6. societat i moviments socials al segle xix
DESCRIPTION
La societat. pèrdua de privilegis per part de la noblesa i el clero i igualtat legal de tots els ciutadans. caracteritzada per. 6. Societat i moviments socials al segle XIX. formes de vida tradicionals, analfabetisme, importància de la religió, família patriarcal i clientelisme (caciquisme). - PowerPoint PPT PresentationTRANSCRIPT
6. Societat i moviments socials al segle XIX
6.1., 6.2., 6.3., 6.4. Societat
La societat
experimenta
canvis importants
com són
dissolució dels estaments privilegiats
implica
pèrdua de privilegis per part de la noblesa i el clero i igualtat legal de tots els ciutadans
constitució de grups socials segons riquesa
són
burgesia
distingim
alta noblesa: gran propietària; manté influència política i social
petita noblesa (hidalgos): acaben barrejats amb els
mitjans props
alta burgesia: vinculada als negocis, comerç, banca i capital
estranger
classes mitjanes (<5% total): petits fabricants, props. mitjans terres, prof. liberals, funcionaris
classes populars
artesans (fusters, sabaters...) i grups de treballadors urbans
pagesos (petits props, jornalers, arrendataris)
proletariat: condicions de vida i treball dolentes
distingim
desenvolupament d’una cultura urbana
malgrat que
caracteritzada per
formes de vida tradicionals, analfabetisme, importància
de la religió, família patriarcal i clientelisme
(caciquisme)
degut a
el creixement d’algunes ciutats (Madrid i la perifèria): el 1900 les
ciutats de >50.000 hts acumulen el 12% de població total
que concentren
funcions culturals, econòmiques i polítiques més avançades: ensenyament superior i de més
qualitat, premsa i centres culturals, dinamisme econòmic, professions liberals, etc.
caracteritzada per
vida més secularitzada, família nuclear, treball femení, desig de
benestar material, estima pel progrés i la democràcia
porta a
la societat és majoritàriament rural
formen
nou grup dirigent
caracteritzat per
riquesa en propietats rurals i urbanes, relació amb capital estranger, inversió en deute públic i ferrocarrils, rendista però
no immobilista
6. Societat i moviments socials al segle XIX
6.5. Les primeres organitzacions obreres
Els treballadors industrialspateixen
una vida dominada per la pobresa i unes dures condicions de treball
caracteritzades per
-habitatge poc digne-dieta desequilibrada
-jornades llargues-accidents freqüents
-treball infantil-necessitat de beneficència
(atur o malaltia)-elevat índex de mortalitat i
poca esperança de vida
tendeixen a
actuar socialment des d’un principi
mitjançant
destrucció de màquines (ludisme): Alcoi (1821), fàbrica Bonaplata (1835), Barcelona,
Madrid i Málaga (1854)
mutualitats o societats de socors mutus
(legals des de 1839)destaca
Societat de Teixidors i Ass. Mútua de Teixidors de Cotó de Barcelona
(1840), que es difon per altres ciutats
desenvolupa
una societat de resistència i reivindicació: dret d’associació,
augment de sou, reducció jornada, prohibició treball infantil, protecció
social, ...
seran
associacions culturals i recreatives (Catalunya,
València, Salamanca, Madrid)
il·legalitzats: període moderat i final del Bienni (1857)
influïts per
socialisme utòpic de Cabet i Fourier (des de la dècada de 1830:
Abreu [Cadis], Cámara, Garrido [Madrid], Monturiol [Barcelona])
partit demòcrata (Abdó Terrades, Pi i Margall), sobretot a partir del
Bienni
cooperativisme catòlic (>1860): Cercles d’Obrers Catòlics
(Manresa)
premsa obrera, que difon les noves ideologies
els porta a
destaca
-vagues anys 1840-3 (govern Espartero) fins que els patrons
aconsegueix la prohibició-ampliació i radicalització
aprofitant la llibertat del Bienni (1854, 1855: 1ª vaga gral)
provoca
acompanyat lluites pageses: dècada 1840 (crema collites), 1855, 1861
6. Societat i moviments socials al segle XIX
6.6. L’arribada de l’internacionalisme (1868-74)
L’actuació del moviment obrer espanyol
canvia
durant el Sexenni revolucionari
degut a
nou règim de llibertats
la influència de l’AIT (fundada a Londres el 1864), en el vessant anarquista, portada per Fanelli
es veu facilitada per
destaca
predomini inicial de la ideologogia republicana federal (però allunyament des de 1869 a causa del fracàs de les insurreccions federals, el manteniment
de quintes i consum, ...)
