el butlletÍ de l’amicel 89% del temps que inverteix el consumidor llegint continguts...

Construïm grans audiències

EL BUTLLETÍ de l’amicPremsa, comunicació, publicitat i màrqueting

17/02/2017

nú

me

ro 211

Subscriu-te aquí aEl Butlletí

Llegeix aquí els números anteriors

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIC

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIC

http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

ACTUALITAT COMUNICACIÓ DIGITAL PUBLICITAT I MÀRQUETING NOVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

EL BUTLLETÍ de l’amic

La propietat intel·lectual i els punts de vista dels continguts publicats en aquest butlletí són dels seus autors. Els continguts del butlletí són de lliure reproducció, distribució i transformació sempre què es faci constar la font (AMIC) i no es faci qualsevol mena de negoci o venda d’aquests continguts. D’acord amb la legislació vigent l’incompliment d’aquestes condicions constituiria una infracció sancionable.

ACTUALITATLA PRIMERA: L’AMIC fa 20 anys D’AQUÍ I D’ALLÀ: El “moribund” paper roba al consumidor més temps que internet a l’hora d’informar-se

COMUNICACIÓ DIGITALCom poden els editors aconseguir millors resultats en les seves edicions digitals?

PUBLICITAT I MÀRQUETINGLa inversió en Màrqueting i Publicitat es recupera i creixerà a Espanya

NOVES EINESCom aconseguir que el nostre web no desaparegui del nou índex de Google

COMUNICACIÓ ESTRATÈGICALluitar contra les notícies falses

EN PROFUNDITATLA CRÒNICA: El MWC ja és a punt per ensenyar les novetats de la indústria al mónTRIBUNA: El miracle d’”El cap de Burgos”: obre cinc diaris en ple enfonsament del paperENTREVISTA: Carles Puigdemont: “Si em punxen, em surt sang de periodista”ANÀLISI: El periodisme que s’acostaDOSSIER: Els tres grans desafiaments ètics als que s’enfrontaran els periodistes el 2017OPINIÓ: Mitjans que coneixen el seu públic

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media



L’AMIC fa 20 anys Per Ramon Grau, president de l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació

L’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació, AMIC, que va néixer al gener de 1997 amb el nom d’Associació Catalana de Premsa Gratuïta, arriba al 20è aniversari amb més de 280 mitjans associats i té el propòsit d’impulsar la innovació en el sector. L’AMIC celebra aquest 2017 el seu 20è aniversari amb tota una sèrie d’actes que van començar al mes de novembre quan l’Associació va visitar les institucions de la Comissió Europea a Brussel·les, va presentar el llibre “10 Claus per una fórmula

més eficient a partir de l’anàlisi de la innovació digital interna-cional” fruit del Premi de Recerca en Nous Models de Negoci de la Premsa de Proximitat –patrocinat per Banc Sabadell- que va atorgar a la doctora Carmina Crusafon. El dia 23 de novembre l’AMIC va presentar oficialment el logotip del 20è aniversari, durant la trobada territorial entre els editors de l’àrea metropo-litana de Barcelona.

Els 20 anys: d’ACPG a AMIC Els inicis: Associació Catalana de Premsa Gratuïta. L’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació va néixer al gener de 1997 sota el nom d’ACPG -Associació Catalana de Premsa Gratuïta- amb l’objectiu d’agrupar la premsa de proximitat gra-tuïta de Catalunya i poder actuar amb més força tots junts. Du-rant els primers anys estava integrada per unes desenes de publicacions gratuïtes, la gran majoria de proximitat, que van arrelar a molts municipis i comarques catalanes i que en molts casos han esdevingut els mitjans més llegits en el seu territori.

Els últims deu anys: Associació Catalana de Premsa Gratuïta i Mitjans Digitals. La ferma i innovadora aposta per la professio-nalització dels editors de mitjans d’informació de proximitat geo-gràfica o temàtica, defensant l’ofici del periodisme, promovent

ACTUALITAT/ LA PRIMERA



el rigor empresarial, la innovació i la rendibilitat dels mitjans, i fent-ho sempre des de la responsabilitat social ha permès en una dècada a l’Associació passar de 37 capçaleres associa-des (llavors totes publicacions gratuïtes) a completar l’any 2014 amb 206 mitjans associats: 101 publicacions impreses i 105 mitjans digitals. En aquesta dècada l’associació s’ha obert en dues direccions: una geogràfica, a les Illes Balears, País Valen-cià i Andorra, indrets on comptem amb més de trenta mitjans associats; i l’altra, cap a altres formats, que ens ha portat a esdevenir l’associació de mitjans d’informació digitals genera-listes, temàtics i territorials del país.

D’ACPG a AMIC: Associació de Mitjans d’Informació i Comuni-cació. Fa poc més de dos anys l’Associació va canviar el nom, d’ACPG a AMIC, perquè en aquesta nova dècada l’Associació es vol convertir en una veritable patronal del sector dels mitjans d’informació i comunicació potenciant tres grans eixos: la qualitat del col·lectiu, prioritzant el rigor a través de control de les tirades i audiències, i les millores del contingut redaccional; la utilitat, posant tots els recursos encarats al servei dels editors; i la repre-sentativitat, volem aglutinar tota la premsa professional de proxi-mitat i especialitzada, sigui en suport paper o digital, per donar valor al nostre col·lectiu davant el mercat i administracions.

Els propòsits de futur de l’AMIC Les activitats impulsades per l’Associació, formada per més de 280 mitjans, durant l’any 2016 van voler ajudar als editors d‘arreu del territo-

ri a visualitzar cap a on va el futur dels mitjans de proximitat, tant en el desenvolupament de nous productes i formats, com en la creació de noves fórmules o nous models de negoci. És en aquesta direcció, i molt especialment en el marc del 20è aniversari de l’AMIC, que commemorem aquest any 2017, que volem impulsar accions que potenciïn aquesta mirada al futur dels mitjans de proximitat i especialitzats: quin canvis ens ve-nen?, què està passant a nivell internacional?... i alhora, amb un enfocament formatiu molt pràctic i útil per als editors.

Per als propers anys, amb la implicació de la junta de l’entitat i dels associats, veiem a l’AMIC consolidat com una veritable central de vendes de publicitat i de generació de nous models d’ingressos; ajudant a experimentar als mitjans de proximitat per a que puguin diversificar la seva oferta i créixer en ingres-sos; i contribuint a crear ecosistemes de col·laboració al voltant




de la innovació en el sector periodístic de proximitat, ja que pensem que ara la innovació és tasca de tots, i a l’AMIC volem ser-ne un dinamitzador principal.

Les activitats durant el 20è aniversari Al llarg d’aquest any, l’AMIC continuarà apostant per situar-se com la patronal dels mitjans d’informació, oferint els millors serveis per als seus associats. A més a més, continuarà tre-ballant en les trobades territorials i la formació que impulsa des de l’Aula de Comunicació, patrocinada per CaixaBank, i que gaudeix de la col·laboració de professors de comunicació d’Universitats de la Xarxa Lluís Vives. En el primer trimestre de l’any presentarà l’”Estudi sobre els mitjans de comunicació digitals socis de l’AMIC” que ha realitzat el grup de recerca de la UVic-UCC amb el patrocini de Gas Natural Fenosa. A l’abril, se celebrarà a Palma una Jornada sobre “Nous models de negoci de la premsa de proximitat”. I seguint amb el compromís de l’AMIC amb els joves i l’escriptura, al mes de maig se celebrarà a “la Pedrera”, amb la presència del Conseller de Cultura de la Generalitat, Santi Vila, el lliurament de premis de la 9a edició de Ficcions, l’aventura de crear històries 2017, en la que es preveu una participació de més de tres mil estudiants de secundària d’instituts d’arreu de l’àmbit lingüístic català.

Cap a la meitat d’any Reus, Ciutat de la Cultura Catalana 2017, acollirà la XX Assemblea de l’AMIC, a la que hem convidat al Molt Honorable President de la Generalitat, Carles Puigdemont. Serà en aquestes dates quan es presentarà la revista comme-morativa dels vint anys de l’Associació, en la qual, a part de fer un repàs a la nostra història, farem una mirada cap el futur dels mitjans d’informació, amb articles i entrevistes a professio-nals relacionats amb el sector. Acabarem el 20è aniversari amb l’organització a Barcelona de la sisena edició de la Jornada In-ternacional de Mitjans de Proximitat.

Amb orgull podem dir que som una Associació en la qual, mal-grat la crisi, els editors associats no tanquen, sinó que crei-xen i diversifiquen la seva oferta de canals d’informació; que construeix escenaris de col·laboració entre mitjans per millorar el conjunt; que incorpora cada cop més mitjans, acostant-se als tres-cents associats; i que actua com a patronal del sector, pensant sempre en el conjunt dels mitjans impresos i digitals, no només amb els associats actuals; pensem i defensem els interessos de tot el sector. Una Associació que està agraïda per l’esforç i complicitat de tanta gent que ha cregut en el periodis-me de proximitat.




El “moribund” paper roba al consumidor més temps que internet a l’hora d’informar-sePer Marketing Directo

Malgrat que l’oferta de mitjans digitals és cada vegada més àm-plia, el temps que el consumidor inverteix en aquest tipus de plata-formes a l’hora d’informar-se és més aviat marginal. Qui s’emporta la palma és en realitat el paper de tota la vida. Així ho conclou almenys un recent informe de Neil Thurman, investigador de la Universitat Ludwig Maximiliam, de Munic (Alemanya), que pren com a referència el consum de mitjans impresos al Regne Unit.

El 89% del temps que inverteix el consumidor llegint continguts periodístics l’endrapen els diaris impresos de tota la vida, nacio-nals i locals. Molt lluny d’aquest voluminós percentatge es que-den les versions en línia dels diaris (4%) i les apps mòbils (7%)

Encara que la xarxa de xarxes ha augmentat considerablement l’abast de la premsa escrita, el paper roba bastants més minuts al consumidor que els mitjans online.

Mentre el consumidor inverteix una mitjana de 40 minuts al dia en la versió impresa dels diaris, als productes online d’aquests mateixos diaris té a bé dedicar-los tot just 30 segons diaris.

Per dur a terme el seu informe, Thurman va utilitzar dades pro-cedents del “National Readership Survey” del Regne Unit i de comScore sobre les audiències de 11 rotatius britànics (The Guardian, The Times, The Mail, The Sun i The Mirror, entre d’altres de locals) en el període comprès entre l’abril de 2015 i març de 2016.

Segons el parer de Thurman, les conclusions del seu informe són aplicables també a altres mercats europeus. No en deba-des, i segons un recent estudi de Reuters Institute, a Aleman-

ACTUALITAT/ D’AQUÍ I D’ALLÀ



ya, per exemple, els diaris clàssics són un 38% més proclius a ser utilitzats com a font setmanal d’informació que els omni-presents mitjans online. En canvi, al Regne Unit, on Thurman focalitza el seu informe, aquest percentatge és bastant menor, de tot just un 13%.

Una investigació revela que algunes marques ‘financen’ el terrorisme per fallades en la compra programàtica

La publicitat de conegudes marques de consum podria estar finançant a grups terroristes, supremacistes i un altre tipus d’organitzacions delictives a través de l’aparició involuntària

dels seus anuncis (com a conseqüència de la gestió automa-titzada de les insercions), al costat de continguts publicats per aquestes organitzacions.

Així ho revela una investigació realitzada pel diari britànic The Times, i de la qual es fa ressò la revista Campaign, que assen-yala que, per exemple, un anunci de Mercedes Classe A ha aparegut fa poc al costat d’un vídeo a favor de Daesh publicat a YouTube que tenia més de 115.000 visualitzacions; o que un ví-deo de la companyia hotelera Sandals Resort s’emetia al costat d’un altre que promovia la causa del grup gihadista Al-Shabaab. Per al diari britànic està clar, a la vista del seu anàlisi, que els controls habituals dels sistemes de compra programàtica per evitar aquest tipus de situacions no estan funcionant. Un vídeo a YouTube pot generar, segons The Times, 7,60 $ per cada mil visualitzacions.

El rotatiu diu així mateix en la seva informació que les compan-yies afectades es van mostrar profundament preocupades pel fet que la seva publicitat estigués apareixent al costat d’aquests continguts i responsabilitzen d’aquestes incidències a la gestió automàtica de la planificació.




