Download - Memòria 2011 - Sindicatura de greuges de Lleida

MEMÒRIA 2011

Síndic Municipal de Greuges

1

Josep Giné - Memòria 2011

1. Índex2


ÍNDEX

1.- ÍNDEX.............................................................................. 2

2.- INTRODUCCIÓ.............................................................. 10

3.- RELACIONS AMB L’AJUNTAMENT I LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS................................ 19

4.- RELACIONS AMB LA JUNTA DE GOVERN LOCAL.......................................................... 23

5.- RELACIONS AMB EL SINDIC DE GREUGES DE CATALUNYA....................................... 34

6.- RELACIONS AMB EL DEFENSOR DEL PUEBLO............................................................... 44

7.- ACTES DEL FÒRUMSD DE SÍNDICS/QUES DEFENSORS/ES LOCALS DE CATALUNYA................ 48

8.- ACTES ALS QUALS HA ASSISTIT EL SÍNDIC DURANT L’ANY 2011...................................... 75

3


ÍNDEX

4


9.- TIPOLOGIA DE LES QUEIXES........................................ 79

10.- COMPLIMENT DELS COMPROMISOS QUE VA ADQUIRIR EL SÍNDIC..................................... 137

11.-COMPROMISOS DEL SÍNDIC PER A L’ANY VINENT............................................................ 154

12.- L’ADJUNT AL SÍNDIC, DEFENSOR DE LA GENT GRAN..................................................... ....... 167

13.-ANNEXOS...................................................................... 178

13.1. Queixes instades per la ciutadania que han donat lloc a fer una recomanació.................. 179

13.1.a) Queixes instades per la ciutadania que han donat lloc a fer una recomanació que ha estat contestada i acceptada per la Junta de Govern Local................................... 180

ÍNDEX

Recomanació a l’Ajuntament perquèadopti les mesures necessàries i oportunesoportunes perquè declari la nul·litat i deixi

sense efecte una denúncia interposada ja interposada ja que hi ha un error de fet.................... 181

Recomanació a l’Ajuntament perquè, de manera urgent i sense més dilació en el temps, adopti les mesures necessàries i oportunes perquè es faci i s’executi el projecte urbanístic dels carrers que formen

la urbanització de la zona de VILA MONTCADA............................................................... 186

13.2. Recomanacions d’ofici del Síndic..................... 190

13.2.a) Recomanacions d’ofici del Síndic que han estat contestades i rebutjades per la Junta de Govern Local................. ..... .......

191

5


ÍNDEX

6


Recomanació a l’Ajuntament perquè faci unestudi en profunditat de l’actual model de butlleta de denuncia respecte a la informacióque es detalla al revers de la mateixa, proposantque es modifiqui la lletra en una mida més gran.................................................................... 192

Recomanació a l’Administració Municipal perquè adopti totes les mesures necessàries i oportunesPer tal que, en el futur, les respostes als escrits d’al.legacions i les resolucions dictades pels organismes competents siguin escaients, motivades i fonamentades d’acord amb els arguments emprats pels ciutadans en el procediments administratius............................................................ 195

ÍNDEX

7


Recomanació a l’Administració Municipal perquè en aplicació del principi d’una Bona Administració adopti les mesures necessàries i oportunes per aque els departaments, organismes i empreses que depenen de l’Ajuntament incloguin en totes les seves resolucions que posin fi a la via administrativa un paràgraf específic on s’informi que els ciutadans poden adreçar-se al Síndic de Greuges deCatalunya com a última instància prèvia ala via judicial................................................................ 198

Recomanació a l’Ajuntament perquè adopti totes les mesures necessàries i oportunes pertal que, en el futur, en les respostes als escritsescrits d’al·legacions on s’aportin proves perpart de la persona presumptament sancionada, es tinguin en compte.................................................... 201

13.2.a) Recomanacions d’ofici del Síndic que han estat contestades i acceptades per la Junta de Govern Local................................ .. 205

ÍNDEX

8


Recomanació a l’Ajuntament perquè faci un estudi en profunditat per dur a terme la la modificació de l’Ordenança de cementiri Municipal, i establir la possibilitat que, si es es canvia el titulat del dret funerari, a travès d’una cessió del dret, també es pugui canviar el beneficiari............................................................... 206

Recomanació a l’Ajuntament perquè adopti totes les mesures necessàries i oportunes per tal que, en la major brevetat possible es modifiqui l’Ordenança de circulació de vianants i vehicles i us de la via pública , i l’adapti al contingut de Decret de la Generalitat de Catalunya 97/2002, de 5 de març,que regula les targetes d’aparcament per a persones amb mobilitat reduïda, cobrin així aquest buit legal existent....................................................................... 209

ÍNDEX

9


14.- RESUM GRÀFIC DE L’ACTUACIÓ DEL SÍNDIC................................................................ 214

15.-CONCLUSIONS ......................................................... 224 16.- NORMES DE FUNCIONAMENT DEL SINDIC DE GREUGES............................................. 232

17.-PRESENTACIÓ DE LA MEMÒRIA AL PLE.............. 247

2. Introducció10


Memòria del Síndic Municipal de Greuges, que Josep Giné Badia, Síndic de Greuges de la Paeria, presenta al Ple de l’Ajuntament de Lleida, en compliment del que disposa l’article 27 de les Normes de funcionament del Síndic de Greuges.

Juliol del 2012

11


INTRODUCCIÓ Aquest informe 2011 recull el que durant l’any, El

Síndic Municipal de Greuges ha fet, que és, defensar els drets que la ciutadania té reconeguts en la legislació de règim local, amb total independència i objectivitat, cosa que duu a terme mitjançant la supervisió de l’activitat de l’Administració municipal, de les autoritats locals i del personal adscrit a les diferents dependències municipals.

A la vegada, el Síndic exerceix una tasca important, que és, no solament defensar a les persones i vetllar pel correcte funcionament dels serveis públics, sinó també fer pedagogia democràtica, i impulsar a la ciutadania a exercir els seus drets i també a complir els seus deures.

12


Tot plegat, porta al Síndic a ser un col·laborador de l'administració que recomana i proposa solucions, partint de la base que tant l’administració com el Síndic, son servidors públics.

També convé assenyalar i posar de manifest que el Síndic ha complert satisfactòriament amb l’objectiu principal que el caracteritza: fer d’instrument mediador al servei de la ciutadania que planteja queixes sobre la gestió municipal, i que, el Síndic ha de resoldre, amb la màxima objectivitat i independència possible, tant en la forma de duu a terme la seva actuació, com a l’hora d’adoptar les decisions o bé les recomanacions.

Aquesta Memòria de l’any 2011, és fruit d’una dedicació profunda de part del meu equip i meva, a l’estudi i anàlisis curós dels fets presumptament on existeix un greuge pel ciutadà. Pel que, el Síndic no solament, aconsella, orienta, i decideix sobre les queixes plantejades per les persones que s’adrecen a l’oficina del Síndic, sinó què, en bastants casos i amb resultats molt positius, el Síndic aprofundeix en la resolució de la queixa per mitjà de la SOLUCIÓ AMISTOSA.

És a dir, el Síndic intenta conciliar ambdues parts en litigi, per tal d’evitar la incoació d’expedient i, reduir considerablement la burocràcia i la pèrdua de temps, tant pels ciutadans i ciutadanes, com per la pròpia Administració municipal.

13Josep Giné - Memòria 2011

En aquesta mena de supòsits, com ja es va manifestar en Memòries precedents, es pot comprovar que el PONT DE DIÀLEG és una actuació que, entre altres, el Síndic fa servir per tal de facilitar la interrelació entre la ciutadania i l’Administració municipal i, a més a més, fa possible que el Síndic dugui a terme la seva tasca més eficaçment.

En aquesta línia, el contacte directe i proper entre el Síndic Municipal de Greuges i els responsables polítics, els tècnics municipals, i la resta de personal amb capacitat de decisió, és, sense cap dubte, la millor via per a la defensa dels greuges que puguin patir els ciutadans i ciutadanes.

Evidentment, no és el mateix conciliar que mediar, però, ambdues, són tècniques que ens han de servir per a la resolució dels conflictes que sorgeixen entre l’Administració municipal i la ciutadania. Ens hem proposat desenvolupar una part important de la nostra feina amb aquestes eines i, com s’ha dit reiteradament en Memòries precedents, ens han de servir per evitar la burocràcia, per aconseguir una major agilitat i rapidesa i perquè les solucions que s’adoptin siguin més ben assumides per ambdues parts en conflicte. És a dir, intentar aconseguir la SOLUCIÓ AMISTOSA entre ambdues parts.


L’activitat que s’ha desenvolupat al llarg de l’any 2011 pel Síndic Municipal de Greuges, d’acord amb el que estableix l’article 27 de les Normes de funcionament del Síndic, ha estat la següent: •En el tractament de les queixes han donat lloc a un total de 6159 “assistències” a la ciutadania, entenent per això, el conjunt de gestions, atencions directes i escrits.

•Les consultes i entrevistes que s’han fet amb les persones que han plantejat les queixes són 1606 visites.

Les queixes que s’han plantejat i exposat al Síndic l’any 2011 han estat 339.

En aquest sentit, l’activitat que, de manera concreta, el Síndic Municipal de Greuges ha dut a terme durant l’any 2011, ha estat la següent: Van ser ateses 339 queixes, de les quals: 207 van ser admeses i les

132 restants van ser NO admeses.

S’ha de fer palès que les queixes no admeses, ho son, perquè superen l’àmbit competencial del Síndic de Greuges de la Paeria, i la nostra intervenció col.lisionaría amb l’àmbit competencial d’altres institucions.


El fet de no ser admeses, no significa, en cap circumstància, la inhibició per part del Síndic, ja que al ciutadà o ciutadana, se li ofereix tot tipus d’assessorament i informació per a solucionar la seva queixa, marcant-li les possibles rutes i procediments a seguir, oferint-li el suport administratiu necessari i el seguiment del mateix.

De les 207 queixes admeses, d’acord amb l’organització municipal (cal tenir en compte que s’ha seguit l’estructura de les Regidories de l’antic cartipàs vigent al 2011):

3 corresponen a Alcaldia, 56 corresponen a la Regidoria d’Urbanisme i Habitatge, 70 corresponen a la Regidoria d’Economia i Hisenda, 38 corresponen a la Regidoria de Mobilitat, Via Pública i Seguretat, 27 corresponen a la Regidoria de Serveis Personals i Salut Pública, 6 corresponen a la Regidoria de Medi Ambient i Horta, 5 corresponen a la Regidoria de Mercats, Comerç i Consum, 1 corresponen a la Regidoria de Promoció Cultural i Festes, 1 corresponen a la Regidoria d’Esports.


Pel que fa a la tramitació de les 207 queixes admeses, cal dir, que es van incoar i investigar 207 expedients.

Dels 207 expedients incoats i investigats:

202 ............ van ser resolts (8 decisions i 194 solucions amistoses) 3 ............. van ser arxivats 2 .............. queden per tramitar

Per tant, i d’acord amb el que s’hi ha exposat, es pot deduir que:

de les 207 queixes admeses de l’any 2011, el 94% han estat solucionades amistosament.

Altrament, dels 207 expedients que s’han incoat i investigat:

1% ........... arxivats 1% .......... pendents de tramitar98% ............ han estat resolts


Cal assenyalar que, en el supòsit que la queixa plantejada no sigui responsabilitat de l’Administració municipal, sinó que ho sigui de l’Administració Estatal o Autonòmica, des de l’oficina del Síndic, sempre s’informa a les persones afectades de les actuacions i del procediment que s’ha de dur a terme per resoldre la qüestió plantejada.

En el cas que s’hagi d’iniciar alguna actuació judicial, el Síndic informa degudament a les persones afectades perquè, si convé, s’adrecin a l'Il·lustre Col·legi d’Advocats de Lleida a buscar l’assessorament jurídic necessari, a través del SOJ (Servei d’Orientació Jurídica) , i en molts casos com ens hem trobat aquets any de crisis la necessitat d’aconseguir un Advocat d’Ofici per defensar els seus drets. Com en les memòries anteriors, en aquesta, també hi ha un gràfic estadístic dels diferents sectors que han plantejat queixes al Síndic.

Així, diferenciem què, de les 339 queixes ateses durant l’any 2011 :

• 310 han estat presentades per PERSONES FÍSIQUES: 174 HOMES

136 DONES

• 29 Per PERSONES JURÍDIQUES (associacions, comunitats de veïns,etc)


3. Relacions amb l’Ajuntament

i les dependències Municipals

19


Igual que els anys precedents, durant l’any 2011 les relacions entre el Síndic Municipal de Greuges i les persones que treballen a les dependències municipals, han estat de col·laboració.

He de constatar un fet real i és que durant aquest any 2011, s’ha produït un endarreriment en les contestes a les peticions d’informe del Síndic que he fet a alguns Departaments Municipals. On aquesta manca de contesta o prolongada en el temps a qui perjudica no és al Síndic, sinó al destinatari principal, que és el ciutadà, al qual els funcionaris públics en son uns servidors.

Malgrat això, la col·laboració amb les persones de les diferents dependències municipals ha contribuït a fer més fàcil l’aplicació de la SOLUCIÓ AMISTOSA entre les parts en conflicte. SOLUCIÓ AMISTOSA que, en aquesta Memòria, ha estat del 94%.

Puc afirmar que, en general que han estat molt receptius als suggeriments i a les peticions que el Síndic els va expressar. El que comporta una millora en la resposta al ciutadà. Ja que, la demora no es bona per ningú, ni pel departament en qüestió, ni pel ciutadà que està pendent d’una contesta.


Tanmateix, voldria recordar-vos la importància cabdal que té el fet que qualsevol ciutadà/na que presenta un escrit a l’Ajuntament, sol·licitant el que sigui, ja sabeu que el ventall pot ser molt ampli, infinitat d’opcions, ha de tenir la seva resposta per part de l’Administració, en temps i forma i, a més a més, motivada en totes les seves pretensions.

Com sabeu això esta regulat expressament també en la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i procediment de les administracions públiques de Catalunya, en el seu article 22 parla explícitament de la Bona administració.

Així diu l’article 22:Art. 22 apartat C): “ Dret a una bona administració inclou:

“El dret que les decisions de les administracions públiques estiguin motivades, en els supòsits establerts legalment, amb una referència succinta als fets i als fonaments jurídics, amb la identificació de les normes aplicables i amb la indicació del règim de recursos que escaigui.”.

I aplicant el Principi de Bona Administració implica imposar un determinat comportament dels agents públics en la forma de tractar els assumptes de la seva competència, fonamentar el que s’anomena ”l’ètica positiva”, adreçada a revifar el sentit de servei públic i dels seus valors, així com, el compromís amb les tasques i funcions dels poders públics. 21Josep Giné - Memòria 2011

Ja que, administrar be, no és només produir bones resolucions i prestar bons serveis, sinó que va més enllà i comporta fer-ho de forma més transparent, de manera que els ciutadans puguin conèixer com s’ha arribat a la decisió o com s’organitza la prestació del servei.

A la vegada que cal tenir en compte el que estableix la Carta de la Ciutadania de Lleida, on en el seu Article 31, parla dels Compromisos; així diu:

“La Paeria, amb la finalitat de fer efectius els drets de les ciutadanes i els ciutadans a uns serveis municipals de qualitat, es compromet a:Treballar per millorar, simplificar, agilitar i apropar als ciutadans el funcionament i els tràmits de l’administració local fomentant la transparència en tots els àmbits de la gestió pública local de manera competent, no discriminatòria i amb vocació de satisfer les necessitats de la ciutadania.”.

Per tant, tot això només s’aconsegueix amb una tasca conjunta del dia a dia entre servidors públics i ciutadans, de mútua i estreta col·laboració, on cada part ha d’assumir responsablement els seus deures de caràcter públic.


4. Relacions amb la Junta de Govern Local

23


D’acord amb el que estableixen les normes de funcionament de la Sindicatura, el Síndic ha de posar en coneixement a la Junta de Govern Local de la Paeria totes les DECISIONS adoptades sobre les queixes admeses, i trameses per la Sindicatura i que, han donat lloc a fer alguna RECOMANACIÓ.

Atès això, de les 8 DECISIONS adoptades l’any 2011 i que es van comunicar a la Junta de Govern Local de la Paeria, la Junta les va respondre totes.

És a dir, EL GRAU DE RESPOSTA de les Recomanacions o Decisions que el Síndic va fer l’any 2011 han estat del 100%.

Cal assenyalar, que de les 8 DECISIONS que ha fet el Síndic, la Junta de Govern Local:

• ha acceptat 4• ha rebutjat 4

Per tant, han estat el 50% de les recomanacions acceptades, i l’altre 50% rebutjades.


Les respostes de la Junta de Govern Local (JGL) les podem agrupar en dos apartats:

A. Recomanacions ACCEPTADESB. Recomanacions REBUTJADES

C. Queixes en què la Recomanació del Síndic ha estat ACCEPTADA per la JGL:

• 1-En la decisió adoptada pel Síndic el dia 4 d’abril del 2011, relativa a la queixa plantejada pel Sr. XXX, i que fa referència a la sanció que la Guàrdia Urbana li va imposar per haver estacionat el seu vehicle matrícula XXX el dia 30 de desembre de 2008, per “estacionar en un lloc de pas de vianants o de ciclistes”, entre els carrers Bonaire i Sant Martí, de Lleida.

El Síndic RECOMANA a l’Ajuntament: “... que adopti les mesures necessàries i oportunes perquè declari la nul·litat i deixi sense efectes la denuncia interposada al Sr. XXX, ja què, existeix un error de fet, en els fets que donen lloc a la sanció.

La resposta de la Junta de Govern Local va ser la següent: “… donar-se per assabentada de la seva recomanació, i comunicar-li que es procedirà a la revocació del decret d’Alcaldia de data 2/6/2010, en el que es va desestimar el recurs de reposició presentat pel recurrent i es procedirà a estimar el recurs, revocant la sanció imposada”.


Josep Giné - Memòria 2011 26

•2-En la decisió d’ofici adoptada pel Síndic el dia 31 de març del 2011, relativa a la modificació de l’Ordenança de Cementiri Municipal ja que quan es tramita el document que acredita el títol del dret funerari, en el qual es detalla que hi ha d’haver un titular, i un beneficiari, aquest últim, no es pot canviar sinó es fa a través d’una clàusula testamentaria posterior, d’acord amb l’ordenança de cementiri municipal vigent.

El Síndic RECOMANA a l’Ajuntament “... que faci un estudi en profunditat per dur a terme la modificació de l’Ordenança de cementeri Municipal, i establir la possibilitat que, si es canvia el titulat del dret funerari, a través d’una cessió del dret, també es pugui canviar el beneficiari que consta en el document, sense clàusula testamentaria posterior.

La resposta de la Junta de Govern Local va ser la següent: “… donar-se per assabentada de la seva recomanació, i comunicar-li que es modificarà la vigent Ordenança del Cementiri Municipal en els termes proposats per la Regidoria de Salut Pública”.

•3-En la decisió d’ofici adoptada pel Síndic el dia 27 de juny del 2011, relativa a què de conformitat amb dues Recomanacions que vaig fer, es va reconèixer per part de la Junta de Govern local, la necessitar de modificar l’Ordenança de circulació de vianants i vehicles i us de la via pública i adaptar-la a la manca de regulació de la targeta d’aparcament per a persones amb mobilitat reduïda, i que en data d’avui encara no s’ha modificat, anant en detriment de la ciutadania. 26Josep Giné - Memòria 2011


El Síndic RECOMANA a l’Ajuntament “... que adopti totes les mesures necessàries i oportunes per tal que, en la major brevetat possible es modifiqui l’Ordenança de circulació de vianants i vehicles i us de la via pública , i l’adapti al contingut de Decret de la Generalitat de Catalunya 97/2002, de 5 de març, que regula les targeta d’aparcament per a persones amb mobilitat reduïda, cobrin així aquest buit legal existent”.

La resposta de la Junta de Govern Local va ser la següent: “… donar-se per assabentada de la seva recomanació, i comunicar-li que l'al·legació proposada a l’article 42 pel Síndic ha estat aprovada en la nova Ordenança de circulació de vianants i de vehicles i ús de la via pública”.

•4-En la decisió adoptada pel Síndic el dia 28 d’octubre del 2011, relativa a la queixa plantejada per una comunitat de veïns del carrer de l’Arquitecte Bergós, d’una urbanització de la zona de VILA MONTCADA de la ciutat de Lleida i que fa referència a la situació d’abandonament absolut de les voreres d’aquesta urbanització. Des que es van urbanitzar els carrers de la Vila Montcada, les arrels de la majoria dels arbres que es van plantar al seu dia, estan aixecant cada vegada amb més força el paviment de les voreres i carrers de la urbanització.



El Síndic RECOMANA a l’Ajuntament “... que de manera urgent i sense més dilació en el temps, adopti les mesures necessàries i oportunes perquè es faci i s’executi el projecte urbanístic dels carrers que formen la urbanització de la zona de VILA MONTCADA. Ja què, aquests veïns també paguen els seus impostos, i tot deure té uns drets, i en aquest cas, els drets es manifesten en que l’Ajuntament te que atendre les peticions dels seus conciutadans i arranjar els desperfectes i malbaratament de la zona de Vila de Montcada, entenent que s’hagin de realitzar les reparacions de forma progressiva en diversos exercicis econòmics si realment te un cost molt elevat”.

La resposta de la Junta de Govern Local va ser la següent: “… donar-se per assabentada de la seva recomanació, i comunicar-li que els serveis tècnics municipals de l’àrea de manteniment de la via pública estan estudiant alternatives que, eliminant les deformacions actuals en les voreres i garantint l’accessibilitat dels vianants, possibiliten actuacions menys costoses econòmicament i absorbibles en els pressupostos municipals dels propers anys i amb una programació i priorització d’acord amb els veïns de la urbanització”.



B. Queixes en què la Recomanació del Síndic ha estat REBUTJADA per la JGL:

• 1-En la decisió d’ofici adoptada pel Síndic el dia 1 d’abril del 2011, relativa a què quan els ciutadans son multats per sancions de parquímetre a vehicles que van a nom d’una empresa, i sent coneixedor aquest Síndic que, d’acord amb l’actual llei de seguretat vial, la no identificació el conductor es considerat com una falta molt greu, i es tipifica amb la quantia més elevada, han augmentat aquestes sancions per no identificar al conductor.

El Síndic RECOMANA a l’Ajuntament “...que faci un estudi en profunditat de l’actual model de butlleta de denuncia respecte a la informació que es detalla al revers de la mateixa, proposant que es modifiqui la lletra en una mida més gran, el que resultaria més clara la seva lectura pel ciutadà i no passaria desapercebuda com en moltes ocasions, el que esdevé que s’apliqui la sanció mes greu.

A la vegada que, RECOMANO que també s’estudiï la possibilitat que l’Ajuntament fes una acta de requeriment d’identificació del conductor del vehicle sancionat, com el que fa a mode d’exemple el Servei Català de Trànsit”.

La resposta de la Junta de Govern Local va ser la següent: “… donar-se per assabentada de la seva recomanació, i comunicar-li que es considera que a la vista de la modificació de la Llei seria complicar innecessàriament el procediment, el afegir una nova notificació de requeriment abans d’iniciar el procediment.



El servei Català de Trànsit tramita un altre tipus d’infraccions, la majoria o casi be totes, no son en matèria d’estacionaments.

