dossier de crítiques i notícies traduccions / · pdf filefitxa informació...

Foto: Eva Serrano

Teatre Municipal de Girona Diumenge 19 d’octubre, 18 h

www.temporada-alta.net

TRADUCCIONS / TRANSLATIONSDIRECCIÓ: FERRAN UTZET

DOSSIER DE CRÍTIQUES I NOTÍCIES

TRADUCCIONS / TRANSLATIONSDIRECCIÓ FERRAN UTZET

02

FITXA

INFORMACIÓ BÀSICA

De Brian Friel Direcció: Ferran UtzetIntèrprets: Jenny Beacraft, Ivan Benet, Òscar Castellví, Òscar Intente, MOntse Morillo, Albert Triola, Júlia Truyol, David Vert i Ramon VilaTraducció: Joan SallentEscenografia: Maura NylonAjudant de direcció: Joan YagoVestuari: Annita RiberaIl·luminació: Guillem Gelabert espai sonor: Damien BazinProjeccions: Francesc Isern Producció: La Perla 20

Dia i hora: Diumenge 19 d’octubre, 18 h Lloc: Teatre Municipal de Girona Preus: 35, 22, 18 i 9 €Durada: 2h 45 min (amb entreacte)

Espectacle en llengua catalana

La programació de Temporada Alta al Teatre Municipal compta amb la col·laboració de:


03

PRESENTACIÓ

No parla de novsaltres, però us hi veureu. No són els vostres rius ni les vostres muntanyes les que perden el nom, però us doldran igual. Amb Traduc-cions / Translations, una de les sorpreses de la temporada a Barcelona, viatjareu a la Irlanda del se-gle XIX i veureu com començant només per traduir a l’anglès els topònims gaèlics s’acaba condemnant tota una llengua. L’amor també hi és possible, en aquesta obra de colonitzats i colonitzadors que La Perla 29 explica amb les gotes d’emoció justes per a cada paraula. Ivan Benet, Ramon Vila i Montse Morillo broden aquest trosset d’història que també és una mica nostra.

En la Irlanda del siglo XIX, la introducción del inglés en los

opónimos fue el inicio del fin para una lengua entera. La

Perla 29 vulve a sorprender con esta historia de coloni-

zadores y colonizados

L’introduction de l’anglais dans les toponymes de l’Irlande du

XIXe siècle, marca le début de la fin de toute une langue. La

Perla 29 surprend une fois de plus avec cette histoire de colo-

nisateus et colonisés.

In 19th century Ireland, the introduction of English place names

was the beginning of the end for an entire language. La Perla

29 surprises yet again with this tale of colonisers and the col-

onised.


04

“...parla de nosaltres, no del país, sinó de les emocions que sentim... ”Andreu Gomila Time Out

“Traduccions fa pensar i molt en la incomprensió que es genera entre llengües i cultures diverses quan aquestes basen la seva relació en el domini, la colo-nització i la violència”Xavier AntichLa Vanguardia

“En todo momento, el espacio escénico nos envuelve con la temática, el am-biente y los personajes de la obra. El espectáculo es casi carnal. No debemos perdernoslo proque, aunque situado en el siglo XIX, nos habla con amenidad y cierta brillantez de un tema que hoy en Catalunya nos concierne a todos”María José RaguéEl Mundo

“Traduccions / Translations té un arie dramàtic que coincideix amb l’atac a la llengua per part d’un govern central gens persuasiu”Jordi BordesEl Punt Avui

“La puesta en escena es minuciosa, llena de vida con ritmo sostenido: casi 3 horas sin un bajón”Marcos OrdóñezEl País

“Utzet es dedica a posar en escena un llarg drama rural amb trets de comèdia, bellament il·luminat, amb la companyia esforçada a desenvolupar el rusticisme dels seus personatgesJuan Carlos Olivares Ara

LA CRÍTICA HA DIT...


05

34 www.timeout.cat

Teat

re

Teatre

Dir, d’entrada, que Un jeta, dos jefes és un entreteniment molt ben vestit i amb una sèrie de gags realment divertits, tot i que el conjunt no provoqui l’allau de riure que es proposa. Un entreteniment on l’exageració regna per totes bandes. L’obra pren com a punt de partida –el plantejament, i res més– el famós text de Carlo Goldoni Il servitori de due padrone, del qual n’hem vist alguna magníca versió entre nosaltres. A la commedia dell’arte el perl dels personatges és tan important com la trama, que sol ser un joc d’equívocs i embolics amb històries d’amor pel mig.

L’arlequino del britànic Richard Bean, autor de l’obra, és un pallasso contemporani a qui dóna vida l’actor madrileny Diego Molero, dotat d’una gran capacitat d’empatia amb el públic i de molts recursos

humorístics. Un bon pallasso. El seu personatge i la seva feina condueixen l’espectacle, entremesclat per unes quantes cançons del quartet Los jetas per animar la festa teatral.

A Un jeta, dos jefes no hi ha finezza sinó exageració, i aquesta no sempre funciona com caldria malgrat la versió de Paco Mir, ben lligada però poc afilada. En un molt adequat espai escènic de Jordi Bulbena que recorda el dibuix de certs còmics, el conjunt d’actors està prou bé amb un estil interpretatiu desbocat. Molt bo el Marlon de Toni Gonzaléz amb la seva perruca hamletiana i tremendament simpàtic el Mario/Maria de Mireia Aixalà, així com perfecte l’advocat Tomàs de Jordi Serrat, la concupiscent Loli de Maria Lanau i les entrades de l’altre pallasso de la funció, Miner Montell. L’embolic acaba bé i amb festa. –Santi Fondevila

NOTA AL PEU L’obra fa tres anys que triomfa a Londres. Ja no estem acostumats a veure

muntatges com aquest, amb grans històries explicades a foc lent, amb un actor per personatge, cosa que ens permet veure com creix, com canvia. L’obra de Brian Friel té aquesta capacitat irlandesa de captivar-te a nivell melancòlic, de fer-te oblidar de tot el que has viscut abans d’entrar al teatre. Amb el director, Ferran

Utzet, que t’acarona amb un guant de vellut a través de les mirades del Tinent Yolland (Ivan Benet), la bogeria del mestre Hugh (Ramon Vila) o la transformació emocional d’Owen (David Vert) Ens parla d’Irlanda, 1833, i potser li sobra el to pedagògic, amb els aparts històrics. I parla de nosaltres, no del país, sinó de les emocions que sentim, el bé i el mal, l’amor i el compromís. Una gran funció! –A. Gomila

NOTA AL PEU Fixeu-vos en l’expressivitat d’Ivan Benet.

Un jeta, dos jefes

Translations

Teatre Victòria Sense data de comiat

Biblioteca de Catalunya Fins al 9 de març

Quatre i un fan cinc. Però a Dones com jo les parts no sumen. Les quatre actrius de T de Teatre i el dramaturg-director Pau Miró no aconsegueixen junts reeditar l’èxit que cada un havia assolit per separat. Elles amb la seva empresa conjunta artística amb autors com Plana, Daulte o Sanzol; ell en el seu camí teatral per trilogies. Amb aquest títol tanca la que havia començat amb l’excel·lent Els jugadors.

És possible que amb el pas de les funcions els elements s’integrin millor, però a l’estrena la sensació va ser la d’un compromís sense repartiment de beneficis. ¿Estès a explicitar les crisis vitals dels personatges? El conflicte que

viu el d’Agatha Roca –gran actriu– funcionaria millor en el misteri. Encara que cal reconèixer que batega en el fons de l’obra un patetisme nihilista, expressat perfectament amb Donna Summer. –Juan Carlos Olivares

NOTA AL PEU Pau Miró ha tancat una altra trilogia.