TitularTextLadilloText


endesa.com

Per què evolucionem?Tot, per viure i créixer, necessita obrir-se al món que l’envolta. Aquest desig innat de l’ésser humà per progressar explica per què una nova identitat. Una transformació que reflecteix el nostre nou model de negoci basat en la innovació i en la sostenibilitat, a portar al món nous valors per als nostres clients, els nostres inversors i, en definitiva, per a tots nosaltres. Perquè quan obrim la nostra energia, el progrés és possible per a tots.

AMIC_ButlletiPrensa_188x122_S&S_Endesa2016_OP_MP_AD_CAT.indd 1 15/7/16 11:59



La informació publicada per The Times coincideix amb el fet que l’anunci que Hyundai va emetre durant la passada Super Bowl, i en el qual es feia un homenatge a les tropes nord-americanes, ha aparegut després a YouTube com pre-roll de un vídeo de su-port a Hezbollah, organització islàmica considerada com a te-rrorista per l’administració nord-americana. (de One Magazine)

El Parlament Europeu obre convocatòria de subvencions per a mitjans de comunicacióEl Parlament Europeu anuncia la reobertura de la convoca-tòria de partenariat i de subvencions per al cofinançament d’activitats de comunicació. Les activitats han de tenir l’objectiu de promoure i fomentar una millor comprensió de la identitat, rol i naturalesa política del Parlament Europeu. La convocatòria va destinada a mitjans de comunicació audiovisuals (TV, ràdio i/o mitjans online) i a l’organització d’esdeveniments.

La convocatòria per a mitjans de comunicació té com a data lí-mit el 28 de febrer per presentar les sol·licituds. S’hi poden pre-sentar tots aquells mitjans que no van fer la sol·licitud d’adhesió

al conveni al 2016 o aquells a qui els hi va ser rebutjada i ara complexin amb els requisits. Els projectes podran rebre fins a un 60% de cofinançament i hauran de presentar-se d’acord amb els requeriments detallats en la convocatòria de mitjans, la qual es publicarà al març.

La convocatòria per a l’organització d’actes també es publicarà al març i la data límit per presentar els projectes d’actes fina-litzarà a l’abril. S’hi poden presentar tot tipus d’esdeveniments, online i offline, de caràcter no partidista, com ara seminaris, conferències, debats, fòrums de discussió, exposicions, etc. Els projectes podran rebre fins a un 60% de cofinançament del seu pressupost total.

La convocatòria de propostes, els formularis de sol·licitud i tota la documentació relacionada està disponible AQUÍ. Per a més informació es pot contactar amb el Parlament Europeu a través del següent correu electrònic: [email protected] (per EC.Europa/Barcelona)


http://www.europarl.europa.eu/contracts-and-grants/en/20150201PVL00100/Grants



Unidad Editorial prepara el llançament de dues revistes

El propietari d’Unidad Editorial, Urbano Cairo, pertany a l’escola d’empresaris que creuen allò de que si alguna cosa funciona, per què canviar-la. La seva empresa Cairo Communications edita a Itàlia diverses revistes les vendes de les quals li reporten importants ingressos. Així doncs, al poc temps de fer-se amb el control de RCS Mediagroup va deixar caure el seu interès per llançar noves publicacions, algunes d’elles a Espanya, on porta mesos analitzant al detall els comptes amb l’objectiu d’intentar quadrar-los el més aviat possible.

L’empresa espanyola anuncia que Unidad Editorial continua desenvolupant les seves marques i que entre els seus pro-pers plans es troba el llançament de dues noves revistes: una d’informació general i una altra especialitzada. Aquesta última publicació s’inspiraria en Diva i Donna, la capçalera que edita a Itàlia amb informació sobre personatges famosos i tendències o moda. Així mateix, la seva realització correria a càrrec de la nova àrea transversal d’Unidad Editorial, que s’encarregarà de continguts relacionats amb el consum i els suplements del grup.

Durant el 2015, últim exercici del qual es tenen resultats com-plets, les revistes del grup editor d’El Mundo van llançar pèr-dues per valor de 8, 5 milions d’euros. 6,3 milions d’euros en el cas d’Unidad Editorial Revistes SL, que engloba Yo Donna i Actualidad Económica; i 1,2 milions en el de l’editora de Telva, Ediciones Cònica SA. (de VozPópuli)

El Govern de l’Estat reforçarà TVE a Catalunya per contrarestar a TV3

Ofensiva de l’Estat per frenar l’independentisme: donar “impuls” a TVE i RNE a Catalunya en català. Aquest projecte intentarà amb TVE a Catalunya, que dirigeix Carles González, contra-restar el poder d’audiència i influència política de TV3, la tele-visió pública catalana que compta amb quatre canals i buscarà




crear un espai radiofònic en català a través de Ràdio Nacional a compte de Ràdio 4, la històrica ràdio estatal que emet en ca-talà i que amb prou feines compta amb audiència a Catalunya, després de viure dues terceres parts dels seus 40 anys de vida absolutament escanyada.

L’operació preveu “una ampliació més que notòria” de la pro-gramació en català, segons explica La Vanguardia, que diu sa-ber tant de fonts del Govern espanyol com de la direcció de l’ens públic, que el pla traçat implica “fitxatges d’estrelles me-diàtiques i periodístiques”, “una ampliació més que notòria de la programació en català” -sense descartar que arribi a 24 hores i un projecte televisiu que pugui competir en l’actual espai co-municatiu català.

El calendari d’execució del pla encara estar per definir, però “hi ha pressa” per posar-lo en marxa. “Tenim interès a impulsar i te-nim recursos materials de sobres a Catalunya per poder fer una televisió espanyola per als catalans”, adverteixen les mateixes fonts a La Vanguardia. (d’AEC)

Prisa confirma un pla de baixes a El País que afectarà entre 15 i 17 redactors

El conseller delegat de Prisa Noticias i de El País, Manuel Mi-rat, ha confirmat al Comitè d’Empresa que hi ha en marxa un pla de baixes que afectaran entre 15 i 17 treballadors del diari i que s’aplicarà durant tot l’any 2017. La notícia ha sorprès a la plantilla perquè al desembre de 2016 l’empresa va dir a la representació dels treballadors que no estava entre els seus plans realitzar acomiadaments. La plantilla d’Ediciones El País ronda les 300 persones i hi ha uns 40 col·laboradors fent tas-ques de redacció.

De moment, Manuel Mirat no ha donat detalls de les condicions, de la seva justificació, ni el període d’aplicació i només ha dit que s’aplicarà durant 2017. També ha afegit que Lara Otero, la periodista acomiadada recentment per opinar en una as-semblea, ha estat la primera de la llista. El Comitè va qualificar aquesta sortida de “represàlia”, mentre fonts de la redacció han indicat que la seva baixa es va sentenciar en una Assemblea sostinguda el passat 1 de febrer, en què va demanar explica-




Hi ha una fórmula per ser

el Banc de l’Any a EspanyaC

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K



cions respecte d’un informe del Comitè de Redacció del qual Antonio Caño va prohibir donar-ne detalls. (de Prnoticias)

Els treballadors de Zeta preparen una nova guerra judicial pel sou dels seus directiusAl voltant de 600 treballadors d’El Periódico de Catalunya, Sport i diverses revistes van denunciar al Grupo Zeta fa uns mesos, a l’entendre que els seus directius no s’havien abaixat el sou en la mesura que es van comprometre a 2014. L’Audiència Na-cional va desestimar la demanda per un error de forma. Els afectats han anunciat que recorreran la sentència.

Els treballadors exigiran una indemnització, ja que les seves nòmines han inclòs durant tot aquest temps la rebaixa del 9% compromesa amb l’empresa. En el cas que el tribunal accepti finalment aquest argument i obligui al Grup Zeta a tornar tot l’import de l’ERTO, l’empresa hauria de fer front a una despesa extraordinària de 21 milions d’euros, segons els seus propis càlculs. Els sindicats consideren aquesta xifra “exagerada” i as-seguren que la quantitat que haurien de tornar als seus treba-

lladors seria del voltant de 131.000 euros, que es corresponen amb la diferència entre el 7% que ha disminuït el sou del perso-nal de fora de conveni des 2014 -al qual pertanyen els directius- i el 9% que hauria d’haver assolit. (de Vozpópuli)

La vaga de firmes a ABC ha estat un èxit però s’ha saldat amb tres acomiadaments

La vaga de firmes dels treballadors d’ABC ha estat un èxit, que s’ha vist entelat per l’acomiadament de tres treballadors del de-partament comercial. Segons la redacció, la vaga ha estat se-cundada de manera massiva. No obstant això, l’acomiadament dels companys, un dels quals era molt veterà els ha indignat. “Rebutgem estar subjectes a l’amenaça dels acomiadaments i a la precarització de la plantilla i no descartem més mobilitza-cions”, manifesta un membre del comitè d’empresa.

Les assemblees de treballadors del diari ABC van decidir la set-mana passada eliminar la seva firma de les notícies que es van publicar aquest dimecres, dia 15 de febrer, tant al web com al diari en paper, com a rebuig als acomiadaments i reducció de salaris anunciats per la empresa. “És la primera vegada que la




plantilla pren aquesta mesura de retirada de firmes i té el su-port d’una amplíssima majoria”, expliquen des de la redacció. “L’empresa ha advertit que encara que hagi baixes voluntàries, hi haurà acomiadaments i el que els demanem és tenir les da-des, perquè en l’últim mes ja hi ha hagut quatre baixes i la xifra total se’ns amagarà”, afegeixen. (de Cuartopoder)

Nous eixos d’acció per a la revista Sa Plaça La revista quinzenal d’informació de proximitat Sa Plaça co-mença una nova etapa introduint algunes millores i realitzant alguns canvis per tal de renovar-se en diferents àmbits i així seguir el seu creixement com a mitjà de comunicació de proxi-mitat a les Illes Balears. Sa Plaça ha decidit fer un pas cap al món digital i començar la seva activitat a les xarxes socials, una eina molt útil actualment que servirà per informar sobre nous continguts i iniciatives a la vegada que es manté un diàleg més proper amb els lectors i altres entitats.

Per últim, la revista quinzenal, que ja forma part de l’Associació de la Premsa Forana de Mallorca, ha passat a formar part tam-

bé de l’AMIC amb l’objectiu de millorar els continguts i els anun-cis de la publicació balear. També es troba en tràmits per formar part del control de l’Oficina de Control de la Difusió, un fet que no només serà beneficiós per Sa Plaça, sinó també davant els clients i auditories externes. (de Redacció AMIC)




Com poden els editors aconseguir millors resultats en les seves edicions digitals?Per Editor & Publisher

A ningú se li escapa que les edicions digitals dels diaris repre-senten cada vegada més un pastís important dels ingressos dels periòdics, per no parlar del nombre de lectors, que no para de créixer en aquests suports. Per seguir creixent, els lectors demanen cada vegada més contingut especialitzat. Alguns mit-jans internacionals ja estan experimentant amb això.

Els lectors d’avui volen compromís, personalització i contingut especialitzat en els diaris online als que arriben per informar-se. Des Editor & Publisher hem recopilat una sèrie d’estratègies

que els periòdics haurien de considerar si volen seguir creixent en les seves edicions digitals, tant en nombre d’usuaris com de pàgines vistes. Algunes de les més destacades són:

Personalitzar els butlletins de notíciesNo es parla de canviar l’assumpte o el nom del correu elec-trònic, sinó de personalitzar el contingut que es lliura a cada usuari, oferint segons els seus gustos i necessitats, continguts més afins. Segons un estudi recent de l’Institut de Periodisme Reynolds les newsletter de contingut personalitzat i seleccionat per al lector aconsegueixen doblar la taxa d’obertura i acon-seguir tres vegades més de clics en les notícies. En aquest sentit, The Washington Post està experimentant amb els cone-guts com “pop up”, butlletins de notícies dirigits a lectors que en funció del seu historial de lectura, poden ser més propensos a interessar-se per aquests continguts.