L'administració ha de facilitar als ciutadans el compliment de la normativa, però també hem de ser conscients que els ciutadans han de conèixer les lleis i les conseqüències del seu incompliment sense necessitat que la administració li recordi contínuament les seves obligacions”.•2-En la decisió d’ofici adoptada pel Síndic el dia 31 de març del 2011, i què fa referència a que quan els ciutadans presenten escrits d’al·legacions a les denúncies imposades per haver comès presumptament una infracció de circulació o també en els casos en què, a causa d’haver-los desestimat les al·legacions, presenten el recurs de reposició corresponent, l’Administració municipal no respon amb els arguments emprats pels ciutadans en els seus escrits respectius, sinó que es limita a respondre amb un escrit desestimatori model tipus, sense fer-ne cap valoració més profunda, en quant a les qüestions argumentades.

El Síndic RECOMANA a l’Ajuntament “... que adopti totes les mesures necessàries i oportunes per tal que, en el futur, les respostes als escrits d’al·legacions i les resolucions dictades pels organismes competents siguin escaients, motivades i fonamentades d’acord amb els arguments emprats pels ciutadans en els procediments administratius en què es trobin implicats.



D’aquesta manera, l’Administració municipal complirà allò que preveu la Llei de procediment administratiu 30/92, de 26 de novembre i evitarà haver de recórrer a les respostes que emet actualment per mitjà d’un model tipus en què contesta molt impersonalment cadascuna de les qüestions plantejades per les persones interessades”.

La resposta de la Junta de Govern Local va ser la següent: “… donar-se per assabentada de la seva recomanació, i comunicar-li que amb els mitjans actuals i donat el nombre d’expedients tramitats pel departament no és possible donar resposta en la forma que proposa la sindicatura als escrits amb un nivell de detall superior”.

•3-En la decisió d’ofici adoptada pel Síndic el dia 13 d’abril del 2011, relativa a què,des de fa temps, aquest Síndic observa que, quan els ciutadans son sancionats per una multa amb una quantia determinada, i un cop han presentat al·legacions i posteriorment el corresponent recurs de reposició, sense que se’ls hagi donat cap resposta satisfactòria (o cas de silenci administratiu), d’acord amb el procediment administratiu vigent, dona lloc a que s’esgota la via administrativa, i el ciutadà l'única via que li queda per reclamar els seus drets es acudir a la via judicial, a través d’un procediment contenciós administratiu; Donant lloc a una indefensió tàcita del ciutadà.



El Síndic RECOMANA a l’Ajuntament “... que en aplicació del principi d’una Bona Administració adopti les mesures necessàries i oportunes per a que els departaments, organismes i empreses que depenen de l’Ajuntament, incloguin en totes les seves Resolucions que posin fi a la via administrativa un paràgraf específic on informi què, els ciutadans poden adreçar-se al Síndic de Greuges com a última instància prèvia a la via judicial.

El que dona lloc a que es revisi l’expedient per part d’una institució totalment independent, i a més a més amb un cost zero per al ciutadà, es a dir, totalment gratuïta.

D’aquesta manera, l’Administració municipal compliria amb el compromís que té amb la ciutadania de Lleida, i que va adquirir al signar la Carta de la Ciutadania, on es compromet a millorar, simplificar, i alleugerir els tràmits de les seves gestions, així com, fonamentar la transparència de les actuacions ver els seus conciutadans”.

La resposta de la Junta de Govern Local va ser la següent: “… donar-se per assabentada de la seva recomanació, i comunicar-li que es tenen en consideració els seus suggeriments, tot i que, (per raons de seguretat jurídica) caldrà cercar altres mitjans per afavorir les solucions alternatives als recursos que planteja la Sindicatura de Greuges Municipal”.



•4-En la decisió d’ofici adoptada pel Síndic el dia 22 de juny del 2011, relativa a què, des de fa temps, aquest Síndic observa que quan els ciutadans presenten escrits d’al·legacions amb aportació de proves a les denúncies imposades per haver comès presumptament una infracció de circulació,en alguns casos resulta que l’Administració municipal respon sense tenir en compte les proves presentades i es limita a respondre amb un escrit desestimatori model tipus, on es ratifiquen en la presumpció de veracitat que tenen els agents de l’autoritat, sense fer-ne cap valoració més profunda dels fets aportats.

El Síndic RECOMANA a l’Ajuntament “... que adopti totes les mesures necessàries i oportunes per tal que, en el futur, en les respostes als escrits d’al·legacions on s’aportin proves per part de la persona presumptament sancionada, es tinguin en compte.

Tanmateix, la presumpció de veracitat que tenen reconeguda per llei els agents de l’autoritat, és la que els juristes anomenen presumpció “iuris tantum”, és a dir, que admet prova en contrari, sempre que aquesta sigui fefaent i clara. Per tant, en aquests casos, recomano, que l’Ajuntament respongui d’acord amb el que el ciutadà argumenta i prova en el seus escrits d’al·legacions”.

La resposta de la Junta de Govern Local va ser la següent: “… donar-se per assabentada de la seva recomanació, i comunicar-li que amb els mitjans actuals i donat el nombre d’expedients tramitats pel departament no és possible donar resposta en la forma que proposa la Sindicatura als escrits amb un nivell de detall superior”.


5. Relacions amb el Síndic de Greuges de

Catalunya34


La relació entre el Síndic de Greuges de Catalunya i el Síndic municipal de Greuges, des de que estic al capdavant de la mateixa ha estat bona, de plena col·laboració, i ajuda mútua, tenint en compte la independència de cadascuna de les institucions.

Des de l’oficina de Síndic Municipal som molt escrupolosos en respectar i mantenir la lleialtat institucional referent a les competències que pertanyen a les diferents institucions.

Així, quan la queixa plantejada pel ciutadà fa referència a una qüestió que el Síndic considera que no hi té competència, perquè no pertany a l’àmbit municipal, la trameto a la institució o organisme que crec que l’ha de resoldre, i si la competència és del Síndic de Greuges de Catalunya, en moltes ocasions faig de mediador i/o enllaç perquè sigui més fàcil accedir-hi.

En l’exercici de l’any 2011 hem tingut un augment des de l’any passat, de queixes que he derivat al Síndic de Greuges de Catalunya, resultant un total de: 21 intervencions, respecte a les 17 de l’any passat.

La primera intervenció fa referència a la queixa, tramesa al Síndic de Catalunya, que va plantejar un ciutadà respecte a la denegació per part de l’Ajuntament de Vinaixa del permís d’obres de reparació de la teulada d’una caseta d’eines agrícoles sense motivar res. El Síndic de Greuges de Catalunya va iniciar-ne el seu estudi i tramitació.35Josep Giné - Memòria 2011

La segona intervenció fa referència al desacord d’un ciutadà en la data de pagament d’un petit ajut que li dona la Generalitat al seu pare.

La resposta del Síndic de Greuges de Catalunya a la queixa plantejada va ser: “...Us faig saber que el Departament de Benestar social i Família ha acceptat el suggeriment que vaig plantejar-li i ha emès una nova resolució de reconeixement de grau II nivell 1, de dependència a favor del ciutadà amb efectes des de la data de la instància presentada per l’interessat el dia 1 d’abril del 2009, tot entenent pel seu contingut que es tractava d’una sol·licitud de revisió del seu grau i nivell de dependència anteriorment reconeguts”.La tercera intervenció és relativa a la manca de resposta per part del Jutjat núm. 2 de la població de Balaguer, a la petició d’una ciutadana de facilitar-li l'informe de l’autòpsia que li van practicar al seu marit a conseqüència d’una mort sobtada.

La resposta del Síndic de Greuges de Catalunya a la queixa plantejada va ser: “...La informació rebuda posa de relleu que el Jutjat d’Instrucció núm. 2 de Balaguer encara resta a l’espera de rebre l’informe del Instituto Nacional de Toxicologia de Barcelona, per tal que el forense pugui elevar a definitives les seves conclusions”.La quarta intervenció està plantejada per un ciutadà de Montoliu de Lleida i fa referència a la manca de contesta a una sèrie de peticions al seu Ajuntament.


La resposta del Síndic de Greuges de Catalunya a la queixa plantejada va ser: “...Us comunico que en aplicació de l’article 35 de la Llei del Síndic de Greuges, no puc intervenir en aquest assumpte per haver passat tant de temps entre el fet objecte de la queixa i la seva tramesa a aquesta Institució”.La cinquena intervenció fa referència a la denegació d’un ajut de lloguer a joves menors de 30 anys, per part del Departament d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

La resposta del Síndic de Greuges de Catalunya a la queixa plantejada va ser: “... De la informació tramesa pel Secretari d’Habitatge i Millora Urbana en resposta a la meva petició, se’n desprèn que es procedirà a la compensació del pagament de la Renda Bàsica d’Emancipació del primer expedient amb el segon expedient, un cop l’interessat sol·liciti a la seva entitat bancària l’activació de les transferències periòdiques”. La sisena intervenció es basa en la manca de contesta per part del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, a la sol·licitud d’autorització d’un règim de visites d’una ciutadana a un familiar d’edat molt avançada i que no li deixen veure. A la vegada que s’ha presentat al Jutjat una demanda d’incapacitat al familiar i encara no se li ha atorgat.

La resposta del Síndic de Greuges de Catalunya a la queixa plantejada va ser:”...que no pot admetre les queixes relatives a actes contra els quals s’hagi interposat una demanda o un recurs davant dels òrgans de la jurisdicció ordinària o davant el Tribunal Constitucional”.37Josep Giné - Memòria 2011


La setena intervenció fa referència al desacord i desesperació d’una ciutadana de Mollerussa per una notificació del Departament de medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya denegant-li una sol·licitud d’ajut per la rehabilitació d’una part del seu habitatge. El Síndic de Greuges de Catalunya va iniciar-ne el seu estudi i tramitació.La vuitena intervenció es tracta de la manca de contesta d’un escrit de sol·licitud que un ciutadà va presentar al Departament de Benestar de la Generalitat de Catalunya per poder cobrar la pensió no contributiva, ja què, actualment no té cap mena d’ingressos i ha de pagar les necessitat bàsiques.

La resposta del Síndic de Greuges de Catalunya a la queixa plantejada va ser:”...que l’ Institut Català d’ Assistència i Serveis Socials m’ha comunicat que en data 28 d’abril del 2011 s’ha dictat la resolució de reconeixement del dret de la PNC amb data d’efectes des de l’1 de gener de 2011 i el promotor de la queixa m’ha confirmat que està percebent aquella pensió, així com la prestació complementària de la pensió no contributiva”.La novena intervenció és relativa al desacord d’una ciutadana de Lleida amb un informe emès pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya en relació a les molèsties de salut que li van ocasionar unes obres que es van fer a l’edifici on viu i es varen utilitzar productes químics que han reaccionat amb l’adhesiu de contacte i han generat uns gasos tòxics provocant-li afeccions respiratòries.


La resposta del Síndic de Greuges de Catalunya a la queixa plantejada va ser:”...que amb la informació que m’ha facilitat el Departament de Salut, he de pensar que, a data d’avui, amb les obres de ventilació que es van fer al replà de la finca, deu haver estat resolt l’objecte de la queixa”.La desena intervenció es refereix al desacord amb els criteris que es segueixen per a la concentració parcel·lària de finques per part del departament d’Agricultura de la Generalitat, on els ciutadans van presentar un recurs ja que les finques objecte de concentració, que son a les Borges Blanques, en son titulars els germans i no solament un germà, tal i com consta en el Departament d’Agricultura.

La resposta del Síndic de Greuges de Catalunya a la queixa plantejada va ser:”...us comunico que en vista de l’informe que m’ha tramès el Conseller del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, he considerat correcta l’actuació de l’Administració en aquest cas”.La onzena intervenció té relació a la sol·licitud al Registre Civil, que depèn del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, per part d’un ciutadà per la tramitació de l’expedient de nacionalitat, on la seva queixa recau en que no li donen dia i hora d’atenció fins al mes de març de 2013, en concret el dia 22, considerant-ho del tot desproporcionat.


La resposta del Síndic de Greuges de Catalunya a la queixa plantejada va ser:”...us comunico que en data de registre d’entrada en aquesta institució 19 d’octubre del 2011, el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya m’ha tramès l’acord adoptat amb relació a aquesta queixa.

En l’esmentat acord, de data 26 de setembre de 2011, el president estableix l’arxiu de l’expedient, “atesa la inexistència de cap tipus de responsabilitat per part del personal judicial que actualment està al càrrec de l’assumpte, sense perjudici d’assenyalar una vegada més les limitacions materials i personals del servei públic de la Justícia a Catalunya com a raó última del retard en la obtenció de resolucions judicials”.La dotzena intervenció és relativa al desig d’un ciutadà de Montoliu perquè li fem arribar al Síndic de Greuges de Catalunya una documentació que ens aporta.La tretzena intervenció fa referència a les deficiències de l’oficina del SOC, del carrer Acadèmia de Lleida, ja que s’ha trobat en que no tenen lavabos per als ciutadans que van allí, pel que considera que es una falta de respecte, de civisme i d’higiene en vers al ciutadà que tenen que atendre, ja que estan al servei de la ciutadania. El Síndic de Greuges de Catalunya va iniciar-ne el seu estudi i tramitació.La catorzena intervenció és relativa a la queixa d’una ciutadana de Lleida amb el Departament de Benestar de la Generalitat de Catalunya, per l’incompliment amb les resolucions del mateix respecte a la Llei de la dependència.


La resposta del Síndic de Greuges de Catalunya a la queixa plantejada va ser:”...”L’Administració m’ha comunicat que s’ha començat a fer el pagament de la prestació esmentada, i així ens ho ha confirmat també la promotora de la queixa”.La quinzena intervenció del Síndic de Greuges de Catalunya feia referència a les diverses ocasions que ha acudit a l’Ajuntament de Balaguer perquè les cartes i els rebuts li arriben a una adreça equivocada. El Síndic de Greuges de Catalunya va iniciar-ne el seu estudi i tramitació.La setzena intervenció és relativa a què un ciutadà de la localitat de Balaguer ha anat en diverses ocasions al Departament de Política Territorial i Carreteres de la Generalitat de Catalunya per demanar l’arranjament del camí que va cap a casa seva i que està ubicat sota la C-112.La resposta del Síndic de Greuges de Catalunya a la queixa plantejada va ser:...”us comunico que l’administració ha realitzat actuacions per solucionar el problema denunciat per aquest veí”.La dissetena intervenció es basa en la manca de resposta d’una reclamació presentada per un veí de Lleida al Departament de Salut de la Generalitat sobre una operació que li havien de fer i ara li deneguen. El Síndic de Greuges de Catalunya va iniciar-ne el seu estudi i tramitació.


La divuitena intervenció és relativa a la manca de resposta d’una reclamació que una veïna va presentar a l’Ajuntament de Puigverd de Lleida sobre una caiguda a causa d’unes bandes rugoses.

La resposta del Síndic de Greuges de Catalunya a la queixa plantejada va ser:”...us comunico que he tramès un suggeriment a l'Ajuntament de Puigverd de Lleida per tal que, d’acord amb les disposicions legalment i reglamentària vigents s’ordeni la tramitació d’un procediment de reclamació de responsabilitat patrimonial amb relació a la caiguda patida per la ciutadana en concret, atès que del document tramès pel consistori de resposta a la meva petició d’informació he pogut constatar que es va dictar una resolució d’inadmissió de l’esmentada reclamació, sense tramitar-la d’acord amb el procediment reglamentàriament establert.

Resto a l’espera de conèixer el determini del consistori amb relació al suggeriment antecedent”.La dinovena intervenció és en relació a una publicació en la premsa local de Lleida de contaminació acústica, en concret pel soroll provinent de les campanes de l'església de Sant Llorenç, lloc emblemàtic de la ciutat.

La vintena intervenció és en relació al desacord d’un veí de la localitat del Soleràs en què desprès d’haver estat 12 anys com a Alcalde a la localitat del Soleràs, des de l’any 1987 fins a l’any 1999, no hagi rebut cap retribució i, en canvi, una vegada modificat l’article 75


de la Llei de Bases de Règim Local de Catalunya, els alcaldes posteriors sí van rebre una retribució. El Síndic de Greuges de Catalunya va iniciar-ne el seu estudi i tramitació.

La vint-i-una intervenció i última intervenció, fa referència al desacord en què una resolució del departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya de l’any 2006 no estigui, encara vigent. Aquesta resolució feia referència a la sol·licitud d’un ajut per la rehabilitació del seu edifici.

La resposta del Síndic de Greuges de Catalunya a la queixa plantejada va ser:”...us comunico que un cop estudiat amb deteniment el contingut de la queixa, observem que l’any 2006, el promotor de la queixa va rebre la resolució positiva del resultat del test de l’edifici (TEDI) però no va iniciar les obres. L’article 23.1 del Decret 455/2004, de 14 de desembre, de regulació del Pla de rehabilitació d’habitatges de Catalunya estableix que el termini d’execució de les obres no pot excedir d’un any i pot ser prorrogat quan, per causes justificades, es preveu que no podrà finalitzar-se l’obra en el temps previst. La pròrroga amb caràcter general, no pot excedir de sis mesos, i en cap cas pot superar un any.

Per la qual cosa, no evidencio indicis d’irregularitat en l’actuació administrativa.”


6. Relacions amb el Defensor del Pueblo

44


Quan la queixa plantejada pel ciutadà fa referència a una qüestió que el Síndic considera que no hi té competència perquè no pertany a l’àmbit municipal, sinó a l’àmbit Estatal, la tramet a la institució o organisme que creu que l’ha de resoldre, i si la competència és de la Defensora del Pueblo, faig de mediador perquè sigui més fàcil accedir-hi.

En l’exercici de l’any 2011 hem tingut, 6 intervencions en què ha convingut col·laborar amb la Defensora del Pueblo. Produint-se un augment del doble d’intervencions respecte a l’any passat que varen ser 3.

Val a dir, que una de les causes d’aquest augment és que la gent cada vegada coneix i confia més en la nostra Institució, i que en aquestos casos els hem derivat a la Defensora del Pueblo perquè es la que te competències per actuar.

La primera intervenció fa referència al desig d’un ciutadà de Lleida per a què li fessin arribar un escrit a la Defensora del Pueblo, en relació a la pèrdua d’un document que al seu dia, va adreçar al Tribunal Económico Administraivo Regional.

La segona intervenció fa referència al malestar d’un ciutadà de Soria i resident a Lleida que és propietari d’uns terrenys en la població de “Aguaviva de la Vega”, província de Soria, i que per no viure en aquesta localitat els veïns s’estan apropiant, poc a poc, de part dels seus terrenys.


La Defensora del Pueblo inicia l’estudi de l’assumpte i ens comunica que s’informarà a l’interessat puntualment de tota la tramitació que es dugui a terme.En la tercera intervenció un lleidatà es queixa de la contesta que li dona la Defensora del Pueblo en relació a la pèrdua d’un escrit dirigit al Tribunal Económico-administrativo regional de Cataluña que aquest ciutadà va presentar en la subdelegació de Govern a Lleida.

La quarta intervenció fa referència a la necessitat d’un ciutadà de Lleida que ens interessessin sobre un expedient que al seu dia va presentar davant de l’oficina del Defensora del Pueblo en relació a la petició de la pensió no contributiva. La Defensora del Pueblo inicia l’estudi de l’assumpte i ens comunica que s’informarà a l’interessat puntualment de tota la tramitació que es dugui a terme.

la cinquena intervenció fa referència a la necessitat d’un ciutadà de Lleida que ens interessessin sobre un expedient que al seu dia va presentar davant de l’oficina del Defensora del Pueblo en relació a la petició de la pensió no contributiva.

La contesta de la Defensora del Pueblo va estar la següent: “Dado que con anterioridad se habían realizado gestiones de ampliación de datos a la interesada por la que usted se interesa,


le remitimos copia del escrito de reiteración de datos enviada a la ciudadana en cuestión”.

La sisena intervenció és en relació a la vulneració de l'article 24 de la Constitució, que regula el Dret a una tutel.la judicial efectiva.

La contesta de la Defensora del Pueblo va estar la següent: ”Con el màximo interés hemos examinado su queja, así como la documentación que acompaña en apoyo de sus pretensiones. En este sentido, comprendemos su preocupación con los perjuicios que, entiende, las sentencias que se han venido dictando en el procedimiento en el que ha sido parte, le pueden ocasionar en sus legítimos intereses, ahora bien, al haber existido sendos pronunciamientos judiciales que, al parecer, han adquirido firmeza, le informamos, que no es posible nuestra intervención ya que el Defensor del Pueblo carece de facultades para revisar las resoluciones dictadas por jueces y tribunales en el ejercicio de sus funciones jurisdiccionales.

La imposibilidad legal de que intervenga esta Institución en supuestos de idéntica naturaleza del expuesto en su queja, encuentra su fundamento en el imprescindible respeto a la independencia del poder judicial que obliga a que ningún otro poder o autoridad distinta de los órganos judiciales pueda pronunciarse sobre los asuntos sometidos a los jueces y tribunales.”


7. Actes del Fòrum de Síndics/ques

i Defensors/es Locals de Catalunya

48


Actes del Fòrum en els que ha participat el Síndic de Lleida:

Assistència a les Juntes Directives del Fòrum que es fan mensualment, on el nostre Síndic n'és actualment el Secretari.

Reunió per la nova candidatura de la Junta del Fòrum de Síndics locals.

Assemblea General del Fòrum de Síndic Locals, que es va fer a Sant Cugat .

Reunió de la Comissió d’organització i preparació del “Encuentro Estatal” de Defensors locals de l’Estat Espanyol, a la ciutat de Paterna (València) .

Visita al Parlament de Catalunya per donar a conèixer la tasca dels Síndics locals a les diferents formacions polítiques del Parlament, es van reunir en aquest cas amb representants de CIU, ERC i ICV- EUA.

Entrevista amb la vicepresidenta del Govern de Catalunya, la Sra. Joana Ortega.

49



Assistència al VI Taller de Formació: que es va treballar el Dret a una bona administració.

Recepció del President de la Generalitat, Sr. Artur Mas, a la Junta Directiva del Fòrum.

Jornada de totes les Sindicatures locals a la ciutat de Tarragona.

La Junta Directiva del Fòrum visita i coneix a la nova Síndica de Ripoll.

IV Encuentro Estatal celebrat a la ciutat de Granada.

Signatura del conveni del Fòrum de Síndics amb la Facultat de Dret de Barcelona i el projecte “Dret al Dret”.

Assistència a les Jornades de Formació del Fòrum a la ciutat de Terrassa.

Assistència a la presentació de la memòria al Ple del Síndic de Tarragona.

50



Assistència a la presentació del III Recull d’informes amb un acte solemne la seu del Parlament de Catalunya, presidint l’acte la M.H. Sra. Nuria de Gispert, presidenta del Parlament.

Passem a continuació imatges i un petit resum d’alguns dels actes mencionats.

51


les VI Jornades de Formació a Terrassa

Les Jornades anuals de formació del Fòrum de síndics, síndiques, defensors i defensores locals de Catalunya, al 2011 es van dur a terme a la ciutat de Terrassa.

Va ser la primera vegada que aquestes Jornades es vancelebrar a la ciutat, en concret a la Sala d'actes de la Masia Freixa, on també es troba la seu de l’oficina de la Síndica.

La sessió inaugural va ser presidida per l’alcalde de Terrassa, El Sr. Pere Navarro. On hi van intervenir M. Glòria Valeri, presidenta del FòrumSD i Síndica Municipal de Greuges de Vilafranca del Penedès, i Isabel Marquès, Síndica municipal de Greuges de Terrassa. El professor Joan Subirats, catedràtic de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona, va pronunciar la conferència d'obertura de les Jornades sota el títol de “Defensar els Drets fonamentals en temps de crisi".

