dr. martí pumarola i batlle - uab barcelona · (compendio de albeytería, 1717) llire...
TRANSCRIPT
El naixement de la veterinària
Dr. Martí Pumarola i Batlle
Dep. Medicina i Cirurgia Animals
Universitat Autònoma de Barcelona
Veterina, bèstia de càrrega o de tir (èquids).
Veterinarium, allotjament dels animals
malalts o hospital del bestiar en
els campaments de les legions
romanes.
Usat com a llatzaret veterinari.
Miguel Cordero del Campillo (1996) LOS NOMBRES HISPANICOS DE LA VETERINARIA Universidad de León
veterinus, mamífers domèstics usats en càrrega de tir
vetus-eris, animal vell
vitula-ae, vitulus-is, vedell
vet, any
vetes, vetelo = animal d’un any [= vatsà, vatsarà (hindú)]
veterina, vehendo = animal adequat per conduir, caminar
• VARRÓ (s. II-I aC), De re rustica: medicus pecuarius
• T. LUCRECI (s. I aC), De rerum naturum: veterinae, veterinarius
• PLINI (s. I), Historia natural : veterinis
• COLUMEL·LA (s. I ), De re rustica: veterinarius
• MULOMEDICINA CHIRONIS (s. IV), veterinarius
• VEGECI (s. V-VI), Ars Veterinaria, veterinarius
hippiatrós (hippos, cavall; iatrós, metge) pyatra (siríac)
biyatr o baitar àrab) al-baitar, baitara (àrab actual)
albeitar
• MOHAMED IBN YAQUB IBN HIZAM AL-HUTTULI (s. IX), Kitab al
furusiya wa-l-baitara o Kitab al-hail wa-l-baitara.
• AHMED IBN AL-HASSAN IBN AL-AHUAF, Kitab al-baitara.
Marhskalk
écuyer d’écurie/stallmeister
mariscal de logis, mariscal de camp
Condestable
Marescallus o marescalcus.
marescal
maréchal, maréchal-ferrant, maréchal-traitant.
kurschmied
marescal-menescal
• ALVAREZ DE SALAMIELLA, Libro de
Menescalcia et de Albeytería (s. XIV).
• G. RUFFUS, De medicina equorum (1250).
Nomenat Imperialis marescallus major
per Frederic II.
• L. RUSIUS (1320-1370), Marescalcia
• MANUEL DÍEÇ, Llibres de Menescalia (1416-1450)
FELIP V (s. XVIII), Arma de Cavalleria: albeitares-mariscales,
mariscales, mariscal mayor
JEAN MASSÉ, Art vétérinaire ou Grand
Maréchalerie (1646)
SOLLEYSEL, Le parfait maréchal (1664)
LES CIÈNCIES EN EL SEGLE XVIII
L’ ENCICLOPÈDIA: la federació de
l’enginy contra el fanatisme i la
tirania.
El poder (Madame Pompadour) i els
enciclopedistes (Diderot i
D'Alambert).
FACTORS ECONÒMICS
• Coneixements tècnics d’ explotació
agrícola i ramadera no han variat des
de l’època clàssica.
– La genètica i la millora de les
produccions animals són
desconegudes
– Cria de bestiar de subsistència
– El bestiar és la força motriu de
l’agricultura
FACTORS ECONÒMICS
• Guerres a Europa (Successió a Espanya...): moviments d’animals;
mort de cavalls, mancança de repositoris...
• Successives epidèmies arrassen Europa: Ràbia, Carboncle, Peste
bovina, Verola ovina, Aftosa, Borm, Sarna, Cólera, etc.
– Epidèmia de Peste Bovina de 1714: moren a Europa més
d’1,5 millones de bovins
• Normatives oficials de tipus sanitari: prohibició del moviment i
de la importació d’animals, aillament del bestiar, denúncia
obligatòria de la malaltia, destrucció i indemnització dels animals
afectats (Prúsia, Frederic el Gran), aparició de les assegurances
per al bestiar...
FACTORS ECONÒMICS
• Els metges establiran les mesures de
prevenció
Les guerres, fam, disminueix la
producció de la terra i de carn;
els preus pugen contínuament
FACTORS ECONÒMICS
• Protestes urbanes: els “veterinaris” com a responsables de la misèria
Desprestigi de la professió → Escoles de Veterinària
LA MEDICINA
• S. XVII: Cartesianisme explicació química i física dels fenòmens vitals
• S. XVIII: Escola Vitalista, separa el cos de l’ànima; és el cos el que reacciona davant les seves alteracions
• Desenvolupament de l’Anatomia i de la Fisiologia es perfila la Patologia.
G.B. MORGAGNI: des de la lesió
orgànica dedueix el funcionament
de l’òrgan: sorgeix l‘Anatomia
Patològica
LA MEDICINA
• Apareixen noves àrees científiques: Immunologia (Jenner descobreix la “vacuna”)
• Desenvolupament d’altres àrees: Farmacologia (quinina, cafè, xocolata), Nutrició (Parmentier introdueix la patata a França i Alemanya).
