L'ECONÒMIC 37DEL 16 AL 22 DE JULIOL DEL 2011

EINES

é sentit que lesmitjanes empre-ses i algunes depetites es finan-cin a través de la

borsa?Un cas: Microsoft. L’any

del seu inici (1975) factura-va 16.000 dòlars (són uns53.000 dòlars del 2010);cinc anys més tard, el 1980,facturava 8 milions i tenia40 empleats; el 1981 eren 17milions, en un any va do-blar el nombre de vendes itenia 129 empleats; el 1982eren 24 milions i 220 em-pleats; al cap de deu anys dela seva creació, el 1985, lafacturació era de 140 mi-lions (uns 251 milions dedòlars del 2010). El 1986 ac-cedeix a la borsa per finan-çar-se, ofereix 2,5 milionsd’accions a 21 dòlars peracció que representaven52,5 milions de dòlars (uns92 milions de dòlars del2010). L’abril del 2011, Mi-crosoft tenia 8.432.767.307accions ordinàries en cir-culació. Però el que ens in-teressa remarcar és queamb 11 anys d’història es vaplantar al mercat de capi-tals.

Amb les dades exposades,Microsoft és una organit-zació que compleix a laperfecció les fases del des-envolupament empresa-rial: start-up, creixement,expansió i consolidació (itornar a començar amb unaaltra dimensió, però repe-tint les motivacions). Quansurt a borsa l’any 1986 estàen la seva primera expan-sió, després ha continuatdemanant diners al mercatper finançar altres expan-sions.

Potser algú pot estar pen-sant que és un cas excep-cional com ho són el d’al-

T

tres empreses tecnològi-ques que han coincidit enuna època de canvi tecno-lògic, però als EUA hi hauna llarga tradició de fi-nançar-se a través de laborsa, de fet és el país delmón amb menys concen-tració de capital en poquesmans. Allà no tenen cap in-convenient a compartir elsprojectes empresarialsamb milers o milions deconciutadans.

Per l’Alternative Inves-tment Market (AIM) brità-nic, que funciona des del1995, hi han passat més de3.000 empreses. A l’Alter-next francès, posat en mar-xa el 2006 i que avui estàdins el grup Nyseeuronext,hi ha 187 empreses. Al MABespanyol, que funciona desdel 2007, només n’hi ha 15:

dues que cotitzen des del2009, deu des del 2010, itres des d’aquest any. Toteselles en un tram d’accionsentre 1,9 milions i 24 mi-lions, i excepte l’anterior,la resta amb més accions almercat que quan Microsoftva començar (2,5 milions).Una altra dada i prou, a laborsa de Madrid hi cotitzen174 empreses.

Una conclusió sabudaperò encara sorprèn. A lesempreses espanyoles, i nodiguem les catalanes, noels agrada la borsa. I aratorno a la pregunta del co-mençament: té sentit queles mitjanes empreses i al-gunes de petites es finan-cin a través de la borsa? Lameva resposta, que evi-dentment no és comparti-da per l’empresariat, és sí,

té tot el sentit. I més quanun dels problemes de lanostra economia és la sevadimensió. Amb recursospropis o amb el crèdit –bendifícil i car avui– no s’ad-quireix grandària. Amb al-tre tipus de finançamentcom el capital de risc, l’in-versor no està disposat aposar quantitats impor-tants perquè el risc és mas-sa elevat. Els números sónsimples: 10 milions d’eu-ros de capital, la xifra méspetita d’un dels membresdel MAB, dividit entre milinversors representen10.000 euros per inversor;si fossin 10.000 els inver-sors, els correspondria1.000 euros a cadascun. Ésdifícil aconseguir unsquants milers d’inversorsamb perspectiva global

disposats a “jugar-se” en-tre 1.000 i 10.000 euros? Ésdifícil aconseguir quatreinversors que desembut-xaquin 2,5 milions cadas-cun?

En xifres per a una mitja-na empresa catalana:mantenint un 30% del ca-pital i el 70% restant dis-tribuït entre milers o dese-nes de milers d’accionis-tes, els propietaris inicialspoden continuar contro-lant l’empresa. Això sí, unbon sistema de govern ésfonamental, però davant10 milions de finançamentel cost d’oportunitat querepresenta no té color.

BORSA PER A MITJANES EMPRESES?

A les empresesespanyoles, i no diguemles catalanes, no elsagrada la borsa. I aratorno a la pregunta delcomençament: té sentitque les mitjanesempreses i algunes depetites es financin através de la borsa? Lameva resposta, queevidentment no éscompartida perl’empresariat, és sí, tétot el sentit

PER SABER-NE MÉS

Josep AlbetCONSULTOR

Sortida al MAB de l’empresa de telecomunicacions Eurona el desembre de l’any passat. ARXIU

GESTIÓ EMPRESARIAL

http://www.bolsasymerca-dos.es/mab/esp/marcos.htm

Glossari

Cofundador de Microsoft, se’n vadesvincular el 2000. Va passar de te-nir el 40% del capital a tenir-ne pocmés de l’1%, però a invertir en pro-jectes empresarials i filantròpics.

La cadena de botigues de jogui-nes més especialitzada del món,amb 348 punts de venda en 28països, va aconseguir 78,3 mi-lions d’euros el 2009 al MAB.

Cofundador de Microsoft i actualpresident del consell d’adminis-tració, no pas primer executiu,dedica gran part del seu temps ala fundació Bill & Melinda Gates.

IMAGINARIUM

El govern corporatiu i les bones pràc-tiques que li donen forma i contingutsón el fonament per a la bona reputa-ció de les empreses cotitzades. Un bongovern atrau inversors.

CORPORATE GOVERNANCEBILL GATES PAUL ALLEN