j[ARI CATALÀ D'AVISOS, NOTICIES I ANUNCIS

prens de subscripció (E dici o Tespr e i '*Opte».mei B i rcdona^ .^ mati 2'50 . ,

Pentosola • . tso n trmeBlre ^ciíriea i Filipines . . Bson n ünió postal 25 » » E a ï ï e a d c

1 0 c è n t i m s REDACCIÓ I IMPREMTA

Carrer deFerlandlna, 7,9 i I I (Prop de la Plaça dels Anjrels»

Telèfon mim. 15151

A D M I N I S T R A C I Ó Rambla do St. Josep,16, p r inc ipa l

T e l è f o n 1 0 7 M Anuncis esqueles comimicats

i reclams a prens de tarifa.

Any X X X V I I I . - N 0 ió 077 Barcelona: Dilluns, 17 de setembre de 1928 B d i o i ó d e l v e s p r e

C o n s o l M o l i n a i B r u b a l l a d c D o m i n g o

d l * IS, a les set del mati, i e a e d l o o i ó Apos tò l i ca

Ulnrà. l a «eva à n i m a a Oóa el darrer dissabte, aoonhortada amb els Sants S a ç r a n u n t s i la

(A. C. S.)

? i 9 K f ' a R JoseP Domin^ Purroy, fills Josep M.", Consol, Montserrat. Nu-I'3; J i l M,re,1, g.erm|n^ germans 1 germanes polítics/ nebots cosins i família t0ta;c f .nn^1?TrClal ' j0SKf D « m i n S 0 P u r r o y >. tenen el sentiment de participada f amics 1 coneguts tamrreparable pèrdua, pregant-los que la tinguin present en llurs ora­cions, que els en restaran sumament agraïts.

Barcelona, 17 de setembre de 1928. Per expressa voluntat de la difunta, no s'avisà l'hora de l'enterrament, que tingué lloc diumenRe. dia 16.

a les onze del mati, al cementiri de Sant üervasi. ElsExoms.in·lm·.Sw.BUbesde Barcel ena 1 Girona .'han dignat concedir Indulgències ea U forma «c^tumada.

B a l n e a r i V i c h y C a t a l à

CALDES DE MALAVELLA (tocant l 'estació del ferrocarril)

Temporada del J5 de maig al 31 d'octubre ilgttes termals, blcarbonatades, aloalines, UUqnes, olororades, íòfiquea - iaalaltles de l 'aparell dlgeatta - Fe t je - Artr i t i sme eu

ses múl t ip le s manlfestao oas - Diabetis • Olnoosdrla Consolidació de fraotnres

Establiment voltat de parcs frondosos. Habitacions amb aigua corrent, grans-cò modes i ventilades Menjadors i cafè espaiosos. Salons pera festes. Ca, pe'la. Llum elèctrica. Catnps per a tennis i altres esports. Garatge. Centre d'excursions per a la Costa Brava, Montseny, alc. Autos de lloguer. Telèfon. Administració: Rambla de les Flosr, IS - Barcelona

M o l i n s d e l & e y Hotel Restaurant

B a r L a L l u n a Esplèndi les habitacions amb totes les comoditats: Situa- • ció immillorable, Punt apro­piat per a passar l'istlu deli­ciosament. - i racte familiar.

Coberts des de 5 ptes. Pensions » 8 » Tel. 36

Lavabos Cardona. Vergara, 1

D i b u i x i Pintura per a joves i senyoretes

Classes especials per a arqui­tectes, enginyers, perits, etc.

Figura, iavat, aquarel·la, compo­sició, perspectiva, efc.

C a r r e r d e l P í , n . 0 1

V a i x e l l e s

C r i s t a l l e r i e s Objectes por a presents

i bateria de cuin;» de totes classes

LLORENS Rambla Flors 30

AUTORITZEU LIÍS NOTES DE I.I-S OUALS ENS PREGUEU I.A PUHUCA-CIO, AMB UN SEGELL O UNA §Íoí NATURA QUE ENS SIGUI CONEGUDA

A c a d è m i a P r à c t i c a

F O N T A N E L L A , 4 • TeL A. 3488 - Automàtic 16716

C O M E R Ç I I D I O M E S

BATXILLERAT, PERITATGE I PROFESSORAT MERCANTIL, OPOSICIONS. — PRE­PARACIÓ ESPECIAL D ' A C O R D AMB ELS TEXTOS I PROGRAMSS OFICIALS.

wm

Ensenyament pràctic i breu pel siste­ma intuïtiu i individual de: Reforma de l letra. Gramàtica, Ortografia, Mecanografia, Taqulgrafia, Correi-pondènda comercial, Aritmètica, Càlcul MercanUI, Àlgebra, Tcnedu-ria de llibres, aplicada a toia els rams

i empreses. Dibuix. Arxiu. Fitxen. M&quineí de calcular. Idlomec Fran-c£i, Angièt, Alemany, Italià, efc. Espanyol alt eitrangeri. Traduccions

*9< M C 00 00 00 00 00

^ 00 00 00 00 00 00 00 00 00 00

íOOQOOOOOOCX > o < o o o o o o o o o c

> O O O O O C

INSTITUT TÈCNIC EULÀLIA Ensenyament primari-Escola Mon-tessori (pàrvuls). - Ensenyament Elemental. - Batxillerat Elemental í Universitari (Incorporat a Tlns-títut de 2.a Ensenyança de Barce­lona). - Estudis de Comerç. - E n ­senyament Superior per a Senyoretes Idiomes, Solfeig i Piano. - Classes complementàries. - Cursos especials»

3 Edifici (Parc de la Muntanya) on està instal·lat l'Institut

r

t

D o n S i m ó R o b i r a C a s a s mori en aquesta ciutat el dia 29 ds ju l i o l d i t im. a l'edat de 78 anys

desprès de rebats els A u x i l i : Gapirltanls ( A. 0. S. I

Els seus fills don Mlque! i donya Carme, fills polítics don Barlomeu Amigó Ferreras I donya Providència Anglès, nétes, nét, germanes d inya Paula i donya Conce ció. germans polítics donya Carme Tort vidua de Kobira i don Andreu Molins nebots, cosins i parents iots, i VAgrernaciàn de fabemeros y simllares ae Barcelona i VAsociacióii de Oetallistas de Pesca òa/ada, en recordar als amics i coneguts tan <3o!o-rosa pèrdua, preguen que encomanin la seva àni na a Déu i sia conviden als tuncrals que, per al seu etern descans, se celebraran demà, dimarts, dia 18 de l actual, a dos quarts d'onze, a l'església deia Casa

Provincial de Caritat, pel qual favor els quedaran sumament agraïts. Totes les misses que dem* mateix se celebraran a l'esglísia parroquial del poble de Santa Perpètua de

Moguda, poble natal del final, seran JeJicaíies a aquest. La mlMe* dapré* 4e loflcl I de ie£uld. la del perdd

B dot ci dòaa per «comUdal No e> convida parUcolameBl L'. xem, 1 Bvdui. Sr. Blsbo do Barcolonn l i s illfuat concedir ind'iljrònola» oi la forma acotirnuada.

A C A D È M I A M O N T U S I O L 8RANVIA, 591 (prop de ia p laça de la Universitat)

B A T X I L L E R A T E L E M E N T A L Els alumnes cursen oficialment els estudis a l'Institm i són

preparats a l'Acadèmia

B A T X I L L E R A T U N I V E R S I T A R I Preparació lliure amb excel lent professorat i instal·lació

mo ierna

E N S E N Y A M E N T I N D U S T R I A L Preparació per Perits, Ajudants i Tècnics segons el nou Pla

E N S E N Y A M E N T P R E P A R A T O R I C O f O C I A L Per alumnes de 10 a 14 anys

C u r s o s n o c t u r n s d c c o m e r ç Reforma de lletra, Comptabilitat, Mecanografia, Taquigrafia

Idiomes, etc.

Consulta: Tots els dics de tres a cinc de la tarda

n a

a n s

S o l e r i T o r r a G .

B A N Q U E R S Rambla dels Estudis, 11 i 13. i S o n s u c c é s , 1 i 3

V A L O R S C U P O N S

GIRS C A N V I

B O R S A

Cambra c u i r a s s a l a : : Caixes de noguer per a guardar valors, documents, joies i altres objectes de valor

Co npar t i nents des de 22 pessetes a n u a l »

A i g u a R o c a f o r t Insuperable per a taula • Envnsntment di^estivi

Rica en lillna • Bicarbonitala aòdica

Estómac - Fetge - R^n/on» - Estrcnyi nçat Embotellada en el mateix manantial a nb la nrtxi.na garantia J'higiene

D i p ò s i t : P R O V E N Ç A , 2 1 5 - T e l è f o n G . Z 6 4 t

Capella de l'Institut: Altar de N. D. de Montserrat Detall d'una classe Montesa ori de pàrvuls

P a s s e i g d e l a B o n a n o v a , 6 8 ( P a r c d e l a M u n t a n y a )

S A R R I À ~ B A R C E L O N A

Les malalties de

L ' E S T Ó M A C • B U D E L L S

DOLOR D'ESTÓMAC OiSPEPSIA AGROR I VÒMITS INAPETENCIA FLATULÈNCIES DIARREES LLAGA DE L'ESTÓMAC,

etc es curen positivament anib

l ' E L I X I R ESTOMAGAL

S A I Z k G A H L O S Poderós tònic digestiu que

sempre triomfa. Vind»; Prinelptlt fírmaci»» d*l mon.

Aquest número de LA VEU DE CA­

TALUNYA ha passat per ia censura

del Govern civil

| ™ i D I O M E S » |

B E R L I T Z P e l a y o , 5 8

N o t e s p o l í t i q u e s

REAPARICIÓ DVEL PRUGRESOs Aixecada la suspensió it'·El Pro-

greso». aquest diari reprendrà tot sé-guií la spvb publicació.

L'ACTITUD DEL GENERAL BAR­RERA

La Fulla OflL'íal dels dilluns pnblicd rarticle següem. que eigna el gl-neral Barrera:

•Un examen imparcial dc la lütnr realizada en estos clnco aflos de üo bierno por el Marquis da Estella r,o pueito menos de raerecer el aplauso d>j cuantos posponeu lodo al engian-decimlcnto y píosperidad de la Pà­tria.

I.as carocterlsticas de sa actuacl'm. desdp la mroiorable fecha del 13 de sepltembrp d<* 1933. soa clarus y ra-tcgòrlcas, demostradas con becbos

Medlo fàcil ara evitar los males de plea.

iEid peus sensibles, fftcllmcnl escal-fais i dolorlcs. els turmells Inflaif. els ulls de poll lanclnams, així com les Irrliocionti, desainarolxen ràpidanient sota l'acció dels Sal irats RodelL Aquestes cals comaoiqueD a iui bany du peus un poder modicameniós i hiper-oxlgenat 1 posseeixen alt«s pro­pietats antlsèptiqups. tonlflcant» í descongestlouaie. Els Saliratb Hodeü donen re-sistencla als peus sensibics i els iposen en perfecle ostat üns els enéa <icUca3s. Dciliés estoven ate aSa de poll 1 durícies de tal manera quo es podeu treure fàcllmeni í sen­se perül de ferir-se. De venda en Faniiècies. Drogueries i Centres d'Ej-peciQcs.

ma'.eriales irrefutables. Espafiu de dc-Jado de ser la naclón decadente que se pracepïtaba verUginosamente Ua-cla la luina por culpa de los Uoni-bres q.ic la gobernaboo, màs ateutos a mauuios c imrlgas polllicas que a resolver cus problema^ vifales, y lia convertldo. cn este peque/lo lap-so de Uciupo {iosigulflcautes son cin-co aAos en la historia de un pue-blo], al sentirse sabia y inirglca-mente goberuada. en un pueMo m;-sioso de vida y Uano Oe pujunza que presugiun dlas de glona'y de grhn-deza para (echa no lejana.

Ouicn no se nnüa a la evidencia, quien régàtoa menios a la labor ve'-dadc-ramenti: admiraiile del Marqui»» de Estella, eu estos clnco aflos. o tiene ojes qui; miren y no ven o su-i pensomlentos carecon de la pureza de mtenciones con que deben mirar-se los problemas nacionalcs.

A la Pàtria nay que dedlcarle cuan-lo se es y cuanto se vale, ein pen­sar eu la pròpia personalidad. y Irs ciudadanos todos que la reverencien y la amen — como Ella se lo mert-ce — han dc sentirse naturalmenrc atraidos hacla el homhre que justa, noble, valiente y bonrodameote tra-baja con fe y resultados positivos en la obra de eu regeneraciún y en-

_ graiulecimlento. H=* hombre «s el general Primo do Rivera.

Ho ahl la verdadera doctrina qua bemos de defender contra los ata­ques de los que no slenten la reall-dad. Al bacerlo así sefialomos el buen camino, el recio. el màs cor«r> p.'irn llegar a la roeia, y no cabé duda que cl Alarqués dè Endolla, qul?-run o no «us detractores, ain Mn-damentús raclonolcs ni sólidos,.se ha becbo acreedor al honnwd titulo dt'. «CUuniieón de nspaila*. en la-.ca­rrera emprendida* por el eugrandéc)-miento y prosperitíad de :a t·aUia.·

L'OPINIO DEL GENERAL MILANS DEL BOSCH També la Fulla Oficial Inscr X

la segdent nota del general MUdns del Eosch:

«Ante el cspectàcula que ofrece toda Eepana la üniún i-alriótica, in­tegrada por un número da adlctos que no formaron nutica los extingül-ilos partides polltlcos. ni aun, si pu-slblc bubif-re sldo, reumendose en.lni solo, no cabé màs qup el reconocl-miento deflnitlvo de que cl llustre caudillo y gobernaute general Pri­mo de Rivera cuenta con el uporo y el njjradeclmienlo • d* la Nocïpp entera; Bien poco supoiion, ante Si-mcjnme éxtio. los absuidns imeu-tos d" los amatgados y de les i t n -nos enemïgos tfftl ordon.»

LA NORMALITAT MAOflILENi A Amb data del U. el corresponsal

del .Brusl a Madrid escriu;

«Va rdpidnrnente' re&tableciénd^se la normalldad en la corte. Aní [tor las dlterentes c-inciones dc fe­rrocarril, snlieron cittorca trenes es-peçiues, coixtucicndo a sus rfisrad vos provinclas y pueblos las coml-slones que vinferon a tomur parto en la manifestaclón dol dia ame-rtor. Fjitro hoy y mafia^a, llevarà-se a cabo la evacuaclon total del forasterío. y el IVines volveremos a encoiilrainos linipios dc la aglioclón que se produjo a partir del martes eu las calles de la graude urbe.