FRANÇA• Physiocratie (Kratos = poder; Phusis = Natura)
– François Quesnay (1694-1774), cirurgià de Lluís XV; metge de Mme de Pompadour
• Cal invertir en l’agricultura: “L’agricultura és la única font de riquesa. La cria de bestiar és un mal necessari"
• La productivitat de la terra està lligada a la densitat de la població rural
• Creació de Societats o Acadèmiesd’agricultura
– Henri Bertin, ministre de Lluís XV i apassionat per l’agricultura; donarà suport a aquestcorrent mèdic
LA VETERINÀRIA
• Predomina la teoria iatromecànica,
de base cartesiana: l’animal és com
una màquina hidraulico- pneumàtica
• Molts metges europeus fan
incursions en el mòn veterinari
actuant com a clínics, estudiant
anatomia comparada, les malalties
infeccioses, la cirurgia, etc.
FERNANDO DE SANDE Y LAGO
(Compendio de Albeytería, 1717)
Llibre d’albeitería en el que el seu
autor dóna proves dels seus
coneixements en ALQUÍMIA en
pràcticament totes les pàgines de
l’obra
Inclou laberints cúbics (antecedents
dels crucigrames), dies perillosos,
qüestions de mineralogia, signes
zodiacals, làmines i al·legories
estranyes
CLAUDE BOURGELAT
1684, neix a Barthélémy
1740, Écuyer du Roi, Acadèmia de Lió
1750, Eléments d’hippiatrique, volum I (1751, volum II)
1755, articles d’hippiatrica als volums V i VII de l’Enciclopèdia
1761, Arrêt du Conseil d’Etat, creant l’Escola de Veterinària de Lió
1765, segona Escola de Veterinària a Paris (1766, Alfort)
1779, mor a Paris
PHILIPPE ETIENNE LAFOSSE(1738-1820)
• Fill d’un destacat mariscal de Lluís XV, aprèn les tècniques del seu pare
• Adquireix amplis coneixements veterinaris a l’exèrcit francès i estudia anatomia humana a París
• Publica “Cours d´hippiatrie ou traité complet de la médécine des chevaux” (1772)
Organització dels estudis• 3-4 anys
• Hivern i primavera:
– Osteologia
– Miologia
– Esplacnologia
– Matèria Mèdica interna i externa
• Estiu i tardor:
– Exterior dels animals
– Selecció de cavalls
– Botànica, farmàcia i química
– Malalties internes i externes
– Aparells i vendatges
– Teoria i pràctica de les operacions manuals tallant i cremant el cos dels animals vius
• Tot l’any: Higiène; Forja i ferrar
• Publicacions: llibres de text pels estudiants i pels veterinaris
- Lafosse va ser enemic de Bourgelat, qui el va vetar com a professor en las noves escoles (malgrat la seva obvia superioritat en coneixements veterinaris)
- Lafosse (aclamat a tot Europa) va intentar tancar ambdues escoles: “The Royal Veterinary School at Alfort; Reason for the Inutility of That Establishment and Means of Replacing It With Great Economic Saving for the State” (1790)
Organització dels estudis• Interès per l’experimentació animal; medicina comparada
• Les missions d’estudiants: reports clínics, lesions, etc dades epidemiològiques; inventari de malalties del bestiar (1765)
Almanach Vétérinarie, Chabert (1782)
Les escoles de veterinària fundades a França es
van convertir en el model a seguir per les
successives que van anar apareixent a Europa
Comte d’Aranda, ambaixador d’Espanya a França,
va sol·licitar que s’enviés un “pensionat” (a
compte de la Real Hacienda) per cursar els
estudis de Veterinària a l’Escola d’Alfort
(París)
Bernardo Rodríguez
Segimon Malats e Hipólito Estévez
• Mariscal de les Reials cavallerisses (albeitar civil)
• pensionat per la RO 5-XI-1776
• Alfort des de gener 1777 a juliol 1780: primer veterinari
espanyol
• a la seva tornada (1781) presenta al govern el projecte per crear
una Escola de Veterinària a Madrid: no va fructificar
BERNARDO RODRÍGUEZ MARINAS (1749-1819)
• Mariscals Majors de las Reials Cavallerisses
(albèitars militars)
• Pensionats a Alfort (1784-87)
• amplien beca per estudiar a Alemanya,
Dinamarca, Itàlia i Anglaterra fins 1789
• a la seva tornada redacten un projecte i un pla
d’estudis per fundar dues escoles (Madrid i
Còrdova)
• escassetat de professors i recursos econòmics:
Reial Escola de Veterinària Madrid (1792)
SEGIMON MALATS i CODINA
HIPÓLITO ESTÉVEZ y VALLEJO
R. O. 23/2/1792: “... se sirvió S. M. aprobar la creación de la Escuela de Veterinaria y su establecimiento en Madrid, que había juzgado ese Consejo absolutamente necesaria para propagar los principios científicos y práctica ilustrada de una facultad en que se interesan la agricultura, el tráfico, la fuerza, la riqueza y la alimentación del Reyno”