Dones com jo

Teatre Romea. Fins al 16 de marçDE LA SETMANAL’OBRA

ELS DETALLS

PACO MIR Una versió que llisca bé però poc afilada de Paco Mir i un

entreteniment reeixit, tot ell dominat per l’exageració característica de la

commedia dell’arte.

DIEGO MOLERO L’actor madrileny Diego Molero

demostra ser un bon pallasso que recorda l’arlequino de Goldoni. Però

és el líder que necessita aquest espectacle?

DAN

IEL

ESC

ALÉ

Compra entrades d’aquest

espectacle atimeout.cat

Andreu GomilaTime Out 2 de febrer de 2014


06

22 LAVANGUARDIA O P I N I Ó DILLUNS, 3 MARÇ 2014

IGNOT

Saben com fa el vent quan bressolal’ordi?El teatre, com l’art, sempre ha

parlat de la vida. L’escenari, en latradició occidental, ha estat el lloc en elqual, des del grecs, s’han representat elsconflictes d’una comunitat, les tensionsque la defineixen i els somnis dels qualss’ha nodrit. A l’escena, una comunitat s’hitroba reflectida i descobreix, així, allòque la dignifica i també allò de què sen’hauria d’avergonyir. El teatre, més en-llà del text, que pot ser llegit privadamental marge de la seva representació, és so-bretot posada en escena: una realitat quenomés arriba a ser allò que és quan es faen un escenari i davant del públic.Per això, les obres diuen allò que

diuen, quan van ser escrites, i diuen,sovint una altra cosa, quan són interpre-tades i el temps i el lloc que les acull defi-neix el context de recepció, que actualit-za el sentit original. D’aquí l’estranya rea-litat de les obres teatrals: només són vivesplenament quan són en escena, davantdel públic. Perquè és el temps del públicel que les dota de singularitat i concreció.És només aleshores que l’obra és viva,

quan un auditori se sent directament in-terpel·lat pel que veu i escolta, encara queel text s’hagi escrit en un altre temps, unaltre lloc i per a un altre auditori.Hegel ho va dir a la seva manera, quan

va sostenir que el teatre (la poesia dra-màtica, deia) era, entre les formes ar-tístiques, la que de formamés intensa arti-cula la dimensió universal i la dimensióindividual que defineix pròpiament lasubjectivitat. O el que ve a ser el mateix:

en el teatre, més que en cap altra de lesarts, es modula contínuament un diàlegentre continguts concrets i contingutsgenerals. Quan el teatre és de debò,desborda l’anècdota i la seva singularitatconcreta.Aquests dies s’està presentant en una

de les sales gòtiques de la Biblioteca deCatalunya, un espai màgic descobert pera usos teatrals per la Compa-nyia La Perla 29, una obraemocionant, de gran intensi-tat, intel·ligent i colpidoraque està corrent de boca enboca fins a haver forçat unapròrroga de les funcions:Traduccions de Brian Friel,en una traducció prodigiosade Joan Sellent i dirigidaamb sensibilitat i subtilesaper Ferran Utzet, amb unatropa d’actors i actrius des-comunals. Friel, que és unclàssic contemporani, no ésdesconegut aquí: el TeatreLliure ja va interpretarDan-sa d’agost l’any 1993. I Tra-duccions ja havia pujat a es-cena fa uns anys, però ales-hores o bé no era encara elseu temps, o aquella no erala versió que calia. Ara esmostra com una obra d’ex-trema actualitat en el pano-rama polític i cultural.L’acció està ambientada

en un petit poble d’Irlandael 1833, un moment en quèl’exèrcit britànic cartografia el territoriper traduir a l’anglès els topònims origi-nals en gaèlic. En l’obra original, el públicha de suposar que els personatges irlande-sos parlen gaèlic i els anglesos, anglès, toti que tots, en realitat, parlen anglès. Aquís’ha reproduït el mateix efecte, perquètant els uns com els altres parlen en cata-là, encara que els irlandesos ho fan enuna versió no normativa plena de detallsultralocals i anacrònics.

En qualsevol cas, el conflicte es pro-dueix entre una comunitat que vol preser-var la seva llengua i els noms dels llocs i, através d’ella, la seva història i unamanerade viure i veure el món, i una altra, quearriba amb pretensions colonitzadores,que busca, a través de l’homogeneïtzaciódels topònims en la llengua comuna, nor-malitzar, modernitzar i civilitzar un món

que, imaginen, està condemnat a desapa-rèixer. Tota l’obra passa al pati de la casadelmestre, que fa d’escola de llengua, his-tòria i etimologies. I és en aquest espai onels soldats britànics, convenientment aju-dats pel fill gran del mestre, entregat alsanglesos, despleguen els mapes en quèsubstituiran els noms gaèlics pels angle-sos nous, construïts ad hoc de maneraartificial.Els dos grups, que parlen en català, en-

cara que el públic sap que parlen llengüesdiferents, necessiten, per entendre’s,d’un traductor que passa els mots d’unallengua a l’altra, provocant situacions hila-rants. Algú va dir que la traducció és laforma que tenen les paraules de ferl’amor, i tenia raó. Però Traduccionsmos-tra que tambépot ser una formade violèn-cia. L’obra és plena d’amor i també de vio-

lència, i conté escenes abso-lutament màgiques que noes poden explicar sense cau-re en l’espòiler i alguns delspersonatges més fascinantsque s’han vist en un teatrecatalà, com el vell borratxoque passa les hores recitantHomer en grec.Però sobretot, apart de

ser una joia teatral inoblida-ble, l’obra fa pensar. Kant, afinals del segle XVIII, vaclassificar jeràrquicamentles diferents arts en funciódel que deixaven per pen-sar, ja que creia, legítima-ment, que l’art té a veureamb el plaer i el coneixe-ment. Doncs bé, Traduc-cions fa pensar, i molt, en laincomprensió que es generaentre llengües i cultures di-verses quan aquestes basenla seva relació en el domini,la colonització i la violènciad’una sobre l’altra. I fa evi-dent també les dificultatsd’entendre’s, més enllà de la

immediatesa carnal dels cossos, quan larelació no està fundada en la igualtat. Sen-se aquesta, res, ni el diàleg ni la convivèn-cia ni l’entesa no poden ser, per molts es-forços que es facin, possibles. Definitiva-ment, cal tornar a llegir Els dominats il’art de la resistència, el clàssic de JamesC. Scott.De debò: si poden, vagin a veure Tra-

duccions: sentiran com fa el vent quanbressola l’ordi...c

Delessufragistesa lesPussyRiot

‘Traduccions’

Les dones feministes sempre hande cridar l’atenció per fer visi-bles les seves denúncies; llan-çant-se als peus dels cavalls o

fent actes vandàlics com les suffragettesde finals del segle XIX i inicis del XX.Denúncies que avui dia ens semblen òb-vies com que les dones puguin votar. Pre-sentats els seus actes per certs historia-dors com a simples actes vandàlics per pro-vocar un soroll indiscriminat, en realitatvan constituir actes polítics en tota regla,manifesta Lena Mohamed al catàleg del’exposició Art under attack, que s’exhi-beix a la Tate Britain fins al 24 demarç. Lacuidadora sosté: “Moltes de les suffraget-tes havien estudiat en escoles d’art i sa-bien quins artistes i quadres col·locavenen el seu objectiu. Lluny de ser actes des-pistats de destrucció, les protestes van sermolt sospesades en els caps dels qui lesvan perpetrar”. Que s’hagi dit el contrariés, per ella, una prova més de menyspreuenvers aquestes dones.El patriarcat, els governs autocràtics i

també els governs demòcrates fan difícilsels drets de les dones ja que aquestes sónmenystingudes o objecte d’escàndol. Enl’actualitat quan apareixen mostrant elspits com les Femen, el grup feminista