Desenvolupar sites de contingut específicMoltes estan sent les experiències al respecte. El cas de Scout per exemple se centra en béns arrels, oferint una pàgina d’una de les qüestions que més preocupa els ciutadans d’Arizona, l’habitatge. Després de la legalització de la marihuana a Cali-fòrnia Digital Media va llançar The Cannifornian, un recurs per

COMUNICACIÓ DIGITAL



explicar els impactes socials, econòmics, culturals i polítics del cànnabis. I el Boston Globe va posar en marxa STAT, un lloc web dedicat exclusivament a la cobertura de notícies relaciona-des amb la medicina i la salut.

Treballar en col·laboració amb Facebook, Amazon o GoogleEls experts recomanen més que enemistar-se amb els gegants de la tecnologia, unir-se a ells, encara que de vegades no resul-ti fàcil. És el cas del gegant Hearst que ja s’ha aliat amb Ama-zon Echo perquè el dispositiu llegeixi en veu alta els principals titulars i un resum de les històries dels seus periòdics. Un altre exemple és la col·laboració entre alguns mitjans i Facebook per lluitar contra les notícies falses, entre ells El País.

Explorar nous fenòmens: Els chatbots o la RVNo deixen de ser iniciatives experimentals més que realitats però alguns mitjans no volen quedar-se a la cua del futur i ja proven tecnologies d’aquest tipus. The Washington Post va pu-blicar un chatbot per a la plataforma de Facebook Messenger com una manera de presentar les principals notícies i la cober-tura dels Jocs Olímpics, proporcionant informació com el re-compte de medalles, la programació de televisió amb les cites més destacades de l’esdeveniment esportiu...

The New York Times per la seva banda, explora actualment el camp de la RV amb The Daily, un projecte de Realitat Virtual pel qual es difon un vídeo al dia, gravat per periodistes del diari de tot el món amb càmera a 360º.

Quants internautes bloquegen els anuncis en línia?

El portal d’estadístiques Statista ha elaborat una infografia que mostra l’ús dels bloquejadors d’anuncis en el món, que en l’actualitat fan servir 616 milions d’internautes, segons un estudi de PageFair. A aquest creixement ha contribuït l’ús d’aquests programes en els dispositius mòbils.




A la infografia de Statista es veu que la utilització d’aquests programes és actualment molt desigual en el món. El país en què més es fan servir els bloquejadors és Indonèsia, on un 59% dels usuaris connectats recorren a ells. A Espanya, el percen-tatge es redueix al 19%, vuit punts percentuals per sobre de la mitjana mundial, que és del 11%. (d’Ipmark)

Després de 18 anys, Prisa tanca la TV de Los 40 i es queda a internet

L’eterna crisi de Prisa ha provocat el tancament a la televisió dels 40 TV, que cessa les seves emissions després de gairebé dinou anys d’emissió. El canal temàtic musical dels 40 Princi-pals, projecte que acaba de complir mig segle, cessa avui les

seves emissions tal com va advertir Movistar als seus abonats. Segons Prisa, el projecte continuarà a la pàgina web de la seva emissora musical: “Ha creat nous formats i incorporat presenta-dors i directors de programa per enfortir i renovar la seva grae-lla, collint molt bons resultats i amb grans expectatives de futur.

En aquest context, i amb l’objectiu de reforçar l’audiència en els target més joves, continua la seva aposta pel llenguatge au-diovisual, però és a la xarxa on identifiquem el major potencial d’expansió i creixement. Per aquest motiu, LOS40TV passarà a formar part del contingut de LOS40.COM, per enriquir l’oferta de continguts del portal web de la marca, i en conseqüència deixarà d’operar com a part de l’oferta de televisió de paga-ment, com venia sent des de fa 20 anys”. (d’AEC)

Els nord-americans utilitzen per igual els mitjans i les xarxes per informar-se, segons un estudi del Pew InstituteMentre que un 36% dels nord-americans van directament a mitjans informatius o aplicacions de mitjans per a conèixer les notícies, el 35% manifesta que les rep a través de les xarxes




socials, segons ha posat de manifest un estudi del Pew Re-search Center, al que s’ha fet un seguiment detallat dels hàbits informatius de 2.000 ciutadans durant una setmana. A Espanya, i dins de l’Informe Anual de la Professió Periodística de l’APM, l’any passat el 78,7% de la població deia que buscava la infor-mació en els mitjans informatius, mentre que el 21,3% deia que les rebia per les xarxes.

L’estudi del Pew Research Center també aprofundeix en la re-lació entre els consumidors i les fonts de les que obtenen la in-formació. Així, interrogats sobre si recordaven el nom del mitjà en el qual havien vist, llegit o escoltat una notícia, el 56% sí que ho recordava. A més, quan els enquestats han d’executar una acció (per exemple, seguir un enllaç) per conèixer una notícia, el 73% ho fa si li arribava a través d’un familiar o amic, el 62% quan aquesta és través d’un cercador i el 53% si és un enllaç a una xarxa social. (de Pew Institute)

The Washington Post llança Post Cards, el branded content intel·ligent

El que caracteritza la publicitat nativa és que no és intrusiva ni busca entorpir l’experiència d’usuari mentre navega per inter-net, importunant-li amb molestos banners que només busquen el clic fàcil. Per això, que els usuaris arribin a fer clic de manera intencionada en un anunci natiu, no és cosa fàcil; entren en joc, a part de l’estètica del mateix, la forma de la redacció - que al cap i a la fi no acaben de distingir- cap estil de redacció , ja que la majoria d’anuncis acaba sent una còpia de l’anterior -.

The Washington Post ha decidit acabar amb aquesta successió de clons allotjats al web, creant els Post Cards, un nou format d’anunci de branded content. Han estat treballant en això des del seu equip d’Investigació, Experimentació i Desenvolupa-ment, i centra els seus esforços en mostrar contingut multimè-dia. Busquen que siguin anuncis súper personalitzats, adaptant el missatge segons l’historial de consum del lloc web en qüestió. Per exemple, si en l’historial d’un subjecte específic es registra que és donat a veure la major part dels vídeos, probablement el nou Post Card comenci amb un vídeo. (de Canal Marketing)




Rànquing mitjans de comunicació digitals en català

Les dades del mes de gener del 2017 de l’OJD Interactiva, no ofereixen grans canvis. Els dotze primers llocs del rànquing segueixen aquest ordre: 1. Nació Digital, 2.535.340 de visitants únics; 2. Ara.cat, 2.075.679; 3. CatalunyaDiari.cat, 1.754.687; 4. Vilaweb.cat, 1.350.004; 5. ElpuntAvui.cat, 1.090.605; 6. El-Món.cat, 1.082.532; 7. Directe.cat, 966.556; 8. El Nacional.cat, 912.817; 9. RAC1.cat, 872.148; 10. DelCamp.cat, 634.655; 11. ElPeriodico.cat, 599.628; i 12. DiarideGirona.cat, 539.358.

Els lectors de l’AMIC poden consultar el rànquing sencer del mes de gener, que ofereix 109 mitjans de comunicació, dels quals 93 són associats a l’AMIC, CLICANT AQUÍ (d’AEC)

El 50% dels membres de la Generació Z s’ha instal·lat un bloquejador de publicitat

Instal·lar un adblocker és una cosa natural per a un grup de consumidors que no rebutja la publicitat, però que sí tria el con-tingut de marca que desitja veure. Els membres de la Genera-ció Z són molt madurs i avançats digitalment, compten amb un alt control de la tecnologia i se senten irritats per la forma en què la publicitat els interromp quan volen fer altres coses. Així ho destaca l’estudi AdReacion, de Kantar Millward Brown, que posa en relleu que sis de cada deu membres d’aquesta genera-ció s’han instal·lat un bloquejador per aquest motiu. El 51% dels que tenen entre 16 i 19 anys ja ha instal·lat un adblocker; una


http://www.amic.media/media/files/file_352_1140.pdf



xifra similar a la dels joves de la Generació I, però allunyada en el cas dels X, que representen el 35%. Així mateix, els Z són els més difícils d’atreure amb continguts digitals i quan decideixen saltar-se els anuncis ho fan tres segons abans de mitjana que la Generació X.

L’estudi mostra com la possibilitat de “controlar” la publicitat millora sensiblement l’actitud de la Generació Z cap als contin-guts digitals, principalment si tenen l’opció de saltar. Així, vuit de cada 10 joves espanyols de la Generació Z comenten que comptar amb l’opció de saltar fa que tinguin una actitud més po-sitiva davant la publicitat, enfront del 45% que opina el mateix dels anuncis que permeten ser tancats. Per això recelen espe-cialment de formats com els pre-rolls no saltables i els anuncis en finestres emergents. (d’El Publicista)

El Ministeri de Cultura convoca ajudes per a projectes digitals i tecnològics

El Ministeri de Cultura del Govern de l’Estat ha convocat una línia d’ajuts per a la modernització i innovació de les indústries culturals i creatives mitjançant projectes digitals i tecnològics

que tenen per objecte incrementar l’oferta legal de continguts digitals culturals a Internet i modernitzar i innovar les indústries culturals i creatives. Els beneficiaris podran ser els professio-nals inscrits en el règim especial de treballadors autònoms i les petites empreses i les microempreses, de nacionalitat espanyo-la, de qualsevol Estat membre de la Unió Europea o dels estats signataris de l’Acord sobre l’Espai Econòmic Europeu i tinguin residència fiscal a Espanya.

Els lectors d’El Butlletí de l’AMIC que hi estiguin interessats tro-baran les bases d’aquestes ajudes CLICANT AQUI (d’AEEC)


http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2010-17455



La inversió en Màrqueting i Publicitat es recupera i creixerà a EspanyaPer Àmbit d’Estratègia i Comunicació

El Baròmetre trendScore per al tancament de 2016, elaborat per Scopen i l’Associació Espanyola d’Anunciants, confirma les bones expectatives apuntades en l’anterior onada i, per primera vegada des del llançament del baròmetre en 2009, es tanca l’any amb dades positives en inversió en màrqueting i publicitat.

Són dades que superen les expectatives de tancament aporta-des pels responsables de màrqueting al juliol de l’any passat i que fan que, per primera vegada en les 14 edicions, ens trobem amb dues onades consecutives de creixement de la inversió.

Les expectatives d’inversió dels anunciants per 2017 són també po-sitives, amb variacions mitjanes en màrqueting i publicitat de l’1,2%.

Els bons resultats de l’any passat juntament amb les expectati-ves de creixement per a 2017, deixen una evolució molt positi-va que concatena tres onades seguides de bones xifres per al nostre sector. Perquè enguany augmentarà la inversió en totes les àrees de comunicació publicitària.

PUBLICITAT I MÀRQUETING



Pel que fa al repartiment de la inversió, els canals digitals són els que més grans creixements mitjans han tingut en l’últim se-mestre. De cara a 2017 s’esperen increments en la inversió en totes les àrees de comunicació publicitària: mitjans convencio-nals, no convencionals, digital i accions especials.

I en l’apartat de percepció de ROI per part dels anunciants sobre els mitjans, la Televisió torna a ocupar la primera posició aug-mentant el seu pes respecte a l’edició anterior. Després d’ella, el long tail de mitjans amb major retorn en inversió l’encapçalen els canals digitals amb Xarxes Socials, SEM i Performance al capdavant.

Per a Begoña Gómez, directora tècnica de l’Associació Espan-yola d’Anunciants, “tornem a trobar amb dades positives amb els que s’han superat les previsions. El mitjà digital segueix posicionant-se en quant a inversió i retorn i, de cara a 2017, es manté un optimisme moderat en el qual el mix de mitjans utilitzat pels anunciants segueix creixent. “

Patricia Chávez, consulting director de SCOPEN assenyala que “els anunciants tornen a apostar per incrementar la seva activi-tat en màrqueting i publicitat i centren gran part dels seus esfor-

ços a ampliar el long tail de canals digitals a la seva disposició en combinació amb TV, mitjà que continua aportant el major ROI percebut.”

El Butlletí de l’AMIC ofereix als seus lectors l’informe Trend Score 2017, només cal CLICAR AQUÍ

La inversió publicitària en 2016 va perdre pes als mitjans impresos, segons l’estudi i2p L’any passat la inversió publicitària en mitjans va ascendir a 4.207,7 milions d’euros, amb un increment del 2,9% enfront dels 4.090,5 milions de 2015, segons les dades de l’estudi i2p, que realitza la consultora Media Hotline amb la informació de la companyia de control publicitari Arce Media.