52


http://www.forumsd.cat/index.php?eID=tx_cms_showpic&file=uploads/pics/DSCN1263.JPG&width=500m&height=500&bodyTag=%3Cbody%20bgColor=%22

Presentació de les Jornades amb l’Alcalde de Terrassa, Sr. Pere Navarro

i la Síndica de la ciutat, Isabel Marques53


Donant continuïtat al caràcter social de les jornades es va presentar l'Informe "Derechos a la intempèrie" elaborat per Amnistia Internacional per part de Imma Guixé, coordinadora a Catalunya d'aquesta entitat. I el bloc final de la formació es va complementar amb la conferència que, sota el títol de "Immigració, racisme i xenofòbia" va presentar Miguel Ángel Aguilar, Fiscal Coordinador del Servei de Delictes d’Odi i Discriminació de la Fiscalia Provincial de Barcelona.

També hi va participar el Sr. Agusti Bel, formador de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, que ens va parlar sobre "avaluació i gestió de la contaminació acústica" i Lluís Corella, lletrat de l’Assessoria Jurídica del Departament de Territori i Sostenibilitat, amb una ponència sobre la "potestat sancionadora en matèria d’urbanisme".


El Síndic Giné a les jornades

Sr. Miguel Angel Aguilar de la Fiscalia de

Barcelona dels Servei de delictes d’odi i discriminació

55


Els Síndics locals que van participar a les Jornades

56


Taller de Formació: El Dret a la Bona Administració

57


Recepció del President de la Generalitat,a la Junta Directiva del Fòrum de Síndics

59


Recepció del President de la Generalitat

60


Encuentro Estatal de defensores Locales

Es va celebrar a la Ciutat de Granada

61


Reunions de treball durant les jornades62


Conclusions del “Encuentro Estatal de Defensorías Locales”

a la ciutat de Granada

DECLARACIÓN DE GRANADA

Reunidos en Granada, en el IV Encuentro Estatal de Defensorías Locales, después de compartir nuestras experiencias y opiniones sobre las ponencias presentadas acordamos las siguientes conclusiones, propuestas y acuerdos:

I.- La acción de las defensorías en tiempos de crisis.

Ante la actual situación de crisis que vivimos en nuestra sociedad las defensorías deben ser capaces de generar un discurso propio y consistente jurídicamente que les permita desarrollar sus actuaciones de forma eficaz para la protección y la defensa de los derechos económicos, sociales y culturales de la ciudadanía.

Los síndicos y defensores locales nos comprometemos a efectuar un seguimiento del impacto de los eventuales recortes en las políticas públicas de protección social, con el objeto de poner de manifiesto aquellas acciones u omisiones que supongan un detrimento o reducción de prestaciones que lesionen los contenidos esenciales de los derechos sociales.

63


El necesario respeto al propio ejercicio de las competencias de las defensorías locales, en cuanto a la protección de los derechos de la ciudadanía, ante la administración municipal, no excluye a la vez, su capacidad y función de mediar, informar y orientar a aquellas personas que se encuentran en situaciones de precariedad.

II.- Las Defensorías Locales como impulso de la buena administración

Las Defensorías pueden y deben jugar un papel relevante en la promoción del Derecho a la Buena Administración, compendio de todos los derechos:

1.- actuando como un verdadero control de calidad democrática 2.- como agente de participación ciudadana 3.- y como mecanismo de denuncia de toda clase de desviaciones de poder.

III.- Actuaciones y soluciones de las Defensorías Locales. En el último año se han tramitado más de 16.000 quejas por parte de las 74 Defensorías Locales, que han sido atendidas favorablemente en un 65% por parte de las Administraciones. Las encuestas de satisfacción de la ciudadanía resaltan como fortalezas de las Defensorías Locales la atención personalizada, la proximidad de la institución, la agilidad en la tramitación y su independencia política.


IV.- Demanda y prestaciones sociales.

Se detecta un aumento de las demandas de prestaciones sociales que en algunos casos han llegado a las propias Defensorías, sin embargo no se ha producido en general un aumento del presupuesto social. Los Defensores locales somos plenamente conscientes de nuestras limitaciones en esta materias sin embargo entendemos que podemos desarrollar determinadas medidas tales como:

1.- Información más clara y concreta sobre los recursos sociales.2.- Supervisión del cumplimiento de los plazos administrativos. 3.- Proponer la creación de Mesas cívicas, compartidas con el tercer sector para construir consensos en esta materia. 4.- Recomendar la adecuación de unos servicios sociales más adaptados a los nuevos usuarios.5.- Proponer que para el 2012 no se disminuyan los presupuestos sociales en tanto en cuanto son servicios fundamentales que se encuentran recogidos en el artículo 26 de la Ley de Bases de Régimen Local.

V.- Escasez de recursos y prioridades municipales. Las defensorías locales deben aprovechar y potenciar la proximidad con la ciudadanía para hacer llegar al gobierno local sus necesidades; en ese sentido las Defensorías deben ser rigurosas en la defensa de la aplicación de la Ley haciendo un seguimiento de las actuaciones de la Administración para no generar indefensión.


En sus propuestas las Defensorías deben impulsar:

1.- La racionalización de los recursos y transparencia en las actuaciones de la Administraciones Públicas. 2.- La oportunidad para revisar las competencias y procesos optimizando las inversiones.3.- Una redistribución equitativa de las cargas y gravámenes de la ciudadanía

En consecuencia con todo lo anterior las Defensorías locales se comprometen a reforzar sus estándares de calidad para ser más eficaces y eficientes a través de herramientas como pueden ser: autoevaluaciones, cartas de servicios, certificaciones ISO de calidad, etc.

VI. Acuerdos

Las sindicaturas locales acordamos celebrar nuestro V Encuentro Estatal en la ciudad de Barcelona y convocar, en la misma ciudad, a la Comisión Permanente para una sesión de trabajo preparatoria del mismo.

En Granada, a 7 de octubre de 2011”.


Es va presentar al Parlament de Catalunya

67


El Parlament de Catalunya va acollir la presentació del III Recull d'Informes del Fòrum de Síndics Locals

El FòrumSD, l’associació de Síndics, Síndiques, Defensors i Defensores locals de Catalunya, va presentar al Parlament de Catalunya el III Recull d’Informes corresponent a l’any 2010 en un acte que va presidir la M.H. Sra. Núria de Gispert.

Es tracta de la tercera edició d’aquest Recull d’Informes que aporta una visió global del funcionament, implantació i tasques realitzades per les sindicatures locals durant el darrer exercici.

Els Síndics locals de Catalunya atenen 11.679 consultes durant l’any 2010, més del doble que durant l’any 2009.


http://www.forumsd.cat/index.php?eID=tx_cms_showpic&file=uploads/pics/RecInfParlament.jpg&width=500m&height=500&bodyTag=%3Cbody%20bgColor=%22

Els Defensors municipals van atendre 11.679 consultes i assessoraments i han tramitat un total de 2.990 queixes durant l’any 2010. Un 65% han estat tancades amb una resolució favorable als interessos de la ciutadania.

Els ajuntaments han acceptat un 71% de les recomanacions emeses.

Les queixes tramitades han estat un total de 2.990, de les quals 145 han estat actuacions d’ofici a iniciativa del propi síndic/a local.

Quant a la seva solució cal destacar que un 65% han estat tancades amb una resolució favorable als interessos de la ciutadania.

Les recomanacions dels síndics als ajuntaments suposen fer-los arribar propostes que proposen millores en les normatives locals i ens els protocols de funcionament, d’acord amb els drets fonamentals de la ciutadania.

Del conjunt de les recomanacions emeses cal destacar que un 71% han estat acceptades (60% totalment i 11% parcialment ).

El nombre més important d’actuacions que fan els Síndics/ques es refereixen a matèries que afecten la qualitat de vida de la ciutadania. Així les matèries més recurrents de les queixes a l’any 2010 han estat:


Acte de Presentació amb la Presidenta del Parlament de Catalunya

70


Transit i mobilitat (15%), Urbanisme (11%), Fiscalitat (10%), Medi Ambient (9%) i Serveis Socials (9%)

Tot i així, val la pena deixar constància que la tendència, ja des de finals de 2010, ha estat d’un fort increment de les problemàtiques al voltant dels Serveis Socials, passant a primer pla els problemes de subsistència de molts dels nostres conciutadans/nes.

Més de la meitat de la ciutadania pot accedir a un síndic/a defensor local. Els síndics i síndiques locals de Catalunya donen servei a un 54% de la població catalana (és a dir, 4.041.072 persones).

Així, son conscients que l’eficàcia i l’eficiència han de ser una característica essencial del seu servei institucional. Això vol dir, ser útils als ciutadans i a l’Administració Local. I aquesta és la raó per la que es presenta el “III Recull d’Informes de 2010” en el marc del Parlament de Catalunya: com a mostra del respecte institucional i del compromís públic amb la ciutadania. És una Institució estesa i consolidada arreu del territori Català .

L’informe dels Síndics/ques locals de Catalunya inclou també dades que mostren la implantació territorial de la Institució del Síndic/ca local a Catalunya. 71Josep Giné - Memòria 2011

La realitat territorial de Catalunya, amb 947 municipis dels quals 737 tenen menys de 5.000 habitants (i 2 amb síndic local), fa que el percentatge de municipis amb defensor local sigui només d’un 4%, tot i que, en termes de població, suposa que la institució es troba a l’abast del 54% de la ciutadania.

Tot i així, són els municipis amb més població, els que aposten amb major fermesa per aquesta figura de proximitat:

dels 20 municipis amb més població de Catalunya –més de 60.000 habitants- 17 ja disposen de la institució, i només 3, encara no l’han creat: l’Hospitalet, Manresa i Castelldefels. Destacant el valor de la proximitat i la bona administració .

El III Recull d’Informes dona testimoni de la feina duta a terme, en la proximitat de l’àmbit local i de forma permanent, pels síndics i síndiques locals.

I com les actuacions, la tramitació de les queixes de la ciutadania, les recomanacions i les actuacions d’ofici son fetes des de la independència institucional en que els síndics desenvolupen les seves funcions i, alhora, des de la comprensió de la funció que les administracions locals han de complir envers la ciutadania intentant, quan és possible, plantejar solucions amistoses o, quan aquest plantejament no és possible, des de la força de la raó, de la llei i de l’equitat, tot treballant per assolir la millor administració possible. 72Josep Giné - Memòria 2011

L’acte de presentació del III Recull d’Informes es va celebrar a la seu del Parlament de Catalunya, presidit per la Sra. Núria de Gispert, presidenta del Parlament; la Sra. M. Glòria Valeri, síndica municipal de greuges de Vilafranca del Penedès i presidenta del FòrumSD i comptant amb la participació i intervenció del Sr. Manuel Bustos, president de la Federació de Municipis de Catalunya i el Sr. Albert Batalla, membre de l’executiva de l’ACM.

La Sra. Laura Díez, professora de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, va intervenir amb una ponència sobre "El valor de la proximitat". A l’acte hi varen assistir una important representació de Diputats i Diputades del Parlament així com alcaldes, regidors i regidores dels Ajuntaments que tenen síndic o defensor municipal.


8. Actes als quals ha assistit el Síndic durant

l’any 201175


Actes del Síndic :

Entrevistes periòdiques a la ràdio local, UA1. Participació a la taula de debat dels dilluns a la

televisió local, La Manyana TV. Visita a l’oficina de Síndic dels representants de

l’associació Watami, pel tema de la Mezquita. Presentació a l’Alcalde de l’Adjunt al Síndic de la

gent gran, Sr. Rodriguez. Presentació al Ple de l’Adjunt al Síndic defensor de

la gent gran. Invitació de l’alcalde i del diari la Vanguardia a la

presentació de la seva edició nova en Català. Reunió del Síndic amb l’ Intendent de la Guàrdia

Urbana per contrastar opinions, i treballar conjuntament.

Visites del Síndic a diferents escoles de la ciutat. Visites a les llars de jubilats amb la gent gran de la

ciutat. Reunió amb la Comissió de Salvaguarda . Assistència a la presentació del llibre, “Lleida, força

de la nova Catalunya” a càrrec del Sr. Àngel Ros, alcalde de Lleida.

76


Actes del Síndic :

Assistència al Consell Municipal de la Gent Gran. Assistència al pregó de la “ Feria de Abril” de la

ciutat. Assistència, com resulta ja una tradició, al sopar

benèfic de les Germanetes dels Pobres, Residència “Juana Jugan”.

Assistència al pregó de les festes de maig de Lleida. Ponència sobre els drets de la Gent Gran. Reunió amb l’Alcalde per contrastar opinions de la

Sindicatura. Realització d’una roda de premsa per explicar les

Recomanacions d’ofici fetes. Entrevista del Síndic amb els representants dels

dos partits polítics de l’oposició al Consistori, CIU i PP.

Reunió Territorial dels Síndics de Lleida i Tarragona a la ciutat de Tarragona.

Reunió de territoris a Girona. Reunió Territorial, zona de Barcelona a la mateixa

ciutat.

77


Actes del Síndic :

Reunions amb la Regidora de la Gent Gran. Participació al 40è aniversari del discurs que Pau

Casals pronuncià davant l’Assemblea de les Nacions Unides, que es va dur a terme al Parlament de Catalunya.

Assistència a la presentació de la publicació “Recomanacions per a la convivència”.

Assistència a la Jornada sobre els Drets de la Gent Gran, amb l’assistència també de l’Adjunt a la Gent Gran, el Sr. Lluís Rodríguez, realitzada a Sant Cugat.

Assistència a un dinar- col·loqui amb la Gent de Lleida per explicar la institució de la Sindicatura i parlar de l’actualitat social.

Assistència del Síndic a la signatura de nou Pacte Social per a la Ciutadania 2011-15, entre l’Ajuntament i els Sindicats més representatius de les terres de Lleida.

78


9. Tipologia de les queixes

*Cal tenir en compte que s’ha seguit l’estructura de les Regidories de l’antic cartipàs que era el vigent durant el 2011

79


Alcaldia

El Síndic Municipal de Greuges de Lleida es queixa perquè no està d'acord amb les respostes que dona la Junta de Govern Local a alguna de les seves recomanacions.

Un grup de gent es queixa per manca de contesta d'un escrit en relació a una sol·licitud d'informacions sobre els convenis de TV locals i les seves partides pressupostàries.

Queixa d’ofici en aplicació del principi d’una Bona Administració perquè s’adoptin les mesures necessàries i oportunes per a que els departaments, organismes i empreses que depenen de l’Ajuntament, incloguin en totes les seves Resolucions que posin fi a la via administrativa un paràgraf específic on informi què, els ciutadans poden adreçar-se al Síndic de Greuges, com a última instància prèvia a la via judicial.

80


Regidoria d’Urbanisme i Habitatge

Aigües de Lleida

Un ciutadà es queixa perquè l'empresa d'Aigües de Lleida li vol cobrar mitjançant la llei de frau uns imposts excessius del consum d'aigua d'un habitatge de la seva propietat habitat per un inquilí.

Un lleidatà es queixa perquè al mes de desembre del 2010, va presentar una reclamació per una caiguda de la seva dona a l'empresa Aigües de Lleida i encara no li han donat resposta.

Es queixa per la manca de contesta d'uns escrits a l'Ajuntament en relació als desperfectes ocasionats en el seu vehicle per filtracions d'aigua a la vorera.

Un veí de Lleida es queixa perquè a l'any 2007, va pagar a l'empresa Aigües de Lleida per una escomesa d'aigua a la Ptda Grealó i encara no l'han fet i a l'empresa li donen llargues.

Es queixa perquè Aigües de Lleida li cobra un import excessiu per posar un comptador individual.

81


Aigües de Lleida

Una comunitat de propietaris es queixa per filtracions i inundacions al seu pàrquing i ni aigües ni l'Ajuntament de Lleida fan res.

Es queixa perquè li han tallat l'aigua per impagament de factures i per donar-li la connexió, li fan pagar més que les factures que deu i no li volen fraccionar.

Una comunitat de propietaris es queixa perquè tenen una fuita d’aigua i li diuen que es de la canonada particular i ells no estan d’acord.

Una comunitat de propietaris es queixen perquè a l’empresa d’Aigües de Lleida li donen llargues quan reclamen una nova canonada general al carrer.

Un lleidatà es queixa perquè li sembla abusiu el que cobren per tornar a donar d’alta l'aigua.

82


Aigües de Lleida

Una veïna es queixa perquè Aigües de Lleida els hi tallat l'aigua de l'edifici fins que no es pagui el deute que hi ha.

Un veí es queixa perquè va llogar un pis i l’inquilina va deixar a deure moltes factures i ara ho ha de pagar ell.

83


Disciplina d’Activitats

Una comunitat de propietaris es queixa per les molèsties de soroll que li ocasionen els aires condicionats de l'auditori.

84


Disciplina Urbanística

Una veí es queixa perquè l'ajuntament a l'any 2009 li va enderrocar la seva casa situada a la ptda. Caparrella.

Un veí es queixa perquè a causa d'un enderroc de l'edifici del costat, el seu habitatge té problemes d'humitat i l'ajuntament no li soluciona.

Es queixa per la notificació d'una sanció per no enderrocar un magatzem de la seva propietat quan contra la resolució de l'enderroc s'havia interposat recurs contenciós-administratiu.

Un lleidatà es queixa perquè el seu edifici es va construir amb una sèrie d'irregularitats, és un edifici de protecció oficial i ningú no li fa cas i vol que es rehabiliti.

Es queixa per la manca de contesta d'un escrit adreçat a l'Ajuntament sobre un expedient de Disciplina urbanística.

85


Disciplina Urbanística

Un veí es queixa perquè l’edifici del costat pateix deficiències i ho vol denunciar.

Una ciutadana de Lleida d’avançada edat es queixa perquè el seu edifici no té rampa i ha de pujar les escales i no pot.

Un veí es queixa per la manca de contesta d’un escrit en relació a unes obres que s’estan fent a l’àtic del seu edifici.

Un ciutadà es queixa perquè, ha passat un mes i no li han contestat a un escrit que va presentar al departament de Disciplina.

86


86


Enginyeria

Una lleidatana es queixa perquè l'Ajuntament fa obres al carrer i rebaixa la vorera en l'entrada del pàrquing fins a la vorera de l'entrada del pàrquing del veí.

Una ciutadana de Lleida es queixa perquè l'ajuntament fa obres al carrer i posa una farola justament davant de la porta del pàrquing quan en el projecte es reflexa en un altre lloc.

Una veïna de Lleida es queixa perquè l'ajuntament fa obres al carrer i ha pintat la seva façana i el terra del carrer indicant que ha de passar un tub de 1,40 cm per la seva façana.

Una lleidatana es queixa perquè l'ajuntament vol passar dos tubs de reconversió d‘Enher per la façana del seu habitatge.

Es queixa perquè la vorera que està fent l'ajuntament és més alta que l'entrada de la seva casa i per tant fa un pendent.

87


87


Enginyeria

Es queixa pel mal estat en què ha quedat el carrer Humbert Torres i Plaça Victor Mateu i Moles desprès d'urbanitzar.

Una ciutadana es queixa pel desplaçament de la marquesina situada entre una botiga i el quiosc situat al passeig de ronda.

Es queixa perquè no està d'acord en que li facin pagar una fiança de 1500 € per reposició del paviment quan l'obra està a mitges i ja ha pagat una fiança prèvia.

Es queixa perquè va dipositar una fiança de 1.500 € per una ocupació de via pública amb material de construcció, ara demana la devolució i li diuen que no saben on és el seu expedient.

Una comunitat de veïns de la Ptda. De Montcada es queixa pel mal estat en que es troben els seus carrers.

88


88


Llicències d’activitats

Un ciutadà es queixa per manca de contesta de l'ajuntament d'una ampliació d'al·legacions sobre una autorització ambiental.

Un veí de Lleida es queixa perquè des de fa més de 20 anys tenen uns trasters amb llicència per a tal us, i volen aclarir situacions amb l'ajuntament per la pressió del ciutadà que vol fer la mateixa activitat en aquella zona.

Un lleidatà es queixa perquè l'ajuntament vol donar permís per posar una antena mòbil al davant del seu habitatge.

89


89


Llicències d’obres

Es queixa pel retard en la tramitació i resolució d'una sol·licitud d'ocupació primera de l'obra d'un edifici situat al carrer Blondel de Lleida.

90


90


Oficina Local d’Habitatge

Un veí de Lleida es queixa perquè ha rebut una ordre de desnonament per manca de pagament d'un pis de lloguer de l'oficina local d'habitatge.

Un ciutadà es queixa perquè l'han fet fora del seu pis i l'han tapiat i no pot entrar encara que pagui els mesos que deu.

91


91


Patrimoni

Una veïna es queixa per manca de contesta de l'ajuntament d'una sol·licitud de requalificació d'una finca.

Un veí es queixa perquè l'ajuntament va enderrocar un edifici al carrer companyia a l'any 2007 i a uns dels veïns, encara, l'ajuntament no els ha indemnitzat.

92


92


Plànol ciutat

Una veïna es queixa de la descoordinació que hi ha entre l'Ajuntament i el Cadastre en relació a unes dades d'una finca que té situada a Balàfia.

93


93


Responsabilitat Patrimonial

Es queixa per la manca de resposta de l'Ajuntament a la seva reclamació de responsabilitat patrimonial per una caiguda al carrer a la passarel·la de lleida.

Es queixa per la desestimació d'una reclamació patrimonial ja que va caure en un autobús de Lleida a causa d'una frenada.

Es queixa perquè li han desestimat un recurs per una caiguda que va patir al carrer.

Una senyora es queixa perquè tarden molt en donar una resposta a un expedient de responsabilitat patrimonial en relació a una caiguda que va patir al carrer.

Un veí es queixa perquè fa temps que va caure al carrer i no sabia que es podia iniciar un expedient de responsabilitat patrimonial, però ara ja es massa tard.

94


94


Responsabilitat Patrimonial

Un veí es queixa perquè fa temps que va iniciar un expedient de responsabilitat patrimonial per uns desperfectes en el seu vehicle quan va passar per unes obres que feia l’Ajuntament i encara no li han dit res.

95


95


Vialitat

Una veïna es queixa perquè a causa de les obres del seu carrer no han pogut entrar el cotxe al seu garatge en tres dies.

Uns veïns d’una partida es queixen perquè els hi ha canviat el sentit d’un camí, així com la senyalització vial.

Una Comunitat de Propietaris es queixa per les molèsties de soroll que li ocasionen el camió que descarrega a altes hores de la matinada al supermercat Mercadona del carrer unió.

Es queixa per les molèsties de soroll que li ocasionen les obres que s'estan fent al seu carrer ja que treballen a altes hores de la matinada.

Un col.lectiu de Lleida es queixen del malestar que pateixen a conseqüència dels canvis de circulació als carrers Alcalde Recasens, Sant Ruf i Segon Passeig de Ronda.


96

Vialitat

Un veí es queixa pel canvi de senyalització del carrer Joan Baget per les dificultats que te per descarregar paquets i demés a casa seva.

Es queixa perquè a la zona de la passarel·la la gent entrepusa i cau.

Un veí es queixa per la quantitat de vetlladors que té el bar que està situat als baixos del seu edifici.

Un veí es queixa perquè a la carretera de l’Av. Tarradelles no hi ha cap senyalització de límits de velocitat.

97


97


Regidoria d’Economia i Hisenda

Gerència d’Economia

● Un veí es queixa perquè considera excessiu el que té que pagar de plusvàlua per una donació d'un pis que li va fer la seva mare. L'ajuntament li reclama més de 5000€, i la situació familiar no està per pagar aquestes quantitats.

98


98


Caixa

Un veí es queixa perquè l'Ajuntament li cobra amb recàrrec uns rebuts que estaven domiciliats i que mai va deixar de pagar.

Un grup de lleidatans es queixen perquè abans es podia fraccionar els rebuts de l'IBI en 12 mesos i ara s'ha decidit que nomes es pot fer en 6 mesos i amb una còpia de la declaració de la Renda, on es valora cada cas.

99


99


Gestió Tributària

Una veïna es queixa per la denegació per part de l'Ajuntament d'una sol·licitud de bonificació de l‘IBI, per ser família nombrosa.

