TEMA 3r...Alumnat semipresencia
1
La Grècia clásica
La civilització de les polis
Les civilitzacions del Pròxim Orient i de l’antic Egipte es van basar en grans imperis territorials sostinguts per l’agricultura i el comerç terrestre i fluvial. El cas de Grècia, les illes de la mar Egea i la costa occidental de l’Àsia Menor és molt diferent: aquestes civilitzacions es van crear al voltant de les ciutats estat i el comerç marítim.
Les ciutats estat, anomenades polis, eren independents les unes de les altres, i no obeïen un mateix sobirà, tot i que les unia una mateixa llengua i la defensa enfront dels els pobles estrangers, que anomenaven bàrbars. Al segle V aC la ciutat estat d’Atenes va vèncer els perses en les guerres mèdiques.
Als segles V i IV aC van ser nombrosos els conflictes entre les polis d’Atenes, Esparta i Tebes, que derivaren en el que es coneix com les guerres del Peloponès. La feblesa que va afectar aquestes polis va ser aprofitada per Macedònia per a ocupar un lloc de preeminència i iniciar un període d’expansió guiat per Alexandre el Gran.
Atenes i la democràcia
La democràcia té el seu origen a Atenes l’any 507 aC. Dins del govern democràtic només podien participar els ciutadans lliures: els esclaus, els estrangers residents a les polis i les dones no tenien dret a intervenir en política. L’assemblea de ciutadans, l’ekklesía, elegia els magistrats, els membres del tribunal i els membres del consell. Aquest darrer era l’encarregat d’elaborar les lleis, controlar els magistrats i aplicar les decisions de les assembles de ciutadans.
La societat de les polis gregues
Entre el 800 i el 500 aC, durant el període arcaic, es crearen les primers ciutats gregues, anomenades polis o ciutats estat, que se situaren a la ribera del Mediterrani. Aquestes comunitats controlaven el seu territori i no acceptaven la submissió a cap poder exterior.
L’organització política i social d’aquestes polis depenia sobretot del control que exercien sobre les seves terres i sobre el comerç, per això era diferent en cada ciutat estat. En aquestes, els grans terratinents formaven el món intel�lectual i eren els que ocupaven els càrrecs públics principals.
Algunes de les polis més conegudes van ser Atenes, Esparta, Tebes, Mègara, Bizanci o Empòrion.
TEMA 3r...Alumnat semipresencia
2
La societat d'Atenes i d'Esparta
Cada polis grega s’organitzava políticament i socialment de manera diferent, segons la necessitat o la realitat de cadascuna.
A Atenes existia un model de societat tripartida formada per diverses classes socials:
-Els ciutadans, que eren els homes de pare i mare atenesos. Gaudien del dret de ciutadania encara que fossin pobres, cosa que, en alguns casos, els permetia d'intervenir en el govern de la polis. Les dones, però, no podien participar de la vida política.
-Els metecs, que eren els estrangers que vivien i tenien negocis a Atenes. Pagaven imposts i formaven part de l’exèrcit. Tot i que eren lliures, no eren considerats ciutadans i no podien votar ni ser elegits com a governants.
-Els esclaus, que eren homes i dones sotmesos a un amo. Solien ser presoners de guerra, fills d’esclaus o també, botí dels pirates.
La societat atenenca de l’edat antiga es pot considerar esclavista ja que aquests cobrien totes les necessitats productives de la polis.
La societat espartana també es basava en un model tripartit format per les classes socials següents:
-Els iguals, que vivien del que produïen les seves petites possessions.
-Els periecs, que eren agricultors, artesans o comerciants que vivien als afores de la ciutat.
-Els ilotes, que vivien al servei de l’Estat, tot i que no eren considerats esclaus.
L'agricultura mediterrània
L’agricultura intensiva i abundant que es va difondre al Pròxim Orient i a Egipte no era possible a les illes i costes de la mar Egea, on es va desenvolupar la cultura dels antics grecs. Aquestes terres, com la resta de terres mediterrànies, eren pobres, seques, poc profundes i castigades per les sequeres estivals. No permetien un cultiu continuat del sòl, que calia deixar descansar durant un any perquè recuperés la fertilitat. A més, es tractava d’un país molt muntanyós i de costa molt abrupta, sense grans extensions de terra conreable.
L’agricultura grega s’adaptava al relleu existent: a les valls, on l’aigua era més abundant, s’hi conreava el blat i les hortalisses, i a les terres dels pendents de les muntanyes s’hi cultivaven la vinya i l’olivera, de la qual s’obtenia oli, un producte fàcilment comerciable. També s’hi plantaven figueres.
Entre les oliveres i aprofitant les pastures de muntanya hi havia ramats de cabres i ovelles.
