dossier de premsa · «pasolini roma» és una coproducció del centre de cultura contemporània de...
TRANSCRIPT
Dossier de premsa
2
Una coproducció de:
Amb el suport del programa Cultura de la Unió Europea:
Mitjà col·laborador:
I la col·laboració de:
3
ÍNDEX
01.- Fitxa tècnicaFitxa tècnicaFitxa tècnicaFitxa tècnica ......................................................................................... 3
02.- PresentacióPresentacióPresentacióPresentació .......................................................................................... 6
03.- Apartats de l’exposicióApartats de l’exposicióApartats de l’exposicióApartats de l’exposició ...................................................................... 7
04.- Un projecte europeuUn projecte europeuUn projecte europeuUn projecte europeu.......................................................................... 13
05.- Pasolini, el català i BarcelonaPasolini, el català i BarcelonaPasolini, el català i BarcelonaPasolini, el català i Barcelona .......................................................... 14
06.- La poètica dels marges.La poètica dels marges.La poètica dels marges.La poètica dels marges. Activitats paral·lelesActivitats paral·lelesActivitats paral·lelesActivitats paral·leles ................................ 16
07.- CatàlegCatàlegCatàlegCatàleg .............................................................................................. 17
08.- CV dels comissarisCV dels comissarisCV dels comissarisCV dels comissaris ........................................................................... 19
09.- InformacióInformacióInformacióInformació generalgeneralgeneralgeneral ............................................................................ 20
4
1.- FITXA TÈCNICA «Pasolini Roma» és una coproducció del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, La Cinémathèque française de París, l’Azienda Speciale Palaexpo - Palazzo delle Esposizioni de Roma i el Martin-Gropius-Bau de Berlín. Amb el suport del Programa de Cultura de la Unió Europea. CCCBCCCBCCCBCCCB, Barcelona: , Barcelona: , Barcelona: , Barcelona: 22 de maig del 2013- 15 de setembre del 2013 La Cinémathèque françaiseLa Cinémathèque françaiseLa Cinémathèque françaiseLa Cinémathèque française, París: , París: , París: , París: 16 d’octubre del 2013- 26 de gener del 2014
Palazzo delle EsposizioniPalazzo delle EsposizioniPalazzo delle EsposizioniPalazzo delle Esposizioni, Roma:, Roma:, Roma:, Roma: 3 de març del 2014- 8 de juny del 2014 MartinMartinMartinMartin----GropiusGropiusGropiusGropius----BauBauBauBau, Berlín: , Berlín: , Berlín: , Berlín: 11 de setembre del 2014- 5 de gener del 2015
Comissariat
Jordi Balló Alain Bergala Gianni Borgna Assessoria científica
Graziella Chiarcossi Recerca i documentació
Anna Escoda Teresa Anglès CCCB
Matthieu Orléan LA CINÉMATHÈQUE FRANÇAISE
Amb la col·laboració de: Maria Laura Proietti, Anna Ferrando i Judith Rovira Direcció i coordinació de la producció
Mònica Ibàñez Carlota Broggi Anna Escoda Teresa Anglès CCCB
Christine Drouin Marie Naudin Matthieu Orléan Giulia Conte LA CINÉMATHÈQUE FRANÇAISE
Matteo Lafranconi Daniela Picconi Flaminia Bonino -AZIENDA SPECIALE PALAEXPO- PALAZZO DELLE ESPOSIZIONI
Christoph Schwarz Elena Montini MARTIN-GROPIUS-BAU
5
Disseny de l’exposició Guri Casajuana arquitectes Disseny gràfic de l’exposició Marc Valls amb la col·laboració d’Oriol Soler i de Judith Rovira Disseny gràfic de la comunicació Wladimir Marnich Audiovisuals
Direcció: Jordi Balló i Alain Bergala
Documentació:
Laura de Bonis
Realització i edició:
Fred Savioz (LA CINÉMATHÈQUE FRANÇAISE)
Toni Curcó i José Antonio Soria (CCCB)
Centaure: Direcció Xavier Albertí Actor: Rubèn de Eguia Producció: Sono Tecnología Audiovisual, S.L.U. Filmació seqüències de Roma Realització: Alain Bergala Direcció de fotografia: Jean-Jacques Bouhon Producció: Zadig Productions Gestió de drets audiovisuals i fotogràfics Catherine Hulin i Alice Le Guen LA CINÉMATHÈQUE FRANÇAISE Objectes i maquetes
Efeb i Tomba de Gramsci: Mar Vilasojana i Ricard Celma
Maquetes Teatre grec i Cinema Nuovo: Salvador Gil (Szoma Studio) Muntatge exposició Croquis Transport Manterola Registre, gestió del transport i assegurances Neus Moyano i Susana García CCCB
6
2.- PRESENTACIÓ
El Centre de Cultura Contemporània de BarcelonaCentre de Cultura Contemporània de BarcelonaCentre de Cultura Contemporània de BarcelonaCentre de Cultura Contemporània de Barcelona presenta, del 23 de maig al 15 de setembre de 2013, l’exposició PASOLINIPASOLINIPASOLINIPASOLINI ROMAROMAROMAROMA, un projecte que comparteixen el mateix CCCB, la Cinémathèque FrançaiseCinémathèque FrançaiseCinémathèque FrançaiseCinémathèque Française de París, el Azienda Palaexpo Azienda Palaexpo Azienda Palaexpo Azienda Palaexpo ---- Palazzo delle Palazzo delle Palazzo delle Palazzo delle EsposizioniEsposizioniEsposizioniEsposizioni de Roma i el Martin Gropius BauMartin Gropius BauMartin Gropius BauMartin Gropius Bau de Berlín. PASOLINI ROMAPASOLINI ROMAPASOLINI ROMAPASOLINI ROMA és un projecte seleccionat, avaluat i finançat per la Comissió EuropeaComissió EuropeaComissió EuropeaComissió Europea per significar el caràcter europeu, transnacional i actual de l’obra de Pasolini i del projecte en si mateix.
