TEMA 3r Alumnat semipresencia - ?· 1 La Grècia clásica La civilització de les polis ... cànon basat…

Download TEMA 3r Alumnat semipresencia - ?· 1 La Grècia clásica La civilització de les polis ... cànon basat…

Post on 08-Nov-2018

212 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

<ul><li><p>TEMA 3r...Alumnat semipresencia </p><p> 1 </p><p>La Grcia clsica </p><p>La civilitzaci de les polis </p><p>Les civilitzacions del Prxim Orient i de lantic Egipte es van basar en grans imperis territorials sostinguts per lagricultura i el comer terrestre i fluvial. El cas de Grcia, les illes de la mar Egea i la costa occidental de lsia Menor s molt diferent: aquestes civilitzacions es van crear al voltant de les ciutats estat i el comer martim. </p><p>Les ciutats estat, anomenades polis, eren independents les unes de les altres, i no obeen un mateix sobir, tot i que les unia una mateixa llengua i la defensa enfront dels els pobles estrangers, que anomenaven brbars. Al segle V aC la ciutat estat dAtenes va vncer els perses en les guerres mdiques. </p><p>Als segles V i IV aC van ser nombrosos els conflictes entre les polis dAtenes, Esparta i Tebes, que derivaren en el que es coneix com les guerres del Pelopons. La feblesa que va afectar aquestes polis va ser aprofitada per Macednia per a ocupar un lloc de preeminncia i iniciar un perode dexpansi guiat per Alexandre el Gran. </p><p>Atenes i la democrcia </p><p>La democrcia t el seu origen a Atenes lany 507 aC. Dins del govern democrtic noms podien participar els ciutadans lliures: els esclaus, els estrangers residents a les polis i les dones no tenien dret a intervenir en poltica. Lassemblea de ciutadans, lekklesa, elegia els magistrats, els membres del tribunal i els membres del consell. Aquest darrer era lencarregat delaborar les lleis, controlar els magistrats i aplicar les decisions de les assembles de ciutadans. </p><p>La societat de les polis gregues </p><p>Entre el 800 i el 500 aC, durant el perode arcaic, es crearen les primers ciutats gregues, anomenades polis o ciutats estat, que se situaren a la ribera del Mediterrani. Aquestes comunitats controlaven el seu territori i no acceptaven la submissi a cap poder exterior. </p><p>Lorganitzaci poltica i social daquestes polis depenia sobretot del control que exercien sobre les seves terres i sobre el comer, per aix era diferent en cada ciutat estat. En aquestes, els grans terratinents formaven el mn intellectual i eren els que ocupaven els crrecs pblics principals. </p><p>Algunes de les polis ms conegudes van ser Atenes, Esparta, Tebes, Mgara, Bizanci o Emprion. </p></li><li><p>TEMA 3r...Alumnat semipresencia </p><p> 2 </p><p>La societat d'Atenes i d'Esparta </p><p>Cada polis grega sorganitzava polticament i socialment de manera diferent, segons la necessitat o la realitat de cadascuna. </p><p>A Atenes existia un model de societat tripartida formada per diverses classes socials: </p><p>-Els ciutadans, que eren els homes de pare i mare atenesos. Gaudien del dret de ciutadania encara que fossin pobres, cosa que, en alguns casos, els permetia d'intervenir en el govern de la polis. Les dones, per, no podien participar de la vida poltica. </p><p>-Els metecs, que eren els estrangers que vivien i tenien negocis a Atenes. Pagaven imposts i formaven part de lexrcit. Tot i que eren lliures, no eren considerats ciutadans i no podien votar ni ser elegits com a governants. </p><p>-Els esclaus, que eren homes i dones sotmesos a un amo. Solien ser presoners de guerra, fills desclaus o tamb, bot dels pirates. </p><p>La societat atenenca de ledat antiga es pot considerar esclavista ja que aquests cobrien totes les necessitats productives de la polis. </p><p>La