El órgano que tleue la situaci. i imperante en la prensa. publica ano-che un escrlto llrmado cou sus nom­bres y apellldos t or el general Pri­mo de Rivera. en cuya texto ome-nciza con los fuegos celesliale* a cuantos intenten perturbar el orden. aíegurando qoe el Goblerno vela por su manlenimlento. y frustrarà tod-i maniobra revolucionaria Esfe toqoe de atenclón està siendo Interpreta-

ttkg. i . — Dilluns, 17 de setembre de 1928 L A V E U D E C A T A L U N Y A

<o de muy diversa manern en los rlrculos d« Madrid.» A TORRELLES DEL LLOBREGAT

CANVIEN TAMBÉ NOMS DE CAR­RERS L"Ajuntament fle Torrelles del Llo­

bregat ha acordat donar el nom Ae Primo de Rivera al carrer que flns avui havia portat el nom da Joaquim Sostres, en toia la seva numeració.

L'actual carrer de Sant Pau termi­narà en «Is mim». 16 i 19, on comun-çarft amb el hom de • Avinguda v Joaquln Sostres» flns al flnal.

TamM s'acordà la rectificació total de la numeració de tota els carrers.

L ' A J U N T A M E N T Operació petMa

El moviment de terres ocasional a la Plaça de Catalunya, davant de Santa .Mina. no ha tingut consaqüèn-cias.

I n treball intens dak obrers per­meté tornar a deixar las coses al lloc on eren divendrts. Es veu que es tractava d'un petit detall.

El concurs d'escrivents En vlata d'un oflcl de la Junta Qua­

lificadora d'aspirants a càrreca pC-blics «ha acordat rectificar l'anunci de convocatòria a les opoalclona par a proveir divuit places vacants d'es-cribents, de les quals corrnspor.··n els 6 per als aspirants a càrrecs pübllcs, en el senut que el vocal o delegat de l'esmentada Junta Qualificadora for­marà part del Tribunal en tota l'o-posldó.

Una Illa de Sant Andreu Durant el termini de quinze dies,

estaran da manifest, a la Secció d'Ei­xampla, els projectes de rModlflca-ció de llnlt« de la zona de Sant An­dreu de Palomar, a la part que afec ta el camp de maniobres de l'Esta­ció de Mercaderies de la Companyia dels ferrocarrils de] Nord», 1 de «Subs-titoció d-1 carrer num. 4 de Sant Andreu de Palomar, pels da Guar­diola 1 Feliu. 1 d'Isabel Ribó>. a fi que tots els propietaris que es con­siderin afectats pels dits projectes, puguin formular, durant l'esmentat termini, les reclamacions o observa­cions que creguin pertinents.

C«n«wi Flns al dia 6 del pròxim mes d'oc­

tubre, a les dotze, s'admetran s la Secció de Foment, plecs de proposi­ció, per a obtar a la subhasta rela­tiva a la instal·lació de 1 llum elèc­trica 1 timbres, al grup escolar «Ra­mon LlulU. sota el tipus de 29.759 03 pessotes. 1 amb subjecció al projecte que flns l'camentada data estarà d« manifesta al dit Negociat.

L O C A L S

Entre les diferents publicacions que hi ha al pavelló Ibero-Axs eriçà da l'Exposició Internacional de Premsa que s'està celebrant actualment a Colònia, ba cridat l'atenció dels pro-íessionals, una coUecció ds «La Ta-quürraíla·. revista tècnica mensual I diari oficial de l'Acadèmia de Ta-qaigraf.a de Barcelona.

Aquesta col·lecció ba estat demana­da per la Hemeroteca Municipal ds Madrid. 1 el Consell Directiu de l'A­cadèmia, atenlnt-sa als flns cultu­rals 1 a la importància de l'esmen­tada institució, ha accedit amb ^ust a la demanda.

— Fosf>-Glie>Ko!e-l^citlnst. cura oaurastènla. R. Domènach. Ronda J« Sant Pau. 7L

Relació dels objectes trobats 1 di­positats a la Majordomla Municipal a disposició ds les pèrsoncs que acreditin que són seus:

Una clauera amb unes tissores. Un paquet da precintes de plom. Un mo­neder de pell amb metàUlc. Una l l i ­breta amb documents a nom d'Ale­xandre Garcia. Un paquet amb ^oba vella ds senyor. Un moneder de se­nyora. Una manlvela d'auto. Quatre clauetes lligades annb una cinta. Una cartera de pell amb documents A n m de Manuel Gimeno. Un moneder de peü. Una clauera amb tres claus. Una clau l una claueta lligades amb un cordill. Una clauera amb sis claus. Una altra clauera amb vuit clauetes. Un barret de senyor. Una peça corresponent al carburador d'un auto. Un estoig amb unes ulleres de metall daurat.

- loies verllalile e m i í W u n « \ piiU • Uiitiu iillers. 41

S'ha declarat un petit Incendi a una fàbrica d'impermeables que hl ha a la casa nüm. 76 del carrer de Casp. L'ban sufocat amb tota rapi­desa els bombers del Parc.

L I Q U I D E M restes de partides de

Cristall i porcellana a meitat de preu, i també liquidem

O R F E B R E R I A i C O B E R T S € C H R I S T O F L E »

a preus de f àb r i ca Aprofileo-vot. Ei nos ocasió

G r i f é & E s c o d a fenanilo. 36, m i passatge Crtmt

En pujar a un tramvia a la Ron­da de Sant Pere Marcell Piqué Cla-vé, ha calgut. S'ha produït una frac­tura de pronòstic reservat.

Al carrer de Riego. una descone­guda ha agredit Josefa Norte Sau­ra, de CO anys. U ha causat una fe­rida a l ull dret.

- C o ü e g i Liceu Garcigoy València, 244. Pàrvuls. Ensenyament pr marí Comerç. BatxillcraL Interns.

Mig pensionistes. Externs.

Han «•«•tat auxlllats al dispensari del carrer de Clavé. Mlqu«l Duch Fabregat, de 44 anys. casal, d ollct . nvu-r; Joana Muntoriol Mtm'orlol, de t l . soltera, i el xofer Enric Mana Mana. do 25 anys. El pritotr d'una

ferida al braç esquerre; Joana Mun­toriol d'una profunda gerida. també al braç. 1 de probable fracturà el xofer.

L'auto que aquest guiava, ha to­pat nl Passeig d« colom amb un car­ro que guiava Miquel Duch.

Els vehicles ban quedat amb grans desperfectes, i Joana Monturlol ha estat conduïda a l'Mospitai Clínic.

Al Passeig de Sant Joan. ha bolcat una camioneta. Han resultat ferits de l'accident, Domènec Bonshoms Querol, de 18 anys; Gràcia Solauas Obiols, de 53. 1 Margarida Pons Cer­dà, de 67 anys. vídues les dues.

El xofer 1 Gràcia Solanas. han estat conduíts a l'Hospital Clínic, en estat greu. i Margarida Pons, al seu domicili.

Degut a l'frstat del xofer, no ha estat possible esbrinar a qui pertany el emiaó.

Per ísser Interessant a tots els es­tudiants que tlhguin aprovat aquest mes el preparaaori de Ciències. 1 que desitgin continuar els estudis segons el pla antic d'ensenyament, els recomanem que es personin el dia & dei corrent, a les set de la tarda, al local social de la Federa­ció Catalana d'Estudiants Catòlics (Rlvadcnelra, núm V. per a tractar d'assumptes que atànyen la seva es­pecial situació escolar.

La «Gaceta de Madrid, publica les següents disposicions:

Reial ordre de Governació, conce­dint als veterinaris municipals, les mateixes atribucions d'autoritat que tenen els Inspectors de Sanitat, tal com es desprèn dels Reialo decrets de 8 de febrer 1 S de gener últim.

Reial ordre de Foment aprovant el funcionament del Sindicat de la Descàrrega del port de Barcelona.

Fíbrlca de loieria i argenteria

Fill d'A. Oriol Ciutat 7-Pral. Fundada en 1854

Al carrer de Corls. xamfrà al de Villarroel. fou atropellat per un au­tomòbil, que es féu escàpol, el noi de 15 anys. Manuel Viejo Gay. U produí contusions diverses al tòrx 1 ferido a l'avantbraç esquerra,

Per haver rebut un cop Jugant al futbol, ha estat auxiliat ai dispensa­ri de Can Tunis. Josep Díaz Fortuny, domiciliat al carrer de la Rlereta. número 17.

Diumenge fou atropellat al carrer de la Constitució Antoni Panellà Pu­jol, per la camioneta 19.535·B, guia­da per Pere Tora, que 11 causà Is-slons lleus.

Per Ifautomòbll núm. 15.301. ha es­tat atropellat, a l'Avinguda de la Re­pública Argentina. Antoni Hemàn-dez Arenes. Ha osfat assisiii a la casa de socors de Gràcia,

Vlsitacló Calderón 1 Jaclrua Ar-ràndlz. foren agredides per l'espòs de la primera. Francesc Cànoves No­gueres, al carrer de Rolanda. Amb­dues resultaren amb lesions ll?us.

$ r DIC ANU NTS pumsiM5 Dr Nadal Dr. Maso Arumí En pujar a un tramvia en marxa,

per la part contrària, tingué la des­gràcia de topar contra un pal de la via, Antoni Penalgo. de 47 anys. Presentava esquinsament fronto-pa-rietal 1 occipltal 1 commoció cere­bral.

Fou conduït cn el cotxe ambulàn­cia a l'Hospital Clínic.

El succés esdevlnuó a la Ronda de Sani Antoni.

— Fàbrica tubs paper per a filatures A K T O S I UEBO A-OUER

Villarroel, 9 i 11. — Telèf. 31878 A

A la Plaça de Tetuan. el camió au­tomòbil núm. 15.838 B. atropellà Ra­mon Menal, de 25 anys, i el comu-slonà fortament d'ambdós genolls.

El pacient va rebre assistència a la casa de socors de la Ronda de Sant Pere.

El noi Agustí Uchés 1 Burrellss, de 10 anys. fou atropellat al carrer de Mallorca per un tramvia de la lí­nia núm. «0.

La víctima de Taropell fou auxilia, da al dispensari de Sant Martí. Pre­sentava contusions l erosions d'im-portfincia al front 1 al genoll 1 al braç esquerres.

A partir del dia 20 del corrent, a la Secretaria del Conservatori del Liceu, de deu a una 1 de quatre a sis. quedarà oberta la matricula.

Les classes començaran el dia pri­mer d'octubre.

Àngela Ródenas. Joan Vilalta 1 Bal-bina Querol cs barallaren 1 produí ren un fort escàndol al carrer de Jaume Fabra. De la batussa resulta­ren alguns amb ferides.

Foren posats a disposició del Tri­bunal per a nens els menors FraiL· cesc Miró Rodríguez i Antònia Gi­ménez, per insolentar-se amb els guàrdies urbans en cridar-los l'alen-d ó al Mercat de Sant Antoni.

Diumenge van robar una bicicle­ta a Uute Téllez Florldo. del portal de la casa situada a la cantonada dels carrers de Corts 1 Rocafort. Es desconeixen els austors.

À disposició del Jutjat de guàrdia es posà dlumengo a Francesc López Capllla, per haver causat lesions de pronòstic reservat a la seva dona Fo-liça Pérez, al seu domicili.

R e l i g i o s e s —Parròquia de Sant Pere. — De­

mà, dimarts, durant la missa de set, exercicis dels dimarts a Sant Anto­ni de Pàdua.

Divendres a la tarda, després del Rosari, exercicis del Via-Crucis.

Diumenge vinent misses re5ades cada mitja hora. des de les sis a la nna. a dos quarts de set, missa 1 rés del Sani Rosari en sufragi del» difunta pobres de In parrüqula. A les set, explicació de' l'Evangeli pel re­verend senyor ecónom. a dos quarts

de vuit, novena a Nostra Dona de la Mercè. A les vuit, l'Associació de Filles de Maria tindrà missa de Co­munió general, practicant se durant la missa la visita a Nostra Dona de les Gràcies. A les nou, «Missa d'In­fants», a les dea. missa cantada per la Reverenda Comunitat.

La parròquia posa en coneixement dels seus fellgrcisos la lnstallacló de telèfon nüm. 17327 por la major co­moditat en casos urgents.

—Parròquia de Sant Pau del Camp. r-Dlssabte, a les set. Rosari a l'altar del Carme en sufragi de les àni­mes del purgatori.

—Obra deia Exercicte Parroquials. — Ha estat aprovada per la Junta de Govern ia constitució de la De­legació de l'Obra de la parròquia de Sant Llorenç Savall. Ia qual rebrà avui. diumenge, la visita dels exerci­tants que constitueixen les tres Ll i ­gues de Gràcia

Ha obtingut també la sanció de la Junta esmentada la celebració la ce­lebració, el dia 28 del mes qne ve, d'una Dlado dEx;!rclcis a la parrò­quia de Sant Andreu de Palomar, 1 el da 4 de novembre a Sant Esteve d'Ordal.

Continua oberta també a les cases rectorals 1 al Casal de l'Exercitant Canuda. 4. principal), la inscripció per a les tandes que a is Casa de Sant Ignasi (Sarrià), del 17 al Í3 del present s'.·tombre. 1 del 8 a' 14 del 22 al 28 d'octubre. Igualment per a les tandes celebradores a Lleyda 1 asa de Crlst Rei. del 2* ,1 30; del 1 nl 7, especial per a professors met. Res 1 apotecaris; '. dei B al 14 en llengua C8«ítellana.

Sant d'avui: .La Impressió de les Magues de Sant Francesc d'Assís

Sants de demà: Sant Tamàs de Vilanova, confessor; Ferriol, màrltr 1 Eustaqul. Msbe 1 confessor. 1 San­tes Sofia I Irene, mrilrs.

Quaranta Hores: Avui 1 demà * Mont-Sló.

Adoració Nocturna: Demà torn d* Sant Tarslcl a la parròquia de Sant Joan de Gràcia.

Cort de Maria: Avui tom de Nos­tra Dona del Desemperats al Pi 0 a Sant Agustí.

Demà tom da Nostra Dona de l'Es­perança a la seva església.

Vetlla en sufragi de les ànimes del purgatori. Avui tom de Nostra Dona del Sagrat Cor de Jesiiús. Demà tom dè Santa Cerinidis 1 Santa Bri-gida.

—Obra dels Exercicis Parroquials. Demà la Lliga Parroquial de Perse­verança de Sant Joan Bta. de Gràcia celebrar* el Dia de Recés mensual a tres quarts de deu de la nit. Co­mençarà amb el res del sant rosari. La meditació anirà a càrrec del re­verend Manuel Rovira

—Església de la Reial Congregació do Nostra Dona de l'Esperança (Pal­ma ie Sant Just. 2).—Demà (s el dia de cada mes especialment dedicat a honorar la Verge de l'Esperança, ti­

tular de la Congregació. Durant la missa de les vuit es faran els obse­quis aclstumats a la Verge Santiest-tra. als quals són pregats d'assistir tots als devots, particularment els que pertanyen a tan antiga com

—Exercicis Espirituals de Sant Ig-lUustr» Congregació, nast de Loyola.—El dia 15 d'octubre, a la tarda, al convent de Maria Re­paradora, començarà una tanda d'E-xerclcls Espirituals en complet retir, dedicats a la Joventut Catòlica Fe­menina, que durant el curs es dodi ca a l'Apostolat. Els dir.girà el reve­rend don Alfons Veray. S. J.. rector deia Santa Cova de Manresa.

