borsa per a mitjanes empreses

1
L'ECONÒMIC 37 DEL 16 AL 22 DE JULIOL DEL 2011 EINES é sentit que les mitjanes empre- ses i algunes de petites es finan- cin a través de la borsa? Un cas: Microsoft. L’any del seu inici (1975) factura- va 16.000 dòlars (són uns 53.000 dòlars del 2010); cinc anys més tard, el 1980, facturava 8 milions i tenia 40 empleats; el 1981 eren 17 milions, en un any va do- blar el nombre de vendes i tenia 129 empleats; el 1982 eren 24 milions i 220 em- pleats; al cap de deu anys de la seva creació, el 1985, la facturació era de 140 mi- lions (uns 251 milions de dòlars del 2010). El 1986 ac- cedeix a la borsa per finan- çar-se, ofereix 2,5 milions d’accions a 21 dòlars per acció que representaven 52,5 milions de dòlars (uns 92 milions de dòlars del 2010). L’abril del 2011, Mi- crosoft tenia 8.432.767.307 accions ordinàries en cir- culació. Però el que ens in- teressa remarcar és que amb 11 anys d’història es va plantar al mercat de capi- tals. Amb les dades exposades, Microsoft és una organit- zació que compleix a la perfecció les fases del des- envolupament empresa- rial: start-up, creixement, expansió i consolidació (i tornar a començar amb una altra dimensió, però repe- tint les motivacions). Quan surt a borsa l’any 1986 està en la seva primera expan- sió, després ha continuat demanant diners al mercat per finançar altres expan- sions. Potser algú pot estar pen- sant que és un cas excep- cional com ho són el d’al- T tres empreses tecnològi- ques que han coincidit en una època de canvi tecno- lògic, però als EUA hi ha una llarga tradició de fi- nançar-se a través de la borsa, de fet és el país del món amb menys concen- tració de capital en poques mans. Allà no tenen cap in- convenient a compartir els projectes empresarials amb milers o milions de conciutadans. Per l’Alternative Inves- tment Market (AIM) brità- nic, que funciona des del 1995, hi han passat més de 3.000 empreses. A l’Alter- next francès, posat en mar- xa el 2006 i que avui està dins el grup Nyseeuronext, hi ha 187 empreses. Al MAB espanyol, que funciona des del 2007, només n’hi ha 15: dues que cotitzen des del 2009, deu des del 2010, i tres des d’aquest any. Totes elles en un tram d’accions entre 1,9 milions i 24 mi- lions, i excepte l’anterior, la resta amb més accions al mercat que quan Microsoft va començar (2,5 milions). Una altra dada i prou, a la borsa de Madrid hi cotitzen 174 empreses. Una conclusió sabuda però encara sorprèn. A les empreses espanyoles, i no diguem les catalanes, no els agrada la borsa. I ara torno a la pregunta del co- mençament: té sentit que les mitjanes empreses i al- gunes de petites es finan- cin a través de la borsa? La meva resposta, que evi- dentment no és comparti- da per l’empresariat, és sí, té tot el sentit. I més quan un dels problemes de la nostra economia és la seva dimensió. Amb recursos propis o amb el crèdit –ben difícil i car avui– no s’ad- quireix grandària. Amb al- tre tipus de finançament com el capital de risc, l’in- versor no està disposat a posar quantitats impor- tants perquè el risc és mas- sa elevat. Els números són simples: 10 milions d’eu- ros de capital, la xifra més petita d’un dels membres del MAB, dividit entre mil inversors representen 10.000 euros per inversor; si fossin 10.000 els inver- sors, els correspondria 1.000 euros a cadascun. És difícil aconseguir uns quants milers d’inversors amb perspectiva global disposats a “jugar-se” en- tre 1.000 i 10.000 euros? És difícil aconseguir quatre inversors que desembut- xaquin 2,5 milions cadas- cun? En xifres per a una mitja- na empresa catalana: mantenint un 30% del ca- pital i el 70% restant dis- tribuït entre milers o dese- nes de milers d’accionis- tes, els propietaris inicials poden continuar contro- lant l’empresa. Això sí, un bon sistema de govern és fonamental, però davant 10 milions de finançament el cost d’oportunitat que representa no té color. BORSA PER A MITJANES EMPRESES? A les empreses espanyoles, i no diguem les catalanes, no els agrada la borsa. I ara torno a la pregunta del començament: té sentit que les mitjanes empreses i algunes de petites es financin a través de la borsa? La meva resposta, que evidentment no és compartida per l’empresariat, és sí, té tot el sentit PER SABER-NE MÉS Josep Albet CONSULTOR Sortida al MAB de l’empresa de telecomunicacions Eurona el desembre de l’any passat. ARXIU GESTIÓ EMPRESARIAL http://www.bolsasymerca- dos.es/mab/esp/marcos.htm Glossari Cofundador de Microsoft, se’n va desvincular el 2000. Va passar de te- nir el 40% del capital a tenir-ne poc més de l’1%, però a invertir en pro- jectes empresarials i filantròpics. La cadena de botigues de jogui- nes més especialitzada del món, amb 348 punts de venda en 28 països, va aconseguir 78,3 mi- lions d’euros el 2009 al MAB. Cofundador de Microsoft i actual president del consell d’adminis- tració, no pas primer executiu, dedica gran part del seu temps a la fundació Bill & Melinda Gates. IMAGINARIUM El govern corporatiu i les bones pràc- tiques que li donen forma i contingut són el fonament per a la bona reputa- ció de les empreses cotitzades. Un bon govern atrau inversors. CORPORATE GOVERNANCE BILL GATES PAUL ALLEN

