Assumiràs la veu d’un poble,i serà la veu del teu poble, i seràs, per a sempre, poble.

Vicent Andrés Estellés

CONCLUSIONS DE L’ASSEMBLEA OBERTA A CA L’AVI

Fa unes setmanes, ens vam trobar a Ca l’Avi per reflexionar al voltant de la situació dels

joves i la gent gran del municipi. Prèviament s’havien passat unes enquestes que van servir per ampliar informació i la Laura i el Fèlix van preparar una introducció amb dades i informació sobre els temes que es van tractar.

El debat es va desenvolupar a través d’una dinàmica de grups on primer es van plantejar quines eren les necessitats i problemes, i després es van posar en comú. A partir dels problemes detectats i els dubtes generats a la primera part, es va fer una segona part amb propostes que també es van posar en comú. Aquest n’és el resultat.

ATENCIÓ A LES PERSONES DEPENDENTS

Cuidadors

Formació dels familiars i els voluntaris no professionals

↓

SOLEDATGent gran que viu sola

Detectar les persones grans que viuen soles i vigilar la cura que tenen de si mateixosVisites de voluntaris joves a la gent gran

↓

ESPAIS/ACTIVITATS DE TROBADA INTERGENERACIONALNecessitat d’un espai de trobada

Necessitat de programes intergeneracional

Fomentar el voluntariat per la gent gran, a partir de centres i ateneus del municipi

↓

MOBILITATManca d’autonomia per moure’s

Fomentar algun tipus de transport públic pensant en la necessitat dela gent gran

↓

GENT GRAN

El Carrer

2

JOVESHABITATGE

Cases buidesOferta d’habitatge limitada (quantitat, preu,

condicions d’accés)Hi ha voluntat dels joves per quedar-se a viure al

municipi?

Millorar l’oferta d’habitatgesElaborar un cens de cases buides

Escoltar els joves

↓FEINA

Poques oportunitats de feina al municipiFeines temporals, no permeten desenvolupar-se

professionalment, tot i estar formats

↓Fer una borsa de treball del municipi

Cal un servei d’orientació laboral d’acord amb les demandes i oportunitats del municipi,

acompanyat de formació i suport a iniciatives emprenedores

OCIManca oferta variada en esports

Nuclis petits i urbanitzacions: menys vida associativa i oportunitats pel lleure

Poca coordinació entre nuclis grans i petits=solapament i manca d’informació

Manca d’espais destinats a joves

Definir un projecte esportiu i aprofitar totes les instal·lacions esportives del municipi

Analitzar les necessitats dels joves de cada nucliMillorar la coordinació entre ateneus, esplais i

altres entitats de tots els nuclisSocialitzar la informació a través del correu

electrònic i les xarxes socialsCrear una Xarxa Municipal d’Oci

Millorar el ‘feedback’ entre joves i Ajuntament

↓

MOBILITATProblemes de mobilitat municipal/comarcal i per

relacionar-se entre nuclisProblemes de mobilitat per anar a la Universitat o a treballar fora la comarca (poca freqüència de

trens a l’estació de trens de Lavern)

Millorar la mobilitat en bicicleta (carrils bici, camins segurs)

Millorar l’oferta de busos i trens

↓

agost

3

L’IBI és l’import municipal més important. El càlcul de l’impost va en funció del cadastre, és a dir, del valor cadastral de les propietats o béns immobles. Una classificació bàsica és entre l’IBI urbà i el rústic als quals s’apliquen també diferents imposicions.

% DE BENS IMMOBLES SEGONS ELS TRAMS DE RECAPTACIÓ

0%0%3% 4%

11%

25%

33%

13%

10%

1%

€ 15.000<

€ 5000-15000

€ 1000-5000

€ 750-1000

€ 500-750

€ 250-500

€ 100-250

€ 50-100

€ 01-50

€ 0

% DE RECAPTACIÓ SEGONS TRAMS

15%

7%

15%

9%16%

21%

13%

3%

1%0%

€ 15.000<

€ 5000-15000

€ 1000-5000

€ 750-1000

€ 500-750

€ 250-500

€ 100-250

€ 50-100

€ 01-50

€ 0

L’IBI urbà representa el principal ingrés de l’Ajuntament i l’any 2012 es van recaptar 918.070 euros.