societat espartana tamb es basava en un model tripartit format per les classes socials segents: </p><p>-Els iguals, que vivien del que produen les seves petites possessions. </p><p>-Els periecs, que eren agricultors, artesans o comerciants que vivien als afores de la ciutat. </p><p>-Els ilotes, que vivien al servei de lEstat, tot i que no eren considerats esclaus. </p><p>L'agricultura mediterrnia </p><p>Lagricultura intensiva i abundant que es va difondre al Prxim Orient i a Egipte no era possible a les illes i costes de la mar Egea, on es va desenvolupar la cultura dels antics grecs. Aquestes terres, com la resta de terres mediterrnies, eren pobres, seques, poc profundes i castigades per les sequeres estivals. No permetien un cultiu continuat del sl, que calia deixar descansar durant un any perqu recupers la fertilitat. A ms, es tractava dun pas molt muntanys i de costa molt abrupta, sense grans extensions de terra conreable. </p><p>Lagricultura grega sadaptava al relleu existent: a les valls, on laigua era ms abundant, shi conreava el blat i les hortalisses, i a les terres dels pendents de les muntanyes shi cultivaven la vinya i lolivera, de la qual sobtenia oli, un producte fcilment comerciable. Tamb shi plantaven figueres. </p><p>Entre les oliveres i aprofitant les pastures de muntanya hi havia ramats de cabres i ovelles. </p><p>La Grcia del segle VIII aC era una societat eminentment rural, on la principal riquesa era la propietat de la terra; lartesania i el comer hi tenien poca importncia. </p></li><li><p>TEMA 3r...Alumnat semipresencia </p><p> 3 </p><p>La colonitzaci grega </p><p>A partir de lany 700 aC Grcia comen una colonitzaci bsicament comercial al llarg de la Mediterrnia oriental, la mar Egea i la mar Negra. Posteriorment entr en contacte amb pobles de lsia Menor i Egipte. </p><p>Els motius de lexpansi colonial grega foren els segents: </p><p>-La cerca de noves terres conreables, per lescassetat de sl disponible. </p><p>-Un augment de la poblaci que feia insuficient la producci daliments, a ms de fer palesa la manca despai territorial. </p><p>-Un inters comercial vers altres pobles. </p><p>La colonitzaci va significar el creixement econmic de les polis dorigen dels colonitzadors anomenades metrpolis- i un fort desenvolupament de lartesania i del comer. Les colnies asseguraven laccs a moltes primeres matries com ara fusta, estany, coure, llana, pells, cereals, peix, metalls preciosos, ivori i ambre, i eren dest de les exportacions de vi, oli i productes artesans com bijuteria, cermica, armes, eines, perfums i ungents provinents de les polis. Les colnies tamb subministraven una gran quantitat de m dobra esclava per a treballar en les feines ms dures. </p><p>Leconomia grega va deixar de ser eminentment agrcola i lartesania i el comer van esdevenir-hi activitats complementries. </p><p>L'art L'arquitectura a la Grcia clssica </p><p>La primera mostra important darquitectura europea va ser la de la Grcia clssica. El material que sutilitzava per a construir els monuments i edificis pblics era la pedra calcria, per la polien de manera que recordava antigues estructures de fusta. </p><p>Els grecs concebien larquitectura com una cincia basada en lharmonia de les proporcions matemtiques, ideal de bellesa que tamb compartien les altres arts. </p><p>Els ordres arquitectnics bsics desenvolupats en aquesta poca van ser el dric (caracteritzat per columnes estriades sense base i amb capitells senzills) i el jnic (amb columnes estriades que reposaven sobre una base i amb capitells amb dues volutes). El corinti (amb columnes esveltes i estriades que reposaven sobre una base i amb capitells decorats amb fulles dacant) va ser posterior i es