6. societat i moviments socials al segle xix

4
6. Societat i moviments socials al segle XIX 6.1., 6.2., 6.3., 6.4. Societat La societat experimenta canvis importan ts com són dissolució dels estaments privilegiats implica pèrdua de privilegis per part de la noblesa i el clero i igualtat legal de tots els ciutadans constitució de grups socials segons riquesa són burgesia distingim alta noblesa: gran propietària; manté influència política i social petita noblesa (hidalgos): acaben barrejats amb els mitjans props alta burgesia: vinculada als negocis, comerç, banca i capital estranger classes mitjanes (<5% total): petits fabricants, props. mitjans terres, prof. liberals, funcionaris classes populars artesans (fusters, sabaters...) i grups de treballadors urbans pagesos (petits props, jornalers, arrendataris) proletariat: condicions de vida i treball dolentes distingim desenvolupament d’una cultura urbana malgrat que caracteritzada per formes de vida tradicionals, analfabetisme, importància de la religió, família patriarcal i clientelisme (caciquisme) degut a el creixement d’algunes ciutats (Madrid i la perifèria): el 1900 les ciutats de >50.000 hts acumulen el 12% de població total que concentren funcions culturals, econòmiques i polítiques més avançades: ensenyament superior i de més qualitat, premsa i centres culturals, dinamisme econòmic, professions liberals, etc. caracteritzada per vida més secularitzada, família nuclear, treball femení, desig de benestar material, estima pel progrés i la democràcia porta a la societat és majoritàriament rural formen nou grup dirigen t caracteritzat per riquesa en propietats rurals i urbanes, relació amb capital estranger, inversió en deute públic i ferrocarrils, rendista però no immobilista

Upload: felix

Post on 08-Feb-2016

54 views

Category:

Documents


0 download

DESCRIPTION

La societat. pèrdua de privilegis per part de la noblesa i el clero i igualtat legal de tots els ciutadans. caracteritzada per. 6. Societat i moviments socials al segle XIX. formes de vida tradicionals, analfabetisme, importància de la religió, família patriarcal i clientelisme (caciquisme). - PowerPoint PPT Presentation

TRANSCRIPT

Page 1: 6. Societat i moviments socials al segle XIX

6. Societat i moviments socials al segle XIX

6.1., 6.2., 6.3., 6.4. Societat

La societat

experimenta

canvis importants

com són

dissolució dels estaments privilegiats

implica

pèrdua de privilegis per part de la noblesa i el clero i igualtat legal de tots els ciutadans

constitució de grups socials segons riquesa

són

burgesia

distingim

alta noblesa: gran propietària; manté influència política i social

petita noblesa (hidalgos): acaben barrejats amb els

mitjans props

alta burgesia: vinculada als negocis, comerç, banca i capital

estranger

classes mitjanes (<5% total): petits fabricants, props. mitjans terres, prof. liberals, funcionaris

classes populars

artesans (fusters, sabaters...) i grups de treballadors urbans

pagesos (petits props, jornalers, arrendataris)

proletariat: condicions de vida i treball dolentes

distingim

desenvolupament d’una cultura urbana

malgrat que

caracteritzada per

formes de vida tradicionals, analfabetisme, importància

de la religió, família patriarcal i clientelisme

(caciquisme)

degut a

el creixement d’algunes ciutats (Madrid i la perifèria): el 1900 les

ciutats de >50.000 hts acumulen el 12% de població total

que concentren

funcions culturals, econòmiques i polítiques més avançades: ensenyament superior i de més

qualitat, premsa i centres culturals, dinamisme econòmic, professions liberals, etc.

caracteritzada per

vida més secularitzada, família nuclear, treball femení, desig de

benestar material, estima pel progrés i la democràcia

porta a

la societat és majoritàriament rural

formen

nou grup dirigent

caracteritzat per

riquesa en propietats rurals i urbanes, relació amb capital estranger, inversió en deute públic i ferrocarrils, rendista però

no immobilista

Page 2: 6. Societat i moviments socials al segle XIX

6. Societat i moviments socials al segle XIX

6.5. Les primeres organitzacions obreres

Els treballadors industrialspateixen

una vida dominada per la pobresa i unes dures condicions de treball

caracteritzades per

-habitatge poc digne-dieta desequilibrada

-jornades llargues-accidents freqüents

-treball infantil-necessitat de beneficència

(atur o malaltia)-elevat índex de mortalitat i

poca esperança de vida

tendeixen a

actuar socialment des d’un principi

mitjançant

destrucció de màquines (ludisme): Alcoi (1821), fàbrica Bonaplata (1835), Barcelona,

Madrid i Málaga (1854)

mutualitats o societats de socors mutus

(legals des de 1839)destaca

Societat de Teixidors i Ass. Mútua de Teixidors de Cotó de Barcelona

(1840), que es difon per altres ciutats

desenvolupa

una societat de resistència i reivindicació: dret d’associació,

augment de sou, reducció jornada, prohibició treball infantil, protecció

social, ...