Una ciutadana es queixa per la manca de contesta d'un escrit presentat a l'ajuntament sobre una consulta de l‘IBI.

Es queixa perquè l'Ajuntament no li fa la devolució d'unes obres menors pagades dues vegades.

Una lleidatana es queixa perquè ha pagat la sanció per la imposició d'una multa i encara li arriben les notificacions conforme ha de pagar-la. L'Ajuntament no li vol anul·lar.

Es queixa perquè viu en un pis de protecció oficial i li cobren 297€ d'IBI, import que troba excessiu per estar situat el seu pis al centre històric.

Es queixa per manca de contesta d'un escrit adreçat a l'Ajuntament al departament en relació al cobrament de l’IBI.

100100


Gestió Tributària

Es queixa per la impossibilitat de pagar la plusvàlua del pis que tenia i que ara s'ha quedat l'entitat bancària.

Queixa d'ofici perquè es faci un estudi en profunditat de l'actual model de butlleta de denúncia respecte a la informació que es detalla al revers de la mateixa, proposant que es modifiqui la lletra en una mida més gran el que resultaria més clara la seva lectura pel ciutadà.

Queixa d’ofici perquè en un futur l'Ajuntament adopti les mesures necessàries perquè les respostes als escrits d'al·legacions i les resolucions dictades pels organismes competents siguin escaients, motivades i fonamentades d’acord amb els arguments emprats pels ciutadans en els procediments administratius en què es trobin implicats.

Una veïna es queixa perquè li fan pagar la plusvàlua d’un pis que va vendre al gener de l’any 2011 i que ara és d’un altre propietari.

101


101


Gestió Tributària

Una ciutadana es queixa perquè li fan pagar una plusvàlua abusiva d’uns pisos que li van quedar en herència.

Queixa d'ofici perquè l'Ajuntament adopti totes les mesures necessàries i oportunes per tal què, en el futur, en les respostes als escrits d'al·legacions on s’aportin proves per part de la persona presumptament sancionada, es tinguin en compte.

102


102


Impost de circulació

Es queixa perquè no està d'acord amb l'informe emès per la cap de secció de gestió tributaria en relació al cobrament d'un impost de circulació d'un vehicle catalogat com a mixte.

Un ciutadà es queixa perquè no vol que l'ajuntament li apliqui recàrrec en uns rebuts d'uns impostos de circulació

103


103


Inspecció de Tributs

Un ciutadà es queixa perquè li sembla excessives les valoracions realitzades per fixar la base imposable a cost real de l'impost de construccions.

Una ciutadana es queixa perquè no està d'acord amb l'informe que li van trametre sobre una queixa en relació al desacord en les valoracions per fixar la base imposable a cost real de l'impost de construccions.

104


104


Secció de Multes

Un veí es queixa perquè li van imposar una sanció la qual era errònia i li va portar a confusió, i per això, va tenir que pagar recàrrec.

Una ciutadana es queixa per manca de contesta d'un escrit adreçat a l'ajuntament el dia 3 de novembre del 2010 i que fa referència a una sanció amb la qual no està d'acord.

Un veí es queixa perquè no està d'acord en la desestimació d’un recurs presentat en relació a una sanció de trànsit

Es queixa perquè no està d'acord en la imposició d'una sanció ja que el concepte perquè li van posar i l’import era un, en un primer moment i més tard, quan ja tenia pagada la multa, li arriba una notificació que havia de pagar més perquè s’havien equivocat en el concepte.

Una ciutadana es queixa perquè l'Ajuntament li ha notificat una sanció en una adreça equivocada.

105


105


Secció de Multes

Un veí es queixa perquè li han arribat unes sancions per no identificar el conductor quan tenen un acord amb la Regidoria de Mobilitat per autoritzar l'estacionament en càrrega i descàrrega i zona blava, ja que es tracten de vehicles d'autoescola.

Es queixa perquè li han imposat una sanció amb la qual no està d'acord i per la manca de notificacions d'aquesta sanció.

Un ciutadà es queixa perquè no li han contestat a tres recursos en relació a tres multes que li van imposar sense raó.

Una veïna es queixa perquè li van imposar una sanció i no ha tingut cap notificació en via voluntària. Ara, li arriba a la bústia la notificació de la multa amb recàrrec.

Un veí es queixa que li han imposat una sanció quan el seu vehicle era conduit per una altra persona, encara que ho va dir per escrit a l'ajuntament continua arribant-li la sanció.

106


106


Secció de Multes

Una veïna es queixa que li han imposat una sanció i no li contesten al recurs que ha presentat.

Una ciutadana es queixa per la manca de contesta dels recursos que va presentar de cinc multes de parquímetre.

Un veí de Lleida es queixa perquè va presentar al.legacions de dues sancions al mateix temps. Una multa prescriu i l'altra que va ser presentada a la vegada no, i li contesten desestimatoriament a l'al·legació.

Un ciutadà es queixa per la manca de resposta d'un recurs presentat a l'ajuntament sobre una multa amb la qual no està d'acord.

Es queixa perquè no està d’acord amb la imposició d’una sanció ni en la desestimació del recurs.

107


107


Secció de Multes

Un ciutadà es queixa perquè que li va imposar tres sancions, presenta al·legacions i dues li prescriuen i una no.

Es queixa perquè no està d'acord en la contesta d'una al·legació a una multa ja que no li contesten a la seva al·legació sinó que ho fan genèricament.

Es queixa per la manca de contesta d'un recurs en relació a una multa de la Guàrdia Urbana.

Una lleidatana es queixa per una multa de trànsit al passeig de Ronda de Lleida, presenta al·legacions, pel que hem d'esperar a que l'Ajuntament respongui.

Un ciutadà es queixa per una sanció de trànsit de la Guàrdia Urbana que considera injusta i presenta al·legacions amb probes i no les tenen en compte en la Resolució, no li motiven res de res.

.

108


108


Secció de Multes

Una veïna es queixa per la manca de notificacions d'una multa de trànsit, la qual cosa ha suposat una indefensió.

Es queixa perquè no ha rebut cap notificació d'una sanció i l'únic que ha rebut és la sanció pròpiament dita a la bústia.

Un matrimoni es queixa de la manca de notificacions d'una sanció de trànsit en l'adreça correcta.

Es queixa perquè l'Ajuntament no notifica per escrit quan posa una multa de parquímetre i el cotxe és d'empresa, que s'identifiqui el conductor.

Un veí es queixa pel desacord en l'embargament a causa d'unes multes de parquímetre per no identificar el conductor.

Es queixa per una multa de trànsit per conduir amb una taxa d'alcohol elevada, que segons el ciutadà no es van tenir en compte les proves aportades.

109


109


Secció de Multes

Es queixa perquè li arriben dues multes de parquímetre per pagar ja que estan en via de constrenyiment i diu que no li han notificat prèviament.

Es queixa perquè pensa que la diligència d'embargament del sou al seu centre de treball vulnera la seva intimitat.

Un ciutadà es queixa perquè no li han notificat unes multes de parquímetre i li han arribat per via de constrenyiment.

Es queixa perquè tarden molt en contestar a unes al·legacions que va posar en relació a una sanció de trànsit.

Una lleidatana es queixa perquè no està d'acord amb l'informe emès pel departament de multes en relació als fets que donen lloc a una sanció imposada.

110


110


Secció de Multes

Es queixa perquè li han imposat tres multes de parquímetre de 50€ cada una i li han augmentat el valor de les multes per no identificar-se el conductor ja que el cotxe és d'empresa.

Un veí es queixa perquè l'Ajuntament li ha notificat una sanció en una adreça en la qual ell ja no hi viu.

Es queixa perquè el departament de Multes no li contesta a un recurs de reposició que va posar.

Una veïna es queixa perquè li han arribat moltes multes de parquímetre.

Es queixa per la no devolució d'una multa de la seva filla, quan aquesta era errònia.

Un ciutadà de Lleida es queixa per la manca de contesta d'un escrit presentat en data 7 de juny a l'Ajuntament sobre una sanció de trànsit

111


111


Secció de Recaptació

Es queixa perquè han de pagar l'IBI de l'any 2002 i 2003 d'un pis que en aquests anys era d'un altre propietari.

Un lleidatà es queixa perquè a l'any 2007 li va arribar un rebut de l‘IBI amb recàrrec i no va tenir cap notificació anterior. va fer escrit a l'ajuntament i mai li han contestat res.

Es queixa perquè li han embargat el compte quan la seva nòmina és inembargable i l'ajuntament ha aprofitat l'ajut de lloguer que li ingressaven per embargar.

Es queixa perquè li volen cobrar l'IBI d'una casa que ara és de la seva propietat, però l'any de la manca de pagament del rebut era d'un altre propietària.

Un veí de Lleida es queixa perquè li notifiquen que li tornen uns diners d'uns rebuts del l’IBI dels anys 2007, 2008, i 2009 que l'Ajuntament els hi ha cobrat erròniament i no fan més que donar-li llargues i no l'ingressen res.

112


112


Taxes i Preus Públics

Es queixa perquè va donar de baixa una activitat a l'any 2009, i a l'any 2010 li han cobrat el suplement per activitat de la taxa d'escombraries.

Un ciutadà es queixa perquè li diuen que la sanció que li van imposar està anul·lada, però no li tornen els diners del servei de grua.

Es queixa perquè tarden molt temps en contestar-li a un recurs presentat per sol·licitar la devolució de la taxa de servei de grua.

Una veïna de Lleida es queixa perquè li sembla excessiu l’import que li cobren del rebut d’escombraries.

113


113


Secció d’Estadística

Un matrimoni es queixa perquè demana una baixa d'empadronament d'una senyora que fa sis anys que no viu al seu domicili i l'ajuntament no li vol fer.

Es queixa per la manca de contesta d'una petició de baixa d'empadronament d'una senyora que ja fa molts anys que no viu al seu habitatge, amb l'agreujant que els interessa que no hi sigui perquè han iniciat el procés de tramitació d'adopció d'un fill.

Es queixa per la manca de contesta d'un escrit adreçat al departament d'estadística en relació a la baixa del padró de la seva esposa.

114


114


Institut Municipal d’Ocupació

Una ciutadana de Lleida es queixa perquè la van trucar de l''IMO per dir-li que havia de fer una prova per entrar en un curset que organitzaven i quan arriba el dia per fer la prova li diuen que ningú no l'ha trucat, que està exclosa del curs.

115


115


Recursos Humans i Via Pública

Un veí de Lleida es queixa per la denegació de la retirada del seu vehicle del dipòsit municipal perquè l'assegurança que presenta és provisional.

116


116


Regidoria de mobilitat, via pública i Seguretat Ciutadana

Seguretat Ciutadana

Reitera desacord amb l'informe emès per la Regidora de Seguretat Ciutadana i demana que tinguin en compte la seva minusvalidesa i li tornin els diners de la sanció.

Es queixa per l'abús d'autoritat que ha patit el seu fill per uns agents de l'autoritat.

Una veïna de la ciutat de Lleida es queixa perquè no està d'acord en la imposició d'una sanció per col·locar publicitat en el vehicle amb un cartell de venda.

Es queixa perquè li han imposat una sanció de Civisme, va presentar al·legacions i l'Ajuntament li diu que no.

Un veí de Lleida es queixa perquè en varies ocasions denuncia fets que passen de incivisme o de infraccions a la ciutat trucant abans al 092 i ara al 112 i li pengen el telèfon i no li fan cas, segons ell quan diu el seu nom ja no li fan cas.

117


117


Seguretat Ciutadana

Una veïna es queixa pels sorolls nocturns a la plaça els pagesos que no els deixa dormir a tota la família, s'ha queixat al 112 però continuen fent molt de soroll cada nit a la plaça Parxis.

Es queixa perquè al carrer General Britos hi ha molts immigrants que actuen de manera incívica, demana més vigilància policial, que passegi més la Guardia Urbana, li fa por entrar i sortir de casa sola. Ho ha denunciat varies vegades però tot està igual.

Un ciutadà es queixa per la manca de contesta d'un escrit adreçat al departament de Seguretat ciutadana.

Es queixa perquè una associació està demanant diners al carrer pel dia de la SIDA, però no es lliuren a l’Associació. El permís li ha donat la Paeria.

118


118


Seguretat Ciutadana

Una lleidatana es queixa perquè a l'Aplec del Caragol del maig 2011, el seu marit va morir a causa d'una baralla i una pallissa que li va donar la Guàrdia Urbana. Demana hora a la Regidora i no li donen.

119


119


Guàrdia Urbana

Una veïna es queixa pel tracte rebut per part de la Guàrdia Urbana.

Es queixa per l'abús d'autoritat patit per un agent de la Guàrdia Urbana a l'hora d'imposar-li una sanció per passar-se un semàfor en vermell.

Es queixa per un abús d'autoritat patit per part dels agents de la Guàrdia Urbana a l'hora d'imposar-li una sanció amb la qual no està d'acord.

Un ciutadà es queixa per l'abús d'autoritat que va patir per part d'un agent de la Guàrdia Urbana.

Es queixa per un abús d'autoritat patit per part dels agents de la Guàrdia Urbana.

Es queixa per un abús d'autoritat patit per un agent de la Guàrdia Urbana

120


120


Guàrdia Urbana

Un ciutadà es queixa per la imposició d'una sanció i retirada del vehicle per la grua municipal per posar una fotocòpia de la targeta d'aparcament de minusvàlids i no l'original.

Una veïna de Lleida es queixa perquè no està d'acord amb una sanció per aturar el seu vehicle davant d'un taller per entrar-lo a reparar al carrer Alcalde Sol.

Es queixa per un abús d'autoritat patit per la Guàrdia Urbana.

Un lleidatà es queixa pel desacord en la imposició d'una multa.

Es queixa perquè la Guàrdia Urbana en menys d'un mes ha intentat treure-li un vehicle per abandonament a la via pública, quan en realitat no està abandonat i cada vegada ho ha de demostrar.

Es queixa per l'abús d'autoritat d'un agent de la Guàrdia Urbana .

121


121


Guàrdia Urbana

Es queixa perquè li van imposar una sanció per descarregar mercaderies a la Rambla Ferran i ara li embarguen el sou per no haver pagat la sanció, però ella al·lega que va estar fora del país durant un temps.

Un veí de Lleida es queixa perquè no està d'acord en la imposició d'una multa ja que va estar parat 2 minuts i li van imposar la sanció per estacionar.

Es queixa per la manca de notificació d'una sanció en el moment que li posaven la multa.

Un lleidatà es queixa perquè l'han imposat una sanció de trànsit amb la qual no està d'acord.

Es queixa per un abús d'autoritat que ha patit per part d'un agent de la Guàrdia urbana quan li va posar una multa.

Una veïna es queixa per l'abús d'autoritat patit per un agent de la Guàrdia Urbana a l'hora d'imposar-li una sanció.

122


122


Guàrdia Urbana

Un veí es queixa perquè la Guàrdia Urbana li va imposar dos sancions al mateix temps i no està d’acord.

Una veïna amb una minusvalidesa es queixa perquè va aparcar el seu cotxe en una zona de prohibit aparcar i va sortir a buscar al seu fill, però no va tardar més de dos minuts i li van imposar la sanció.

Un ciutadà es queixa perquè li han imposat una sanció la Guàrdia Urbana indegudament.

Es queixa perquè la Guàrdia Urbana li ha imposat una sanció per no portar cordat el cinturó de seguretat i no és cert, ja que se’l va treure quan l’agent li va dir que parés el cotxe.

Es queixa per la imposició d’una sanció a l’Av. Terradelles per anar a més velocitat de la correcta quan no havia cap senyal que ho indiqués.

123


123


Guàrdia Urbana

Es queixa perquè la Guàrdia Urbana el va sancionar perquè amb motiu de la Festa Major es van posar uns cons a un camí al mig de la carretera per distingir la zona de vianants de la de vehicles, i tal i com estaven col·locats portava a confusió, però ell no està d’acord amb la imposició de la sanció, i l’agent li va dir que fes un recurs que li traurien.

Un veí de Lleida es queixa perquè truca a la Guàrdia Urbana i segons ell no li fan cas.

Un veí es queixa perquè li van treure el cotxe on estava aparcat perquè va haver una cursa i ell no es va assabentar.

Es queixa perquè ha patit un abús d'autoritat per part de la guàrdia urbana, ja que li van imposar una multa per passar-se un semàfor en roig i no era cert.

Una veïna es queixa per la retirada del seu vehicle per la grua municipal per abandonament a la via pública i no estava abandonat.

124


124


Regidoria de Serveis Personals i Salut Pública

Cementiri

Es queixa perquè va comprar un nínxol de segona mà i surt ella de titular i de beneficiari el senyor al que li va comprar el nínxol i no el seu marit, com ho posa a l’escriptura.

Una senyora es queixa perquè l’Ordenança de Cementiris actual estableix que només una persona pot ser titular i l’altra beneficiari, i per passar a ser titular ha de tornar a pagar les taxes que al seu dia va pagar quan regia l’Ordenança anterior, on podia haver 2 titulars.

Queixa d’ofici sol.licitant la modificació de l’Ordenança Municipal del Cementiri.

125


125


Serveis Personals

Es queixa perquè té un grau de minusvalidesa d'un 88% i l'Ajuntament no li posa una plaça d'aparcament al costat de casa seva per facilitar la seva mobilitat.

Queixa d'ofici perquè l'Ajuntament adopti totes les mesures necessàries i oportunes per tal que, en la major brevetat es modifiqui l'Ordenança de circulació de vianants i vehicles i ús de la via pública, en el buit legal que regula les targetes d'aparcament per a persones amb mobilitat reduïda.

126


126


Servei de Mediació

Una veïna de Lleida es queixa perquè va fer una mediació i el Servei de Mediació de l'Ajuntament no li vol donar per escrit el que es va parlar en la reunió.

127


127


Serveis Socials

Es queixa perquè les assistentes socials no li volen dir on és la seva filla.

Una ciutadana sense recursos es queixa perquè el veïns del seu edifici paralitzen unes obres que l'ajuntament ha demanat que es facin amb una ordre d'execució.

Es queixa per la manca d’ajut per part dels serveis socials per aconseguir un pis de lloguer de l’Oficina Local d’Habitatge de l’Ajuntament.

Un ciutadà es queixa perquè demana un ajut a les assistents socials de Balàfia i li diuen que no li poden donar.

Un veí de Lleida es queixa perquè l'Ajuntament li va dir que li pagarien l'arranjament de la dentadura. Ara li diuen que com ja li donen un ajut de lloguer, no li poden donar un altre per la dentadura.

Es queixa perquè demana a l'ajuntament l'ajut del PIRMI i aquest no li dona.

128


128


Serveis Socials

Es queixa perquè no rep les mateixes ajudes que la resta de ciutadans.

Un veí es queixa del tracte rebut per part d'una assistent social del carrer Tallada.

Es queixa perquè ha demanat l'ajut del PIRMI i no li donen perquè li diuen que el seu expedient s'està estudiant.

Una lleidatana es queixa perquè necessita ajuda econòmica i les assistentes li diuen que no li poden donar.

Es queixa perquè va demanar l’ajut del PIRMI al mes de juny i encara no li donen.

Un veí es queixa perquè no sap on anar per demanar un ajut, ja que la seva situació és precària.

129


129


Serveis Socials

Una lleidatana es queixa perquè diu que sinó haguessin donat tants ajuts als immigrants, ara hauria més ajuts per la gent de Lleida.

Una ciutadana es queixa perquè no li donen cap ajut ja que està cobrant de l’atur, però no és veritat, ja que l’atur se li va acabar el mateix mes que el que va demanar l’ajut.

Un veí es queixa perquè li retarden els papers per demanar la sol·licitud de petició d’un ajut.

130


130


Gent Gran

Queixa perquè no li arriba amb els ingressos que te de pensió a cobrir totes les despeses, la senyora està impedida.

Un veí es queixa perquè no pot accedir a tenir la targeta de transport públic gratuïta i no entèn el perquè.

Es queixa perquè li han denegat la targeta d'aparcament per a minusvàlids.

Es queixen perquè no estan d'acord amb com actua el President que hi ha a un Casal.

Un veí de Lleida es queixa perquè porta 60 anys amb la seva dona i vol ingressar a la llar de sant Josep amb ella, i no ho admeten, i els volen separar.

Un grup de lleidatans es queixen perquè els veïns de la Ptda. Rufea volen que hi hagi un autobús fix que els pugi i els baixi del club.

131


131


Regidoria de Medi Ambient i Horta

Medi Ambient

Una veïna es queixa perquè han tret del carrer Països catalans un contenidor que va demanar en una altra queixa d'octubre del 2010 i no l'han tornat a posar.

Es queixa per les males olors a excrements i pixats que se senten al xamfrà del c/ Nord amb Rambla Ferran, ho ha comunicar varies vegades a l'Ajuntament però no li fan cas.

Un veí es queixa perquè al barri de la Bordeta a l'Av. Fontanet hi ha molts arbres que estan malalts i desprenen creu que resina i deixen tota l‘Av. plena d'una pega que ho embruta tot, s'ha queixat en diverses ocasions a l'Ajuntament i no li fan cas.

Una veïna es queixa per les molèsties que li ocasionen als veïns de la Plaça de l'Ereta la deixalleria mòbil.

Un veí es queixa perquè diu que li entren rates pel clavegueram del carrer al pati interior del seu habitatge.

132


132


Jardineria

Un veí es queixa perquè davant el seu habitatge hi ha uns arbres centenaris que les branques entren gairebé al seu balcó.

133


133


Regidoria de Mercats, Comerç i Consum

Mercats

Es queixa perquè tenen una parada al mercat i tenen impagats uns rebuts de taxa per ocupació via pública i l'Ajuntament no li vol fraccionar.

Es queixa per les molèsties de soroll que li ocasiona als Nadals el altaveu musical que té col·locat al costat de la seva habitació.

Una veïna es queixa perquè té una parada al mercat del dijous i vol que li canviïn per una altra.

Un veí es queixa perquè tarden molt en contestar-li quan truca a l’Oficina del Consumidor .

Un col·lectiu es queixen perquè no sabem a on anar per preguntar com s’ha de fer per tenir una parada de flors el dia de Sant Jordi.

134


134


Regidoria de Promoció Cultural i Festes

Institut Municipal d’Acció Cultural

Un veí es queixa perquè l'IMAC li deu una factura per un treball fet per encàrrec seu des del mes de juny i no li paguen.

135


135


Regidoria d’Esports

Institut Municipal d’Acció Esportiva

Una ciutadana es queixa perquè quan va anar a apuntar-se a un gimnàs municipal li van dir que si es donava de baixa, podria posar al seu fill al seu lloc i ara li diuen que no.

_________________

136


136


10. Compliment dels compromisos que va adquirir el

Síndic137


S’HAN COMPLERT ELS COMPROMISOS DE L’ANY PASSAT, així:

Primer compromís complert:

S’ha creat la pàgina web del Síndic Municipal que és: www.sindicaturagreuges.paeria.es ;

I la creació també del Facebook personal de Síndic de Lleida. Tot plegat permet que el Síndic estigui més connectat amb la ciutadania, i que la gent s’informi fàcilment des de qualsevol lloc, ja sigui a través del mòbil o un altre aparell de novetats tecnològiques, de qui és el Síndic, que fa, i fins i tot interposar una queixa online.

Segon compromís complert:

S’ha continuat amb la difusió de la Institució del Síndic de Greuges a les escoles de la nostra ciutat, estant en contacte amb els joves i transmetent valors tant importants com són els de l’esforç, el respecte als altres, la importància de mantenir la cohesió social, etc.


http://www.sindicaturagreuges.paeria.es/


Així, durant aquest any 2011 el Síndic ha visitat les següents escoles de la ciutat:

Col.legi Mater Salvatoris

IES Maria Rúbies

Col.legi Terraferma

Escola Les Heures

Visita de l’associació de joves PROSEC

A continuació passem un mostrari fotogràfic de les visites als col·legis que

varem fer.