Els que desitgin que se'ls reservi habitació han de dirigir-se anticipa-adment a les Religioses, Casp, 51.

B i s b a t — Hem rebut els darrers números

d^Ei Iris de Paz. i «Rosas i Es-Vlnas». que publiquen, respectiva­ment, el» claretian» l els PP. predi­cadors.

— El senyor Bisbe conferirà Ordo» Sagrats el pròxim dissabte., a la Capella del Seminari Conciliar.

— Ha estat nomenat capellà del CoUegl de Bellaflla, de Religioses Dominiques de la Presentació, d a-questa ciutat, el reverend doctor don Caslmlr Puig i Janer, Pvrc, cdcial del Tribunal Eclesiàstic.

— Dintre de pocs dlas començaran a la parròquia de Sant Climent dal Llobregat les obres de canvi de pa­viment, pintat l decorat de l'església pírroquial.

T r i b a n a l s ASSENYALAMENTS PER A DE MA

AUDIÈNCIA TERRITORIAL Sala primera. — Major quantia. —

Banc de Terrassa contra Antoni Tor­rella.

Sala segona. — Major quantia. — Martina Deulofeu contra Concepció Mascort.

Testament sacramental. — Rosa Al­tés contra Enriqueta Clos.

AUDIÈNCIA PROVINCIAL Secció ivlmera. — Tres orals per

delicte contra la salut, atemptat i furt. contra Josep tlavalosa, Manuel Martínez 1 Carme Sànchez, respecti­vament.

Secció segona. — Tres orals, per al­çament de béns. teraivotlva de roba­tori i furt, contra Ramon Pous 1 al­tres. Antoni Massot 1 Josep Pareja.

Secció tercera. — Quatre orals, per temptativa de suborn, furt, estafa i

furt. contra Manuel Reol Lluís Zu-rioga. Pere B r i l l o i Joan DInz.

Secció quarta. — Continuació del Judici començat avui.

TRIBUNAL INDUSTRIAL Antejudli», a les deu. — Núm. 1.102:

per accident del treball ds l'obrer Miquel Cànovas contr aal fiB'ró Mi­quel Romero 1 Anònima d'Accidents. — Núm. MOS: por accident del tre-bHll de l'obrera Antònia Navarro con-ira cl patró Ramon Plà. — Número 1.104: per accident del treball de l'o-irer Jaume Roman contra el patró Grans Xarxes Elèctriques. — Número 1.105: per accident del treball de l'o­brer Vicens López contra el patró J ui-me Grau i La Unió. — Nilm. 1.106: per accident del treball de l'obrer Alonso Navarro contra el patró Indústries MecAnl'iues i Mútua General.

Judicis, a dos quarts d'onpe. — Nú­mero 817: per accident del treball de l'obrer Salvador Bonnda contra el patró Rafel Boada I La Primoine.

A tres quarts de deu. — Núm. 953: per recUmacló de sous de l'obrera Paulina Llanas contr ael patró senyor Power.

Ales onze. — Núm. 952: per recla­mació de sous de l'obrer Josep Miret contra el .patró Casa Ford Motor Com­pany.

A un quart de dotze. — Núm. 955: per reclamacl de sous de l'obrer Joan Cabaleda contra el patró S. A. de Productes de Plom I Minerals.

A dos quarts de dotze. — Núm. 955: per accident del frebnll de l'obrer Marian Rambles contra el patró Vi­cens Ferrandlz.

Senyors Jurats: patrons Vidal. Valls, Martí; obrers Pons. Pefla. Ruiz.

MONEDA FALSA Davant la Secció primera Vha vist

un oral per expendicló de moneda falsa contra Pasqual Sànchez Martí-ned. qui en una compra de carn lliu­rà unes pessetes falses.

El processat declarà que s« les ha­via trobades i que ignorava quo fos­sin falses.

' El nscal suHicità per al processat la pena de tres anys, sis mesos 1 21 dies de (iresó.

FURT A la Secció segona se celebrà nn

oral contra Francesc Batista Batista, acusat d'haver furtat una mula a mi onclí seu.

Ia pena demanda pel fiscal, en Flsta de la reincidència del proces­sat, fou la de quatre anys i un dia de presó correccional.

JUDICI SUSPÈS A la Secció tercera s'ha suspès el

Judici per malversació de cabals con­tra un empleat de In presó de Gra­nollers per faltar un dels principals testimonis de càrrec.

ESTAFA Ha començat a la Secció quarta

una causa per estafa contra Tomàs

C a r m e , 2 4

E L S A C T U A L S

D I E S

B L A N C S

C O N S T I T U E I X E N E L

M E S E X T R A O R D I N A R I

QUE EN

D I S B A U X A d e G E N E R E S

I EN

D I S B A U X A d e B A R A T U R A

S'HA VIST

E L S C O L · L E G I S , C O M U N I T A T S ,

H O T E L S I P A R T I C U L A R S N O

T R O B A R A N M I L L O R O C A S I Ó

• • • •

• > • « P E R A P R O V E I R - S E • •

• • • • • •

\ Vegeu íes escaparates i llistes de preus col·locades

a la façana de l'establiment

Mnsells I dos més per la compra d u-nà flnea en circumstàncies espodalb.

En la ' «S ió ü'avui. despràs de de­clarar els processals 1 alguns test i mó-nl de càrrec, se suspengué f*>r a continuar ia demà.

MORTS A L'HOSPITAL L'adminisirador de l'Hospital de la

Santa Creu ha donat comple al Jut-"lat de la mort en aquell benèfic es­tabliment de Maria Santos I Angeli­na Claros, que ingreeearen allí fa uns

OITANA QUE ESTAFA \ngela Marco ha denunciat una gi­

tana que valent-se d'enganys, l i va estafar en diverses ocasions quanll-tats que pugen a mil pessetes.

MES ESTAFES Davant del Jutjat s'hun presentat

Marian Bull 1 Antoni Alcolea 1 han denuncia un individu que els h* fet víctimes de diverses estafes.

Al primer l i demanà d-ni mil pes­setes per a InstaH^r un negoci que no ha aparegut, i al sego-illestaf àW pessetes fent-li caure qin; el collo-caria :<. l'Ajuntament.

El dàlanucla na (iesaparegut. ACRESIO

En passar pel carrer Marquès del Duero Manuel Arrana II sortiren al pas dos Individus que 11 demanaren una cigarreta 1 ep negar-se el Ma­nuel, amb un ganivet l'Inferiren una ferida greu al ventre i després fugi­ran

REUNIÓ DE FISOALS Aquest matí s'han reunit els fiscals

per a estudiar el Decret d'aplicació d'indult.

CANVI DE MAGISTRATS El magistiat don Josep Parama que

estava a la Sala segona de causes civils, ha passat a formar part de la Secció segona..

Don Joaquim Delgado que eslava a la Secció de causes criminals ha f.as-sat a la de causes civils.

El C o l i e g i Pericial Mercantil i la Escola de Viatjants de Comerç i

Representants

Amb motiu de la informació pú-í»lica oberta per la Diputació de Bar­celona sobre el projecte d'una Es­cola de Viatjants de Comerç 1 Re­presentants» que es proposa organit­zar l'esmentada Corporació, el Col­iegi Pericial Mercantil de Barcelo­na acordà concórrer-hi 1 a l'etecté ha ornés un extens i raonat infor­me del qual extractem els següents extrems:

Considera plausible la idea de fun­dar una Escola especialitzada, i en­tén el CoUegl Pericial que hauria d'ésser ampliada als corredors, i crear una Escola de Corredors, Vial-jants da Comerç i Representants, amb la finalitat de donar unitai de coneixements 1 una mateixa cultura comercial als qui, en la majoria dels casos, es succeeixen en les alludldss funcions.

Gom. que la base da tot centre d'ensenyament és el pla d'estudis adoptat. l'Entitat infarmant formu­la un quadro de matèries esi>eclalit-zades, procurant en tot el possible, no establir dualitat d'ensenyaments amb els estudis cursats en les 'Es­coles oficials de Comerç, per con­siderar que els coneixements mer­cantils bàsics s'adquireixen en aques­tes últiimas. Proposa igualment, la professió de cursets de vulgarit­zació sobre diverses qüestions d'es­pecial interès. Creu necessària l'ex­pedició de certir.cats d'estudis per als que acabin els estudis, certifi­cats que donin dret a certs avanlai-ges 1 prerrogatives que s'enumeren en el cos de l'informe, 1 acaba ad­vocant (perquè les matèries que cons­titueixen el pla d'estudis s'encoma­nin a titulars mercantils de recone­guda solvència científica i pràctica.

N o t e s p e r s o n a l s

NOCES D'ARGENT Diumenge, el nostre amic En Mi­

quel Regàs, amb motiu de celebrar les seves noces d'argent amb Na Ma­ria Castells, va aplegar en esplèndid àpat, servit en el seu Restaurant Ti­bidabo, tota la seva família 1 més Intimes amistats.

Foren més d'una trentena els co­mensals, els quals, com és de supo­sar, l i adreçaren efusives salutacions i 11 desitjaren salut i benaurannos perquè a son degut temps pugui ce­lebrar ses noces d'or.

Hi hagué la natural expansió en­tre bons amics. Es trinci a la salut dels «vlnl-l-clnquenarls nuvist. Un dels concurrents, e! doctor Giol, va llegir una inspirada poesia cepitalà-micat que fou molt aplaudida.

La festa acabà, cantant tots a cor. belles 1 estimades cançons, mentre a la plaça es ballaven iardanes.

Que per molts anys.

més adequat per unes sessin caràcter exquisit, com les àuT ^ men l'inlclament de «Cançoiu, ÍOr i noves.. * ^Ua.

Represa de classes a r O r í c ó Català

El dia 2 d'octubre seran -«Dr. a l'Orfeó Català les clasecs 8ra,„ da soUelg. teoria de la müsiV i calitzacló. preparatòries per , V0-grés al cor. 1

Es podran matricular a les «.m tades clatees e'.s nois de set a anys que reuneixin, a satisfacciATi professor, les condicions necessin Les hores d'inscripció sódi de su set de la tarda, els dimarts i ú\n a de cada setmana. ,0«

Les senyoretes I els homes mi» pirin a formar part de la Seccw , ral. s'han d'atenir a les cond'c.t* especials que assenyala el regiam..' de l'esmentada secció coral

WB, Mm i mumn Biblioteca de la Cambra de Comerç I

Oberta els dies feiners, de dos qmnj de deu a la una. 1 de dos quarts quatre a les vuit, 1 els diumenges d» deu a una

Arxiu Municipal Administratiu fte. gon pis de Casa ia Ciutat) — oben al públic de dos quarts de deu a de» quarts da dues. els dies feiners.

Arxiu de la Corona d'Aragó. - A l'edlflcl del seu nom. carrer Comtes de Barcelona, 2. Obert <]« |H rail del matí a les dum de la tardi, 1 de les deu a les dotze per a iy visites dels turistes.

El Museu romandrà tancat iei dia. d ps més assenyalades.

Els dies festius podrà ésser vtsim sols de deu a onze, i avisant du-l ram les bones hàbils de qualsevol! dia anterior.

Provincial Universitària-. Oberta d) dos quarts de deu del mati a du quarts de dues de la tarda. Edtfla de ia Universitat

D'ArqultecSura: Escola d'Arqnlt» tura. Segon pis de la Universitat.

De la Universitat: Edifici de la L'n:, vereitat.

Especials de Mineralogia, Petrogra. I fia. Paleontologia 1 Conquiliografla, de la Societat de Ciències Naturals.

Arús: Oberta de deu a una del ma­tí, i de set a nou del vespre. Passeig de Sant Joan. 26. principal.

Biblioteca de l'Institut de Fisiolo­gia (Facultat de Medicina): Especia­litzada en Fisiologia. Biologia I Bio­química. Tots els dies feiners, de deu a una.

D'Història Natraral de la Onivere:-lat: Edifici de la Universitat.

Arxiu Històric de la Guiat. - Bi­blioteca Massana. Casa de l'Ardiaca. Carrer de Santa Llúcia, i . de deu a una.

Biblioteca pública de Sant Andreu de Palomar. Oberta de les vuit a les deu del vespre. Santa Maria, 18 1 £•

Museu Pedagògic de Ciències Na­turals de L. Soler Pujol. Pla RMU, núm. 10.

Institut de Cultura 1 Biblioteca Po­pular de la Dona: ds les deu i dos quarts de nou del vespre. «H dies relnere; de les deu del mati » dos quarts de sis de la tarda, eii diumenges. Els dilluns al mati M tancada.

D'Història Natural de l'Acadèml» de Ciències 1 Arts: Rambla dels Es­tudis.

Museus Artístics del Parc: Tols «ü I dies, de deu a una i de tres a «üil llevat els dilluns (neteja de l'edi1! d) . 1 el» divendres (festa 8etmaMl|

el personal). Provincial arqueològic: Obert í*

les onze del mati a la una de l· | tarda.

Del ConseU de Foment: Agrien!» ra. Indústria, Comerç i Patalogl» * getal Pública. Tots els dies feW1 de deu a una, 1 de quatre a s» * la tarda, els diumenges. Aragó, * principal.

De la catedral; Plaça de la C* draL Obert de les deu del a la una de la tarda, 1 de i * a les vuit del vespre, llevat del» | menges, de deu a una.

I

C o n c e r t s CANÇONS VELLES I NOVES

Amb el títol genèric de «Cançons velles 1 noves., hom organitza per a la temporada vinent, un cicle de con­certs dedicats exclusivament a la cançó.

Cançons' antigues i modernee, can çons de totes ies èpoques i de tots els països, cançons dels més famo sot autors, seran objecte d'una es­pecial divulgació a través de la sèrie •Cançons velles 1 noves., que vindrà a ésser una creuada en pro de la més exquisida 1 al mateix temps la més popular de les formes musicals

Per a la interpretació dels progra­mes, hom compta amb artistes emi­nents, de primera categoria.

Ei cicle .Cançons veiles 1 noves, amb quatre sessions, a càrrec del fa­mós tenor Emili Vendrell. Quatre ses­sions que seran quatre solemnitat, tant per l'Interès de! programa, cons-tltult en gran part per primeres au­dicions, com per la interpretació que sabrà donar-los l'Inoblidable .Evan­gelista, de la «Passió., de J S Bach.