El creixement de 2016 contrasta amb els registrats en 2014 i 2015 del 5,8 i del 5,9%, respectivament, reflectint la pèrdua d’impuls de la inversió, que podria continuar en 2017, any per al qual els responsables de l’estudi preveuen un creixement del





2,2%. L’estimació s’ha realitzat tenint en compte l’evolució de variables econòmiques com el PIB, la demanda interna, la infla-ció o l’evolució dels salaris.

No obstant això, segons ha assenyalat Enrique Yarza, director de Media Hotline, les raons de la incertesa econòmica que pro-voquen la debilitat del creixement estan molt lligades a aspec-tes polítics (evolució dels Estats Units, relació d’Europa amb el

Regne Unit després del Brexit o comportament de les econo-mies asiàtiques), sobre els quals no és possible fer prediccions.

Pel que fa al 2016, el creixement de la inversió publicitària va ser, com és habitual en els últims anys, molt desigual segons els suports. Així, mentre que la televisió o internet van créixer per sobre del mercat (el 5,3% i el 14,0%, respectivament), els mitjans impresos van continuar caient (diaris: -7,1%, revistes: -2,7% i suplements: -10,6%) i la ràdio es va estabilitzar amb un 0,6%.

En termes de quota, la televisió ja va representar el 2016 més de la meitat de la inversió publicitària.

Els grans anunciants inverteixen un 3% dels seus ingressos en comunicació

SCOPEN ha presentat aquest dijous els principals resultats de la 20a edició de l’estudi Agency Scope a l’Estat espanyol. S’hi analitzen les tendències del mercat publicitari, amb l’objectiu d’entendre el procés, la percepció i l’acompliment de les agències amb les que treballen els anunciants espanyols, així com les se-




ves diferències i semblances amb anteriors edicions de l’estudi. A nivell global, els grans anunciants espanyols inverteixen el 3% dels seus ingressos en comunicació, un percentatge superior al de 2014 (2,8%), per sobre de la mitjana mundial, (2,6%).

Actualment, els anunciants a casa nostra, treballen internament de forma integrada (gestionant tota la publicitat/comunicació des d’un mateix departament), en un 30% dels casos, men-tre que en el 70% d’ells, són diversos departaments els que

s’encarreguen de les diferents àrees / disciplines. En el 44% de les ocasions, els anunciants compten internament amb un de-partament digital específic. Una dada, gairebé 8 punts inferior a l’obtingut en 2014 i degut principalment al fet que els anun-ciants estan incorporant cada vegada més els equips digitals als seus departaments de màrqueting. A l’hora de descriure la seva agència “ideal” , els anunciants segueixen destacant per les agències creatives.

L’estudi d’Scopen assenyala que les agències creatives i de mitjans tan sols contribueixen al entorn d’un 12% al creixement del negoci de les marques anunciants a Espanya, segons les opinions dels directors de màrqueting enquestats expressa-ment per a l’estudi bianual Agency Scope. Aquest percentatge significa un descens del pes dels proveïdors publicitaris, ja que el 2014 la seva aportació era del 18% -19% i el 2012 del 21% -22%. En concret, les agències de publicitat integrades contri-bueixen al creixement del negoci de les marques en un 11,9% de mitjana; mentre que les de mitjans és un 13,3%. (de Control Publicidad)




Facebook anuncia noves opcions de compra i més transparència en la mesura

En els propers mesos, Facebook proporcionarà als anunciants informació més detallada sobre impressions, de manera que puguin tenir millors estadístiques. Facebook es compromet a una auditoria amb el Media Rating Council (Consell de Qua-lificació dels Mitjans) per verificar l’exactitud de la informació que lliura als seus socis. Al llarg d’aquest any, Facebook oferirà als anunciants tres noves opcions de compra per a anuncis de vídeo a Facebook, Instagram i Xarxa de Públics:

Compra de visionat complet: Els anunciants només pagaran per anuncis de vídeo que han estat vistos en la seva totalitat, per qualsevol durada fins a 10 segons.Nova opció de compra de dos segons: complint amb els estàn-dards de vídeo de l’MRC, on almenys el 50% dels píxels del vídeo estan a la vista durant dos segons seguits o més.Compra de so: ofereix als anunciants la possibilitat d’especificar que volen pagar per vídeos amb so. (de La Publicidad)

La Generalitat adjudica dos milions d’euros per a publicitat digital

La Generalitat de Catalunya ha adjudicat un contracte publici-tari de dos milions d’euros per a la compra d’espais publicitaris en el mitjà online a les agències Kardumen Grau Clotet SL i NothingAD Comunicació, SL. En el concurs públic, aquestes dues petites agències es van imposar a dos grans multinacio-nals, com són Carat i Havas. La primera amb prou feines va fac-turar 19.000 euros el 2015 i la segona 380.000 euros, segons els últims comptes oficials. (de Dircomfidencial)

Banc Sabadell presenta “acompanyar”, la seva primera conversa musical De la mà d’* S, C, P, F... , Banc Sabadell llança “acompanyar-te”, una campanya de captació que presenta un renovat Compte Expansió. Un únic compte que s’adapta als diferents moments i etapes de la vida dels clients. Poder disposar d’un únic comp-te amb capacitat d’adaptar-se a les necessitats de cada un és




sens dubte una gran solució. El resultat és un contingut molt divers que desprèn màgia. Una campanya integral amb presèn-cia en digital, televisió i gràfica que treballa per millorar la consi-deració de tots els públics siguin o no clients. Amb ella, l’entitat trasllada de forma clara la seva proposta d’acompanyament flexible útil i valuós als seus clients. (de Programa Publicidad)

TBWA presenta els Rasques Multiplicador de l’Once

TBWA ha estat l’agència escollida per l’ONCE per a la creació de la campanya de llançament d’un nou producte anomenat Rasques Multiplicador. La creativitat gira entorn del concepte Multiplica la teva vida per molt. Segons ha informat TBWA en una nota de premsa, donat el nom del producte i el posiciona-ment i objectiu, l’agència ha plantejat una campanya que vol mostrar que els nous rasques de l’ONCE poden “elevar la teva vida”, transformant experiències i situacions comuns en vivèn-cies amb magnificència.

La campanya de llançament dels Rasques Multiplicador té com a eix dos espots de televisió que han estat produïts per Primo

Madrid i dirigits per Hugo Menduiña. A més, el desplegament comptarà amb moments interns en diferents programes de televisió, falques i mencions en ràdio, cartelleria i vinils per a punts de venda, i peces display per internet i xarxes socials. (d’Anuncios)

Dommo presenta la campanya de rellançament del diari Marca

La campanya se centra en realçar els valors del paper a través d’una sèrie d’originals peces que expliquen el significat que té per als lectors llegir el diari: un moment de tranquil·litat i calma que permet viure novament l’emoció de l’esport. Aquest treball busca que el principal diari esportiu d’Espanya segueixi sent un referent en el sector i que es posi en valor com una forma de gaudir l’esport. Així mateix, vol donar a conèixer el nou dis-seny del diari que, a partir d’ara, oferirà més informació i anàlisi. La campanya, que és al carrer des del dijous 2 de febrer, està composta per espots de televisió, gràfiques i internet. (de La Publicidad)




Vitaldent assigna a Carat Direct el seu compte de mitjans

Vitaldent, la cadena de clíniques odontològiques, ha assignat a Carat Direct el seu compte de mitjans, després d’un concurs en què van participar diverses agències. Elisa Brustoloni, directora general de Carat Direct, ha declarat al respecte de l’adjudicació: “Estem molt contents i orgullosos que Vitaldent ens hagi triat com la seva agència de mitjans en aquesta nova etapa. Vital-dent és una companyia consolidada, amb més de 25 anys en el sector odontològic i junts ens enfrontem a un repte important després del canvi de propietat”.

Vitaldent compta amb 400 clíniques, 300 a Espanya i 100 a Itàlia, i durant aquest any preveu obrir 12 més, sis a cada país. La companyia va canviar d’amo a finals de l’any passat, quan JB Capital Markets va adquirir la totalitat de l’empresa. (d’Europa Press)




Com aconseguir que el nostre web no desaparegui del nou índex de GooglePer El Publicista

Quedi clar, el cercador Google prioritzarà molt més els continguts i sites pensats per ser consumits des de dispositius mòbils. El 93% dels usuaris de mòbils s’han connectat a internet des de la seva dispositiu en els últims tres mesos. Això vol dir que Google farà un pas més en els pròxims mesos i apostarà pel “mobile-first”, amb el llançament d’un nou ‘índex’ per recerques en mòbil. Després d’aquest concepte hi ha un disseny que té presents les particulari-tats de cada un dels dispositius que s’utilitzen per accedir a internet, tant en el cas de les audiències actuals i com per les potencials. Però l’execució d’un disseny ‘mobile-first’ no només implica adaptar la part visual del web, sinó també, millorar l’experiència de l’usuari.

La tecnologia mòbil s’ha instal·lat en el nostre dia a dia. De fet el 93% dels usuaris de mòbils s’han connectat a internet des de la seva dispositiu en els últims tres mesos, segons les últimes da-des d’Eurostat. Per comprendre quin és l’abast de la nova realitat ‘mobile’, Digital Boost, propietat de la consultora Stratesys, ha analitzat quins són els principals requeriments del disseny ‘mobi-le-first’ i identifica cinc claus imprescindibles perquè una web no desapareguin de la “llista de Google”.

La primera passa per generar o crear informació lleugera i di-recta. El client vol fer cerques ràpides i efectives, de manera que premia les pàgines en línia que són funcionals.

Pensar en un disseny i estructura orgànica. El nou cercador per mobile de Google penalitzarà les webs que no s’estructurin orgànicament la seva informació, és a dir, que no estableixin certes jerarquies i prioritzin allò que és més rellevant.

Realitzar o facilitar un cribratge de la informació. Segons la consultora també serà indispensable eliminar la informació innecessària o que té un accés limitat des d’un dispositiu mòbil.

NOVES EINES



Usabilitat. El contingut ha d’estar dissenyat per a una òptima usabilitat que aporti una experiència d’usuari específicament adaptada al mòbil.

Emprar Search Console. En el cas de webs d’una sola pàgina és recomanable usar-lo. Es tracta d’un servei gratuït ofert per Google que permet configurar de forma efectiva un site i com-provar que totes les pàgines mantenen l’ús esperat.

Segons Luis Martínez Blanco, Head of Digital a Digital Boost, el nou cercador per mobile de Google “contribuirà a millorar l’experiència de navegació dels usuaris a través dels dispositius mòbils i això, al seu torn, incidirà en encara majors creixements del canal, de manera que les empreses han d’estar preparades per canalitzar-en el seu benefici “.

Facebook reproduirà automàticament els vídeos amb so

Les contínues pressions per part dels anunciants a Facebook s’han vist recompensades. La companyia fundada per Mark Zuckerberg ha anunciat en un post publicat al seu bloc oficial que els vídeos

del News Feed es reproduiran automàticament amb so. La implan-tació es farà efectiva en les pròximes setmanes a Android, iOS i la versió web; després de la gran acollida que ha tingut després de les proves efectuades en diversos usuaris de la xarxa social.

“Després de realitzar les proves de so automàtic al News Feed i tenir una resposta positiva, a poc a poc ho estem acostant a més usuaris. (...) Amb aquesta actualització, el so s’esvaeix a mesura que l’usuari es desplaça pels vídeos”, diu la publica-ció. La reproducció automàtica del so no serà duta a terme si l’usuari té el volum del seu dispositiu desactivat. Així mateix, la funció es podrà desactivar a través de la configuració personal de Facebook. Des de la companyia també han assenyalat que el so dels vídeos no interromprà altres continguts que els inter-nautes estiguin escoltant al mateix temps.

