TEMA 2: LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM - Abdicacions de Baiona ... ?· Liberal (1820 – 1823) i definitivament…

Download TEMA 2: LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM - Abdicacions de Baiona ... ?· Liberal (1820 – 1823) i definitivament…

Post on 26-Dec-2018

212 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

TEMA 2: LA CRISI DE L'ANTIC RGIM

- Abdicacions de Baiona: L'abdicaci s la renncia voluntria del monarca a favor de qui elsegueix en la lnia successria. En concret les abdicacions de Baiona consistiren en la doblerenncia per part de Ferran VII i de son pare Carles IV en favor de Napole el maig de 1808dins del context de la Guerra de la Independncia. Poc desprs aquest ltim nomen al seugerm Josep I Bonaparte rei d'Espanya.

- Absolutisme (monarquia absoluta): s un sistema de govern en el qual una persona (Reio reina) posseeix un poder sense lmits, ja que t el poder executiu (governa), el poderlegislatiu (legisla) i el poder judicial (jutja). En aquest sistema els governats (Sbdits) notenen participaci en la vida poltica. El monarca no s responsable dels seus actes i sdipositari de la sobirania, a la qual encarna. A Espanya s'implant amb la installaci delsBorbons al tron desprs de la Guerra de Successi a principis del segle XVIII i va estar vigentfins a les revolucions liberals del segle XIX, desapareixent definitivament amb el regnatd'Isabel II. Segons els liberals del segle XIX els absolutistes tenien diversos noms: servils,ultres, apostlics, reialistes o carlins.

- Absolutistes (servils): Sector poltic format, en la seua major part, per sectors de lanoblesa i del clero. Eren partidaris de mantindre el sistema de la monarquia absoluta prpiade l'Antic Rgim. Durant les Corts de Cadis s'oposaren a les propostes liberals i a la Constitucide 1812. Tamb van ser coneguts com servils, terme despectiu amb qu els liberals elsanomenaven, en part per emfatitzar el seu rebuig a la llibertat poltica i en part perqu sona aser vil. Van estar units a Ferran VII en el Sexenni Absolutista i a l'oposici durant el TrienniLiberal. En la Dcada Ominosa s'escindiren: els ms moderats donaren suport a Ferran VII(reialistes), mentre que els ms intransigents (ultrareialistes o apostlics) s'oposaren alrei en favor del seu germ Carles Maria Isidre.

- Afrancesats: Fa referncia a una minoria d'espanyols entre els quals es trobaven illustrats,reformistes, intellectuals (com ara Goya), alts funcionaris i una part de la noblesa que erenpartidaris del rgim liberal que s'havia establert a Frana i que durant la Guerrad'Independncia van donar suport a la monarquia de Josep I d'Espanya. Posteriorment serienobligats a exiliar-se amb la restauraci absolutista desprs de la derrota de Napole enaquesta guerra. Van ser els que van collaborar amb la monarquia de Josep I i acceptarenl'Estatut de Baiona.

- Bndol ultraconservador (ultrareialistes o apostlics): Facci poltica radical partidriade l'absolutisme. Prov de la facci dels exaltats o apostlics (autodenominats reialistes purs)que sorg en la Dcada Ominosa entorn al germ de Ferran VII, Carles Maria Isidre de Borb.Representaven un model ms intransigent de la monarquia absoluta de base catlica que la delrei Ferran VII al qual consideraven simpatitzant dels liberals. Els seus lemes eren Du, Rei iFurs. Van organitzar la creaci d'un cos de Voluntaris Reialistes per a combatre la MilciaNacional. Amb el temps derivaren en els carlins.

- Cent Mil Fills de Sant Llus: Nom de l'exrcit comandat pel duc d'Angulema que en 1823enva Espanya per acabar amb el rgim liberal i restaurar la monarquia absoluta de Ferran VII.La seua base estava composta per soldats francesos a la qual es van afegir voluntarisespanyols. La seua intervenci s'acord al tractat de Verona de 1822 on les potnciesabsolutistes decidiren posar fi al rgim constitucional. Amb la seua victria sobre l'exrcitliberal comandat per Riego es pos fi al Trienni Liberal i s'inici l'ltima etapa absolutista deFerran VII: la Dcada Ominosa.

