Borsa per a mitjanes empreses

Download Borsa per a mitjanes empreses

Post on 11-Mar-2016

219 views

Category:

Documents

4 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Alternatives de finanament

TRANSCRIPT

<ul><li><p>L'ECONMIC 37DEL 16 AL 22 DE JULIOL DEL 2011</p><p>EINES</p><p> sentit que lesmitjanes empre-ses i algunes depetites es finan-cin a travs de la</p><p>borsa?Un cas: Microsoft. Lany</p><p>del seu inici (1975) factura-va 16.000 dlars (sn uns53.000 dlars del 2010);cinc anys ms tard, el 1980,facturava 8 milions i tenia40 empleats; el 1981 eren 17milions, en un any va do-blar el nombre de vendes itenia 129 empleats; el 1982eren 24 milions i 220 em-pleats; al cap de deu anys dela seva creaci, el 1985, lafacturaci era de 140 mi-lions (uns 251 milions dedlars del 2010). El 1986 ac-cedeix a la borsa per finan-ar-se, ofereix 2,5 milionsdaccions a 21 dlars peracci que representaven52,5 milions de dlars (uns92 milions de dlars del2010). Labril del 2011, Mi-crosoft tenia 8.432.767.307accions ordinries en cir-culaci. Per el que ens in-teressa remarcar s queamb 11 anys dhistria es vaplantar al mercat de capi-tals.</p><p>Amb les dades exposades,Microsoft s una organit-zaci que compleix a laperfecci les fases del des-envolupament empresa-rial: start-up, creixement,expansi i consolidaci (itornar a comenar amb unaaltra dimensi, per repe-tint les motivacions). Quansurt a borsa lany 1986 esten la seva primera expan-si, desprs ha continuatdemanant diners al mercatper finanar altres expan-sions.</p><p>Potser alg pot estar pen-sant que s un cas excep-cional com ho sn el dal-</p><p>T</p><p>tres empreses tecnolgi-ques que han coincidit enuna poca de canvi tecno-lgic, per als EUA hi hauna llarga tradici de fi-nanar-se a travs de laborsa, de fet s el pas delmn amb menys concen-traci de capital en poquesmans. All no tenen cap in-convenient a compartir elsprojectes empresarialsamb milers o milions deconciutadans.</p><p>Per lAlternative Inves-tment Market (AIM) brit-nic, que funciona des del1995, hi han passat ms de3.000 empreses. A lAlter-next francs, posat en mar-xa el 2006 i que avui estdins el grup Nyseeuronext,hi ha 187 empreses. Al MABespanyol, que funciona desdel 2007, noms nhi ha 15:</p><p>dues que cotitzen des del2009, deu des del 2010, itres des daquest any. Toteselles en un tram daccionsentre 1,9 milions i 24 mi-lions, i excepte lanterior,la resta amb ms accions almercat que quan Microsoftva comenar (2,5 milions).Una altra dada i prou, a laborsa de Madrid hi cotitzen174 empreses.</p><p>Una conclusi sabudaper encara sorprn. A lesempreses espanyoles, i nodiguem les catalanes, noels agrada la borsa. I aratorno a la pregunta del co-menament: t sentit queles mitjanes empreses i al-gunes de petites es finan-cin a travs de la borsa? Lameva resposta, que evi-dentment no s comparti-da per lempresariat, s s,</p><p>t tot el sentit. I ms quanun dels problemes de lanostra economia s la sevadimensi. Amb recursospropis o amb el crdit bendifcil i car avui no sad-quireix grandria. Amb al-tre tipus de finanamentcom el capital de risc, lin-versor no est disposat aposar quantitats impor-tants perqu el risc s mas-sa elevat. Els nmeros snsimples: 10 milions deu-ros de capital, la xifra mspetita dun dels membresdel MAB, dividit entre milinversors representen10.000 euros per inversor;si fossin 10.000 els inver-sors, els correspondria1.000 euros a cadascun. sdifcil aconseguir unsquants milers dinversorsamb perspectiva global</p><p>disposats a jugar-se en-tre 1.000 i 10.000 euros? sdifcil aconseguir quatreinversors que desembut-xaquin 2,5 milions cadas-cun?</p><p>En xifres per a una mitja-na empresa catalana:mantenint un 30% del ca-pital i el 70% restant dis-tribut entre milers o dese-nes de milers daccionis-tes, els propietaris inicialspoden continuar contro-lant lempresa. Aix s, unbon sistema de govern sfonamental, per davant10 milions de finanamentel cost doportunitat querepresenta no t color.</p><p>BORSA PER A MITJANES EMPRESES?</p><p>A les empresesespanyoles, i no diguemles catalanes, no elsagrada la borsa. I aratorno a la pregunta delcomenament: t sentitque les mitjanesempreses i algunes depetites es financin atravs de la borsa? Lameva resposta, queevidentment no scompartida perlempresariat, s s, ttot el sentit</p><p>PER SABER-NE MS</p><p>Josep AlbetCONSULTOR</p><p>Sortida al MAB de lempresa de telecomunicacions Eurona el desembre de lany passat. ARXIU</p><p>GESTI EMPRESARIAL</p><p>http://www.bolsasymerca-dos.es/mab/esp/marcos.htm</p><p>Glossari</p><p>Cofundador de Microsoft, sen vadesvincular el 2000. Va passar de te-nir el 40% del capital a tenir-ne pocms de l1%, per a invertir en pro-jectes empresarials i filantrpics.</p><p>La cadena de botigues de jogui-nes ms especialitzada del mn,amb 348 punts de venda en 28pasos, va aconseguir 78,3 mi-lions deuros el 2009 al MAB.</p><p>Cofundador de Microsoft i actualpresident del consell dadminis-traci, no pas primer executiu,dedica gran part del seu temps ala fundaci Bill &amp; Melinda Gates.</p><p>IMAGINARIUM</p><p>El govern corporatiu i les bones prc-tiques que li donen forma i contingutsn el fonament per a la bona reputa-ci de les empreses cotitzades. Un bongovern atrau inversors.</p><p>CORPORATE GOVERNANCEBILL GATES PAUL ALLEN</p></li></ul>