el modernisme.ppt
TRANSCRIPT
EL MODERNISME
JOAN MARAGALL
VÍCTOR CATALÀ
SANTIAGO RUSIÑOL
INTRODUCCIÓPERÍODE 1892 - 1931
1
MODERNISME
2
NOUCENTISME
3
AVANTGUARDES
EL MODERNISME – EL MOVIMENT
El Modernisme és un moviment cultural que esprodueix a Europa a finals del segle XIX iprincipis del XX.
Aquests anys tenen com a característica unaprofunda expansió industrial i econòmica.
Malgrat que aquest moviment cultural recercanoves formes i expressions, afecta a totes lesmanifestacions de l'art i el pensament.
En l'arquitectura i les arts plàstiques és on esmostra amb ple sentit.
EL MODERNISME – ETAPES
1r PERÍODE (1892 -1900): es marquen dos fets importants:• Neix la revista Avenç,
que impulsa la reforma lingüística de la llengua catalana.
• Santiago Rusiñol crea les festes modernistes de Sitges.
2n PERÍODE (1900 –1911):• Es consolida el
moviment modernista i apareix la revista Joventut.
• La mort de Joan Maragall marca la fi del segon període.
EL MODERNISME- OBJECTIU
TRANSFORMAR LA SOCIETAT A TRAVÉS DE LACULTURA; CALIA CANVIAR LA CULTURACATALANA DE L’ÈPOCA (TRADICIONAL IPROVINCIANA) EN UNA CULTURA MODERNA INACIONAL.
IMPULSORS: JOVES INTEL·LECTUALSPROCEDENTS DE LA BURGESIA INDUSTRIAL ICOMERCIAL. PRETENEN TREURE CATALUNYADEL SEU ENDARRERIMENT EN RELACIÓ AEUROPA.
ARQUITECTURA
ANTONI GAUDÍ DOMÈNEC I MONTANER
PINTURA
RAMON CASAS SANTIAGO RUSIÑOLISIDRE NONELL
LITERATURA
JOAN MARAGALL
SANTIAGO RUSIÑOL
VÍCTOR CATALÀ
ARTISTES
SE SENTEN PROFESSIONALS DE L’ART I CONCEBEN L’ARTISTA COM UN REBEL ENFRONTAT AMB LA PRÒPIA CLASSE SOCIAL.
CONSIDEREN QUE EL MÓN DE LA PAGESIA ESTÀ ANCORAT EN EL PASSAT I DIFICULTA LA MODERNITZACIÓ DE LA SOCIETAT.
CORRENTS IDEOLÒGICS
REGENERACIONISME
LA CULTURA COM A MITJÀ PER RENOVAR LA SOCIETAT
COMPROMÍS POLÍTIC
VOLUNTAT DE REGENERAR LA POBLACIÓ INCULTA
JOAN MARAGALL
ESTETICISME
DISTANCIAMENT DELS CONFLICTES SOCIALS
L’ART COM A SALVACIÓ INDIVIDUAL
L’ART PER L’ART
SANTIAGO RUSIÑOL
POESIA: JOAN MARAGALL
1860-1911
Fill d’un industrial
Llicenciat en dret i exerceix de periodista al Diario de Barcelona i L’Avenç. Compromís amb la realitat social de la seva època
Poeta, assagista i traductor de poetes romàntics alemanys.
OBRA
TEORIA DE LA PARAULA VIVA: la creació poètica s’ha de basar en l’espontaneïtat, la puresa de l’emoció artística i la sinceritat.
La paraula viva
Joan Maragall elabora la seva pròpia teoria poètica que defineix
com paraula viva.Segons la teoria el poeta ha de
contemplar la realitat i esperar el moment en què li arriba la inspiració (la veu interior
secreta). Un cop escrites ja no es poden tocar perquè perdrien
espontaneïtat i puresa. La seva obra poètica és una
exaltació a la natura i a la vida amb una actitud positiva i
vitalista.
Primers anys: tema amorós i romàntic amb pinzellades populars
Evolució al regeneracionisme: compromís amb la societat civil.
La vaca cega
Un dels principals temes de la poesia de Maragall és la natura. Essent un home de ciutat quan contemplava la natura quedava
impressionat.Maragall veu en la natura la cara visible de Déu. El poeta té la missió de transmetre
l’emoció que transmet aquest espectacle.
El poema de la vaca cega n’és un exemple d’aquest transmissió. L’estat de la vaca simbolitza
l’individu aïllat i incomprès, com se sentien els artistes
modernistes.
LA VACA CEGA
Topant de cap en una i altra soca,avançant d’esma pel camí de l’aigua,se’n ve la vaca tota sola. És cega.D’un cop de roc llançat amb massa traça,el vailet va buidar-li un ull, i en l’altrese li ha posat un tel: la vaca és cega.Ve a abeurar-se a la font com ans solia,mes no amb el ferm posat d’altres vegadesni amb ses companyes, no: ve tota sola.Ses companyes, pels cingles, per les comes,pel silenci dels prats i en la ribera,fan dringar l’esquellot, mentres pasturenl’herba fresca a l’atzar... Ella cauria.Topa de morro en l’esmolada picai recula afrontada... Però torna,i baixa el cap a l’aigua i beu calmosa.Beu poc, sens gaire set. Després aixecaal cel, enorme, l’embanyada testaamb un gran gesto tràgic; parpellejadamunt les mortes nines, i se’n tornaorfe de llum sota del sol que crema,vacil·lant pels camins inoblidables,brandant llànguidament la llarga cua.
