1

 Una lectura dramatitzada de 

 

La filla de Chagall      

    

     

2

      

   * Fitxa artística   Autor i direcció: Ferran Joanmiquel  Actriu: Mireia Vallès  

         * Sinopsi de l’obra   La  filla de Chagall és  un monòleg.  La 

Tamar  viu  a  Tel  Aviv,  és  una  jove 

israeliana  d’origen  sefardita.  La  seva 

família insisteix perquè porti a Girona 

una  clau  vella  i  rovellada  que 

suposadament  ha  anat  passant  de 

generació en generació i obre la porta 

de  la  casa  on  vivien  els  seus 

ancestres,  al  Call  Jueu,  abans  que  en 

fossin  expulsats  pels  Reis  Catòlics  el 

1492.  Però  la  Tamar  rebutja  creure 

en aquest conte de fades familiar, vol 

passar  pàgina,  alliberar‐se  del  pes 

mort  de  la  història.  Finalment, 

acabarà  per  adonar‐se  que  no  pot 

fugir de les pròpies arrels. 

          

3

* Les arrels flotants dels jueus sefardites, un apunt històric   La història dels sefardites és una història alhora cruel  i  fascinant. Expulsats de  la 

Península  Ibèrica, alguns se’n van al Magreb, altres salten al nord d’Itàlia,  i molts 

acaben establint‐se, ben acollits per l’Imperi Otomà, en ciutats com ara Tessalònica 

(anomenada la Jerusalem dels Balcans), fins els dies de l’Holocaust. Els sefardites, 

tot i que ben assentats en els seus països d’acollida, van sentir sempre nostàlgia de 

la terra de la que van ser exiliats, Sefarad, que es va convertir en el seu imaginari 

col·lectiu  en  una  mena  de  terra  promesa.  Hi  ha  qui  diu  que,  quan  en  van  ser 

expulsats, alguns d’ells van emportar‐se la clau de casa seva pensant que algun dia 

hi tornarien. De la mateixa manera que ho van fer molts palestins expulsats durant 

la guerra de 1948. Sefardites i palestins comparteixen, doncs, la llegenda de la clau, 

el mite del retorn a la terra d’origen. 

 

  

El paral·lelisme no és banal. La història es repeteix, i és precisament això el que la 

Tamar, la protagonista de La filla de Chagall, no suporta, perquè és conscient que 

ella mateixa  és  descendent  d’aquells  que  un  dia  van  haver  de  deixar  casa  seva  i 

perquè sap que viu en un país en el que l’estat oprimeix a un altre poble: el palestí. 

Ser conscient de la situació política i social del seu país fa que la Tamar, que viu un 

moment  laboral  i  personal  delicat,  trontolli  i  busqui  alguna  cosa  que  la  faci 

reaccionar.  Aquesta  obra  parla  sobre  la  recerca  de  la  pròpia  identitat,  sobre  la 

necessitat d’acceptar les arrels com a condició bàsica per a entendre qui som, com 

a individus i com a comunitat.  

4

* Elements innovadors que proposa l’obra    ­ El món oníric de Chagall i el text:   Marc Chagall  tenia un imaginari molt particular, els seus quadres estan farcits de 

violinistes  (figures  arquetípiques  del  judaisme  de  l’Europa  central  i  de  l’est)  i 

personatges que floten cap per avall, aparentment sense cap ordre. Però també hi 

ha  objectes  simbòlics  que  representen  la  voluntat  de  l’artista  de  crear  un  món 

sincrètic,  en  el  que  es  fusionen  diferents  elements  culturals  i  religiosos  (tal  com 

passa en el nostre mar, el Mediterrani). Una de les seves obsessions va ser pintar 

de manera  recurrent  la  figura  del  jueu  errant,  aquell  home  barbut  de  presència 

més aviat inquietant que sempre porta un sac a l’esquena, preparat per fugir quan 

sigui necessari, i que esdevé metàfora de la diàspora del poble jueu.  

 Aquest  univers  chagallià  tenyeix, 

d’alguna manera, el món de La filla de 

Chagall: en l’obra hi apareixen  

 

 

 

 

personatges  que  volen  cap  per  avall, 

violinistes  que  semblen  acabats  de 

sortir  d’un  shtetl  rus,  i  flors,  moltes 

flors,  amb  les  quals  la  Tamar,  la 

protagonista  de  la  història,  que 

treballa  com  a  professora  d’Història 

de  l’Art  en un  institut  de  secundària, 

s’escapa,  inicia  fugues  líriques que  la 

porten  més  enllà  de  la  realitat 

tangible  que  l’envolta.  L’obra  teatral, 

doncs, beu i s’inspira en el món oníric 

i estètic del pintor. Se’l fa seu.  

