dossier prevenció de riscos laboral

FOL- Material per confeccionar el trebal de la Unitat Formativa. de Riscos Laborals.

Manuel Ortega Moreno 1

CIC

LES

FOR

MA

TIU

S D

E G

RA

U S

UPE

RIO

R

Manuel Ortega formaci i orientaci laboral. (unitat formtiva de prevenci de riscos laborals)

http://phobos.xtec.cat/mortega1/fol1011/ http://www.xtec.cat/~mortega1

[email protected]



Introducci i instruccions per a elaborar el treball.

Els apunts que segueixen sn una aproximaci a la prevenci de riscos laborals i la salut laboral. La qual cosa implica que no es vol oferir un material que desenvolupi tots els continguts de la temtica, sin noms un apropament a la mateixa. Es tracten quatre apartats amb contingut genric: 1) El treball i la salut: els riscos professionals, 2) Els principis de lacci preventiva de la prevenci, 3) El marc normatiu i 4) LAvaluaci dels riscos professionals.

En conseqncia no es desenvolupa lampli catleg de riscos que poden existir: els associats a les condicions de seguretat, al medi ambient i els relacionats amb lorganitzaci i crrega de treball. Caldr, doncs si sescau, que lalumne ampli els conceptes pel seu compte.

Aquest material s la base per a la realitzaci dun treball la durada

del qual ser de tot el trimestre. Els objectius que lalumne haur dassolir una vegada completat el treball sn:

1 -Identificar les situacions de risc derivades del treball en funci de les causes que les generen, de la classificaci dels diversos grups de risc i dels danys que provoquen en la persona i en la collectivitat. 2- Identificar els mitjans de prevenci i de protecci que cal emprar en les situacions de risc, en funci de la naturalesa de la situaci i de l'abast, personal i/o ambiental, d'actuaci del risc. 3 -Aplicar les mesures d'intervenci en cas d'accident segons la prioritat d'actuaci que escaigui i d'acord amb la urgncia que el cas requereixi amb relaci a les lesions produdes.

Els materials estan dissenyats per a que lalumne utilitzi no ms de

12 hores de treball, malgrat que aix est en funci de les caracterstiques de cada persona.

El desenvolupament del treball consistir en: 1 Lectura individual dels apunts per part de cada alumne. A les

sessions presencials de classe es podran plantejar i sol.lucionar totes les qestions que es considerin adients.

EI! S IMPORTANT

LLEGIR AQUEST APARTAT



2- Contestar a les qestions plantejades tipus test i que es contenen a lannex 1 daquest apunts. Caldr lliurar-los al professor com a mxim el mateixa dia fixat per a la prova de la primera avaluaci.

3 Fer una aproximaci a lavaluaci de riscos laborals de la teva professi. Per aix utilitzarem la fitxa de lannex 2 i intentarem avaluar el lloc de treball dun treballador de la teva futura professi.

s important que lalumne tingui present que per a la valoraci del

treball sutilitzaran els segents criteris: - Correci de les respostes de les preguntes. - Correci a la fitxa davaluaci. (Al Departament de FOL tenim un

programa informtic que us pot ajudar, si ho voleu li demaneu al professor).

- Iniciativa en el treball. Aix vol dir que el professor valorar molt positivament que lalumne consulti altres fonts dinformaci (a la mateixa web del Departament trobareu mltiples materials, a ms a ms de les resenyades a lapartat de bibligrafia daquests apunts i els que puguis demanar als professor).

- La forma i puntualitat en lentrega del treball. - La valoraci mxima del treball seran 2 punts sobre la nota del

trimestre.



- 1 EL TREBALL I LA SALUT: ELS RISCOS PROFESSIONALS 1.1 Tipus de riscs en el medi de treball (PAG.4) 2 LA PREVENCI DE RISCOS LABORALS.PRINCIPIS DE LACCI PREVENTIVA.(PAG.7) 2.1 Principis de lacci preventiva 2.2 Laccident de treball i lmalaltia professional 3MARC NORMATIU BSIC DE LA PRENVECI DE RISCOS LABORALS.(PAG.9) 3.1 Obligacions dels empresaris en matria de prevenci 3.2 Obligacions en matria dequips de treball 3.3 3.4 Responsabilitats derivades de lincompliment de les normes de prevenci de riscos laborals.

Obligaci de proporcionar equips de protecci individual (EPI)

4 - LAVALUACI DE RISCOS PROFESSIONALS(PAG. 11) 4.1 Lavaluaci de riscos 4.2 Qu s una avaluaci de riscos?. 4.3 Per a qu serveix lavaluaci de riscos?. 4.4 Qui pot fer lavaluaci de riscos? 4.5 Quan sha de fer lavaluaci de riscos?. 4.6 Com es fa lavaluaci. 4.7 Procediment per a avaluar el risc 4.8 Com es valoren el riscos? 4.9 Lavaluaci de riscos segons LInstituto Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball. Annex 1 Qestionari a contestar per lalumne.(pag. 21) Annex 2 Model de format per avaluaci general de riscos(pag. 28) Bibliografia i fonts dinformaci.(pag.31)

ndex



1

EL TREBALL I LA SALUT: ELS RISCOS PROFESSIONALS

Tota activitat humana comporta risc. Un risc s la possibilitat o probabilitat de que, davant la confluncia de diversos factors, una persona pugui patir danys. Alhora un danys potser lleu, greu o molt greu, en funci de la seva gravetat. Tamb poden classificar-se en base a la seva imminncia en: improbable, probable o segur. La realitzaci dun treball suposa, tamb una exposici a uns riscos que denominarem professionals. El terme salut, en relaci al treball, implica no noms la absncia dafeccions o malaltia, sin tamb els elements fsics i mentals que afecten a la salut i estan directament relacionats amb la seguretat i higiene en el treball(Convenio OIT 155 ).

1.1

Tipus de riscs en el medi de treball

Els podem classificar en base a diferents criteris: 1 En relaci amb el seu origen.

Riscos derivats de les condicions de seguretat de lestructura del centre de treball o del procs productiu, maquinria i equips.

Riscos ocasionats per agents fsics(nivell de soroll, llum, temperatura, radiacions)

Riscos ocasionats per agents qumics.(exposici substncies txiques, nocives, corrosives, irritants, cancergenes)

Riscos originats per agents biolgics.(infeccions, bactries, parsits, virus, fongs.)

Riscos derivats de lorganitzaci i adaptaci al lloc de treball(esgotament fsic i mental, mala distribuci del treball, estrs, mala adaptaci lloc de treball taules, cadires, pantalles ordinadors)

2 En relaci amb la seva gravetat. La gravetat dun risc est determinada por la probabilitat i la importncia del dany que pugui produir als treballadors. Si la probabilitat de que es produeixi s molt elevada utilitzarem lexpressi perill. 3 Les condicions de treball com a factor de risc.



Sentn per condici de treball qualsevol caracterstica del mateix que pugui tenir influncia en la generaci de riscos per la seguretat i la salut del treballador. La Llei inclou especficament dins daquests:

- Les caracterstiques generals dels locals, installacions, equips, productes i altres tils del centre de treball.

- La naturalesa dels agents fsics, qumics i biolgics presents a lambient de treball.

- Els procediments per a utilitzar els agents anteriors. - Tota la resta de caracterstiques del treball, incloses la seva

organitzaci i ordenaci. QUADRE ORIENTATIU DE FACTORS DE RISC QUE PODEN ESTAR PRESENTS EN EL LLOC DE TREBALL I ELS SEUS EFECTES. RISCOS DERIVATS DE LES CONDICIONS DE SEGURETAT Estructurals Passadissos y superfcies de trnsit Espais de treball Escales. Installaci elctrica. Installacions de gasos.

Caiguda de persones Caiguda dobjectes Enderrocaments. Topades contra objectes Cops i talls Atrapaments Cremades Asfixies. Contractes elctrics Explosions. Incendis

ACCIDENTS DE TREBALL

Manipulaci dels equips Elements fixos o mbils de la maquinria. Eines. Maniplaci de vehcles.

