TEMA 2: LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM

- Abdicacions de Baiona: L'abdicació és la renúncia voluntària del monarca a favor de qui elsegueix en la línia successòria. En concret les abdicacions de Baiona consistiren en la doblerenúncia per part de Ferran VII i de son pare Carles IV en favor de Napoleó el maig de 1808dins del context de la Guerra de la Independència. Poc després aquest últim nomenà al seugermà Josep I Bonaparte rei d'Espanya.

- Absolutisme (monarquia absoluta): És un sistema de govern en el qual una persona (Reio reina) posseeix un poder sense límits, ja que té el poder executiu (governa), el poderlegislatiu (legisla) i el poder judicial (jutja). En aquest sistema els governats (Súbdits) notenen participació en la vida política. El monarca no és responsable dels seus actes i ésdipositari de la sobirania, a la qual encarna. A Espanya s'implantà amb la instal·lació delsBorbons al tron després de la Guerra de Successió a principis del segle XVIII i va estar vigentfins a les revolucions liberals del segle XIX, desapareixent definitivament amb el regnatd'Isabel II. Segons els liberals del segle XIX els absolutistes tenien diversos noms: servils,ultres, apostòlics, reialistes o carlins.

- Absolutistes (servils): Sector polític format, en la seua major part, per sectors de lanoblesa i del clero. Eren partidaris de mantindre el sistema de la monarquia absoluta pròpiade l'Antic Règim. Durant les Corts de Cadis s'oposaren a les propostes liberals i a la Constitucióde 1812. També van ser coneguts com servils, terme despectiu amb què els liberals elsanomenaven, en part per emfatitzar el seu rebuig a la llibertat política i en part perquè sona aser vil. Van estar units a Ferran VII en el Sexenni Absolutista i a l'oposició durant el TrienniLiberal. En la Dècada Ominosa s'escindiren: els més moderats donaren suport a Ferran VII(reialistes), mentre que els més intransigents (ultrareialistes o apostòlics) s'oposaren alrei en favor del seu germà Carles Maria Isidre.

- Afrancesats: Fa referència a una minoria d'espanyols entre els quals es trobaven il·lustrats,reformistes, intel·lectuals (com ara Goya), alts funcionaris i una part de la noblesa que erenpartidaris del règim liberal que s'havia establert a França i que durant la Guerrad'Independència van donar suport a la monarquia de Josep I d'Espanya. Posteriorment serienobligats a exiliar-se amb la restauració absolutista després de la derrota de Napoleó enaquesta guerra. Van ser els que van col·laborar amb la monarquia de Josep I i acceptarenl'Estatut de Baiona.

- Bàndol ultraconservador (ultrareialistes o apostòlics): Facció política radical partidàriade l'absolutisme. Prové de la facció dels exaltats o apostòlics (autodenominats reialistes purs)que sorgí en la Dècada Ominosa entorn al germà de Ferran VII, Carles Maria Isidre de Borbó.Representaven un model més intransigent de la monarquia absoluta de base catòlica que la delrei Ferran VII al qual consideraven simpatitzant dels liberals. Els seus lemes eren Déu, Rei iFurs. Van organitzar la creació d'un cos de Voluntaris Reialistes per a combatre la MilíciaNacional. Amb el temps derivaren en els carlins.

- Cent Mil Fills de Sant Lluís: Nom de l'exèrcit comandat pel duc d'Angulema que en 1823envaí Espanya per acabar amb el règim liberal i restaurar la monarquia absoluta de Ferran VII.La seua base estava composta per soldats francesos a la qual es van afegir voluntarisespanyols. La seua intervenció s'acordà al tractat de Verona de 1822 on les potènciesabsolutistes decidiren posar fi al règim constitucional. Amb la seua victòria sobre l'exèrcitliberal comandat per Riego es posà fi al Trienni Liberal i s'inicià l'última etapa absolutista deFerran VII: la Dècada Ominosa.

- Ciutadans/ciutadania: Condició i dret que tenen els qui pertanyen a una comunitat políticaerigida en estat. Els seus titulars gaudeixen d'un conjunt de drets (com el sufragi o dret devot) i de deures (submissió a les lleis, prestacions personals o materials, etc.). El concepte,que implica la igualtat jurídica, entrà en vigor amb la implantació dels règims liberals basats enla constitució del segle XIX a Espanya i substituí al de súbdit corresponent als estamentscaracterístics de la monarquia absoluta de l'Antic Règim.