La mostra s’apropa a l’escriptor i cineasta italià Pier Paolo PasoliniPier Paolo PasoliniPier Paolo PasoliniPier Paolo Pasolini (1922-1975) a través de les seves relacions amb RomaRomaRomaRoma. I aquest acostament significa entrar de dret en tot el que constitueix i defineix Pasolini: la poesia, la política, el compromís civil, el sexe, l’amistat, el cinema.
PASOLINI ROMAPASOLINI ROMAPASOLINI ROMAPASOLINI ROMA s’estructura en sis apartats cronològics que corresponen a sis etapes vitals i creatives de Pier Paolo Pasolini. S’inicia amb l’arribada a Roma el 28 de gener de 1950 i es tanca el 2 de novembre de 1975, quan es trobà el seu cos sense vida prop d’Òstia.
Roma no va ser només un decorat o un simple lloc de residència per a Pasolini, sinó que també va representar una veritable existència física, carnal i passional. La trobada amb Roma fou per a l’autor com una gran història d’amor, amb les seves decepcions i els seus sentiments barrejats de passió i odi, les fases d’atracció i les de rebuig i allunyament.
Per al Pasolini analista de l’evolució de la societat, Roma va constituir el seu principal espai d’observació, el seu camp permanent d’estudi, de reflexió i de lluita. Va ser a partir de les transformacions d’aquesta ciutat que va analitzar els canvis de la Itàlia i els italians dels anys seixanta i setanta.
Hi ha una Roma anterior i una Roma posterior a Pasolini. Els seus escrits i les seves pel·lícules van crear un nou imaginari de la ciutat de Roma. Pasolini no es va acontentar amb integrar la ciutat com a teló de fons de les seves novel·les i les seves pel·lícules, sinó que va «refundar» Roma a través de la literatura i el cinema. Com a gran creador, va concebre un nou mite d’aquesta ciutat vaticana i política, dels seus barris i dels seus habitants.
7
3.- APARTATS DE L’EXPOSICIÓ
1950-1954
On Pasolini arriba a l’estació de Roma amb la seva mare Susanna, el gener de 1950,
sense honor ni feina. On viu al gueto abans d’exiliar-se a una casa pobra d’un barri
pobre, a prop d’una gran presó. On comença a fer de professor per un sou de misèria.
On oscil·la entre el desesper i l’entusiasme. On descobreix l’erotisme lliure i pagà dels
ragazzi de Roma.
Pasolini arriba a l’estació de Roma amb la seva
mare al gener del 1950. El jove poeta ha estat
expulsat de l’ensenyament públic i del partit
comunista acusat d’haver tingut contactes sexuals
amb adolescents a Ramuscello, al Friül de la seva
infantesa, al nord d’Itàlia. Més tard va ser exculpat
d’aquestes acusacions.
Viu provisionalment amb una família d’amics del
seu oncle, al centre de la ciutat, però aviat
s’instal·la en un suburbi pobre, prop de la presó de
Rebibbia.
Aquest període de misèria està animat per la sensació exaltada que «Roma és divina». Hi
descobreix la població marginada de les borgate (suburbis), el seu llenguatge, la seva
subcultura i la seva violenta vitalitat. Un món desconegut que esdevindrà la seva principal
font de creació literària i cinematogràfica.
Aquí descobrirà la sexualitat lliure i instantània amb els ragazzi de Roma. En companyia de
l’escriptor Sandro Penna, freqüenta les ribes del Tíber, un dels seus punts de referència
simbòlics i poètics.
8
1955-1960
On Pasolini, amb Ragazzi di vita, entra a primera línia de la vida intel·lectual romana.
On comença a escriure per al cinema dels altres. On s’acosta al centre de Roma. On
estableix vincles duradors d’amistat i viatges amb Alberto Moravia i Elsa Morante. On
coneix Laura Betti.
Amb la publicació de Nois de la vida, el 1955, Pasolini ingressa sorollosament en el cercle
públic de la vida intel·lectual i artística romana. Fa entrar en la literatura italiana l’argot dels
trinxeraires i les prostitutes de les borgate i el dialecte romà. El llibre provoca un escàndol,
però els seus nous amics escriptors el defensen.
Comença a treballar en guions de
Soldati, Fellini, Bolognini i d’altres.
Intima amb les persones que seran
els seus millors amics i els més
constants, Alberto Moravia i Elsa
Morante. Coneix Laura Betti,
cantant i actriu, que l’acompanyarà
tota la vida, actuarà a les seves
pel·lícules i al seu teatre, i serà l’eix
de la seva vida social romana.
Ara els seus ingressos li permeten comprar el primer cotxe i deixar el barri apartat de
Rebibbia per anar al de Monteverde, on s’instal·larà el 1954.
9
1961-1963
On Pasolini, amb trenta-nou anys, fa la seva primera pel·lícula, Accattone, sense saber
res de tècnica cinematogràfica. On encadena tres films sobre la Roma de les borgate,
de la qual s’ha fet el cantor. On filma amb LA romana de la postguerra, Anna Magnani.