La Grècia del segle VIII aC era una societat eminentment rural, on la principal riquesa era la propietat de la terra; l’artesania i el comerç hi tenien poca importància.
TEMA 3r...Alumnat semipresencia
3
La colonització grega
A partir de l’any 700 aC Grècia començà una colonització bàsicament comercial al llarg de la Mediterrània oriental, la mar Egea i la mar Negra. Posteriorment entrà en contacte amb pobles de l’Àsia Menor i Egipte.
Els motius de l’expansió colonial grega foren els següents:
-La cerca de noves terres conreables, per l’escassetat de sòl disponible.
-Un augment de la població que feia insuficient la producció d’aliments, a més de fer palesa la manca d’espai territorial.
-Un interès comercial vers altres pobles.
La colonització va significar el creixement econòmic de les polis d’origen dels colonitzadors –anomenades metròpolis- i un fort desenvolupament de l’artesania i del comerç. Les colònies asseguraven l’accés a moltes primeres matèries com ara fusta, estany, coure, llana, pells, cereals, peix, metalls preciosos, ivori i ambre, i eren destí de les exportacions de vi, oli i productes artesans com bijuteria, ceràmica, armes, eines, perfums i ungüents provinents de les polis. Les colònies també subministraven una gran quantitat de mà d’obra esclava per a treballar en les feines més dures.
L’economia grega va deixar de ser eminentment agrícola i l’artesania i el comerç van esdevenir-hi activitats complementàries.
L'art L'arquitectura a la Grècia clàssica
La primera mostra important d’arquitectura europea va ser la de la Grècia clàssica. El material que s’utilitzava per a construir els monuments i edificis públics era la pedra calcària, però la polien de manera que recordava antigues estructures de fusta.
Els grecs concebien l’arquitectura com una ciència basada en l’harmonia de les proporcions matemàtiques, ideal de bellesa que també compartien les altres arts.
Els ordres arquitectònics bàsics desenvolupats en aquesta època van ser el dòric (caracteritzat per columnes estriades sense base i amb capitells senzills) i el jònic (amb columnes estriades que reposaven sobre una base i amb capitells amb dues volutes). El corinti (amb columnes esveltes i estriades que reposaven sobre una base i amb capitells decorats amb fulles d’acant) va ser posterior i es considera com una versió refinada del jònic.
Com a mostres arquitectòniques més importants de la Grècia clàssica destaquen els temples com el Partenó, els teatres com el d'Epidaure i les àgores (la plaça principal, que era el centre dels cultes religiosos i de la vida política de les ciutats).
TEMA 3r...Alumnat semipresencia
4
L'escultura a la Grècia antiga
Podem distingir els següents períodes:
-El període arcaic, datat entre els segles VII i VI aC i que es caracteritza per l’estil frontal, el hieratisme i la rigidesa de les escultures.
-El període clàssic, datat entre els segles VI i IV aC, va proposar un model escultòric i pictòric del cos humà que ha estat vigent a l’art occidental fins al segle XX. En aquest període hi havia una clara preferència per representar el cos masculí, que sempre era un cos perfecte i que seguia el cànon de bellesa de l’època, un cànon basat en l’harmonia de les proporcions, i que es definia com aquell cos d’alçada igual a set o vuit caps. Els quatre grans escultors del segle V aC van ser Miró, Policlet, Praxíteles i Fídies.
-El període hel�lenístic s’estén entre els segles III i I aC. Es va caracteritzar per l’augment del realisme, tant en el moviment i en l’expressió de les escultures, com pel que fa als temes que es representaven. Els escultors hel�lenístics buscaven transmetre emocions mitjançant les seves escultures. La Venus de Milo és un clar exemple d'escultura grega desenvolupada al final del període hel�lenístic.
Filosofia i ciència a la Grècia clàssica
Els grecs van saber aprofitar els avenços, els invents i els descobriments de les civilitzacions anteriors com l’egípcia, la mesopotàmica i l’índia, per crear una nova civilització, amb caràcter propi i bastida sobre els pilars de la racionalitat i de l’esperit científic.
La curiositat científica, la relació entre la reflexió teòrica i la pràctica, l’anàlisi, la crítica i l’observació sistemàtica van ser els seus millors instruments de treball.
Aquesta recerca de l’equilibri i de la racionalitat es reflecteix en la filosofia, la poesia, la dramatúrgia, l’arquitectura, l’escultura i fins i tot, en la política.
Cal destacar l'aportació a la ciència del matemàtic i físic Arquimedes.
Els grecs i el coneixement
Els grecs antics es van plantejar qüestions que han suposat sempre un motiu de preocupació per a la humanitat. Abans de l’aparició dels primers filòsofs, la màgia i la religió donaven resposta a tot allò que no se sabien explicar. Però, amb l’arribada dels filòsofs grecs, això va canviar: tot havia de ser explicat per mitjà del logos, és a dir, de la raó i de la ciència.