NOVES EINES



D’aquesta manera, Facebook tractarà d’atreure una més gran inversió publicitària que s’ha anat allunyant progressivament a altres plataformes, com snapchat. Fins al moment, les mètri-ques de Facebook indicaven que al voltant del 80% de la pu-blicitat era reproduïda sense so. A causa d’això, els anunciants havien de realitzar campanyes creatives ajustant-se a aquesta tendència, com ara la incorporació de text acompanyant al ví-deo. (d’Adslzone)

AOL millora el mesurament i eficiència de les campanyes de màrqueting amb ConvertroAOL, companyia tecnològica que simplifica el contacte a In-ternet entre consumidors i creadors de contingut, anuncia que Converto, la seva plataforma integral d’analítica i mesurament publicitari, ha estat inclosa per Forrester Research entre els deu proveïdors més destacats del sector. Aquest reconeixe-ment s’inclou dins de l’informe “The Forrester Wave™: solu-cions de mesurament i optimització de màrqueting”. Convertro actua com la principal eina d’anàlisi que permet conèixer i ana-litzar tot el procés de decisió dels consumidors. Aquesta solució

permet als anunciants analitzar des de la seva pròpia interfície l’evolució de les seves estratègies de màrqueting multicanal i multidispositiu, tant en línia com fora de línia.

La solució desenvolupada per Convertro, companyia adquirida per AOL en 2014, permet a empreses de qualsevol sector me-surar el retorn de les seves inversions en màrqueting i publicitat en els diferents canals, així com els seus esforços en línia i fora de línia a través de l’anàlisi i agregació de dades. Amb Convertro, els anunciants i agències podran conèixer el retorn de la inversió que obtenen a través de cada un dels seus ca-nals, formats o segments d’audiència, i així gestionar els seus pressupostos de forma més eficient i en temps real. Això és aplicable no només a les campanyes en línia, sinó també a les offline. (d’Àmbit d’Estratègia i Comunicació)

Tres novetats a PinterestAmb sis anys de vida, 150 milions d’usuaris actius mensuals i 300 milions de dòlars de benefici l’any passat, Pinterest segueix donant passos cap endavant per satisfer tant als usuaris com a les marques. Aquesta setmana ha anunciat tres noves eines, a les que ha emmar-cat dins de l’etiqueta Visual Discovery (“Descobriment visual”).

NOVES EINES



La primera d’elles és “Lens” (per iOs i Android), que permet als Pinners utilitzar la càmera del seu mòbil per buscar a Pinter-est i generar idees sobre l’objecte real que s’ha fotografiat (per exemple, si fas una foto d’un aliment, et busca receptes amb aquest ingredient). La segona és “Shop the Look” (per iOs, An-droid i web), un nou botó per als pins de llar i moda que sugge-reix productes relacionats que l’usuari pot comprar directament a través de Pinterest.

L’última eina presentada és “Instant Idees” (per iOs i Android), un nou botó a la home que ofereix nous i personalitzats pins en temps real quan els usuaris fan scroll (per exemple, si punxes en aquest botó de un pin d’una galeta, Pinterest t’ofereix dife-rents imatges de formulari de publicació per a receptes simi-lars). (del BlogPinterest)

Comunicació àgil i ordenada per als saturats grups de WhatsApp

Quim Zurano, Roland Umlauft, Pablo Oramas i Mathieu Prieur, de l’startup HappydayEvents de Barcelona, han posat en marxa l’aplicació mòbil gratuïta Qids, per a Android i iOS, que aporta una solució als saturats grups –sobretot de pares i grups de treball– de WhatsApp. Qids ordena la informació en diferents blocs: els missatges importants, les fotos i vídeos, el xat i, tot just aquesta setmana, ha sumat l’agenda a les seves funciona-litats.

Al grup només s’hi pot accedir per invitació privada, assegurant així la privacitat dels membres i de la informació transmesa. L’aplicació, que ha requerit una inversió inicial de 110.000 eu-ros, va sortir el novembre del 2016 i ja frega els 3.000 usuaris. (de l’Econòmic)

NOVES EINES



Lluitar contra les notícies falsesPer AEDE

Molts són els mitjans que comencen a adoptar iniciatives amb un objectiu: lluitar contra les notícies falses. A Espanya, El País i Facebook van a col·laborar per evitar les informacions falses. Fora de les nostres fronteres, la BBC disposarà d’un equip de-dicat a combatre-les en xarxes socials.

Ho recollia l’Institut Reuters en el seu informe de prediccions periodístiques per 2017: les notícies falses seran una preocu-pació aquest any per part dels editors de premsa. Davant la seva proliferació hi ha un doble debat en el sector de si això pot

generar una oportunitat per a la premsa per destacar en qualitat o si per contra pot perjudicar-la pel fet que el públic identifiqui de la mateixa manera als “generadors de notícies”.

És en aquest debat i en la preocupació creixent per aquest fe-nomen on s’emmarquen les primeres iniciatives que diferents mitjans de comunicació s’han disposat a adoptar. Juan Luis Cebrián, president del grup PRISA anunciava aquesta setma-na, sense anar més lluny, una propera col·laboració del diari El País amb Facebook per lluitar contra aquesta nova tendència informativa, ajudant a evitar les informacions falses.

De moment, i a l’espera de concretar-se, a punt d’arrencar hi ha el Projecte de Periodisme de Facebook, un nou programa que busca “establir llaços més forts entre la xarxa social i la indús-tria informativa”. Amb aquesta nova iniciativa, Facebook desta-carà informació contrastada i de qualitat (la que sigui procedent d’El País) alhora que experimentarà amb formats innovadors.Fora de l’Estat espanyol, ha estat la BBC la primera a prendre la iniciativa contra les notícies falses. Els seus responsables han anunciat la designació d’un equip encarregat de verificar les notícies “submergint-se” en xarxes socials com Facebook o Instagram. El mètode és senzill, a priori: on detectin històries

COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA



enganyoses que es facin passar com notícies reals, l’equip pu-blicarà una revisió de la realitat que ho indiqui. L’objectiu és, d’una banda, que la confrontació de la realitat sigui, tal com és a la BBC, un servei públic. Però també esperen els seus respon-sables que es converteixi en una iniciativa molt “popular”, amb el suport i animada pels propis lectors.

Nou Mapa Interactiu de Mitjans de Comunicació (by Y Media)

El Mapa de Mitjans de Comunicació de Y Media és una apli-cació de lliure accés en la qual els internautes poden moure’s a través d’un complet mapa interactiu que recull tot el sistema de mitjans de comunicació espanyol. Acaba de ser actualitzat amb totes les novetats per a 2017 de manera que, punxant en qualsevol de les companyies que figuren al mapa, es poden visualitzar dades com xifres de facturació, conèixer els mitjans en què participa cada empresa i, en el cas de els grups, saber quins són els seus principals accionistes.

Es poden fer cerques de les més de 500 companyies contingudes al mapa i consultar l’estructura dels principals grups de comunicació.

Com en anys anteriors, el mapa s’ha actualitzat per recollir els prin-cipals canvis del sector dels mitjans de comunicació durant l’últim exercici. A mesura que augmenta la importància de la digitalització en el sector dels mitjans, el mapa va recollint els moviments que es produeixen tant en el terreny de la comercialització, com en el de la reorganització de la propietat dels nous mitjans i plataformes digitals.

Els lectors d’El Butlletí de l’AMIC poden accedir al Mapa Interactiu de Mitjans de Comunicació CLICANT AQUÍ (d’Àmbit d’Estratègia i Comunicació)


http://www.ymedia.es/es/mapa-de-medios



La UPF acull la 2a Conferència acadèmica sobre publicacions de comunicació

El campus de Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra acull divendres la segona edició de la Conferència Acadèmica Inter-nacional sobre Revistes de Comunicació. Durant la jornada, experts del món editorial, acadèmic i de la recerca debatran al voltant de la importància de la difusió de la recerca en l’àmbit de la comunicació.

La trobada, de caràcter biennal, abordarà la manera en què es publica i difon la recerca en comunicació; la influència que te-nen les xarxes socials en el treball col·laboratiu d’investigadors i acadèmics; les bones pràctiques de difusió dels treballs i la possibilitat d’innovació en els models de difusió, i la influència del treballs publicats en la carrera acadèmica i en el finança-ment de projectes, entre d’altres. (de Comunicació 21)

El premi de comunicació d’Òmnium es dirà Muriel Casals i tindrà dotació

L’Ajuntament de Barcelona va lliurar aquest dilluns la Medalla d’Or de la Ciutat a títol pòstum a Muriel Ca-sals per “la seva trajectòria personal i les seves fortes conviccions en defensa de la democràcia, la llibertat i

Catalunya des del respecte i la permanent voluntat de diàleg”. Durant l’acte, la filla de l’expresidenta d’Òmnium Cultural, Laia Gasch, va anunciar que la família donarà a l’entitat la indem-nització rebuda per l’accident que va causar la mort de la seva mare, fa un any.

D’aquesta manera, el Premi Òmnium de Comunicació, que fins ara no tenia dotació, a partir d’ara en tindrà una de 3.000 eu-ros, i serà rebatejat com a Premi Muriel Casals en reconeixe-ment per la tasca desenvolupada per l’expresidenta de l’entitat. (d’ACN)




Creen les Beques Josep Torrent de Periodisme d’Investigació

La Diputació de València i la Unió de Periodistes Valencians anuncien la convocatòria de quatre beques de periodisme d’investigació Josep Torrent sobre fets relacionats amb el País Valencià, així com l’edició dels quatre treballs resultants que formaran part del conjunt de llibres que integren la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació (IAM-CeVEI).

El termini de recepció de projectes, juntament amb la documen-tació requerida, s’obre amb la publicació d’aquestes bases i es tanca l’1 de març de 2017. Les persones guanyadores rebran 3.000 € cadascuna (1.000 € per a les despeses resultades de les investigacions que s’entregaran a l’inici i 2.000 € que s’entregaran una vegada lliurat el treball). Més informació CLI-CANT AQUÍ (d’AEC)

Formació al Col·legi de Periodistes

La nova comunicació amb el vídeo en 360º i la realitat vir-tual.- Barcelona, divendres, 17 de febrer (de 09:30h a 14:30h) - La tecnologia del vídeo en 360º, el vídeo en directe en 360º i els dispositius de realitat virtual marquen la nova frontera en termes de comunicació. Aquest curs a càrrec d’Enrique San Juan, ens permetrà endinsar-nos en aquest nou model de comunicació.

Webinar: Gestiona, retoca i millora les teves fotos amb el mòbil.- On line. Dimecres, 22 de febrer (de 15:30h a 16:30h) - L’objectiu d’aquesta sessió dirigida per Jordi Flamarich, és fer millors fotografies amb el nostre dispositiu, aprendre què vo-len dir i per a què serveixen les seves opcions de configuració,


http://www.unioperiodistes.org/2017/02/01/bases-de-les-beques-de-periodisme-dinvestigacio-josep-torrent/

http://www.unioperiodistes.org/2017/02/01/bases-de-les-beques-de-periodisme-dinvestigacio-josep-torrent/



gestionar millor l’espai disponible al nostre telèfon i descobrir algunes de les millors aplicacions per anar un pas més enllà.

Com dissenyar un pla de màrqueting digital.- Barcelona, di-marts 28 de febrer i 7 de març (de 09:30h a 14:30h) - En aquest curs a càrrec de Pilar Yépez, fixarem les bases de com elaborar un pla de màrqueting en l’entorn digital que ens permeti marcar un camí clar, amb objectius específics i mesura de resultats.

Com parlar en públic de forma eficaç.- Barcelona, dimecres 1 i 8 de març (de 09:30h a 14:30h) - L’objectiu d’aquest curs, impartit per Josep M. Brugués, es fer arribar els nostres missat-ges i idees amb més claredat a tots els nostres públics, parlar amb més seguretat i confiança i aprendre a seduir i persuadir per guanyar-se l’audiència.

Creació de vídeos professionals amb Android.- Manresa, di-mecres 1 i 8 de març (de 16:00h a 19:00h) - Els participants en aquest curs, a càrrec de Jordi Flamarich, aconseguiran que els seus enregistraments amb el mòbil o la tauleta Android deixin de semblar amateurs i aprendran a elaborar peces amb qualitat pro-fessional, aptes tant per difondre a través de mitjans com per sa-tisfer les necessitats audiovisuals de la seva organització o client.

Els cursos estan oberts tant als col·legiats/des com a tots aquells professionals no membres interessats en la formació centrada en el periodisme, la informació i la comunicació, com és el cas dels associats a l’AMIC. Són bonificables, és a dir que l’empresa pot recuperar l’import dedicat a la formació, i el CPC gestiona els tràmits per poder-ho fer sense càrrec.




