REPORTATGE

LA PIA ALMOINA, UNCONTENIDOR DE VIDA

� 02_05

PERFIL

MADA SIMBAE, DEL’AMAZONES A

VIURE AMB UN LLEÓA LA GARROTXA

� 06_07

ENTREVISTA

JOAN IGNASI CIRAC:«ELS ALGORITMES JA

ENSENYEN ELSORDINADORS A MENTIR»

� 11

Dominical� 6 d’octubre de 2019

Malgrat semblar un ediici tancaten si mateix ha sigut un conte-nidor de vida al llarg de tota laseva història i al servei de la so-cietat. En l’actualitat hi ha elCOAC i altres institucions, peròtambé hi hagué vida durant

l’època en què fou escola i, molt probablement tam-bé en els seus inici com a punt de beneicència». Lafrase la pronuncia Adriana Vázquez, una de les res-ponsables de l’Arxiu de la Demarcació de Girona del

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), i fa re-ferència a la Pia Almoina, un ediici emblemà-

tic de Girona, situat al costat de les escales dela Catedral, i que en l’actualitat és preci-

sament la seu gironina de l’organitzaciócol·legial dels arquitectes catalans. Al

marge de treballar-hi, Vázquez haaprofundit en la història i les carac-terístiques de la Pia Almoina perquèha estat la coordinadora d’una ex-posició permanent dedicada a l’e-diici que s’inaugurava aquest estiua la seva quarta planta, i en la quales repassa amb plafons, textos, fo-tograies, documents i altres ele-

ments una història que arrenca l’any, quan Arnau d’Escala, adminis-

trador de la comunitat canònica de laCatedral de Girona, va crear l’entitat ca-

ritativa del Pa de la Seu, encara que no vaser ins gairebé dos segles després quan es va

començar a construir l’ediici actual (). L’exposició parteix del llibre La Pia Almoina, de

la col·lecció Quaderns de la Revista de Girona, que vanescriure l’any Gemma Domènech i Rosa M. Gil.De fet, bona part dels materials que apareixen en elsplafons que formen la mostra procedeixen d’aquell tre-

ball, que reprodueix plà-nols, fotograies i altradocumentació sobre lahistòria de l’immoble.Una història de la qualhan format part, al mar-ge dels pobres que hi ana-ven a buscar pa, artistescom Fidel Aguilar, que hiva tenir el seu taller, elsalumnes de l’escola deles Escolàpies, els estu-diants de belles arts du-rant la Guerra civil, elsarquitectes gironins... Iencara podia haver tingutmés utilitats si haguessinquallat alguns dels pro-jectes que es van posarsobre la taula l’any ,quan va tancar el col·legi.Com s’apunta en l’expo-sició del COAC, «són di-versos els projectes quealeshores es plantegenper a l’ediici: delegacióprovincial de la SeccióFemenina, parador na-cional de turisme, escolade belles arts i conserva-tori de música, etc. Finsque a inals de gener del s’anuncia l’adquisi-ció de la Pia Almoina perpart del Col·legi d’Arqui-tectes com a nova seu aGirona. Tot seguit s’em-prenen unes llargues ob-res de rehabilitació, queacaben l’any ».

Aquelles obres no se-rien les úniques de quèseria objecte l’ediici en

06_07 REPORTATGE

El llibre de la Selvade Mada SimbaeDe la selva amazònica aviure a Sant Jaume deLlierca amb un lleó demés de 240 quilos de pes.

08_09 CRISI CLIMÀTICA

L’abandonamentde la muntanyai la sequeracreen un polvoríEls incendis han destruïtdes de principis d’any70.000 hectàrees demassa forestal a Espanya.

11 ENTREVISTA

Joan Ignasi CiracL’investigador manresàalerta que els algoritmes«ja ensenyen elsordinadors a mentir».