- Ciutadans/ciutadania: Condici i dret que tenen els qui pertanyen a una comunitat polticaerigida en estat. Els seus titulars gaudeixen d'un conjunt de drets (com el sufragi o dret devot) i de deures (submissi a les lleis, prestacions personals o materials, etc.). El concepte,que implica la igualtat jurdica, entr en vigor amb la implantaci dels rgims liberals basats enla constituci del segle XIX a Espanya i substitu al de sbdit corresponent als estamentscaracterstics de la monarquia absoluta de l'Antic Rgim.

- Congrs de Viena: Conjunt de reunions que es van celebrar a Viena entre els anys 1814 i1815 per a refer el mapa d'Europa desprs de la fi de l'imperi napolenic. Va ser signatsobretot per les potncies absolutistes (ustria, Rssia i Prssia) ms Gran Bretanya il'absolutista Frana. Entre altres assumptes restauraren l'absolutisme a gran part d'Europa iacordaren la creaci de la Santa Aliana per a la seua defensa.

- Constituci: Llei fonamental d'un estat que estableix i garanteix els drets i deures delsciutadans, l'estructura de l'estat, les seues institucions (quin paper i competncies ha de tindrecadascuna) i les seues relacions amb els ciutadans. Tamb defineix el rgim poltic i el tipus desufragi. Van sorgir a partir dels rgims liberals implantats a Espanya al segle XIX i emanen dela sobirania nacional exercida mitjanant els seus representants en les Corts o parlament.

- Constituci de 1812: (desenvolupar la diapositiva del dossier, pg. 8)

- Cord sanitari: Conjunt de mesures aplicades per Ferran VII provocades per l'impacte de larevoluci francesa. Davant del perill de contagi revolucionari els ministres de Ferran VIIdictaren mesures com censurar en la premsa les notcies que arribaven sobre Frana, impedirl'entrada de llibres i fullets revolucionaris, el control en la correspondncia del comer o lacensura en l'ensenyament sobre les idees revolucionries.

- Corts: Instituci representativa originria de la Baixa Edat Mitjana a Espanya (on estavenrepresentats els tres estaments). Ja al segle XIX el model liberal de Corts s'inaugura a Espanyaamb les Corts de 1812. Sn l'rgan legislatiu i representatiu de la naci, i en ocasionsexerceixen tamb una tasca de control del Govern. En els textos constitucionals espanyols hapredominat el model bicameral integrat per dues cambres, Congrs (cambra baixa) i Senat(cambra alta), excepte en les constitucions de 1812 i 1931, que contemplaven un modelunicameral.

- Criolls: Descendents d'espanyols que vivien a les colnies americanes. Posseen el podereconmic, per no exercien el poder poltic, ja que aquest l'exercien les autoritats peninsularsimposades per la metrpoli. Van constituir una classe burgesa influda per les idees de laIllustraci i pel liberalisme, per les models de la Revoluci francesa i de la Independncia delsEstats Units, i van ser els protagonistes del procs d'emancipaci a l'Amrica espanyola.Destaquen figures com els libertadores Simn Bolvar i Jos de San Martn.

- Divisi de poders: s un dels principis del liberalisme que va enunciar l'illustratMontesquieu al segle XVIII, pel qual els poders de l'Estat han de ser exercits per persones oinstitucions diferents per evitar abusos i garantir les llibertats. Aix doncs els poders de fer lleis(legislatiu), de jutjar (judicial) i d'executar i fer complir les lleis (executiu) han d'estar separatsi exercits per persones i institucions diferents (assemblees o parlaments, tribunals i governs,respectivament). Va ser un dels principis bsics de les constitucions del segle XIX i del XX.