Cops, talls i atrapaments. Lesions oculars. Esguins i torcedures Caigudes de o des daparells elevadors. Bolcada de vehcles. Projecci de fragments o partcules

ACCIDENTS DE TREBALL



QUADRE ORIENTATIU DELS FACTORS DE RISC QUE PODEN ESTAR PRESENTS EN EL LLOC DE TREBALL I ELS SEUS EFECTES. RISCOS DERIVATS DE LES CONDICIONS MEDIOAMBIENTALS Agents fsics Soroll Vibracions Temperatura Humitat Velocitat daire Radiacions

Sordera professional Afeccions als ossos, mucles i articulacions. Deshidractaci Cop de calor. Cremades Afeccions pulmonars i cardiovasculars. Afeccions oculars

MALALTIA PROFESSIONAL

Agents Qumics. Contaminants qumics: corrosius, irritants, cancergens, sensibilitzants, sistmics. Substncias i prepartats perillosos: Benc Plom, Amiant, Clorur de vinil.

Mareig Malformacions congnites. Destrucci teixits. Prdua de conscincia. Afeccions nervioses. Alteracions drgans Vmits.

MALALTIA PROFESSIONAL.

Agents biolgics. Bactries. Virus. Fongs. Parsits.

Afeccions respiratries. Enfermetats de la pell. Enfermetats infeccioses Enfermetats parasitries.

MALALTIA PROFESSIONAL

RISCOS DERIVATS DE LORGANITZACI DEL TREBALL Treball nocturn. Treball a torns. Treball amb incentius Treball monton i repetitiu

Fatiga Estrs Prdua datenci ACCIDENT DE

TREBALL RISCOS DERIVATS DE LA CRREGA DE TREBALL Crrega del treball. Fsica: postures de treball, manipulaci de crregues, esfor fsic.

Fatiga Mareig Dolors musculars. Estrs Depressions. Insomni.

ABSENTISME ACCIDENTS DE T. INSATISFACCI LAB.

Mental: crrega de treball, motivaci.

Agents psicosocials. Condicions docupaci Tipus de contracte Retribuci Clima laboral. Relacions jerrquiques a lempresa Caps intermitjos. Ascens. Conflicitivat social. Sindicaci

Problemes psicolgics: Ansietat, agresivitat, envelliment prematur.

INSATISFACCI LABORAL

RISCOS DERIVATS DEL FACTOR HUM. De les condicions personals del treballadors: Edat. Estat de salut. Aspecte fisiolgic. Nivell de formaci i estudis. Experincia professional

Falta dadapataci del treballador al treball

ACCIDENT DE TREBALL

Actuacions perilloses i prctiques insegures. Negligncia. Imprudncia

Falta dadapataci del treballador al treball. Falta datenci Comportaments temerris.

ACCIDENT DE TREBALL



2

LA PREVENCI DE RISCOS LABORALS.PRINCIPIS DE LACCI PREVENTIVA.

La prevenci de riscos laborals s el conjunt dactivitats o mides adoptades o previstes en totes les fases dactivitats de lempresa amb la fi devitar o disminuir els riscos derivats del treball. Lempresari s lobligat, segons la llei, a garantir la seguretat i la salut dels treballadors i per tant haur dadoptar totes les mides que siguin necessries

.

2.1

Principis de lacci preventiva

Els principis de lacci preventiva sn: 1 Evitar els riscos. 2 Avaluar els riscos que no es puguin evitar. 4 - Combatre els riscos en el seu origen. 5 Adaptar el treball a la persona. 6 - Tenir present levoluci de la tcnica. 7 Planificar la prevenci. 8 Adoptar mides que prioritzin la protecci collectiva a la individual. 9 Donar les instruccions que sescaiguin als treballadors. Mides que composen lacci preventiva de lempresa

PLA PREVENCI Cal que inclogui ESTRUCTURA ORGANITZATIVA

DEFINICI DE FUNCIONS. RECURSOS NECESSARIS. `RCTIQUES I PROCEDIMENTS.

ESTUDI CONDICIONS DE TREBALL

Identificaci de riscos

EVITAR-LOS AVALUAR ELS NO EVITABLES

PLANIFICACI ACCI PREVENTIVA

OBJECTE

PRIORITATS

ELIMINAR CONTROLAR REDUIR

TENIR EN COMPTA

RISCOS

Magnitut dels risc. Nm. Treb. Normes.

CONTINGUT MITJANS MATERIALS

MITJANS HUMANS

ASSIGNACI DE RECURSOS

MIDES

EMERGNCIES. VIGILNCIA SALUT. INFORMACI . FORMACI. COORDINACI



2.2

Laccident de treball i malatia professional

DIFERNCIES PRINCIPALS ENTRE LACCIDENT DE TREBALL I LENFERMETAT PROFESSIONAL ACCIDENT DE TREBALL ENFERMETAT PROFESSIONAL Es presenta de forma sbita. MOMENET DINICI Es el resultat de un procs lent i

progressiu. Causes externes que provoquen una lesi directa a lorganisme

CAUSA QUE EL/LA PROVOCA

Causes externens, per agents que penetren a lorganisme

Es manifesta de forma rpida i violenta.

A LA SEVA MANIFESTACI

No hi ha desenvolupament violent sino progrssiu.

Fcilment identificable. RESPECTE A LA SEVA IDENTIFICACI

s dificil didentificar

Requereix tractament de xoc (primers auxilis, cures drgncia, quirurgic..)

RESPECTE AL SEU TRACTAMENT

Requereix tractament mdic adient

Quasi sempre impredecible, malgrat que depen de lexposici als factors de risc.

RESPECTE A L SEVA PREVISIBILITAT.

La seva aparici pot preveures mitjanant reconeixements mdics i anlisi mdics.

PROGRAMACI PERIODICA



3

MARC NORMATIU BSIC DE LA PRENVECI DE RISCOS LABORALS.

El marc normatiu bsic al nostre pais est constituit per la Llei de Prevenci de riscos laborals 31/95 i la seva normativa de desenvolupament (Reals Decrets que desenvolupen aspectes concrets de la llei). Aquesta llei neix com a conseqncia de la nostra integraci a la UE que fa necessari harmonitzar la nostra legislaci amb les previsions comunitries. A ms a ms la llei incorpora el contingut del conveni nm. 155 de lOrganitzaci Internacional del Treball (OIT). 3.1

Obligacions dels empresaris en matria de prevenci

Ja hem dit que lempresari est obligat a garantir la seguretat i salut dels treballadors en tot all relacionat amb el treball i especficament a: Prevenir els riscos laborals adoptant les mides necessries. Desenvolupr accions permanents amb la fi de perfeccionar els nivells de potecci existents. Assumir el cost de les mides relatives a la seguretat i salut dels treballadors. Prendre en consideraci les capacitats professionales dels treballadors en matria de seguretat i salut. Garantir que noms els treballadors amb formaci suficient puguin accedir a les zones de risc greu i especfic. Assumir les reponsabialitats derivades del dure de protecci.

UNI EUROPEA O.I.T.

TRACTAT C.E. CONVENI 155

DIRECTIVA MARC 83/391/CEE

LLEI 31/95 DE PRL

REGLAMENTS DE DESENVOLUPAMENT

CONSTITUCI ESPANYOLA 78

Servei prevenci. Senyalitzaci. Llocs de treball. Manipularci crregues. Equips amb pantalles. Agents biolgics. Agents cancergens. Equips de Protecci Individuals. (Sinclou aquesta relaci a ttol dexemple doncs perodicament surten normatives sobre condicions especfiques).



3.2

Obligacions en matria dequips de treball

Un equip de treball s qualsevol mquina, aparell, instrument o instal.laci utilitzada en el treball. Lempres cal que asseguri que les equips sn adients i garantizen le seguretat. 3.3

Obligaci de proporcionar equips de protecci individual (EPI)

Un equip de protecci individual s qualsevol equip destinat a ser portat o subjecte pel treballador per a la protecci dels riscos en el treball( per exemple: cascos, guants, ....) Lempresa haur de donar els equips individuals i vigilar la seva utilitzaci adequada i correcta. Cadr utilitzar-los quan el risc no es pugui evitar mitjanant protecci col.lectiva o dorganitzaci. Per a lutilitzaci daquests equips s necessari tenir en compta les segents regles bsiques: 3.4

Resposabilitats derivades de lincompliment de les normes de prevenci de riscos laborals.