FOTO PORTADA: LA FAÇANA DE L’EDIFICIDE LA PIA ALMOINA DE GIRONA, SITUAT ALCOSTAT DE LES ESCALES DE LA CATEDRAL;AL DAVANT, UN GRUP DE TURISTES.(FOTO: MARC MARTÍ)

DominicalPasseig General Mendoza 2. 17002 GIRONATelèfon: 972 20 20 66dominical.diaridegirona@epi.es

DirectorJordi

Xargayó

Cap de redacció

Alfons Petit

AdministradorFèlix

Noguera

R

6 D’OCTUBRE DE 2019

SUMARI

FOTOS:

1. Gravat que mostra

la sortida de Ferran

VII de la Catedral de

Girona l’any 1814;

a la dreta es pot

veure la façana de

la Pia Almoina tal

com era llavors.

2. Postal antiga que

mostra l’edifici.

3. La façana de la Pia

Almoina, divendres;

s’hi poden apreciar

els canvis en la

façana introduïts

per les reformes de

què ha estat objecte

l’edifici. MARC MARTÍ

02

Diu

men

ge,

6 d

’oct

ub

re d

e 20

19D

omin

ical

Reporta

tge

1

TEXT ALFONS PETIT

els anys posteriors: s’hi han fet «altres projectes de re-forma i millora de l’ediici per adaptar-lo a les novesnecessitats i als nous serveis que han aparegut, comla biblioteca, la sala d’actes, el vestíbul o l’arxiu, i tam-bé s’hi han incorporant altres espais, com l’Institut Ca-talà de Recerca en Patrimoni Cultural o l’empresa Gi-rona Guide Services». D’aquesta manera, tot i que lafaçana de l’ediici continua mantenint el seu aspec-te majestuós al costat de les escales de la Catedral, compoden comprovar els centenars de turistes que hi pas-sen cada dia, el seu interior sí que té ben poc a veu-re amb el que hi havia dècades o segles enrere.

«L’embrió de les dependències de la Pia Almoinaés l’immoble del forn de la Ruca», expliquen els res-

ponsables de l’exposició al COAC, que afegeixenque «a poc a poc s’hi aniran incorporant les inquesveïnes en un procés lent, que culminarà el d’abril del amb la compra de la casa de la cantonada del car-rer de la Força i la plaça de la Catedral». A partir d’a-quell moment comencen les obres del que avui és l’e-diici, una construcció imponent en ple Barri Vell.

La Pia Almoina va fer aquesta funció ins al ,i va continuar en mans de l’església ins al , quanamb la desamortització de béns eclesiàstics, «fou sub-hastat, dividit i adquirit per diversos particulars.Bona part de les inques foren comprades l’any per les religioses escolàpies per instal·lar-hi la seva es-cola. El de desembre del , les germanes esco-

làpies obrien les portes del nou col·legi i internat fe-mení. Funcionà ins al , amb l’única interrupciódels tres anys de la Guerra Civil, període durant el quals’utilitzà com a escola de belles arts municipal».

L’exalcalde de Girona Joaquim Nadal, en un arti-cle publicat al Diari de Girona el juliol passat, re-cordava que havia fet el parvulari a les Escolàpies: «Lamadre Candelària i la Rosa Maria Puig tenien cura denosaltres, infants ingenus, que ens miràvem les no-ies que pujaven les escales del pati cap a les aules. Lanostàlgia del pati, dels peixos de la font, del passamàde formigó de l’escala simulant branques d’arbre, el

R

03

Diu

men

ge,

6 d

’octu

bre

de 2

019

Do

min

ical

zReporta

tge

La Pia Almoina, uncontenidor de vidaL’emblemàtic edifici situat al costat de les escales de la Catedral de Gironava començar a ser construït el 1416 i rep el nom de la institució de caritatfundada el 1228 i que hi va funcionar fins a la seva desaparició, el 1776;

des de llavors ha estat col·legi de les escolàpies, taller de Fidel Aguilar,escola de belles arts i en l’actualitat és la seu del Col·legi d’Arquitectes

CONTINUA A LA PÀGINA 4 ✒

21

3

record de les primerescomunions i de la reli-giositat impostada delsanys cinquanta, les festesacadèmiques, les repre-sentacions teatrals o lesexhibicions de patinat-ge. El pati de dalt i elmenjador, avui de fet des-apareguts, eren un mónmàgic i gairebé inacces-sible amb l’excepció delsdies que per alguna raóextraordinària ens que-dàvem a dinar».

