cap de setmana a La Sedeta, l’actuació al Centre de la coral Baluern i 9 grups més amb més de 300 cantaires, o la repre-sentació d’Una ciutat brillant, dins

del XXXè concurs de teatre cata-là a Gracia. Els titelles de diumen-ge a Lluïsos Teatre, la programa-ció actual de Microteatre amb la temàtica Por suerte, Hansel i Gretel al Regina o les propostes del Teatreneu pels propers dies com-pleten el cartell.•

L’activista de Sa Pobla i puntal dels foguerons tant a Mallorca com a Gràcia, Antònia Mussola, ha estat guardonada dimarts amb el premi Antoni Carné de l’Associacionisme Cultural Català. El guardó s’estrena amb l’objectiu de reconèixer la feina de persones i entitats que treballen per la cultura popular.

Premi per a un puntal de Sa Pobla, Antònia ‘Mussola’

Jaume Ribas

Música, fotografi es i un llibre. És tot el que troba-rem a la nit que el 30è Festival Folk Internacional Tradicionàrius dedicarà el divendres 24 de març

a partir de les 20.00 h a la música de l’illa d’Eivissa. Hi participaran alguns dels grups i intèrprets més reco-neguts de la Pitiüsa major, com són Isidor Marí –fun-dador del grup UC-, Projecte Mut, Vicent Marí Serra ‘Palermet’ i Toni Manonelles. A més de música, durant la mateixa vetllada es presentarà el llibre “Pep Xico Bet (1876-1936), vida i cançons”, sobre l’autor d’algunes de les cançons populars més reivindicatives, considerades anònimes fi ns fa relativament poc, i que va popularitzar UC. A més, la mateixa nit hi haurà la inauguració de l’ex-posició “Sant Agustí 1928. Fotos de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya”.

La vetllada portarà per nom “Les cançons d’Eivissa ahir i avui”. La seva intenció és donar a conèixer deta-lladament l’evolució de la cançó eivissenca de tradició popular i valorar la vigència d’algunes de les adaptaci-ons que se n’han fet. El concert parteix de la interpreta-ció de la interpretació de temes de l’”Obra del Cançoner Popular de Catalunya”, moltes de les quals va popularit-zar el grup UC, i d’altres versions més actuals d’acord amb les tendències del folk rock.

Dos dels intèrprets més reconeguts del panorama eivissenc actual, Vicent Marí Serra, Palermet, i Toni Manonelles, interpretaran peces instrumentals i exem-ples dels dos estils principals de cançó popular, la glosa-da i la redoblada. A continuació, Isidor Marí, un dels fun-dadors del grup UC, interpretarà adaptacions de temes populars. Finalment, el grup Projecte Mut, presentarà algunes de les versions que han fet de temes populars adaptats al folk rock.•

La cançó popular d’Eivissa, al TradicionàriusConcert amb Isidor Marí, fundador d’UC, i Projecte Mur

Un poema per cada dret humà.Pel Dia mundial de la poesia, el 21 de març, Amnistia Internacional ha preparat l’exposició “Un poema per cada dret humà”, que il·lustra cada article de la Declaració Universal a través d’una poesia: 30 articles, 30 poesies. A l’Espai Jove La Fontana fi ns al 31 de març.

L’Independent de Gràcia24 de març de 2017

12

Albert Benet

de Gràcia

La torratxa

Remu ni ci -palització, post-notíciaErnest Cauhé@ernestcauhe

Una escola bressol del barri ha per-dut 2 mestres aquest curs. Fins fa ben poc les coses hi anaven força

bé: un equip motivat i innovador, una direcció compromesa, i una gestió efi -cient en la prestació del servei però mi-llorable en condicions laborals de les treballadores. La gestió era d’una em-presa privada en concert amb l’admi-nistració. Fa just un any hi va caure la bomba de la remunicipalització.