1 Responsabilitat penal. El cdic penal actual reconeix com a delicte la infracci de normes de prevenci daquells que estiguin obligats legalment a facilitar protecci quan es posi en perill greu la seva vida, salut o integritat fsica. 2- Responsabilitat civil. 3- Responsabilitat administrativa. Consistents en sancions imposades per incompliment i el recarrec de prestacions de la seguretat social dun 30 al 50% a crrec de lempresari.

UTILITZACI DEQUIPS DE PROTECCI INDIVIDUAL

CONDICIONS SOBRE EL TREBALL

CONDICIONS SOBRE EL TREBALLADOR

Adequats al risc

Adequats a les condicions de

lloc

Adequats a les exigncies

ergonmiques

Ajustables al portador



4 - LAVALUACI DE RISCOS PROFESSIONALS Amb laparici de la Llei 31/95 de 8 de novembre de prevenci de riscos laborals, la prevenci sintegra dins el conjunt dactivitats i decissions de lempresa i forma part daquesta des de linici del projecte. El concepte de prevenci gira entorn a la planificaci de la mateixa i sinicia amb lavaluaci inicial dels riscos per a desprs adoptar les mides adients per a minimitzar-los o reduir-los. La prevenci de riscos s una actuaci que lempresari est obligat a realitzar en totes les empreses. Malgrat aix, la prevenci tamb afecta als treballadors. Es a dir, que totes les persones que treballen a lempresa hauran dassumir lobligaci dincluir la prevenci de riscos a qualsevol activitat que realitzin. 4.1 Lavaluaci de riscos El primer pas per implantar la prevenci de riscos en una empresa requereix: Conixer les condicions dels llocs de treball. Identificar els riscos. Evitar els riscos. Avaluar aquells que no pugin evitar-se. Una vegada avaluats els riscos, lempresari haur de planificar lactivitat preventiva segons els resultats de lavaluaci. Per tant: 4.2 Qu s una avaluaci de riscos?.

ACCI PREVENTIVA

EVITAR RISCOS

AVALUAR ELS INEVITABLES

PLANIFICAR LACCI PREVENTIVA

1 2

3



Lavaluci driscos laborals s un procs dirigit a estimar la magnitut dels riscos que no shan pogut evitar, obtenint la informaci necessria per a que lempresario estigui en condicions de prendre una decissi apropiada sobre la necessitat dadoptar mides preventives.(art. 3 del Reglament dels Serveis de Prevenci). 4.3 Per a qu serveix lavaluaci de riscos?. Lobjectiu final de lavaluaci s avaluar els riscos per tamb aconseguir eines per a el control dels mateixos. Tot aix amb la fi devitar que es produeixin danys a la salut dels treballadors i disminuir els costos econmics dels accidents i les malaties professionals. 4.4 Qui pot fer lavaluaci de riscos? Lempresari s qui portar a terme lactivitat preventiva i per aix pot escollir entre les modalitats segents: Fer-la el mateix empresari. Treballadors de lempresa designats per lempresari. Servei propi de prevenci. Servei ali de prevenci. Serveis de prevenci mancomunats (juntament amb altres empreses). 4.5 Quan sha de fer lavaluaci de riscos?. Lempresari est obligat a fer una avaluaci inicial de tots els llocs de treball, per aix cal que tingui present: Les condicions de treball existents. La posibilitat de que el treballador que ocupi el lloc sigui especialment sensible a algunes condicions, b per les seves caracterstiques personals o pel seu estat biolgic. A partir daquesta avaluaci inicial, caldr tornar a avaluar els llocs de treball que pugin ser afectats per:

- Nous equips de treball, substncies qumiques, noves tecnologies

- Canvi de condicions de treball.



- Incorporaci dun treballador les caractersiques fsiques o estat biolgic del qual el facin especialment sensible a les condicions del lloc de treball.

4.6 Com es fa lavaluaci. Lavaluaci de riscos es realitza seguint les etapes previstes al quadre segent:

1ra. Etapa. Obtenir Informaci, sobre lorganitzaci, caracterstiques i complexitat del treball, materies primeres i equips de treball i lestad de salut dels treballadors. 2na.Etapa. Una vegada recollida la informaci es procedir a identificar els elementes perillosos i els treballadors exposats als mateixos. 3ra. Etapa. Es valorar el risc eixistent amb criteris objectius, amb la fi darribar a una conclusi sobre la necessitat devitar o controlar i reduir el risc. 4ta. Etapa. Anlisi de les posibles mides per a eliminar o controlar el risc. 4.7 Procediment per a avaluar el risc La llei estableix lobligaci de realitzar lavaluaci, per no estableix cap mtode. No obstant aix podem trobar casos en que si existeix procediment determinat.

ETAPES DE

LAVALUACI

DE RISCOS

1 -Informaci

4 -Adoptar mides 2 -Identificaci

3 -Valoraci



De tal forma, quan no existeixi cap mtode es poden seguir els recollits a: - Normas UNE. - Guies de lInstituto Nacional de Seguridad e Higiene en el

Trabajo o les institucions de cada comunitat autnoma. - Normes internacionals.

A ms a ms cal tenir en compta que els treballadors exposats no noms sn aquells que es troben directament en el punt de perill, ja que tamb es poden veure afectats altres treballadors en el centre de treball. Shaur de tenir en compta a aquells treballadors amb especial sensibilitat a determinats riscos: Treballadores en perode dembars, postpart i lactncia. Treballadors menors de 18 anys. amb alguna discapatitat temporal o permanent. dedat avanada. sensibles a determinats agents(al.lergics) sotmesos a determinats tractaments mdics invalidants per a determinades feines. Treballadors amb poca expericia. 4.8 Com es valoren el riscos? La finalitt daquesta etapa es conixer la importncia dels riscos per a prendre decissions sobre les mides ms adients per a la seva prevenci. Lavaluaci dels riscos es determina mitjanant la valoraci conjunta de: + Probabilitat de que el risc es materialitzi. Severitat del dany esperat. Exemple. En una empresa tenim un forat de 4 metres de profunditat en una zona de trnsit i sense protecci alguna ni cap altre mida. Aquesta situaci produeix un risc de caiguda a distint nivell. Com es valorar el risc? La probabilitat de la caiguda es alta, doncs el forat est situat en una zona de trnsit i sense protecci. La severitat de les conseqncia que pot patir el treballador tamb sn severes, doncs s molt profund.

PROBABILITAT SEVERITAT



La gravetat del risc caldr valorar-la (en apreciaci conjunta dels criterios anteriors-probabilitat i severitat- ) com a greu. La Comissi Euroepa ha establer una classificaci de la severitat dels danys i de la probabilitat de que arribi a produir-se: Severitat: Nuls. Sense Lesions. Lesions lleus (contusions) Lesions greus. Mort. Varies morts. Probabilitat: Important Posible Probable Inevitable. 4.9 Lavaluaci driscos segons LInstituto Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball. Lavaluaci de riscos es pot agrupar en els grups segents: 1 Avaluaci de riscos per la qual existeis legislaci especfica.(legislaci indstrial, per exemple). 2 Avaluaci de riscos per la qual no existeix legislaci especfica.(Malgrat no existir legislaci existeixen guies tcniques que estableixen el procediment davaluaci. 3 Avaluaci de riscos que necessita mtodes especfics danlisi(destinades a la prevenci daccidents greus com incendis, explosions...)