- Estatut de Baiona (constituci de Baiona): Fou una carta atorgada aprovada a Baionaper una assemblea de notables entre juny i juliol de 1808. Reconeixia com a rei d'Espanya aJosep Bonaparte desprs de les abdicacions de Ferran VII i Carles IV. Feia les vegades d'unaconstituci i regulava la vida poltica. S'hi declarava a Espanya com una monarquia hereditriaen la famlia de Napole, i establia la religi catlica obligatria. El monarca era el centre delpoder poltic, per havia de respectar els drets dels ciutadans. Instaurava un senat, un conselld'estat i unes corts integrades per tres estaments, que discutien les lleis fonamentals iaprovaven els pressuposts. No va tindre plena vigncia.

- Guerrilla: Lluita armada irregular de grups de paisans contra l'opressor, siga un exrcitocupant o el mateix poder constitut. Durant la Guerra d'Independncia espanyola va ser unaforma de lluita i resistncia organitzada en partides o grups de guerrillers integrats perllauradors, estudiants, capellans, antics soldats o bandolers contra l'exrcit invasor. Actuavensobre un terreny que coneixien, amb suport de la poblaci, evitaven el combat obert i la seuafunci era minar la moral de l'exrcit napolenic i fer-li impossible el control efectiu de lapoblaci.

- Juntes (juntes de defensa): Institucions de carcter revolucionari sorgides per iniciativapopular a partir de les abdicacions de Baiona i l'aixecament de 1808. Durant la Guerra de laIndependncia van tenir com a objectius organitzar la defensa armada enfront de l'exrcitinvasor i assumir el poder en no reconixer la legitimitat del nou monarca francs. En unprimer moment sorgiren juntes locals i provincials i ja a partir de setembre de 1808 escoordinaren en la Junta Central Suprema que reclam tot el poder i organitz la creacid'unes Corts constituents. Aquest moviment reaparegu diverses vegades al llarg del segle XIXa Espanya.

- Liberalisme: Rgim poltic que establia la divisi de poders i que es basava en unaconstituci, en la sobirania nacional (al contrari que la sobirania absoluta) i tamb enl'establiment d'un rgim de llibertats per als seus ciutadans (d'ac el terme liberalisme). Vaestar vigent a Espanya durant la revoluci liberal i les Corts de Cadis (1808 - 1814), el TrienniLiberal (1820 1823) i definitivament a partir de 1833 amb el nomenament d'Isabel II com areina. A Espanya coincid amb la monarquia parlamentria com a forma de govern.

- Liberals exaltats o radicals: Denominaci per als liberals ms radicals que sorgiren alTrienni Liberal. Estaven organitzats en societats secretes o patritiques i en clubs poltics, ivolien desenvolupar la Constituci de 1812 fins a les seues mximes conseqncies iaconseguir canvis socials rpidament amb l'aplicaci de les reformes radicals ms prximes ales classes mitjanes i populars. Estaven oposats frontalment als reialistes i serien el nuclioriginal del partit progressista. Entre els seus membres destacaven diversos membres de lamaoneria. A aquesta tendncia van pertnyer, entre d'altres, Romero Alpuente, Calatrava iEvaristo San Miguel.

- Liberals moderats (doceaistas): Terme que designa als liberals conservadors durantel Trienni Liberal (1820-1823), i que fa referncia a la participaci d'aquests en les Corts deCadis i en la Constituci de 1812. Els doceaistas com Martnez de la Rosa eren partidaris depactar amb la monarquia i de modificar la Constituci de 1812 en sentit conservador, afegintun Senat a les Corts, per tant reformes ms favorables a les elits socials (noblesa i burgesiaproletria). Durant el regnat d'Isabel II van formar el partit moderat.