Visita al Col.legi Mater Salvatoris140


Visita a l’IES Maria Rúbies141


Visita al Col.legi Terraferma142


Visita a l’escola Les Heures143


Visita de l’associació de Joves PROSEC144


Tercer compromís complert:

S’ha dut a terme durant el 2011 la tasca de divulgació i difusió de la institució del Síndic Municipal de Greuges als diferents Casals de Gent Gran de la ciutat, amb l’assistència de l’adjunt al Síndic de la Gent Gran, i que ha tingut una gran rebuda i acceptació per aquest col·lectiu.

Així, aquest any hem visitat els següents Casals de la ciutat:

Casal el Pilar

Casal de Santa Tereseta

Casal social de Sucs

Llar de Bonaire

Llar de la Bordeta

Llar de Magraners

A continuació fem un petit repàs fotogràfic de les visites realitzades.


Visita Casal el Pilar146


Visita al Casal Sta. Tereseta147


Visita al Casal social de Sucs148


Visita a la Llar de Bonaire149


Visita a la Llar de la Bordeta150


Visita a la Llar de Magraners151


Quart compromís complert:

S’ha reunit la Comissió de Salvaguarda per a la ciutadania que regula i preveu

la Carta de la Ciutadania. Així es va fer una primera reunió de tots els seus membres,

On es van presentar al Síndic i es van marcar les pautes de treball.


Cinquè compromís complert:

El Síndic durant aquest 2011 ha iniciat, tal i com es va comprometre, Recomanacions d’Ofici, el que ha permès incidir i portar a terme l'exercici del dret a una bona administració en el nostre Ajuntament.

Així, s’han presentat 6 Recomanacions d’ofici a partir de les queixes o coneixement de determinats fets que han donat lloc a indefensió al ciutadà, millorant el servei a la ciutadania, com a servidors públics.

Pel que, hem anat buscant l'excel·lència en l'administració, en aplicació del contingut de la Carta de la Ciutadania de Lleida, on en el seu art 31. 1 diu:

“La Paeria, amb la finalitat de fer efectius els drets de les ciutadanes i els ciutadans a uns serveis municipals de qualitat, es compromet a:

Treballar per millorar, simplificar, agilitar i apropar als ciutadans el funcionament i els tràmits de l’administració local fomentant la transparència en tots els àmbits de la gestió pública local de manera competent, no discriminatòria i amb vocació de satisfer les necessitats de la ciutadania”.


11. Compromisos del Síndic per a l’any vinent

154


Compromisos del Síndic per al 2012:

1) Primer:El Síndic seguint el seu objectiu d’aconseguir una bona administració, es compromet en la creació d’una Carta de Serveis i de bona conducta, que permetrà informar tant a les persones, com a l'Administració dels serveis que es presta.

Així com dels drets que te qualsevol persona física o jurídica davant la Institució, i dels compromisos de qualitat que es pretenen aconseguir.

El que permetrà millorar el servei a la ciutadania de Lleida. (ANNEX HEM POSAT LA CARTA DE SERVEIS)

2) Segon:El Síndic intentant aprofundir en el principi de transparència, es compromet a elaborar un qüestionari d’avaluació.El que permet una autoavaluació de la tasca feta, ja que amb aquest qüestionari el que es pretén és que la ciutadania que

155


passa per l’oficina del Síndic pugui valorar l’atenció rebuda, que els ha semblat be o que els ha semblat malament, i a la vegada que es pugui dir que es podria millorar. Tot plegat permet aconseguir l’ anel.lada excel·lència en l'administració. (ANNEX HEM POSAT EL QUESTIONARI D’AVALUACIÓ)

3) Tercer:La creació del Reglament de la Comissió de Salvaguarda que regularà el seu funcionament, i permetrà la gestió de les queixes que reculli la Comissió les facin arribar al Síndic, tal i com preveu la Carta de la Ciutadania.

4) Quart:Continuar amb la tasca de difusió de la Institució del Síndic de Greuges als joves de la nostra ciutat, mitjançant les visites als diferents centres escolars de Lleida.


156



El que permet que la joventut conegui que fa el Síndic, com es podem adreçar a Ell i presentar una queixa, explicant la necessitat que tenim tots com a ciutadans que gaudim de la ciutat, de quin son els nostres drets i deures; així com la difusió de la Carta de la Ciutadania.

5) Cinquè:Continuar amb la difusió de la Institució del Síndic Municipal de Greuges, davant la bona acollida de l’any passat, amb la Gent Gran de la nostra ciutat.Així el Síndic, amb el seu adjunt de la Gent Gran continuaran la seva tasca de difusió, donant a conèixer que fa i com es pot presentar una queixa al Síndic a través de les visites als diferents casals o llars de jubilats de la ciutat.El que permet apropar el Síndic a la nostra gent gran , ja que molts d’ells sinó no tenen mitjans per adreçar-se directament a l’oficina del Síndic.

157



6) Sisè:

Fer més Recomanacions d’ofici en compliment del compromís assolit dels drets i deures de l’Ajuntament en virtut de l’aplicació de la Carta de la Ciutadania de Lleida.

Així l’art 31. 1 de la Carta diu:


Treballar per millorar, simplificar, agilitar i apropar als ciutadans el funcionament i els tràmits de l’administració local fomentant la transparència en tots els àmbits de la gestió pública local de manera competent, no discriminatòria i amb vocació de satisfer les necessitats de la ciutadania”.

158



CARTA DE SERVEIS I BONA CONDUCTADEL SÍNDIC MUNICIPAL DE GREUGES

Capítol I:Disposicions Generals Article 1. Finalitats de la Institució El Síndic Municipal de Greuges te la funció de protegir i defensar amb independencia i objectivitat els drets reconeguts a favor dels ciutadans per la legislació de règim local. Article 2. ObjecteLa Carta de serveis i bona conducta del Síndic de Greuges te per objecte informar sobre els serveis que ofereix, sobre els drets dels ciutadans davant la institució, com també sobre els compromisos de qualitat que s’adquireixen per garantir la millora periòdica en la prestació de serveis a la Ciutadania. Article 3. Àmbit d’Aplicació Tot el personal al servei de la institució i qualsevol persona que independentment de la seva vinculació laboral, exerceixi funcions encomanades pel Síndic de Greuges ha de conèixer i cumplir la Carta de Serveis del Síndic. Capitol II:Principis Generals d’actuació del Síndic de Greuges

Article 4. Caràcter obligatoriEls principis generals d’actuació vinculen a tot el personal al servei del Síndic de Greuges i constitueixen pautes de comportament que cal observar en la prestació dels serveis a la ciudadanía.

Article 5. Legitimitat democràtica.El conjunt de la ciutadania constitueix la raó de ser del Síndic de Greuges, els serveis del qual han de tenir com a objectiu prioritari satisfer les necessitats reals i els problemes de les persones que en sol·liciten la intervenció. Article 6. Legalitat El personal de Síndic de Greuges ha d’actuar amb independència, al servei de d’interès general i amb submissió plena a la Constitució, a l’Estatut d’autonomia de Catalunya, i a les Ordenances Municipals. Totes les decisions i les resolucions del Síndic de Greuges han de ser motivades, han d’expressar de manera clara i comprensible les raons que n’han fonamentat l’adopció i han de respondre totes les qüestions que hagin estat plantejades per la persona interessada. En les decisions i les resolucions del Síndic de Greuges, el personal de la institució s’ha d’ajustar al criteri que s’observi en supòsits anàlegs. Quan s’aparti del criteri que constitueixi la regla general d’actuació, ho ha de raonar justificadament. Article 7. Igualtat.El personal al servei del Síndic de Greuges ha de garantir el respecte del principi d’igualtat de tracte i, en particular, ha d’evitar qualsevol tipus de discriminació per raó de nacionalitat, edat, sexe, raça o origen ètnic, religió o creences, com també per qualsevol altra condició o circumstància personal o social.


Article 8. Imparcialitat i independència.El personal al servei de la institució ha de ser imparcial i

independent en l’exercici de les seves funcions.En aquestes comeses, el personal ha d’abstenir-se de participar

en la tramitació d’un procediment o en l’adopció d’una decisió sobre un assumpte que afecti els seus propis interessos o els de la seva família i afins, en els termes que disposa sobre aquesta matèria la normativa general de procediment administratiu.

Article 9. Confidencialitat El personal al servei de la institució del Síndic de Greuges ha de

guardar reserva absoluta sobre els fets i les informacions dels quals tingui coneixement en l’exercici de les seves funcions o amb motiu d’aquestes.

Article 10. Transparència. El Síndic de Greuges té el deure d’informar els ciutadans i els

col·lectius que els representen del desenvolupament de les seves activitats i sobre l’organització i el funcionament de la institució. Article 11. Celeritat i simplicitat. La prestació dels serveis del Síndic de Greuges que demanen les

persones que en sol·liciten la intervenció s’ha de dur a terme al més aviat possible, simplificant-ne els tràmits, eliminant-ne els requeriments innecessàries i reduint-ne al màxim els temps d’espera. Article 12. Responsabilitat. El Síndic de Greuges assumeix davant la ciutadania, de manera

expressa, l’obligació de prestar els seus serveis d’acord amb els compromisos de qualitat que indica aquesta Carta i, en el cas que se’n detecti un mal funcionament, ha d’adoptar les mesures adequades per corregir-ne les deficiències de manera immediata.

Article 13. Participació ciutadana.La prestació dels serveis del Síndic de Greuges s’ha de portar a terme mitjançant l’aplicació de sistemes i mètodes que permetin a les persones o les entitats, tant individualment com col·lectiva, participar de forma activa en les línies d’actuació i l’activitat desplegada per la institució, mitjançant el plantejament dels seus problemes i inquietuds, la formulació de suggeriments o observacions, o la presentació de reclamacions a causa d’un possible funcionament deficient del Síndic de Greuges.

Article 14.Col·laboració amb les administracions públiques.El Síndic de Greuges, en les relacions amb les administracions públiques, ha de desenvolupar tots els mecanismes que contribueixin a satisfer les demandes de la ciutadania de la manera més ràpida i eficaç. Article 15. Comprensió L’actuació del Síndic de Greuges s’ha de fer de manera clara i comprensible per a les persones usuàries, i s’ha d’utilitzar un llenguatge accessible en la redacció dels escrits, les comunicacions i els informes. Article 16. Modernització i millora contínua. S’ha de posar en pràctica mètodes moderns que sistemàticament permetin al Síndic de Greuges detectar possibles deficiències, corregir-les i prestar els seus serveis a la ciutadania d’una manera cada vegada més eficient, eficaç, ràpida i participativa.

CAPÍTOL IIIDrets de les persones davant del Síndic de Greuges. Article 17. Els ciutadans, en la relació amb la institució del Síndic Municipal de Greuges, tenen els drets següents:


a) A obtenir informació clara i completa sobre l’activitat general de la institució.

b) A obtenir informació com més comprensible i concisa millor sobre les actuacions de la institució per a la defensa i la protecció dels seus drets subjectius públics.

c) A obtenir orientació sobre com canalitzar els assumptes que no siguin competència del Síndic de Greuges.

d) A presentar queixes quan estimin que els poden haver vulnerat els drets.

e) A ser assessorats sobre els requisits que requereix la presentació d’una queixa.

f) A rebre l’auxili necessari en la redacció de queixes o altres escrits que es dirigeixin al Síndic de Greuges.

g) A rebre un justificant de recepció de l’escrit de queixa i a obtenir una còpia segellada dels documents originals que lliurin a la institució.

h) Que es tramitin les queixes d’acord amb el que disposa les normes de funcionament del Síndic Municipal de Greuges.

i) Que s’adoptin les mesures necessàries perquè puguin exercir amb plenitud els seus drets davant la institució si es tracta de persones amb algun tipus de discapacitat.

j) Que es garanteixi una atenció específica als menors, d’acord amb els protocols i els procediments establerts, de forma que rebin l’auxili i la protecció necessaris en la formulació de la queixa i, si s’escau, durant tot el procés d’investigació.

k) A conèixer l’estat del seu expedient i a rebre tots els aclariments que siguin necessaris.

l) A rebre comunicació de les actuacions que el Síndic duu a terme per tramitar l’expedient i també, de la resolució que se n’emeti.

m) Que se’ls comuniqui la resolució expressa i motivada sobre l’assumpte objecte de la queixa o, si escau, se’ls informi sobre els motius que n’impedeixen la tramitació.

n) A conèixer la identitat de la persona que els atén.

o) A rebre informació d’interès general de manera presencial, escrita, telefònica, informàtica o telemàtica.

p) A la protecció de les seves dades personals, de conformitat amb la normativa aplicable.

q) Que en les comunicacions escrites o verbals s’utilitzi un llenguatge senzill i comprensible.

r) A sol·licitar i obtenir els aclariments que calguin per comprendre totalment les comunicacions que se’ls adrecin.

s) A opinar, encara que sigui de manera anònima, sobre el funcionament i l’eficàcia de la institució en el moment del tancament de les seves queixes.

t) A formular reclamacions i suggeriments amb relació al funcionament de la institució.

CAPÍTOL IVEls serveis i les formes de col·laboració dels ciutadans amb el Síndic

de Greuges.

Article 18. Relació de serveis prestats. El Síndic de Greuges presta els serveis següents: a) Orientació de les consultes que presenten els ciutadans.b) La recepció i el registre de tots els escrits adreçats a la institució.c) L’atenció i l’orientació de les reclamacions que no són admeses

a tràmit.d) La tramitació i la resolució de les queixes admeses a tràmit.e) L’obertura d’actuacions d’ofici.f) L’elaboració de l’Informe anual.g) El seguiment per verificar el compliment de les resolucions

emeses pel Síndic.h) La difusió i la divulgació de les resolucions del Síndic. i) La distribució de les publicacions elaborades per la institució.j) La formació en matèria de protecció i defensa dels drets

fonamentals i les llibertats públiques de les persones davant l’Administració.


k) La promoció i el suport de bones pràctiques administratives per garantir als ciutadans el dret a una bona administració.

l) La col·laboració amb altres institucions i entitats, públiques i privades, en matèries relacionades amb l’actuació del Síndic.

Article 19. Formes de col·laboració i participació de les persones amb la institució

Totes les persones poden col·laborar i participar proposant millores

a la institució a partir dels mitjans següents: a) Qüestionari de satisfacció a totes les persones que han

presentat una queixa al Síndic un cop se n’ha emès la resolució.b) Formularis d’opinió sobre el funcionament de la institució

disponibles.c) Escrits de queixes i suggeriments d’acord amb el que estableix

el capítol VI de la Carta de serveis i bona conducta.

CAPÍTOL VCompromisos de Qualitat. Secció primera.Els nivells de qualitat oferts. Article 20. Consultes d’orientació presencial.1. L’horari mínim d’atenció presencial és de dilluns a divendres de

9 a 14 hores amb la possibilitat de concertar hora de visita amb el Síndic en altres horaris i per les tardes, qualsevol dia de la setmana.

2. Les consultes presencials es resolen el mateix dia en què la persona s’hagi presentat a la seu de la institució amb un temps màxim d’espera de 15 minuts.

3. En el cas que, per la complexitat de la consulta, no es pugui donar una resposta immediata a la persona interessada, se li ha de comunicar la resposta posteriorment en un termini no superior a 3 dies hàbils.

Article 21. Consultes d’orientació escrites.1.El Servei d’Atenció a les Persones ha de donar resposta a les consultes d’informació escrites en un termini no superior a 5 dies hàbils des de la recepció de la sol·licitud d’informació.

2.En el cas que, per la complexitat de la consulta, aquest termini no es pugui complir, s’ha d’informar la persona interessada en un termini no superior a 5 dies hàbils de la necessitat de disposar de més temps per respondre a la consulta i, en un termini no superior a 15 hàbils, se li ha de comunicar la resposta.

Article 22. Consultes d’orientació telefòniques.1.El Servei d’Atenció a les Persones ha de donar resposta a les consultes d’informació telefònica el mateix dia en què s’hagi rebut la sol·licitud d’informació. Si aquesta sol·licitud es produeix fora de l’horari d’obertura de la institució, sempre que es comuniqui el número de telèfon o el mitjà pel qual es pot donar resposta, aquesta s’ha de donar el dia hàbil següent.2.En el cas que, per la complexitat de la consulta, aquest termini no es pugui complir, s’ha d’informar la persona interessada de la necessitat de disposar de més temps per respondre a la consulta, i, en un termini no superior a 10 dies hàbils, se li ha de comunicar la resposta.

Article 23. Tramitació de queixes admeses.1. L’escrit d’admissió a tràmit de la queixa s’ha d’enviar en un termini no superior a 5 dies hàbils des de l’entrada de l’escrit a la institució.

2.el Síndic de Greuges ha de demanar informació a l’administració afectada en un termini no superior a 15 dies hàbils des de la recepció o bé des del moment en què hagi rebut tota la documentació de la persona interessada. Aquesta sol·licitud d’informe es pot endarrerir 15 dies hàbils més segons la complexitat del cas.


3. Un cop s’hagin fet totes les investigacions que el Síndic de Greuges estimi oportunes, se n’ha de comunicar la resolució a la persona interessada en un termini no superior a 30 dies des de la recepció de l’informe de l’Administració. Aquesta resolució es pot endarrerir segons la complexitat del cas, de la qual cosa s’ha d’informar oportunament al ciutadà.

4. Un cop l’Administració hagi comunicat l’acceptació o no de la resolució del Síndic, aquest ha de comunicar la finalització de l’expedient en un termini no superior a 15 dies hàbils.

Article 24. Tramitació de queixes que són causa de rebuig d’acord amb les normes de funcionament del Síndic de Greuges.

La comunicació a la persona interessada del rebuig de la queixa per les causes que disposa les normes de funcionament del Síndic s’ha de fer en un termini no superior a 15 dies hàbils.

Article 25. Tractament de les resolucions no acceptades per

l’Administració.El Síndic ha de donar compte en l’Informe anual al Ple de

l’Ajuntament de les resolucions no acceptades per l’Administració que consideri rellevants.

Article 26. Seguiment per verificar el compliment de les resolucions acceptades per l’Administració.

1. El Síndic de Greuges ha de fer el seguiment de les resolucions acceptades per l’Administració bé d’ofici en els supòsits acordats pel Síndic o bé a instància de part.

2. El Síndic ha de promoure la formació i la difusió externa per mitjà de xerrades i conferències a diverses entitats i associacions de la ciutat.

3. El personal de la Institució del Síndic han de donar suport als estudiants que facin treballs de recerca sobre temes relacionats amb el Síndic Municipal de Greuges.

Article 27. col·laboració amb altres institucions i entitats públiques i privades en matèries relacionades amb l’actuació del Síndic.El Síndic ha de publicar a la web les seves actuacions, visites i xerrades a entitats de la ciutat, informant de tot plegat.El Síndic ha de difondre a la web i a altres xarxes socials tant a l’Informe anual i a la memòria les diverses activitats que es duguin a terme en matèria de col·laboració amb algunes entitats de la ciutat. Secció segona.Sistema d’assegurament de la qualitat. Article 28. Sistema d’assegurament de la qualitat.El Síndic Municipal de Greuges té un sistema d’assegurament de la qualitat consistent en: 1.Enquestes sobre la valoració de la satisfacció amb el servei del Síndic de Greuges.

2.Qüestionari de satisfacció a totes les persones que han presentat una queixa al Síndic un cop se n’ha emès la resolució.

3.Indicadors de seguiment i avaluació.

Article 29. Seguiment de la qualitat.Internament, s’ha de fer un seguiment del compliment de la Carta de serveis. A més, l’Informe anual presentat al Ple de l’Ajuntament ha de recollir un apartat específic que doni compte de l’aplicació i el compliment de la Carta de serveis i bona conducta del Síndic

CAPÍTOL VICrítiques i suggeriments sobre el funcionament del Síndic de Greuges. Article 30. subjectes legitimats per presentar una crítica o un suggeriment.


Qualsevol persona usuària dels serveis del Síndic de Greuges pot formular crítiques o suggeriments sobre el funcionament de la institució de manera presencial, escrita o telemàtica.

Article 31. Registre de crítiques amb relació al Síndic i suggeriments sobre la Carta de serveis i bona conducta.El registre de crítiques amb relació al Síndic i suggeriments sobre la Carta de serveis i bona conducta té per objecte deixar constància de les reclamacions, les propostes o les iniciatives que les persones usuàries o no dels serveis del Síndic de Greuges formulin sobre el funcionament de la institució. El Síndic de Greuges pot fer públics, pels mitjans que consideri oportuns, l’objecte de les crítiques i dels suggeriments, i les mesures que s’han adoptat per millorar la gestió de la institució.

Article 32. Tramitació de les crítiques i els suggeriments sobre el funcionament de la institució.1.Un cop es registri la crítica o el suggeriment, la persona responsable del registre ha d’estudiar i posar en coneixement del Síndic de Greuges l’objecte de la queixa.

2.Les mesures adoptades per esmenar l’error o millorar la gestió interna s’han de comunicar a la persona interessada en un termini no superior a 15 dies hàbils des de la presentació de la crítica o el suggeriment.

3.En el cas que l’objecte de la crítica o el suggeriment requereixi l’adopció de millores que pel seu abast no puguin ser resoltes en el termini que disposa l’apartat 2, se’n perllongarà el termini.

CAPÍTOL VIIUnitat responsable de la carta. Article 33. Unitat responsable de la carta.

Correspon a la unitat encarregada de garantir el compliment de la Carta de serveis i bona conducta:Impulsar el pla de comunicació interna per garantir que tot el personal al servei de la institució coneix i compleix la Carta de serveis i bona conducta.Vetllar pel compliment dels compromisos adquirits.Impulsar les millores en la gestió interna de la institució.Promoure la revisió anual de la Carta de serveis i bona conducta. CAPÍTOL VIIIAdreces i accés. Article 34. Adreces postals, telefòniques i telemàtiques.Servei d’atenció a les Persones de l’oficina del Síndic:

Adreça: Carrer Major,31, -Edifici Casino- 25007, Lleida Telèfon: 973 700 356 Fax: 973 700698 web: www.sindicaturagreuges.paeria.es Correu electrònic: [email protected]

http://www.sindicaturagreuges.paeria.es/

mailto:[email protected]


QUESTIONARI DE SATISFACCIÓ SOBRE EL FUNCIONAMENT DEL SÍNDIC MUNICIPAL DE GREUGES

La vostra valoració sobre el servei rebut ens ajudarà a millorar-lo, per això, us demanem que empleneu aquest formulari breu.

Gràcies per la vostra col·laboració.

Si NO us voleu identificar no ompliu el nom i cognoms. Gràcies

NOM: ………………………………………………………………………………………………………………….COGNOMS:………………………………………………………………………………….........................

•El vostre contacte a l’hora d’exposar la queixa va ser:Personal Per telèfon Per internet Per correu o fax

•L’atenció i la informació rebuda en el primer contacte van ser:Molt bones Bones Regular Dolentes Molt dolentes

•Va ser fácil o difícil presentar la queixa?Molt fácil Fàcil Regular Difícil Molt difícil

•El temps transcorregut des de que vareu presentar la queixa fins que algú de l’equip del Síndic us va contestar ha estat:

Molt curt curt Regular Llarg Molt llarg

•El temps transcorregut des de que vareu presentar la queixa fins que hi ha hagut la resolució del Síndic:

Molt curt curt Regular Llarg Molt llarg

•Ha quedat satisfet amb la professionalitat del personal que us ha atès: Molt satisfet/a satisfet/a Regular insatifet/a molt insatisfet/a


•Ha quedat satisfet amb la Resolució del Síndic: Molt satisfet/a satisfet/a Regular insatifet/a molt insatisfet/a

• Si NO ha quedat satisfet amb la Resolució del Síndic per quins motius ha estat: •Excés de temps •L’administració ha incomplert la resolució•S’ha investigat poc la seva queixa•El llenguatge de la resolució és poc clar•Altres:…………………………………………………………………………………………..