- Congrés de Viena: Conjunt de reunions que es van celebrar a Viena entre els anys 1814 i1815 per a refer el mapa d'Europa després de la fi de l'imperi napoleònic. Va ser signatsobretot per les potències absolutistes (Àustria, Rússia i Prússia) més Gran Bretanya il'absolutista França. Entre altres assumptes restauraren l'absolutisme a gran part d'Europa iacordaren la creació de la Santa Aliança per a la seua defensa.

- Constitució: Llei fonamental d'un estat que estableix i garanteix els drets i deures delsciutadans, l'estructura de l'estat, les seues institucions (quin paper i competències ha de tindrecadascuna) i les seues relacions amb els ciutadans. També defineix el règim polític i el tipus desufragi. Van sorgir a partir dels règims liberals implantats a Espanya al segle XIX i emanen dela sobirania nacional exercida mitjançant els seus representants en les Corts o parlament.

- Constitució de 1812: (desenvolupar la diapositiva del dossier, pàg. 8)

- Cordó sanitari: Conjunt de mesures aplicades per Ferran VII provocades per l'impacte de larevolució francesa. Davant del perill de contagi revolucionari els ministres de Ferran VIIdictaren mesures com censurar en la premsa les notícies que arribaven sobre França, impedirl'entrada de llibres i fullets revolucionaris, el control en la correspondència del comerç o lacensura en l'ensenyament sobre les idees revolucionàries.

- Corts: Institució representativa originària de la Baixa Edat Mitjana a Espanya (on estavenrepresentats els tres estaments). Ja al segle XIX el model liberal de Corts s'inaugura a Espanyaamb les Corts de 1812. Són l'òrgan legislatiu i representatiu de la nació, i en ocasionsexerceixen també una tasca de control del Govern. En els textos constitucionals espanyols hapredominat el model bicameral integrat per dues cambres, Congrés (cambra baixa) i Senat(cambra alta), excepte en les constitucions de 1812 i 1931, que contemplaven un modelunicameral.

- Criolls: Descendents d'espanyols que vivien a les colònies americanes. Posseïen el podereconòmic, però no exercien el poder polític, ja que aquest l'exercien les autoritats peninsularsimposades per la metròpoli. Van constituir una classe burgesa influïda per les idees de laIl·lustració i pel liberalisme, per les models de la Revolució francesa i de la Independència delsEstats Units, i van ser els protagonistes del procés d'emancipació a l'Amèrica espanyola.Destaquen figures com els «libertadores» Simón Bolívar i José de San Martín.

- Divisió de poders: És un dels principis del liberalisme que va enunciar l'il·lustratMontesquieu al segle XVIII, pel qual els poders de l'Estat han de ser exercits per persones oinstitucions diferents per evitar abusos i garantir les llibertats. Així doncs els poders de fer lleis(legislatiu), de jutjar (judicial) i d'executar i fer complir les lleis (executiu) han d'estar separatsi exercits per persones i institucions diferents (assemblees o parlaments, tribunals i governs,respectivament). Va ser un dels principis bàsics de les constitucions del segle XIX i del XX.

- Estatut de Baiona (constitució de Baiona): Fou una carta atorgada aprovada a Baionaper una assemblea de notables entre juny i juliol de 1808. Reconeixia com a rei d'Espanya aJosep Bonaparte després de les abdicacions de Ferran VII i Carles IV. Feia les vegades d'unaconstitució i regulava la vida política. S'hi declarava a Espanya com una monarquia hereditàriaen la família de Napoleó, i establia la religió catòlica obligatòria. El monarca era el centre delpoder polític, però havia de respectar els drets dels ciutadans. Instaurava un senat, un conselld'estat i unes corts integrades per tres estaments, que discutien les lleis fonamentals iaprovaven els pressuposts. No va tindre plena vigència.

- Guerrilla: Lluita armada irregular de grups de paisans contra l'opressor, siga un exèrcitocupant o el mateix poder constituït. Durant la Guerra d'Independència espanyola va ser unaforma de lluita i resistència organitzada en partides o grups de guerrillers integrats perllauradors, estudiants, capellans, antics soldats o bandolers contra l'exèrcit invasor. Actuavensobre un terreny que coneixien, amb suport de la població, evitaven el combat obert i la seuafunció era minar la moral de l'exèrcit napoleònic i fer-li impossible el control efectiu de lapoblació.