Què hi ha després de tota notícia? La post-notícia, la realitat. Fa un any

el centre tenia 9 tutores, 3 educadores complementàries, 1 persona a admi-nistració que combinava amb feines també complementàries i 1 directora. Després del canvi de gestió, l’escola ha quedat amb 1 educadora complemen-tària menys i 1 treballadora d’adminis-tració amb tasques de complementà-ria eliminada. Una de les educadores, amb discapacitat, ha vist suprimida la seva adequació de treball i ha de fer la feina en pitjors condicions que abans. Les educadores, subrogades, amb el mateix sou indigne que tenien abans de la remunicipalització. A més, quan una professional es posa malalta, no és pas substituïda el mateix dia per una su-plent com passava fi ns ara, no, sinó que cal esperar al quart dia per fer un truc a una substituta. Quines coses… I les criatures, algú recorda les criatures? “Ah sí, les criatures”, deu haver dit algú a la seu de l’Institut Municipal d’Educa-ció de Barcelona. O potser encara no.•

Albe

A lel·luia! L’Europa s’ha retrobat amb el gol. Han ha-gut de passar 30 jornades de lliga per veure els ju-gadors graciencs celebrar més de dos gols en un sol partit: 3-0 al Figueres. A banda del joc, ensopit i descontrolat al llarg de la temporada, el principal

greuge d’aquest conjunt ha estat fi ns ara la manca d’encert dels davanters. Xavi Civil ha fet 7 dianes en 28 partits i l’altre punta nat que tenim, Abel Rita, només 4, en 16 participaci-ons. Xifres pobres que expliquen que els escapulats estiguin més a prop del descens que no pas del play off.

Fa dues setmanes a Vilassar de Mar (1-0) el gol es va re-sistir tot i la insistència dels nostres futbolistes i els crits de suport dels simpàtics Cavallers europeistes: . “AUROPA! AUROPA! FARLOPA!”. A la mitja part, mentre em prenia una cervesa per a matar la les penes, un senyor anomenat Zamora em va aturar per a dir-me que havia jugat a l’Euro-pa uns quaranta anys enrere. No el vaig reconèixer . Segons va dir-me, només va vestir l’escapulari blau una temporada: “Em vaig casar i va entornar-me cap al Maresme”. Això no obstant, guarda un gran record del seu pas per Gràcia.

En arribar a casa, vaig repassar la plantilla del 1970-71 i vaig comprovar que en Zamora va ser un jugador efímer però profi tós. Era davanter centre, com en Civil i en Rita. Va arribar al Sardenya després de fer una gran campanya al Mataró. En el seu únic any, Zamora va marcar 14 gols, els mateixos que el seu company Litri i dos menys que el mà-xim golejador europeista d’aquella temporada, Garrido.

L’Europa, entrenat pel valencià Juanito Navarro, va lluitar pel títol fi ns al març però va acabar cinquè. Zamora, Litri i Garrido van entrar en la llista dels 10 golejadors del grup III de Tercera, que va liderar Morchón, del Girona (18 gols).

La temporada 1970-71 només hi havia quatre grups de Tercera i la Segona B encara no s’havia creat. Osasuna, Real Valladolid, Real Múrcia, Tenerife, Getafe, Llevant, Recreativo de Huelva i Eibar, entre molts altres, eren a la categoria de bronze del futbol espanyol. Els equips catalans competi-en contra els del País Valencià i les Illes. El Mestalla, fi lial i planter del València CF, en va ser el campió i va pujar di-rectament a Segona. El Girona, que havia acabat d’estrenar Montilivi, va ser el segon i va promocionar sense èxit con-tra el Villarreal. El Júpiter, el Paiporta (club modest d’un poblet de l’Horta valenciana) i el Mataró van baixar a la ca-tegoria Regional. L’Europa va tenir part de culpa en l’esde-venir d’aquest dos darrers equips ja que l’any abans els va fi txar les seves estrelles: el davanter Garrido (màxim gole-jador valencià la temporada 1969-70 amb el Paiporta) i Ollé i Zamora (golejadors del Mataró la temporada anterior). A partir d’aquell 1971 el futbol al carrer de Sardenya va comen-çar a davallar mentre en Porcioles i en Figueras pujaven les parets del gratacels de la vergonya. Un edifi ci monstruós que va eclipsar l’Europa per sempre més. Si la temporada vinent tornem a Vilassar de Mar buscaré el senyor Zamora per a dir-li que m’hauria agradat veure’l marcar un gol en aquella Tercera divisió d’abans. Ja m’enteneu.•

Gràcia Escapulada

Gols en l’oblit1970-71: Rovira, Sánchez, Ruiz, Cano, Balmas, Ortega i Morales. Litri, Rivera, Garrido, Ramoní i Ollé. Al costat, Zamora. Foto: Arxiu R. Vergés

“Ah sí, les criatures”, deu haver dit algú a la seu de l’Institut Municipal d’Educació