D’aquesta recaptació, una tercera part prové dels trams que aporten més de 1.000 euros per be (color blau), dels quals destaca el tram de més de 15.000 euros que es correspon al polígon de logística de Can Bosch d’Anoia que aporta 146.579 euros. Aquest tram es correspon majoritàriament a activitats econòmiques i polígons industrials.

El tram de recaptació entre 1000 i 500 euros (verds clars) representa el 15% dels béns i el 25% de recaptació.

La majoria de béns es troben en el tram entre 500 i 100 euros (verd fosc i groc) amb un 58% i una recaptació que és del 34%, és a dir, d’una tercera part. Finalment es troba una part important dels bens que representen quasi bé una quarta part (24%). És el tram per sota de 250 euros que representa una recaptació del 4%.

Sobre la propietatL’anàlisi de les dades del padró fiscal també ens ha servit per veure que la majoria de propietaris dels béns són de Subirats (61%). Però més d’una tercera part tenen el domicili a fora del terme, essent Barcelona (14%), Hospitalet (4%), Vilafranca del Penedès (4%) i Sant Sadurní d’Anoia(3%) els municipis on tenen el domicili fiscal més propietaris.

PETIT ESTUDI SOBRE L’IMPOST DE BÉNS IMMOBLES (IBI)

Domicili fiscal propietats

61%14%

4%

2%

4%

3%

1%

12%

Subirats (273)Barcelona (19)Hospitalet (100)Esplugues (76)Sant Sadurní (240)Vilafranca del P (306)Cornellà (72)Altres

El Carrer

De l’anàlisi que hem fet sobre aquest impost ens interessava saber dues coses:▶Quins trams es poden establir segons l’import que es paga per béns i quin ingrés suposa cada tram.▶Com es distribueix la recaptació segons els nuclis.

4

Recaptació per àrees i nuclisUna part important de la recaptació prové de les àrees d’activitat econòmica (polígons industrials) i

I tot això, per què?Si hem fet aquest estudi és perquè ningú no l’ha fet, ni tampoc la Diputació de Barcelona, que és l’organisme que té les dades. Ens semblava interessant saber com es distribueix el pagament d’impostos tant a nivell general com per nuclis.

És per això que vam demanar les dades del padró i creuant taules de càlcul, fent filtres de dades i diferents operacions hem tret aquests resultats, que hem presentat de forma resumida. Segurament no són exactes però sí que ens donen més informació de la que teníem.

Podem comprovar el pes dels polígons, tot i que caldria veure-ho en proporció als metres quadrats que ocupen, i algunes diferències entre nuclis. Però el fet important és que ara no ens basem en intuïcions sinó en dades concretes.

La revisió cadastral que s’ha començat a ferActualment si anéssim al cadastre, segurament trobaríem molts habitatges i edificis dels quals no s’ha actualitzat el valor des de fa molts anys i, per tant, una actualització cadastral modificarà el valor d’algunes propietats. Per tant, una revisió cadastral en aquests moments que els preus no estan sobrevalorats pot servir per una imposició més justa i equilibrada.

Sobre les ordenancesEn tot cas, en el moment de revisar les ordenances fiscals, un ajust a l’alça de l’IBI el que fa és incrementar les diferències a l’hora de pagar, les quals no tenen perquè estar directament relacionades amb la renta dels propietaris o el valor real de les propietats.

APROXIMACIÓ AL % DE RECAPTACIÓ D'IBI SOBRE BENS RESIDECIALS PER CADA NUCLI

2,7%

0,7%

1,8%

3,9%

1,2%

2,4%

2,4%

13,5%

21,0%

2,0%

2,0%

17,0%

5,6%

19,7%

3,8%

Ca l'Avi

Can Bas

Can Batista

Can Cartró

Can Rossell

Cantallops

Els Casots

Lavern

Ordal

El Pago

Sant Joan

Sant Pau d'Ordal

Urb. Can Rossell

Urb. Casablanca

Urb. MuntanyaRodona

altres activitats. En una estimació sobre les activitats més importants veiem que representen al voltant d’un 40% de la recaptació.

Del 60% restant, hem analitzat la distribució per nuclis. Com es pot veure en el gràfic, la major part dels impostos es recapten a Ordal, Casablanca, Sant Pau d’Ordal i Lavern (per aquest ordre), cosa que resulta lògica tant per termes de població, com pel fet que és on hi ha més cases noves i també pel tipus d’edificis.