El MWC ja és a punt per ensenyar les novetats de la indústria al mónPer L’Econòmic, suplement d’ElpuntAvui

L’edició 2017 del Mobile World Congress, que se celebra del 27 de febrer al 2 de març a Barcelona, “serà una de les més variades i emocionants que s’han fet fins ara, des del progra-ma de conferències fins als expositors o els programes per a socis”, va afirmar Michael O’Hara, director de màrqueting de GSMA, l’associació d’operadors de mòbils i companyies que donen suport a l’estandardització, desplegament i promoció

del sistema de telefonia mòbil GSM (Sistema Global de Mò-bils, en la seva sigla en anglès), encarregada d’organitzar el MWC, l’esdeveniment anual més important de la indústria del mòbil. S’espera que més de 100.000 persones de més de 200 països assisteixin a l’edició 2017 del MWC, en la qual hi partici-paran més de 2.200 expositors pertanyents a unes 160 delega-cions, un esdeveniment que sempre crea expectació i del qual n’informaran gairebé 4.000 mitjans de comunicació.

La indústria del mòbil, un dels sectors més potents de la nova eco-nomia, genera el 4,2% del PIB mundial, una xifra que frega els 3,1 trilions de dòlars, dóna feina a 32 milions de persones al món i rep inversions per valor de 9 trilions de dòlars. D’altra banda, l’impacte econòmic que generarà a Barcelona el MWC se situarà al voltant dels 436 milions, alhora que l’esdeveniment donarà ocupació a temps parcial a més de 13.200 persones. Entre el 2006 i el 2017, el congrés mundial de telefonia mòbil haurà generat a la capital catalana un impacte econòmic de 3.900 milions d’euros i haurà contribuït a crear 101.000 llocs de treball a temps parcial.

Cal destacar també la nova edició del MMIX Summit, que en-guany explorarà la demanda global de mitjans multipantalla i d’entreteniment i mostrarà les innovacions del mercat. El MMIX

EN PROFUNDITAT/ LA CRÒNICA



presentarà en directe contingut interactiu i donarà a conèixer pla-taformes disruptives, estratègies, tecnologies i col·laboracions. Les sessions estaran dirigides per coneguts líders del sector de l’esport, els mitjans de comunicació i de l’entreteniment, que hi assistiran en nom de reconegudes companyies com Active Tic-keting, All3Media, ATC, BT Sport, EE, Eurosport/Discovery i You-Tube, entre altres. Entre les novetats de l’edició d’enguany, cal destacar el Youth Mobile Festival (Yomo), que acollirà al voltant de 16.000 nens, d’edats entre 10 i 16 anys, que arribaran des de tot Catalunya i l’Estat. El festival vol ser un aparador de les opor-tunitats que ofereix l’ecosistema STEAM (Ciència, Tecnologia, Enginyeria, Art/Disseny i Matemàtiques, en la seva sigla en an-glès), a través d’exposicions, tallers interactius, representacions teatrals i activitats artesanes. El festival també dedica un espai al professorat i ofereix programes per a escoles.

Posar fi al desequilibri de gènere dins el sectorEl MWC presenta enguany un programa ambiciós, el Women-4Tech, un espai que vol mostrar el desequilibri entre gènere dins la indústria del mòbil. El nou programa preveu la celebra-ció de diverses activitats que analitzaran el paper actual de la dona dins del món tecnològic i els camins per arribar a una major igualtat de gènere en aquest sector. Entre les diferents

activitats del programa, cal destacar la Cimera Women4Tech, que es portarà a terme el 2 de març, en la qual hi participaran ponents –homes i dones– d’empreses reconegudes, com David Krupp, CEO de Kinetic Worldwide; Erica Lockheimer, directiva de Linkedin; i Rimma Perelmuter, de Women in Wireless. En el marc de la cimera es farà entrega dels premis Glomo. L’objectiu de l’equilibri de gènere de Women4Tech serà present al progra-ma per a start-up 4YFN.

Catalunya disposa d’unes 600.000 empreses que destaquen per ser actives, innovadores, orientades a l’exportació i molt competitives. En aquest sentit, la participació del teixit empre-sarial català del sector del mòbil en el MWC és una oportunitat de creixement internacional i d’expansió dels negocis.

La Generalitat disposarà en l’edició d’enguany de dos estands, un situat entre els pavellons 4 i 5, i l’altre ubicat en el 8.1, amb una cabuda per a uns 40 i 16 estands respectivament. Un any més, les empreses catalanes, entitats i centres tecnològics tin-dran una participació destacada en el MWC i en el 4YFN (Four Years From Now), una plataforma que el MWC dedica a les start-up tecnològiques i innovadores, en funcionament durant les mateixes dates que el congrés. A més, les empreses que




formaran part de la delegació catalana també estaran presents en el Brokerage Event, que forma part del programa del MWC, un espai en el qual entren en contacte pimes, multinacionals, centres tecnològics i universitats d’arreu del món, a través de reunions de 25 minuts on els participants presenten els seus projectes.




El miracle d’”El cap de Burgos”: obre cinc diaris en ple enfonsament del paperPer Martín Sánchez / Merca2

Michel Méndez Pozo sembla no haver llegit que la patronal de la premsa del paper, AEDE, radiografia en el seu informe El Llibre Blanc de la Premsa la caiguda dels diaris impresos en els últims quinze anys: el sector factura gairebé un 40% menys que fa tres lustre, els seus beneficis nets apunten una caiguda superior al 80% i el consum de tones de paper en aquesta in-dústria ha caigut més d’un 50%. Però hi ha més en aquest mas-todòntic sector que no va veure venir la crisi general i la pròpia,

marcada per la transformació digital: la inversió publicitària va caure des dels 2.000 milions d’euros el 2007 a tan sols 815 el 2015, la distribució de premsa ha caigut un 47% en quinze anys i en set exercicis, fins al 2015, han desaparegut gairebé 4.000 punts de venda.

Enmig d’aquest cataclisme, amb retallades, tancaments de mitjans i acomiadaments capbussant el món conegut, un em-presari ha estat capaç de posar en peu cinc diaris a España. L’autor del miracle és Michel Méndez Pozo, que el 2016 va tenir un calendari ple d’inauguracions de mitjans impresos: el 7 de febrer naixia El Dia de Soria, el 17 d’abril El Dia de Segovia, el 5 de juny El Dia de León i el 3 de juliol el Dia de Salamanca. No és casual que quatre d’aquests projectes naixessin a Castella i Lleó, ja que Méndez Pozo és conegut com “El Rei de Burgos” i els seus vincles amb la Junta han estat denunciats per la prem-sa en mil i una ocasions.

Diu Michel que no li agrada la política i va afirmar en un judici no saber on es trobava la seu del PP burgalès quan va tenir el dubtós mèrit de ser el primer constructor en ser empresonat per corrupció: corria 1994 i l’empresari era condemnat a set anys de presó en un cas que va arribar a esquitxar José María

EN PROFUNDITAT/ TRIBUNA



Aznar. Però no només del paper va viure l’home després de la sortida de presó, en la qual va romandre només 18 mesos: Méndez Pozo acumula un conglomerat de la construcció, des de l’aeroport de Ciudad Real fins afavorir segons la llavors opo-sició a Burgos el projecte/escàndol Gamonal, suportant un deu-te al voltant dels 1.000 milions d’euros, tal com assenyalava fa uns mesos El País. Però aquest empresari col·lecciona mitjans a Castella i Lleó: el mític Diario de Burgos, que amb 125 anys d’història és capaç de forçar des dels seus editorials dimissions de l’equip del PP local, i altres periòdics a Àvila, Palència i Va-lladolid. Només li falta Zamora en aquest particular àlbum de fotos.

Però Méndez Pozo també és accionista de la televisió autonò-mica de Castella i Lleó, en la que produeix diversos espais, i se l’assenyala com afí a la Junta popular de Castella i Lleó, el Go-vern socialista de Castella-la Manxa, ja que durant les etapes de Bono i Barreda va llançar diversos mitjans afins a aquests, i a Navarra, on els seus llaços amb els regionalistes d’UPN són més que evidents gràcies a la televisió autonòmica. En la Manxa, després de replegar-se davant l’arribada de Cospedal, també va llançar a l’abril de l’any passat La Tribuna de Guada-lajara, mitjà que s’incorpora a una estructura on també compta

amb mitjans de paper en capitals de província com Conca, Ciu-dad Real, Toledo i Albacete.

A més, Méndez Pozo disposa d’una agència de premsa, diver-sos tallers d’impressió, productores de televisió, emissores a Castella i Lleó gràcies al seu acord amb Onda Cero i senyals musicals a la mateixa comunitat autònoma amb la marca Vive Ràdio. A Castella i Lleó és gairebé el rei, ja que comparteix pro-tagonisme amb José Luis Ulibarri, marcat per l’escàndol Gürtel. Amb aquest, Michel comparteix la propietat de la televisió au-tonòmica castellanolleonesa, regada amb 144 milions d’euros des de 2010 per part de la Junta, i rivalitza al quiosc ja que Ulibarri posseeix El Diario de León, El Correo de Burgos, El Diario de Soria, El Diario de Valladolid i altres capçaleres a la regió lligades a El Mundo.

També compta amb la seva pròpia xarxa d’emissores radiofò-niques, avui dia associades a la esRadio de Federico Jiménez Losantos després del fallit projecte de Punto Ràdio al costat de Vocento. Ulibarri en els últims temps ha patit dos concursos de creditors mentre no deixa de veure’s tacat per la premsa per la construcció d’alguns hospitals construïts per al Madrid d’Esperanza Aguirre o per la gestió de les residències caste-




llano-manxegues gestionades sota el Govern Cospedal. Tot i els problemes, tots dos es reparteixen l’opinió i els mitjans a Castella i Lleó, Comunitat Autònoma on, com veiem, s’obren miracles.




Carles Puigdemont: “Si em punxen, em surt sang de periodista”Per Jordi Rovira / Revista Capçalera, Col·legi de Periodistes de Catalunya

Carles Puigdemont ha treballat quasi tres dècades com a pro-fessional de la informació -és periodista col·legiat des de fa molt de temps- i ja fa deu anys que exerceix com a polític. La seva trajectòria, doncs, ha tingut lloc en dos mons que mantenen una relació intensa.

De petit volia ser astronauta, una professió de prestigi, però va ser periodista i polític, dues professions despres-tigiades...Quan, de petit, volia ser astronauta, totes tres professions te-nien prestigi. I, almenys pel que fa a mi, en els tres casos els ha presidit la curiositat i les ànsies de progressar. Jo sóc vocacio-nalment periodista i encara que ara exerceixi de polític, si em punxen em surt sang de periodista. Tinc una mirada periodísti-ca del món i me’n sentiré sempre.

En la inauguració del Congrés de Periodistes va dir que vostè conserva els “dos barrets. M’agradaria, però, que es tragués el de polític i em digués què pensa el Carles Puig-demont periodista dels blocs electorals?Jo sóc absolutament contrari a l’administració dels blocs elec-torals tal com estan avui perquè van en contra de l’exercici pe-riodístic.

I del bloc electoral en si mateix?No sóc tan radical com els que diuen que han de desaparèixer, perquè hem vist que quan els mitjans privats han administrat la informació, realitats com l’independentisme català no tenen cap mena d’espai. I em sembla tremendament injust. Dit això,

EN PROFUNDITAT/ ENTREVISTA



no és responsable anar cronòmetre en mà ni la prelació electo-ral, sinó que hi ha d’haver una combinació intel·ligent entre la llibertat del mitjà per administrar el contingut i la filiació legítima de l’editor del mitjà.

I què en pensa del fet que Junts pel Sí votés amb PP i Ciu-tadans contra la proposta de la CUP que demanava que els Mossos no poguessin requisar les càmeres dels fotògrafs. Uns dies després, arran de les crítiques, Junts pel Sí va canviar el vot.Hem de distingir les posicions de fons de les trampes parla-mentàries. Si volem un debat serè sobre el paper de la policia i dels mitjans en un moment en què col·lideixen un seguit de legitimitats, fem-lo. Però si ho volem reduir per empastifar la policia i acorralar-la com una força gairebé d’usos i pràctiques poc democràtiques que té la connivència d’un grup còmplice d’aquestes pràctiques, llavors no ens entendrem. Això no té res a veure amb el debat de fons. I sobre aquestes trampes, no hi hem de participar. Perquè és una trampa. No perquè els inte-ressi un debat de fons.