On es multipliquen els processos contra ell. On fa una coneixença decisiva per a la
seva vida amorosa.
Pasolini, home d’escriptura, entra en el cinema amb
Accattone (1961). Abans de començar el rodatge, Pasolini
viatja a l’Índia amb Alberto Moravia i Elsa Morante. Aquest
viatge serà bàsic per la seva fascinació pel Tercer Món,
que no pararà de créixer.
La seva trilogia romana, Accattone, Mamma Roma i La
ricotta, va néixer de l’amor que sentia pels personatges del
lumpenproletariat que fa parlar a les seves primeres
novel·les. Els barris del Testaccio, Pigneto, la Tuscolana i el
Parco degli Acquedotti fan la seva entrada lírica en el
cinema italià.
Anna Magnani és la protagonista de la seva segona
pel·lícula, Mamma Roma (1962).
La ricotta, que roda cap al final del 1962, es trobarà al
centre d’un sorollós procés per blasfèmia. A partir d’aquí i
fins que l’assassinin, per a Pasolini Roma serà la ciutat dels
tribunals. Lluita en trenta-tres processos que volen fer
callar la seva veu analítica, crítica i polèmica.
En el rodatge de La ricotta coneix un noi de les borgate,
Ninetto Davoli, aprenent de fuster, que serà el gran amor
de la seva vida.
10
1963-1966
On Pasolini s’instal·la en un barri residencial nou del sud de Roma. On comença a
buscar en altres llocs tot el que Roma ja no li dóna. On recorre Itàlia de dalt a baix,
amb el micro a la mà, per a una pel·lícula d’investigació. On renuncia a rodar el seu
Evangeli a Palestina. On s’interessa cada cop més pel Tercer Món.
Pasolini deixa el centre de Roma per un barri tranquil i residencial, el de l’EUR, planificat per
Mussolini, on al començament del 1963 hi compra un pis.
Roda Uccellacci e uccellini (1965-1966), interpretats
per Totò i Ninetto Davoli, que recorren els espais de la
perifèria i es van allunyant més i més del centre per
explorar el que queda del camp romà a mitjan anys
seixanta.
Roma encara és al centre de la vida de Pasolini, que tanmateix ja comença a allunyar-se’n i
va cap al sud d’Itàlia (escenari de Il Vangelo secondo Matteo,1964); l’Índia, on ja havia fet
un gran viatge amb Moravia el 1961, i l’Àfrica.
Al març del 1963, Pasolini comença
una pel·lícula d’investigació sobre un
tema tabú al Vaticà, Comizi d’amore.
En el seu cotxe, recorre Itàlia amb el
micro a la mà per interrogar els
italians sobre el concepte que tenen
de la sexualitat. Aquest rodatge el
porta a Milà, Palerm, Mòdena,
Bolonya, Florència, Roma, Nàpols i
Catanzaro.
Evangeli segons sant Mateu, dedicada al papa Joan XXIII, provoca una discussió al festival
de Venècia, on guanya el Premi Especial del Jurat, però Pasolini somiava amb el Lleó d’Or,
que s’enduu Deserto rosso, d’Antonioni.
11
1966-1973
On per a Pasolini comença l’època de les decepcions i els desànims. On escriu tot el
seu teatre durant un mes de convalescència. On se sent més proper als policies que
als estudiants de 1968. On abjura de l’erotisme innocent dels cossos de la seva
Trilogia. On París es converteix en el contrapunt intel·lectual de Roma. On descobreix
Nova York. On treballa amb Maria Callas i se’n va de vacances a Grècia.
Una nit de març del 1966 l’ingressen a urgències a
conseqüència d’una hemorràgia provocada per una
úlcera. Durant la convalescència escriu les sis obres
que representen pràcticament tota la seva
producció teatral.
Comença una fase de desamor per Roma. Constata
els efectes destructors de la societat de consum.
Veu com es corromp la cultura del
lumpenproletariat romà a partir de la qual havia
construït una part de la seva obra literària i
cinematogràfica. Segons ell, tot Itàlia s’està tornant petitburgesa, tret, potser, de Nàpols,
que diu que no canvia. L’afecta molt la mort de Totò, que des d’Uccellacci e uccellini era la
font de la vena còmica dels seus curtmetratges.
El 1971, Ninetto Davoli li anuncia que es casa. Pasolini es sumeix en una gran depressió.
En aquest període de desil·lusió general, l’únic respir és la coneixença amb Maria Callas, a
qui el 1969 confia el personatge principal de la pel·lícula Medea i amb qui viu una relació
única d’intensa amistat amorosa.
Entre el 1970 i el 1974 roda la Trilogia de la vida, amb l’esperança de recrear la innocència
perduda i pagana dels cossos populars que va estimar en arribar a Roma. Viatja a
Anglaterra, a rodar I racconti di Canterbury, a Egipte, al Iemen, a l’Índia, a Eritrea, a
l’Afganistan i al Nepal per a Il fiore delle Mille e una notte.
París es converteix en l’altre centre de gravetat de la seva vida intel·lectual. Intercanvia
idees i teories amb els intel·lectuals francesos més prestigiosos del moment: Jean-Paul
Sartre, Roland Barthes, Christian Metz i el seu rival en el cinema, Jean-Luc Godard.
12
1974-1975
On fa construir dues cases a una hora de cotxe de Roma, l’una al nord i l’altra al sud.
On ataca la seva novel·la total, que quedarà inacabada. On roda una de les pel·lícules
més extremes de la història del cine. On troba la mort una matinada de novembre
entre un camp de futbol i la platja d’Òstia.