En nuclis més petits on hi ha menys construccions noves, la mitjana de recaptació per

bé és més baixa (aproximadament de 130 a 200 euros). En els nuclis més grans i urbanitzacions és similar i de mitjana més elevada (de 230 a 300 euros).

agost

5

Demanem per escrit l’estudi de costos d’aquesta taxa per conèixer el percentatge de despesa que cobrim amb la recaptació. Per llei, els ingressos per una taxa no poden ser superiors al que costen, ja que en cap cas es pot usar la taxa amb ànim recaptatori sinó per cobrir serveis.

Ens fan arribar l’estudi de costos per escrit i ens donem compte que la taxa té un dèficit únicament del 3%. Difícil de justificar, doncs, dos augments seguits (2012 i 2013) al voltant del 25% en la taxa d’escombraries domèstics i el nou gravamen per aquest concepte sobre els solars urbans no edificats.

Taxa d’escombraries

Per fer el mural d’Ordal, l’Ajuntament assumirà una despesa de 2.189€ en concepte de la bastida per poder realitzar-lo. Pensem que aquesta despesa s’ha d’imputar al pressupost del Patronat de Turisme de Subirats, ja que és una obra portada a terme per aquest ens. Pensem que totes les depeses de Turisme han d’anar imputades a aquest ens creat per fomentar aquesta activitat. És important que l’Ajuntament i tota la ciutadania de Subirats sapiguem el total de diners que invertim els diferents conceptes, entre ells, el turisme.

En aquest cas la despesa està imputada al pressupost de l’Ajuntament, però valoren el comentari per als nous casos que es puguin trobar.

Bastida del Mural d’Ordal

FEM SENTIR LA VEU DELS SUBIRATENCS AL PLE

En el punt de la liquidació del 2012 ens vam adonar que s’havia recaptat un total de 40.000 euros més en IAE que altres anys. Tal i com se’ns va explicar això ha sorgit arran d’algunes inspeccions realitzades per l’ORGT arran de la petició de la regidoria d’hisenda i de l’interventor. Tot i posar la dada sobre la taula, i sense cap altre objeccio, de seguida van saltar susceptibilitats tant de l’actual govern com l’anterior. Evidenment, ja sigui a nivell tècnic muncipal o de la Diputació, però també polític hi ha hagut un error en la recaptació que ara ha aflorat i corregit. No ho diem amb ànim d’acusació, és un fet, i en tot cas val la pena posar-ho a la llum per tal de fer les feines ben fetes, també la de recaptar impostos,

TEMES DESTACATS DELS ÚLTIMS PLENS

40.000 euros a l’any d’IAE que no es recaptaven a les empreses

Moció de suport als presos polítics saharauis jutjats i condemnats al marrocDesprés dels fets de Gdeim Izik, el campament de protesta que es va muntar als afores d’Al•laiun, centenars de persones van ser detingudes, deportades il•legalment al Marroc i jutjades després de patir tortures i violacions. Davant d’un fet injust i que atempta contra els drets humans des de l’Associació Catalana d’Amics del Pobles Saharaui (ACAPS) se’ns va fer arribar una moció per denunciar els fets. Aquesta moció presentada per l’Alternativa per Subirats-CUP va rebre el suport de tot el Ple.

ja que d’altre forma es comet una greuge respecte a aquells qui fan les coses ben fetes.

El Carrer

Aquestes són algunes de les preguntes que els dos regidors de l’APS-CUP han fet en els darrers plens.

6

- Quin és el criteri per gravar els solars buits en concepte de taxa d’escombraries? Que ho fan als altres llocs?- La taxa escombraries domèstiques són 166€, sent uns 125€ fa només dos anys. Té raó de ser que per un solar buit es faci pagar gairebé el 30% del que es fa pagar per escombraries a una família?- Continuem pensant que l’augment d’impostos pel 2013 va ser excessiu. La brossa, fent tots els càlculs que heu fet, només té un dèficit del 3%. Vosaltres que compareu municipis, ja m’agradaria saber quins dèficits de brossa tenen els altres ajuntaments propers. Menys que el 3% em sembla difícil.

El criteri és que també poden generar brossa, i que hi ha molts municipis que ho fan així. Si mes no, accepten que probablement s’han accedit amb aquest nou gravamen de 50%. No neguen que probablement els dos augments (2012 i 2013) en la taxa de la brossa domèstica han estat excessius.