Els quatre concerts tindran lloc en un local que, per les seves quali-tais d'intimitat 1 conlort, t* l'ambient

O b i t u a r i ENTERRAMENTS

Per a demà, al matí, hi h» I nyalals ela següents: . 1

Franciscà Farràs, de 40 «nys'„;l sada. del carrer Camí Vell ael »• A J, al Cementiri de Sant Andreu-les deu. n i

Brlglda iníguez. d'un any. ° Plaça do Sant Agustí VeU. 6. »«» al Cementiri Nou. ..^

Engràcia Biaga. de 57 da, del carrer Alfons JSP· ''• xos. al Cementiri Nou A !e5 °, ^

Pere Aliart, de 58 anys. cf5";^: Carrer Piferrer. 94. baixos, al ^ t i r i de Sant Andreu. A les aeu·

FUNERALS &í Simó Robira l Casas. Morf f ^ i

2p de juliol. Demà. a dos <i ^ d'onze, a la Casa de Can»'- -ses a Santa perpètua de mob f]

Jisep M. Draper Giroud. *10Id.0uí. d'agost. Demà. a dos quar-3 a Sant Glnès de l'Ametlla. lf

Pau Ferrer 1 Vidal. Demà. deu. a Santa Maria de S-ms- ^ ,:

Ramon Bavés Blancafort- ' díii, dia 6 de setembre. Demà. » a Sant Andreu de Tona. Morl í.

Tomàs Agulló I Bataller. • ^ dia 10 del corrent. Demà, a a Perelada.

T E Ü D E C A T A L V N Y A

L a s i t u a c i ó a c t u a l

L'apertura de Tribunals Madrid, 15. — Aquesi matí es ce-

ifbrA so!emnllal l'oberiu-de Tribunals, sola la presid&n-del ministre del ram. don Gal

Poute. Hi assistí tot el personal de 11 magistratura 1 judicatura. Taiu-hi bl assistiren nombroses repre-ontaclons dels Col·legis d'Advocals, procurador» i Acadèmia de Juris-nmdèncto. 1 ei ministre pronuncid el dlsours h obertura.

Començà dedicant un record a ;a memftrla dels magistrats Torno* 1 Víctor Cobian.

A continuació deBenrotllà el f ma Arbitri Judicial», del qual sols en

l'ordre penal s'ocupa. Auudeix els temps de les coHi·cU

•itats més antigues, sense l exlstèn-ls de uels eecrltcs i diu que Tarbi-

lrl judicial, no sols pel que fa -uupostcló de penes, sinó en l'apre-rlclé dels fets que mereixen éa 'C ^nats, s·ha exercitat a través üi-iu j^nps. amb llmllaclons més 0 mcuys importants, amb més o menys «j-lera aplicació, però sempre de la-mentai)'61 conceqüències, donats els gtc-ns perills 1 moltes vegades amb fdea, com no pocs casos absurdes Que' valgueren en matèria de pro­ves- ni tan sols te pot advertir que un alguns pobles. 1 entre ells ol uos-lrP quedés anul·lat o restringit l ' i r -yiri judicial en la seva màxima ex-línsié, pel fet que certes normes or­denessin que els Jutges es dirigissin j l rel perquè aquest resolguée en els casos de dubte.

£5 refereix a la declaració di·ls jrrts de l'home en 1779, pels rb\o· lucionarlj francesos que produí una reacció en l'arbitri judic ial. Fa hls-líirla de les reaccions adverlides 1 ntsenyalades a continuació, tot el nUe en el nou Codi Penal es rofe-ffjx sobre les aplicacior.s modèhiés

iliudelx els codis italià, suls, ;xe-cceslovac 1 alemany, i al·ludeix tim-bé el soviètic, com a codi de c jü-OTrietat JudlcIaL

Oia alguns articles del nou codi apreciació de causes 1 clr-

cfltftàiicle» modlflcatives, amb !a .ní^nsabilitat penal que abunda cn

i DOM Codi. Es refereix a l'article 13 que de­

clara potestatiu dels tribunals la de-daracló de quan una sentència dic-Bda per tribunal estranger, con­demnant un espanyol a la pena d'in­habilitació ha de produir efectes e Espanya.

Al·ludeix la facultat que confernlx «1 codi als tribunals cn l'article 41. d'apreciar les circumstàncies d.-'l cai per a definir sl aqi'-est ha d'és­ser castigat com a delicte frustrat o com a temptativa, i subratlla la que els confereix l'article M-

Respecte les mesures aplicables í ls irresponsables confereix als tribiinais la facultat exclusiva d'a'rtorltzar la sortida d'aquells dels establim-mts nn hagin estat internats.

En el llibre 11 del Codi els casos mie més abunden que han de perme­trà al tribunals optar entre l'apii-oacló de penes, sigui la de presó 0 i>enyora, tal com la provocació al Ilueí 1 l'acceptació, la Infracció de disposicions sanitàries, coacció elec­toral, jocs prohibits. d'admissió d'empenyoraments a menors ae w

""In altres casos l'opció és entre penes de presó i exili o penyora, rom en els article 306 1 309 (pertor­bació greu de l'ordre en actes pú­blics. 0 per causa d'injúria o altre mal a particular).

N'hl ha d'altres, d'opció entre les penes de presó o exili, com en l'avü-tlcle 327 (injúria a autoritat o fun­cionari Públic). 1 el 628 R ' ^ orab pubücitat). que. a més, es cas­tiga sempre amb pena de Pfyora.

En el llibre 111, el relatiu a les faltes, encara abunden més ca­sos d'arbitri Judicial, per * impo; slcló de penes que naturalment es limiten a l'opció enfre la pena d ar-

" S ' o c u p r ^ c a s en què procedeix ei recurs de cassació per trencament de forma, és a dir, ^ . f xat incomplert el que l'article J*l de la Uel d'EnJudiciament Criminal pre-ceptua, no consignant en la sentèn­cia <rt s'han pres en consideració els procediments d» Judici que el pr--cepte del Codi Penal l'autoritza a usar de l'arbitri Judicial 1 els casos en (Tiè preceptua «1 recurs per Inírac-cló de llei. - .,,

Per ti terminar manifesta que i» magistratura espanyola estd segura que ha de mostrar-se digna de ia confiança que en olla es diposita en atorgar-li la íacultat que suposa 1 ar-bltrl Judicial

Un telegrama del Cap del Govern als tripulants del «Jesús del G r a n Poder»

Madrid 15.-Còpia del telegrama if\ President del Consell als capitans llménez 1 Iglesias, tripulants del nls del Gran Poder.:

•Celebro mucho llegada a Barce 0-y a sa base Sevilla ' I t tús del

poderi con sns bravos y ex-•'•"os tripulantas en estos dlas en

loe sentlmlenfos espafloles estàn "is exaltades por cuanto se encarna ^ Pàtria como la hace pcnuinamen-'•' nnestra gloriosa avlaclón. Les sa­ludo.—Prlmo de Rivera.»

El Congrés de la Unió General de Treballadors.

Madrid, 15. —A les deu del mati. r"'6idlnt Largo Caballero, s'ha rc-"n't el Congrés de la Unió General ' l " Treballadors.

després de diverses intcmnclmis Collides por La-gj Caballero i Muls 0"vera. de la ponència, aquesta s'a-Provà amb una addició dels minal-r*s d'Astúries, encaminat a obtenir *' dret a retir.

El President obri després el debat &0,ITe la ponència .estructura..

Largo Caballero pronuncia un llarg "'scurs expllcant-ne l'abast.

Lesprés dampla discussió, cn la Vial Intervenen alguns assembleístes. ' « ' « c à la sessió.

Obsequis als moros vin-íïuts a la Manifestació Madrid, J6 . -A les sis de la MírtW,

i«h Jar<ltns de l'Hotel Ritz. es ce-'«nrà el to amb què la Direcció del - i.irrroc i Colònies obsequiava t k re ' ''sentants marroquins que han vln • 1 1 aquesta Cort per a pendre 1 ar'

a la desfilada del cinquè aniversari de la Dictadura.

Hi assistí Primo de Rlvera, qui fou rebut pel director del Marroc ge­neral Jordana.

Entre els concurrents a la festa figuraven l'alcalde de Madrid senyor ArUtizabal, el president de la U. P., els balxàs de Ceui», Tetijan, Vila Sanjurjo. Larraix. Arcila l Alcazar-qulvir. acompanyats de les persona­litats mores que amb ells han vingut 1 les Juntes municipals de Melilla i Ceuta. Tamb* hi assistí el personal de la Direcció del Marroc i Colònies I els representants de la premsa.

La festa fou moll lluïda.

Mort del periodista López Rienda

Madrid, 15.—Aquesta tarda ha mon a Madrid ei periodista especialitzat en els assumptes del Marroc i redac­tor d'.El SoU don Rafel López Rienda.

Era el finat autor d'alguns llibres 1 novel·les sobre el Marroc.

. Avui comença el X I I Congrés de Metal·lúrgics

Madrid. 15. — Demà comença a la Casa del Poble ol XH Congrés de la Federació Nacional de MetaHíirglcs.

El secretari de la Federació Metal-lúrgica Espanyola, Venceslau Carri­llo, ha dit que a la competència que s'ofereix en els mercats estrangers no podri fer-hl cara la indústria na­cional mentre no -s'niuipari la ma­quinària moderna. La crisi es pro­duirà si no es racionalitza, evitant 1 esforç brutal i esgotador de l'obrer.

Parlant del desenrotllament de la Federació ha dit: Hem tingut la des­gràcia que regions molt importants — Catalunya í Andalusia entre elles — hagin estat dominades per elements enemics de l'otlentadó 1 tàctica de la nostra Federacó, que són les matei­xes de la Unió Gremial; això, que no ha servit per a fer una organització «avant la nostra, ens ha restat una forço que ara necessitem tots els obrers sidero-metaHürgic». No obstant a Barcelona s'ha constituït ja una sometat de calderers en coure que ens ha manifestat la seva simpatia i que ingressarà molt aviat a la Fe-deracló-

El president de la Federació de Me-laHurgics declara que la preocupació de la Federació està en el nivell d n^istència dels obrers no solament en ia=peciB material d'un salari mi­llor, sinó en el que això entranya.

Nosaltres volem-ens ha d i t - p a ­ral·lelament a la transformació de les fàbriques 1 dels mèfodej, de treball, que els salaris ünguln la garam'a necessària perquè les millores «con-segu des després de grans sacrificis no slgum abandonades a causa de la depreciació de la mà d'obra.

L a Memòria del Fis<?al del Suprem. — Curioses es­tadístiques de delictes.

Madrid, 15. — Le memòria del fis­cal del Suprem repartida avui en l acte d'obertura dels Tribunals, elo­gia la reforma del Poder Judicial.

Espera que si s'arribés a la supres­sió de l'aranzel, la rebaixa d'ingres­sos per alguns funcionaris fóra ac­ceptada amb resignació i er ells 1 això hauria de contribuir, I alxl ho espera, a !a millor administració de justícia.

Tracta després, de la publicació de 1 apèndix del Dret Foral Aragonès, 1 diu que sens dubte existeixen dl-flcultats per a la formació de tots els apèndixs de Dret Foral, no sola­ment d'ordre tècnic, sinó polític, i afegeix que el Covem està capacl-tat per a contenir dintre de Justos límiïs les possibles aspiracions mor­boses que podrien formular-se 1 que en aquests temps de pau és quan es podria realitzar la tasca.

Aplaudeix el nou Codi Penal pel qual es dignifica 1 eleva la funció del Jutjat al mateix temps que es fa més difícil t complicada amb «l lliure arbitri Judicial. Sol·licita re­formes d'índole processal que són •onseqíiència del nou Codi. Així, par exemple, els manicomis Judicials, els establiments per a tancar alco­hòlics, casa de treball per a vaga­bunds, etc. etc.

Tracta després de la Jurisdicció contencloso-administrativa í afirma que és importanlisslma la petició que ol fiscal se 11 concedeixi podes-lat per resoldre les demandes quan ho cregui Just, 1 demés creu preferi­ble que els fiscals provincials del contenciós estiguin sota l'autoritat del fiscal del Tribunal Suprem per­què no es trenqui la unitat del Mi­nisteri Fiscal.

Amb gran amplitud tracta de les reformes que considera necessàries cn les lleis processaüs. 1 diu que s'ha de combatre els dos mortals enemics del procediment: la inflor en les actuacions 1 el Jlligan» teme­rari.

Creu que el procurador no ha d'és­ser necessari per a comparèixer en judici, sinó voluntari.

Tracta també de les apellncions 1 de Tacte de conciliació, el qua: con­sidera inútil; però que es podria fer eficaç sl es fes constar amb tot detall, la pretensió del demandant, amb una proposició de conveni, que­dant obliga: el litigant que s hl opo­sés a explicar ei perquè ho feia.

Demana la supressió dels escrits de rèplica i de súplica; i quant a la prova testifical condemna -í] sistema d'interrogatori i diu que ha d'ésser sulMliluït per una manifestació del litigant que en tal 0 qual fet pot acreditar-ho amb lals 0 quals testi­monis, I a aquests els Interrogaria el Jutge, sense patró de preguntes formulades pels lillga«ts

El fiscal exposa que és necessari, sl els mals del procediment han d'ésser remeiats en «l possible, que aquests mals es pa?ln de manifest 1 que los faltes del procediment s'ex­terioritzin 1 concretin. Tothom ha d'estar convençut que aquestes no han d'ésser curades amb cataplas-mes I lisanes; s'ha d'apel·lar al cau-teri 1 al bisturí, I d una manera se­riosa 1 definitiva, anar » la reformo contra l'honestedat I disminueixen els all res.

Les Palmes. — Decrelxen els dellc-tef contra l'ordre públic I augmen-ten ete delictes contra la propietat.

Madrid. — Els àc'MWs que més os repeteixen són els del furt l estafa. 1 molt freqüents les Imprudències que cometen ete conductors de vehicle»

del procediment, que regulat pel le­gislador i donant les màximes ga­ranties al tràmit, s'acostuma apro­fitar l deformar pel litigant temera­ri, amb gran perjudici del de bona fe 1 evident descrèdit dels Jutjats tribunals.

Seguidament tracta de l'enjudlcia-ment criminal. Aplaudeix la suspen­sió del Judici per Jurats en totes les províncies del regne, lo suspensió dels quals creu que no ha d'ésser ai­xecada mentre en la llei no os faci una transcendental reforma, lo qual comenci en el seu article primer 1 acabi en riUusori recurs de revista de l'article 102.

Advoca per la divisió dels Jutges en Jutges de causes clvite t crimi­nals.

A continuació s'insereixen en el mateix Butlletí de la Memòria del fiscal del Tribunal Suprem, els ex­tractes de les memòries tramesos pels fiscals de les Audiències. Tenen detalls curiosos, dels quals trèiem els següerts:

'Albacete. — Diu el fiscal que en aquella província el 77'6a per cent dels seus habitants són analfabets. 1 que, tot i això. la criminalitat és me­nor que a les altres províncies d'Es­panya.