Al rebre el Premi Nacional de Periodisme, Carles Capdevila va admetre que la principal decepció en cinc anys al capda-

vant de l’Ara havia estat descobrir que “els poders, tots, no suporten la llibertat de premsa”, i va criticar el “desvergon-yiment” amb què es reben “pressions i amenaces”.Hi ha de tot. Jo puc parlar de la meva experiència. Primer com a periodista i ara com a responsable polític. I és bastant similar. Gent interessada a influir sobre el contingut, hi és, hi ha sigut i hi serà sempre. Perquè és humà. Això passa i m’ho he trobat. Un cop dit això, la majoria de les vegades no m’ha afectat. I com a polític sempre he intentat no exercir la posició de poder per fer qualsevol pressió. Prefereixo respectar i defensar un error, una anàlisi, una interpretació o un titular que respongui a l’actualitat, encara que no m’agradi. Per tant, no m’atreviria a dir que aquesta sigui la norma habitual.

Vostè va ser precursor de les noves tecnologies. La profes-sió hi va a remolc?Porta un endarreriment i els canvis l’han atropellat i rebregat una mica. A mitjans i finals dels noranta anava massa a re-molc. Em sorprenia la indiferència o indolència amb què una bona part de la professió assistia al que era evident que era una revolució. Em va sorprendre que mitjans sòlids –alguns ara ho passen malament– gairebé banalitzaven Internet, i fins i tot se’n reien. Llavors hi havia un 5% de connectivitat a Internet a




les llars catalanes, però estava cridat a tenir un creixement ex-ponencial que impactaria de ple en l’ofici i provocaria un canvi profund. I el canvi va arribar en tromba en un sector poc pre-parat i que havia debatut poc. I una part dels problemes d’ara és perquè hem arribat massa tard i ens fan els canvis des de fora. Tenim poca sobirania en un món que va molt de pressa, és molt poderós i en el qual aspirem a sobreviure. Em sembla una trista resignació.

Al Congrés de Periodistes també va dir que “el pamflet ha conquerit espais propis del periodisme que abans tenia el territori vetat”. Hem de fer una reconquesta?Sí. I poso el cas del teletip. Abans als diaris, santuaris de la lli-bertat d’informació, entraven teletips, que havien passat molts filtres. No en dubtaves pràcticament mai. Avui ha estat substituït pel Twitter d’una manera furibunda. I no és el mateix. El teletip era un servei professional i el Twitter no, perquè no està pensat per a això. Si bé té una influència social que acaba colonitzant les redaccions, on domina, en gran part, la professionalitat i l’ètica, encara que són vulnerables i estan sent penetrades per eines en què la propaganda i el pamflet són molt eficaços. Ens hem de rearmar, enfortir-nos com a professió, conscients que treballem amb un material molt delicat, trencadís i fràgil però molt impor-

tant. Per això, tinc la sensació que el pamflet i la propaganda han conquerit espais propis del periodisme. I algunes coses són inquietants. No em sembla bé prohibir ni demonitzar, tot i així a vegades hi ha càirons a les televisions on es publiquen automàti-cament missatges enviats des de les xarxes socials. Doncs ho sento, però crec que un periodista ha de poder editar-ho i ser responsable del que es difon en aquell suport. Hem de tornar a agafar una responsabilitat que potser hem cedit.

Per a aquesta reconquesta, millor anar plegats. Vostè fa anys que és col·legiat, però no sé si en la nostra professió massa gent prefereix anar per lliure...Jo defenso la col·legiació i que el Col·legi de Periodistes és l’espai per defensar-nos com a professionals. Estaria bé que les empreses editores donessin valor a la col·legiació, a la in-terlocució amb el Col·legi quan hi ha un conflicte deontològic o un repte d’aquest tipus. Dit això, tampoc assenyalaré ni qua-lificaré d’intrús el professional que legítimament decideixi no col·legiar-se. Amb tot, s’hauria de diferenciar el que, tot i ser un periodista solvent i seriós, ha decidit no col·legiar-se del que pot tenir pràctiques intrusives. Com a professió, hauríem de ser prou valents i, davant una mala praxi que ens perjudica, saber aixecar el dit i dir-ho.




Parlem de la professió i el Procés. Quan escolto i llegeixo entrevistes que li fan periodistes de Madrid, sempre tinc la sensació que hi ha força desconeixement del que està passant aquí. A vostè li passa el mateix?Absolutament, i no només amb periodistes. He tingut reunions a porta tancada amb gent molt rellevant amb els quals he que-dat sorprès del nivell de les preguntes. I així els ho he dit. No pot ser que gent amb responsabilitats em facin preguntes del Procés pròpies de mitjans “cavernosos” indocumentats. Hi ha un nivell que m’alarma i em decep molt. No demano reconei-xement, complicitat ni que ho entenguin, però em sembla im-

prescindible el dret i el deure de conèixer allò sobre el que vols informar. Al principi, podia entendre la desorientació, la distàn-cia, si bé a hores d’ara el desconeixement de coses bàsiques és descoratjador. També he trobat, però, excepcions lloables, persones que fan un esforç, que intenten fer un periodisme se-riós i independent per presentar una mirada del que passa a Catalunya amb la distància lògica del professional.

El Procés és tant polític com mediàtic?És evident perquè, avui en dia, la política té una gran part de comunicació i mediatització. De fet, és difícil fer política sense un llenguatge comunicatiu. Però hi ha mitjans que ho simplifi-quen dient que s’exagera mediàticament el que està passant. Doncs no. Ara, és evident que el Procés té un component me-diàtic sense el qual no s’explica l’èxit aquí i a fora. Mai la imatge de Catalunya havia irromput amb tanta contundència, de ma-nera tant continuada i preeminent als mitjans de comunicació internacionals.

El joc brut polític té una corretja de transmissió de joc brut mediàtic. Li decep?Per desgràcia sí, i molt. M’entristeix enormement veure la com-plicitat de mitjans de comunicació en el que descaradament ha




estat una operació de joc brut. I si això ha de servir d’alguna cosa és perquè la majoria de mitjans que no participen d’aquest joc, però que s’hi han vist arrossegats, puguin establir una distància amb la manipulació sobre continguts manifestament fal·laços que no han passat els controls i filtres propis d’un tre-ball periodístic. Tot això és molt seriós. Ara bé, si es vol partici-par com a actor de determinada estratègia, això ja no té res a veure amb el periodisme. I els professionals haurien de fer un esforç i saber-ho dir sense cap tipus de complex. De la mateixa manera que quan hi ha un polític corrupte se l’ha de separar, jutjar i aplicar-hi tot el pes de la llei, quan hem vist pràctiques que han fet molt de mal a la imatge i la credibilitat del periodis-me, la professió també hauria de ser prou contundent per saber separar la bona i la mala praxi.

El Report.cat, setmanari digital del Col·legi, va analitzar la cobertura de les dates claus del Procés per part dels prin-cipals diaris a Barcelona i Madrid. Una conclusió era que la premsa conservadora i centralista no va publicar ni un sol article d’opinió a favor del Procés i la premsa sobiranista ni un en contra...El que passa és que si analitzem els pesos i les mesures, hi ha una desproporció brutal a favor de la premsa unionista. La

premsa que dóna suport a la independència té una difusió i un pes determinat però la unionista té un pes enorme. El buit i el silenci que representa que en el conjunt de la premsa unionista –pràcticament tota l’espanyola– no hi hagi cap veu que expli-qui el que està passant a Catalunya és infinitament superior al que hi pugui haver en una part, no majoritària, de la premsa de Catalunya. Perquè aquí la premsa majoritària i els mitjans públics sí que els donen veu als unionistes. I, a vegades, amb una representació molt superior a la que els donen els resultats electorals o les enquestes.

A TV3, uns l’acusen de parcial i altres asseguren que dóna veu a tothom, a diferència del que passa a les cadenes es-panyoles.Només demano que la gent compari les tertúlies i els informa-tius dels mitjans públics catalans i espanyols. Algú pot aguantar la mirada quan està dient que aquí discriminem les opinions diverses que hi ha a Catalunya? És rotundament fals. És una calúmnia interessada formulada per gent que desconeix la nos-tra realitat o que no té interès a conèixer-la. I, per tant, tant en un cas com en l’altre, no està autoritzat ni té autoritat moral per defensar els interessos de Catalunya.




En una Catalunya independent, què canviaria del nostre ecosistema mediàtic?Nosaltres hem de reforçar el nostre sistema de mitjans públics i poder tenir uns mitjans de la Corporació degudament dotats que facin la funció de servei públic en un país petit com el nostre, fà-cilment colonitzable per productes de fora. Ens hem de reforçar molt perquè no hem d’oblidar que el sistema de comunicació, i sobretot l’audiovisual, és una indústria cultural de primer or-dre. I hem d’incentivar un teixit de creadors, de professionals en l’àmbit audiovisual, que pugui competir en el món. Aquest país ha demostrat tenir talent per fer-ho. I no hem de renunciar a res. Per tant, necessitem elements que només dóna un Estat i que no els hem pogut tenir com a comunitat autònoma.

Parlem ara del seu futur professional. Vostè no es vol tornar a presentar i ha estat crític amb les portes giratòries però, sincerament, em costa d’imaginar en Carles Puigdemont, expresident de la Generalitat, treballant en una redacció...A mi no em costa d’imaginar, però això no passarà. Perquè nin-gú em contractarà en una redacció ja que, encara que ho fes bé i el mitjà ho fes amb tota l’honestedat del món, ningú es creuria aquell esforç de professionalitat. I, per tant, no sé si seria po-sitiu per a ningú. Amb tot, m’agradaria continuar fent coses en

l’àmbit de la comunicació, tot i que sé que serà difícil, perquè aquesta etapa de president de la Generalitat ha provocat que se’m desgavellessin alguns plans que tenia i que ara no podré portar a la pràctica.

Com per exemple?Al juliol del 2011, ja vaig dir que seria alcalde de Girona un màxim de vuit anys i que després volia dedicar-me a pensar sobre cap a on va la comunicació a partir de l’experiència pública i privada en un món canviant. Fins i tot havia escrit coses en aquest sentit. Òbviament, ja no ho podré fer. Però ja decidiré què faré perquè ara tot plegat és massa sobtat i ràpid com per tenir perspectiva. Tinc ganes de tornar a Girona a recuperar part de la normalitat de la meva vida. Aquest és un camí que tinc molt clar. Jo he vingut a fer una feina determinada per un temps i uns objectius deter-minats. I aquí s’acabarà la meva responsabilitat. I en assumir el càrrec, n’assumia les conseqüències.

Si no pot tornar a ser periodista sempre es pot fer astro-nauta.(Riu) M’agafa una mica massa gran, tot i que és una experièn-cia a la qual no penso renunciar mai! (Fotos: Revista Capçalera i El PuntAvui))




El periodisme que s’acostaPer Laura Saula / Report.cat

Un any més, l’Institut Reuters d’Estudis de Periodisme de la Universitat d’Oxford ha presentat el seu informe anual Jour-nalism, Media and Technology Trends and Predictions 2017. L’estudi, encapçalat pel periodista i estrateg digital Nic New-man, ha entrevistat a gairebé 150 directors generals, redactors i líders digitals de 24 països, amb l’objectiu de desvelar quines tendències i preocupacions giraran al voltant de la professió periodística aquest 2017

Aposta pel periodisme de qualitat.- Una de les primeres con-clusions que presenta aquest informe és que el 70% dels edi-tors veuen en l’ascens de notícies falses que circulen a la xarxa

una oportunitat per al periodisme de qualitat. Ara és el moment de reforçar el periodisme rigorós i oferir als ciutadans notícies fiables i contrastades. Tot i això, alguns entrevistats també manifesten la seva por a què la confiança del públic amb els mitjans de comunicació es perdi definitivament i la ciutadania s’allunyi cada cop més de les notícies.

Augment del fast cheking.- La proliferació de les notícies fal-ses, d’altra banda, està provocant un augment dels serveis de verificació de dades, conegut com a fast checking. Sense anar més lluny, The Washington Post està provant un servei que comprova automàticament els tuits de Donald Trump per detec-tar la seva veracitat. Els editors coincideixen en què és possible que cap a finals d’any s’ofereixin centenars de navegadors amb serveis de verificació de dades.