ODA A ESPANYA
Escolta, Espanya, – la veu d’un fillque et parla en llengua – no castellana:parlo en la llengua – que m’ha donatla terra aspra:en’questa llengua – pocs t’han parlat;en l’altra, massa.
T’han parlat massa – dels saguntinsi dels que per la pàtria moren:les teves glòries – i els teus records,records i glòries – només de morts:has viscut trista.
Jo vull parlar-te – molt altrament.Per què vessar la sang inútil?Dins de les venes – vida és la sang,vida pels d’ara – i pels que vindran:vessada és morta.
Massa pensaves – en ton honori massa poc en el teu viure:tràgica duies – a morts els fills,te satisfeies – d’honres mortals,i eren tes festes – els funerals,oh trista Espanya!
Jo he vist els barcos – marxar replensdels fills que duies – a que morissin:somrients marxaven – cap a l’atzar;i tu cantaves – vora del marcom una folla.
On són els barcos. – On són els fills?Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava:tot ho perderes, – no tens ningú.Espanya, Espanya, – retorna en tu,arrenca el plor de mare!
Salva’t, oh!, salva’t – de tant de mal;que el plo’ et torni feconda, alegre i viva;pensa en la vida que tens entorn:aixeca el front,somriu als set colors que hi ha en elsnúvols.
On ets, Espanya? – no et veig enlloc.No sents la meva veu atronadora?No entens aquesta llengua – que et parla entre perills?Has desaprès d’entendre an els teusfills?Adéu, Espanya!
NARRATIVA MODERNISTA
La novel·la modernista pretén relectir el xoc emocionalque sent l'artista en contacte amb la realitat amb unllenguatge colpidor, suggeridor i rar, amb visionssubjectives i personatges singulars quesimbolitzaran les forces ocultes de la natura il'esperit.
Escenaris rurals
Personatges simbòlics
VÍCTOR CATALÀ
Pseudònim de CATERINA ALBERT I PARADÍS (L'Escala, 1869 – 1966)
Novel·lista, narradora, autora teatral i poetessa.
Filla de propietaris rurals
De formació autodidacta, fou des de petita una gran lectora.
Les seves primeres publicacions són de poesia i teatre. Onrealment destaca és en el terreny de la narrativa. L'any1902 publicà el primer recull, Drames rurals, que despertauna viva polèmica motivada per dues raons: la incògnitasobre l'autor i la reacció de la societat davant d'un tipus de literatura "massa crua".
Tot això s'agreujà amb el descobriment de la personalitatfemenina que s'amagava sota el pseudònim.
CARACTERÍSTIQUES NARRATIVA VÍCTOR CATALÀ El tret essencial de la seva narrativa és el caràcter
marcadament asocial dels personatges.
Món rural inhòspit en el qual l'home, generalment dolent o marginat, pobre i feble, viu radicalment sol i abocat al fatalisme.
Situacions límit que desemboquen en morts violentes i cruels, que l'autora descriu d'una manera freda i distanciada, de vegades amb pinzellades d'humor negre.
Cal destacar en la seva obra la riquesa de la llengua, tret comú al de la majoria d'autors de narrativa rural modernista.
OBRA
DRAMES RURALS (1901)
Històries crues i tràgiques.
Tensió home-natura (protagonistes víctimes de la natura)
SOLITUD (1905)
Matrimoni Mila (jove i bonica) amb un home ignorant i abúlic incapaç d’estimar-la.
Soledat i depressió progressiva de la protagonista que desemboquen en tragèdia que l’enfrontarà i l’alliberarà, alhora, del seu destí.
TEATRE: SANTIAGO RUSIÑOL
Barcelona, 1861 - Aranjuez, 1931
Escriptor i pintor.
Fill d'una família de l'alta burgesia procedent de Manlleu, tenen fàbrica de
teixits.
Rusiñol no seguí la tradició familiar; de ben jove se sentí atret per l'art, va
estudiar dibuix a la Llotja i deixà l'empresa familiar en mans del seu germà
més petit.
L'any 1880 inicià els seus viatges per Catalunya.
El 1888 marxà a París, on residí llargues temporades per espai de set anys; és
el moment en què es manifesta al gran públic la seva personalitat de pintor i
escriptor.
Des de 1892 a 1899, en les seves vingudes de París, celebrà a Sitges les
Festes Modernistes que constitueixen una fita important en l'inici d'aquest
moviment.
És uin dels capdavanters de la tendència de "l'art per l'art".
OBRA
Cigales i formigues (1901), on es planteja el paper de l’artista modernista.
L’heroi (1903) crítica política acostant-se a les posicions regeneracionistes.
L’auca del senyor Esteve (1917). És l’adaptació d’una novel·la publicada deu anys abans. Rusiñol hi descriu, a través de tres generacions, la trajectòria econòmica d’una família propietària d’una botiga de vetesifils. Fa una sàtira dels costums i deures de la petita burgesia catalana. És un reflex de les tensions que vivien els intel·lectuals modernistes i la societat burgesa.