Cludad-Real. — Sóu analfabeta el (i7'52 per 100. Els delicte» més fre­qüents són els comesos contra les persones 1 contra la propietat: l'any passat foren nombrosos els parricidis i els assassinats, així com els delic­te..- d'Incendis en ete boscos.

Cuenca. — Els furts han augmentat 1 també els robatoris 1 estafes, 1 han disminuït els delictes per violació, atemptat 1 Insults.

Múrcia. — En general, disminueix la delinqüència.

Barcelona. — Diu el fiscal d'aque­lla Audiència que. llevat els delictt-s de fa' edat, contra la salut pública, ell suïcidis, els delictes contra l'ho-nestedat, contra la llibertat 1 segure tat 1 ete comesos per Imprudèndo. quo van en crescut angment, ete al­tres disminueixen notablement

Lleyda. — Augmenten els delictes contra la propietat.

Tarragona. — Augmenten els de'ic-tes de tinença d'armes 1 ete d'estafo, i són en major proporció ete delictes contra la propietat, la qual cosa ho atribueix el fiscal als espectacles do cinema, gairebé sempre en pugna amb la moral, augment de cafès i tavernes.

Granada. — Augmenten ete delictes

en part per la seva culpa I en part també per culpa dels peatons.

Alacant. — Augmenta la crlminall-dat en 217 delictes. Corresponen el major nombre do delictes contra les persones, contra l'ordre públic, con­tra la llibertat 1 seguretat i a pro­pietat, I diu el Fiscal que l'ougment d'aquests delictes és veritablement deplorable; pot infiuir-hl la carestia de la vida actual 1 l'oscassedal de trebalL

Saragossa. — Augmenta el nombre total de causes; augmenten les fal­sedats i els delictes contra la propic tal.

EsiadistiqueF. — Des de primer de Juliol de 1927 fins el 30 de Juny de 1928, s'han Incoat a Espanya 86,891 causes, d'aquestes pertanyen a delictes contra les persones. !9,32V. contra la Constitució. 16; contra l'or­dre públic, 2311. i contra la propie­tat. 38.791.

Telegrames rebuts per Primo de Rivera

Madrid, 15-— El generol Primo de RiVera ha rebut un telegrama moll afectuós de Mussollnl.

Després de felicitar lo per la com­memoració del 13 de setembre, fa vots perquè continuí al d vaCnt dels destins d'Espanya un home de la seva voluntat 1 >lel sou encert

T-rmlna dient que tant " l i com el seu Govern 1 tot el feixisme desit­gen que continuí al davant del Go­vern d'Espanya, al qunl desitja ois majors encerts en l'exercici del seu càrrec.

El leleframa dei rel també és molt afectuós.

D-sprós de íellcitarlo. 11 manifesta que desitja que continuí la nalitza-cló de ta sevo difícil tasca amb Igual fortuna que fins ara tant ell com cl seu Govern, per a bé de la pàtria.

DIMARTS:

BASTINT-SE UN C L O S per

J O S E P C A R N E R

A V I A T ?

E L DIRIGIBLE BRITÀNIC Q U E PARA LA TRAVESSIA

DE L'ATLANTIC per

C . D E N N I S B U R N E Y

N o t í c i e s d e T E s t r a n g e r

E I v iatge de D . Al fons

VISITES A MUSEUS Estocolm. 15. — Després de l'esmor­

zar al qual ban assistit els reis d'Es­panya i de Suècia, el príncep I la princesa reial i els seguicis, es tras­lladaren a DJurgaarden, l han pas­sat dues hores al Museu Nordlska, Museu otnogràflc de Skagen. a l'ai­re lliure i Museu dels ontics trofeus de guerra

El Rei d'Espanya os mostrà molt interessat pels treballs nocionals 1 provincials. 1 demanà Informes soV,. el treball efectuat, per a donar nova vlde a les antigues art» l oficis po­pulars, declarant que tel objecte ha­via d'àsser Imitat a Espanya.

Els dos sobirans estigueren llarga estona a la cobanya dels lapons dol N'ord llunyfc, conversant amb els la­pons. — Fabra.

BANQUET A HONOR DEL SUÈCIA

REI DE

Estocolm. 15. — A la Legació d'Es­panya, situada a l'antio Palau del príncep Carles, aquesta tarda, a les set. s'ha celebrat V&ffií de gala aiuh què el Rel d'Espanya ha obsequiat al de Suècia.

A més d'ambdós sobirans, hnn as­sistit el príncep Carles, el príncep Eugeni, el ministre suec de Negocis, el mariscal del Regne senyor Hritzs-koeld ,el ministre d'Espanya, senyor López Dorlgai personal de la Lega­ció, el ministre de Sucla a Madrid, els ministres d'Espanya a Oslol Co­penhaguen, el duc de Miranda, el comte de Xauen, el marquès de So-meruelos. el senyor Espinosa de los Monteros, els oficials suecs agregats a Ics ordres del rel don Alfons, 1 el eeguiel d-'l Rel de Suècia.

Aquesta nit, a dos quarts de deu, començarà la representació de gala, organitzada al Teatre de l'Opera, a honor del Rel d'Espanya. 1 es repre­sentarà «Durandot». del Mtrc. Puccl-nl- — Fabra.

OBSEQUI A LA TRIPULACIÓ •PRÍNCIPE ALFONSO»

DEL

Estocolm. 15. — Prop do la Legació d'Espanya, al Parc dels Museus ano­menat Skagen. la ciutat d'Estocolm ha donat aquesta tarda, un àpat a honor de lo trifulocló del creuer es­panyol tPrínclpe Alfonsoi. — Fabra.

S o c i e t a t A n ò n i m a

B a l l a r i n

F u n d í c í ó d e B r o n z e , - A l e a d o n s *

S e r r a l l e r í a a r t í s t i c a , - C o n s t r u c ­

c i o n s m e t à l · l i q u e s . - P o r t e s b a l l e s t a

s i s t e m a ^ B a l l a r í n * * - B à s c u l e s m e -

d i c a l s í p e s a - b e b è s . - A r t i c l e s d e

F e r r e t e r i a . - T r e b a l l s d e f e r r o m o ­

d e r n s í d ' e s t i l . - M e t a l i i s t e r i a . - E l e ­

m e n t s d e c o r a t i u s d e f e r r o , e t c , e t c .

Els treballs de serrallería de r e d í f í c i

de la Companyia Telefónica Nacional d'Espanya han estat fets per aquesta casa

T A L L E R S I D E S P A T X :

Carrer Venus, núm. JO (continuació Bruch)

Direcció telegràfica: S A B A L L A R I N

Clave A B C 5.3 edició Correus. - Apartat 78

L ' h i r a c à

del m a r de les A n t i l l e s

LA CIUTAT DE ROCKFORD ALTRA VEGADA INUNDADA Rockford <lllinuls), ió. — Una no­

va tempesta ha submergit la ciutat, durant el dia. a una fosca com-i·Ieta, comparable a la dr la nit, l ha destruït ta part sud est de la clu-Wl i determinat nombroses ruli.es

Els hospitals estan plens de psr-?ones, moltes dc les quals han re-t-ultal ferides en els primers mo­ments, a conseqllèncla de la confu-iió que es produí.

H> ha molts automòbils destroçats pels carrers, puix foren arrossegats fora dels garatges per la força <ïei vent 1 llançats a llargues distàncies. — Fabra.

E l v ia tge

de C h a m b e r l a i n

L'uORCOMAn COMUNICA. QUE TE BON TEMPS Nova York, 15. — El paquebot «Or-

coma>. a bord del qual viatja Mr Chamberlain. ha tramès un ràdtc dient que. en general, el temps *s bo.

"Això fa suposar que el vaixell evi­tà el cicló que ha devastat les Illes Leeward. — Fabra.

E l s grans vols

Lisboa-.Moçambic NOUS PROJECTES

Berlín. 15. — Els aviadors ale­manys windlfeld i Eichler. han sor­tit avui de Berlín en un avió marca Wlght. dlriglnt-se a Moscou i Sibè­ria. — Fabra.

Berlín. 15. — Els aviadors Rlstíez l Zlmmermann renovaran llur in­tent de raid Berlln-Toquio. — Fabr»-

r r a n ç a

ELS NOUS MINISTRES DE COMERÇ I AERONÀUTICA

Paris. 15. — Els nou» ministres de Comerç 1 dAeronàulica han visl-'.at aquesta tarda a la vídua del se­nyor Bokanowski.

Tant l'un com l'altre prendran possessió de llurs carteres, definiti­vament, dilluns. — Fabm. ACABAMENT DE LES MANIOBRES

AÈRIES Dourdam. 15. — Avui han terminot

les maniobres aèries. El tema final consistia en la con­

centració sobre un punt determinat d'una gran massa d'avions.

Nombrosos parUenc» seguiren amb atenció aquestes maniobres, quan els aparells evolucionaren sobre la ca­pital. — Fabra. ACCIDENT i ; UN AVIADOR MORT I

DOS FERITS LLEUS Versalles. 15. — Ouan os disposa­

va a sortir el quart regiment d'arla-cló que prenia part en les manio­bres aèries, un aparell que estava a terra fou tocat per un altre quan aquest s'aixecava.

Un mecànic que es trobava prop del primer aparell resultà mort per l'hèlix. Dos dels seus companys re­sultaren amb ferides lleus. — Fabra.

L a L l i g a de N a c i o n s

SESSIÓ SECRETA Ginebra. 15. — El Consell ds la

Lliga de Nacions ha celebrat ses5l> secreta. Es tractà de l'ajut per a l'es-labllltzació de la moneda bülgara 1 sl nomenament del nou comissari de la Ulga de Nacions, per a Dant-ilc. S'ha tingut en compte per aques­ta designació la candldaíura italia­na. — Fabra. EL OOVERN ALEMANV APROVA

L'ACTITUD DE LA SEVA DELE­GACIÓ Eerlín. 15. — El Covem del R-* ch

ha aprovat per unonlmltat l'actitud de la delegació alemanyo a Ginebra. — Fabra. BRIAND I LOUCHEUR CAP A GI­

NEBRA Paris. 15. — Els senyors Rrland i

Loucheur han marxat aquest matí a Res quarts de dotze amb dire.·.ló a Ginebra. — Fabra.

Gran Bretanya 4 AVIONS ARRIBATS A SINCAPORE

Londres. 15. — Quatre hltfroavlons de la Reial Forço Aèria que sorti­ren d'Anglaterro el passat octuare. sota el comanamem del comandant d'aviació Brown Gave, han orrlaat a Slnga,x»re, havent a:xí completat 23.000 mllles de vol. Els dits aparells quedaran destinats a la base naval de Slngapore — Fabra.

Grècia ELS MONEDERS FALSOS

Alenes, l i — La policia que ha intervingut en la detenció dels mo­neders falsos que tenien Instal·lada tota la maquinària necessària v«r encunyar moneda segons els últims avençosi ha •manifestat que rassump­te té més linportàncla del que es creia en un principi- Els falsifica­dors estaven en relació amb altres bandes queï operaven a Marsella, ConstanilnoW» l Alexandria. — Fa­bra.

Romania INCENDI AL PORT DE CONSTANQA.

—EL VAIXELL ESPANYOL "HER" MES» EN PERILL Bucarest. 15. — Al port de Cons-

tanza es declarà avui un incendi. Algunes matèries petrolíferes n u

flotaven a l'aigua s'incendiarc-n. probablement a causa d'una borUla que aigü llançà imprudentment.

Les flames arrll.aren al vaixell es­panyol «Hennos». que fou remolcat fora de la zona perillosa.

Els danys soferts a conseq;èncla de l'Incendi, s'eleven a mès de deu milions de lels

Els altres vaixells que es trobaven en la proximitat de la zona del si­nistre, •foren també remolcats al port exterior. — Fabra.

f r a c

ARRANJAMENT DE L'AFER LATi-FIVAH Bagdad. 15. — lla estat aprovat el

projecte de llei de la concessió La-tifíyah. i ha terminat així la dispu­ta entre el govern de l'Irack i els posseïdors de la concessió de plio-taclons dc Vlala. — Fabra.

M m de la h m à Madrid

5COCCCCOOCÇCCO

DRIS-EL-RIFi VISITA EL DIRECTOR GENERAL

Ma4rid. 15. — Han visitat el dtrec tor general del Marroc l Colònies, el Baixa d'Archila. Dris-el-RiO, qui mar­xa aquesta nit, per la mort dol seu germà, el delegat a Larraix, Vàzquez Ferrer, el senyor Lobera president de la Junta de Melilla 1 el cònsol d'Es­panya a Tàngcr

LA FIRA DE PRAGA Madrid. 15. — El ministre del Tre­

ball ha rebut la vtalla del mlnlsra de Txecoea'.ovàqula. qui l i parlà de la participació d'Espanya a la Fira de Praga.

ASSEMBLEA REMOLATXERA Madrid. 15. — El secretari general

dels remolatxer» de Saragossa visità el director d'Agrlcu'.utra per a donar-li compte dels treballs preparatoris per a !a celebració d'una assemblea remolatxera a Navarra.

Una comissió d'Alcalà II parlà de diversos aSMimptcs pecuaris i de ro-població forestal. UNA AVIONETA A QUATRE VENTS

Madrid, 15. — Ha arribat a Quatre Vents una avioneta tripulada pel ti­nent Aya i l'esportman Garcia Oga-ra, ambdós bilbaïns, els qua'.s han efectuat un vol d'Europa a Orient. S'han detingut a les principals ca­pitals, i han fet un recorregut de 9.000 quilòmetres en uqm SO hores, a una velocitat de 130 quilòmetres.. Solament es detingueren, fora d'iti­nerari, a Tou», per avaria que els obligà a aterrar, però ho feren fe­liçment.

El tinent Aya portava ona missió semioficial per a estudiar els princi­p a l aeròdroms d'Europa.

Primo de Rivera i la Medicina marroquí Madrid, 15. — En la conversa que

el general Primo de Rivera tingué amb els reprcsentanls marroquins exposà una Iniciativa que fou aco­llida

Digué el cap del Govern que l'e­xercici de la medicina al Marroc era tan respectada com el que més i que com cap altra els metges ence-nien en el cor del» musulmans.

Afegí qae això ho havia pogut comprovar en diverses ocasions que l'a'ccló civilitzadora del metge '.ro­bava sempre ample camp en el pro-etetorat, per la qual cosa entenia que seria uno mesura ben acollida, f l de crear nn cos mèdic amh Indivi­dus ben preparats.

A aquesl e'erie té ol propòsit d'ir.-:i»r d - • : >; notables de la zona

per a trametre llullrs fills, sl tenen vocació per a la carrera, a l'Esco­la de Medicina de Càdlz, on es pro­curaria adaptar-los a les malalties de la regió, tenint en compte tes con­dicions escolars, amb el íl d'acon­seguir bons resultats.

El projecte semblà excedent als moros notables que l'escoltaven.

El general Prhno de Rivera p-o-meté donar forma a aquesta idea per a portar-la a la pràctica en .''reu term'-ni.