9.1 Avaluaci general de riscos.(aquesta es la que ens interessa des del nostre punt de vista)



Qualsevol risc que no es trobi contemplats en els tres tipus davaluacions anteriors es pot avaluar mitjanant un mtode general davaluaci de riscos que es composa de les segents fases: 1er. Classificar les activitat de treball. Es un pas preliminar que consisteix en fer una llista de les activitats de treball, agrupant-les de forma racional i manipulable. Una posible forma de classificar s : 1 -rees externes a les instal.lacions de lempresa. 2 -Etapes en el procs de producci en el subministrament dun servei. 3 - Treballs planificats o de manteniment. 4- Tasques definides, per exemple, conductors de carretilles Per a cada activitat pot ser necessari obtenir informaci sobre els aspectes segents:

-Tasques a realitzar, la seva durada o freqncia. -Llocs on es realitzar el treball. -Qui realitza el treball, tant de forma permanent com a ocasional.

AVALUACI DE RISCOS

SEGONS LINSHT

1 Classificar activitats de

treball

4 Pla de control de riscos

2 Anlisi de riscos(identificar perills i estimar

riscos)

3 Valorar els riscos



-Altres persones que ponde ser afectades per les activitats(visitatns, subcontractats,...) -Formaci que ha rebut el treballador sobre lexecuci de les tasques.

5 Procediments escrits de treball o permisos de treball. 6 Instla.lacions, maquinries i equips utilitzats. 7- Eines manuals. 8 Instruccions del fabricant pel funcionament de maquinaria I equips. 9 Tamanys, forma, carcter de la supefiie i pes de les materies a manipular 10- Distncia i altura a les que shan de moure manualment els materials. 11- Energia utilitzades. 12- Substncies i productes utilitzats i generats al treball. 13- Contingut I recomanacions detiquetatge. 14- Requisits de la llei sobre la forma de fer la feina. 15- Mides de control existents. 16- Organitzaci del treball. 2ona. Anlisi del risc Cal portar a terme les segents activitats: Identificaci dels perills s necessari preguntar-se tres cose :

1) Eixisteix una font de dany? 2) Qui o qu pot ser danyat ? 3) Com pot produir-se el dany ?

s til agrupar-los per categories, per exemple : perills mecnics, elctrics, incendis, explosions.... Complementriament es pot desenvolupar una llista de preguntes, tals com: durant les activitats de treball existeixen els segents perills?: -Cops i talls. -caigudes al mateix nivell. -Caigudes a distint nivell. - Caigues dobjectes. - Espais inadequats.



- Perills associats a la manipulaci de crregues. - Perills a les instal.lacions i maquinria relacionats amb el montatge, loperaci, el manteniment... -Perills de vehcles, tant de transport intern com a per carretera. - Substncies que puguin inhalar-se - Substncies o agents que pugin danyar els ulls. - Substncies que puguin causar dany amb contacte a la pell. - Substncies que puguin causar dany al ser ingerides. - Fonts denergia existents(electriques, neumtiques) - Transtorns msculo-esqueltics drivats de moviments repetitius. - Ambit trmic inadequat. - Condicions dil.luminaci inadequades. -Baranes inadequades en escales. - Incendis i explosions. Aquesta llista no es tancada, per a cada cas shaur de desenvolupar la prpia. Estimaci del risc Una vegada identificat el perill, per a cadascun cal estimar el risc, determinant la severitat del dany i la probabilitat de que sesdevingui el fet.

a) Severitat del dany i b) probabilitat de que succeeixi. El quadre segent mostra un mtde simple per a estimar els nivells de riscos dacord amb la probabilitat estimada i les conseqncies esperaedes.

CONSEQNCIES

PRO

BA

BIL

ITA

T

Causen dany Lleuger

Causen dany Causen dany extrem

BAIXA

Risc trivial Risc tolerable

Risc moderat

MITJA

Risc tolerable

Risc moderat Risc important

ALTA

Risc moderat Risc important

Risc intolerable

3ra. Valoraci del risc



En aquesta etapa es tracta de decidir si els riscos son tolerables o no. Per tant els nivells de risc del quadre anterior formen la base per a decidir si es requereix millorar els controls existents o implantar de nous. A la taula seguent es mostra un criteri com a punt de partida per a prendre decissions.

RISC Accions i temporitzaci Trivial No cal acci especifica. Tolerable No es necessita millorar lacci preventiva. No obstant

cal considerar sol.lucions millors que no suposin crrega econmica important. Cal comprovar les mides periodicament.

Moderat Cal fer esforos per reduir el risc, determinant les investiacions precises. Les mides per reduir el risc cal implantar-les en un perode determint.

Important No es pot comenar a treballar fins que shagi reduit el risc.Quan el risco correspongui a un treball que sest realitzant, shaur de sol.lucionar el problema en un perode de temps inferior al de risc moderat.

Intolerable No es pot comenar a treballar fins que shagi reduit el risc. Si no es posible reduir el risc, incls amb recursos ilimitats, cal prohibir el treball

4art. Preparar un pla de control del risc. El resultat duna avaluaci de riscos ha de servir per a fer un inventari daccions, amb la fi de dissenyar, mantenir o millorar els controls de riscos. Els mtodes de control cal escollir-los tenint present els segents principis:

a) Combatre els riscos al seu origen. b) Adaptar el treball a la persona, en particular en all que respecte a la

concepci dels llocs de treball, elecci dequips i mtodes de treball. c) Tenir present levoluci de la tcnica. d) Substituir all perills per all que no ho sigui. e) Adoptar mides de protecci col.lectiva sobre la protecci individual. f) Donar les instruccions adients als treballadors.



5ena. Revisar el Pla. El pla cal revisar-ho abans de la seva implantaci tenint present el segent:

- Si les nous sistemes de control de risc portaran a nivells de risc acceptable.

- Si els nou sistemes de control han generat nous perills. - Lopini dels treballadors afectats sobre la necessitat i

loperativitat de les noves mides. A continuaci sinserta una fitxa model sense completar que pot servir dexemple de com fer una avaluaci.



ANNEX 1 Preguntes a contestar per lalumne. Caldr lliurar-les al professor. GRUP___________ NOM ALUMNE/A________________________ 1 Un risc professional s:

a) Un dany patit amb motiu del treball. b) La posibilitat de patir una enfermetat. c) La posibilitat de que qualsevol personal pateixi una enfermetat o accident en un lloc de treball. d) La posibilitat de que un treballador pateixi un dany derivat del treball que es realitza.

2 La Prevenci de Riscos Laborals s una disciplina que:

a) Haur de aplicar-se a la prctica per persones alienes a lempresa. b) Correspon implantar al tcnic de prevenci contractat per lempresa. c) Shaur dintegrar en el conjunt dactivitats i decissions de lempresa. d) Estudia els accidents de treball i les enfermetats professionals produits.

3 Lacci preventiva a lempresa haur de tenir com a primer objectiu:

a) Adoptar mides de protecci col.lectiva enfront als riscos. b)Formar als treballadors en la forma de protegir-se enfront els riscos. c)Evitar els riscos derivats del treball. d) Avaluar els riscos derivats del treball.

4 Una diferncia substancial entre laccident de treball i lenfermetat professional s:

a)Laccident t origen en el treball realitzat per compta aliena i lenfermetat professional no. b) Laccident passa de forma sbita, rpida o violenta i lenfermetat sol ser el resultat dun procs lent i progressiu. c) Laccident t que passa sempre en el lloc i durant la jornada de treball, lenfermetat no exigeix aquest requisit. d) Lenfermetat s un concepte legal especfic, mentres que laccident de treball s un terme ms ampli.



5 Pel que fa a lobligaci dadoptar mides de protecci:

a) Hauran de primar les mides de protecci col.lectiva enfront de les de protecci individual.

b) Hauran de primar les mides protecci individual sobre les col.lectives. c) Cal adoptar mides de protecci col.lectiva i de protecci individual

indistintament. d) Noms sadopten quan existeix un risc greu i imminent per a laz salut del

treballador. RISCOS RELACIONATS AMB LES CONDICIONS DE SEGURETAT (Lalumne/a haur de cercar la resposta de les segents preguntes en altres materials i fonts dinformaci diferent daquests apunts. A lapartat de bibliografia i fonts dinformaci podreu saber on realitzar la recerca) 6 Indica quina de les segents opcions respecte a lemmagatzaments incorrecta:

a) Es pisos baixos sn els ms apropiats per a s de magatzem. b) s aconsellable ubicar els magatzems en relaci amb el procs de treball. c) Als pisos alts es aconsellable emmagatzemar en el centre de les estncies.