ucraïnès que ha assolit visibilitat interna-cional reivindicant drets civils i manifes-tant-se contra el turisme sexual. També ésel cas del grup de protesta feminista PussyRiot, les rockeres russes, que cobertesambpassamuntanyes i vestits de colors vis-tosos els interessa més l’impacte de lesseves actuacions que ser reconegudes per-sonalment als mitjans de comunicació.Aquest privilegi l’hi va concedir el Govern

rus quan tres de les components del grupvan ser arrestades. Quaranta segons d’ac-tuació de les Pussy Riot a la catedral delCrist Salvador deMoscou van donar la vol-ta al món i els van proporcionar gairebédos anys de presó. Actualment s’exhibeixun documental sobre elles en unes poquessales de cinema.Les Pussy Riot em recorden les Guerri-

lla Girls, col·lectiu d’artistes feministes definals dels vuitanta, que apareixien ambmàscares de goril·la i en ocasions ambmi-

nifaldilles i malles de xarxa, ningú no co-neixia la seva identitat, allò que els interes-sava eren els seus actes reivindicatius comla sonada campanya de denúncia del des-equilibri de gèneres almón de l’art: segonsels seus càlculs, menys del 3% dels artistespresents al Metropolitan Museum de No-va York eren dones. En canvi, el 83% delsnus eren femenins. “Han de despullar-seles dones per poder entrar al museu?”, espreguntava el cèlebre cartell amb què vanempaperar la ciutat a mitjans dels anysvuitanta.Per desgràcia les dones feministes sem-

pre tenen drets per reivindicar perquèaquests no siguin trepitjats o anul·lats. Hohan fet les dones tunisianes davant el pe-rill que es canviés en la nova Constitucióel concepte d’igualtat per complementarie-tat, com volien els islamistes. Durant lesrevoltes àrabs les tecnologies de la comuni-cació ens han mostrat l’atreviment de lesdonesmanifestant-se i denunciant fets pú-blicament, i moltes ho han pagat crua-ment, violades o despullades almig del car-rer per humiliar-les encara mésI ara a Espanya també cal enfilar-se con-

tra la llei Gallardón ja que l’Estat preténatorgar-se la prerrogativa de decidir quiha d’avortar en comptes de les dones. As-pecte un punt hipòcrita perquè ja sabemel que passava en l’època franquista quan

les dones que tenien recursos anaven aavortar a l’estranger i les altres a llocs clan-destins, dubtosos per a la salut física imen-tal. Segons les dades aportades pel Col·lec-tiu13 de Marsella, cada any al món moren70.000 dones i centenars de milers tenenferides greus sovint irreversibles peraquesta causa. “És terrible veure que enun país com Espanya, que en aquests úl-tims anys s’havia convertit en una referèn-

cia per als qui lluiten contra la violènciacontra les dones, es produeixi un retrocésen matèria de dret a disposar del propicos”, va afirmar la ministra de Drets de lesDones, Najat Belkacem, en una entrevistaa diversos mitjans francesos. Aquesta joveministra amb trajectòria feminista va ha-ver de mossegar-se la llengua l’endemàdient que cada govern decidia els seusafers interns, en va es pot ser a més porta-veu d’un govern, sigui conservador o pro-gressista.c

L’obra és plena d’amori també de violència,i conté escenesabsolutament màgiques

M.-À. ROQUE, antropòloga, IEMed

Les dones feministes sempretenen drets per reivindicarperquè aquests no siguintrepitjats o anul·lats

En les revoltes àrabs lestecnologies de comunicacióens han mostratla gosadia de les dones

Maria-Àngels Roque

Xavier Antich

Xavier Antich El País2 d’abril de 2013


07

EL MUNDO. LUNES 10 DE FEBRERO DE 2014 44

EM2 / CULTURA

ambos quieran vivir en el mismo lugar. ¿Cómo se traducen los sentimientos? Po-co después de la época en la que se sitúa la historia, el irlandés habrá desaparecido de la mayor parte de los pueblos de Irlan-da. Los ingleses y los irlandeses no se en-tienden aunque sobre el escenario todos hablen la misma lengua. El gaélico ha si-do sustituido por el inglés. No hay más... Ha sido una ofensiva contra la lengua que

ha dado buenos resultados. Hoy sólo un 3% de irlandeses hablan su lengua. Nue-ve actores hablan y se mueven con gran precisión y eficacia, con un sabor ritual que impregna un espectáculo que tiene gran interés en su primera parte y se alar-ga demasiado en la segunda. Pero la pues-ta en escena tiene profundidad e interés. En todo momento, el espacio escénico nos envuelve con la temática, el ambiente y los personajes de la obra. El espectáculo es casi carnal. No deberíamos perdérnos-lo porque, aunque situado en el siglo XIX, nos habla con amenidad y cierta brillan-tez de un tema que hoy, en Cataluña, nos concierne a todos.

Innovador y en la línea de lo que solía-mos llamar antes experimental, otro es-pectáculo que me ha interesado entre los muchos que se han estrenado en las úl-timas dos semanas, está El Drac d’Or de Roland Schimmering (Göttingen,1967) en el Teatre Akadèmia. ¿Nuevas tenden-cias? ¿Modernidad? Habíamos visto en 2006 alguna de sus obras, programadas en la Sala Beckett, como La nit àrab que dirigió Toni Casares. Aquí, cinco actores crean los espacios con sus cuerpos y se transmutan cuando es necesario en los diversos personajes del texto. Son inmi-grantes que trabajan míseramente en un restaurante chino-tailandés-vietnamita, El Drac d’Or. A partir de los cinco acto-res, inmigrantes asiáticos, vivimos el ambiente del local pero también el de los lugares cercanos, el súper, las azafatas

que comen allí –una de las cua-les dice haber visto desde el avión una barcaza llena de ne-gros–, una cigarra explotada por las hormigas, una pareja que se separa... Son historias de opresión y explotación. Es la palabra, el texto y sus acotacio-nes, lo que construye el espacio y las situaciones. Todo se desa-rrolla en un ambiente distancia-do, desenfadado en el que la ex-plotación se nos muestra sin acentos viscerales ni sentimen-tales; los actores dicen sus tex-tos como si recitaran un papel, incluyendo las líneas del texto y su puntuación, subrayando ex-plícitamente las pausas, mutan-do sus personajes con naturali-dad, moviendo sus cuerpos con agilidad para incorporar los dis-tintos papeles de la obra. El cuerpo de los actores crea los diferentes espacios. Sus pala-bras señalan las situaciones de manera explícita. Son inmigran-tes explotados, son sin papeles en la crueldad de la necesidad

de sobrevivir. Es un texto que nos golpea a través de su frialdad y que nos seduce a partir de su agilidad brillante. ¿Cómo puede dolerte una muela si eres un inmi-grante sin papeles? Sólo te la pueden arrancar tus compañeros y dejar por descuido que caiga en la sopa de una azafata cliente del restaurante... Aquí la reflexión nos viene del humor.

Acabo de hablar de tres espectáculos que nos transmiten ideas, que nos mues-tran las luchas contra distintas opresio-nes y lo hacen con tres estéticas radical-mente diferentes. Son tres épocas, tres momentos históricos pero los tres, hoy, tienen vigencia.

SIN DUDA hay clásicos que vale la pena recuperar y que no necesitan de grandes actualizaciones. Es el caso de Un enemic del poble de Ibsen (Christiania,1828), un autor de quien muchas obras siguen vi-gentes. El tema es conocido. En un bal-neario, se descubre que las aguas están contaminadas. El empresario decide ce-rrarlo para evitar perjuicios en la salud de quienes se bañan en él. Sin embargo su hermano, el alcalde, quiere ocultarlo para salvar y beneficiar la economía del pueblo. Es un debate moral e ideológico entre dos actitudes. El dilema es ex-tensible a muchas situaciones actuales, sin ir más lejos el tan comentado fracking que permite sacar petróleo pero destruye el ecosistema... Son las contradic-ciones de la democracia domina-da siempre por los intereses eco-nómicos.