Més tensions entre editors i plataformes digitals.- Una de les preguntes clau per aquest 2017 és com es desenvolupa-ran les relacions entre els editors i les plataformes digitals. Un 46% dels enquestats admeten que estan més preocupats per la influència d’aquestes plataformes que l’any passat. I és que, mentre moltes empreses periodístiques de renom pateixen aco-miadaments, plataformes com Facebook o Google prosperen,

EN PROFUNDITAT/ ANÀLISI



en part, gràcies als ingressos en publicitat. Per aquest motiu, s’espera que aquest any un gran nombre d’editors tractin de reconduir aquesta relació asíncrona entre ambdós sectors. L’autor de l’estudi, Nic Newman, també suggereix que “és pro-bable que veiem més pressió cap a aquestes plataformes a l’hora d’augmentar el preu que paguen per cada contingut, així com més pressions per part dels governs”.

Més focus en els continguts de pagament.- Un dels desa-fiaments més urgents per aquest any, segons gairebé tots els editors de premsa enquestats, és el de trobar nous ingressos en la seva versió digital. D’altra banda, un 33% dels líders di-gitals reconeixen estar més preocupats per la sostenibilitat financera que fa un any. Per aquest motiu, els editors estan tractant d’esbrinar com es poden generar ingressos a través d’aplicacions d’smartphone i plataformes socials, més enllà del display advertising. És el moment de convèncer als lectors a subscriure’s als diferents mitjans i fer-se membres de les comu-nitats, anant molt més enllà que la simple publicitat gràfica i el contingut patrocinat.

Auge dels vídeos en directe.- Els vídeos “en viu” seran una de les grans prioritats d’aquest any. El 89% dels editors planegen

invertir en vídeos a través de les xarxes socials com Facebook, Twitter, Live o YouTube. A més, el 38% estan planejant fer expe-riments amb la realitat virtual, encara que tinguin un preu elevat i siguin difícils de produir.

Més segmentació del públic.- Amb l’objectiu de crear lectors fidels, un 61% de les empreses de mitjans estan apostant per noves iniciatives a través de les bases de dades, la segmenta-ció i la recomanació, mentre que el 52% aposten també per les unitats de registre i l’inici de sessió dels usuaris. Això perme-trà detectar amb més precisió el contingut adequat per a cada usuari, de manera que es crearà una fidelització més gran en cada sessió. D’altra banda, un 69% dels editors reconeixen que volen invertir més en les alertes mòbils i un 38% en el correu electrònic.




Es consolida la missatgeria mòbil.- Les aplicacions de mis-satgeria mòbil guanyen terreny davant de les xarxes socials. Els editors estan convençuts que cal centrar-se en aquestes plataformes a l’hora de distribuir informació i interactuar amb els lectors. El 56% dels entrevistats consideren que Facebook Messenger serà aquest any una part molt important per a les seves iniciatives offsite. El 53% diu el mateix per WhatsApp i el 49% per Snapchat. Altres plataformes com Kik, Skype, Tele-gram, WeChat i Line també guanyen terreny.

Entra en joc l’assistent de veu.- Aquest 2017 cada cop més persones parlaran amb els ordinadors. Ja sigui a través de ro-bots de xat o directament amb sistemes com Alexa d’Amazon, Siri d’Apple, Cortana de Microsoft, Samsung Viv o Google As-sistant. Gairebé el 28% dels enquestats reconeixen que estan plantejant experimentar amb assistents de veu com l’Amazon Echo o el Google Home. Tal com apunta Nic Newman, “aques-tes plataformes no substituiran les pantalles tàctils, però facili-taran l’accés a Internet a totes aquelles persones que estiguin ocupades i no puguin utilitzar la vista ni les mans”. En aquest punt, a l’estudi es detecta com la intel·ligència artificial i la com-putació de la conversa es generalitzarà a tots els públics.

Totes aquestes novetats, que s’espera que es produeixin al llarg de l’any, concorden amb una de les reflexions de l’Informe Anual de la Profesión Periodística 2016 elaborat per l’Associació de Premsa de Madrid (APM). Segons aquest estudi, amb l’auge de les noves tecnologies aplicades al món periodístic, les re-daccions dels mitjans s’han de reorganitzar. D’aquesta manera, els equips no tan sols han de comptar amb periodistes, sinó també amb tota mena de professionals; com programadors, es-tadistes, sociòlegs i fins i tot enginyers. Això sense descomptar en què els periodistes han d’anar més enllà en la seva formació adquirint habilitats professionals impensables fa uns anys.

El Butlletí de l’AMIC ofereix als seus lectors l’estudi Journalism, Media and Technology Trends and Predictions, de Reuters. CLICAR AQUÍ





Els tres grans desafiaments ètics als que s’enfrontaran els periodistes el 2017Per Elyssa Pachico / Red de Periodistas Internacionales

Un nou informe de la Xarxa de Periodisme Ètic (EJN, per les sigles en anglès) examina els desafiaments als quals els perio-distes s’enfrontaran en l’anomenada “era de la post-veritat”, en la qual els fets i l’opinió informada han estat indiscutiblement relegats a favor de la propaganda i la desinformació.

L’ informe, compost d’una sèrie d’assajos de periodistes i acadè-mics, ofereix exemples dels reptes als quals s’enfronten els mi-tjans a Estats Units, Regne Unit, Índia, Turquia i altres països.

Alguns dels desafiaments principals identificats per l’informe inclouen:

1. Com informar de manera responsable sobre el discurs de l’odi i la intolerànciaL’informe defineix el “discurs de l’odi” com declaracions que cri-den a la discriminació o la violència, la qual cosa és diferent de les declaracions polèmiques o controvertides que tercers -o co-munitats específiques- poden trobar insultants. Els periodistes han de distingir unes de les altres per evitar censurar un discurs simplement per ser ofensiu.

Un problema particular és com informar sobre els funcionaris públics que impulsen la intolerància. La cobertura dels mitjans sobre aquestes declaracions polèmiques pot fer que el ràting informatiu pugi o atraure més lectors, però també pot amplifi-car aquestes declaracions o donar-los una legitimitat que no mereixen.

Com poden els periodistes produir una cobertura més respon-sable sobre punts de vista polèmics i intolerants? L’EJN ha publicat una llista per guiar els periodistes a través d’aquest procés, que inclou considerar -abans de publicar- si el discurs

EN PROFUNDITAT/ DOSSIER



està basat en els fets i si és indignant però no necessàriament noticiable. Els periodistes també poden utilitzar una infografia per guiar el seu treball sense caure en sensacionalismes, i “po-sar el que es diu i qui ho està dient en un context ètic”.

Una altra àrea on el discurs de l’odi pot florir és la secció de comentaris, assenyala l’informe. Si els mitjans no compten amb els recursos humans per supervisar adequadament aquesta secció, o si els editors saben que publicaran un article que pro-bablement atregui una sobrecàrrega de respostes malicioses i odioses, l’informe recomana tancar la secció de comentaris.

“Per què els mitjans haurien acollir una activitat que superi la seva capacitat per manejar-la responsablement?”, assenyala l’informe. “Els mitjans que comprenen això tanquen la possibi-litat de comentar les històries que generen més hostilitat de la qual poden manejar”.

2. L’ètica darrere de la publicació de fotografies virals de violència i mortMentre els periodistes continuïn informant sobre problemes greus com el conflicte sirià, la migració massiva i la crisi de refugiats, pr posar uns exemples, seguiran confrontant dilemes

en considerar l’ètica en la fotografia. (EJN ha publicat per se-parat una guia per a cobrir la migració que es pot consultar CLICANT AQUÍ

Una de les imatges que més va circular en 2015 -el cos d’un refugiat sirià de 3 anys- va ser àmpliament compartida en les xarxes socials i en les primeres pàgines dels diaris, i va generar un debat sobre si era de bon gust publicar-la.

L’EJN recomana no afanyar a publicar una imatge simplement per-què es va tornar viral. Els editors han de frenar aquest impuls i con-siderar si necessiten proporcionar un context addicional primer, com la identitat del fotògraf o la informació crucial que falti a la imatge.

3. Tractar correctament amb les fonts i verificar les notícies onlineL’informe de l’EJN ofereix una guia detallada sobre com tractar amb les fonts d’informació. Quan s’intenti establir una bona re-lació amb la font, cal tenir en compte el següent:

Els periodistes han de ser absolutament transparents respecte de les seves intencions i assegurar-se que les seves fonts com-prenguin les condicions de l’entrevista.


http://ethicaljournalismnetwork.org/resources/infographics/ethical-guidelines-on-migration-reporting



Si entrevista a una persona jove o vulnerable, el periodista ha de assegurar-se que la font comprengui les conseqüències de publicar la informació que brindarà.

La guia també inclou preguntes que els periodistes s’han de fer quan tracten amb fonts anònimes, així com consells sobre què fer si són pressionats per revelar les seves fonts o compartir el seu contingut amb les fonts abans de la publicació.

Atès que molts periodistes fan servir avui en dia les xarxes so-cials com a font d’informació, l’informe inclou una guia per verificar posts, vídeos, imatges i altres continguts al web. Alguns consells:

Verificar que una imatge o vídeo procedent de les xarxes so-cials no hagi estat alterat (per exemple, amb Photoshop).

Identificar i després posar-se en contacte amb la font original del contingut trobat en les xarxes socials, per tal de corroborar d’on prové aquest contingut i si realment està mostrant el que pretén mostrar.

A més de l’informe de l’EJN, hi ha més consells sobre verificació de mitjans en el Manual de verificació, disponible en diversos idiomes.

Els lectors d’El Butlletí de l’AMIC poden llegir l’informe de la Xarxa de Periodisme Ètic CLICANT AQUÍ





Mitjans que coneixen el seu públicPer Josep Lluís Micó / La Vanguardia

El criteri qualitatiu està començant a marginar gradualment el quantitatiu a l’hora de mesurar les audiències dels mitjans de comunicació, tant dels tradicionals com dels nous. Categories com les pàgines vistes en un lloc digital o les vegades que ha estat obert un vídeo han estat crucials fins fa poc en l’àrdua tas-ca de determinar la rellevància d’unes empreses periodístiques sobre les altres. Tot i això, analistes com els de la consultora internacional Nielsen s’estan decantant per combinar aquestes xifres amb ítems que els permetin treballar amb força més pre-cisió.

Així, en l’estudi del mercat dels Estats Units i Europa que duen a terme regularment ja han introduït paràmetres com la fre-qüència i la durada del consum. Als tècnics els interessa saber amb detall si les visites de cada usuari són constants, habituals, esporàdiques, extraordinàries, etcètera. A més, volen esbrinar la quantitat de temps que aquestes persones inverteixen en cada ocasió per conèixer, d’aquesta manera, fins a quin punt es comprometen amb el contingut.

Aquests valors es relacionen amb altres, com l’edat, l’origen o la residència del públic, cosa que proporciona als productors i gestors de notícies, d’una banda, i als anunciants i les seves agències, de l’altra, un material d’allò més útil per orientar millor les seves estratègies. Des de companyies del sector com com-Score i Nielsen, doncs, recorden que, estenent aquest mètode al màxim volum possible de plataformes, s’obté un reflex de les necessitats, gustos i comportaments dels lectors, espectadors, oients i internautes molt ajustat a la realitat.

Els agents de la indústria reconeixen que el panorama comuni-catiu es complica mes rere mes, setmana rere setmana. I, per si no n’hi hagués prou, almenys en les àrees més avançades del món, l’audiència de tots els suports ha augmentat en els

EN PROFUNDITAT/ OPINIÓ



últims nou mesos, en especial, als dispositius mòbils. Aquesta situació planteja reptes inèdits que, segons l’opinió dels profes-sionals, han de ser afrontats amb les eines i els procediments adequats, més enllà de la denominada analítica web, la disci-plina encaminada a extreure conclusions, estructurar accions i fixar regles de negoci basant-se només en les xifres obtingudes a la xarxa.

EN PROFUNDITAT/ OPINIÓ

el butlletÍ de l’amicel 89% del temps que inverteix el consumidor llegint continguts...

Documents