Upload: jsplbt-jsplbt

Post on 11-Mar-2016

219 views

Category:

Documents


4 download

DESCRIPTION

Alternatives de finançament

TRANSCRIPT

Page 1: Borsa per a mitjanes empreses

L'ECONÒMIC 37DEL 16 AL 22 DE JULIOL DEL 2011

EINES

é sentit que lesmitjanes empre-ses i algunes depetites es finan-cin a través de la

borsa?Un cas: Microsoft. L’any

del seu inici (1975) factura-va 16.000 dòlars (són uns53.000 dòlars del 2010);cinc anys més tard, el 1980,facturava 8 milions i tenia40 empleats; el 1981 eren 17milions, en un any va do-blar el nombre de vendes itenia 129 empleats; el 1982eren 24 milions i 220 em-pleats; al cap de deu anys dela seva creació, el 1985, lafacturació era de 140 mi-lions (uns 251 milions dedòlars del 2010). El 1986 ac-cedeix a la borsa per finan-çar-se, ofereix 2,5 milionsd’accions a 21 dòlars peracció que representaven52,5 milions de dòlars (uns92 milions de dòlars del2010). L’abril del 2011, Mi-crosoft tenia 8.432.767.307accions ordinàries en cir-culació. Però el que ens in-teressa remarcar és queamb 11 anys d’història es vaplantar al mercat de capi-tals.

Amb les dades exposades,Microsoft és una organit-zació que compleix a laperfecció les fases del des-envolupament empresa-rial: start-up, creixement,expansió i consolidació (itornar a començar amb unaaltra dimensió, però repe-tint les motivacions). Quansurt a borsa l’any 1986 estàen la seva primera expan-sió, després ha continuatdemanant diners al mercatper finançar altres expan-sions.

Potser algú pot estar pen-sant que és un cas excep-cional com ho són el d’al-

T

tres empreses tecnològi-ques que han coincidit enuna època de canvi tecno-lògic, però als EUA hi hauna llarga tradició de fi-nançar-se a través de laborsa, de fet és el país delmón amb menys concen-tració de capital en poquesmans. Allà no tenen cap in-convenient a compartir elsprojectes empresarialsamb milers o milions deconciutadans.