En el Teatre Lliure, hemos po-dido admirar la bella y sobria versión del texto que han elabo-rado Juan Mayorga y Miguel del Arco para mostrar el enfrenta-miento entre dos posturas, para incidir en la lección moral de la obra. Es la corrupción la que do-mina, en ella se han sumergido las fuerzas vivas del municipio. Un cierto asambleísmo da una modernidad un tanto gratuita a la puesta en escena. Quizá diría yo que la escenografía no es ade-cuada, que no era necesario construir un balneario, ni mos-trar tanta agua... No, no tiene demasiado sentido. Pero hay grandes intérpretes, sin duda un magnífico y poderoso Pere Ar-quillué y también en otros niveles Roger Casamayor y Pablo Derqui y Jordi Mar-tínez y prácticamente todo el reparto. Un enemic del poble es gran teatro de ideas y situaciones, de interpretación e imagina-ción. Falla lo ostentosamente gratuito del espacio escénico pero... es lo que a veces entendemos por teatro.

Ello no quiere decir que no haya que innovar y experimentar. En días sucesi-vos he visto dos espectáculos jóvenes que me han interesado. No es que Brian Field (Irlanda, 1929) sea joven ni Trans-

lations reciente. Frield es irlandés y la obra se estrenó en 1980. Muntanyés nos trajo al Lliure una de las perlas de este autor Dansa d’agost pero ahora La Perla, dirigida por Ferran Utzet, nos muestra esta obra que aunque situada en la Irlan-da rural de 1833 nos habla de la trascen-dencia de la lengua propia.

En 1833, los ingleses se plantan en un pueblo de la Irlanda rural para traducir al

inglés los topónimos irlandeses. Hay una voluntad de que el gaélico desaparezca de la vida pública. Allí también inaugurarán una escuela gratuita en la que se enseña siempre en inglés. Nativos y visitantes no se entienden, aunque se inicie una histo-ria de amor entre un inglés y una nativa y

‘Un enemic del poble’ se prorroga hasta el 22 de febrero en el Teatre Lliure. / ROS RIBAS

En ‘Un enemic del poble’ falla lo ostentosamente gratuito del espacio escénico

MIRADA TEATRAL

MARÍA JOSÉ RAGUÉ-ARIAS

Estéticas para la contemporaneidad

LA REVISTA MÁS LEÍDA

DEL MUNDO DEL MOTOR

YA A L A V E N TA

> Prueba a fondo:

El eléctrico BMW i3 se somete a

nuestro examen más exigente.

> Audi Allroad Shooting Brake

Así es el prototipo estrella del

Salón de Detroit.

P O R S Ó L O

1,9€

María José Ragué - AriasEl Mundo10 de febrer de 2014


08

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 2 DE FEBRER DEL 201438 | Cultura i Espectacles |

ra el 7 de febrer del 1914, ara fa cent anys, que vaprojectar-se per primer cop una pel·lícula curtad’una bobina –uns deu minuts de durada– titulada

Kids autorace at Venice –a l’Estat espanyol es va dir Car-reras sofocantes–. La pel·lícula havia de ser com un docu-mental sobre una cursa de cotxes infantils que tenia lloc aVenice (Califòrnia). En aquesta, un rodamón insolent ambuna jaqueta desajustada, uns pantalons lligats amb uncordill, unes sabates grosses, un barret al cap i un bastó ala mà se situava davant de la càmera. Els operadors volienapartar-lo, però ell es resistia a deixar la seva centralitat.El públic se’l mirava perplex, ningú entenia per què s’haviacolat dins d’una filmació que havia de formar part de lesanomenades actualitats que funcionaven com incipientsnotícies de fenòmens públics. Ningú entenia què feiaaquell homenot que volia ser una celebritat en l’incipientmón del cinema. L’homenot, conegut en anglès com TheTramp, no va trigar a popularitzar-se a casa nostre com aCharlot. La pel·lícula, que havia estat filmada durant dueshores al matí del 17 de gener del 1914, formava part del’estratègia articulada per la companyia Keystone consis-tent a rodar pel·lícules utilitzant com a rerefons un actepúblic. La companyia proposava petites performances enquè un personatge de ficció feia la seva irrupció en migd’un acte massiu i la seva presència provocava reaccionsinsòlites, moltes vegadescòmiques, mentre s’utilitza-va el blackground de l’espaicom a decorat. La primeraaparició de Charlot estavamarcada per un desig auto-referencial i era tota unapremonició. Aquell perso-natge sortit dels submonsde la societat va acabar con-querint la centralitat no no-més del cinema, sinó que enla societat de masses fins itot va esdevenir el rostre més popular del segle XX.

Cent anys després cal preguntar-se quin paper jugaavui Charlot. Hi ha qui pensa que la seva imatge formapart d’una cosa molt vella, perduda en l’horitzó del temps,en aquella època en què les pel·lícules eren mudes, enblanc i negre. D’altres el consideren com una simple ico-na, com una simple imatge que ha perdut el seu valor re-ferencial. Hi ha qui veu Charlot com el paradigma del per-sonatge que pren un compromís amb el seu temps i queés capaç de criticar la mecanització, el fordisme social o lapujada del feixisme. Algú, fent cas a la màxima dels sur-realistes que estimaven més Buster Keaton, el considerencom un simple “putrefacte sentimental”. Tots aquests ar-guments no fan més que considerar Charlot des d’un certanacronisme, com si la seva presència ja no tingués sentiten el nostre present.

Sempre he pensat que no ens podíem permetre llançarCharlot a l’oblit, ni envellir-lo fins a considerar-lo com unasimple icona decorativa que ha deixat d’expressar-se. Lafigura centenària de Charlot té una força específica tan in-tensa que més enllà de la seva universalitat hi ha també laseva actualitat. Charlot representa la figura del supervi-vent, aquell personatge que se situa davant d’un món,que no vol mirar-se les coses des de la ingenuïtat, ni desde la perplexitat que implica la seva lògica absurda. Char-lot prefereix sobreviure, aprofitant-se dels mecanismesque li ofereix la realitat per deshabilitar-los. Transita d’unespai a un altre, esdevé testimoni d’un temps i de totesles seves convulsions, busca formes possibles d’adaptabi-litat, posa en crisi allò que l’envolta però sempre acabasortint-se’n. Charlot no és només una figura lacònica en-terrada en temps, sinó una figura ben viva que busca no-ves formes de projecció. En una societat en què la super-vivència és una qüestió cada cop més essencial, la figurade Charlot qüestiona què és el que estem fent i també allòque som.

E

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Mirador

El dia en què Charlotva fer cent anys

No podemconsiderarCharlot com unafiguracentenària, sinóveure’l com unsupervivent

ÀngelQuintana

erquè un drama siguiplaent als sentits, ésimprescindible que el

públic entri en la trama is’hi emocioni. La nova di-recció de Ferran Utzet hoaconsegueix, novament. Eldirector ja va sorprendretothom el 2011 per la deli-cadesa amb el tractamentdel text de McPherson (Lapresa). Ara, s’atreveix ambuna peça de més enverga-dura, tant pel nombred’actors a escena com pelto: Translations/Traduc-cions té un aire dramàticque coincideix amb l’ataca la llengua per part d’ungovern central gens per-suasiu. En les acotacionsfetes amb narrador es faevident que Irlanda és avuiindependent però que haperdut el gaèlic pel camí,tot i tenir una cultura prò-pia. Catalunya, fins ara,vincula la nació amb lallengua. La versió catalana

P

deixa una controvèrsia so-bre la taula.