7 Respecte als elements de protecci a les mquines, assenyala la resposta correcta:

a) Els resguardas i dispositius sn la mateixa cosa. b) Els dispositius de protecci poden ser fixos o mvils. c) El comandament a dues mans s un dispositiu de protecci.

8- Quina de les segents mides no protegeix dels contactes elctrics indirectes?

a) Allunyar les parts actives com cables i connexions de les zones de treball i circulaci.

b) Connexi a tierra de les mases que poden provocar els contactes indirectes. c) Tapar les caixes de registre utilitzades per a connexions i empalms.

10 La prevenci dincendis activa s la mida que:

a) Interve sobre els factors del foc(combustibles, comburent i energia dactivaci) b) Detecta i extingueix els incendis. c) Tracta sobre els plans demergncia i evacuaci.



RISCOS RELACIONATS AMB EL MEDI AMBIENT DE TREBALL (Lalumne/a haur de cercar la resposta de les segents preguntes en altres materials i fonts dinformaci diferent daquests apunts. A lapartat de bibliografia i fonts dinformaci podreu saber on realitzar la recerca) 11 Indica qu condicions tenim presents per a una correcta il.luminaci:

a) El contrast. b) Caracterstiques del treballador. c) Distncia entre lull i lobjecte. d) Si lhabitaci s exterior o no.

12- Marca qu efectes sn correctes en una exposicin dilatada al calor:

a) Esgotament. b) Alteracions en el sony. c) Transtorns psiconertics.

13 Quines de les segents mides serveixen per a prevenir els riscs qumics?

a) Us de mascarilles adients. b) Aillament de processos. c) Us de casc de polietil. d) Coixins de cuir per a les cames.

RISCOS RELACIONATS AMB LA CRREGA DE TREBALL, FATIGA I INSATISFACCI LABORAL. (Lalumne/a haur de cercar la resposta de les segents preguntes en altres materials i fonts dinformaci diferent daquests apunts. A lapartat de bibliografia i fonts dinformaci podreu saber on realitzar la recerca) 14 Quan es dona un desajustament entre all que requereix el treballador i all que es capa de fer, estem parlant de:

a) Sobrecrrega. b) La postura del treball. c) La crrega mental. d) La crrega fsica i mental.

15 - Podem definir crrega mental com:

a) Lexcs de decisions a prendre en poc temps. b) Aquella situaci que provoca dolors de cap. c) El nivell dactivitat mental necessari per a desenvolupar els nostre treball. d) Aquella situaci de risc provocada per factors medioambientals.



16 Sn smptomes de patir fatiga laboral:

a) Linsomni, mareig i dolors de cap. b) Les males relacions entre treballador i la direcci. c) Les males relacions entre el treballador i la resta de companys. d) Laborriment i la insatisfacci laboral.

17 Lestablint canvis en lestil de direcci que afecte als canals de comunicaci, promoci i formaci dels treballadors, estarem contibuint a prevenir:

a) La manipulaci manual de crregues. b) La insatisfacci laboral. c) La fatiga mental. d) Les males postures a la feina.

SISTEMES ELEMENTALS DE CONTROL DE RISC.PROTECCI COL.LECTIVA I INDIVIDUAL (Lalumne/a haur de cercar la resposta de les segents preguntes en altres materials i fonts dinformaci diferent daquests apunts. A lapartat de bibliografia i fonts dinformaci podreu saber on realitzar la recerca) 18 Amb lobjectiu de contolar el risc al que pot veures sotms un treballador...

a) s preferible adoptar medies de control en el origen del risc. b) s preferible adoptar mides de control del risc en el medi de transmissi. c) s preferible adoptar mides de control sobre el treballador exposat al perill. d) Sn correctes B) i C.

19 Les robes dimatge corporativa es consideren epis si...

a) Sempre. b) Mai. c) Es consideren EPIs de Tipus I d) Es consideren EPIs de Tipus II.

20 Amb respecte a la selecci i utilitzaci dels EPIs , els empresaris tindran lobligaci de...

a) Determinar els llocs de treball en els que shaur de recorrer a la utilitzaci dEPIs i precisar els riscos enfront als que haur doferir protecci, les parts del cos a protegir i el tipus dequip de protecci individual que haur dutilitzar-se.

b) Proporcionar gratuitament als treballadors els equips de protecci individual que jauran dutilitzar, reposant-los quant resulti necessari.

c) Vetllar per la utilitzaci dels equips i asseguar que el seu manteniment es realitzi de manera adient.

d) Totes les respostes anteriors sn correctes.



PRIMERS AUXILIS (Lalumne/a haur de cercar la resposta de les segents preguntes en altres materials i fonts dinformaci diferent daquests apunts. A lapartat de bibliografia i fonts dinformaci podreu saber on realitzar la recerca) 21 El treballador haur daccedir-hi a realitzar-se un reconeixement mdic si:

a) El sol.licita la famlia. b) El sol.licita el Cap. c) Sexigeix per a desenvolupar activitats de risc per a altres persones. d) La a) i la c) sn certes.

22 - Les segents accions estan indicades favant un ferit:

a) Introduir-lo en un cotxe i traslladar-ho urgentment: Verdader Fals. b) Socorrer i assegurar-se de que estan avisats els assitents professionals: Verdader Fals. c) Donar-li quelcom aliment suau: Verdader Fals. d) No mourel ni en cas de risc vital per la proximitat dun foc: Verdader Fals.

23 Quant ens apropem a un ferit per avaluar la seva gravetat, qu tenim que averiguar: LAVALUACI DE RISCOS PROFESSIONALS 24 La primera activitat preventiva que haur de portar-se a terme a lempresa s:

a) Evitar els riscs. b) Avaluar els riescs inevitables c) Planificar lacci preventiva.

25 Lavaluaci inicial de riscos cal realitzar-la:

a) Noms quan sha produit un accident laboral. b) En totes les empreses. c) En empreses de ms de 250 treballadors, exclusivament.

26 Indica breument les etapes duna avaluaci de riscos. 1r. 2n. 3r. 4rt.



27 Per qualificar la gravetat dun risc laboral cal valorar:

a) La severitat del dany que pot prouir atenent a criteris com parts del cos afectats o la naturalesa del dany.

b) La probabilitt de que el risc es produeixi. c) La probabilitat de que es produeixi el risc conjuntament amb la severitat del

dany esperat. 28 Quina finalitat t, fonamentalment, lavaluaci de riscos.

a) Identificar factors de risc. b) Conixer les causes dels accidents. c) Estimar la magnitut dels riscos inevitables.

29 La planificaci de lacci preventiva s un procs:

a) Anterior a lavaluaci de riscos. b) Posterior a lavaluaci de riscos. c) Independent de lavaluaci de riscos.

30 Podem els treballador participar en lactivitat preventiva de lempresa?

a) Si, mitjanant la consulta i laccs a documentaci. b) Si, ja que ells tenen lobligaci de realitzar lavaluaci de riscos. c) No, ja que la prevenci s nicament competncia de lempresari.



ANNEX 2: MODEL DE FORMAT PER A LAVALUACI GENERAL DE RICOS.

