6. Societat i moviments socials al segle XIX

6.1., 6.2., 6.3., 6.4. Societat

La societat

experimenta

canvis importants

com són

dissolució dels estaments privilegiats

implica

pèrdua de privilegis per part de la noblesa i el clero i igualtat legal de tots els ciutadans

constitució de grups socials segons riquesa

són

burgesia

distingim

alta noblesa: gran propietària; manté influència política i social

petita noblesa (hidalgos): acaben barrejats amb els

mitjans props

alta burgesia: vinculada als negocis, comerç, banca i capital

estranger

classes mitjanes (<5% total): petits fabricants, props. mitjans terres, prof. liberals, funcionaris

classes populars

artesans (fusters, sabaters...) i grups de treballadors urbans

pagesos (petits props, jornalers, arrendataris)

proletariat: condicions de vida i treball dolentes

distingim

desenvolupament d’una cultura urbana

malgrat que

caracteritzada per

formes de vida tradicionals, analfabetisme, importància

de la religió, família patriarcal i clientelisme

(caciquisme)

degut a

el creixement d’algunes ciutats (Madrid i la perifèria): el 1900 les

ciutats de >50.000 hts acumulen el 12% de població total

que concentren

funcions culturals, econòmiques i polítiques més avançades: ensenyament superior i de més

qualitat, premsa i centres culturals, dinamisme econòmic, professions liberals, etc.

caracteritzada per

vida més secularitzada, família nuclear, treball femení, desig de

benestar material, estima pel progrés i la democràcia

porta a

la societat és majoritàriament rural

formen

nou grup dirigent

caracteritzat per

riquesa en propietats rurals i urbanes, relació amb capital estranger, inversió en deute públic i ferrocarrils, rendista però

no immobilista

6. Societat i moviments socials al segle XIX

6.5. Les primeres organitzacions obreres

Els treballadors industrialspateixen

una vida dominada per la pobresa i unes dures condicions de treball

caracteritzades per

-habitatge poc digne-dieta desequilibrada

-jornades llargues-accidents freqüents

-treball infantil-necessitat de beneficència

(atur o malaltia)-elevat índex de mortalitat i

poca esperança de vida

tendeixen a

actuar socialment des d’un principi

mitjançant

destrucció de màquines (ludisme): Alcoi (1821), fàbrica Bonaplata (1835), Barcelona,

Madrid i Málaga (1854)

mutualitats o societats de socors mutus

(legals des de 1839)destaca

Societat de Teixidors i Ass. Mútua de Teixidors de Cotó de Barcelona

(1840), que es difon per altres ciutats

desenvolupa

una societat de resistència i reivindicació: dret d’associació,

augment de sou, reducció jornada, prohibició treball infantil, protecció

social, ...

seran

associacions culturals i recreatives (Catalunya,

València, Salamanca, Madrid)

il·legalitzats: període moderat i final del Bienni (1857)

influïts per

socialisme utòpic de Cabet i Fourier (des de la dècada de 1830:

Abreu [Cadis], Cámara, Garrido [Madrid], Monturiol [Barcelona])

partit demòcrata (Abdó Terrades, Pi i Margall), sobretot a partir del

Bienni

cooperativisme catòlic (>1860): Cercles d’Obrers Catòlics

(Manresa)

premsa obrera, que difon les noves ideologies

els porta a

destaca

-vagues anys 1840-3 (govern Espartero) fins que els patrons

aconsegueix la prohibició-ampliació i radicalització

aprofitant la llibertat del Bienni (1854, 1855: 1ª vaga gral)

provoca

acompanyat lluites pageses: dècada 1840 (crema collites), 1855, 1861

6. Societat i moviments socials al segle XIX

6.6. L’arribada de l’internacionalisme (1868-74)

L’actuació del moviment obrer espanyol

canvia

durant el Sexenni revolucionari

degut a

nou règim de llibertats

la influència de l’AIT (fundada a Londres el 1864), en el vessant anarquista, portada per Fanelli

es veu facilitada per

destaca

predomini inicial de la ideologogia republicana federal (però allunyament des de 1869 a causa del fracàs de les insurreccions federals, el manteniment

de quintes i consum, ...)

manifestada en

constitució de la Federació Regional Espanyola (FRE) de l’AIT

constitució de Dir. Central de les Societats Obreres de B. (X-68: Farga

Pellicer), transformada el 69 en Centre Federal de les Societats Obreres, que

integra la Federació de les Tres Classes de Vapor

promou

Primer Congrés Obrer Espanyol (VI-70, Barcelona)

aprova

adopta

tesis anarquistes i revolucionàries: apoliticisme, resistència solidària,

cooperació com a base de la societat futura, sindicats d’ofici

augmenta

durant la Primera República

destaca

-Barcelona: reclamacions de societats obreres (armament del poble, plena autonomia

municipal, reducció jornada, augment salarial), vaga promoguda per la F. de les Tres Classes

de Vapor (jornada de deu hores)-Andalusia: motins i ocupacions de terres

-arreu: participació al moviment cantonalista

seguit

Congrés de Zaragoza (IV-72) el qual

expulsa els marxistes (Mesa, Iglesias), que funden la Nova Federació Madrilenya,

reconeguda per l’AIT

Congrés de Córdoba (XII-72) confirma la tendència anarquista i l’orientació apolítica

fins al

revolta cantonalista i viratge moderat (Salmerón, Castelar) i el cop de Pavía: el govern dissol la

FRE, n’ocupa els locals i en prohibeix l’actuació

6. Societat i moviments socials al segle XIX

6.7. Anarquisme i socialisme (1874-1900)

L’acció obrera

es divideix en

corrent anarquista

destaca

-FRE: actuació clandestina, extremista i minoritària fins que desapareix

-1881: fundació de la FTRE que s’implanta bé a tot el llevant i el sud

-1888: desaparició, degut a la repressió (Mano Negra: 1883), disputes internes i competència

sindical reformista-aparició i desenvolupament de grups d’acció

directa terrorista (dècada 1890): procés de Montjuïc, 1897

-organitzacions de caràcter sindical a l’inici del s. XX (Solidaridad Obrera i CNT)

sector marxista

acompanya

-1872: fundació del PSOE (clandestí)-contactes amb Les Tres Classes del Vapor

-1881: actuació legal-1888: refundació del PSOE i fundació de la

UGT a Barcelona (context del Congrés Obrer)-trencament amb les organitzacions obreres

reformistes catalanes degut a la intransigència pactista

-dóna suport a vagues, al Primer de Maig i es presenta a les eleccions

-dècada 1890: implantació a Madrid, Biscaia i Astúries, però nul·la al camp

desenvolupa

sindicalisme reformista

-després de la De Rerum Novarum (Lleó XIII)-destaquen els Cercles Catòlics, amb forta

implantació al nord d’Espanya

- Les Tres Classes del Vapor-agrupa republicans, socialistes,

cooperativistes i mutualistes-promou mútues i cooperatives de consum

sindicalisme catòlic

conflictes socials importants (1881-2, 1889-92)

utilitzant

formes antigues (insurreccions, amotinaments) però decantant-se cap a les

noves: el terrorisme anarquista i la vaga general

dóna lloc a

-1878: primeres lleis (infants, asils, barris per a obrers)-Comissió de Reformes

Socials (Moret, 1883), que es convertirà en l’Institut de Reformes Socials (1903)

l’inici del moviment feminista

destaca

-1889: Societat Autònoma de Dones de Barcelona (l’anarquista Teresa Claramunt, la republicana Ángeles

López i l’espiritista Amalia Domingo)-1898: Societat Progressiva Femenina (Ángeles López)