Brian Friel exposa enl’obra l’operació britànicade fer un mapa d’una Ir-landa encara colònia: abanda de detallar prou béturons i casals, també es

van entretenir a traduir latoponímia, una operacióper laminar el gaèlic domi-nant a aquell territori el1833. En el text original,tots parlen anglès, tot ique amb diferents regis-tres, i per tant el públic pot

comprovar si les traduc-cions s’ajusten a la realitato són enganyoses. Tambéen la versió de Sellent.L’imperi britànic, d’unifor-me, prova de civilitzar unspagesos que s’estimen lallengua, la cultura i que te-nen tirada als clàssics. Lacivilització es topa ambl’educació, doncs. D’altrabanda, Friel construeixuna història d’amor im-possible que ressona aGuimerà (Terra baixa, perexemple), tot i que, en lade Friel, no hi ha maldaten cap dels pretendents.El conflicte de cultura illengua, de progrés i terra,es desplega a partird’aquest encreuamentamorós. La dificultat d’en-tendre’s fa possible unamor que seria impossible.Per últim, la violència la ge-neren aquells que tenenmenys estudis i les vícti-mes són els que podrienesdevenir baules de retro-bada cultural.

Cal felicitar, en bloc, lesinterpretacions. Un privile-gi, a més, poder gaudird’un drama a tants pocsmetres del públic. La Bi-blioteca és, ara, l’exteriord’un casal on fan classes al’estiu. La semblança és depessebre però el to eltransforma en terra de tra-gèdia. ■

TranslationsAutor: Brian Friel (traduccióJoan Sellent)Director: Ferran UtzetIntèrprets: Enric Auquer,Jenny Beacraft, Ivan Benet,Òscar Intente, MontseMorillo, Albert Prat, JúliaTruyol, David Vert i RamonVilaDijous, 30 de gener (fins al 9 demarç), a la Biblioteca de Catalunya

Un drama ben plaent als sentits

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Críticateatre

Albert Pla i Òscar Intente a ‘Translations/Traduccions’,que es pot veure a la Biblioteca ■ MARINA RAURELL

Jordi Bordes

Quan va començar el pro-cés d’assaig, es parlava deL’esperança de vida d’unallebre. Tant s’ha capgirat elmuntatge que ara el prota-gonista és el caçador, i elsseus remordiments, peròtambé un isard, cosa que lidóna un aire més oníric.Només un exemple, elbosc per on deambulentots els integrants és unbosc d’arbres suspesos perla copa. L’obra, estrenadaal Temporada Alta, fa arauna estada al Mercat de lesFlors fins al 9 de febrer.

És un treball de fons,cuinat a foc lent i que mirad’anar teixint complici-tats i llenguatges entre elstextos literaris que els haninspirat, i les trajectòriesartístiques dels cinc balla-

rins que comparteixen es-cena. I Jordi Galí té un pesespecífic ja des de l’espaiescènic, amb una cons-tant recerca en l’equilibri ien un magnetisme inte-rior molt poderós que lliga

molt bé amb la manera dereivindicar i d’executar deMal Pelo. Com ja és habi-tual amb la companyia,més enllà de l’espectacle,també ofereixen altres ac-cions paral·leles, perquè laseva concepció artísticasupera la coreogràfica. Ai-xí, per exemple, dimarts,s’estrenarà el documentalCos a l’aire, peus a terra ala Filmoteca. La presenta-rà la directora Núria Font(Nu2s), amb presència dela companyia. L’investiga-dor en arts escèniquescontemporànies José A.Sánchez prepara una con-ferència pel 7 de febrer alMercat de les Flors: Histo-ria de un espectador. Elsmembres de Mal Pelo sesumaran al debat, acaba-da la funció. ■

L’ombra del caçadorLa companyia MalPelo presenta unapeça intuïtiva alMercat de les Flors

J.B.BARCELONA

Un instant de la coreografia, estrenada a l’octubre alTemporada Alta ■ JOAN SABATER

Jordi BordesEl Punt Avui2 de febrer de 2014


09

38cultura

DISSABTE, 1 DE FEBRERDEL 2014 ara

FerranUtzet dirigeix un dramaamb equívocs lingüístics. M. RAURELL

TEATRE

A Irlandano tot són

cançons tristesd’amor

‘Translations (Traduccions)’BIBLIOTECA DE CATALUNYA30 de gener

JUAN CARLOS OLIVARES

En les notes de direcció,Ferran Utzet reconeixqueTraduccions de Bri-an Friel és un text sobrel’ús geopolític que es fa

de la llengua, sobretot per part delpoder amb la capacitatmilitar,me-diàtica, econòmica, política i admi-nistrativapercontrolarunaltre ter-ritori amb la seva pròpia cultura illengua.Tambéreconeixque l’autorirlandès planteja la situació sensedecantar-se ni oferir respostes auna història de fets consumats: ladesaparició del gaèlic a Irlanda–culturade fortes arrels–a favordel’anglès. I sobretot diu que li agra-da que el teatre no doni lliçons, queli interessa més la història d’amorentreunortògraf enrolat a l’exèrcitanglès i una camperola irlandesa.

Utzet, responsable de les ex-cel·lents direccions de La presa deMcPherson iLesmillorsocasionsdeCasanovas, es dedica per tant a po-sar en escena un llarg drama ruralamb tocs de comèdia, bellamentil·luminat, amblacompanyiaesfor-çada a desenvolupar el rusticismedels seus personatges. Potser cal-dria portar la contrària al directori dir que lahistòria fulletonescadeltriangle amorós entre l’oficial an-glès, la camperola i l’ajudant delmestre de l’escola rural que ense-nya grec, llatí i matemàtiques témenys interès que l’amor del boigJimmy Jack per la deessa PallasAtenea (moltbéÒscar Intente)o laconversió que viu Owen (l’altre fillpròdig delmestre): de fascinat tra-ductor dels poderosos anglesos,borratxo davant l’oportunitat decrear un nou món toponímic, aqüestionar l’exercici de canviar elnom a tot el que identifica la sevaterra, esborrada així per la llenguade l’invasor.e

Crítica

MÚSICA

AraMalikian juga la cartade l’humor simfònic

AraMalikian segueix transgredintels protocols de lamúsica clàssicaper acostar-la als públics més jo-ves.Després dePaGAGnini, arribaMalikianini, simfònicara!, l’espec-tacle que estrenademàalPalau.

XAVIER CERVANTES

BARCELONA.DiuAraMalikian queli agradaria acabar el concert dediumenge al Palau de laMúsica to-cant al carrer amb els músics del’Orquestra Simfònica del Vallès(OSV) envoltats pel públic. No hofarà, però en lamirada d’aquest vi-olinista libanès d’origen armeni esnota que la idea fa temps que li vol-ta pel cap. Temps al temps. Demo-ment, l’espectacle Malikianini,simfònicara!nomésespodràveuresota cobert. L’estrena serà demà alPalaude laMúsica, endoble sessió,a les 10.30h i a les 12h, i dins del ci-cle de concerts familiars.

“Noens riemde lamúsica clàssi-ca, sinó que riem amb la músicaclàssica”, diuMalikian per explicarl’essènciad’unespectaclequeésal-hora simfonisme humorístic i hu-mor simfònic. Tot plegat està pen-satper arribar a jovesd’entre 12 i 18anys,peròsenseexclourealtrespú-blics. Es tracta de demostrar que“nocalserunexpertpergaudirde lamúsica clàssica” i de recordar quefins i tot els compositors més so-lemnes han escrit partitures toca-des per l’humor.