considera com una versi refinada del jnic. </p><p>Com a mostres arquitectniques ms importants de la Grcia clssica destaquen els temples com el Parten, els teatres com el d'Epidaure i les gores (la plaa principal, que era el centre dels cultes religiosos i de la vida poltica de les ciutats). </p></li><li><p>TEMA 3r...Alumnat semipresencia </p><p> 4 </p><p>L'escultura a la Grcia antiga </p><p>Podem distingir els segents perodes: </p><p>-El perode arcaic, datat entre els segles VII i VI aC i que es caracteritza per lestil frontal, el hieratisme i la rigidesa de les escultures. </p><p>-El perode clssic, datat entre els segles VI i IV aC, va proposar un model escultric i pictric del cos hum que ha estat vigent a lart occidental fins al segle XX. En aquest perode hi havia una clara preferncia per representar el cos mascul, que sempre era un cos perfecte i que seguia el cnon de bellesa de lpoca, un cnon basat en lharmonia de les proporcions, i que es definia com aquell cos dalada igual a set o vuit caps. Els quatre grans escultors del segle V aC van ser Mir, Policlet, Praxteles i Fdies. </p><p>-El perode hellenstic sestn entre els segles III i I aC. Es va caracteritzar per laugment del realisme, tant en el moviment i en lexpressi de les escultures, com pel que fa als temes que es representaven. Els escultors hellenstics buscaven transmetre emocions mitjanant les seves escultures. La Venus de Milo s un clar exemple d'escultura grega desenvolupada al final del perode hellenstic. </p><p>Filosofia i cincia a la Grcia clssica </p><p>Els grecs van saber aprofitar els avenos, els invents i els descobriments de les civilitzacions anteriors com legpcia, la mesopotmica i lndia, per crear una nova civilitzaci, amb carcter propi i bastida sobre els pilars de la racionalitat i de lesperit cientfic. </p><p>La curiositat cientfica, la relaci entre la reflexi terica i la prctica, lanlisi, la crtica i lobservaci sistemtica van ser els seus millors instruments de treball. </p><p>Aquesta recerca de lequilibri i de la racionalitat es reflecteix en la filosofia, la poesia, la dramatrgia, larquitectura, lescultura i fins i tot, en la poltica. </p><p>Cal destacar l'aportaci a la cincia del matemtic i fsic Arquimedes. </p><p>Els grecs i el coneixement </p><p>Els grecs antics es van plantejar qestions que han suposat sempre un motiu de preocupaci per a la humanitat. Abans de laparici dels primers filsofs, la mgia i la religi donaven resposta a tot all que no se sabien explicar. Per, amb larribada dels filsofs grecs, aix va canviar: tot havia de ser explicat per mitj del logos, s a dir, de la ra i de la cincia. </p><p>Aix, els pensadors i els cientfics de la Grcia antiga van intentar entendre i explicar els fenmens naturals buscant les seves causes fsiques i cientfiques en comptes de recrrer a les justificacions mitolgiques utilitzades fins llavors. </p></li><li><p>TEMA 3r...Alumnat semipresencia </p><p> 5 </p><p>Els primers pensadors </p><p>La filosofia grega anterior al segle V aC shavia preocupat sobretot dintentar explicar lorigen del mn fsic. Els arguments filosfics que sutilitzaven es construen a partir dels dualismes b/mal, veritat/falsedat, etc. </p><p>La sofstica va ser un moviment cultural i filosfic que es va desenvolupar durant el segle V aC, lpoca de mxima esplendor de la democrcia atenenca. Els sofistes creien que la veritat absoluta no existia i que totes les opinions es podien desmentir. Tamb eren coneguts per la seva lhabilitat dialctica, que els feia capaos de fer passar per veritat afirmacions falses, i perqu utilitzaven la cultura com a mercaderia que es podia vendre a canvi de resultats prctics. </p><p>Protgores va ser un dels seus representants ms destacats