seran

associacions culturals i recreatives (Catalunya,

València, Salamanca, Madrid)

il·legalitzats: període moderat i final del Bienni (1857)

influïts per

socialisme utòpic de Cabet i Fourier (des de la dècada de 1830:

Abreu [Cadis], Cámara, Garrido [Madrid], Monturiol [Barcelona])

partit demòcrata (Abdó Terrades, Pi i Margall), sobretot a partir del

Bienni

cooperativisme catòlic (>1860): Cercles d’Obrers Catòlics

(Manresa)

premsa obrera, que difon les noves ideologies

els porta a

destaca

-vagues anys 1840-3 (govern Espartero) fins que els patrons

aconsegueix la prohibició-ampliació i radicalització

aprofitant la llibertat del Bienni (1854, 1855: 1ª vaga gral)

provoca

acompanyat lluites pageses: dècada 1840 (crema collites), 1855, 1861

Page 3: 6. Societat i moviments socials al segle XIX

6. Societat i moviments socials al segle XIX

6.6. L’arribada de l’internacionalisme (1868-74)

L’actuació del moviment obrer espanyol

canvia

durant el Sexenni revolucionari

degut a

nou règim de llibertats

la influència de l’AIT (fundada a Londres el 1864), en el vessant anarquista, portada per Fanelli

es veu facilitada per

destaca

predomini inicial de la ideologogia republicana federal (però allunyament des de 1869 a causa del fracàs de les insurreccions federals, el manteniment

de quintes i consum, ...)

manifestada en

constitució de la Federació Regional Espanyola (FRE) de l’AIT

constitució de Dir. Central de les Societats Obreres de B. (X-68: Farga

Pellicer), transformada el 69 en Centre Federal de les Societats Obreres, que

integra la Federació de les Tres Classes de Vapor

promou

Primer Congrés Obrer Espanyol (VI-70, Barcelona)

aprova

adopta

tesis anarquistes i revolucionàries: apoliticisme, resistència solidària,

cooperació com a base de la societat futura, sindicats d’ofici

augmenta

durant la Primera República

destaca

-Barcelona: reclamacions de societats obreres (armament del poble, plena autonomia

municipal, reducció jornada, augment salarial), vaga promoguda per la F. de les Tres Classes

de Vapor (jornada de deu hores)-Andalusia: motins i ocupacions de terres

-arreu: participació al moviment cantonalista

seguit

Congrés de Zaragoza (IV-72) el qual

expulsa els marxistes (Mesa, Iglesias), que funden la Nova Federació Madrilenya,

reconeguda per l’AIT

Congrés de Córdoba (XII-72) confirma la tendència anarquista i l’orientació apolítica

fins al

revolta cantonalista i viratge moderat (Salmerón, Castelar) i el cop de Pavía: el govern dissol la

FRE, n’ocupa els locals i en prohibeix l’actuació

Page 4: 6. Societat i moviments socials al segle XIX

6. Societat i moviments socials al segle XIX

6.7. Anarquisme i socialisme (1874-1900)

L’acció obrera

es divideix en

corrent anarquista

destaca

-FRE: actuació clandestina, extremista i minoritària fins que desapareix

-1881: fundació de la FTRE que s’implanta bé a tot el llevant i el sud

-1888: desaparició, degut a la repressió (Mano Negra: 1883), disputes internes i competència

sindical reformista-aparició i desenvolupament de grups d’acció

directa terrorista (dècada 1890): procés de Montjuïc, 1897

-organitzacions de caràcter sindical a l’inici del s. XX (Solidaridad Obrera i CNT)

sector marxista

acompanya

-1872: fundació del PSOE (clandestí)-contactes amb Les Tres Classes del Vapor

-1881: actuació legal-1888: refundació del PSOE i fundació de la

UGT a Barcelona (context del Congrés Obrer)-trencament amb les organitzacions obreres

reformistes catalanes degut a la intransigència pactista

-dóna suport a vagues, al Primer de Maig i es presenta a les eleccions

-dècada 1890: implantació a Madrid, Biscaia i Astúries, però nul·la al camp

desenvolupa

sindicalisme reformista

-després de la De Rerum Novarum (Lleó XIII)-destaquen els Cercles Catòlics, amb forta

implantació al nord d’Espanya

- Les Tres Classes del Vapor-agrupa republicans, socialistes,

cooperativistes i mutualistes-promou mútues i cooperatives de consum

sindicalisme catòlic

conflictes socials importants (1881-2, 1889-92)

utilitzant

formes antigues (insurreccions, amotinaments) però decantant-se cap a les

noves: el terrorisme anarquista i la vaga general

dóna lloc a

-1878: primeres lleis (infants, asils, barris per a obrers)-Comissió de Reformes

Socials (Moret, 1883), que es convertirà en l’Institut de Reformes Socials (1903)

l’inici del moviment feminista

destaca

-1889: Societat Autònoma de Dones de Barcelona (l’anarquista Teresa Claramunt, la republicana Ángeles

López i l’espiritista Amalia Domingo)-1898: Societat Progressiva Femenina (Ángeles López)