El precedent conceptual deMa-likianini, simfònicara!ésPaGAGni-ni, un espectacle que també va pro-duir lacompanyiamadrilenyadete-atre gestual Yllana. A PaGAGniniMalikiandirigiaunquartetesbojar-rat que des del 2007 ha fet unmilerde representacions arreu del mónutilitzant l’humor per trencar bar-reres.EldirectordelPalaudelaMú-sica, Joan Oller, va pensar a passaraquella ideaa formatsimfònic ides-envolupar-la des del Servei Educa-tiu del Palau “combinant el vessantlúdic amb l’educatiu”. “Vam parlaramb l’Ara i l’equip d’Yllana, i ells jaestaventreballantenaquesta línia”,recorda Oller. “Estem experimen-tant, innovant, buscant còmplicesen la frontera”, diu Oller, que perfrontera entén aquell territori onels protocols convencionals de lamúsica clàssica sónmenys rígids.

Músics, actors i un ‘bailaor’L’espectacle és un treball conjuntque aprofita l’experiència de Pa-GAGnini.Malikian i l’OSVhi posenla música. Juan Francisco Ramos,d’Yllana, és el responsable de la di-recció escènica i també fa d’actor:interpreta el paper d’un directord’orquestra. L’equip el completa elpercussionista i bailaorChus Cas-tro iel trombonistaRobertoPache-co,quetambéassumeixenrolsescè-nics. Tothom treballa, i sobretot esmou, a partir d’obres de Rossini,Mozart,Liszt,Sarasate iBach,entre

d’altres, i una veu en off lliga lesdiferents peces parodiant “la so-lemnitatdels locutorsde lesràdi-os demúsica clàssica”, diuMali-kian, que tanmateix consideraque el tractament humorístic nocomporta cap relaxament en elrigor interpretatiu. “De fet, m’hiesforçoper fermillor la interpre-tació, per als nens”, reconeix.

Tot i que l’estrena de l’espec-tacle serà diumenge, avui se’npodrà veure un tast en el con-cert que Malikian farà, tambéamb l’OSV, dins del cicle Simfò-nics al Palau.e

AraMalikian toca, salta, balla i riu al Palau de laMúsica durant l’espectacle. LORENZODI NOZZI

El violinista estrena un espectacle amb laSimfònica del Vallès al Palau de laMúsica

Pegasus tornen amb nou disc disset anys desprésX.C.

BARCELONA. “Fer un disc no ser-veixderes;nomésperquè lagentsà-piga que ets viu”, diu Max Sunyer.Tot i aquest laconisme hiperrealis-ta, Sunyer comparteix ambels seuscompanys de grup “la il·lusió” pelretorn discogràfic de Pegasus, dis-set anys després de l’àlbum anteri-or,Selvapagana (1997).SantiArisa,Rafael Escoté, Josep Mas Kitflus iSunyer tornen “amb ganes” amb eldisc Standby... ON! (Pegasus Re-cords, 2014): onze composicionsnoves que presentaran en concerta la Sala Luz deGas de Barcelona el6 de febrer. El quartet que va debu-tarel 1981buscantunespaipropienel jazz fusió s’ha convertit en quin-tet amb la incorporació del percus-sionista Dan Arisa, fill del bateria.“Té la mateixa edat que el nostreprimer disc –fa broma Sunyer– i sesabia els temes antics millor quenosaltres”. “El Dan ens dóna unaenergianova”, asseguraSantiArisa.

SegonsKitflus, el noudisc és “uncòctel vivencial” que manté “el sopropi de Pegasus”, fill del jazz i elrocksimfònic iambuntocmediter-

rani. És a dir, no hi ha ruptura, pe-rò tampoc una voluntat nostàlgica.“Volem fer el que estem fent, no re-vifar el que fèiem”, diu Sunyer. Laidea del retorn ve de lluny. “ElsamicsdeRàdioVilafrancavancele-brar el 25è aniversari l’any 2007 iens van organitzar un concert. Allàva sortir la idea de fer alguna cosa”,recorda Escoté. La cosa va ser unagira i el propòsit d’enregistrar undiscquanlescircumstàncieshoper-metessin. “Sommúsics, vivim de lamúsica ihemestatmolt actius”, diu

Sunyer. Així que les agendes res-pectives van confluir, van tirarendavant Standby... ON! El títolvolrecordarque,malgratelsilen-ci, Pegasus “no s’havia desfet”.Notothompensavaelmateix.Faunparellsd’anysEscotévaveureque un grup anomenat Pegasvsactuava al Sónar. “Ens van dirquepensavenquePegasuseraungrup que ja no existia –explicaEscoté–.Sónbonagent iensvamentendre perquè canviessin elnom”. Ara es fan dir Svper.e

Rafael Escoté,Santi Arisa,Max Sunyer iJosepMasKitflus, elsquatre Pegasusoriginals.LLUÍS ONCINS

Concepte“Riemamblamúsicaclàssica”,diuAraMalikian

Juan Carlos Olivares Diari Ara1 de febrer de 2014


010

“Els anglesos són més sibil·lins, més intel·ligents i més pràctics que els es-panyols”

Andreu Gomila Time Out Teatre

“Llengua i identitat s’enllacen a la trama amb una història d’amor impossible”José Carlos Sorribes

El Periódico

“La Perla 29 recupera una de les grans obres mestres del teatre irlandés con-temporani

Ramon OliverLa Vanguardia

LA PREMSA HA DIT...


011

Un bon dia de 1833, una companyia d’enginyers reials de l’exèrcit britànic, acompanyats d’un traductor, es va plantar al comtat de Donegal, al nord-oest d’Irlanda, amb la intenció de traduir tots els noms a l’anglès. Era l’època en què a l’illa britànica, pobra, rural, només es parlava gaèlic, i la Gran Fam encara no havia reduït a la meitat la població. Els irlandesos mantenien intacta la seva fama de gent feréstega difícil de doblegar.

Evidentment, l’arribada dels soldats va trasbalsar la població. I no es pensin que els militars volien portar a terme la seva tasca amb l’objectiu d’eliminar el gaèlic. Era, com diu el director de Translations, Ferran Utzet, una mera qüestió pràctica en un imperi que aleshores estava en el seu apogeu i que controlava el 25% de la superfície terrestre. Volien fer les coses més fàcils. Utzet assegura que l’època en què Brian Friel situa la peça és

clau, perquè és justament anterior a la Gran Fam, la desaparició del gaèlic i la independència. I veu moltes similituds entre Irlanda i Catalunya com a pobles.

La conjuntura actual complexa que vivim nosaltres aquí –“en què el debat s’ha

polaritzat i tots hem de prendre partit”, diu– fa que l’obra adquireixi encara més sentit, sobretot perquè allò que van voler fer els enginyers britànics a Irlanda també ho han fet els espanyols als territoris de parla catalana. “El que passa és que els anglesos són més sibil·lins,

més intel·ligents i pràctics que els espanyols. No feien les coses perquè creguessin que tenien raó, sinó per ser més pràctics i perquè aportaven progrés”, diu Utzet.

Friel ha dit alguna vegada que Translations parla únicament de la llengua. En la versió original, tots els actors parlen anglès, però els soldats i els irlandesos no s’entenen. A la Biblioteca de Catalunya tots parlaran català. El traductor, Joan Sallent, diu que hauria pogut decidir que els militars fessin servir el castellà, però que això faria perdre tota la gràcia a la peça. Així que va optar perquè tothom parlés català. Això sí, els soldats enraonen un català més estàndard i els pagesos un idioma més popular.

Utzet no s’oblida del germen de la violència. “No és una cosa concreta, que comenci tal dia a tal hora, sinó que és una cosa que es va inflant, inflant, que

esclata per les costures”, diu. Vaja, la gota que fa vessar el got.