Nou gravamen de 50€ en els solars urbans no edificats

Fem un recordatori de la nostra demanda de penjar les retribucions dels regidors de l’Ajuntament, i les mocions aprovades en el Ple, a la pàgina web del consistori municipal.

Actualment, els veïns i veïnes ja poden consultar a la Web aquesta informació.

Pàgina web de l’Ajuntament

Amb la celebració dels dos anys de l’APS-CUP i el naixement de l’organització ARRAN Subirats, el 9 de març es va fer a Sant Pau d’Ordal la primera festa de l’esquerra independentista del municipi. Els actes van començar amb la presentació del llibre “ Cop de CUP”, que van fer els seus autors, l’escriptor Julià de Jòdar i el periodista i diputat de

la CUP-AE al Parlament, David Fernàndez. La sala del Centre Agrícola de Sant Pau es va omplir per escoltar la seva opinió sobre què és la CUP i la realitat nacional i social del país. Aprofitant el teixit associatiu de Subirats, els grups de diables de Sant Pau i Lavern van fer una petada a la plaça Subirats. Els actes van continuar amb el sopar popular que es va fer a la sala del Centre en què hi van participar gairebé un centenar de persones. I ja per culminar la celebració, el grup de música tradicional de Vilafranca, els Filibusters, van actuar just després del sopar. A continuació, van actuar els grups Rumba sin rumbo, RATM Projecte i va acabar el DJ Webo. Entre els concerts, els membres d’ARRAN Subirats van presentar l’organització llegint un manifest. Des de l’APS-CUP i ARRAN Subirats agraïm la participació de totes les persones que van venir per celebrar amb nosaltres els dos anys de l’APS-CUP i el naixement d’ARRAN Subirats.

Moltes gràcies!

1a FESTA DE L’ESQUERRA INDEPENDENTISTA DE SUBIRATS

agost

7

Ens presentem com ARRAN Subirats. Després

NEIX ARRAN SUBIRATSde més de 4 anys d’experiència i militància a

El Carrer

8

l’Assemblea de Joves de Subirats, i amb l’ajuda de nous companys i companyes, decidim fer el pas i organitzar-nos dins d’ARRAN, la nova organització juvenil de l’Esquerra Independentista. ARRAN neix del procés de confluència entre Maulets (el Jovent independentista revolucionari), la Cajei (coordinadora d’assemblees de joves de l’Esquerra Independentista), i diversos agents externs. Es crea així, la nova i única Organització Juvenil de l’Esquerra Independentista: amb presència a més de 36 comarques i més de 600 militants arreu dels Països Catalans.

Som independentistes perquè ens estimem la terra i la defensarem davant de qualsevol agressió a la cultura o al territori. Som independentistes perquè lluitem per alliberar els Països Catalans de l’opressió dels estats espanyol i francès, que condemnen el nostre poble des de fa més de 300 anys. Volem la independència de tots els Països Catalans, sense cap renúncia, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Quan ataquen la llengua catalana, sigui a on sigui ens ataquen a totes. Perquè entenem que sense les Illes, el País Valencià i la Catalunya Nordno hi ha independència, i no els podem deixar de banda en el procés de sobirania nacional, perquè pateixen el mateix mal que patim nosaltres, l’espanyolisme més ranci, el que pretén espanyolitzar els nostres fills i filles.

Som socialistes i no ens fa por dir-ho, perquè s’ha demostrat que el capitalisme és crisi. És un sistema pervers que aboca a les classes populars a la més absoluta misèria: augment desmesurat de l’atur, responsabilitat política i bancària en els desnonaments, explotació de totes les treballadores en benefici d’unes minories adinerades, privatització de l’educació i la sanitat i altres serveis públics. Aquesta situació ens aboca a seguir lluitant per la construcció d’un sistema popular i participatiu, on l’economia estigui al servei de les persones i no del capital, per una societat justa i igualitària, pel repartiment de la riquesa i el treball, on la cooperació, la solidaritat i el suport mutu en siguin els pilars principals.

Som feministes perquè demanem la igualtat entre homes i dones. Volem dones lliures que puguin somniar, treballar i lluitar. Som antipatriarcals perquè dins del nostre model no hi caben opressions personals fonamentades en la superioritat del gènere masculí, dels valors que d’aquesta premissa se’n deriven o de discriminacions per orientació sexual o model de vida. Volem eradicar la violència de gènere de les nostres vides, tant en l’àmbit familiar, com en les relacions interpersonals. Ens rebel•larem contra les polítiques antiavoritstes d’extrema dreta, el cos és nostre i nosaltres decidim què fer-ne d’ell.