 

5

­ Una història que es va tornant llegenda: 

 

Durant  la  lectura,  que  és  alguna  cosa  més,  en  realitat  una  mise  en  place, 

l’espectador va entrant i sortint del món interior de la Tamar, la protagonista. Les 

escenes de caire realista i les de caire oníric es combinen en un conjunt que camina 

progressivament  cap  a  la  fabulació  que  el  personatge  fa  de  la  seva  realitat. 

Aleshores,  la  realitat  es  converteix  en  ficció  i  la  ficció  en  realitat.  La  frontera  es 

difumina  i  l’obra  es  torna  poètica.  La  Tamar  reelabora  la  seva  pròpia  història 

personal  compartint‐la  amb  els  alumnes  de  l’institut.  Una  història  personal  que 

podria  ser  també  la  d’ells  mateixos.  D’aquesta  manera,  la  memòria  individual 

esdevé col·lectiva.  

 

 

 

* Contacte 

 

Ferran Joanmiquel Pla 

649.693.788 

ferranjp3@gmail.com 

www.facebook.com/cosacosteatrefjp 

 

6

* Memòria Cos a Cos Teatre  

 

Cos a Cos Teatre és una plataforma des de la qual impulsar els diferents projectes 

teatrals de l’autor i director gironí Ferran Joanmiquel en col·laboració amb altres 

artistes i entitats. La intenció és que aquests projectes tinguin alhora una dimensió 

artística i social, ja que el teatre és un lloc de trobada, un acte col·lectiu, en el qual 

la representació teatral funciona com un mirall que ens retorna una imatge de com 

som com a  individus  i  com a  societat.  La primera producció de Cos  a Cos  va  ser 

Vidres als ulls,  peça  que  parla  sobre  la  realitat  d’un  noi  que  viu  en  un  centre  de 

menors (estrenat a la sala La Planeta de Girona, setembre del 2013).  

 

 

    

 

I  més  recentment  hem  estrenat  La 

crida,  conjuntament amb l’actor  Jordi 

Subirà  (Històries  de  Boscos),  una 

reflexió  sobre  la  xenofòbia 

(coproducció  amb  la  sala  La  Planeta 

de  Girona,  estrena  gener  del  2015). 

La crida es podrà veure pròximament 

a la Sala Beckett. Ambdues obres han 

tingut molt bona acollida per part del 

públic.  

 

7

 Ferran Joanmiquel Pla 

Autor i director  

   Es  forma  com  a  actor  al  Centre  de  formació  teatral  El  Galliner  de  Girona  i  en 

dansa contemporània en els centres Area i La Caldera de Barcelona, així com en 

diversos workshops  internacionals  amb  professors  com  ara Mònica  Extremiana, 

Susan  Kempster,  Carles  Salas,  Sònia  Klamburg,  Lawrence  de  Maeyer,  Alexis 

Eupierre, Steve Paxton, Julyen Hamilton, Jordi Cortés, Olga Mesa, Ivan Wolf o Frey 

Faust.  

 

Treballa com a ballarí en les companyies Búbulus Menuts (El país de Miracolors) i 

Iliacan  (Don  Juan  de  Iliacan),  així  com  d’actor  en  produccions  com  ara  Eixam 

(dirigida  per  Jeremy  Silverstein)  i  Miniatures  violentes  (dirigida  per  Victòria 

Spunzberg).  

 

Es forma en escriptura teatral i dramatúrgia en diferents cursos de la Casa de 

Cultura de Girona  i en  l’Obrador de  la Sala Beckett de Barcelona, amb professors 

com  ara  Guillem  Jordi  Graells,  Lluís  Hansen,  Jordi  Prat,  Jordi  Casanoves, Michel‐

Marc  Bouchard,  José  Sanchís  Sinistierra,  Paco  Zarzoso,  Simon  Stephens  i  Roland 

Schimmelpfennig.  