Entre les discussions de si una muntanya s’ha de dir així o un riu aixà, trobarem el McGuffin, l’element dramàtic que ens enganxarà. I és que un dels soldats i una noia de Donegal s’enamoraran. No s’entendran i l’única manera que tindran per comunicar-se serà a través dels topònims. Utzet ens parla, aleshores, de la traducció dels sentiments, perquè queda clar que es tracta d’una fiblada interessada. Ella vol marxar sigui com sigui. Ell creu haver trobat el seu lloc món i vol quedar-se a Donegal.

La companyia va viatjar a Irlanda fa unes setmanes per trepitjar el terreny. I van copsar com, tot i haver perdut la llengua, fins i tot alguns noms, els irlandesos mantenen aquesta identitat forta de país que ha estat oprimit. Utzet sap de què parla. Fa un parell d’anys va dirigir La presa, d’un altre irlandès, Conor McPherson, i cada vegada més se sent més a prop d’aquell poble culte, on al 1833 els pagesos sabien grec.

Els anglesos són més sibil·lins, més intel·ligents i més pràctics que els espanyols

Andreu GomilaTime Out TeatreGener


012

espectacles DIJOUS54 30 DE GENER DEL 2014

Un ‘enemic’ molt vigorósCRÒNICA El Lliure acull una rotunda versió del clàssic d’Ibsen

J. C. S.BARCELONA

La necessitat de recuperar Un enemic del poble queda justificada amb suficiència per com ressonen avui les paraules del clàssic de Henrik Ibsen en la versió que firmen Juan Mayorga i Miguel del Arco, també director de l’ambiciós muntatge que estrena el Lliure de Montjuïc. Corrupció, manipulació i el conflic-te entre llibertat individual i bé co-mú són alguns dels seus eixos temà-tics. Tots apareixen amb força en una obra amb 15 actors i una im-ponent i al·legòrica escenografia en què l’aigua és un altre personatge,

que remet al balneari del text i tam-bé a una vetusta central tipus Txer-nóbil. Del Arco no ha dubtat a polir el text d’Ibsen per buscar la franja de públic més majoritària. També ha jugat una carta efectista, en el bon sentit, en la seva posada en escena. A un inici pausat el segueix la convul-sió del conflicte, materialitzat en la fenomenal escena de l’agra discus-sió entre els germans Stockmann, el doctor del balneari de les aigües contaminades (Pere Arquillué) i l’al-calde del poble, que vol ocultar el descobriment per salvar la seva eco-nomia (Roger Casamajor). La funció

agafa una velocitat de creuer que ja no defalleix en la trobada mas- siva a la redacció del diari local, ni en la convulsa assemblea de veïns amb els intèrprets fora de l’escena-ri i repartits per la platea en l’apos-ta més moderna de Del Arco. L’epí-leg arriba al moment més poètic que tanca la famosa frase de Stock-mann: «L’home més fort és el que es-tà més sol». Darrere del notable alt de la pro-posta també hi ha algunes ombres, com les cançons que separen esce-nes, a partir de versos d’Ibsen, d’en-caix forçat, entre altres coses per-què no s’acaben de sentir bé. També s’abusa de sentències lapidàries i un pèl gastades, sobretot de la premsa. Però res entela el vigor d’un muntat-ge amb un elenc esplèndid. Arqui-llué, gran com sempre, és el seu lí-der però Casamajor, Pablo Derqui, Mònica López i Jordi Martínez, per exemple, el miren de front sense ti-tubejos. H33 Pere Arquillué, el protagonista.

POLÍTICA CULTURAL

La reducció de l’IVA de l’art genera dubtesLa reducció de l’IVA en les trans-accions artístiques aprovada pel Govern genera dubtes en el sec-tor. El text del BOE sembla descar-tar la rebaixa generalitzada en la compravenda d’art. Aparent-ment l’IVA reduït només s’apli-caria en la primera venda, de ma-nera que els galeristes podrien tributar el 10% si actuen com a intermediaris. Si compren obra a l’artista per després revendre-la, el tipus es mantindria al 21%.

CONCERT

Lady Gaga, a Barcelona, el 8 de novembre En el marc de la seva gira artRAVE: The Artpop Ball Tour, Lady Gaga ac-tuarà el 8 de novembre al Palau Sant Jordi de Barcelona. Les entra-des per al concert es posaran a la venda general el pròxim 14 de fe-brer. Despés del tour per Amèrica del Nord, la cantant novaiorque-sa iniciarà l’europeu amb una ac-tuació a Anvers (Bèlgica), el 23 de setembre.

CÒMIC BELGA

Mor Delaby, el dibuixant de ‘Murena’El dibuixant belga Philippe De-laby, que va morir dimarts als 53 anys, s’havia convertit en un dels noms destacats de la bande dessi-née. Va destacar sobretot per la se-va aportació al còmic de gènere històric gràcies a la seva premia-da sèrie Murena, amb guió de Jean Dufaux, ambientada a l’antiga Roma i publicada a Espanya per Planeta DeAgostini.

ni els anglesos, els dolents», apunta el director. Un altre dels al·licients de Traduc-cions-Translations és el divertit joc que planteja la barreja de gaèlic i anglès, que pot arribar a provocar un dià-leg de sords. Ha tingut feina un tra-ductor tan expert com Joan Sellent, que ha acabat reivindicant «el cata-là rural» per als habitants del poble i l’«estàndard» per als anglesos. La Perla, d’altra banda, va seguir el ca-mí d’altres muntatges i tot l’equip es va capbussar en el paisatge irlandès amb una escapada al comtat de Do-negal setmanes abans d’estrenar. H

En menys de 100 anys, en tan sols tres generacions al llarg del segle XIX, Irlanda va viure un procés de substitució del seu idioma pel de l’imperi britànic. El gaèlic va que-dar esborrat en benefici de l’an-glès en un procés que, a més, va fi-nalitzar poc abans de la indepen-dència d’Irlanda, el 1922. D’aquest fet històric va beure el dramaturg irlandès Brian Friel per escriure Translations (1980), obra que estre-na la productora La Perla 29 a la Biblioteca de Catalunya. Ferran Utzet dirigeix una gran proposta teatral (9 intèrprets per a 10 per-sonatges) en què s’aborden temes com la identitat, la llengua, la des-trucció del món rural i l’educa-ció. I barrejats amb una història d’amor impossible. Utzet, responsable d’una altra peça irlandesa d’èxit de La Perla com va ser La presa, no oculta l’aju-da que suposa el context actual per recuperar una obra que a penes s’ha representat als escenaris cata-lans. The Abbey Theatre, d’Irlanda, la va estrenar quatre dies al TNC el setembre del 2001. «És una perla i el moment polític i social que vi-vim la fa encara més necessària», recorda en al·lusió a les controver-tides polítiques lingüístiques dels últims temps. Traduccions-Translations se situa en un poble del nord-oest d’Irlanda el 1833 on arriba un destacament de geògrafs militars anglesos per canviar de nom els topònims. La trama succeeix en una escola ru-ral on es predica l’amor pel conei-xement i s’estudien llengües clàs-

siques, malgrat ser un entorn una mica salvatge. «És com una utòpica Arcàdia», diu Utzet.