En aquest temps d’auge independentista, hi ha gent que té pressa per aconseguir la independència i estan disposats a vendre els nostres drets per aconseguir-la. Nosaltres no entenem la independència sense el socialisme, entenem la independència com a eina per aconseguir un nou model social, just i igualitari. No ens interessa sortir d’una Espanya burgesa per entrar a una Catalunya burgesa. No volem una Catalunya independent dins la Unió Europea, no volem seguir estant sota la dominació dels mercats on la classe treballadora està al servei de l’economia i no l’economia al servei de les persones. El nostre problema és l’espanyolisme, no els pobles de la península, així que no volem trencar cap vincle d’unió amb altres pobles. Les classes populars han d’estar unides per combatre els atacs neoliberals.

També considerem com a pròpies la lluita antifeixista, antiracista, ecologista, la defensa d’un treball digne, l’accés universal a l’habitatge i a una educació pública i de qualitat. Som el jovent que veu la necessitat d’organitzar-se per fer front a la deriva neoliberal dels Estats que ens oprimeixen com a nació i com a persones. Amb fermesa i amb entusiasme, volem crear i ser la resposta necessària als nostres pobles, treballant colze a colze amb les entitats, associacions i organitzacions ja existents. Volem ser el punt de trobada de tots aquells que n’estem farts de ser tan sols espectadors i que pretenem passar a l’acció, per lluitar contra el capitalisme, el patriarcat i contra la dominació espanyola i francesa.

Per què Ferran Civil no és benvingut a Subirats?El passat 15 de juny l’equip de govern de Subirats va convidar el vicepresident de l’àrea de desenvolupament econòmic local de la

Manifestació unitària contra el feixisme i el racisme al VendrellDissabte 29 de Juny uns quants militants d’Arran Subirats i de l’APS-CUP vam anar al Vendrell per manifestar-nos contra el feixisme i el racisme. Mig miler de persones vam transcórrer pels carrers del Vendrell, cridant contra les polítiques xenòfobes de PxC, partit polític d’extrema dreta que aprofitant la crisi en la qual estem immersos a casa nostra i a la resta d’Europa ha entrat a alguns ajuntaments adoptant un missatge populista i racista. PxC ha provocat una sensació distorsionada generalitzada sobre els privilegis dels immigrants vers els autòctons, fet que ha generat una degradació de la convivència i un augment de la crispació social. La demagògia, les mentides, les amenaces i els rumors han estat el seu tret característic des

de la seva irrupció. PxC ha crispat la convivència al municipi vendrellenc, a p r o f i t a n t la crisi i la d e s a fe c c i ó

Rebrot 2013El passat 5, 6 i 7 de juliol, Arran Subirats vam assistir al Rebrot, celebrat a Sant Celoni (Baix Montseny). El Rebrot és l’Aplec de joves dels Països Catalans, consolidat com a punt de trobada del jovent independentista d’arreu del país. És molt més que un festival de música, és un espai de lluita i intercanvi d’idees i experiències per avançar juntes en la construcció d’uns Països Catalans independents, socialistes i feministes. Durant els tres dies vam gaudir d’activitats com ara xerrades, debats, concerts i tallers. Dissabte a la tarda,

a la sala gran de l’Ateneu es va celebrar l’acte polític d’Arran, que va mostrar la consolidació de l’organització un any després del procés de confluència entre Maulets i Cajei. Durant l’acte es van fer parlaments, vídeos i actuacions per mostrar la feina feta durant aquest primer any. La cultura popular també va ser-hi present amb una mostra del Ball de Bot mallorquí i una actuació bastonera de la colla Quico Sabater. Xavi Sarrià, Miquel Gironès i Miquel Ramos (Obrint Pas) van homenatjar Guillem Agullò en el vintè aniversari del seu assassinat.

agost

9

Diputació de Barcelona i alcalde de Cercs, Ferran Civil, per inaugurar oficialment el Mercat del Préssec d’Ordal de Sant Pau. El seu sou és proper als 7.000 euros mensuals, complementats amb dietes. Aquest sou és més de 10 vegades superior al salari mínim professional i 7 vegades més que un mileurista, i com ell, el de tots els vicepresidents de la Diputació de Barcelona. A més, la fiscalia ha imputat aquest militant d’Unió Democràtica per delictes contra l’ordenació del territori i delictes econòmics. Des d’Arran Subirats i APS-CUP

socia per atacar els més dèbils i aconseguir benefici electoral.