•Valoreu del 0 al 10 el vostre grau de satisfacció global amb el conjunt del servei rebut:

•Com vareu conèixer la institució del Síndic?•Pels mitjans de comunicació•Per familiars o coneguts•Pel consell d’alguna administració•Perquè ja havíeu presenta alguna queixa abans•Per la visita del Síndic als centres de secundària•Per la visita del Síndic a les llars de jubilats o associació de veïns•Perquè coneixíeu al Síndic

• Què creus que és important millorar?•La rapidesa del procés•La información als usuaris•Oferir un tracte mes personal•La claredat del llenguatge•Altres:……………………………………………………………………………………………

• Pots escriure els teus comentaris, suggeriments:

12. L’adjunt al Síndic: defensor de la Gent Gran


167


Aquest any 2011 com a novetat cal destacar l’inici de l’activitat de la figura de l’adjunt al

Síndic, Defensor de la Gent Gran, amb la persona del Sr. Lluis Rodríguez.

Pel què es va modificar via Ple les normes de funcionament del Síndic de Greuges,

incorporant un nou article per la creació de la figura de l’adjunt, així l’art 30 diu el

següent: “En execució al pacte social per a la ciutadania es crea la figura del defensor de les persones grans, que tindrà la consideració d’adjunt al Síndic. Serà designat per L’I.lm. Alcalde a proposta del Consell Municipal de la gent gran. I Actuarà seguint les indicacions del Síndic i treballarà especialment en matèries relatives a la qualitat de vida de la gent gran”.

Pel que es va habilitar dins del mateix edifici del Casino, al carrer major, 31, on està

l’oficina del Síndic, un despatx pel Sr. Rodríguez, on rep les visites de la ciutadania, els

Dilluns i dimecres durant el matí, i a més a més l’assignació d’una administrativa,

l’Antònia, que gràcies a la bona col·laboració amb el departament de Gent Gran

l’assisteix i col·labora amb l’Adjunt en tot el que necessita.

A continuació posem unes imatges de d'ubicació de la nova seu de l’adjunt al Síndic, el

Sr. Rodríguez.

Nou despatx de l’adjunt de la Gent Gran, Edifici Casino


169

Imatges Edifici Casino, seu de la Sindicatura


170


Durant aquest 2011 l’adjunt de la Gent Gran, Sr. Rodriguez, ha assistit juntament amb el Síndic Giné, a unes jornades de la Gent Gran que es van organitzar al Monestir de Sant Cugat.

Allí es va debatre i treballar la Carta dels Drets i Deuresde la Gent Gran de Catalunya que ha creat el Departament de Benestar de la Generalitat de Catalunya.

Jornada dels Drets de la Gent Gran


172


Així cal destacar també, que durant aquest 2011 hem iniciat les visites a diferents llars de jubilats de la nostra ciutat amb la presencia del Síndic, Sr. Josep Giné i de l’adjunt al Síndic per la Gent Gran, Sr. Lluis Rodríguez, on s’ha donat a conèixer a tot aquest important col·lectiu, la Institució del Síndic de Greuges, el que fem, com treballem, com funcionem, etc.

El que ha permès que molts conciutadans coneguessin per primera vegada al Síndic i el que fa.

Tot plegat ha donat lloc a una gran acollida per la nostra Gent Gran, ja que en moltes ocasions tenen dificultats per accedir i conèixer la nostra Institució.

Com s’ha pogut veure anteriorment en la memòria, aquest any s’han visitat les següents llars:

Casal el PilarCasal de Santa TeresetaCasal social de SucsLlar de BonaireLlar de la BordetaLlar de Magraners


Aquest 2011 l’adjunt al Síndic ha tingut una especial cura en la tramitació de 6 expedients específics de gent gran que han estat fruit de, o be les queixes han sorgit a partir de les visites in situ del Síndic i de l’Adjunt a les diferents llars de jubilats, o d’altres s’han adreçat directament a la nostra Oficina que volien ser ateses per l’adjunt de la Gent Gran.

A continuació detallem els temes tractats de forma curada i delicadament atesos pel Sr. Rodríguez i que han donat lloc a generar un expedient de queixa a la Sindicatura de Greuges:

La primera queixa que se li va plantejar a l’Adjunt del Síndic, Defensor de la Gent Gran va ser la d’un ciutadà del carrer del Bisbe Ruano que demana ajuda econòmica ja que la seva dona està impossibilitada.

El Defensor va demanar informe als Serveis Socials de l’Ajuntament i aquest departament comunica al Defensor que tindran una entrevista amb el ciutadà.

La segona queixa fa referència a la petició d’un veí de 84 anys de Lleida, de la tarja de bus gratuïta.


El Defensor va demanar informe a la Regidora de Serveis Personals de l’Ajuntament, i des d’aquesta Regidoria li van contestar que desprès de fer les gestions oportunes amb el departament de la tramitació i resolució dels expedients de targes d’autobús bonificades i tenint en compte que els ingressos del nucli familiar del ciutadà en qüestió superen l’IPREM, (màxim establert com a requisit per a poder bonificar aquest servei), no se li pot concedir la targeta de bus gratuïta.

La tercera queixa en la qual va intervenir el Defensor de la Gent Gran és plantejada per un ciutadà de Lleida, en representació de la seva dona que pateix la malaltia de l’Alzheimer perquè no està d’acord en la denegació de la sol·licitud de la tarja d’aparcament per a minusvàlids.

El Defensor de la Gent Gran i l’interessat de la queixa es reuneixen amb la Responsable de l’Àrea d’atenció a les persones amb discapacitats de l’Ajuntament de Lleida per poder arribar a un acord.

La quarta queixa que va tenir l’adjunt al Síndic, Defensor de la Gent Gran està plantejada per un grup de membres d’un Casal Social de Lleida, els quals no estan d’acord en les actuacions del President del Casal.

El Defensor de la Gent Gran posa en coneixement de la Regidora de Gent Gran de l’Ajuntament el contingut de la queixa.


La contesta de la Regidora de Gent Gran va ser la següent:

”...la assemblea extraordinària a la Llar XXX.

A les 17, 30h. es va començar a identificar als socis amb dret a vot i es van comprovar les delegacions de vot.

A les 18h. es va iniciar l’assemblea amb els punts que van quedar pendents en l’anterior assemblea de data 28 de juny de 2011.

En primer lloc es van llegir a aprovar les dues actes pendents: la de l’assemblea de l’any 2010 com la de l’assemblea de 2011.

A continuació es va llegir la memòria d’activitats i l’estat de comptes de la llar.

Posteriorment, es van iniciar les votacions, el resultat de les quals, queda recollit en l’acta”.

La cinquena queixa es plantejada per un veí de Lleida d’avançada edat que resideix amb la seva dona en una residència d’aquesta ciutat i té por que els separin ja que no els admeten a tots dos, desprès de 60 anys de matrimoni i de viure sempre junts.


El Defensor de la Gent Gran demana informe al Regidor de Benestar Social i Ocupació, Relació amb Globalleida.

La resposta va ser la següent:”En relació a la queixa presentada, referent a la plaça residencial per l’interessat i la seva esposa, la Regidora de Serveis Personals i la Regidora de la Gent Gran van exposar el cas personalment a la direcció de la Residència en la qual resideixen aquests ciutadans i en tot moment es va mostrar sensible a la situació i està disposat a cercar alternatives.

També dir que segons informacions, el ciutadà no reuneix el perfil per a la concessió del grau de dependència necessari per un ingrés residencial.

S’instarà qui correspongui que es dugui a terme una nova valoració de la dependència de l’interessat com a primer requisit per a la solució satisfactòria de la seva situació”.

La sisena queixa es plantejada per dos germanes que no estan d’acord en què el seu germà hagi portat la seva mare a una residència sense el seu consentiment, ja que elles poden fer-se càrrec de la cura de la seva mare.

El Defensor de la Gent Gran es reuneix amb les ciutadanes i els hi comunica que ell no pot entrar en aquest tema, que és una qüestió privada entre germans i que sí els podria ajudar una mediació familiar. El Defensor els hi facilita les dades del centre de mediació de dret privant de Catalunya.

13. Annexos178


13.1 QUEIXES INSTADES PER LA CIUTADANIA QUE HAN DONAT

LLOC A FER UNA RECOMANACIÓ

179



180

13.1.a) QUEIXES INSTADES PER LA CIUTADANIA QUE HAN DONAT LLOC A FER UNA RECOMANACIÓ QUE HA ESTAT CONTESTADA I ACCEPTADA PER LA JUNTA DE GOVERN LOCAL

180


1/11 RECOMANACIÓ A LA ADMINISTRACIÓ MUNICIPAL PERQUÈ ADOPTI LES MESURES NECESSÀRIES I OPORTUNES PERQUÈ DECLARI LA NUL·LITAT I DEIXI SENSE EFECTES UNA DENÙNCIA INTERPOSADA JA QUE HI HA UN ERROR DE FET.

El senyor XXX va comparèixer en aquesta Sindicatura per exposar la queixa relativa a la sanció que la Guàrdia Urbana li va imposar per haver estacionat el seu vehicle matrícula XXXXXX el dia 30 de desembre de 2008, per “estacionar en un lloc de pas de vianants o de ciclistes”, entre els carrers Bonaire i Sant Martí, de Lleida.

El Síndic, que es considera competent per conèixer de la qüestió plantejada i atesa la documentació aportada a l’expedient, creu oportú fer les consideracions següents:

PRIMERA. Que, en data 30 de desembre de 2008, al Sr. XXX li van imposar una multa per l’import de 200€ per infracció, tal com consta en la denúncia, de l’art. 44.19 de l’Ordenança Municipal de circulació de vianants i vehicles i us de la via pública “per estacionar en un pas de vianants o de ciclistes”, entre els carrers Bonaire i Sant Martí.

Cal tenir en compte que d’acord amb el contingut literal de l’Ordenança, el que s’ha infringit NO és l’art. 44.19, ja què, aquest diu literalment:

“queda prohibit l’estacionament en les zones senyalitzades per a ús exclusiu de persones amb minusvàlides físiques”.Quan en realitat el que es volia sancionar era el contingut de l’art 41.2 que diu:



“queda prohibida la parada en els passos a vianants i les zones reservades per a ciclistes”.Per tant, aquest Síndic considera que te que anul·lar-se la sanció imposada al Sr. XXX, ja que s’ha produït un error de fet, perquè el motiu de la sanció es diferent al que realment s’ha sancionat és a dir, no diu el mateix un article que l’altre, en un es parla d’estacionament, en l’altre de parada, així com el contingut dels mateixos.

SEGONA. Que, nombrosa jurisprudència del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional recull els principis de legalitat i de seguretat jurídica on es diu:

“La seguridad jurídica del ciudadano, que es uno de los valores que sustenta el principio de legalidad en el ambito sancionador, sufriria de un modo intolerable si el mismo pudiera ser sancionado sin expresión de la norma infringida o por la infracción de una norma diferente a la que se comunica como infringida en la resolución sancionadora.En rigor, la vinculación de la garantia de tipicidad al concreto tipo aplicado és una garantía de motivación propia del derecho a la legalidad sancionadora que afecta a un aspecto básico de la resolución sancionadora”.

Per tant, considero que es tindria que declarar la nul·litat i deixar sense efectes la denuncia imposada al Sr. XXX, per produir-se un error de fet, que dona lloc a la nul·litat de la mateixa, d’acord amb el que estableix l’art 62 i següents de la Llei 30/92 de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

TERCERA. A la vegada que, es produeix l’agreujant en la tramitació del procediment sancionador.



Així, en les al·legacions i posterior recurs que va presentar el Sr. XXX a la sanció imposada, l’Ajuntament ha resolt sense cap mena de motivació respecte a les proves aportades. Violant-se el principi de Seguretat jurídica i de presumpció de veracitat que gaudeix tota persona fins que no es demostra el contrari, en aquest cas, la càrrega de la prova la té l’Ajuntament. I malgrat que sabem que els agents de l’autoritat gaudeixen de la presumpció de veracitat, aquesta pot desvirtuar-se amb proves en contrari, i que no s’han tingut en compte per aquest Ajuntament.

QUARTA. D’acord amb el que he exposat en el punt tercer, Així nombrosa jurisprudència del TS i TC reconeix que:“El derecho fundamental de la presunción de inocéncia consagrado en el art. 24 de la Constitución conforme al cual incumbe a la autoridad que ejerce esa potestad, la carga probatoria y esta absolutamente exonerado de ella, el que la sufre, que no viene obligado a probar su inocéncia; Sentencia de Tribunal Constitucional 105/88 y 76/90”.

El derecho administrativo sancionador debe respetar los derechos de defensa previstos en el art. 24 de la constitución y des de luego y entre ellos el derecho de presunción de inocéncia o lo que es lo mismo, cuando se impute a alguien la comisión de una infracción administrativa la misma debe probarse para destruir esa presunción y la carga de la prueba recae sobre la administración que debe realizar para ello la actividad probatoria precisa, que a su vez, debe producir un resultado de cargo susceptible de ser valorado razonablemente como imputable al presunto autor responsable de la infracción”. 183Josep Giné - Memòria 2011


“El derecho administrativo sancionador debe respetar los derechos de defensa previstos en el art. 24 de la constitución y des de luego y entre ellos el derecho de presunción de inocéncia o lo que es lo mismo, cuando se impute a alguien la comisión de una infracción administrativa la misma debe probarse para destruir esa presunción y la carga de la prueba recae sobre la administración que debe realizar para ello la actividad probatoria precisa, que a su vez, debe producir un resultado de cargo susceptible de ser valorado razonablemente como imputable al presunto autor responsable de la infracción”.

Per tot això,

El Síndic municipal de Greuges de la Paeria,

RECOMANA a l’Ajuntament de Lleida que adopti les mesures necessàries i oportunes perquè declari la nul·litat i deixi sense efectes la denuncia interposada al Sr. XXX, ja què, els fets que donen lloc a la sanció, segons diu la butlleta de la denuncia, es d’acord amb l’art 44.19:

“ per estacionar en un lloc de pas de vianants o de ciclistes”,

Quan realment el contingut literal d’aquest article diu una altra cosa:“queda prohibit l’estacionament en les zones senyalitzades per a ús exclusiu de persones amb minusvàlides físiques”.184Josep Giné - Memòria 2011


Per tant, No es correspon amb l’article sancionat, el que veritablement es volia sancionar era el contingut d’un altre article, el 41.2, que diu:“queda prohibida la parada en els passos a vianants i les zones reservades per a ciclistes”.

Produint-se un error de fet, el que dona lloc a la anul·lació de la denuncia; d’acord amb el que estableix l’art 62 i següents de la Llei 30/92 de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

A la vegada que, el Síndic RECOMANA, que es declari la nul·litat de la denuncia imposada al Sr. XXX per no motivar-se cap de les seves al·legacions, ni de les proves aportades, tal com exposo en els punts tercer i quart de la meva recomanació.

Com he fet en altres ocasions, com a Síndic insisteixo en la necessitat que l’Ajuntament resolgui motivadament les al·legacions de la ciutadania i que no sigui una resposta estereotipada, no respectant-se els drets constitucionals legalment reconeguts.



9/11 RECOMANACIÓ A L’AJUNTAMENT PERQUÈ, DE MANERA URGENT I SENSE MÉS DILACIÓ EN EL TEMPS, ADOPTI LES MESURES NECESSÀRIES I OPORTUNES PEQUÈ ES FACI I S’EXECUTI EL PROJECTE URBANÍSTIC DELS CARRERS QUE FORMEN LA URBANITZACIÓ DE LA ZONA DE VILA MONTCADA.

El senyor XXX, en qualitat de president de la comunitat de veïns del carrer de l’Arquitecte Bergós, de la urbanització de la zona de VILA MONTCADA de la ciutat de Lleida, va comparèixer a l’oficina del Síndic per exposar la queixa relativa a la situació d’abandonament absolut de les voreres d’aquesta urbanització. Des que es van urbanitzar els carrers de la Vila Montcada, les arrels de la majoria dels arbres que es van plantar al seu dia, estan aixecant cada vegada amb més força el paviment de les voreres i carrers de la urbanització.

El Síndic, que es considera competent per conèixer de la qüestió plantejada, i atesa la documentació aportada a l’expedient, creu oportú fer les consideracions següents:

PRIMERA. Segons manifesta el Sr. XXX, i tal i com es pot observar per les fotografies que adjunta al seu escrit, la queixa està fonamentada, ja que s’hi aprecia perfectament com les arrels dels arbres de la urbanització de la zona de Vila Montcada estan aixecant totes les voreres, les tanques, les portes d’entrada als habitatges dels veïns, les conduccions i les connexions dels serveis (llum, gas, aigua i telèfon) i que aquest problema afecta a la seguretat de les persones. 186Josep Giné - Memòria 2011


Segons s’ha observat des de fa anys hi ha un gran deteriorament de les connexions de gas perquè les escomeses de llum, gas i aigua s’ajunten en un mateix punt en cada habitatge, (Adjunto documentació gràfica).D’altra banda, entre els veïns que viuen a la urbanització, n’hi ha alguns que tenen problemes de mobilitat i necessiten o bé una cadira de rodes o bé un caminador, i quan volen sortir dels habitatges tenen l’accés al carrer molt difícil i perillós a causa de l’estat de les voreres i han de passar, en alguns casos, pel centre de la carretera perquè és impossible transitar per les voreres. Així mateix, els pares que porten els fills en cotxets, també, tenen molt difícil el fet de passejar simplement per les voreres a causa de l’estat de deteriorament total.

SEGONA. Ja fa bastant de temps, que la comunitat de propietaris va sol·licitar a l’Ajuntament que posés remei a aquesta situació, i que arrangés les voreres de la urbanització, i en 6 anys només s’han arranjat 2 carrers, així al 2006 un carrer, i al 2009 després de moltes insistències un altre carrer.

TERCERA. El Síndic, considera que no hi ha cap justificació que l’Ajuntament pugui esgrimir perquè, després d’aquests anys els carrers de la urbanització de la zona de Vila Montcada es trobin en aquest estat, i que es respongui que resulta tenir un cost econòmic molt elevat el seu arranjament. En aquest sentit, tampoc pot ser causa justificativa el fet que hi hagin altres prioritats a la ciutat de Lleida. S’entendria que aquesta prioritat es referís a un determinat pressupost municipal d’un o de diversos exercicis econòmics concrets, però resulta difícilment creïble que durant 14 anys hi hagi hagut sempre prioritats que haguessin impedit adoptar les solucions necessàries.187Josep Giné - Memòria 2011


QUARTA. Que tot plegat, al parer del Síndic dona lloc a una vulneració del Principi d’Igualtat, reconegut com a dret fonamental en la nostra constitució, art 14, i de discriminació respecte altres zones de la ciutat.

Així, a nivell Europeu s’està treballant durament en la defensa de la discriminació que es pugui portar a terme per part dels Estats membres, en aquest cas si ho extrapolem a l’àmbit local, seria aplicable a l’Ajuntament, en els seves diverses manifestacions.

Així, el Tribunal Europeu de Drets Humans, d’ara en endavant TEDH, estableix que:

“les persones que es troben en una situació similar han de rebre un tracte similar i nom menys favorable pel simple fet de tenir una determinada característica protegida”.Així el TEDH estableix que ha d’existir “una diferència de tracte entre persones que es trobin en situacions anàlogues o notablement similars i això a partir de característiques identificables”.

Així, si comparem altres zones residencials de la ciutat, aquestes estan perfectament arranjades les seves voreres i les vies de circulació, en canvi, en la partida de Vila Montcada no és així, el que dona lloc a que aquest col·lectiu de veïns de Lleida es sentin discriminats i menystinguts per part de l’Ajuntament.

CINQUENA. En aquest ordre de coses, s’ha d’assenyalar, que qualsevol Administració i, en aquest cas, l’Ajuntament de Lleida, té l’obligació inexcusable de mantenir les vies públiques obertes a la circulació de vianants i vehicles en condicions de seguretat per tots els que la utilitzen.



Per tot això,

El Síndic Municipal de Greuges de la Paeria,

RECOMANA a l’Ajuntament de Lleida que, de manera urgent i sense més dilació en el temps, adopti les mesures necessàries i oportunes perquè es faci i s’executi el projecte urbanístic dels carrers que formen la urbanització de la zona de VILA MONTCADA. Ja què, aquests veïns també paguen els seus impostos, i tot deure té uns drets, i en aquest cas, els drets es manifesten en que l’Ajuntament te que atendre les peticions dels seus conciutadans i arranjar els desperfectes i malbaratament de la zona de Vila de Montcada, entenent que s’hagin de realitzar les reparacions de forma progressiva en diversos exercicis econòmics si realment te un cost molt elevat.

Però, el que no pot ser en cap cas, es que aquesta zona de la ciutat quedi oblidada per l’Ajuntament, sent aquesta la percepció que en tenen els seus veïns. Vulnerant-se el Principi d’igualtat respecte altres zones residencials de la nostra ciutat.


13.2 RECOMANACIONS D’OFICI DEL SÍNDIC

190


13.2 a) RECOMANACIONS D’OFICI DEL SÍNDIC QUE HAN ESTAT

CONTESTADES I REBUTJADES PER LA JUNTA DE GOVERN LOCAL


191191


4/11 RECOMANACIÓ A L’ADMINISTRACIÓ MUNICIPAL PERQUÈ FACI UN ESTUDI EN PROFUNDITAT DE L’ACTUAL MODEL DE BUTLLETA DE DENÚNCIA RESPECTE A LA INFORMACIÓ QUE ES DETALLA AL REVERS DE LA MATEIXA, PROPOSANT QUE ES MODIFIQUI LA LLETRA EN UNA MIDA MÉS GRAN.

El Síndic que subscriu, actuant d’ofici, te la distinció de fer arribar a la Junta de Govern les consideracions següents:

La motivació d’aquest escrit ve donada perquè, des de fa temps, aquest Síndic observa que quan els ciutadans son multats per sancions de parquímetre a vehicles que van a nom d’una empresa, i sent coneixedor aquest Síndic que, d’acord amb l’actual llei de seguretat vial, la no identificació el conductor es considerat com una falta molt greu, i es tipifica amb la quantia més elevada, han augmentat aquestes sancions per no identificar al conductor.

El cert és, que per a que es pugui sancionar amb la pena més greu, cal que l’administració notifiqui al ciutadà un requeriment d’identificació del conductor responsable de la infracció, cada administració te diferent manera de procedir.Per això, aquest Síndic creu que cal tenir en compte el següent:

PRIMER. Que, l’Ajuntament està sancionant amb una butlleta i en el seu revers diu en lletra petita el següent:


“Si no condueix el vehicle en el moment de denunciar-lo o la denuncia va a nom d’una persona jurídica, teniu deu dies hàbils a comptar... per fer-nos arribar les dades identificatives de la persona conductora, nom, cognoms, DNI i domicili. No complint el deure d’identificar a la persona conductora del vehicle està sancionat com a falta molt greu.”

SEGON. Que, aquest Síndic considera que, malgrat està dins de la legalitat, la lletra que s’utilitza en el revers de les butlletes de denuncia és massa petita, no es veu a simple vista, passant moltes vegades desapercebut el seu contingut i tot el que es diu en ella.

Tenint en compte que s’ha de donar facilitats, especialment perquè el no compliment dona lloc a que aquella sanció esdevingui en una sanció important en quan a la quantia.