Sense maniqueismes

La peça alterna el to èpic del conflic-te politicolingüístic amb les histò-ries individuals, entre les quals pri-ma un idil·li sense futur entre el ti-nent responsable de l’operació i una alumna de l’escola. «És una histò-ria èpica i parla de com les perso-nes es posicionen davant els pro-cessos de canvi. I sense maniqueis-mes: ni els irlandesos són els bons,

JOSÉ CARLOS SORRIBESBARCELONA

33 La jove irlandesa i els militars anglesos 8 Montse Morillo, David Vert i Ivan Benet, en una escena.

MARINA RAURELL

El director Ferran Utzet creu que «el moment social i polític» ajuda a recuperar l’obra

En nom de l’imperi‘Traduccions-Translations’, de Brian Friel, aborda el relleu del gaèlic per l’anglès al segle XIX a Irlanda H Llengua i identitat s’enllacen a la trama amb una història d’amor impossible

ESTRENA D’UNA AMBICIOSA OBRA DE LA PERLA 29 A LA BIBLIOTECA DE CATALUNYA

José Carlos Sorribes El Periódico30 de gener de 2014


013

TEATRET wwwww

wwwww

wwwww

wwwww

wwwww

100% RECOMANABLE

MOLT BONA

BONA

REGULAR

DOLENTA

Recuperem el que deia el Te-atre Nacional de Catalunyaquan aquest esplèndid text deBrian Friel (l’autor de Dansad’agost) va passar breumentper la Sala Gran l’any 2001,representada pel mític TheAbbey Theatre de Dublín. De-ia llavors el TNC que teníemdavant una de les obres mésimportants i eloqüents maiescrites sobre la identitat na-cional, la memòria culturali el colonialisme lingüístic.Això, fins i tot encara que elseu mateix autor insistís queaquesta era una obra “sobre elllenguatge, i només sobre elllenguatge!”, amb què remar-cava la seva voluntat d’evitaruna lectura del text en clauexclusivament nacionalista.I això, encara que Ferran Ut-zet, el director de l’especta-cle que ara presenta La Perla,expliqui alhora que dir de quèva Translations resulta unamica difícil, perquè l’obra vauna mica de tot. També diuUtzet –i té molta raó– que nos’acaba d’entendre com potser que fins ara no s’haguésmuntat a Catalunya un textque, tot i tenir com a escena-ri la verda Irlanda rural del1833, parla tan directamentde nosaltres.

La cartografia universalI el cas és que això potser finsi tot resulta més evident araque quan l’obra es va poderveure per primer cop a casanostra. Llavors, per exem-ple, el sistema d’immersiólingüística semblava tan plà-cidament consolidat dins laxarxa educativa catalana quel’amenaça d’extermini idio-màtic que penja sobre els ga-èlics irlandesos de l’obra ens

podia semblar cosa d’altrestemps. Però ara, amb tantallei Wert, tant “lapao” i tantdecret de trilingüisme cor-rent per la Marca España,aquella realitat consolidadasembla tornar a trontollar. I

RAMON OLIVER

TRADUCCIONS (TRANSLATIONS)

DE BRIAN FRIEL. DIR.: FERRAN UTZET. LA PERLA 29. INT.: ENRIC AUQUER,JENNY BEACRAFT, IVAN BENET, ÓSCAR INTENTE, MONTSE MORILLO, ALBERTPRAT, JÚLIA TRUYOL, DAVID VERT, RAMON VILA. DATA: FINS AL 9/3. LLOC:BIBLIOTECA DE CATALUNYA. HOSPITAL, 56. BARCELONA. METRO: LICEU (L3).PREU: 27 EUROS. TEL.: 902 101 212. HORARI: DE DC. A DS., 20.30H; DG., 18H.

Siguem civilitzatsi parlem només lallengua imperial!

L’Antic, imatgea imatge

Tot el Lliure ésAnna Lizaran

L’APUNTADOR

Ja que hi som, seguim amb una

altra bona exposició? L’Antic

Teatre obra la mostra ‘Escena

fotogràfica’, resultat d’un conve-

ni de col·laboració entre aquesta

sala per la que passen la gran

majoria de les propostes més

avantguardistes que es poden

veure a Barcelona, i l’Escola

Superior de Fotografia GrisArt.

Els seus alumnes s’han passat

mesos seguint dia a dia la

frenètica activitat escènica

de l’Antic. I el resultat el teniu

ara penjat al sempre animat

bar del teatre. FINS AL 27/4.

L’ANTIC TEATRE. VERDAGUER

I CALLIS, 12.

Tot just quan es compleix un any

de la seva mort, el Teatre Lliure de-

dica a l’estupenda actriu que va ser

també una de les seves fundadores

la gran exposició que es mereixia.

Tan gran, que ha hagut de ser

repartida entre les dues seus del

teatre. Des dels dies en què va

pujar per primer cop a un escenari

dins el multitudinari repartiment

de La Passió d’Esparreguera, fins

als assajos de La bête, l’últim

espectacle que no va poder arribar

a estrenar, la mostra repassa pas a

pas la seva enlluernadora carrera

(en la majoria de casos, mitjançant

les magnífiques fotografies de Ros

Ribes) i ens obre també sovint la

porta a la seva intimitat quotidia-

na. FINS AL 31/7. TEATRE LLIURE DE

GRÀCIA (MONTSENY, 47) I TEATRE

LLIURE DE MONTJUÏC (PG. SANTA

MADRONA, 40).

ara no falten articulistes deprestigi que parlen del poblecatalà com d’una mena d’atà-vic poble menestral salvatdel desastre gràcies al decretde Nova Planta. I segur queaquesta és més o menys laimatge que els dos oficials an-glesos de l’obra tenen dels ha-bitants d’aquest indret perdutd’Irlanda on han anat a pararper introduir-hi una mica decivilització. Comencem pelsmapes: cal fer un mapa d’Ir-landa amb cara i ulls genu-ïnament britànics, que res-pongui a la cartografia quel’imperi està aplicant a totsels seus territoris colonials; iper fer-ho tenim aquí dos ofi-cials experts en la matèria.

Traduir és trairOi que sempre es diu això? Iper això mateix, com menysllengües utilitzem, menystraïcions farem. Ben aviat, elgenerós govern britànic inau-gurarà a Baile Beag (la ima-ginària localitat en què Frielsitua l’obra) una escola enquè totes les matèries seranimpartides en anglès, i quevindrà a substituir aquestapobra escola rural instal·ladaen un paller on ara Big Hughimparteix classes en irlan-dès. Però, mentre això arriba,als senyors oficials els caldràutilitzar els serveis d’un bontraductor. Això, encara queel text de Friel faci que elsdos grups (els natius i els vi-sitants), que teòricament nos’entenen, parlin a l’escena-ri el mateix idioma. Fet que,ja de pas, serveix a l’autor peroferir-nos un grapat de moltsbons moments farcits d’hu-mor, dins un text –recordeuel que deia Utzet sobre lesmoltes tecles que toca l’obra–que es presenta també comuna intensa història d’amorentre persones (no podia serd’altra manera) que repre-senten comunitats molt di-ferents. I que quedi clar queFriel no intenta mai ocultarni les qualitats ni els defec-tes ancestrals de cadascunad’aquestes comunitats.Això, sense perdre mai de

vista, com a bon irlandès queés, una realitat inqüestio-nable: pocs anys després del’època reflectida a l’obra, elgaèlic irlandès havia ja des-aparegut de la major part deles llars d’Irlanda.

LA PERLA 29 RECUPERA UNA DE LES

GRANS OBRES MESTRES DEL TEATRE

IRLANDÈS CONTEMPORANI, I ENS FA ANAR

DE TRADUCCIÓ EN TRADUCCIÓ

BRIAN FRIEL ES SERVEIX

DE L’HUMOR I L’AMOR PER

VISUALITZAR EL CONFLICTE

ENTRE DUES COMUNITATS

QUE NO S’ENTENEN L’UNA

AMB L’ALTRA

MARINA RAURELL

ROS RIBAS

Ramon OliverLa vanguardia31 de gener de 2014


014

GUIA PER A LA IDENTIFICACIÓ I ORGANITZACIÓ D’ESPECTACLES


015

VENDA PREFERENT

VENDA ANTICIPADA A PARTIR DEL 12 DE SETEMBRE

AVANTATGES I DESCOMPTES


016

Els mitjans oficials:

Amb el patrocini de:

dossier de crítiques i notícies traduccions / · pdf filefitxa informació...

Documents