Dissabte ens vam manifestar per dir prou, per demostrar que volem una societat justa i cohesionada on tothom hi tingui cabuda.

pensem que la presència d’un vicepresident de la Diputació, imputat amb diferents càrrecs per la fiscalia, no aporta cap valor afegit, no és un atractiu per la premsa, i no fa que assisteixi més gent al mercat, sinó el contrari. Per això vam manifestar el nostre rebuig a rebre amb tracte d’honor a un polític que hauria de sentir vergonya d’anar pel món fent discursos. Subirats i el Mercat del Préssec es mereixen alguna cosa millor.

Pel que fa a les imputacions, això és cosa de la fiscalia i la justícia, i que sigui alcalde de Cercs, és per votació dels veïns de Cercs. Però que tingui un sou immerescut, com la resta de vicepresidents de la Diputació, sí que mereix la nostra indignació i rebuig.

Parlem amb...David Fernàndez

Periodista. Ha treballat al setmanari La Directa. Diputat de la CUP-AE.

▶ El projecte de la CUP és utòpic? Per què es diu que ho és?Ho diuen perquè sempre s’ha dit als lluitadors i a les lluitadores que són utòpics. I aquí hi ha una doble reflexió: tot canvi social, tota conquesta democràtica, tot avenç civilitzatori, abans de ser-ho, ha estat una utopia. Ho era la fi de l’esclavatge, ho era guanyar el nazi-feixisme a les portes de Mathaussen el 1944, semblava impossible que s’hagués acabat algun dia, ho era la negra nit de la dictadura franquista, i va arribar, segurament no com voldríem, però va arribar. Per tant, tot desig col•lectiu, tot projecte de llibertat, tota ambició d’igualtat col•lectiva ha estat en algun moment, com ho és avui, una utopia, un moment que no sabies quan arribaria. L’altre és que la utopia precisament serveix per avançar, per fer un pas endavant, amb la utopia estàs avançant en el camí. I l’altre és que en l’actual conjuntura, i això fa temps que ho diem, no hi ningú més utòpic ni més ucrònic que els actuals gestors de l’actual crisi si pensen que això pot continuar així gaire temps sense que hi hagi, no un projecte democràtic i democratitzador, sinó un esclat social, un retorn a règims autoritaris, perquè no es poden mantenir tants nivells de desigualtat i d’injustícia. Els que pensen que el món seguirà igual quan moren 80.000 persones de fam cada dia i quan 300 persones tenen la mateixa riquesa que la meitat de la població, ells sí que són utòpics. Els banquers si pensen que algun dia la població no picarem a la seva porta dient-los que ens tornin el que ens han robat.

▶ Per acabar amb un dels problemes que té la nostra societat com és la corrupció, s’ha d’acabar amb el sistema, si tenim en compte que la CUP s’ha definit moltes vegades com a antisistema?Aquí jo crec que hi ha 3 reflexions així en calent. La primera és que això d’antisistema ho diem com una provocació i com una resposta quan ens diuen que som antisistema. Home, si el sistema és això que tenim, som antisistema. Si el sistema és que aquest poble no pot escollir el seu futur polític, som anitsitema. Si el sistema és que hi hagi gent que es faci rica amb el nostre patiment, amb aquests mercats financers que estan guanyant 4.300 milions d’euros amb la nostra economia només amb interessos del deute, som anitsistema. I pel que fa al tema de la corrupció, no depèn tant que algú posi mà a la caixa i que la condició humana sigui com és, que és capaç del terrible i del sublim. El problema és que ha passat quan els hem enxampat. No hi ha ningú castigat, estan tots impunes. En l’últim cicle polític, en el cas de l’Estat espanyol, hi ha hagut més de 200 càrrecs polítics condemnats en ferm i indultats. I aquí, ho hem viscut amb el “cas treball”, amb els grans condemnats i indultats només fa un any. Per tant, la reflexió que fem és que la corrupció no és un cas aïllat, sinó que és del sistema. Tu poses en relat històric des que va començar a esclatar la corrupció a principis dels 90 i què és el que ha passat? I és una impunitat, que mai se’ls castiga, si són ells els qui la fan, mai la paguen i mai tornen el robat, per suposat. I l’altre és que