Pasolini viu un període de gran fertilitat creativa. S’ha
fet construir dues cases, ni molt a prop ni tampoc
gaire lluny de Roma, que continua sent el seu centre
de gravetat. L’una és al camp, en una zona salvatge,
entre Viterbo i Orte, l’altra arran de mar, a Sabaudia,
compartida amb el seu amic Alberto Moravia. Són
unes cases llargament desitjades i somiades que
utilitza per retirar-se de tant en tant de la vida
romana, per escriure-hi, pintar-hi, descansar-hi entre
rodatges.
Les dues grans obres d’aquesta època, que ell no
sap que són les últimes, són el llibre compendi
Petroli, que deixa inacabat, i el film Salò, una de les
pel·lícules més extremes de la història del cinema. A Petroli, Pasolini torna a la seva
fascinació per Roma i a la transformació que ha patit la ciutat durant les últimes dècades.
El rodatge de Salò li comporta amenaces de mort, robatoris de negatius i pressions
polítiques. No veurà l’estrena de la pel·lícula perquè la matinada del 2 de novembre en
troben el cos, salvatgement assassinat, en un solar del port d’amaratge d’Òstia. Encara no
s’ha aclarit què va passar aquella nit, però la descripció dels fets segons la confessió de
Pelosi avui ja no convenç ningú.
13
4.- UN PROJECTE EUROPEU
PASOLINI ROMAPASOLINI ROMAPASOLINI ROMAPASOLINI ROMA és una exposició dirigida i produïda de manera conjunta per quatre institucions europees:
� CCCBCCCBCCCBCCCB, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
� Cinémathèque françaiseCinémathèque françaiseCinémathèque françaiseCinémathèque française, París
� Azienda Palaexpo Azienda Palaexpo Azienda Palaexpo Azienda Palaexpo ---- Palazzo delle EsposizioniPalazzo delle EsposizioniPalazzo delle EsposizioniPalazzo delle Esposizioni, Roma
� Martin Gropius BauMartin Gropius BauMartin Gropius BauMartin Gropius Bau, Berlín
Calendari
22 maig – 15 setembre 2013
CCCB, Barcelona
16 octubre 2013 – 27 gener 2014
Cinémathèque française, París
3 març – 8 juny 2014
Azienda Palaexpo - Palazzo delle Esposizioni, Roma
11 setembre 2014 – 5 gener 2015
Martin Gropius Bau, Berlín
En cada seu l’exposició anirà acompanyada d’un seguit d’activitats paral·leles: retrospectives, conferències, tallers i la creació d’una pàgina web especialment dedicada a la mostra.
http://www.pasoliniroma.com/
El projecte ha estat finançat amb l’ajut de la Comissió EuropeaComissió EuropeaComissió EuropeaComissió Europea.
14
5.- Pasolini, el català i Barcelona
On Pasolini esdevé un fervent defensor del friülàOn Pasolini esdevé un fervent defensor del friülàOn Pasolini esdevé un fervent defensor del friülàOn Pasolini esdevé un fervent defensor del friülà, la llengua romànica que es parla a la , la llengua romànica que es parla a la , la llengua romànica que es parla a la , la llengua romànica que es parla a la seva terra d’origen. On publica seva terra d’origen. On publica seva terra d’origen. On publica seva terra d’origen. On publica Fiore di poeti catalaniFiore di poeti catalaniFiore di poeti catalaniFiore di poeti catalani (1947), un recull de nou poemes (1947), un recull de nou poemes (1947), un recull de nou poemes (1947), un recull de nou poemes catalans traduïts a l’italià dels escriptors Joan Rois de Corella, Jacint Verdaguer, catalans traduïts a l’italià dels escriptors Joan Rois de Corella, Jacint Verdaguer, catalans traduïts a l’italià dels escriptors Joan Rois de Corella, Jacint Verdaguer, catalans traduïts a l’italià dels escriptors Joan Rois de Corella, Jacint Verdaguer, Miquel Costa i Llobera, Joan Alcover, CarleMiquel Costa i Llobera, Joan Alcover, CarleMiquel Costa i Llobera, Joan Alcover, CarleMiquel Costa i Llobera, Joan Alcover, Carles Riba, Josep Carner, Manuel Bertran i s Riba, Josep Carner, Manuel Bertran i s Riba, Josep Carner, Manuel Bertran i s Riba, Josep Carner, Manuel Bertran i Oriola, Joan Maragall i Carles Cardó. On visita Barcelona. On deixa flors robades a la Oriola, Joan Maragall i Carles Cardó. On visita Barcelona. On deixa flors robades a la Oriola, Joan Maragall i Carles Cardó. On visita Barcelona. On deixa flors robades a la Oriola, Joan Maragall i Carles Cardó. On visita Barcelona. On deixa flors robades a la tomba de Lluís Companys.tomba de Lluís Companys.tomba de Lluís Companys.tomba de Lluís Companys.
Pier Paolo PasoliniPier Paolo PasoliniPier Paolo PasoliniPier Paolo Pasolini va ser un gran defensor de les llengües minoritàries. La seva mare era de Casarsa della Delizia, al nord-est d’Itàlia, on es parla el friülàfriülàfriülàfriülà, una llengua romànica pròpia del nord d’Itàlia que va ser molt castigada durant el règim feixista de Benito Mussolini. Pasolini en va reivindicar sempre l’ús, especialment l’escrit, que era inexistent. Ho feia no sols per qüestions personals, sinó també com una actitud política en contra del règim, que entenia la unitat nacional també com a unitat lingüística on l’italià havia de ser l’única llengua.