i una de les seves afirmacions que ha passat a la posteritat s que lhome s la mesura de totes les coses. Els grans pensadors </p><p>A ms dels sofistes, a la Grcia clssica van destacar altres grans pensadors: </p><p>-Scrates, que pensava que lsser hum havia de ser el centre de la filosofia i basava la seva doctrina en la identitat entre virtut i coneixement del b. El seu mtode filosfic era la maiutica, que consistia en interrogar linterlocutor, perqu aquell arribs al fons del seu pensament i descobrs la seva veritat, la soluci al problema que tingus plantejat. </p><p>-Plat, que considerava que el mn fsic i natural era confs i enganys i considerava que lnic mn veritable era el mn de les idees. </p><p>-Aristtil, pensador que va tocar totes les branques del coneixement i va investigar les lleis del pensament hum -la lgica-; va explicar el mn fsic amb la teoria de les quatre causes -la formal, la material, leficient i la final-; i, en el camp de la filosofia, va proposar que tots els individus estaven composts de matria i de forma. Tamb va intentar explicar el canvi que pateixen les coses i les persones mitjanant el concepte de potncia. </p></li><li><p>TEMA 3r...Alumnat semipresencia </p><p> 6 </p><p>TEST DE LA UNITAT....3 </p><p>NOM: </p><p>1. Quin daquests fets poltics no va existir en la histria de la Grcia clssica? </p><p> Ladveniment de la primera repblica de la histria. </p><p> Les guerres del Pelopons, que es van produir arran dels conflictes entre les polis dAtenes, Esparta i Tebes. </p><p> Les guerres mdiques, en les quals la ciutat estat dAtenes va vncer els perses. </p><p> Lexpansi de limperi de Macednia liderada per Alexandre el Gran. </p><p>2. El relleu del paisatge grec va marcar el tipus de cultius que es van practicar. Quin dels enunciats segents s fals? </p><p> Als marges dels rius hi plantaven patates. </p><p> A les valls, on laigua era ms abundant, hi conreaven el blat i les hortalisses. </p><p> A les terres dels pendents de les muntanyes hi cultivaven la vinya i lolivera, de la qual sobtenia oli. </p><p> Als pendents hi plantaven figueres. </p><p>3. La principal riquesa de la societat grega del segle VIII aC era: </p><p> La propietat de la terra. </p><p> La indstria. </p><p> Lartesania. </p><p> El comer. </p><p>4. A partir de lany 700 aC Grcia comena una colonitzaci bsicament </p></li><li><p>TEMA 3r...Alumnat semipresencia </p><p> 7 </p><p>comercial. Quins en van ser els motius? Marqueu lincorrecte: </p><p> La cerca de noves terres conreables, a causa de lescassetat de sl disponible. </p><p> Un augment de la poblaci que feia insuficient la producci daliments a ms de fer palesa la manca despai territorial. </p><p> Un inters comercial vers altres pobles. </p><p> El desig de crear un nou Imperi que abasts tota lEuropa occidental. </p><p>5. Cada polis grega sorganitzava polticament i social de manera diferent. A Atenes existia un model de societat formada bsicament per tres classes socials. Marqueu el grup social que no pertany a la societat atenenca. </p><p> Els ciutadans </p><p> Els periecs </p><p> Els metecs </p><p> Els esclaus </p><p>6. La sofstica va ser un moviment cultural i filosfic que es desenvolup al segle V aC durant el mxim esplendor de la democrcia atenesa. Els sofistes creien que la veritat absoluta no existia i que totes les opinions es podien desmentir. Tamb eren coneguts per la seva habilitat dialctica. Quin d'aquests filsofs grecs fou un dels representants ms destacats de la sofstica? Senyaleu la resposta correcta. </p><p> Plat </p><p> Scrates </p><p> Aristtil </p><p> Protgores </p><p> 8. Feu una breu definici dels ordres arquitectnics segents: </p><p> -ordre dric -ordre jnic -ordre corinti </p></li></ul>