Propòs i t s i viatges dels ministres

Madrid. 15. — El president del Consell porta nombrosos decrets per al seu estudi, dels diversos dc-parta-nients, especialment de Foment.

— Aquesta nit marxa a Valladolid el ministre d'Instrucció Pública 1 Belles Arte, per a Inaugurar demà en aquella nublacló un grup escolar anomenat Frirao de Rivera,

Tornarà el d'a 17 dlllune. a pri­mera hora, a Madrid.

— El ministre de Marina, a qui in­terrogaren aquesta nit els periodis­tes, sobre les pròximes maniobres, digué que demà apareixerà a la Ga­seta el decret referent a elles.

Les maniobres, com se sap, les dl-rlg:rà l'almirall Rivera. i figurarà com a cap d'Estat major el senyor Cervera.

Digué taunbé l'almirall Cornèjo que el vaixell •Sebastlàn Elcano, es tro­barà a Buenos Aires altRns de mes per assistir a la cerimònia de 111» rar les banderes al «Juan de Garay» 1 al •Corvantes· i immediatament sortirà vers El Cap.

Demà, marxarà cap a Piedrahita, cl president de l'Assemblea Nacional, senyor Yanguas .

Allí romandrà de temporada fins els primors dic» d'octubre, data en què reprendran llurs treballs les dis­tintes comissions dc l'organisme con­sultiu.

Els plens se celebraran a l'ültlma setmana del dit mos, l es començarà a discutir l'Estaiut de Premsa.

Les oposicions a les càte -dras de F ü o s o ü a dels

Instituts Madrid, 15. — A la couvocatòria

d'oposicions a càtedres de Fidosofls dels Instituís locals, figuraven wu gran nombre de sacerdots l de llicen­ciats en Filosofia l Lletres.

Aquwt matí, a la sala del Conse'-l d'Instrucció, s'han començat ek> exer­cicis, però abans han estat exclosos tots els qui no posseïen . ' I tilol dc l l i ­cencia *n Teologia.

Es dóna el cas que un sacerdet, doctor en Lletres, quedà exclòs.

Alguns opositors han presentat una protesta davant del director generaL acceptant I feqt-s solidaris de Is pre­sentada per l'advocat 4or. Jesús Jaén, també opositor, que no ha estat ad­mès als exercicis.

T^g. 4. — Dilluns, 17 "de setembre de 1928 L A V E U D E C A T A L U N Y A

L ' a n i v e r s a r i d e l r e g i m

L'arribada Diumenege. a l'hora anunciada, ar­

ribà amb l'exprés de Madrid el ge­neral Primo de Rlvera, qui íou rebut • l'eetaclú de França per les auto­ritats, presidides pe; general Barre­ra, i les representacions de les «L'nio-nes Patrlótlcas>, amb el natural en­tusiasme.

Després de canviades les salutacions oficials, el general Primo de Rlvera, «Xut venia d'unirorme, martA a Ca­pitania. 1 es vestt de paisà. p«r as­sistir a la missa i •Te-Dcum. de la Catedral. Hi assistiren tambA totes les autoritats 1 representacions 0« l'Ajuntament, la D^utaclò 1 el Cos Consular.

La m a n i f e s t a c i ó Des de la Seu. el general Primo

de Rlvera es traslladà a la tribuna fcastlda a la Plaça d'Antoni López, davant de la neva Casa de Correus, per a presenciar el pas de la mani-íestacló. A la tribuna l'acompanyà-ren també totes les autoritats l les represeniaclons esmentades.

Prengueren part a la maslfesta-cií . ultra nodrides representacions de les tUniones Patrióticas», l'AJun-«ament 1 la Diputació, amb llurs bandes 1 empleats; el persona! de la Companyia de Tramvies, els mestres 1 els nois de les escoles 1 els asils. 1 altres delegacions locals 1 foranes.

Els senyors Luengo, GassO l Vidal. Roman, Milà 1 Camps. VancHls > Can·ras. Plet I altres, donaren vis­ques a Espanya, al Rei T al general Primo de Rhrera. També bl bague visques per al senyor Gassó 1 Vidal. Totes les aclamacions foren contesta­des pels manifestants 1 recollides amj llargs aplaudiments.

Quant al nombre 1 importància de la manifestació, els càlculs variaven molt, com s'esdevé sempre en aquests casos. Creiem, però. que en donen una idea exacta tes fotografies 1 e's detalls que en publica la «Fulla Ofi­cial, dels dilluns.

A la P laça de Sant Jaume. Discurs del general P r i m o de Rivera

Finit el pas de la manifestació, el general Primo de Rivera 1 cl MM seguici e* traslladaren a l'AJuou-ment. on. das del balcó central, el senyor Gassó 1 Vidal pronuncià al­gunes paraules de salutació al pú­blic que bl havia a la Plaça de Sa »t lanrne.

Tot seguit, el general Primo de Blvsra digué el segeQnt discurs:

«Barceloneses? iBarcelonesss que me baoéls el honor de escuebarme en este momentol Recoged en vuestros oidos mis prtmeras palabras de gra tltud para el pueblo de Carcelona, que acaba de dar una -an magnIQci prneba de clviemo. de disciplina, de entusiasmo y de organlzaclón.

Las palabras que acaba de pronun­ciar vuestro Jets provincial, el se-fior Gassó y Vidal, mneven lambiéu mi ànlmo a la gratitud, m&s que por ell as mlsmae, porque son la ex preslón flel de la conducln que ha seguldo para llevar a cabo esta mag­nifica obra, de qiie abora recogemos el fruto més satisfactorlo. viendo con­gregada en esta històrica y bella plaza a una multitud de barcelone­ses, agrupades alrededor de este bis-que fiuctoante de bancleras rojas \ amartllas. que Impresionan, muchn màs que nuestros ojos. lo mà* hondo y lo màs sensible de nueetros cora-zoues.

Había de acabar aquí lóglcamsnte, babla de cerrarse aquí lógteamentc, «I cido de actos que comenzaron d dia I de septiembre en San Sebas-tlén con la mayor brlllantez: que ban continuado el domlngo, dia 9. en todas las capitales; que han ad quirido sn màxima importncla con la manlfestaclón de Madrid del dia 13. y que hoy se clerra «on broclie de oro con esta magnifica manlfes­taclón de Barcelona, a donde poi fuerza babía yo de ví-nlr a cerrar este llbro de pàginas gloriosas, por­que todos recordoraos que, con un entusiasmo Igual al que boy, tal vez mayor que <·1 de hoy mlsmo, ac!"»-màbals el dia 13 de septiembre del a/lo 83 el grlto que parecla de re-keidla y era de regeneraclón y en-grandeclmlento, y porque fué preci-eamente en fecha setnejante cuando. en vuestra magnifica Exposlclón del Mueble, que vlnleron a contemplar los extranleros y todos nuesiaos com-patriotas de las demàs provlnoUs espafiolas. vlbraba allí de un mo(Io difuso, anhelante. que nos conmovió a todos, el amblente qne babla da respirar se luego, qu» habta de en­gendrar después este magnifico rc-surgimlento de la «nadre E-eparta.

He oído yo. he reeogldo yo. entre las distintag personas que en estos dlas me ban bablado en Madrid, la comparadón de que cuande. aqucllos partides politicos qnlsieron congre­gar en una màxima ezpreslón de fuerza todos los recursos y todos los medios que tenian a su disposi cK 1. celebraren aquel llamado ban­quets del Palaoe, donde pudieron, a dur as penas, ocupar uno de nus salones... Pues bien: anteanoche se celebraran en el roismo Palace tres banquetes, en que c*da uno rebs-saba la cifra y el número que hu-bían podldo congregar los polIUcos, y, al mlsmo tlempo, habia banquote en Molinero y banquete en el RIU y banquete en el Hotel Nacional, y un desbordamiento de personas y de oludadanos por todas portes, quo bada pensar cómo era mínima y ridícula aquella cifra que se va-naglorlaban elles de haber movUl-zado.

Asf, en esta meWffa de grandeza. ban de ser todas nuestras manlfos-taolones y han de ser todos nuestros actos. Decla muy blen hace un ml-nuto el sellor Gassó y Vidal, cuando con leal franqueza recunocla que bu biera sldo, que era sln duda, màs dillcll que en nlnguna otra parte congregar y organliar sstlsfactorla-roente. y con éxllo Indiscutible, esta clase de movlmientos en la provin­cià de Barcelona, porque érals vos-Otros. los barceloneses, y la cludad ambulants que en Barcelona vlve, porque se ecoge a su noble bospíta-I dad. y porque viena a rendir aqm. tamblén, con el fruto de su trabalo. las prosperldades y 1» grandeza de auo justamenie gozàls; Barcelomi y sus huéspe<les érals las mayores j * -tlmas. no sólo de todos los atrop^Uos v de todas las Ylolenclas terronstas. Ijno ta» vtctünas de una propaganda

falas que Ilegó a meter, en corazo-nes sanos y en intellgencias robus­tes, la idea absurda de que podia haber pàtria grande y pàtria cblca; la idea absurda de que craian que era necesario. para que vosolros con-servarals. como conservAi$ Integro, toda la glòria de vuestra tradietón. todo el caràcter de vuestra fisono­mia, todo el derecbo a manteoer vuestros hogares coma vuestros pe­dres y vuestros abuelos y tatarabu^-los, que para que esta exlstlera era preciso dividir y envenenar la Pà­tria con odies y divlslones insen-satas.

Yo os pregunto: jEs que no encon-tràls ahora mlsmo vuestros pechos màs desabogados. respirando con ma­yor amplitud, vuestros corazones màs propldos al amor y a la cord^lldad: vuestro vMr . en suma, màs dulce y màs tranqullo, después que os ha-béls arrancado de vuestra mente is espina dolorosa de que algun dia, los espafloles, los que os cobljàls debajo de es* bermosa y gloriosa bandera, los que bemos tenido en !a larga vida de los slglos tantos place-res y tanlas làgrimas reunides, qne es lo que.màs nne los corazones, qne t* lo que màs afirma y afina los sentlmlentos; no sentiais la inquie­tud de que todo eso puedicra ser un dia una guerra fratlclda de odiós y dolores, que aun cuando no llegarà a los campoe, aunque no llegarà 3 dlrimlrse con las armas, bastaria U pugna, la lueba y el encuentro de los sentlmlentos, para que nos He-nàramos todos de la mayor amar­gura!

Ya comprendertls que a estàs ho­res, con todo lo que ha habido que dedr y se ha dlcho en Eapafl» en í s ta qtiincena solemne de la Unlón PatrliMlca, en esta qulncrma històri­ca, gloriosa y oiudadana, no es cosa de que yo extreme mls pslabr.v», tonta màs enanto que las ohíerva.'lo-nes recogldas en estos quines dlas me han de obligar, y in haré ron gusto, aun restando unos horas mos a mi descanso y a mi sueflo. a re-coger en un pequefio llbro todo lo que hay de cnsrfianza en estos manl-festacionee ciudadanas, que tien-n una Importància enorme, que no te puede escapar a vuestra perspicàcia t a vuestra Intdlgencla. Todo se reunirà en un llbro; pero yo qule-ro, antes de que os retiréis. antes d' que os disolvàls, antes de que re cnperéls el derecbo al descanso, tan Justamenie ganado después de las emociones del dia de hoy, quiero dirigir unas palabras de saludo a loe barceloneses, como las dlrijo 0 toda Espafia.

Pldo a DIos. que tamblén ha te-rldo boy por la Iglesla su represr·n-tnción en estos actos. con el solemne Tedeum que se ha celtórarto en vues­tra Catedral, como tuvo el 13 de septiembre. del afio 83, la presíncio y la bcndldón del obtepo de Barce­lona en el momento mlsmo en que yc emborcaba para Madrid pàra for­mar este Goblemo, que slgue sln que-branto. que sigue sln desgastes y que «Igue contando con vuestra con-finnza a los cinco aflo» de haber em-pezado a funcionar... Pues blen: quij-ro deciros, como últimes palabrw. que deseo a Barcelona y deseo a todo Espafia un aflo de prospe-ridad nacional colectiva; un aflo de buena salud paro todos; un aflo de buenas cosechas; un aflo de trabajo produclivo: de cpulentos demnndas para vuestra producclón esmeradisl-ma y afamada: que deseo una tran-qullldad social grande; que todas nuestras discordlas y diferencia» se dtriman por el entendirnlento y pnr el corazón; que cada dia nos genc-mos màs ese concepte que nos ho abierto tan de par en par las pue"--tas del mundo. y que nos està abrien-do a todo córrer de sus persiana^ y balcones el amblente amerlcano, donde cada dia màs sa enorgullec ,ri aqudlos pueblos de ser hljos row*-tros, de ser hijos de la madre F-pafla, a la que prodoman direc:o-r* eM>lrilual. Intelectual y de son-timiento. de esta hermosa y noble roza hispana que cuenta con 180 ml-llones de babltantes, y que ejer.---.-! síempre. pero mucho mrts a partir de ahora, una influencia ilefinlllva e històrica en los deslgnlos del mnndo.

Y nhora, vamos a dar el [Vivo PApartal; el jVlva el Reyl y el iVivn lo Unlón Patriòtica!, y vamos a oir todos, con religloso silencio, la Mar-cha Real que, como bimno nacional espaflol. y de modo Insuperablemt n i» artístico, eabe tocar vuestra glo­riosa Banda municipal, que donde qulera que vaya serà digna de lo ndmlraclón y de la aclamación de todos..

A la Sala de Cent Dttpiéi passaren el general Pr!

mo de Rlvera I els seus acompa­nyants a la Salo de Cent. on tingué lloc l'acte de lliurar al senyor Gassó 1 Vidal l'àlbum l l'agulla de corba'a amb q'-iè l'obsequiaven els centres do •Unlón patriòtica.. Oferí el present el senyor Arcadl d'Arquer 1 11 con­ti-'U, agraint-ho, el senyor Gassrt I Vidsl, qui insistí molt. re'petint-Ia tres 0 quatre vegades, en la id.'a que la «Uníín Patriòtica, no hauria pogut fer res sense l'ajut del gene­ral Primo de Rivera I d Govern. («R»-plfo — digué textualment la darre­ra volta — que la Unlón Patriòtica no hublera podldo haeer nada sln e! apoyo del marqués do Estella.»)

El general Primo de Rivera clogué Tacte amb paraules escaients. Segons la versió de la .Fulla Oficial., .el general Primo de Rlvera comlenza diciendo que no puede ocultar su enfisfacciòn por el acto que acaba de presenciar en homenaje de afec­to, carifio y conslderaclón dedlcado por la Unlón patriòtica de Barcolono al seflor Gassó y Vidal, cuya patriò­tica slgnificaclón no es necesario ha­eer re saltar después del magnifico acto que acaba de reallzar el pueblo de Barcelona,

Me complazco mucho que esle ac­to sea preeendado por la seflora de Gassó y Vidal y sus bljos, cuya pre­sencia da al acto un matlz familiar y ejemplar.