El 1942, en ple règim feixista, Pasolini va publicar Poesie a CasarsaPoesie a CasarsaPoesie a CasarsaPoesie a Casarsa, una col·lecció de poemes escrits íntegrament en friülà i que van suposar un autèntic escàndol. Tres anys després fundava l’Accademiuta di Lenga FurlanaAccademiuta di Lenga FurlanaAccademiuta di Lenga FurlanaAccademiuta di Lenga Furlana, amb revista pròpia. Aquella publicació reivindicava amb molt d’èmfasi les llengües romàniques minoritàries i la necessitat d’independència política que hi havia en alguns territoris perquè aquelles llengües sobrevisquessin. Una de les llengües i cultures que més va interessar a Pasolini va ser la catalana que, com el friülà, estava perseguida políticament, en aquest cas pel règim franquista, però que, tot i així, sobrevivia gràcies a la seva tradició literària. Considerava que havia de ser un exemple a seguir pel friülà.
Per avançar en la seva investigació sobre les llengües minoritàries, Pasolini va contactar amb el filòleg i crític literari italià Gianfranco ContiniGianfranco ContiniGianfranco ContiniGianfranco Contini (1912-1990), contacte que va derivar en una gran amistat. En veure el seu interès pel català, Contini li va presentar al poeta i traductor català exiliat a Suïssa Carles CardóCarles CardóCarles CardóCarles Cardó (1884-1958). I va ser Cardó qui el va introduir en la cultura catalana enviant-li un recull de nou poemes catalans traduïts a l’italià que Pasolini acabaria polint i publicant al tercer número de la revista de l’Accademiuta. Es titulava Fiore di poeti catalaniFiore di poeti catalaniFiore di poeti catalaniFiore di poeti catalani (1947) i tenia textos de Joan Rois de CorellaJoan Rois de CorellaJoan Rois de CorellaJoan Rois de Corella, Jacint Jacint Jacint Jacint VerdaguerVerdaguerVerdaguerVerdaguer, Miquel Costa i LloberaMiquel Costa i LloberaMiquel Costa i LloberaMiquel Costa i Llobera, Joan AlcoverJoan AlcoverJoan AlcoverJoan Alcover, Carles RibaCarles RibaCarles RibaCarles Riba, Josep CarnerJosep CarnerJosep CarnerJosep Carner, Manuel Manuel Manuel Manuel Bertran i OriolaBertran i OriolaBertran i OriolaBertran i Oriola, Joan MaragallJoan MaragallJoan MaragallJoan Maragall i un del mateix Cardó.
El seu interès per Catalunya el va portar a visitar BarcelonaBarcelonaBarcelonaBarcelona a mitjan anys seixanta en diverses ocasions, entre rodatge i rodatge. En aquestes visites el seu intèrpret i qui l’acollia a casa era José Agustín José Agustín José Agustín José Agustín GoytisoloGoytisoloGoytisoloGoytisolo, traductor dels guions d’Accatone i Mamma Roma. Les trobades a Roma amb Pasolini per enllestir les traduccions es van convertir en una bona amistat, com explica el mateix Goytisolo en un article que es va publicar el 1984 i que es pot consultar en aquest blog:
http://javiertravieso.blogspot.com.es/2009/02/un-hombre-triste-pier-paolo-pasolini.html
15
El motiu pel qual Pasolini va visitar Barcelona per primera vegada va ser perquè «había encontrado a su Cristo en la persona de un estudiante barcelonés llamado Enrique Enrique Enrique Enrique IrazoquiIrazoquiIrazoquiIrazoqui, que no era actor, pero que rodó como tal Cristo en Il vangelo secondo Matteo. Después de convencer a la familia de Irazoqui para que dejara actuar al hijo, Pasolini estuvo en casa conversando con gente de cine y teatro: Miquel PorterMiquel PorterMiquel PorterMiquel Porter----MoixMoixMoixMoix, Román GubernRomán GubernRomán GubernRomán Gubern, Ricard SalvatRicard SalvatRicard SalvatRicard Salvat...». En la seva segona visita, Pasolini va impartir una xerrada sobre la seva producció literària i cinematogràfica i sobre la seva ideologia marxista. La xerrada s’havia de fer al Paranimf de la Facultat de Medicina, però la policia la va prohibir i la van traslladar, d’amagat, a l’Hospital Clínic. Hi va assistir un bon grapat d’alumnes. Cap a l’any 1967 va tornar a Barcelona i, amb Irazoqui, Salvador ClotasSalvador ClotasSalvador ClotasSalvador Clotas i Goytisolo, va visitar el cementiri de Montjuïc. S’hi va passar tota la tarda, el van fascinar les inscripcions i les tombes de DurrutiDurrutiDurrutiDurruti, AcasoAcasoAcasoAcaso, Ferrer i GuàrdiaFerrer i GuàrdiaFerrer i GuàrdiaFerrer i Guàrdia i Lluís CompanysLluís CompanysLluís CompanysLluís Companys, sobre les quals va deixar flors fresques que va arrencar d’altres nínxols.
Aquest poema va ser escrit per Pier Paolo Pasolini després de la seva estada al cementiri de Montjuic de Barcelona.
Negociacions amb Franco Què hi ha en el sol damunt del cementiri de Barcelona?
No res, però entre l’andalús, entre l’andalús i el sol hi ha un vell lligam.
La seva ànima s’ha separat d’ell i ha vingut a viure sota el cementiri de Barcelona.
Una ànima pot fer-se castellana i un cos romandre andalús sota el mateix sol!