Un altre gironí il·lustreque va sovintejar l’ediici,molt abans que Nadal,va ser l’artista Fidel Agui-lar i Marcó (-),que va tenir el seu taller ala inca de la cantonadadel carrer de la Força ambla plaça de la Catedralabans que passés a for-mar part del col·legi de lesEscolàpies, l’any .Adriana Vázquez alertaque és probable que ladada sigui verídica, però«no se sap del cert».

En tot cas, va ser aquell any que «les germa-nes escolàpies encarreguen la reforma de la nova in-ca per adequar-la a la funció educativa a l’arquitecteMiquel Madurell Rius, que construeix noves aules i or-ganitza l’espai del vestíbul i l’entrada. En els anys vintencarreguen a Josep Maria Busquets la reforma i res-tauració de la capella neoclàssica del col·legi. El pro-jecte suposa la remodelació total de l’espai amb el dis-seny de nous vitralls i mobiliari, a més de la decora-ció mural. Josep Maria Busquets compta amb la col·la-boració de dos dels seus germans: mossèn Narcís, enla direcció litúrgica, i Lluís, en els treballs d’orfebre-ria. El resultat és una obra abastament lloada a la prem-sa de l’època pel seu caràcter innovador».

Tot i això, la reforma més important de l’ediici, al-menys en l’aspecte exterior, «fou la realitzada entre el i el . Josep Danés i Torras emprèn el projectede restauració de la façana i reforma de l’interior, ambla clara intenció de recuperar l’aspecte gòtic original.Obre les inestres coronelles ins aleshores cegades icega les obertures més modernes de la façana; su-primeix un pis intermedi, transformant els tres nivellsque hi havia en els dos originals, però, per no perdresuperfície construïda, aixeca un nou pis, que rema-ta amb merlets; canvia la inclinació de la coberta pertal de dirigir les aigües pluvials cap a l’interior del patii poder suprimir les canals de la façana, i també eli-mina la torre de la dreta, a la conluència del carrer dela Força i la plaça de la Catedral, per emfatitzar la tor-re central. La restauració, no exempta de polèmica, vaser premiada per la Cambra de la Propietat Urbana».

Més canvis el , quan «les germanes escolàpiesencarreguen a l’arquitecte Bartomeu Llongueras la re-

04

Diu

men

ge,

6 d

’octu

bre

de 2

019

Do

min

ical

Reporta

tge

R

FOTOS:

4. Alumnes al pati de

l’escola de les

escolàpies de Girona

durant els actes del

centenari de l’orde,

l’any 1929.

5. Vista aèria de la

Pia Almoina el 1979.

JOAN ESCRIBÀ

6. Capella de l’escola

dels germans

Busquets (1929).

7. Dependències de

la seu del COAC.

8. Plates i plats de

ceràmica valenciana

del segle XV,

procedents de les

excavacions del 1979

al sector sud

de la Pia Almoina.

MARC MARTÍ

9. L’exposició

permanent sobre

l’edifici a la quarta

planta del COAC.

MARC MARTÍ

10. La Mare de Déu

que hi ha a la porta

d’entrada, del segle

XV; l’infant sostenia

un pa. MARC MARTÍ

4

5 6

VE DE LA PÀGINA 3 ✒

En nom de la Santa i indivisa Trini-tat. Jo Arnau d’Escala en honor deDéu omnipotent i de la gloriosa