- Juntes (juntes de defensa): Institucions de caràcter revolucionari sorgides per iniciativapopular a partir de les abdicacions de Baiona i l'aixecament de 1808. Durant la Guerra de laIndependència van tenir com a objectius organitzar la defensa armada enfront de l'exèrcitinvasor i assumir el poder en no reconèixer la legitimitat del nou monarca francès. En unprimer moment sorgiren juntes locals i provincials i ja a partir de setembre de 1808 escoordinaren en la Junta Central Suprema que reclamà tot el poder i organitzà la creaciód'unes Corts constituents. Aquest moviment reaparegué diverses vegades al llarg del segle XIXa Espanya.

- Liberalisme: Règim polític que establia la divisió de poders i que es basava en unaconstitució, en la sobirania nacional (al contrari que la sobirania absoluta) i també enl'establiment d'un règim de llibertats per als seus ciutadans (d'ací el terme liberalisme). Vaestar vigent a Espanya durant la revolució liberal i les Corts de Cadis (1808 - 1814), el TrienniLiberal (1820 – 1823) i definitivament a partir de 1833 amb el nomenament d'Isabel II com areina. A Espanya coincidí amb la monarquia parlamentària com a forma de govern.

- Liberals exaltats o radicals: Denominació per als liberals més radicals que sorgiren alTrienni Liberal. Estaven organitzats en societats secretes o patriòtiques i en clubs polítics, ivolien desenvolupar la Constitució de 1812 fins a les seues màximes conseqüències iaconseguir canvis socials ràpidament amb l'aplicació de les reformes radicals més pròximes ales classes mitjanes i populars. Estaven oposats frontalment als reialistes i serien el nuclioriginal del partit progressista. Entre els seus membres destacaven diversos membres de lamaçoneria. A aquesta tendència van pertànyer, entre d'altres, Romero Alpuente, Calatrava iEvaristo San Miguel.

- Liberals moderats («doceañistas»): Terme que designa als liberals conservadors durantel Trienni Liberal (1820-1823), i que fa referència a la participació d'aquests en les Corts deCadis i en la Constitució de 1812. Els doceañistas com Martínez de la Rosa eren partidaris depactar amb la monarquia i de modificar la Constitució de 1812 en sentit conservador, afegintun Senat a les Corts, per tant reformes més favorables a les elits socials (noblesa i burgesiaproletària). Durant el regnat d'Isabel II van formar el partit moderat.

- Llei Sàlica: Disposició d'origen francesa, en concret del regne dels francs salis, que excloude la successió del tron a les dones. Aquesta llei va ser introduïda a Espanya per Felip V perevitar que es pogués restaurar la dinastia dels Habsburg a Espanya. Ferran VII va promulgar el29 de març de 1830 la Pragmàtica Sanció, document originari de 1789, i que derogava aquestallei i permetia la successió de la seua filla Isabel. Això va donar lloc als Successos de laGranja i a la crisi successòria que va provocar la primera guerra carlina.

- Maçoneria (lògia maçònica): Societat secreta inspirada en els principis del racionalisme ila Il·lustració del segle XVIII. Els membres de la qual professen principis de fraternitat, esreconeixen entre si mitjançant determinats emblemes i signes com el compàs o l'escaire i esdivideixen en grups anomenats lògies. La seua altra denominació francmaçoneria prové defree-masons ('constructors') medievals, que s'associaven al marge dels gremis locals. AEspanya va adquirir importància al segle XIX sota la protecció de Josep Bonaparte i optà perdefensar la ideologia liberal. Passà a la clandestinitat a les etapes absolutistes de Ferran VII,però tornà a florir de forma intermitent en la segona meitat del segle XIX i ja al XX durant laSegona República. A final de la Guerra Civil fou prohibida pel franquisme.

- Manifest dels perses: Nom amb què és conegut el document signat per un grup de diputatsabsolutistes, coneguts com a servils, que fou presentat a Ferran VII d'Espanya a València(abril del 1814). El manifest demanava la supressió de la constitució i dels decrets de les Cortsde Cadis, i serví a Ferran VII per a justificar després el restabliment de l'absolutisme, cosa queva dur a terme amb un decret de maig de 1814.