“El futur, o és dels mercats o és dels pobles”

El novembre passat, la CUP va decidir presentar-se per primera vegada a les eleccions autonòmiques i va treure 3 diputats. El David Fernàndez,

juntament amb el Julià de Jòdar, van ser a Sant Pau el 9 de març durant la celebració dels 2 anys de l’APS-CUP i el naixement d’ARRAN Subirats. Van venir a presentar el llibre “Cop de CUP”. Quan se li pregunta sobre què és la CUP, el David respon: “És una de les expressions del projecte polític de l’esquerra independentista, sobretot, d’àmbit municipalista. Una proposta per la reconstrucció democràtica del nostre poble”.

El Carrer

10

hi ha reflexions filosòfiques profundes de com el poder tendeix a autoindultar-se i a autoprotegir-se. L’elit sempre s’autodefensa i fa lleis només per castigar els de baix i per protegir els de dalt. Hi ha una part filosòfica que també ens fa responsables a nosaltres, és a dir, això continua passant perquè ho continuem permetent, ho continuem acatant i ho continuem acceptant. I com deia Vicent Andrés Estellés, “hi haurà un dia que no podrem més i llavors ho podrem tot”. Realment cal un reset a la democràcia i llums i taquígrafs per tot arreu.

▶ En un municipi com Subirats, la pagesia encara és un sector que és molt important, però, com a tot Catalunya, els mateixos pagesos no hi veuen gaire futur. Quines mesures creus que s’haurien de tirar endavant per potenciar aquest sector?L’agricultura no viu al marge d’un món que vol fer negoci i diners amb tot, i on també s’especula amb béns de primera necessitat. Per tant, els grans distribuïdors comercials, que se’n diuen, agrobusiness, també afecten moltíssim al pagès i també a la qualitat del què mengem. Hi ha una reflexió que és salvar la nostra pagesia i aquí també hi entrem nosaltres com a protagonistes i com a actors. El que no té sentit és que un intermediari, una gran plataforma comercial s’emporti els 2 euros d’un quilo de prunes, quan el pagès està cobrant 0,30 o 0,40. Aquí ja hi comencen a haver alternatives, perquè el fet que hi hagi gairebé 400 cooperatives de consum que connecten productor amb consumidor és una bona alternativa. Un país sense pagesia i sense agricultura, és un país no sobirà, és dir que dependrà d’altres. I més en una cultura com la nostra mediterrània on la pagesia ha estat fonamental. I amb un cicle llarg de 30 anys, on la pagesia gairebé, no en vies d’extinció però quasi, ha passat del 6% al 2%. Per tant, és què podem fer nosaltres i què poden fer les institucions, però en aquest àmbit, per variar, igual que es mercantilitza la salut o l’educació, també es mercantilitza l’agricultura. I en el cas de l’agricultura i l’alimentació, els grans perdedors, els grans derrotats, els grans amenaçats són els pagesos i les pageses. Per tant, cal fer una proposta ferma, segurament sota aquest eix de sobirania

alimentària, per reforçar i salvar la nostra pagesia i el nostre camp. I una altra reflexió que es pot fer també és que l’agricultura en l’actual model neoliberal ens afecta a tots, especialment en el cicle del consum i el cicle de l’alimentació. Determinades pràctiques agroalimentàries estan revertint en un creixement de pandèmies en la infància, d’obessitat, de consum en greixos saturats, d’alimentació industrial. I amb tot això també perdem cultura, perquè tenim una cultura pagesa que durant molt de temps hem sabut què eren els productes. Per tant, sense això, al final serem fantasmes, perquè sense memòria i sense cultura, no som res, i la cultura i la memòria també remeten a la terra i també remeten a l’alimentació, perquè també és un dret humà i fonamental: l’alimentació saludable.