Diuen que ànimes africanes s’han tornat blanques, i no per voluntat del Senyor.
(Però a cap senyor de Barcelona, anant a Andalusia, se li ha tornat l’ànima negra.)
Abans de fer-se castellana l’ànima ha d’aprendre el català dins un cos andalús.
Benaurat qui aprèn el való, perquè el seu cos és en el sol, en el gran sol del món.
Però aquí es passa de sol a sol, i entre el català i l’andalús hi ha només l’ull del castellà.
Sí, entre l’andalús i el francès hi ha el sol dels sols, no el sol d’un cementiri.
Si ell parla en castellà mentre aprèn el català es ven l’ànima per poques pessetes.
No a canvi de la raó, com l’àrab o el negre sota el sol de Lille o de Pigalle.
Una barraca per una ànima un munt de tuguris per un munt d’ànimes, una foguera minsa encesa sota el sol.
Sol de Catalunya! Foguera d’Andalusia! Garrot de Castella! Terra d’Espanya, què esperes sota el sol que no és més que sol? Un viatge de mil hores per trobar un cementiri i un munt de barraques. Cal venir a Espanya per veure el silenci d’un home que no és més que home.
«Tratlalive con Franco», recogida en Appendice I I ; Poesía in forma di rosaPoesía in forma di rosaPoesía in forma di rosaPoesía in forma di rosa, P. P. Pasolini, Tulle le Tulle le Tulle le Tulle le opere Tulle le poésie. opere Tulle le poésie. opere Tulle le poésie. opere Tulle le poésie. Milà, Mondadori, 2003.
16
6.- LA POÈTICA DELS MARGES. Activitats paral·leles a l’exposició
Retrospectiva “Pasolini, el cinema de poesia” a la Filmoteca de Catalunya Del 16 de maig al 31 de juliol
L’obra pasoliniana arrenca als seixanta amb dues pel·lícules encara impregnades pel neorealisme –Accattone i Mamma Roma– per explorar després els mites vinculats a civilitzacions arcaiques i abordar una hedonista “trilogia de la vida” de la qual abjurarà amb Salò o le 120 giornate di Sodoma. La Filmoteca proposa justament el cicle amb aquest descens als inferns per, a través d’un llarg flashback, revisar fins al juliol la seva filmografia completa (en 22 programes diferents), no només com a realitzador, sinó també com a guionista i com a protagonista de diversos documentals.
Una entrada a una sessió del cicle dedicat a Pasolini que programa la Filmoteca de Catalunya dóna accés a l’exposició «Pasolini Roma» del CCCB.
Debats “Pensar diferent. Pasolini i la crítica de la cultura dominant” 17 i 25 de juny / 1 i 9 de juliol
Avui, el pensament pasolinià, lluny de resultar caduc, continua sent una referència a l’hora de pensar críticament el nostre món. Però quasi 40 anys després de la seva mort, el sentit de la transgressió i la crítica són diferents en un sistema econòmic, polític i social en plena crisi. Com vivim avui l’imperatiu pasolinià de subvertir les formes de vida de la cultura dominant?
Dilluns 17 de juny, 19:30 h: “Encara podem ser subversius?”Dilluns 17 de juny, 19:30 h: “Encara podem ser subversius?”Dilluns 17 de juny, 19:30 h: “Encara podem ser subversius?”Dilluns 17 de juny, 19:30 h: “Encara podem ser subversius?”
Alfredo JaarAlfredo JaarAlfredo JaarAlfredo Jaar, MiguelMiguelMiguelMiguel MoreyMoreyMoreyMorey i GiselaGiselaGiselaGisela LlobetLlobetLlobetLlobet Amb la projecció del documental “The Ashes of Pasolini”, d’Alfredo Jaar
Dimarts 25 de juny, 19:30 h: “La vida als marges: contra l’homogeneïtat cultural”Dimarts 25 de juny, 19:30 h: “La vida als marges: contra l’homogeneïtat cultural”Dimarts 25 de juny, 19:30 h: “La vida als marges: contra l’homogeneïtat cultural”Dimarts 25 de juny, 19:30 h: “La vida als marges: contra l’homogeneïtat cultural”
JordiJordiJordiJordi BallóBallóBallóBalló, JavierJavierJavierJavier PérezPérezPérezPérez AndújarAndújarAndújarAndújar, JuliàJuliàJuliàJulià dededede JòdarJòdarJòdarJòdar i IngridIngridIngridIngrid GuardiolaGuardiolaGuardiolaGuardiola
Dilluns 1 de juliol, 19:30 h: “LDilluns 1 de juliol, 19:30 h: “LDilluns 1 de juliol, 19:30 h: “LDilluns 1 de juliol, 19:30 h: “La poesia al moll de l’os”a poesia al moll de l’os”a poesia al moll de l’os”a poesia al moll de l’os”
Martí SalesMartí SalesMartí SalesMartí Sales, EnricEnricEnricEnric CasassesCasassesCasassesCasasses, Arnau PonsArnau PonsArnau PonsArnau Pons, CarlesCarlesCarlesCarles RebassaRebassaRebassaRebassa i Josep Maria LLuróJosep Maria LLuróJosep Maria LLuróJosep Maria LLuró
Dimarts 9 de juliol, 19:30 h:Dimarts 9 de juliol, 19:30 h:Dimarts 9 de juliol, 19:30 h:Dimarts 9 de juliol, 19:30 h: “Pensament crític per un món en crisi”“Pensament crític per un món en crisi”“Pensament crític per un món en crisi”“Pensament crític per un món en crisi”
DaciaDaciaDaciaDacia MarainiMarainiMarainiMaraini i XavierXavierXavierXavier AlbertíAlbertíAlbertíAlbertí
Taller per a joves “La mirada salvatge” Juliol 2013
L’objectiu d’aquest taller per adolescents (de Lacasinegra, produït pel CCCB) és que els participants articulin a través d’imatges, sense límits ni censura, temes controvertits com el sexe, la religió, les drogues, les festes, la militància política o la família. Temes clau en l’obra fílmica de Pasolini.