- Milícia Nacional: Cos de de ciutadans armats format per classes mitjanes urbanesencarregat de mantenir l'ordre públic i defensar el règim liberal. Es va establir per primeravegada en la Constitució de 1812 i només estava en actiu quan les circumstàncies del paísho requerien. Aquesta institució va tenir un caràcter liberal-progressista, el que va fer que fos

dissolta en els períodes de govern absolutista i moderat. Per tant fou anul·lada per Ferran VIIen 1814, restablerta en el Trienni Liberal i substituïda per una milícia «servil» (els voluntarisreialistes) durant la Dècada Ominosa. Més avant, durant la guerra carlina renasqué com amilícia urbana. A partir d'ací fou característica de les constitucions progressistes.

- Motí d'Aranjuez: Insurrecció que tingué lloc a Aranjuez la nit del 17 al 18 de març de 1808.Després de l'ocupació de Portugal, un exèrcit francès, conduït per Murat, es dirigí a Madrid.Davant d'això, la cort es traslladà a Aranjuez i Godoy aconseguí de convèncer Carles IV de lanecessitat que la família reial anés a Andalusia camí d'Amèrica. Aquesta decisió fou aprofitadapels nobles partidaris de l'infant Ferran per a intentar de treure Godoy del poder i aconseguir lasubstitució del rei pel seu fill. Godoy fou empresonat i destituït, i Carles IV abdicà (19 de març)en el seu fill, Ferran VII.

- Pragmàtica Sanció: Document jurídic aprovat per les Corts espanyoles el 1789 que establial'anul·lació de la llei successòria de Felip V (llei sàlica) i restablia el dret de successió de lesdones. Carles IV no arribà a publicar-la, però ho féu Ferran VII (1830), quan Maria Cristinaesperava la futura Isabel II. Això provocà el plet successori d'on nasqué el carlisme, ja que elscarlins la consideraren nul·la. Després dels fets de La Granja, Isabel II accedí al tron (1833)—sota la regència de la seua mare—, cosa que conduí a la Primera Guerra Carlina.

- Pronunciament: Aixecament militar característic del segle XIX a Espanya on un grup militares «pronunciava» a favor de determinada opció política. En el cas del regant de Ferran VIIquasi sempre ho era a favor de la Constitució liberal de 1812 i en el regnat d'Isabel II a favordel progressisme. A diferència del cop d'Estat, el pronunciament no pren el poder directament,sinó que exerceix pressió sobre ell per a intentar canviar el signe polític. Estava secundat perintel·lectuals, comerciants, artesans i llauradors descontents, segons els casos. Destaquen elsde Riego (1820, inici del Trienni Liberal), Narváez (1843, fi de la regència d'Espartero),O'Donnell (1854, inici del bienni Progressista), l'esquadra de Topete (1868, inici del SexenniRevolucionari) i Martínez Campos (1874, inici de la Restauració).

- Reaccionari: En general són els sectors o individus que són partidaris d'una actitud de tipusregressiu, tradicionalista o conservador davant d'una situació politicosocial, religiosa oartisticocultural progressiva, renovadora o fins i tot revolucionària. En aquest sentit pejoratiu lareacció és propugnada pels sectors o individus que es coneix com la dreta, la ideologia haestat definida com a conservadora ja que defensa l'estructura jeràrquica de les classes socials is'oposa a tota mena de canvi o reforma que comporte una disminució dels privilegis de lesclasses dominants. Històricament tal reacció ha estat encoratjada pels sectors més tradicionalsi immobilistes tant de l'església com de l'exèrcit. Concretament, dins de la crisi de l'AnticRègim eren aquells que pretenien restablir allò abolit, en aquest cas l'Antic Règim i els seusprivilegis. Exemples de sectors reaccionaris serien els diputats absolutistes (servils) que li vanlliurar a Ferran VII el Manifest dels perses demanant la volta a l'absolutisme el 1814 o elbàndol ultraconservador o carlí que es van oposar a la instauració d'un règim liberal en lapersona d'Isabel II a partir de 1833.

- Santa Aliança: En el context europeu de la restauració absolutista, fou el tractat decol·laboració entre els monarques del regne de Prússia i els imperis d'Àustria i Rússia, signat el1815 amb l'objectiu de defensar l'absolutisme de possibles brots revolucionaris, seguint elprincipi d'intervenció. Habitualment es considera que la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís,el 1823, va ser un acord de la Santa Aliança, però en realitat ho va ser de les potènciesreunides al Congrés de Verona de 1822: Àustria, França, Prússia, Regne Unit i Rússia.