Verge Maria i de tots els sants en remeide la meva ànima i de tots els meus pa-rents i de tots els idels difunts, de bongrau i de ciència certa i amb voluntat es-pontània, dono, ofereixo i en el presentestableixo per fer perpètuament almoi-na les mateixes cases que em va vendreGuillem, bisbe de Girona per la gràcia deDéu, amb tot el Capítol. Per tal de fer l’al-moina en les esmentades cases, dono,afegeixo estableixo o ofereixo tots aquellsdelmes que vaig comprar (...) de tot elqual es faci sempre almoina de la formasegüent: Des del dia de Cendra ins a lafesta de Pentecosta es doni cada diauna mitgera de pa segons mesura de Gi-rona i més, si fora possible, segons la pru-dència del paborde de l’almoina. Aques-tes cases, però, han d’anomenar-se casesde l’almoina. I si tal vegada jo fes la fun-dació d’un beneici a l’església de Giro-na amb els meus alodis restants, el be-neiciari tingui les esmentades cases i vis-qui en elles i compleixi sempre idelmentl’oici d’almoiner. No obstant retinc permi tot això durant tota la meva vida i quedesprés de la meva mort es faci i se se-gueixi la meva predita voluntat i dispo-sició. (...) Donat això el dia quart de lesnones de març de l’any del Senyor ».L’exposició al Col·legi d’Arquitectes re-produeix aquesta transcripció feta perJaume Marquès i Casanovas del docu-ment d’institució de la Pia Almoina perpart d’Arnau d’Escala, el de març de. El document forma part del LlibreGran de la Sagristia Major de la Catedralde Girona, i sobre aquestes línies se’n re-produeix una imatge./A.P.B.

«Des del dia

de Cendra

fins a la

festa de

Pentecosta»

R

05

Diu

men

ge,

6 d

’octu

bre

de 2

019

Do

min

ical

Reporta

tge

7

8

9

forma de l’espai de les antigues golfes de l’anglenord-est de l’ediici per ubicar-hi quatre noves aules.Dos anys després, l’abril del , el mateix arquitectereforma la planta baixa i el soterrani d’aquesta mateixaala nord-est per habilitar-lo com a sala d’actes».

I a partir de l’adquisició de l’ediici, l’any , perpart del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Balears,s’hi han fet diverses intervencions: «El es va ini-ciar un primer projecte de rehabilitació, redactat perBenet Cervera, Jeroni Moner, Carles Bosch, JoanTarrús i Arcadi Pla, que va consistir a netejar depen-dències i modiicar la distribució interior per poder-hi instal·lar els serveis col·legials. Finalment es va con-cloure que es necessitava una intervenció més am-biciosa, en què no van participar Joan Tarrús ni Car-les Bosch. En el moment de l’adquisició de l’immo-ble de les escoles pies, la Pia Almoina tenia dos pa-tis. El projecte va plantejar la uniicació de l’alçada delsdos patis per aproitar l’espai resultant com a apar-cament i sala d’actes i exposicions. Pel que fa al pro-grama d’usos, es va dividir l’immoble en quatre zo-nes, que acollirien diverses funcions. A la planta bai-xa, l’àmbit de projecció pública de la institució; l’es-cala com a eix de l’ediici; els serveis col·legials a lesdiferents plantes, i l’aparcament. L’estructura de la novaescala va resultar ser una intervenció contemporàniai polèmica, però que ha acabat donant identitat a lafaçana sud. Des del ins a l’actualitat han tingutlloc altres projectes de reforma i millora de l’ediici (...)».

I n’hi podia haver hagut més perquè l’any esva convocar un concurs d’ampliació que va guanyarFuses-Viader Arquitectes, però que no es va arribara executar. L’exposició en mostra imatges virtuals. ◗

En els segles XIII i XIV la societat vaprendre consciència de la pobresa ide l’existència dels pobres. L’Esglé-sia va ser la principal promotora dela tasca assistencial mitjançant la

creació d’institucions benèiques que benaviat van rebre el suport econòmic de la po-blació que els donava béns mobles o immobleso diners per tal que milloressin l’assistència alspobres». La historiadora Rosa Lluch Bramonexplica amb aquestes paraules al llibre Els re-mences. La senyoria de l’Almoina de Girona alssegles XIV i XV () l’origen d’institucionscom la Pia Almoina de Girona, creada l’any per Arnau d’Escala amb la inalitat de re-partir diàriament pa entre els gironins pobres.Aquest element la distingia d’altres Almoinesimpulsades en altres llocs de Catalunya, comara Barcelona, Lleida, Seu d’Urgell, Banyoles,Vic... Segons Lluch, «la majoria els donava unàpat suicient, en teoria, per subsistir. Percontra, l’Almoina de Girona és l’única de les co-negudes que només repartia -com indica el seunom- pa, i que no va distribuir altres alimentsen forma d’àpats».