Per l’Alternative Inves-tment Market (AIM) brità-nic, que funciona des del1995, hi han passat més de3.000 empreses. A l’Alter-next francès, posat en mar-xa el 2006 i que avui estàdins el grup Nyseeuronext,hi ha 187 empreses. Al MABespanyol, que funciona desdel 2007, només n’hi ha 15:

dues que cotitzen des del2009, deu des del 2010, itres des d’aquest any. Toteselles en un tram d’accionsentre 1,9 milions i 24 mi-lions, i excepte l’anterior,la resta amb més accions almercat que quan Microsoftva començar (2,5 milions).Una altra dada i prou, a laborsa de Madrid hi cotitzen174 empreses.

Una conclusió sabudaperò encara sorprèn. A lesempreses espanyoles, i nodiguem les catalanes, noels agrada la borsa. I aratorno a la pregunta del co-mençament: té sentit queles mitjanes empreses i al-gunes de petites es finan-cin a través de la borsa? Lameva resposta, que evi-dentment no és comparti-da per l’empresariat, és sí,

té tot el sentit. I més quanun dels problemes de lanostra economia és la sevadimensió. Amb recursospropis o amb el crèdit –bendifícil i car avui– no s’ad-quireix grandària. Amb al-tre tipus de finançamentcom el capital de risc, l’in-versor no està disposat aposar quantitats impor-tants perquè el risc és mas-sa elevat. Els números sónsimples: 10 milions d’eu-ros de capital, la xifra méspetita d’un dels membresdel MAB, dividit entre milinversors representen10.000 euros per inversor;si fossin 10.000 els inver-sors, els correspondria1.000 euros a cadascun. Ésdifícil aconseguir unsquants milers d’inversorsamb perspectiva global

disposats a “jugar-se” en-tre 1.000 i 10.000 euros? Ésdifícil aconseguir quatreinversors que desembut-xaquin 2,5 milions cadas-cun?

En xifres per a una mitja-na empresa catalana:mantenint un 30% del ca-pital i el 70% restant dis-tribuït entre milers o dese-nes de milers d’accionis-tes, els propietaris inicialspoden continuar contro-lant l’empresa. Això sí, unbon sistema de govern ésfonamental, però davant10 milions de finançamentel cost d’oportunitat querepresenta no té color.

BORSA PER A MITJANES EMPRESES?

A les empresesespanyoles, i no diguemles catalanes, no elsagrada la borsa. I aratorno a la pregunta delcomençament: té sentitque les mitjanesempreses i algunes depetites es financin através de la borsa? Lameva resposta, queevidentment no éscompartida perl’empresariat, és sí, tétot el sentit

PER SABER-NE MÉS

Josep AlbetCONSULTOR

Sortida al MAB de l’empresa de telecomunicacions Eurona el desembre de l’any passat. ARXIU

GESTIÓ EMPRESARIAL

http://www.bolsasymerca-dos.es/mab/esp/marcos.htm

Glossari

Cofundador de Microsoft, se’n vadesvincular el 2000. Va passar de te-nir el 40% del capital a tenir-ne pocmés de l’1%, però a invertir en pro-jectes empresarials i filantròpics.

La cadena de botigues de jogui-nes més especialitzada del món,amb 348 punts de venda en 28països, va aconseguir 78,3 mi-lions d’euros el 2009 al MAB.

Cofundador de Microsoft i actualpresident del consell d’adminis-tració, no pas primer executiu,dedica gran part del seu temps ala fundació Bill & Melinda Gates.

IMAGINARIUM

El govern corporatiu i les bones pràc-tiques que li donen forma i contingutsón el fonament per a la bona reputa-ció de les empreses cotitzades. Un bongovern atrau inversors.

CORPORATE GOVERNANCEBILL GATES PAUL ALLEN