manifestada en
constitució de la Federació Regional Espanyola (FRE) de l’AIT
constitució de Dir. Central de les Societats Obreres de B. (X-68: Farga
Pellicer), transformada el 69 en Centre Federal de les Societats Obreres, que
integra la Federació de les Tres Classes de Vapor
promou
Primer Congrés Obrer Espanyol (VI-70, Barcelona)
aprova
adopta
tesis anarquistes i revolucionàries: apoliticisme, resistència solidària,
cooperació com a base de la societat futura, sindicats d’ofici
augmenta
durant la Primera República
destaca
-Barcelona: reclamacions de societats obreres (armament del poble, plena autonomia
municipal, reducció jornada, augment salarial), vaga promoguda per la F. de les Tres Classes
de Vapor (jornada de deu hores)-Andalusia: motins i ocupacions de terres
-arreu: participació al moviment cantonalista
seguit
Congrés de Zaragoza (IV-72) el qual
expulsa els marxistes (Mesa, Iglesias), que funden la Nova Federació Madrilenya,
reconeguda per l’AIT
Congrés de Córdoba (XII-72) confirma la tendència anarquista i l’orientació apolítica
fins al
revolta cantonalista i viratge moderat (Salmerón, Castelar) i el cop de Pavía: el govern dissol la
FRE, n’ocupa els locals i en prohibeix l’actuació
6. Societat i moviments socials al segle XIX
6.7. Anarquisme i socialisme (1874-1900)
L’acció obrera
es divideix en
corrent anarquista
destaca
-FRE: actuació clandestina, extremista i minoritària fins que desapareix
-1881: fundació de la FTRE que s’implanta bé a tot el llevant i el sud
-1888: desaparició, degut a la repressió (Mano Negra: 1883), disputes internes i competència
sindical reformista-aparició i desenvolupament de grups d’acció
directa terrorista (dècada 1890): procés de Montjuïc, 1897
-organitzacions de caràcter sindical a l’inici del s. XX (Solidaridad Obrera i CNT)
sector marxista
acompanya
-1872: fundació del PSOE (clandestí)-contactes amb Les Tres Classes del Vapor
-1881: actuació legal-1888: refundació del PSOE i fundació de la
UGT a Barcelona (context del Congrés Obrer)-trencament amb les organitzacions obreres
reformistes catalanes degut a la intransigència pactista
-dóna suport a vagues, al Primer de Maig i es presenta a les eleccions
-dècada 1890: implantació a Madrid, Biscaia i Astúries, però nul·la al camp
desenvolupa
sindicalisme reformista
-després de la De Rerum Novarum (Lleó XIII)-destaquen els Cercles Catòlics, amb forta
implantació al nord d’Espanya
- Les Tres Classes del Vapor-agrupa republicans, socialistes,
cooperativistes i mutualistes-promou mútues i cooperatives de consum
sindicalisme catòlic
conflictes socials importants (1881-2, 1889-92)
utilitzant
formes antigues (insurreccions, amotinaments) però decantant-se cap a les
noves: el terrorisme anarquista i la vaga general
dóna lloc a
-1878: primeres lleis (infants, asils, barris per a obrers)-Comissió de Reformes
Socials (Moret, 1883), que es convertirà en l’Institut de Reformes Socials (1903)
l’inici del moviment feminista
destaca
-1889: Societat Autònoma de Dones de Barcelona (l’anarquista Teresa Claramunt, la republicana Ángeles
López i l’espiritista Amalia Domingo)-1898: Societat Progressiva Femenina (Ángeles López)