EVALUACIN DE RIESGOS Hoja 1 de 2

Localizacin: Puestos de trabajo:

N de trabajadores: Adjuntar relacin nominal

Evaluacin:

Inicial

Peridica

Fecha Evaluacin: Fecha ltima evaluacin:

Peligro Identificativo

Probabilidad Consecuencias Estimacin del Riesgo

B M A LD D ED T TO M I IN 1.- 2.- 3.- 4.- 5.- 6.- 7.- 8.-

Para los riesgos estimados M, I, IN, y utilizando el mismo nmero de identificacin de peligro, completar la tabla:

Peligro

N

Medias de

control Procedimiento

de trabajo Informacin Formacin Riesgo

Controlado? S No

Si el riesgo no est controlado, completar la siguiente tabla:

EVALUACIN DE RIESGOS Hoja 1 de 2



PLAN DE ACCIN

Peligro

N

Accin requerida Responsable

Fecha finalizacin

Comprobacin eficacia de la accin

(Firma y Fecha)

Evaluacin realizada por: Firma: Fecha: Plan de accin realizado por: Firma: Fecha: FECHA PRXIMA EVALUACIN:



MODEL DE DOCUMENT DAVALUACI DE RISCOS DUN LLOC DE TREBALL FER MITJANANT EL PROGRAMA PREVGES(que podeu demanar al professor per utilitzar).



BIBLIOGRAFIA I FONTS DINFORMACI. Pgines web sobre el tema: http://www.mtas.es/insht/index.htm http://www.centrocem.com/CEMPREVENCION/seguridad%20laboral.htm http://www.fehr.es/html/PREVENCION/prevencion.htm http://es.osha.eu.int/good_practice/ http://www.istas.net/ http://www.porexperiencia.com/ http://www.sgprl.com/ http://www.bdntraining.com/ Bibliografia.

ALVAREZ DE LA ROSA, Manuel. El deber de proteccin y los servicios de prevencin de riesgos laborales, en Seguridad y salud en el trabajo: el nuevo derecho de prevencin de riesgos profesionales. 338 pginas, 1997.

APARICIO TOVAR, Joaqun. La Ley de prevencin de riesgos laborales, en Revista crtica de teora y prctica de RELACIONES LABORALES; Madrid, 1996, Vol.12.

APARICIO TOVAR, Joaqun. Sobre las responsabilidades del empresario segn la Ley 31-1995 de Prevencin de Riesgos laborales, en CUADERNOS DE RELACIONES LABORALES, Madrid, 1995, n.7.

BAYLOS GRAU, Antonio. En torno a la Ley de Prevencin de Riesgos Laborales, en CUADERNOS DE RELACIONES LABORALES, Madrid, 1995, n.7

BEGERA, P. Manual para Estudios y Planes de Seguridad e Higiene. Construccin. Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo. INSHT, 1991.

BERNARDO JIMNEZ, Ignacio. La actuacin de la inspeccin de trabajo y seguridad social en materia de prevencin de riesgos laborales, en ACTUALIDAD LABORAL, Madrid, 1996, n.23.



BESTRATEN, M. y otros tcnicos. Seguridad en el Trabajo. Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo. INSHT, 1990

BESTRATN, M.y otros tcnicos. Evaluacin de las Condiciones de Trabajo en Pequeas y Medianas Empresas. Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo. INSHT, 1994.

BONASTRE, Ramn. Manual de seguridad y salud en el trabajo: nuevos conceptos. Barcelona, 1996; Ariel Economa; 200 pg.

BONASTRE, Ramn, PALAU Xavier y SUBIRATS Josep. Manual de seguridad y salud en el trabajo: nuevos conceptos. Barcelona: Ariel, 1996, 200 pg.

BORRAJO DACRUZ, Efrn. Seleccin de normas aplicables para determinar las obligaciones y responsabilidades en materia de prevencin de riesgos laborales de las empresas. ACTUALIDAD LABORAL, Madrid, 1997, n.8.

BUCHO, Ignacio. El sistema de formacin en prevencin de riesgos laborales del Grupo Agio. CAPITAL HUMANO, Madrid, 1997 extra, n.103.

CARCOBA, ngel Carlos. Salud laboral y Ley de prevencin de Riesgos laborales. CUADERNOS DE RELACIONES LABORALES, Madrid, 1995, n.7

CASAS BAAMONDE M Emilia (coordinacin), Palomeque Lpez, Manuel Carlos, Valds, Fernando, Alvarez de la Rosa, Manuel. Seguridad y salud en el trabajo: el nuevo derecho de prevencin de riesgos profesionales. Madrid: La Ley - Actualidad, 1997; 338 pg.

CASTELLA, J.Luis, GRAU, Mario; PINILLA, Javier. Repertorio de Directivas vigentes y programadas sobre seguridad y salud en el trabajo. INSHT, 1997.

CASTELLA, J.Luis, GRAU, Mario; PINILLA, Javier; CASLA, Pilar. Repertorio de Directivas vigentes y programadas sobre seguridad en los productos. INSHT, 1997.



CASTELL, J.Luis. La normativa para la proteccin de los trabajadores frente al ruido. INSHT, 1990

CCOO. Gua sindical de seguridad y salud en las oficinas. Barcelona, CCOO de Catalunya, 1992 - 103 pg.

CCOO. Gua Sindical de seguridad y salud laboral. CCOO de Catalunya. Barcelona, CONC, 1988, 411 pg.

CCOO. I Coloquio sindical sobre seguridad e higiene en la agricultura - Madrid, 26-27, noviembre, 1992. Madrid, 1992 - 90 pg.

CEPYME .Gua para la prevencin de riesgos en la PYME. Madrid : CEPYME, D.L. 1996. 112 pg.

COMISIN DE LAS COMUNIDADES EUROPEAS. Directrices para la evaluacin de riesgos en el lugar de trabajo. Luxemburgo, Oficina de Publicaciones Oficiales de las CE, 1996 - 62 pg.

COMISIN DE LAS COMUNIDADES EUROPEAS. Europa por la seguridad y la salud en el lugar de trabajo. Luxemburgo, Oficina de Publicaciones Oficiales de las CE, 1994 - 345 pg. (Europa social, 3/93)

COMISIN DE LAS COMUNIDADES EUROPEAS. La formacin en Seguridad y salud en la pesca. Luxemburgo, Oficina de Publicaciones Oficiales de las CE, 1992 - 37 pg.

COMISIN DE LAS COMUNIDADES EUROPEAS. La formacin en seguridad y salud en el lugar de trabajo. Luxemburgo, Oficina de Publicaciones Oficiales de las CE, 1992 - 37 pg.

CONSEJO ECONMICO Y SOCIAL. Dictamen 8-94: sobre el Anteproyecto de ley de prevencin de riesgos laborales. 18 pg.

CONSTRUCCIN. La situation dans le secteur de la construction dans la Communaut: de nombreux accidents" Europe social. Luxembourg, 1990, n.2.



CORTES DAZ, Jos Mara. Tcnicas de prevencin de riesgos laborales: seguridad e higiene del trabajo. Madrid: Tbar Flores, 1996, 727 pg.

DECANATO DE LOS JUZGADOS. Relaciones laborales especiales; seguridad en el trabajo, normas de desarrollo del Estatuto de los Trabajadores; infracciones y sanciones... Madrid: Servicio de Publicaciones, 1996. 220 pg.

DEZ GARCA DE LA BORBOLLA, Luis. Convenios de la organizacin Internacional del Trabajo en materia de seguridad e higiene en el trabajo: anlisis de su contenido, normativa interna y comunitaria (Directivas) relacionada con los mismos, en REVISTA DEL MINISTERIO DE TRABAJO Y ASUNTOS SOCIALES, Madrid, 1997, n.2.

FERNNDEZ PINEDO, I. y otros tcnicos del INSHT. Condiciones de Trabajo y Salud. Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo.INSHT, 1990.

FERNNDEZ MARCOS, Leodegario. Comentarios a la Ley de prevencin de riesgos laborales. Madrid: Dykinson, 1996; 311 pg.

FERNNDEZ MARCOS, Leodegario. Derechos y obligaciones derivados de la situacin de riesgo grave e inminente, en ACTUALIDAD LABORAL, Madrid, 1996, n.44.

FERNNDEZ MRQUEZ, scar. Algunas notas sobre la nueva tipificacin de las infracciones en la Ley 31-1995 de prevencin de riesgos laborales. En Actualidad laboral, n.23, 1997.

FETCOMAR. Introduccin a la mortalidad de los conductores profesionales provocada por los accidentes laborales en carretera: Comunicado de la 1 Jornada sobre transporte, seguridad y salud de Fetcomar. Madrid, 2-4, febrero, 1993. Madrid, 1994 - 11 pg.