- Setge: Estratègia que consisteix en encercar una ciutat, generalment emmurallada, queofereix certa resistència. El setge sistemàtic consistia en accions com l'ús de mines, trinxeres,la selecció d'un punt d'atac o l'ús de l'artilleria. Destacà per exemple el setge sistemàtic queféu caure Barcelona (1714). Aquest mètode també fou utilitzat a la Guerra de laIndependència per part de l'exèrcit napoleònic a Girona, Saragossa o València.

- Sobirania: Fa referència al poder polític suprem dins d'un Estat. Així doncs durant el primerterç del segle XIX a Espanya es van alternar dos tipus de sobirania. D'una banda, en la

sobirania absoluta el poder resideix en la persona del rei que concentra tots els poders(legislar, governar i exercir la justícia). Aquest va ser el tipus de sobirania característic del'Antic Règim fins al regnat de Carles IV. De l'altra, a partir de la revolució liberal i les Corts deCadis es va establir la sobirania nacional per la qual el poder resideix en la nació, és a dir enel conjunt de ciutadans. Els dos tipus s'alternarien fins que en 1833 s'iniciés la construcció del'Estat liberal basat en la sobirania nacional. Per altra banda, la sobirania compartida és unprincipi liberal conservador segons el qual la sobirania no pertany només a la nació sinó tambéal rei, que gaudeix d'amplis poders.

- Sobirania nacional: Principi del liberalisme segons el qual el poder polític recau en elconjunt de la nació i no està sotmès a cap altra força externa. Els individus que integren unanació (ciutadans) deleguen aquest poder que per definició posseeixen i atorguen als seusrepresentants. El principi de sobirania nacional postula que la legitimitat del poder emana de lanació i s'expressa mitjançant eleccions periòdiques. Històricament va tenir una concepcióconservadora, en considerar nació només una part dels ciutadans i només existia el sufragirestringit o censatari.

- Societats secretes: veure maçoneria

- Successos de la Granja o fets de La Granja: Nom amb què són coneguts elsesdeveniments que tingueren lloc a La Granja de San Ildefonso, residència reial, (setembre del1832) amb relació a la qüestió de la successió de Ferran VII. A setembre el rei, de sobte,emmalaltí greument. Calomarde, cap efectiu del govern i cap de la conspiració a favor de lasuccessió al tron de Carles Isidre, féu signar al rei, gairebé inconscient, un document quederogava la Pragmàtica Sanció. Finalment el document fou anul·lat pel rei, que s'haviarecuperat miraculosament. El primer d'octubre Calomarde fou destituït i desterrat, i CeaBermúdez ocupà la presidència del gabinet. Aquests fets consolidaven els interessos de MariaCristina quant a la successió de la seua filla Isabel.

- Sufragi: Exercici del dret al vot. Manifestació de la pròpia voluntat en una assemblea, enunes eleccions, en una consulta, etc., per mitjà d'un vot. El sufragi pot ser censatari, fórmulaque permet el vot només als ciutadans que disposen de rendes i béns i contribueixenfiscalment; i universal, que dóna dret a vot a tots els ciutadans, amb els requisits d'edat inacionalitat. El sufragi és directe quan l'elector tria ell mateix als seus representants, i ésindirecte si els electors trien a uns delegats encarregats al seu torn d'elegir els representants.El sufragi universal s'establí a Espanya mitjançant les Constitucions de 1812, 1869, 1931 i1978.

- Tractat de Fontainebleau: Pacte signat entre Espanya i França el 27 d'octubre de 1807 pelqual era establerta la partició de Portugal, únic aliat de la Gran Bretanya a Europa, entre lesforces espanyoles i les franceses. El tractat estipulava que el territori de Portugal es repartiriaentre França, Espanya i el mateix primer ministre espanyol, Godoy al qual se li concediria unprincipat. El tractat motivà la concentració de tropes franceses a Espanya, fet que donà lloc ala guerra contra Napoleó.

- Tractat de Valençay: Acord signat entre França i Espanya, el 10 de desembre de 1813, a lalocalitat francesa de Valençay que posà fi a la guerra de la Independència. Napoleó acceptà laderrota, la retirada les seues tropes i la situació territorial anterior a la guerra. Ferran VII, perla seua banda, recuperà la corona, es comprometé a respectar els càrrecs dels afrancesats iretornar a França les places frontereres franceses ocupades pels britànics. Les Corts de Cadises negaren a ratificar l'acord fins que Ferran VII no hagués jurat la constitució.