En el seu treball, la historiadora gironina re-vela que «no hi ha dubte de que l’Almoina deGirona, al llarg de tota la seva existència, va con-tribuir a pal·liar els desequilibris socials de laciutat perquè la distribució diària de pansentre els pobres podia calmar les tensions so-cials en temps difícils». Les xifres que publicaLluch en aquell treball, amb informació pro-cedent de documents que es conserven al’Arxiu Històric de Girona, donen una idea dela magnitud de la pobresa en aquella època,quan la ciutat tenia uns . habitants: «L’a-ny -, d’indubtables diicultats, la ins-titució va repartir uns . pans, l’any-, poc més de ., i el -,més de .».

La gran quantitat de persones que es be-neiciaven de l’Almoina i el paper determinantque tenia aquesta aportació per a la seva sub-sistència va afavorir les donacions a l’entitat,que així podia produir més pans per atendremés gent, i també elaborar-los amb més qua-litat, de manera que «a mesura que passava eltemps es repartien més pans de blat i menysd’ordi o d’altres cereals de qualitat».

L’Almoina del Pa de Girona, segons RosaLluch, va funcionar de manera similar a la re-latada en les línies anteriors ins a principis delsegle XVI, quan «diversos sectors de la ciutat,encapçalats pels jurats, van començar a quei-xar-se al·legant que molts dels pobres que ana-ven a buscar pa no ho eren realment i que quans’aglomeraven a l’hora del repartiment pro-vocaven massa problemes». Les protestes vanfer efecte i l’any el bisbe Garcia Gil Man-rique va ordenar que es deixés de repartir pai que les rendes que generaven les propietatsde l’Almoina es destinessin a altres inalitats.Però els responsables de la Institució s’hi vanoposar «i van aconseguir que l’any el Tri-bunal de la Rota romana resolgués a favor seu,de manera que l’Almoina del Pa va tornar a re-partir pa entre els pobres des de llavors».

La represa de l’activitat assistencial tindria,però, data de caducitat: «L’any , el Bisbede Girona Tomàs de Lorenzana va assignar lesrendes de l’Almoina del Pa així com les d’altres

institucions assistencials com el Vestuari, laCasa de la Misericòrdia i les d’altres almoinesde la diòcesi gironina, al recentment creat Re-ial Hospici. Així doncs, l’any va desapa-rèixer l’Almoina del Pa de la Seu de Girona fun-dada per Arnau d’Escala el ».

Ara bé, com la mateixa Rosa Lluch va ex-pressar en la ponència L’almoina del pa de laSeu, que va presentar el març passat en el VICongrés d’Història de Girona, convocat perl’Institut d’Estudis Gironins, «sens dubte la PiaAlmoina era una pròspera institució caritati-va, però també era una senyoria feudal i escomportava exactament igual que la resta desenyories amb els seus pagesos dependents».I això implicava que es trobaven sotmesos alsanomenats mals usos, tot un seguit de paga-ments que havien de fer al senyor feudal cor-responent: la redempció de persones (mit-jançant la qual aconseguien la seva llibertat ide la qual van obtenir el nom que els desig-nava), les irmes d’espoli forçades (que haviende pagar quan es casaven en determinades cir-cumstàncies) i la intestia i l’eixorquia (que gra-vaven la mort intestada i sense descendents).L’Almoina del Pa de Girona, segons Lluch, nova aplicar mai els altres dos mals usos existents:l’àrsia (que penalitzava la crema accidental delmas o la masada) i la cugucia (exigida a les do-nes considerades adúlteres)./A.P.B.

Pa per a milers depobres, però mals

usos per als pagesos10