I+C+I “Pasolini al laboratori” 2 de juliol 2013
La noció del laboratori està present a tota la prolífica i polifacètica obra de Pier Paolo Pasolini. Aquesta sessió del cicle d’innovació i recerca en l’àmbit cultural I+C+II+C+II+C+II+C+I es proposa explorar l’actualitat d’aquest rerefons obert i experimental amb una conferència i un taller impartit per Davide ToffoloDavide ToffoloDavide ToffoloDavide Toffolo, músic i autor de còmics, entre els quals destaca una biografia de Pasolini.
7.- CATÀLEG
Anàlisi de l’estreta i fructífera relació entre el poeta, cineasta, lingüista, guionista, PierPasolini i la Roma del seu temps. A través d’un recull de textos originals de Pasolini,
recorrem la seva geografia personal i literària. La seva veu ens endinsa, sense intermediaris, a la complexitat i riquesa del personatge, que es revela com un te
comprendre el món contemporani.
Textos de: Pier Paolo PasoliniPier Paolo PasoliniPier Paolo PasoliniPier Paolo Pasolini
Entrevistes a: AlbertoAlbertoAlbertoAlberto ArbasinoArbasinoArbasinoArbasinoNinettoNinettoNinettoNinetto
Idiomes: edició catalana i edició castellana
264 pàgs, 250 imatges en B/N i color
Anàlisi de l’estreta i fructífera relació entre el poeta, cineasta, lingüista, guionista, Pier
Pasolini i la Roma del seu temps. A través d’un recull de textos originals de Pasolini, recorrem la seva geografia personal i literària. La seva veu ens endinsa, sense intermediaris,
a la complexitat i riquesa del personatge, que es revela com un testimoni clau per a comprendre el món contemporani.
Pier Paolo PasoliniPier Paolo PasoliniPier Paolo PasoliniPier Paolo Pasolini, JordiJordiJordiJordi BallóBallóBallóBalló, AlainAlainAlainAlain BergalaBergalaBergalaBergala, GianniGianniGianniGianni
ArbasinoArbasinoArbasinoArbasino, BernardoBernardoBernardoBernardo BertolucciBertolucciBertolucciBertolucci, VincenzoVincenzoVincenzoVincenzo CeramiCeramiCeramiCeramiNinettoNinettoNinettoNinetto DavoliDavoliDavoliDavoli, EnnioEnnioEnnioEnnio MorriconiMorriconiMorriconiMorriconi i NicoNicoNicoNico NaldiniNaldiniNaldiniNaldini
Edició : Skira Flammarion
Idiomes: edició catalana i edició castellana
264 pàgs, 250 imatges en B/N i color
17,7 x 24cm
17
Anàlisi de l’estreta i fructífera relació entre el poeta, cineasta, lingüista, guionista, Pier Paolo Pasolini i la Roma del seu temps. A través d’un recull de textos originals de Pasolini,
recorrem la seva geografia personal i literària. La seva veu ens endinsa, sense intermediaris, stimoni clau per a
GianniGianniGianniGianni BorgniaBorgniaBorgniaBorgnia
CeramiCeramiCeramiCerami, DaciaDaciaDaciaDacia MarainiMarainiMarainiMaraini,
18
PASOLINI I ROMA AL CCCB PRÒLEG DEL CATÀLEG DE MARÇAL SINTES
Com va fer el 2011 amb Magris i havia fet anteriorment amb Borges, Joyce, Kafka i Pessoa, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona ha abordat de nou les múltiples cares d’una gran personalitat a través del seu univers real i imaginari. Tant des de l’admiració com des de la discrepància radical s’accepta que Pier Paolo Pasolini va ser una de les veus més severament crítiques i lúcides de la segona meitat del segle XX. Se l’ha considerat un intel·lectual europeu en el sentit fort del terme, perquè Pasolini va pensar i va parlar molt sovint en termes de cultura europea, des d’una consciència clara i des d’una innegable sensibilitat per les grans qüestions a debat en un món que tot just acabava de sortir de la pitjor confrontació bèl·lica imaginable.
Reconegut per la seva poesia –que va escriure en friülà i italià–, assagista, narrador, crític i activista polític i social, s’ha dit que Pasolini no va deixar de ser tot això quan es va posar darrere la càmera, des d’on va exercir el mestratge pel qual més se l’ha reconegut. Ell va ser capaç d’explicar-se i de configurar una estètica pròpia utilitzant tots els codis de llenguatge que tenia a l’abast, entre els quals també el cinematogràfic.
Pasolini va ser, en efecte, una persona dominada per les conviccions i el pensament. Passió i pensament viscuts, elaborats i servits des d’una indòmita i irrenunciable afirmació de llibertat, sense que cap mena de fre en velés o matisés la intensitat i la puresa, encara que provoquessin l’escàndol; encara que posessin en qüestió els dogmes del comunisme o de la fe cristiana; encara que li suposessin la reprovació i l’aboquessin a l’exili interior.