▶ Subirats té un teixit associatiu molt important. Però com en molts altres sectors, els centres i ateneus també pateixien retallades econòmiques. Per què aquestes mesures afecten sectors vulnerables com el de la cultura o els serveis públics?Perquè tenim una absurda democràcia invertida, que protegeix els forts i castiga els febles. Perquè salvem bancs i deixem a l’estacada les persones i els projectes. Perquè regalem la gestió de l’aigua a multinacionals privades i perdem sobirania, i per tant, això també castiga la majoria social. Perquè estem en aquesta democràcia desfigurada i absurda i a vegades ja irreconeixible, estem en un règim injust i desigual on qui més té, més guanya, i després la factura la paguem els de sempre, els desquicis del poder acabem pagant la factura nosaltres. La Caixa ha guanyat 8.000 milions d’euros en els últimes 5 anys, Abertis, amb les autopistes, ha guanyat 1.024 milions només l’any passat. Per tant, és hora de repartir el treball i la riquesa, perquè, a més, és la nostra riquesa, que som els creadors de riquesa i també és veritat que estem en una economia de capitalisme senil absolutament embogint on les coses, els béns i els serveis, han deixat de tenir valor i l’únic que té valor és l’especulació financera i el diner que crea diner. Per tant, aquest és el repte. El futur, o és dels mercats o és dels pobles. En aquesta dicotomia és on es discuteix avui quina és la democràcia que tindrem demà passat.

agost

11

Contacta amb l’APS-CUP:

Bloc: http://alternativapersubirats-cup.blogspot.com/Correu electrònic: alternativa.subirats@gmail.comFacebook: http://facebook.com/alternativa.subiratsTwitter: @aps_cupEns reunim cada dimarts a les 21:30h a les escoles velles de Sant Pau d’Ordal

CAL AVANÇAR CAP A MODELS PRODUCTIUS ALTERNATIUS

Exercir la Capital del Vi del Penedès no és només una qüestió de nom i d’imatge, sinó que

també hauria de ser de lideratge. I per liderar un projecte cal que hi hagi una estratègia definida i compartida, en aquest cas, amb el territori.

Caldria analitzar si durant aquests anys s’han assentat les bases, juntament amb els sectors implicats -pagesia, cellers, cooperatives, sindicats, professionals, docents, administracions- per tirar endavant un projecte formatiu pel territori. Més important que sentir que l’ESCAVI serà una referència de prestigi (de la qual en podem dubtar) valdria la pena parlar d’una estratègia ben dissenyada i participada per donar noves oportunitats d’ocupació, oferir una formació continuada i qualificada dels treballadors, oferir en els centres una formació professional especialitzada en cultius, maquinària agrícola, bodegues, gestió d’explotacions familiars.

També valdria la pena parlar de recerca pública (que és la que aporta beneficis al conjunt) en agroecologia, gestió pel bé comú, enginyeria i innovació tecnològica aplicada als sectors productius, etc.

Però queda clar que aquest no és el model, perquè no hi ha hagut voluntat de cap govern (ni autonòmic ni local) en què fos prioritari ni l’agricultura ni l’economia cooperativa, perquè tot això no es fa d’un dia per l’altre, perquè no interessa als magnats del sector i principals socis de l’ESCAVI.

Els “torres i freixenets”, després d’invertir els guanys obtinguts a la comarca en altres països (deslocalització), controlar la comercialització per dominar l’explotació agrària sense necessitat de cultivar, abusar del poder per mantenir sota mínims els preus del raïm, impulsar per interès propi els viñedos de España i la DO Catalunya, o en el cas de la Caixa Penedès, patrocinar escoles de l’Opus Dei, hem d’esperar que es mullin socialment per la comarca. Amb els beneficis que durant anys s’han gastat en publicitat i expansió, amb els edificis que tenen, podrien tenir un centre formatiu de primer nivell. Però no ho han fet.

Amb l’ESCAVI el govern municipal de Vilafranca regala uns terrenys i inverteix en un edifici i un projecte allunyat de les necessitats del territori. Ni es fa el centre universitari que es va prometre ni s’actua d’acord amb l’interès públic, sinó tot el contrari. No cal subvencionar més escoles privades que reprodueixen el model de la crisi i les diferències socials.

Cal avançar també en coneixement cap a models empresarials i productius alternatius, al servei de la societat i el territori. I si es fa una bona feina, segur que s’acaba sent una referència internacional.

Que no se’ns ESCAPI un cop més de les mans allò que és de tots i totes. Cal mantenir-se en l’exigència d’uns espais públics al servei de la població, un preu digne pel raïm i els productes de la terra, una educació pública de qualitat. I res de tot això ho representa l’ESCAVI.

A l’Alt Penedès