 

Com a dramaturg participa en el projecte A vegades em sembla que et veig, dirigit 

pel director argentí Mariano Pensotti (Temporada Alta 2011). També participa en 

l’intercanvi d’autors coorganitzat per  la Maison Antoine Vitez  i  la Sala Beckett de 

Barcelona,  context en el que es  realitza  la  lectura dramatitzada de Bleu  (Blau) al 

8

Théâtre Ouvert de Paris, dirigida per Matthieu Roy (desembre 2011). Així mateix, 

forma  part  de  l’equip  de  treball  de  camp  sobre  la  convivència  en  el  Projecte 

Com.Viure, a partir del qual escriu el  text Harmattan, estrenat al Teatre de Salt a 

càrrec  de  la  Cia  de  Teatre  Social  Kilalia  (direcció  de  Sara  Ruiz).  Participa  també 

com  a  autor  en  el  II  Torneig  de  Dramatúrgia  Catalana  amb  el  text  Orsai 

(Temporada Alta 2012). El text La crida és seleccionat pel Festival de dramatúrgia 

sobre  la  crisi  PIIGS,  del  qual  es  fa  una  lectura  dramatitzada  dins  del  context  del 

Festival  Grec  de  Barcelona  a  la Nau  Ivanow  (juliol  2014)  i  una mise  en  place  al 

festival Tramedautore al Piccolo Teatro Grassi de Milà (setembre 2014).  

 

També com a dramaturg, guanya els següents premis:  l’XI Premi Boira de Vic, 

per l’obra Riu Gener (2008); el Josep Ametller de textos teatrals (XLV Premis Recvll 

de Blanes 2009), per  l’obra Dinou; el VII Premi de Teatre Joaquim M. Bartrina de 

Reus (2009) amb l’obra Blau; i el VI Premi de Teatre de Calldetenes Lluís Solà i Sala 

per  l’obra  Vidres  als  ulls  (2013).  Tots  els  textos  estan  publicats  en  diferents 

editorials. 

 

En  direcció  escènica  realitza  un  curs  de  formació  amb  Helena  Pimenta,  d’Ur 

Teatro, i amb Andrés Lima. Dirigeix les lectures dramatitzades de Riu Gener, Dinou 

i Orsai, i el muntatge Apareguda, nostre senyora de les caixeres amb la Cia Kafkiana 

(estrenat al Teatre Municipal de Banyoles, febrer 2011). Treballa com a ajudant de 

direcció de Carles Fernández Giua en la producció de La Planeta Dinou (estrenat a 

la Temporada Alta 2011, producció que es programa a la Sala Beckett durant l’abril 

del 2012). També ha treballat com a ajudant de direcció de la Sílvia Escuder en la 

Cia El Mirador en els muntatges Satori Park (primera edició dels Diàlegs a quatre 

bandes  de  la  Plataforma  de  Dramatúrgia  de  les  Comarques  Gironines,  maig  del 

2010) i Desitjar viure en un país sense vent (estrenat a la sala La Planeta de Girona 

el maig del 2012). Així mateix, dirigeix el muntatge Vidres als ulls, monòleg estrenat 

a La Planeta amb la cia Cos a Cos (setembre 2013). El Mirador estrena també un 

text  propi  a  La  Planeta,  La  nit  dels  ganivets  roents  (gener  2014,  direcció  d’Elies 

Barberà). Enguany ha estrenat La crida amb Cos a Cos (La Planeta gener 2015) i la 

Sala Beckett ha produït i estrenat el seu text Blau (abril 2015). 

 

9

Mireia Vallès Renom Actriu 

   

    Estudia  interpretació  al  Centre  de  Formació  Teatral  El    Galliner,  de  Girona,  i 

forma part de l’Aula de Teatre de la Universitat de Girona. Es forma com a actriu 

a l’Institut del Teatre de Barcelona i amplia els seus estudis realitzant seminaris 

internacionals amb professors reconeguts com Nicolaj Karpov i Maria Schmaevic, 

Guillermo Angelelli, Javier Daulte o Eugenio Barba i Julia Varley.  

 

En dansa contemporània es  forma en els centres La Perla per  la dansa, Area,  i 

Escola  Municipal  de  Celrà,  així  com  en  diversos  workshops  nacionals  amb 

professors  com  Africa  Navarro,  Susan  Kempster,  Lawrence  de  Mayer,  Roberto 

Olivan o Carles Sala. 

 

Com  a  actriu  estrena  l’espectacle  de  creació  infantil  Animalades  amb  el  grup 

d’animació infantil Quina Xerinola, del qual n’és membre. Així mateix, entra com a 

candidata a millor actriu revelació als Goya amb la pel·lícula del gironí Robert 

Bellsolà Passi  el  que  passi.  Altres  treballs  com  a  actriu  són:  L’home Perseguit  de 

Carles Mallol, i La Marea, de Mariano Pensotti, dins de Temporada Alta’08. 

 

 

És  membre  fundadora  de  la  companyia  El  Mirador:  actua  en  la  lectura 

dramatitzada de Riu Gener i en els muntatges Satori Park, Desitjar viure en un país 

sense vent i La nit dels ganivets roents.