FETCOMAR. Investigacin de accidentes de trabajo: manual de actuacin sindical. Federacin Estatal de Transportes, Comunicaciones y Mar de CCOO. Madrid, 1993, 162 pg.

FETCOMAR. Transporte, seguridad y salud: 1 Jornadas. El Escorial, febrero de 1993.



FRAILE CANTALEJO, Alejo, ZIMMERMANN VERDEJO, Marta. Agrupacin de los trabajadores en relacin con sus condiciones de trabajo. En Salud y Trabajo. Madrid, 1995, n.1-2.

GARCIA NINET, Jos Ignacio. En torno a la Ley de Prevencin de Riesgos Laborales: el trabajo de los menores, en TRIBUNA SOCIAL, Valencia, 1996, n.67.

GARCA NINET, Jos Ignacio. En torno a la Ley de Prevencin de Riesgos Laborales I (1195, n.59), II (1996, n.62) y III (1996, n.64), en TRIBUNA SOCIAL, Valencia.

GARCA ROSS, Amador. Derecho de la seguridad, higiene y salud en el trabajo, en CIVITAS. REVISTA ESPAOLA DE DERECHO DEL TRABAJO, Madrid, 1995, n.71.

GARCA SILVA, Jos Antonio. La gestin de la prevencin: en qu consiste?, en CAPITAL HUMANO, Madrid, 1997 (suplemento) n.100.

GESTIN EN LA PREVENCIN DE LAS EMPRESAS. Madrid, Cinco Das, D.L. 1996. 4 V. Biblioteca Cinco Das.

GETE CASTILLO, Pedro. El papel de la negociacin colectiva en la prevencin de riesgos laborales, R

ELACIONES LABORALES, Madrid, 1997, n.6.

GETE CASTRILLO, Jos Ignacio. El papel de la negociacin colectiva en la prevencin de riesgos laborales. Relaciones Laborales, n.6, (1997).

GOERLICH PESET, Jos Mara. Coordinacin de actividades empresariales y prevencin de riesgos laborales. Actualidad Laboral, n.6, (1997).



GMEZ-HORTIGELA AMILLO, Javier. La seguridad y salud en el trabajo desde la perspectiva de la Ley de Prevencin de Riesgos Laborales. Revista Espaola de Salud Pblica, n.4, vol.70; 1997.

GONZLEZ LABRADA, Manuel. La Ley de Prevencin de Riesgos Laborales y la obligacin contractual de seguridad e higiene: significado y contenido, en ACTUALIDAD LABORAL, Madrid 1996, n.7.

GONZLEZ LABRADA, Manuel. Seguridad y salud en el trabajo y responsabilidad contractual del empresario. Barcelona : Cedecs, 1996. 602 pg. (Derecho del Trabajo y de la Seguridad Social).

GONZLEZ ORTEGA, Santiago, Aparicio Tovar, Joaqun. Comentario a la ley 31-1995 de prevencin de riesgos laborales. Madrid: Trotta, 1996. 343 pg.

GONZLEZ SNCHEZ, Jos Juan. Seguridad e higiene en el trabajo: formacin histrica y fundamentos. Madrid : Consejo Econmico y Social, Departamento de Publicaciones, 1997; 326 pg. (Coleccin Estudios; 44).

GONZLEZ-POSADA MARTNEZ, Elas. Derechos y deberes en la Ley de Prevencin de Riesgos Laborales, en TRIBUNA SOCIAL, Valencia, 1997, n.73.

GRAU ROS, Mario. Aplicacin de la Ley de Prevencin de Riesgos Laborales en las empresas: el Reglamento de los Servicios de Prevencin, en ESTUDIOS FINANCIEROS. REVISTA DE TRABAJO Y SEGURIDAD SOCIAL, Madrid, 1997, n.171.

GRAU, Mario; PINILLA, Javier. Comunidad Europea: La Directiva "Marco" sobre la seguridad y la salud en el trabajo. INSHT, 1990.

GUASCH, J. y otros tcnicos. Higiene Industrial. Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo. INSHT, 1994.

HERNNDEZ CARAZO, Concha. Stop a los accidentes laborales", en LIAISONS SOCIALES. REVIE DE PRESSE, Pars, 1997, n.353.



INSTITUTO NACIONAL DE SEGURIDAD E HIGIENE EN EL TRABAJO. Catalogo General de Publicaciones. 1997.

acceso a travs de la pgina web del INSHT http://www.insht.es

INSTITUTO NACIONAL DE SEGURIDAD E HIGIENE EN EL TRABAJO. Seguridad y condiciones de trabajo en el laboratorio. INSHT, 1992 - 175 pg.

INSTITUTO NACIONAL DE SEGURIDAD E HIGIENE EN EL TRABAJO. Seguridad de las mquinas en la CE. INSHT, 1988 - 90 pg.

LEX NOVA. Seguridad y salud laboral: compendio de las directivas de la Comunidad Europea y de la normativa nacional. Valladolid: Lex Nova, 1995; 169 pg.

LEY DE PREVENCIN DE RIESGOS LABORALES. El contenido de la ley de prevencin de riesgos laborales: puntos crticos. ACTUALIDAD LABORAL, Madrid, 1995, n.48.

LEY DE PREVENCIN DE RIESGOS LABORALES. El impacto de la Ley de prevencin de riesgos laborales: ponencias y conclusiones. Madrid, 13-14 de junio de 1996. Valencia, Fundacin Cultural 1 de Mayo, 1996 - 176 pg.

LEY DE PREVENCIN DE RIESGOS LABORALES. La Ley de Prevencin de Riesgos laborales: historia del proceso de debate y consenso. Tribuna Social, n.73, 1997.

LEY DE PREVENCIN DE RIESGOS LABORALES. La Ley de Prevencin de Riesgos Laborales: su incidencia en la empresa. Barcelona : Fomento del Trabajo nacional: Gestin 2000, 1996; 161 pg.

LEY DE PREVENCION DE RIESGOS LABORALES. Responsabilidad de la empresa principal en el caso de contratacin de obras o servicios en materia de seguridad e higiene en el trabajo: consideraciones sobre el proyecto de ley de prevencin de riesgos laborales, ACTUALIDAD LABORAL, Madrid, 1995, n.30.



LLACUNA, J. y otros tcnicos. Tecnicas Educativas. Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo. 1989

LPEZ MORA, Federico Vicente. Seguridad y salud laboral en las empresas de economa social. CIRIEC ESPAA, Legislacin y Jurisprudencia, n.8, 1996,

LPEZ, G. y otros tcnicos. El Ruido en el Lugar de Trabajo. Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo. INSHT, 1993.

MANZANO, Felipe. Las obligaciones empresariales en materia de prevencin de riesgos laborales, en REVISTA ESPAOLA DE SALUD PBLICA, Madrid 1996, Vol.70.

MAQUEDA, J. y otros tcnicos. Encuesta Nacional de Condiciones de Trabajo 1.993. Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo. INSHT, 1994

MEMENTO PRCTICO SOCIAL1997. Derecho Laboral y Seguridad Social. Madrid, 1997

MERCADER UGUINA, Jess R. El Reglamento de los Servicios de Prevencin: crnica de una norma largamente esperada, en RELACIONES LABORALES, Madrid 1997, Vol.13, n.8.

MINISTERIO DE TRABAJO Y ASUNTOS SOCIALES. Estadstica de accidentes de trabajo, 1995. Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, Subdireccin General de Publicaciones; 283 pg.

MINISTERIO DE TRABAJO Y SEGURIDAD SOCIAL. Estadsticas de accidentes de trabajo, 1993; Ministerio de Trabajo y Seguridad Social. 334 pg.

MOLINER TAMBORERO, Gonzalo. La responsabilidad civil empresarial derivada del incumplimiento de las previsiones contenidas en la Ley 31-1995, de prevencin de riesgos laborales. Actualidad Laboral, n.19, 1996.