L’apassionament va convertir Pasolini en un arquitecte estètic que va construir la seva obra en tensió amb la moral, la política, la ideologia, l’estètica i la societat... Tot això ho va trobar i ho va aprendre a la Roma dels anys cinquanta, on va viure i d’on va extreure la poètica continguda en els homes, les dones i els nens d’aquells suburbis, d’aquella desesperació social i moral de la Itàlia postfeixista. Pasolini considerava els habitants dels marges, els humils, els pobres, els seus veritables compatriotes.
Tot aquest món que condensa i conté tres dècades d’una intensitat resplendent és el que vol presentar l’exposició «Pasolini Roma». Un projecte que no hauria estat possible sense les aliances teixides, temps enrere, amb la Cinémathèque de París, el Palazzo delle Esposizioni de Roma i el Martin-Gropius-Bau de Berlín. Aquesta aliança internacional també ha estat determinant per obtenir el suport de la Unió Europea al projecte.
Deia Goethe que «qui vulgui comprendre el poeta ha d’anar a la terra del poeta». Aquesta exposició pretén, com el CCCB ha fet en ocasions anteriors, donar noves pistes per comprendre Pasolini com un personatge d’una sensibilitat excepcional per la seva força creativa, per la seva vitalitat increïble i per la passió que imprimia a tot el que feia. I pretenem ajudar a redescobrir la «seva» Roma, començant per aquella ciutat suburbial i fronterera que tan magníficament va retratar amb paraules i imatges. Un fragment de vida romana per comprendre i conèixer una mica millor què i qui va ser Pier Paolo Pasolini.
Marçal SintesMarçal SintesMarçal SintesMarçal Sintes Director del CCCB
19
8.- CV DELS COMISSARIS
Jordi Balló
Professor de Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra i director d’exposicions del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, del 1999 fins al 2011. És autor, entre d’altres, dels llibres La llavor immortal (escrit amb Xavier Pérez), Imatges del silenci i Jo ja he estat aquí, Premi de la Crítica Serra d’Or 2006 (escrit amb Xavier Pérez). Dirigeix el Màster de Documental de creació de la UPF, des d’on ha impulsat films com Mones com la Becky, De nens i Veinte años no es nada, els tres dirigits per Joaquim Jordà; En construcción de José Luis Guerín; Cravan vs Cravan d’Isaki Lacuesta o El cielo gira de Mercedes Álvarez. Ha estat distingit amb el Premi Nacional de Cultura 2005 en la categoria de cinema atorgat per la Generalitat de Catalunya. Alain Bergala
Ha estat redactor en cap i director de col·lecció a Cahiers du Cinéma. És autor de nombrosos articles i obres sobre el cinema dedicats a Godard, Rossellini, Bergman, Kiarostami, etc. També és autor de Magnum cinéma. Assessor de cinema del Ministeri d’Educació del 2000 al 2002, també ha realitzat diverses pel·lícules per al cinema i la televisió. Comissari de l’exposicióCorrespondències: Erice-Kiarostami (a Barcelona el 2006 i a Beaubourg el 2007), actualment imparteix classes de cinema a la Universitat de París III i a La Fémis. Gianni Borgna
Professor universitari d’història i sociologia de la música a Roma. Va ser assessor de la Biennal de Venècia, conseller de cultura de l’Ajuntament de Roma a les juntes Rutelli i Veltroni, i president del nou Auditori de Roma. És autor d’assajos fonamentals sobre la història de la música popular a Itàlia (Storia della canzone italiana, Il tempo della musica, L’Italia di Sanremo), Roma i la seva vida cultural contemporània (Dal piacere alla dolce vita, amb Antonio Debenedetti) i la qüestió juvenil (Il mito della giovinezza). Sobre Pier Paolo Pasolini ha escrit, amb Carlo Lucarelli, Così morì Pasolini i, amb Adalberto Baldoni, Una lunga incomprensione. Pasolini tra destra e sinistra. Consultor musical del programa de televisió de Rai Tre La Grande Storia in prima serata, és autor del documental Città aperta (sobre la vida cultural a Roma entre el 1944 i el 1967) i de l’argument i el guió de la pel·lícula Profezia. L’Africa di Pasolini.
20
9.- INFORMACIÓ GENERAL
PASOLINI ROMA Del 23.05.13 al 15.09.13
HorariHorariHorariHorari
De dimarts a diumenges d’11 a 20 h Tancat els dilluns no festius
Visites comentadesVisites comentadesVisites comentadesVisites comentades
En català: diumenge a les 11.30 h En castellà: dissabte a les 11.30 h
Preu: Preu: Preu: Preu: 6 €
Entrada reduïdaEntrada reduïdaEntrada reduïdaEntrada reduïda: 4 € per a jubilats, menors de 25 anys, famílies nombroses, famílies monoparentals i visites en grup (mínim 15 persones), i per a tothom cada dimecres.
Entrada gratuïtaEntrada gratuïtaEntrada gratuïtaEntrada gratuïta per a menors de 12 anys, Amics del CCCB, jubilats titulars de la Targeta Rosa, aturats, carnet de Docent de la Generalitat de Catalunya, i diumenges de 15 a 20h.
Imatges en alta i vídeos per descarregar a http://www.cccb.org/ca/premsa
I la música de Pasolini al compte Spotify del CCCB
http://open.spotify.com/user/cccbarcelona/
Servei Servei Servei Servei premsa CCCBpremsa CCCBpremsa CCCBpremsa CCCB · Mònica Muñoz, Irene Ruiz i Emma Miguel· 93 306 41 23 · www.cccb.org