Reflriéndose a lo aludldo por el seflor Gassó y Vidal, con respecto a la Unlón Nadonal. y después al otro propòsito que animó a otro hombre llustre, d marqués de Comlllas. que traïa el mlsmo fin. dice que no ba-Wa tenido virtualidad porque los Cobiernos se iban al enemigo y ma-taban todo impulso.

Manifiesta que el Goblernn actual, esclavo de sus deberes, no deserta­

rà jamàs, ni claudicarà como aqué-Uos. #

Aflade que el homensjs al seflor Gassó y Vidal es muy merecldo, por su labor y trabajos reallzados al frente de la Unlón Patriòtic*. El h •-men*]e tlene un valor moral, ma terlal y social.

Termina diciendo que por eso debe aceptarlo el eeflor Gassó y Vidal, y hace resaltar el valor material del homenaje. y dlce que «n d dia do maflana, en que, por desgracia» y vielsttudes de la vida. sus bijos o sus nletos. tuvlesen que pasar algu­na necesldad. encontrarian dlvlo a la misma en el vdor material del bomeiuje..

A l 'Ho te l Ri tz . - U n altre discurs del general P r i m o de Rivera

A les tres de la tarda, d gene -al Primo de Rlvera. les autoritat» 1 les representaclon» de 1» .Unlón Patriò­tica, es tradladaren al Rltz.

Ofert l'àpat el Sr. Ga»»6 i VWai U contestà, agralni-ho. d f W M I Primo de Rlvera. El Sr, Gassó 1 Vt-dd acabà el seu discurs dient:

•Nosotro» somos los apòstoles qne el "genersl ha crea*) par* conver tir a los cludadanos en algo gran­de, con una concloncla grande. y en liombre» que tengan una gran fe en los dest;nos de Espafia, par» que ís-XL· se», como queremos que eea y que lo es ya hoy. una Naclón tan grande, que,..*

Segons lo Fulla Oficial, els aplau­diment» ofegaren les darreres |pa-raules del Sr, Gassó 1 Vldd.

El general Primo de Rlvera pro­nuncià el discurs següent:

.Por las razoiie» que ya claramen-te acaba de exponer d Jefe provin­cial, voy a ser yo, tamblén. parco on mls palabras; vero no puedo me­no» de dirigir ml saludo a lo» qne oqul, de un modo tan brlUantc. re« presenton a la Unlón PatrióUca de la provincià- de Raroelona, cuya la­bor y irabajo» ban culmlnade, de un modo brlllanUslmo. en el acto que acabamos de contrastar.

Lo dlrijo no solamente » lo» <iue equi estan representado», »lno • lo» qu», a través de este mlcròfono. es-pcnin escuchar nuestras pdabras y que ya han escuchsdo 1»» del se­flor Gassó y Vidal, a los grandes y pequeflos que se han reunldo a fes­tejar en la tntlmldad y cordialldad de un almuerzo, la satLsfacdón que todos experlmcntamos en estos mo-mentos.

Ha desè rifo el seflor Gassò y Vi­dal, de un modo conclso y admira­ble, lo que »on Is conclenda, fun­ciones y enjundla de la Unlón P»-trlòflca; »ln embargo, creo e» ne­cesario aclarar aun màs los concep­tes para el presente y para lo per­venir.

Nueslra doctrina se desenvuelve en 1* vida del pols, come se desenvuel­ve la ocllvldad en un gran aero-plono que tuvier» tres motores; es decir. tin motor integrado por el elemento gnbernativo. eso es, por el Goblerno, los gobemadores clvlles, los jefes de los aervlcios, la Justí­cia oficial: otro motor, lo admlnls-tratlvo, las Dlputaclones provlncla-le». los Ayuntamlentoe, los tntereses locales y Trovlnclales; y d tercer motor, los cludadanos. La Unlón Pa­triòtica es esle tercer motor, que Bctrta de motor de reserva, de motor permanente, que cuando las eventua-lidsdes de la polltira hagan camblar a los hombres que ejercen el Po­der, adquirlendo raudo movlmlento. mantenga la estabilldad de la na­clón.

En el presenle. la Unlón Patriòti­ca es el vivero en que se forman cludodanos. y ofiece hombres e idea» tamblén a los elemenfos gubematl-vos. En lo porvenlr, no solamente serà la que ofrcwa hombres e Ideas. sine que consegulrà que Jamàs vnel-va a caer el pals en aquella podre-dumbre que todos Umentamog y o la que no quiero volver a aludir.

No queremos volver a ella, porque ya dljc que era tan grande para nosotros la fecha del quinto aniver-sarlo da nuestra constiluclòn y de nuestro réglmen, que era el momen-t.i ndecuado para olvldar ya todns aquellas miserlas y todos aqndlos pndeceres. porque ademàs. he dlcho en Madrid, y lo replto ahora aquí, con gusto, que el próximo quinto anlversorio que celebremos no va a ser en conmemoraolón del 13 de sep­tiembre da 1923, que aquí ha que-dado ya liquldado y saldado, afortu-nadnmenle muy a nuestro favor, por. que todos los que tengan en Is me­mòria los térmlnos del manlflesto, sl lo comparan con la realldad vl-vlente. veràn que ésla ha «Ido ma­yor de lo que hablamos preeumldo; y siendo como es tan grande esta consolidaclón, esta reafirmaclón. es­te otorgaml^nto pleno del pals a la Unlón Patriòtica, de •f-ersonallded

cludodana consciente y directora, lo qne hahremos de celebrar dentro de dnco aflos serà el Incremento, «1 auge y prosperidad que en este se-gundo qulnquenio sln duda llegarà a alcanzar.

El pasado, de bueno que ha sldo. no hemos de dlscutlrlo nl Juigar-lo. 1^ Historio yo lo harà creo que en pAginas Imnlnosas, que- alumbrn-rAn el cerebro de los nlflos que hoy nos han «compaflodo y que han to­rnado parte en la mlsma manlfesta­clón que acaba de celobrarse; pero. para d presento, vamos a afirmar todos, con nuestros ados y con nues-trn conducta, la talldad de nuestra cliidadonta, paro comulgar de un modo imperecedoro en un verdade-ro apostolado. scgfin palabras opor-lunas del seflor Gassó.

La mlslón que 1« corresponde a la Unlón Patriòtica es ciertamente de apostolado de palsbra y de aposto­lado de ejemplo. En ei mundo no hub'era habido que hacer nada sl las socledades se hubieran morall-zado cmnpliendo I» doclrlna de Crls-to. Ella resuelve blen simplemente, con toda la simpllcldad que tlene la verdadera sabiduria. todos los problemas soclalea. De no haberia olvidado. el inundo no se hubiese hnndldo en la corrupclòn. en los peligros y en la descomposlclón que todos bemos vlrtdo.

Reconstltuyamos la raza espaflola tan propicia a comulgar en estàs doc-trinas. y reslituyàmosla al cumpli-miento de sus deberes y a seguir en esta Inspiraclón, y haremos to­

dos por la Pàtria lo qu» la P*trl4 merece.

Es preciso hacer esto por la Pà­tria; es preciso hacerlo por la 'oca-lidad; es preciso hacerlo por lo pro­vincià, y es preciso que se b«ga por todas aquellas organ'.iaclones «Tie eetàn constituïdes, para el mejor des-ínvoMmlento de' las actlvldade» y para d mejor aprovechamiento de los esfuerxos. Es muy loable que ca­ci* uno trabaje por au pueblo. y que }a «grupaclòn de ÇueWos trabaje por su provlncl*. y que la agrupa-dón de provtnclas trabaje por la Naciòn entera. Asl es como el Go­blemo qulere tener en todas las pro­víncies y en todos los pueblos, pof ese enlace de actuadones, la cons-tante infonnación precisa, para co-nocer las necesldade» y atenderlas. y aun para conocer el aclorto de sus proplas medidas; porque este Goblerno se slente tan fuarte, que no puede desdeflar, slno que lo desea y anhela, que as contrasten suf prò­pies Ideas con las de las personas que estàn capadtadas por el lugar que ocupan y por la mentalldad de que puedea hacer gala. pora poder Juzgar con aquella seguridad. sln egoisme, y con aquella firmeta. sln rebeldias. que nos han garantir que no se repetiran ya las cosas qwe tanto ban pertorbado a Espafia.

Para ser buen cludadano es pre­ciso cumpllr con los deberes, acatan-A'J los prlndplos de la disciplina; pero en esta disciplina no ba Jo faltar la cooperaclón. porque sl fal­tarà, fdtaria, tamblén, la disciplina: la disclplin* no «stà en Ir mansa-mente, como mon] es adorm Uados, a l-s plàtlcas y oraoionos. slno que re-quiere la ta y demanda d entu­siasmo-

El régimen, W.n se ha podldo con­trastar, se ho apartado de iod« vio­lència 'y de toda dwreza. Han trens-currldo cinco aflos, y asl lo reco-noce là opinldn pública extranjera: oplnlón que debe ser la màs im­parcial, porque eslA màs alejada de los contradlctorlos intereses que |>ue-den modificar alguns vez q'Jlzàs la nuestra; y vamos como »j nos os-tlma y como dice siempre, reflrién­dose «1 réglmen actual, lo dictadu­ra tutelar. I * dictadura paternal y encauzador*. la... Esta dictadura que ha procurado siempre exclulr toda violència.

El réglmen se ha llmltado. con to­da esta autopridad. a imponer la mlsm* con d ejemplo. Asf, pues, sln Jactancla ni alarde de fuerza, pero con segurldad de convencidos, hemos ido aumentando màs cada dia nuestro ascendien;-, nuestro credo f nuestra doctrina, Acaso tal vez he­mos rebasado algo el Hmite de la prudència. En lo» principio» hemos aguantado un poco las burla»; he­mos aguantado la resistència pasíva; hemos aguantado los maliciosos ata­ques de lo ironia, y mnchas veces la resistenda de la Incomprensión; (ero era tan grande la virtualidad que tenlamos dentro. era tan grande ej germen de fecundldad de nuestra constltudòn, que, o pesar de ello, hemos resnrgido polentes y hemos desarrollado la doctrina que hoy Im­pera y que nos hace vlvir rodeados de constants» roueatras de pfibllca gratitud. Hemoe logrndo que se au-mente el amor y la fe d» los e».

C'oles en la madre Pàtria; y bemo» blén, comprobado el amor a Es­

pafia de los que estàn fuera de las fronteres. Ante tal realldad, no hay màs remedlo sine que todos los clu­dadanos acaten el réglmen, 0. por lo menos, si no se creen en condicio­nes de asistirlo y aroyarlo, cum-plon por lo menos con el Ineludible deber de respetarto como un régl­men que ha salvado & Espafla.

Tengan en cuenta que son cinco aflos de sacriflelo» y eosteridades que nos hemos impuesto por nues­tra voluntad. y que han sldo de éxi-to por la voluntad de Dies. y lle-vando cinco aflos de sacrlflclos y austeridades se ha vlsto a hombres que empezaron desempeflando un» Alcaldia 0 una Dlputaclón Provln-d d . o una Concejalla 0 un Gobler­no dvl l , y han permanecido en el cargo. poniendo en «1 nn celo tan •xtraordlnario, que deblendo haber sldo promovldos a sltuaclones màs altas, han renunclado a ellas, por­que dicen que el cumplimiemo ds los deberes que el cargo !«« exlge Impone su contlnuidad en lo que cada uno ha aceptado, y apreelan el lugar y pueslo que les correspon­de, como el màximo honor, dispues-tos a todos los sacrlflclos, y satl*-fechos sólo con ello, se "mnostran pagades con creces con la satlsfac-clrtn de su conciencia.

Yo, un enomrvrado de Barcdona, pcexpie aquí vine voluntartami>nte; con todo el entusiasmo que Infundiò en ml corazón — que creo que es siempre Joven — esta cludad tan bella, fué preclsamonte aquí donde empecé a recoger las prlmeras m-dlgnaciones que surgleron en mi M-ma y que me hirteron descobrir la necesldad de operar rodiedmente dentro del gran cnerpo nacional es­paflol, porque iba Espafla perdlando mucho con lo que oenrrfa y bastà amenazaba el peligro de U disgre-gación.

En esta tan noble y tan querido cludad encontré valiosos auxiliares, incluso d apoyo de una gran masa obrera, que estaba tiranlzada nor el terror de los audaces, que son los que han solido mandar siempre en aouellas situaciones en las que per-dida la dignidad de la cludadcnta, se hlzo imposlble el ejerciclo del Poder con energia y con flrtnez*

Yo no fengo porquó de-jlr la ' sa­li? facel·ln y p] gusto con que ahora ne contrasfado como los cludadanos barceloneses. Jos cludadanos catala­nes en conjunto, van slnfiendo 0ij. ^to y. al mlsmo '.lempo. v.-,n reco-brando la conclenda de su pnpto derecho llevàndoles su propio lmp„i. so vallenfemenie, sln fuerzas ccer-

8 sur'a *" sentlmiento espaflo, y frafernizan y armonizan su senlimiento de raza catalono c3-•no lo hace la raza rasco y la 'ara­gonesa, la andaluza y la coswiana cumpllendo sus debelre. de co'íbo-rar en los prlnclpioe de Kmor fra­ternal cuyo ejemplo nos dleron los reyes Isabel y Fernando. Ctnnplan odoe su mlslón.- cumplid tamblén

la vuestra, y oírendad las glorias de nuestras tradldones y aTtSS? historia como tributo de admlraclón y fliíal servlcie a la Inmensa e In­destructible madre Espafla..

A la Central T e l e f ò n i c a A u t o m à t i c a

Acabat el banquet del Rltz, el ge-neral Primo de Rlvera, acompanyat de les autoritats, es traslladà a la plaça de Catalunya, on e» procedí

D e l e s t e r r e s c a t a l a n e s

G 1 R O N A

Soldat detingut a >a frontera A la Junquera. d» carrabiners van

detenir el soldat Josep Bach i Colo­mer, del regiment de Sant Quinti, de Figueres, qui. Junt amb un com­pany seu anomenat Joaa Sans, va llogar dues bicicletes per anar-se'n cap a la frontera.

En provar de retrocedir, Sans cai­gué daltabaix d'un estlmball l es fracturà un braç. Bach va marxar a demanar auxili, i fou detingut i re­collit i auxiliat el seu seu com­pany.

Han declarat que volien anar a França a buscar feina.

Un auto e·tlmb·t Un automòbil en el qual viatjaven

Alfons Miquel 1 Eugeni puig. de l'a-gèncla Casademont, de Pertbús, va precipitar-se a una timba de 30 tae-tres d'alçada, entre La Junquera 1 L'Enclusa,

Ambdós ocupants del vehicle re­sultaren feriu. Aquest v* quedar troMujit.

Incendi A Cervià de Ter, van cremar-se

uns quants pallers. Com autor suposat del fet, fou de­

tingut Enric Casademont i Batce, de 78 anys.