- Llei Slica: Disposici d'origen francesa, en concret del regne dels francs salis, que excloude la successi del tron a les dones. Aquesta llei va ser introduda a Espanya per Felip V perevitar que es pogus restaurar la dinastia dels Habsburg a Espanya. Ferran VII va promulgar el29 de mar de 1830 la Pragmtica Sanci, document originari de 1789, i que derogava aquestallei i permetia la successi de la seua filla Isabel. Aix va donar lloc als Successos de laGranja i a la crisi successria que va provocar la primera guerra carlina.

- Maoneria (lgia manica): Societat secreta inspirada en els principis del racionalisme ila Illustraci del segle XVIII. Els membres de la qual professen principis de fraternitat, esreconeixen entre si mitjanant determinats emblemes i signes com el comps o l'escaire i esdivideixen en grups anomenats lgies. La seua altra denominaci francmaoneria prov defree-masons ('constructors') medievals, que s'associaven al marge dels gremis locals. AEspanya va adquirir importncia al segle XIX sota la protecci de Josep Bonaparte i opt perdefensar la ideologia liberal. Pass a la clandestinitat a les etapes absolutistes de Ferran VII,per torn a florir de forma intermitent en la segona meitat del segle XIX i ja al XX durant laSegona Repblica. A final de la Guerra Civil fou prohibida pel franquisme.

- Manifest dels perses: Nom amb qu s conegut el document signat per un grup de diputatsabsolutistes, coneguts com a servils, que fou presentat a Ferran VII d'Espanya a Valncia(abril del 1814). El manifest demanava la supressi de la constituci i dels decrets de les Cortsde Cadis, i serv a Ferran VII per a justificar desprs el restabliment de l'absolutisme, cosa queva dur a terme amb un decret de maig de 1814.

- Milcia Nacional: Cos de de ciutadans armats format per classes mitjanes urbanesencarregat de mantenir l'ordre pblic i defensar el rgim liberal. Es va establir per primeravegada en la Constituci de 1812 i noms estava en actiu quan les circumstncies del pasho requerien. Aquesta instituci va tenir un carcter liberal-progressista, el que va fer que fos

dissolta en els perodes de govern absolutista i moderat. Per tant fou anullada per Ferran VIIen 1814, restablerta en el Trienni Liberal i substituda per una milcia servil (els voluntarisreialistes) durant la Dcada Ominosa. Ms avant, durant la guerra carlina renasqu com amilcia urbana. A partir d'ac fou caracterstica de les constitucions progressistes.

- Mot d'Aranjuez: Insurrecci que tingu lloc a Aranjuez la nit del 17 al 18 de mar de 1808.Desprs de l'ocupaci de Portugal, un exrcit francs, condut per Murat, es dirig a Madrid.Davant d'aix, la cort es trasllad a Aranjuez i Godoy aconsegu de convncer Carles IV de lanecessitat que la famlia reial ans a Andalusia cam d'Amrica. Aquesta decisi fou aprofitadapels nobles partidaris de l'infant Ferran per a intentar de treure Godoy del poder i aconseguir lasubstituci del rei pel seu fill. Godoy fou empresonat i destitut, i Carles IV abdic (19 de mar)en el seu fill, Ferran VII.

- Pragmtica Sanci: Document jurdic aprovat per les Corts espanyoles el 1789 que establial'anullaci de la llei successria de Felip V (llei slica) i restablia el dret de successi de lesdones. Carles IV no arrib a publicar-la, per ho fu Ferran VII (1830), quan Maria Cristinaesperava la futura Isabel II. Aix provoc el plet successori d'on nasqu el carlisme, ja que elscarlins la consideraren nulla. Desprs dels fets de La Granja, Isabel II acced al tron (1833)sota la regncia de la seua mare, cosa que condu a la Primera Guerra Carlina.

- Pronunciament: Aixecament militar caracterstic del segle XIX a Espanya on un grup militares pronunciava a favor de determinada opci poltica. En el cas del regant de Ferran VIIquasi sempre ho era a favor de la Constituci liberal de 1812 i en el regnat d'Isabel II a favordel progressisme. A diferncia del cop d'Est...