La formació veterinària a Espanya
1793
1847
1847
1793 Real Escuela de Veterinaria de Madrid
1847 Còrdova i Saragossa
1793
1847
1847
1793 Real Escuela de Veterinaria de Madrid
1847 Còrdova i Saragossa
1852 Lleó1852
La formació veterinària a Espanya
1793
1847
1847
1793 Real Escuela de Veterinaria de Madrid
1847 Còrdova i Saragossa
1852 Lleó
1883 Santiago de Compostel·la(1924)
1852
Santiago
1883
La formació veterinària a Espanya
1793
1847
1847
1793 Real Escuela de Veterinariade Madrid
1847 Còrdova i Saragossa
1852 Lleó
1883 Santiago de Compostel·la (1924)
1982 Barcelona, Càceres, Lugo, Las Palmas, Múrcia
1852
1982
Murcia
1982
Cáceres
1982
Lugo
1982
Las Palmas
1982
La formació veterinària a Espanya
La formació Veterinària a Catalunya
1855 Acadèmia Médico-Veterinaria Barcelonesa
1861 Escuela de herradores zootécnicos
1890, Escuela de Veterinaria
08-04-1890: els diputats provincials Joaquin Sostres i Rey i Frederic Schwartz i Luna (liberals):
- sol·licitar al govern de S.M., amb o sense el recolzament de l’Ajuntament, la creació d’una Escuela de Veterinaria oficial
- la Diputació ofereix una granja a la carretera de Sarrià
- el manteniment de l’Escola amb l’ajut de l’Ajuntament de Barcelona
- Remeten informes econòmics
- Queixes por la manca de recursos per part del Govern
- Projectes de reforma aparcats en el Ministeri
- Docència allunyada dels requisits mínims europeus: “...las
escuelas españolas se encuentran ancladas en moldes
estrechos y muy diferentes de los que tiene Francia o Alemania
(A. Ruiz)”
- Falta de personal (docent i administratiu)
- Falta de laboratoris i instal·lacions
1890, Escuela de Veterinaria
"Existen en España cinco Escuelas de Veterinaria, y en la
conciencia de la clase en general está que deberían clausurarse
cuatro, dejando tan solo una debidamente dotada de
profesorado y de material de enseñanza"
Francisco Sugrañes Bardagí
“Yerro... Y van mil”
El Noticiero Universal, 11 de juny de 1915
"La Veterinaria española es una ficción. En ningún país
del mundo hay mas escuelas de Veterinaria que en España. En
ninguna parte del mundo se enseña menos veterinaria que en
España"
Pere Màrtir Rossell i Vilà
LA SEMANA VETERINARIA, nº 20, 18/5/1918
191426 de maig: Proposta del diputat Albert Bastardas davant l'Assambleade la Mancomunitat per la creació d'una Escola de Veterinària
29 de maig: reunió de l'Assemblea de la Mancomunitat que aprova la proposta de Bastardas
“La proposició de Bastardas ens ompla de goig: satisfà
nostra catalanitat i enalteix nostra professió”
“És la nostra consciència de catalans, és la Catalunya-
Nació qui demana, qui exigeix la creació d'una Escola de
Veterinària”
Pere Màrtir Rossell i Vilà
Professor de Zootècnia de l’ESA
La Veu de Catalunya, 16 de juny de1914
1914
3 de juny: reunió del Consell Permanent, es demana un
informe (projecte tècnic) al Consell de Investigació
Pedagògica.
1915
11 de maig: Projecte d'acord per la creació de l'Escola de Veterinària
que el Consell Permanent proposa a l'Assemblea de la
Mancomunitat
1 de juny: l'Assemblea accepta el projecte d'acord del Consell
Permanent
23 d'octubre: instància del president de la Mancomunitat al
President del Consell de Ministres demanant la creació d'una
Escola Superior d'Estudis de Veterinària a Barcelona
...en el sentido que lo que sobran son Escuelas de Veterinaria (hay en España 5 y en Francia por ejemplo 3) pero que tratándose de un centro tan importante como Barcelona no resultaria abusivo acceder a la creación de la Escuela que se pretende, si bien no con las condiciones que se detallan en la instancia pues la nueva Escueladeberia funcionar con el mismo regimen de las
demas Escuelas que funcionan actualmente.
1977 Colegio Universitario de Veterinaria
27-02-1977: el Ple de la Diputació provincial de Barcelona,
dirigit per Juan Antonio Samaranch aprovà la creació, en el
Districte Universitari de Barcelona, d’un Colegio Universitario de
Veterinaria depenent de la Universidad Complutense de Madrid
(Dr. Gaspar González)