TERCER. Que, a mode d’exemple el servei català de trànsit com la DGT (Direccción General de Tráfico), el que fan en aquest casos és, enviar al domicili un escrit de requeriment de les dades del conductor del vehicle sancionat, adjunto model del Servei Català de Trànsit. El que permet clarament que el ciutadà pugui optar a identificar-se, i en el cas de no fer-ho en el termini establert, se li aplica la sanció més greu.

Per tot això,

El Síndic municipal de Greuges de la Paeria,193Josep Giné - Memòria 2011

RECOMANA a l’Ajuntament de Lleida que faci un estudi en profunditat de l’actual model de butlleta de denuncia respecte a la informació que es detalla al revers de la mateixa, proposant que es modifiqui la lletra en una mida més gran, el que resultaria més clara la seva lectura pel ciutadà i no passaria desapercebuda com en moltes ocasions, el que esdevé que s’apliqui la sanció mes greu.

A la vegada que, RECOMANO que també s’estudiï la possibilitat que l’Ajuntament fes una acta de requeriment d’identificació del conductor del vehicle sancionat, com el que fa a mode d’exemple el Servei Català de Trànsit.

Ja què, tot plegat va en benefici del ciutadà, i minora la imatge tant generalitzada que té la nostra administració, d’actuar amb un afany recaptatori desmesurat, cosa que no es correspon amb la realitat.


5/11 RECOMANACIÓ A L’ADMINISTRACIÓ MUNICIPAL PERQUÈ ADOPTI TOTES LES MESURES NECESSÀRIES I OPORTUNES PER TAL QUE, EN EL FUTUR, LES RESPOSTES ALS ESCRITS D’AL.LEGACIONS I LES RESOLUCIONS DICTADES PELS ORGANISMES COMPETENTS SIGUIN ESCAIENTS, MOTIVADES I FONAMENTADES D’ACORD AMB ELS ARGUMENTS EMPRATS PELS CIUTADANS EN ELS PROCEDIMENTS ADMINISTRATIUS.


La motivació d’aquest escrit ve donada perquè, des de fa temps, aquest Síndic observa que, quan els ciutadans presenten escrits d’al·legacions a les denúncies imposades per haver comès presumptament una infracció de circulació o també en els casos en què, a causa d’haver-los desestimat les al·legacions, presenten el recurs de reposició corresponent, l’Administració municipal no respon amb els arguments emprats pels ciutadans en els seus escrits respectius, sinó que es limita a respondre amb un escrit desestimatori model tipus, sense fer-ne cap valoració més profunda, quant a les qüestions argumentades.

Per això, aquest Síndic creu que cal tenir en compte el següent:

PRIMER. L’Administració té l’obligació de tenir en compte els arguments emprats en els escrits d’al·legacions presentats pels ciutadans. En aquest sentit l’article 79 de la Llei 30/92, de 26 de novembre, de règim jurídic i del procediment administratiu comú, estableix:



“Al·legacions. 1.Els interessats podran, en qualsevol moment del procediment previ al tràmit d’audiència, adduir al·legacions i aportar documents o bé altres elements de judici que, tant uns com altres seran tinguts en compte per l’organisme competent a l’hora de redactar la proposta de resolució corresponent.”

SEGON. També els articles 89 i 38 de la Llei 30/92, de 26 de novembre, preveuen que les resolucions han de ser escaients d’acord amb les peticions fetes per la persona interessada i, a més, motivades per tal de resoldre totes les qüestions plantejades en l’expedient.

TERCER. En definitiva, el que la Llei de procediment administratiu vol dir-nos de manera reiterada en els diversos articles és que l’Administració té l’obligació de respondre (tant en els escrits d’al·legacions com en les resolucions citades per l’organisme competent) amb els arguments i al·legacions adduïts pels ciutadans i a la vegada, ser congruents amb l’assumpte sol·licitat i també motivats, tant en el supòsit d’estimació com de desestimació dels escrits.

En aquests termes s’expressa l’article 13 de la Llei 1/1198 en concordança amb els articles 42 i 54 de la Llei de Règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Per tot això,

El Síndic municipal de Greuges de la Paeria,196Josep Giné - Memòria 2011


RECOMANA a l’Ajuntament de Lleida que adopti totes les mesures necessàries i oportunes per tal que, en el futur, les respostes als escrits d’al·legacions i les resolucions dictades pels organismes competents siguin escaients, motivades i fonamentades d’acord amb els arguments emprats pels ciutadans en els procediments administratius en què es trobin implicats.

D’aquesta manera, l’Administració municipal complirà allò que preveu la Llei de procediment administratiu 30/92, de 26 de novembre i evitarà haver de recórrer a les respostes que emet actualment per mitjà d’un model tipus en què contesta molt impersonalment cadascuna de les qüestions plantejades per les persones interessades.



6/11 RECOMANACIÓ A L’ADMINISTRACIÓ MUNICIPAL PERQUÈ EN APLICACIÓ DEL PRINCIPI D’UNA BONA ADMINISTRACIÓ ADOPTI LES MESURES NECESSÀRIES I OPORTUNES PER A QUE ELS DEPARTAMENTS, ORGANISMES I EMPRESES QUE DEPENEN DE L’AJUNTAMENT INCLOGUIN EN TOTES LES SEVES RESOLUCIONS QUE POSIN FI A LA VIA ADMINISTRATIVA UN PARÀGRAF ESPECÍFIC ON INFORMI QUE, ELS CIUTADANS PODEN ADREÇAR-SE AL SINDIC DE GREUGES COM A ÚLTIMA INSTÀNCIA PRÈVIA A LA VIA JUDICIAL.


La motivació d’aquest escrit ve donada perquè, des de fa temps, aquest Síndic observa que, quan els ciutadans son sancionats per una multa amb una quantia determinada, i un cop han presentat al·legacions i posteriorment el corresponent recurs de reposició, sense que se’ls hagi donat cap resposta satisfactòria (o cas de silenci administratiu), d’acord amb el procediment administratiu vigent, dona lloc a que s’esgota la via administrativa, i el ciutadà l'única via que li queda per reclamar els seus drets es acudir a la via judicial, a través d’un procediment contenciós administratiu; Donant lloc a una indefensió tàcita del ciutadà.Per això, aquest Síndic creu que cal tenir en compte el següent:

PRIMER. L’Administració te l’obligació de comunicar al ciutadà en cada cas quins son els recursos que pot interposa i en quin termini, així l’article 98 de la Llei 30/92, de 26 de novembre, en el seu punt tercer diu:



“les resolucions han de contenir la decisió, que han de ser motivades... i han d’expressar a més, els recursos que contra aquesta siguin procedents, l’òrgan administratiu o judicial davant el qual s’ha de presentar i el termini per a interposar-los, sens perjudici que les persones interessades en puguin exercir qualsevol altre que estimin oportú.”

SEGON. Què, es produeix una indefensió tàcita del ciutadà, si bé no és estricta ja que, es pot iniciar un procediment judicial.

Cal tenir en compte que endegar tota la maquinària judicial per una multa dona lloc a una indefensió del ciutadà per raó de la quantia, ja que iniciar un procediment contenciós comporta un cos econòmic molt elevat, que inclou fer una provisió de fons, pagar advocats, procuradors, més el procés, donant lloc a que el ciutadà opti per pagar la multa, vulnerant-se el dret de defensa.

TERCER. Què, d’acord amb els compromisos que s’han adquirit per part de l’Ajuntament en la signatura de la Carta de la Ciutadania de Lleida, el seu article 31 diu:

“La Paeria amb la finalitat de fer efectius els drets de les ciutadanes i ciutadans a uns serveis municipals de qualitat, es compromet a:

Treballar per millorar, simplificar, agilitzar, i apropar als ciutadans el funcionament i els tràmits de l’administració local, fonamentant la transparència en tots els àmbits de la



gestió pública local de manera competent, no discriminatòria i amb vocació de satisfer les necessitats de la ciutadania”.

Per tot això,


RECOMANA a l’Ajuntament de Lleida que en aplicació del principi d’una Bona Administració adopti les mesures necessàries i oportunes per a que els departaments,organismes i empreses que depenen de l’Ajuntament, incloguin en totes les seves Resolucions que posin fi a la via administrativa un paràgraf específic on informi què, els ciutadans poden adreçar-se al Síndic de Greuges, com a última instància prèvia a la via judicial.

El que dona lloc a que es revisi l’expedient per part d’una institució totalment independent, i a més a més amb un cost zero per al ciutadà, es a dir, totalment gratuïta.

D’aquesta manera, l’Administració municipal compliria amb el compromís que te amb la ciutadania de Lleida, i que va adquirir al signar la Carta de la Ciutadania, on es compromet a millorar, simplificar, i alleugerir els tràmits de les seves gestions, així com, fonamentar la transparència de les actuacions ver els seus conciutadans. 200Josep Giné - Memòria 2011


7/11 RECOMANACIÓ A L’ADMINISTRACIÓ MUNICIPAL PERQUÈ ADOPTI TOTES LES MESURES NECESSÀRIES I OPORTUNES PER TAL QUE, EN EL FUTUR, EN LES RESPOSTES ALS ESCRITS D’AL.LEGACIONS ON S’APORTIN PROVES PER PART DE LA PERSONA PRESUMPTAMENT SANCIONADA ES TINGUI EN COMPTE.


La motivació d’aquest escrit ve donada perquè, des de fa temps, aquest Síndic observa que, quan els ciutadans presenten escrits d’al·legacions amb aportació de proves a les denúncies imposades per haver comès presumptament una infracció de circulació,en alguns casos resulta que l’Administració municipal respon sense tenir en compte les proves presentades i es limita a respondre amb un escrit desestimatori model tipus, on es ratifiquen en la presumpció de veracitat que tenen els agents de l’autoritat, sense fer-ne cap valoració més profunda dels fets aportats.


PRIMER. L’Administració té l’obligació de tenir en compte els arguments emprats en els escrits d’al·legacions presentats pels ciutadans. En aquest sentit l’article 79 de la Llei 30/92, de 26 de novembre, de règim jurídic i del procediment administratiu comú, estableix:



“Al·legacions. 1.Els interessats podran, en qualsevol moment del procediment previ al tràmit d’audiència, adduir al·legacions i aportar documents o bé altres elements de judici que, tant uns com altres seran tinguts en compte per l’organisme competent a l’hora de redactar la proposta de resolució corresponent.”

SEGON. També els articles 89 i 38 de la Llei 30/92, de 26 de novembre, preveuen que les resolucions han de ser escaients d’acord amb les peticions fetes per la persona interessada i, a més, motivades per tal de resoldre totes les qüestions plantejades en l’expedient.

TERCER. En definitiva, el que la Llei de procediment administratiu vol dir-nos de manera reiterada en els diversos articles és que l’Administració té l’obligació de respondre (tant en els escrits d’al·legacions com en les resolucions citades per l’organisme competent) amb els arguments i al·legacions adduïts pels ciutadans i a la vegada, ser congruents amb l’assumpte sol·licitat i també motivats, tant en el supòsit d’estimació com de desestimació dels escrits.

QUART. Però l’administració no només te que respondre sinó que te que respectar la presumpció d’innocència que preveu la llei 30/92 on en el seu art. 137 ens diu literalment:

“ 1. Els procediments sancionadors han de respectar la presumpció de no existència de responsabilitat administrativa mentre no es demostri el contrari.” 202Josep Giné - Memòria 2011


Art. 137.3 ens diu:“ els fets constatats per funcionaris als quals es reconeix la condició d’autoritat, i que es formalitzi en document públic en que s’observin els requisits legals pertinents, tenen valor probatori sens perjudici de les proves que en defensa dels drets o interessos respectius puguin assenyalar o aportar els mateixos administrats “.

“ 137.4 : s’han de realitzar d’ofici o s’han d’admetre a proposta de la persona presumptament responsable totes les proves que siguin adequades per a determinar els fets i les possibles responsabilitats”.

CINQUÈ. A la vegada que cal tenir en compte el contingut de la llei 18/2009 de 23 de novembre per la que es modifica el text articulat de la llei sobre el tràfic, circulació de vehicles a motor i seguretat vial, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 339/90, de 2 de març en matèria sancionadora.

Així el seu Art. 75, parla del valor probatori de les denuncies dels agents de l’autoritat:“Las denuncias formuladas por los agentes de la autoridad encargados de la vigilancia del tràfico daran fe, salvo prueba en contrario, de los hechos denunciados y de la identidad de quienes los hubieran cometido, asi como en su caso, de la notificación de la denuncia, sin perjuicio del deber de aquéllos de aportar todos los elementos probatorios que sean posibles sobre el hecho denunciado.”


Per tot això,


RECOMANA a l’Ajuntament de Lleida que adopti totes les mesures necessàries i oportunes per tal que, en el futur, en les respostes als escrits d’al·legacions on s’aportin proves per part de la persona presumptament sancionada, es tinguin en compte.

Tanmateix, la presumpció de veracitat que tenen reconeguda per llei els agents de l’autoritat, és la que els juristes anomenen presumpció “iuris tantum”, és a dir, que admet prova en contrari, sempre que aquesta sigui fefaent i clara. Per tant, en aquests casos, recomano, que l’Ajuntament respongui d’acord amb el que el ciutadà argumenta i prova en el seus escrits d’al·legacions.

___________


13.2 b) RECOMANACIONS D’OFICI DEL SÍNDIC QUE HAN ESTAT

CONTESTADES I ACCEPTADES PER LA JUNTA DE GOVERN LOCAL

205


3/11 RECOMANACIÓ A L’ADMINISTRACIÓ MUNICIPAL PERQUÈ FACI UN ESTUDI EN PROFUNDITAT PER DUR A TERME LA MODIFICACIÓ DE L’ORDENANÇA DE CEMENTIRI I ESTABLIR LA POSSIBILITAT QUE SI ES CANVIA EL TITULAR DEL DRET FUNERARI, A TRAVÈS D’UNA CESSIÓ DEL DRET, TAMBÉ ES PUGUI CANVIAR EL BENEFICIARI.


La motivació d’aquest escrit ve donada per una queixa presentada a aquest Síndic per part d’una ciutadana de Lleida, arrel d’una compra d’un nínxol antic mitjançant la cessió de la titularitat del mateix.

Des del Departament de cementeris li van tramitar el document que acredita el títol del dret funerari, en el qual es detalla que hi ha d’haver un titular, i un beneficiari, però aquest últim, no es pot canviar sinó es fa a través d’una clàusula testamentaria posterior, d’acord amb l’ordenança de cementiri municipal vigent.


PRIMER. Que, el 23 de febrer de 1993 es va aprovar l’ordenança del Cementeri municipal de Lleida vigent i que es vàlida actualment.


SEGON. Que, queda regulat en la mateixa ordenança en el seu art 19 que en el títol de dret funerari hi ha de figurar, varies dades entre elles el nom i cognoms del seu titular i la designació d’un beneficiari.

TERCER. Que, en la secció II de l’Ordenança es detalla com es concedeix el dret funerari, així en l’art 23 ens diu:

“El titular del dret funerari ha de designar un beneficiari del dret funerari per després de la seva mort, i amb aquesta finalitat ha de comparèixer en el Departament de cementiris i ha de subscriure l’acta on s’han de consignar les dades de la sepultura, el nom, els cognoms i el domicili del beneficiari i la data del document”.

L’Art 25 parla de la designació de beneficiari, el qual diu:

“la designació de beneficiari NO es pot canviar si no es fa expressament, mitjançant la clàusula testamentaria posterior”.

QUART. Que de la lectura de l’ordenança es desprèn que, si es pot canviar el titular d’un dret funerari per una altra persona, sense posar cap mena de dificultat, en canvi, el qui es reconegut com a “beneficiari d’un títol funerari“ aquest no es pot canviar tal com estableix l’art 25, “si no es fa expressament i per una clàusula testamentaria posterior”.


Per tot això,


RECOMANA a l’Ajuntament de Lleida que faci un estudi en profunditat per dur a terme la modificació de l’Ordenança de cementeri Municipal, i establir la possibilitat que, si es canvia el titulat del dret funerari, a través d’una cessió del dret, també es pugui canviar el beneficiari que consta en el document, sense clàusula testamentaria posterior.

Ja què, el que no te raó de ser que, una persona adquireixi un nínxol mitjançant cessió del mateix i que tingui que mantenir en el document a un beneficiari anterior, que no te res a veure per relació de parentesc amb Ell, i que només pugui ser canviat a traves d’acta notarial o testament posterior.


8/11 RECOMANACIÓ A L’ADMINISTRACIÓ MUNICIPAL PERQUÈ ADOPTI

TOTES LES MESURES NECESSÀRIES I OPORTUNES PER TAL QUE, EN LA

MAJOR BREVETAT POSSIBLE ES MODIFIQUI L’ORDENANÇA DECIRCULACIÓ DE VIANANTS I VEHICLES I US DE LA VIA PÚBLICA, IL’ADAPTI AL CONTINGUT DE DECRET DE LA GENERALITAT DECATALUNYA 97/2002, DE 5 DE MARÇ, QUE REGULA LES TARGETESD’APARCAMENT PER A PERSONES AMB MOBILITAT REDUÏDA,

COBRINAIXÍ AQUEST BUIT LEGAL EXISTENT.


La motivació d’aquest escrit ve donada perquè, de conformitat amb dues Recomanacions que vaig fer, es va reconèixer per part de la Junta de Govern local, la necessitar de modificar l’Ordenança de circulació de vianants i vehicles i us de la via pública i adaptar la a la manca de regulació de la targeta d’aparcament per a persones amb mobilitat reduïda, i que en data d’avui encara no s’ha modificat, anant en detriment de la ciutadania.


PRIMER. Que l’actual Ordenança de circulació de vianants i vehicles i us de la via pública no preveu a data d’avui cap mena de regulació respecte a les targetes d’aparcament per a persones de mobilitat reduïda, simplement preveu el que diu l’art. 111 de l’Ordenança, que son les reserves de llocs d’estacionament.



SEGON. Que, cal que l’ordenança municipal s’adapti al Decret de la Generalitat de Catalunya 97/2002, de 5 de març, on s’estableixen les condicions mínimes que han de garantir els ens locals en les seves ordenances respecte a la targeta d’aparcament per a persones amb disminució i altres mesures adreçades a facilitar el desplaçament de les persones amb mobilitat reduïda.

TERCER. Que només està regulat el que estableix l’Ordenança fiscal 2.15 que regula la Taxa per la zona blava on es reconeix per primera vegada, en el seu Art. 7:

“estan exempts del pagament d’aquesta taxa: Els titulars de targetes d’estacionament per a persones amb discapacitat, tant en les modalitats de titulars, com de titulars no conductors, expedides per l’administració, poden estacionar els seus vehicles, sense cap límit de temps i sense obtenir comprovant, en els estacionaments amb horari limitat sempre que la persona discapacitada viatge dins del vehicle”.

Però malgrat aquesta ordenança fiscal, no es preveu en L'ordenança de circulació de vehicles cap altra mesura que benefici a les persones amb mobilitat reduïda, i que SI preveu el Decret de la Generalitat.

QUART. Que, d’acord amb l’art 3.1 del mateix Decret de la Generalitat: “la targeta d’aparcament per a persones amb disminució es un document acreditatiu del dret de les persones amb disminució que tenen mobilitat reduïda per parar o estacionar el seu vehicle tant a prop com sigui possible del punt d’accés o de destinació.



A Aquest efectes, les ordenances de trànsit dels respectius ens locals competents en l’ordenació del trànsit han de preveure un conjunt de mesures per facilitar el desplaçament de les persones titulars de la targeta que garanteixi la màxima tolerància i permissibilitat en el règim de parada i estacionament del vehicle”.

CINQUÈ. Que d’acord amb l’art.5 del mateix Decret s’estableixen les condicions mínimes que han de garantir els ens locals en les seves ordenances, així en el seu apartats ens diu :

“a) permetre que els vehicles que portin persones amb mobilitat reduïda puguin aturar-se, pel temps imprescindible per recollir o deixar persones o carregar i descarregar objectes a qualsevol lloc de la via pública sempre que no impedeixi la circulació de vehicles o vianants.”“b) permetre que les persones titulars de les targetes d’aparcament per a persones amb disminució estacionin els seus vehicles sense cap limitació de temps i sense obtenir comprovant, en els estacionaments amb horari limitat i en les zones de càrrega i descàrrega.”...“d) possibilitat la reserva de places d’aparcament.”“e) permetre l’estacionament de vehicles que disposin d’una targeta d’aparcament de transport col·lectiu, durant el temps imprescindible per recollir o deixar les persones amb disminució...” “h) elaborar un pla d’ubicació de reserva de places d’aparcament públiques per a l’ús dels vehicles que portin persones titulars d’una targeta d’aparcament per a persones amb disminució distribuïdes per les zones considerades d’interès en els nuclis urbans...”.211Josep Giné - Memòria 2011


SISÈ. Per tant, la manca de regulació explícita fa que estem davant una situació de buit legal que va en detriment d’aquest col·lectiu. Cal recordar què és un Dret constitucional que els poders públics, en aquest cas l’Ajuntament, garanteixin les polítiques socials d’integració de les persones amb discapacitats, així ho preveu l’Art.49 de la CE. Per tot això,


RECOMANA a l’Ajuntament de Lleida que adopti totes les mesures necessàries i oportunes per tal que, en la major brevetat possible es modifiqui l’Ordenança de circulació de vianants i vehicles i us de la via pública , i l’adapti al contingut de Decret de la Generalitat de Catalunya 97/2002, de 5 de març, que regula les targeta d’aparcament per a persones amb mobilitat reduïda, cobrin així aquest buit legal existent.

El que facilitarà la mobilitat d’aquest col·lectiu, i permetrà que les persones amb discapacitats tinguin les mateixes oportunitats que la resta d’individus de la societat per l’autogovern de la seva vida.

Cal recordar el que estableix la Carta de la Ciutadania de Lleida, en el seu l’art. 31 on parla dels compromisos als que ha quedat obligat aquest Ajuntament:




Treballar per millorar, simplificar, agilitar i apropar als ciutadans el funcionament i els tràmits de l’administració local fomentant la transparència en tots els àmbits de la gestió pública local de manera competent, no discriminatòria i amb vocació de satisfer les necessitats de la ciutadania.”.


14. Resum gràfic de l’actuació del Síndic

214



Queixes presentades diferenciades per sexes


Comparativa augment de queixes respecte any 2010 i 2011


Comparativa queixes presentades al Síndic de Greuges de Catalunya


Comparativa queixes presentades al Defensor del Pueblo Espanyol


Queixes per Regidories

15. Conclusions224


Primera Conclusió:

Vull donar les gràcies públicament al Ple de l’Ajuntament, ja que no vaig tenir ocasió quan vaig ser reelegit, pel recolzament rebut en la renovació del meu càrrec com a Síndic Municipal de Greuges per un mandat de 5 anys més.

Així, aquesta renovació es va fer de conformitat amb les normes de funcionament del Síndic de Greuges, i on el Ple va reconèixer la bona tasca feta al llarg d’aquests anys que he estat al capdavant de la Institució del Síndic. Agraeixo el suport de tots els grups polítics amb representació Plenària ja que la meva reelecció va ser per UNANIMITAT de totes les forces polítiques. El que consolida la Institució del Síndic Municipal, i m'encoratja a seguir treballant amb entusiasme i empenta per defensar els drets reconeguts per la legislació de règim local a favor dels ciutadans i ciutadanes. Així la sessió del Ple recull el següent:

“Renovar el mandat del Sr. Josep Giné Badia com a Síndic de Greuges de la Paeria per un període de 5 anys més , comptats a partir de la data de pressa de possessió del seu càrrec, per la qual cosa el seu mandat no podrà excedir del dia 28 de juliol de 2016” .