Així, els pensadors i els científics de la Grècia antiga van intentar entendre i explicar els fenòmens naturals buscant les seves causes físiques i científiques en comptes de recórrer a les justificacions mitològiques utilitzades fins llavors.
TEMA 3r...Alumnat semipresencia
5
Els primers pensadors
La filosofia grega anterior al segle V aC s’havia preocupat sobretot d’intentar explicar l’origen del món físic. Els arguments filosòfics que s’utilitzaven es construïen a partir dels dualismes bé/mal, veritat/falsedat, etc.
La sofística va ser un moviment cultural i filosòfic que es va desenvolupar durant el segle V aC, l’època de màxima esplendor de la democràcia atenenca. Els sofistes creien que la veritat absoluta no existia i que totes les opinions es podien desmentir. També eren coneguts per la seva l’habilitat dialèctica, que els feia capaços de fer passar per veritat afirmacions falses, i perquè utilitzaven la cultura com a mercaderia que es podia vendre a canvi de resultats pràctics.
Protàgores va ser un dels seus representants més destacats i una de les seves afirmacions que ha passat a la posteritat és que “l’home és la mesura de totes les coses”. Els grans pensadors
A més dels sofistes, a la Grècia clàssica van destacar altres grans pensadors:
-Sòcrates, que pensava que l’ésser humà havia de ser el centre de la filosofia i basava la seva doctrina en la identitat entre virtut i coneixement del bé. El seu mètode filosòfic era la maièutica, que consistia en interrogar l’interlocutor, perquè aquell arribés al fons del seu pensament i descobrís la seva veritat, la solució al problema que tingués plantejat.
-Plató, que considerava que el món físic i natural era confús i enganyós i considerava que l’únic món veritable era el món de les idees.
-Aristòtil, pensador que va tocar totes les branques del coneixement i va investigar les lleis del pensament humà -la lògica-; va explicar el món físic amb la teoria de les quatre causes -la formal, la material, l’eficient i la final-; i, en el camp de la filosofia, va proposar que tots els individus estaven composts de matèria i de forma. També va intentar explicar el canvi que pateixen les coses i les persones mitjançant el concepte de potència.
TEMA 3r...Alumnat semipresencia
6
TEST DE LA UNITAT....3
NOM:
1. Quin d’aquests fets polítics no va existir en la història de la Grècia clàssica?
L’adveniment de la primera república de la història.
Les guerres del Peloponès, que es van produir arran dels conflictes entre les polis d’Atenes, Esparta i Tebes.
Les guerres mèdiques, en les quals la ciutat estat d’Atenes va vèncer els perses.
L’expansió de l’imperi de Macedònia liderada per Alexandre el Gran.
2. El relleu del paisatge grec va marcar el tipus de cultius que es van practicar. Quin dels enunciats següents és fals?
Als marges dels rius hi plantaven patates.
A les valls, on l’aigua era més abundant, hi conreaven el blat i les hortalisses.
A les terres dels pendents de les muntanyes hi cultivaven la vinya i l’olivera, de la qual s’obtenia oli.
Als pendents hi plantaven figueres.
3. La principal riquesa de la societat grega del segle VIII aC era:
La propietat de la terra.
La indústria.
L’artesania.
El comerç.
4. A partir de l’any 700 aC Grècia comença una colonització bàsicament
TEMA 3r...Alumnat semipresencia
7
comercial. Quins en van ser els motius? Marqueu l’incorrecte:
La cerca de noves terres conreables, a causa de l’escassetat de sòl disponible.
Un augment de la població que feia insuficient la producció d’aliments a més de fer palesa la manca d’espai territorial.
Un interès comercial vers altres pobles.
El desig de crear un nou Imperi que abastés tota l’Europa occidental.
5. Cada polis grega s’organitzava políticament i social de manera diferent. A Atenes existia un model de societat formada bàsicament per tres classes socials. Marqueu el grup social que no pertany a la societat atenenca.
Els ciutadans
Els periecs
Els metecs
Els esclaus
6. La sofística va ser un moviment cultural i filosòfic que es desenvolupà al segle V aC durant el màxim esplendor de la democràcia atenesa. Els sofistes creien que la veritat absoluta no existia i que totes les opinions es podien desmentir. També eren coneguts per la seva habilitat dialèctica. Quin d'aquests filòsofs grecs fou un dels representants més destacats de la sofística? Senyaleu la resposta correcta.
Plató
Sòcrates
Aristòtil
Protàgores
8. Feu una breu definició dels ordres arquitectònics següents:
-ordre dòric -ordre jònic -ordre corinti