MONTOYA MELGAR, Alfredo, Piz Granados, Jaime. Curso de seguridad y salud en el trabajo. Madrid : McGraw-Hill, 1996; 380 pg.



NAVAS, Jaime Lluis. Derecho de seguridad e higiene en el trabajo: Ley de Prevencin de Riesgos, teora general, organizacin, responsabilidades, jurisprudencia. Barcelona: Cedecs, 1996; 567 pg. (Derecho del Trabajo y de la Seguridad Social).

NOGAREDA, C. y otros tcnicos. Ergonoma. Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo. INSHT, 1994

NOGAREDA, C. y otros tcnicos. Psicosociologia Del Trabajo. Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo. INSHT, 1995.

OFICINA INTERNACIONAL DEL TRABAJO. Seguridad y salud en las minas / Conferencia Internacional del Trabajo, 82 reunin, 1995. Ginebra, OIT. 1994 - 1995 (Informe IV).

OJEDA AVILSAntonio, Alarcn Caracuel Manuel Ramn, Rodrguez Ramos M Jos (coordinacin). La prevencin de riesgos laborales: aspectos claves de la ley 31-1995. Pamplona: Aranzadi, 1996; 467 pg. - (Monografas Aranzadi; 48).

ORGANIZACIN INTERNACIONAL DEL TRABAJO. 1 Reunin Tripartita Sobre Los Trabajadores Migrantes en la Industria de la Construccin, Ginebra 1995. Programa de Actividades Sectoriales.- Oficina de la OIT, 1995. 128 pg.

ORGANIZACIN INTERNACIONAL DEL TRABAJO. La inspeccin del trabajo y el trabajo infantil. OIT, Ginebra, 1992 - 55 pg.

ORGANIZACIN INTERNACIONAL DEL TRABAJO. Seguridad y salud en la construccin. OIT, Ginebra, 1992 - 185 pg.

PALOMEQUE LPEZ, Manuel-Carlos. El nuevo marco jurdico de la prevencin de riesgos laborales: la Ley 31-1995, de 8 de noviembre. Actualidad laboral; Madrid, 1996, n.8; 198-211 pg.

PARAMO MONTERO, Pablo. Estudio sobre la responsabilidad empresarial en la Ley de Prevencin de Riesgos Laborales. Relaciones Laborales, n.16, 1996.



PELLICER, Angel y Morro Lpez, Jos Javier. Puntos crticos en torno al recargo en las prestaciones por falta de medidas de seguridad e higiene en el trabajo: reflexiones en torno a la incidencia de la Ley de prevencin de riesgos laborales. Tribuna Social - Valencia, 1995, n.60; 34-40 pg.

PREZ DE LOS COBOS ORIHUEL, Francisco. La Ley de Prevencin de Riesgos laborales como transposicin de la Directiva Marco sobre Seguridad y Salud de los trabajadores en el lugar de trabajo, en TRIBUNA SOCIAL, Valencia 1997, n.73

PORRET GELABERT, Miquel. El recargo de prestaciones econmicas de la seguridad social por falta de medidas de seguridad e higiene laboral, en REVISTA JURDICA DE CATALUNYA, Barcelona 1995, Vol.94, n.3.

POVEDA MONTEJANO C. y GARCA BONET J. Gestin de riesgos y clculo de costes de accidentes-incidentes: aplicacin informtica. Madrid, UGT-PV, Unin de Mutuas, 1995.

PREVENCIN DE ACCIDENTES Y ENFERMEDADES PROFESIONALES. XI Congreso Mundial sobre prevencin de accidentes profesionales y enfermedades. Estocolmo, 24-29 de mayo de 1987. Stockholm, Swedish Work Environment Association, 1988. 1300 p.

PROFESIONALES DE RIESGOS LABORALES. III Congreso Europeo de Profesionales de Riesgos Laborales. Oporto, 3-4 de febrero de 1995. Porto, CPE, 1995 - 60 pg.

PROPUESTA DE METODOLOGA SINDICAL PARA LA EVALUACIN DE RIESGOS DERIVADOS DEL TRABAJO: documentacin de base para el seminario AFTT/BTS, Valencia, 8-12 de marzo de 1997. Bruxelles, AFETT, 1997.- 50 p.

PUENTE, Jos de la. Anlisis del modelo de prevencin del nuevo Reglamento de los Servicios de prevencin, en CAPITAL HUMANO, Madrid 1997, Vol.10, n.114.

REAL PATRONATO DE PREVENCIN Y DE ATENCIN A PERSONASReal Patronato de Prevencin y de Atencin a Personas con Minusvala. La poltica social de las Comunidades Europeas y las personas con minusvala. Madrid 1989, 300 pg.



ROQUETA BUJ, Remedios. La aplicacin de la Ley de Prevencin de Riesgos Laborales en las Administraciones Pblicas, en TRIBUNA SOCIAL, Valencia 1997, n.73.

SNCHEZ CUBEL, Dolores. Todo sobre la nueva ley de prevencin de riesgos laborales: estudio completo y sistemtico, con criterios aplicativos para la nueva LPRL. Barcelona: Praxis, 1996; 301 pg.

SNCHEZ PEGO, Francisco Javier. La intimidad del trabajador y las medidas de prevencin de riesgos laborales. Actualidad Laboral, n.3, 1997.

SANCHO CUESTA, Javier. La seguridad e higiene laboral en el ordenamiento jurdico comunitario: estudio y cdigo de directivas. Centro de Publicaciones, Ministerio de Trabajo y Seguridad Social; 703 pg.

SANCHO FIGUEROA, Toms. Condiciones de trabajo en Centros Especiales de Empleo, en MINUSVALIDOS, Madrid 1995, n.99.

SANZ, J.A. Manual de Normas Tcnicas para el Diseo Ergonmico de Puestos con Pantallas de Visualizacin. Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo. INSHT, 1994

SEGURIDAD Y SALUD EN EL TRABAJO. XIV Congreso Mundial sobre seguridad y salud en el trabajo: resumen de comunicaciones. Madrid, 22-26 de abril de 1996.

SEMPERE NAVARRO, Antonio. Derecho de la seguridad y salud en el trabajo, Madrid: Civitas, 1996, 426 pg. (Tratados y manuales).

SOL, D. y otros tcnicos. Salud y Medicina del Trabajo. Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo. INSHT, 1994.

UGT. Ley de prevencin de riesgos laborales: texto legal y comentarios sindicales de la UGT. Madrid, 1995- 99pg.



VALDS DAL-RE, Fernando. La participacin de los trabajadores en la Ley de Prevencin de Riesgos Laborales. Tribuna Social, n.73, 1997.

VAZQUEZ MATEO, Felipe. La problemtica de la Inspeccin de Trabajo espaola en materia de seguridad, higiene y salud laborales, en CUADERNOS DE RELACIONES LABORALES, Madrid 1995, n.7.

VIDAL CARUANA, Gonzalo. Vidal Beneyto, Gonzalo. Seguridad, higiene y ambiente laboral a partir de 1996: la ley de prevencin de riesgos laborales y el R. D. de jornadas especiales de trabajo. Madrid: CDN, 1996; 185 pg.

Manuel Ortegaformaci i orientaci

4 - LAVALUACI DE RISCOS PROFESSIONALS(PAG. 11)RISCOS DERIVATS DE LES CONDICIONS DE SEGURETATEstructuralsRISCOS DERIVATS DE LES CONDICIONS MEDIOAMBIENTALSAgents fsicsRISCOS DERIVATS DE LORGANITZACI DEL TREBALLRISCOS DERIVATS DE LA CRREGA DE TREBALLRISCOS DERIVATS DEL FACTOR HUM.DIFERNCIES PRINCIPALS ENTRE LACCIDENT DE TREBALL I LENFERMETAT PROFESSIONAL

CONVENI 155LLEI 31/95 DE PRL

4 - LAVALUACI DE RISCOS PROFESSIONALSANNEX 2: MODEL DE FORMAT PER A LAVALUACI GENERAL DE RICOS.

dossier prevenció de riscos laboral

Documents