Segona Conclusió:

Durant aquest 2011,tenint en compte el context social en que ens trobem, tant a nivell local, autonòmic, estatal i mundial de crisi econòmica profunda i de retallades a la gent més feble, ha donat lloc a un augment important de visites, consultes i queixes a l’Oficina del Síndic de ciutadans que es troben en dificultats per pagar els rebuts dels serveis bàsics com són el llum, l’aigua i el gas.

Així, ens han arribat queixes de tall del subministrament de llum, gas o aigua per part de les companyies, i aquestes no tornen a donar servei fins que s’ha pagat el deute, a més a més d’un plus per tornar a reconnectar a la xarxa el servei.

Pel què, des de l’oficina de Síndic, s’han anat buscant solucions a cada un dels casos plantejats, així, en alguns s’ha intentat l’opció del fraccionament, en altres ocasions, ho hem coordinat des del Serveis Socials de l’Ajuntament perquè se’ls ajudés a pagar puntualment les factures, i així aquestes famílies tinguessin de nou els serveis mínims de salubritat coberts, restablint-se els serveis.


Tercera Conclusió:

Vull destacar especialment la tasca feta des de la Sindicatura i des de l’equip de govern, en concret del Departament d’Economia i Hisenda, a partir de la queixa d’un ciutadà que va tenir que fer una dació en pagament del seu habitatge, davant la impossibilitat de poder fer front al pagament de la hipoteca que tenia amb l’entitat bancària, ja que les circumstàncies personals i familiars havien canviat, degut als acomiadaments massius de les empreses, ERE’s i demés.

Ens planteja la queixa a l’oficina del Síndic perquè, a més a més, de la pena que suposa deixar el teu pis i tot el que comporta, l’Ajuntament li reclamava la Plusvàlua d’aquest pis, que ara ja no era seu, sinó que l’havia lliurat al banc.

Així, el Síndic va estudiar a fons el cas, i malgrat què, la Llei d’Hisendes locals preveia reclamar la plusvàlua al venedor, des de la Secció de Gestió tributària es va analitzar acuradament aquest cas i d’altres que van presentar-se posteriorment.

El que va donar lloc a que en poc temps s'aconseguís la modificació de l’Ordenança Fiscal 1.5 reguladora de l’ impost sobre l ’increment de valors dels terrenys urbans (PLUSVÀLUA), on passa a ser subjecte passiu substitut del contribuent l’entitat que adquireix l’immoble en les transmissions realitzades pels deutors. Pel que cal felicitar-nos tots plegats pels esforços fets i per la millora de les situacions personals de la ciutadania de Lleida a la qual servim.


Quarta Conclusió:

Aquest Síndic vol fer constar de forma destacada que aquest any hi ha hagut un increment de queixes pel tema de multes i sancions de trànsit, on en moltes ocasions els ciutadans s’adrecen a l’oficina del Síndic dient què, malgrat pagaran les sancions, perquè o bé, era correcta en molts casos la sanció imposada, o be, en altres no hi estaven d’acord i es presenten les al·legacions pertinents, però el que realment molesta a la ciutadania és l'abús d’autoritat patit per alguns agents de la guàrdia urbana.

En moltes ocasions, la ciutadania percep una actitud xulesca i de prepotència en el tracte rebut pels agents de l’autoritat.

A la vegada dir què, en matèria sancionadora s’ha de demanar a l'administració un rigor màxim en la seva gestió. En concret per les respostes que dona l’Ajuntament a les al·legacions o recursos presentats pels ciutadans, i així evitar l’ús sistemàtic i abusiu de la presumpció de veracitat com s’està fent fins ara.

Aquest Síndic recomana convertir en un principi general el deure dels agents de l’autoritat d’aportar tots els elements probatoris possibles sobre el fet denunciat.



Cinquena Conclusió:

Aquest Síndic se’n alegra que finalment, després de moltes reiteracions i de peticions d’informes i Recomanacions s'hagi aconseguit que es modifiqués l’Ordenança Municipal de circulació de vehicles a motor i ús de la via pública adapatant-la a la manca de regulació de les targetes d’aparcament per a persones amb mobilitat reduïda.

Així, amb la modificació de l’art 42 de l’ordenança s’ha cobert el buit legal que existia fins ara en aquesta matèria. Així l’art 42, en el seu tercer paràgraf queda redactat:

“Així mateix els vehicles que disposin de tarja d'estacionament per a persones amb mobilitat reduïda podran estacionar a més de les places reservades per aquests, en els espais que estableix el Decret 135/95 de 24 de març de desplegament de la llei 20/91 de 25 de novembre de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques i d’aprovació del codi d’accessibilitat, les normatives corresponents a l’accessibilitat, sempre segons les condicions que s’estableixen en aquestes i en els ordenances municipals corresponents.

Les targetes d'identificació d'estacionament per a persones amb mobilitat reduïda s’hauran de col·locar en un lloc visible en la part frontal del vehicle i hauran de ser originals, no admetent-se les còpies d’aquestes.


En el supòsit que es detecti l'ús indegut d’aquestes, de forma reiterada i degudament provada aquesta serà retirada per l'òrgan que l'hagi atorgat, a més de les sancions corresponents”.

Cal destacar la regulació específica que les targetes siguin les originals i no fotocòpies, ja que això ha generat fins ara moltes denuncies i sancions per part de la guàrdia urbana, i les conseqüents indignacions dels seus usuaris, ja que no estava recollit legalment en lloc que tinguessin que ser les originals, i ha portat a moltes controvèrsies que, finalment ara han quedat clarificades amb la seva regulació de forma expressa.

Finalment només vull destacar que amb la modificació d’aquesta article de l’Ordenança Municipal s’ha aconseguit donar un pas més per facilitar la mobilitat d’aquest col·lectiu. Ja que és un dret constitucional que els poders públics, en aquest cas l’ajuntament, garanteixin les politiques socials d'integració de les persones amb discapacitat com així ho preveu l’art 49 de la nostra Constitució.

I amb tot plegat el que permetrà és que les persones amb discapacitat tinguin les mateixes oportunitats que la resta d’individus de la societat per l’autogovern de la seva vida.


Sisena i última Conclusió:

Voldria destacar el fet que a la nostra oficina arriba cada cop més, ja sigui de forma espontània o derivat d’algunes dependències municipals, ciutadans que venen al Síndic per demanar tot tipus d'assessorament, d’informació, així com de consultes de molts i diversos temes.

I que en ocasions malgrat que no son temes on el Síndic pugui actuar perquè no té competència, tot el meu equip i jo intentem derivar i/o ajudar sobre el problema o la qüestió plantejada.

Ja que per aquella persona allò que ve a exposar a la Sindicatura és el seu problema i la seva preocupació, i el Síndic fent honor a la seva proximitat amb la ciutadania intenta resoldre. Així, en alguns casos ho aconsegueix, en altres, ho deriva al servei corresponent, i fins hi tot en altres, ajuda a redactar escrits o explicar allò que sigui necessari per al ciutadà.

Amb tot plegat vull deixar palès la necessitat que tenen els ciutadans de sentir-se escoltats i ben atesos per una institució com és el Síndic Municipal de Greuges, on el servei als lleidatans i lleidatanes és la seva raó de ser.___________________

16. Normes de Funcionament del Síndic de

Greuges232



LA SINDICATURA DE GREUGES DE LA PAERIA TÍTOL I. Disposicions generals

Article 1r. La Sindicatura de Greuges de la Paeria és la institució que, dins de l’àmbit local, té la missió de defensar els drets reconeguts a favor dels ciutadans per la legislació de règim local. Amb aquest efecte, pot supervisar l’activitat de l’Administració municipal, de les autoritats i del personal que en depenen o afectes a un servei públic.El síndic/a de Greuges de la Paeria compleix les seves funcions amb independència i objectivitat, investiga i resolt els expedients iniciats d’ofici i les queixes formulades a petició de part.

Article 2n. L’Ajuntament elegeix la persona que ha d’exercir el càrrec de síndic/a de greuges de la Paeria per un període de cinc anys, d’acord amb el procediment que s’estableix a l’article 5è. El mandat del/la síndic/a només es podrà renovar per un altre segon període de cinc anys, essent doncs, el límit total de mandat el de deu anys”. El càrrec té caràcter gratuït, sense perjudici de les indemnitzacions que li corresponguin per les despeses ocasionades per exercir-lo.El síndic/a de Greuges de la Paeria es relaciona amb l’Ajuntament a través de la Comissió de Govern i s’hi pot adreçar en qualsevol moment.


Aquesta Comissió ha de conèixer les queixes i peticions que s’adrecin a la Sindicatura sobre la defensa dels drets que la legislació de règim local reconeix als ciutadans i li pot demanar que comparegui davant d’ella per informar dels assumptes de la seva competència.Anualment, ha d’informar al Ple de l’Ajuntament de la seva actuació.

Article 3r. L’Administració municipal i, en general, tots els poders públics dependents de la corporació municipal, estan obligats a auxiliar, amb caràcter preferent i urgent, la Sindicatura de Greuges de la Paeria en les seves investigacions.

Article 4t. La Sindicatura de Greuges de la Paeria pot establir convenis amb la Sindicatura de Greuges de Catalunya, segons preveu l’article 35 de l’Estatut d’autonomia i amb el “Defensor/a del Pueblo”, segons preveu l’article 54 de la Constitució espanyola, i mai han d’envair les competències que els atribueix la legislació vigent. Aquests convenis n’hauran de fixar la durada, l’àmbit de les administracions que comprenguin, els supòsits d’actuació de la Sindicatura de Greuges de la Paeria, les facultats que pot exercir i les comunicacions que entre elles tindran.


TÍTOL II. Forma d’elecció i de cessament i condicions del càrrec de síndic/a de Greuges de la Paeria

Article 5è. Quan s’hagi d’elegir el síndic/a de Greuges de la Paeria, d’acord amb allò que s’estableix en aquest títol, la Comissió de Govern ha de proposar al Ple les candidatures per al càrrec.

Un cop s’hagi fet la proposta, el Ple, en la primera sessió ordinària, ha d’elegir el síndic/a de Greuges de la Paeria.

Article 6è. L’alcalde acredita amb la seva firma el nomenament del

síndic/a de Greuges municipal, que s’ha de publicar en el Butlletí Oficial de la Província, i pren possessió del seu càrrec davant del Ple de l’Ajuntament.

Article 7è. Per ser síndic/a de Greuges de la Paeria s’han de reunir les condicions següents:

Tenir la condició política de lleidatà/ana, acreditada per figurar en el Padró d’habitants del municipi de Lleida i per la residència efectiva en aquest municipi.

2. Ser major d’edat i estar en ple ús dels drets civils i polítics


Article 8è. La condició de síndic/a de Greuges de la Paeria és incompatible amb:

Qualsevol mandat representatiu de naturalesa pública.El compliment de funcions directives i l’afiliació en partits polítics, en sindicats de treballadors i en Associacions empresarials.La condició de membre del Consell Consultiu de la Generalitat o del Tribunal Constitucional.Qualsevol càrrec polític de l’Estat, de les Comunitats Autònomes o de les Entitats Locals.Qualsevol funció administrativa al servei de l’Ajuntament de Lleida o de qualsevol dels seus organismes autònoms o ens dependents.L’exercici de les carreres judicial, fiscal o militar.Qualsevol activitat professional, mercantil i laboral que comporti relació amb l’Ajuntament.

Quan concorri una causa d’incompatibilitat en la persona que hagi estat escollida síndic/a de Greuges de la Paeria, abans de prendre possessió de la Sindicatura, ha de cessar en el seu càrrec o l’activitat que no són compatibles o bé sol·licitar l’excedència en la funció. Si no ho fa en els vuit dies següents a l’elecció, s’entendrà que no accepta el nomenament. La mateixa norma s’ha d’aplicar en el cas d’una incompatibilitat sobrevinguda.


Article 9è. El síndic/a de Greuges de la Paeria no s’ha de subjectar a cap mandat imperatiu. No ha de rebre instruccions de cap autoritat i ha de complir les seves funcions amb autonomia i segons el seu criteri. Article 10è. El síndic/a de Greuges de la Paeria ha de cessar per alguna de les causes següents:

Per renúncia.Per haver transcorregut el termini per al qual va ser escollit/ida. Per mortPer pèrdua de la condició de lleidatà/ana.Per incapacitat o per inhabilitació per exercir els drets polítics, declarada per decisió judicial ferma.Per condemna a causa de delicte dolós per sentència judicial ferma.Per negligència notòria en el compliment de les obligacions i dels deures del càrrec. En aquest darrer cas el cessament s’ha de decidir pel Ple de la corporació, després de l’informe de la Comissió de Govern i un debat específic.

El síndic/a de Greuges de la Paeria té el dret d’assistir al debat i fer ús de la paraula abans de la votació. En els casos restants, és l’alcalde qui ha de decidir-ne el cessament i fer-ho saber al Ple de l’Ajuntament.


Quan s’hagi fet el cessament, s’ha d’iniciar el procediment per elegir el nou síndic/a de Greuges de la Paeria, i s’haurà de fer d’acord amb el que estableix l’article 5è.

En el supòsit 2. el síndic/a de Greuges de la Paeria ha de continuar exercint les seves funcions fins que no s’hagi nomenat la persona que l’ha de substituir.

TÍTOL III. Del procediment i de l’actuació de la Sindicatura de Greuges de la Paeria

Article 11è. D’acord amb el que disposa l’article 1r, es poden adreçar al síndic/a de Greuges de la Paeria, per sol·licitar que actuï amb relació a la queixa que formulen, les persones físiques o jurídiques que invoquin un interès legítim sobre l’objecte de la queixa, sense cap tipus de restricció.

Article 12è. Les queixes les ha de presentar l’interessat, en un escrit raonat i amb els documents que puguin servir per aclarir el cas.Totes les actuacions del síndic/a de Greuges de la Paeria són gratuïtes per a la persona interessada i no cal l’assistència d’advocat ni de procurador.

Article 13è. Entre la producció del fet que és objecte de la queixa i la seva formulació al síndic/a de Greuges de la Paeria no pot transcórrer més d’un any. L’inici de les actuacions, quan es produeixi d’ofici, no està sotmès a cap termini preclusiu.


Article 14è. El síndic/a de Greuges de la Paeria, mitjançant l’Oficina de Reclamacions, registra totes les queixes que li formulin, i en fa l’acusament de recepció tant de les que ha de tramitar com de les que ha de rebutjar. En aquest darrer cas, ha de comunicar-ho a l’interessat mitjançant un escrit motivat.El síndic/a de Greuges de la Paeria no pot investigar les queixes l’objecte de les quals és pendent d’una resolució judicial, i ha de suspendre la seva actuació si, després d’iniciar-la, una persona interessada interposa demanda o recurs davant els tribunals.

El síndic/a de Greuges de la Paeria ha de vetllar perquè l’Administració municipal resolgui dins del termini i en la forma escaient les peticions i els recursos que li hagin formulat o presentat. El síndic/a de Greuges de la Paeria, mitjançant l’Oficina de Reclamacions, registra totes les queixes que li formulin, i en fa l’acusament de recepció tant de les que ha de tramitar com de les que ha de rebutjar. En aquest darrer cas, ha de comunicar-ho a l’interessat mitjançant un escrit motivat.

Article 15è. Les decisions i resolucions del síndic/a de Greuges de la Paeria han d’adoptar la forma de recomanació, i no són objecte de recurs de cap tipus. Les queixes que li formulin no afecten gens els terminis previstos per a l’exercici de les actuacions que siguin procedents per via administrativa o jurisdiccional.


Article 16è. Una vegada admesa la queixa per tramitar-la o s’hagi iniciat l’expedient, el síndic/a de Greuges de la Paeria ha d’adoptar les mesures d’investigació que consideri oportunes per aclarir els fets que són objecte de la queixa. Se’n pot donar compte al departament, organisme, entitat o dependència administrativa d’aquest Ajuntament que hi estiguin afectats perquè en el termini de quinze dies, que es podrà ampliar d’acord amb les circumstàncies que concorrin en el cas, el seu superior li trameti un informe escrit sobre la matèria.

Article 17è. Si la queixa a investigar en l’expedient iniciat d’ofici afecta la conducta de persones al servei de l’Administració municipal, el síndic/a de Greuges de la Paeria ho ha de comunicar al superior jeràrquic de la persona afectada i, si escau, al cap de personal de qui depengui.

Al mateix temps, requerir l’afectat perquè en el termini que li fixi i mai no pot ser inferior a deu dies, respongui per escrit sobre els fets o les circumstàncies que són objecte de la queixa o de l’expedient, i perquè aporti els documents, els testimonis i les proves complementàries que consideri més adequades.Sense perjudici de la documentació a què fa referència l’apartat anterior, el síndic/a de Greuges de la Paeria pot requerir la persona afectada perquè comparegui a informar.


Article 18è. El superior jeràrquic o l’autoritat municipal que prohibeix les persones que tenen al seu servei respondre a les requisitòries del síndic/a de Greuges de la Paeria, ha de manifestar-ho a la persona afectada i al síndic/a de Greuges de la Paeria, en un escrit motivat.

Article 19è. Les autoritats municipals, els funcionaris i, en general, tot el personal adscrit a un servei públic municipal, han de facilitar al síndic/a de Greuges de la Paeria l’assistència i l’entrada a totes les dependències, centres, organismes i entitats que en depenen, i també les dades, expedients i tota la documentació necessària per portar adequadament les actuacions investigadores.

Article 20è. Les actuacions que s’hagin de fer en el transcurs d’una investigació s’hauran de fer amb la reserva i la discreció més absolutes, sense perjudici d’incloure’n el contingut en els informes de l’Ajuntament, si el síndic/a de Greuges de la Paeria creu que s’ha de fer.

Article 21è. El síndic/a de Greuges de la Paeria ha de fer públic el nom de les persones i els departaments, organismes o entitats dependents de l’Ajuntament que obstaculitzin l’exercici de les seves funcions. També ha de destacar aquesta actuació a l’informe anual de l’Ajuntament o l’ha de comunicar a la Comissió de Govern.


Article 22è. L’autoritat municipal i el personal al servei de l’Administració municipal que impedeixin l’actuació del síndic/a de Greuges de la Paeria negant-se a facilitar informes, documents i expedients que els sol·licitin, poden incórrer en la consegüent responsabilitat administrativa, d’acord amb la legislació vigent.

En aquest cas, el síndic/a de Greuges de la Paeria ha de traslladar els antecedents a l’Alcaldia perquè disposi l’inici de l’expedient corresponent, si ho considera procedent.

Article 23è . Si en el transcurs de les investigacions s’observen indicis segons els quals s’han comès infraccions disciplinàries o s’han produït conductes o fets presumiblement delictius, el síndic/a de Greuges de la Paeria ho ha de comunicar immediatament per escrit a l’Alcaldia o al Ministeri Fiscal, respectivament.

Article 24è. En l’exercici de les funcions d’investigació i resolució d’una queixa o expedient, el síndic/a de Greuges de la Paeria pot formular a les autoritats municipals i al personal al servei de l’Administració municipal o que en depengui els advertiments, les recomanacions, els suggeriments i els recordatoris relatius als seus deures legals. Mai no pot modificar o anul·lar actes o resolucions administratives.

Article 25è. El síndic/a de Greuges de la Paeria pot proposar al departament, organisme o entitat municipal afectats, dins de la legislació vigent, fórmules de conciliació o d’acord que facilitin una resolució positiva i ràpida de les queixes.


Si en la investigació d’una queixa o d’un expedient creu que l’aplicació de les disposicions normatives municipals condueix a un resultat injust o perjudicial, podrà recomanar o suggerir al departament o entitats municipals competents les mesures o els criteris que consideri adequats per remeiar-lo i les modificacions que cregui oportunes introduir en els textos normatius municipals.

TÍTOL IV. De les relacions amb l’Ajuntament

Article 26è . El síndic/a de Greuges de la Paeria ha d’informar del resultat de les investigacions, fins i tot si s’han d’arxivar les seves actuacions, l’autor de la queixa, la persona del servei de l’Administració pública afectada o que en depengui i l’autoritat del departament, organisme o entitat municipal sobre el qual s’hagi formulat la queixa o iniciat l’expedient d’ofici.

Article 27è . Anualment, en el transcurs del primer semestre, el síndic/a de greuges de la Paeria ha de presentar a l’Ajuntament un informe de les seves actuacions. En aquest informe hi ha d’haver: 1. El nombre i el tipus de queixes formulades i els expedients

iniciats d’ofici. 2. Les queixes rebutjades, les que s’estan tramitant i també les

causes que les originaren.


No han de constar a l’informe les dades personals que permetin la identificació pública dels interessats en el procés d’investigació. No obstant això, quan es consideri necessari, s’hi pot incloure el nom d’aquells a qui es refereix l’article 21è. Pot presentar, també, informes extraordinaris quan així ho demani la urgència o la importància dels fets que motivin la seva intervenció.

Article 28è. El síndic/a de Greuges de la Paeria ha d’exposar oralment un resum de l’informe de les actuacions en una sessió específica del Ple de l’Ajuntament, al final del qual els grups podran intervenir per determinar la seva posició. Article 29è. Per acomplir les seves funcions, el síndic/a de Greuges de la Paeria disposa d’una oficina, l’organització i el funcionament de la qual coordina i dirigeix. Per aquesta finalitat pot dictar les instruccions corresponents. Aquesta oficina ha de disposar dels mitjans personals i materials necessaris, d’acord amb les partides pressupostàries que s’incloguin en el pressupost de l’Ajuntament. Correspon al síndic/a de Greuges de la Paeria elaborar el projecte de previsió de despeses, perquè l’Ajuntament dugui a terme la necessària dotació pressupostària.


TÍTOL V. Dels òrgans de col·laboració amb la Sindicatura

Article 30è. En execució del Pacte Social per a la Ciutadania es crea la figura del Defensor/a per a les persones jubilades, que tindrà la consideració d’adjunt al/la síndic/a. Serà designat/da per l’Il·lm. Sr. alcalde, a proposta del Consell Municipal per a la gent gran. Actuarà seguint les instruccions del/la síndic/a i treballarà especialment en matèries relatives a la qualitat de vida de la gent gran. Article 31è. Es constituirà la Comissió de Salvaguarda de la Carta de la Ciutadania de Lleida, que serà un òrgan assessor de la Sindicatura de Greuges de la Paeria en les matèries relacionades amb la Carta.

Anualment, la Comissió traslladarà a la Sindicatura de Greuges tots els expedients oberts durant l’any i tots els informes emesos, juntament amb els suggeriments, lesconsideracions i les propostes que consideri oportunes.


Als efectes de donar compliment a allò previst en el paràgraf anterior, el/la síndic/a convocarà una reunió específica de la Comissió, durant el primer quadrimestre de l’any. El/la síndic/a podrà consultat o demanar informes a la Comissió de Salvaguarda, sempre que ho consideri escaient.

______________________________________________________

17. Presentació de la memòria al Ple

247



El Dia 27 de juliol del 2012, el Síndic presenta en el Ple extraordinari la memòria de l’exercici 2011.


•JUNTA DIRECTIVA DEL FÒRUMSD DE SÍNDICS,

SÍNDIQUES, DEFENSORS I DEFENSORES LOCALS

DE CATALUNYA

Van assistir a l’acte, la Presidenta del fòrumsd i Síndica de Vilafranca del Penedès, Glòria

Valeri, el Vicepresident del fòrumsd i Síndic de Cornellà, Frederic Prieto, el Síndic de Sta. Coloma de Gramenet, Fernando Oteros, el Síndic Personer de Mollet del Vallès, el ex-síndic de Tarragona, Francisco Ferrer,

l’administrador del fòrumsd, Toni Martinez i l’adjunt al Síndic de Lleida, Defensor de la

Gent Gran, Lluís Rodriguez.

Download - Memòria 2011 - Sindicatura de greuges de Lleida

Top Related