Altres noves —La societat de caçadors 1 pesca­

dors de Girona, ha organitzat un segon concurs de pesca amb canya, por avui, de tres a set de la tarda.

L a S e g a r r a GUISSONA. — Amb èxit falaguer

la nostra primera entitat cultural. l'Ateneu de Guissona, acaba de ce­lebrar la festa major, deixant un grat record de tots els actes cele­brats.

Ultra la part teatral que anava confiada a la companyia artística de Romoa, hi hagué gms ballade.-de sardanes, concerts i ballables per la renomenada cobla-orquesiro «La Prindpal de Perelada., la qual w féu aplandlr pel seu encert en la

,^-a execució, com també els con-£rt» a càrrec de la tiple senyoreta ÍSla C Garcia, i el tenor Emili

nJnt ovacionats en llurs tasques pel selecte pübllc que en tots moments «Dntta d locd desitjós d'admirar 1 aplaudí rllur treball.

— Després d'un estiu de molta se cada vingué la prou esperada pluj*. precisament els dies de la festa ma­jor, que, oom gílrebé de costum, ons visita cada any per aquests dies, deslluint un xic la íesta.

— Els pagesos es preparen per a la verema que aquest any no serà molt abundant, encara que tot fa preveure que sigui de molt bon» qua­litat.

— Els treballs de construcció de les carreteres de Guissona a Tàrre­ga i Guissona a Sanahuja, van re­lativament a poc a poc. degut a la falla de trabdlàdors que en aquest cap d'any estan ocupats en les tas­ques pròpies del camp.

L L E Y D A

Accident d'auto Alguns joves del poble de Tér­

mens venien cap a la nostra ciutat en un auto conduït per Josep Vila.

En arribar ai moll de Vilanova de la Barca 1 a ca'usa d'una falsa ma­niobra, el cotxe va bolcar.

Josep Díaz. de 25 anys. mori gai­rebé a l'acte a conseqüència de les ferides rebudes.

També resultaren ferits el xofer 1 Josep Pascual.

Ei viatge del marquès d'Es'olla El president del Consell arribarà

a la nostra ciutat dilluns, a les set del vespre.

El dia 19 marxarà cap a San Se-basllan.

Albes novè» Ha tomat l'alcalde senyor Pujol,

1 s'ha possesslonat de l'alcaldia. —L'Alcaldia demana una relació

de les persones 1 dels veïns d'aques­ta capital qui, de franc 0 mitjançant

T A R R A G O N A

Un home mort pel tren Dissabte al mati, en fer-se clar

trobat a la via i prop de u „, r0;i I de la Rabassada, el cadàver ri.i •'i leta Manuel Marti i Torres d» anys, vel de Tarragona. ' *

Tenia el cap separat del causa d'haver-lo agafat un d e l s 4 de la matinada. " " i

Moviment dd port Entrades: els vapors .La Guàrdi».

procedent de Barcelona, amb hn-, / buits; «Cabo Pefia.. cap a bou5 amb càrrega general; .Ciutat }. Tarragona», cap a Sète, amb * •Rhelmgoldt. cap a Torrevleja. a," llast; d balandre .Maria», c&n Gandia, amb farina, 1 «i paus'l «Pilar», cap a Postmann, amb ek rega general.

Altres noves Han visitat el governador civil,

Ire altres, d comte del Asalto, .1 president i l'alcalde. I

—Avui, a Espluga de Francolí, s l lebrarà junta general aquest cofoi gl oficial de metges. Moren negats dos germans marii^

Divendres, a Ampolla, mentre * germans maristes Josep, de 28 ^ 1 Ferran, de 18. es banyaven al gj Ebre. embarcats dalt d'una poi·.·,-.' van desaparèixer a l'indret coneps pel Gorc Carrascany,

Malgrat els esforços que es ferg per salvar-los, res no pogué a&n-segulr-se.

una retribució vulguin estatjar du­rant els dies de la propera Exposi­ció agrícola els nombrosos forasters, que. tal com es pensa, la visitaran! ja que es creu que les fondes i eli 1 hotels seran insuficients.

Per al dia 7 dd mes entrant, $ i prepara una festa del sometent fe la comarca de Les Garrigaee. aai | assistència del capità general

a la inauguració oficial de l'edifici. El cap del Govern fou rebut per don Valentí Ruiz Senén. více-presl-dent de la Companyia Telefònica Na­cional d'Espanya i l'alt personaL

En una de les dependències de l'e-dWci s'efectuà la sessió de prova del servei. El marquès d'Estella parlà amb lea autoritats de Saragossa. San Sebastlàn, Bilbao, Santander, Burgos. Madrid. Leon. Oviedo. Vigo, Coru­nya Valencià de Alcàntara, Ciudad Real, Còrdova. Sevilla, València, Múr­cia, Granada. Màlaga, Algecires l Ceuta,

Després recorregueren tots l'edlfl-cl, inspeccionaren la InslaUació dels serveis l foren obsequiats amb un •luncb».

«La verbena del m a r i n o » La nit de diumenge fou celebrada

al Balneari de Sant Sebastià «La ver­bena del marino».

Hi assistiren el general Primo de Rlvera i les autoritats.

La reforma de les Dressanes El president del Consell ha passat

tot el mati a Capitania general. No­més ha rebut la Junta de la reforma de les Drassanes.

L ' E x p o s i c i ó de Barcelona A nn quart d'una, acompanyat de

les autoritats, ha estat ha visitar l'Ex­posició de Montjuidh.

L'apat de l l o t j a A dos quarts de dues el general

Primo de Rivera ha arribat a Llot-jafl per t d d'assistir a l'àpat ofert per les entitats econòmiques de la província de Barcdona,

El banquet ba estat servit al gran saló d'actes.

La presidència era ocupada pds senyor» marquès d'Esiaila, Capità ge­neral, senyor Bisbe, president del Foment del Treball Nacional, presi­dent de la Diputació, president de l'Econòmica d'Amics del Pals. go­vernador Mllllaf. Comissari Regí de la Seda, Rector de la Universiíat. Comissari Regí del Port Franc, cap superior de Policia, president de !a Cambra Industrial, governador Civil, president de l'Inslúut Agrícola Ca­talà de Sani isldrd. president de 1 As-soclacló Banquers. Alcalde, president de la cambra de la Propietat Uroa-na. marquès de Forondo. delegat de Finances, vice president de la Jun­ta d'Obres d d Port 1 cap provincial de la U. P.

A l'hora dels postres ha parlat, ea primer lloc, el senyor Montgai, qnl ha ofert d banquet.

Ha estat aplaudit. LI ba contestat el marquès d'Es

tella. El president del Consell ha agrait

d banquet que 11 oferien les entitats econòmiques de la província de Bar­celona.

Recordà els tempg en què exercia e". càrrec de Cap iàtgenerd de Ca­talunya, càrrec que considera un dels més gloriosos.

Diu que tots hem d'estar satisfets, han acabat les inquietuds i preocupa­cions.

Afegeix que amb gust es fa intèr­pret de totes aquelles necessitats de les entitats econòmiques que l'han homenatjat.

Diu que no és a les poCfres d'un àpat d moment propici per a parlar d'aquells problemes que a tots ens Interesen.

Manifesta després la satisfacció qae 11 ha produït la visita a les obres de l'Exposició.

Assegura que els organitzadors del certamen tindran un èxit indescrip­tible. En lloc ha estat feta una cosa com la que estan preparant i que ja podem dir que és fda.

Opina que l'Exposició de Barce'.o-na, per la rapidesa de l'organltzacw t la qualitat de les obres, superarà aquelles gestes nord-americanes que tant són admirades.

Record* les paraules que Cervantea digué en arribar a Barcelona i afe­geix que no tan s i * és cortès sinó idealista.

Fa al·lusió a la gran guerra, a la contribució Idealista que hi apor taren els pobles americans, i diu que la guerra, malgrat tot, ha donat per

resultat el lligar tots els homes en un gran Ided.

Torna a reíerlr-se a l'Exposició I diu que la de Barcdona, enllaçada amb la de Sevilla, seran el renaixe­ment de 1* indústria, de la cultura i de l'art.

Parla també dels elogis que ens tributaran a l'estranger, avui ateu-tlsslms a totes les coses que succeei­xen a Espany*

Findment, el marqués d'Estella de­mana Ja cooperació cordid de tot­hom, nns d'aquells a qui no sem­pre no staludar personalment. I a tols els dóna les gràdes en nom del poble espanyd i del Rel,

Ha estat aplaudit.

Cap a L l eyda EI president del Consell ha sortit

de Llotja a les tres i deu minuts. Ha estat acomiadat per les autori­

tats 1 personalitats que han assistit a l'Apat.

Abans de pujar a l'auto, responent a les preguntes que 11 eren dlrlges, na dit:

— Probablement tornaré per l'oc­tubre. O abans, No necessito un gran pretext per a venir a Barcelona. M'a­grada molt

El generd Primo de Rlvera, de Llotja s'ha dirigit a la Capitania general, on ha romàs uns moments, i a dos quarts de quatre ha sortit cap a Lleyda acompanyat del Capi­tà general.

Curset d'Organització Missional

SESSIÓ DE 0LAU8UKA Dissabte, a les deu dd mati, a la sa­

la d'actes del Seminari Conciliar, tingué lloc la sessió de clausura del Curset d'organització Mlsslond. El senyor secretari rton Moisès Domen-zain donà lectura a 'es conclusions de caràcter pràctic 1 d'orientació per als assistents en llurs treballs de propaganda missional, les quals fo­ren:

Primera. — Inculcar seriosament als propagandistes missionals d princi­pi que la Pietat I Vida Espiritual han d'ésser base de tota acció mis­sional 1 que preferentment es predi­quin als fidels les belles paraules que d nostre Santíssim Pare Pius XI exposa en le seva encíclica «Rerum Ecclesiae.

Segona. — Ja que el sacerdot és la clau d'aquest problema de l'Es­glésia, procurarem abans que res es­timular llur zel missional fomentant les Assembles Diocesanes de la U M. del C. les reunions sacerdotals en els arxiprestats i la Introducció del tema missional en els Exercicis Espirituals. Conferències morals, dies de recolliment, etc. També és procu­rarà proveir els sacerdots de mate­rial missioner amb fascicles missio­nals especialment adequats a l'acció sacerdotal.

Tercera. — L'IUm. i Rndm. presi­dent nacional de la U. M. C. I els llims, i Rndms. director» nacional OO. PP. han acordat posar-«e a la disposició dels Rndms. Prelats per a intensificar pels mitjant qus ells creguin oportuns, l'ucolo missional a cada diòcesi.

Quarta. — Amb l'objecte de pro­porcionar material abundant pre-dlcaclò missional. tindrà cura amb preferència la secció de predlcaclò en el Butlletí Olcial rfUUimiuare..

Cinquena. — No essent de la in-cumbèncla d'aquest Curset Missional tractar de l'organització mlsslond de seminaristes, però desitjant que aquests assoleixin la major cultura missional que sigui posslMc, s'in-•rtourà en el programa del futur Congrés nacional el tema d'.Els Es­tudis mlsslonològics en els Semina­ris. . deixarà, per altra part * la discreció 1 zel dels delegats dloces-sans el recabar de llurs Rndms. Pre­lats que autoritzzin l'organització de les OO. PonUflcles en els matei­xos Seminaris.

Sisena. — Havent assolit les 00 Pontifícies relativa i satisfactòria maduresa; els directors nacionals d'aquestes, d'acord amb l'IUm pre­sident nacional de la u. M procura­

ran qne sigui un fet en un esdeïs-nidor molt pròxim el Secretariat nv clonal, prèvia aprovació de la San. I ta Seu, a la qual en últim terme in­cumbeix l'assumpte.

Setena, — Donada la gran tram-cendèncla de la implantació del se-cretariat Diocessà do Missions, es compromet a treballar eficaçmeu; per restabliment d'aquest orgadsrce d'acció dlocessana per a complir d'a­questa manera la forma! prome» feta davant la Santíssima Verge * Montserrat.

Vuitena. — La U, M. del C d'acord amb els directors OO, PP. ideiarà amb tota diligència 1 activitat pos­sible prop dels Rndms. Prelats les gestions oportunes 1 treballs çtellni: nars per la consecució d'aquests t; , solució del curset.

Novena. — Ja que la principal to­ca dels secretariats ha d'ésser l's-reeclò canònica de les Juntes 0 Co missions parroquials, els membKi del curset prometen fer tot el que estiguin a llur abast per a creir a totes les parròquies aquest nut!: de zel i actlvltat.

A continuació, el Wcet- secrel&r: doctor Ariztimufio, formulà per ea-cérreo del Comitè, un qüestimurt sobra l'estat actual de les Obres Pon­tifícies i de llur organització en les Diòcesis.

El president Dr. Homs. nnalmeni. féu ús de la paraula per a t-ame:; la benedicció afectuosa de l'iuu?-trísslm President nacional bisbe i'-Vltòria. qui ba manifestat la na-possibilitat de la seva vinguda, 1 ps a testimoniar a tots els pnscnis el més sincer agraïment del Comtó per la magnífica acollida que sm' la seva presència ha proporclonst e! Curse: de diòcesis tan llunyanes 1 tan nombroses amb els seu 72 W-presentants. pel gran entusiasmi manifestat en totes les ocasiois, és convidà carlnyosament a que l'sM vinent, en aquesta mateixa data pre­cisament, siguin presents no soí»- 1 ment ells. sinó tots e'.s qui sigui11 moguts per llur propaganda 1 ganitzaoiò. entusiasmats a favor "M la creuada Missionera i vinguin n \ gran nombre per assistir als actes af\ I gran Congrés nacional de Misions-I

Finalment atribuí tot l'èxit W Curset 1 donà per això fervorós» 1 gràcies d Senyor i a la SanlfcsWj Verge i posà en ells tota la esperoni» que els fruits d'aquest M-d'ésser abundants 1 duradors

Terminat l'acte. els assembleu» es traslladaren a la capella del* mlnarl, profusament iUuminada·* tingué lloo una senzilla funció & carística, en la qual d docw -garmínaga dirigí la seva fervor^ i eloqüent paraula. u

Els assistents es dolgueren & ' terminació del Curset 1 separ^ d'amics qu; tan íraternalmem c conviscut aquests breus dies l han cessat de repetir que I060",! molt profund en llur ànim 1 I mitjançant Déu tornaran ' ' ^ W J nent a nevlure dies tan bells 1 turosos.

7 e q i r e s1

Al Barcelona En aquest teaire ha estat est«£

da la farsa «El seflor de Pig™*1' tres actes i un pròleg de Jacint w

El teatre era ple. Hom notar» expectació,

tEl seflor de Pigmalión. ba ^ dat. Tots els finals d'acte 1,8n molt aplaudits, particularment tercer. l!V

La companyia Mella-Cibrian o ^ lerpretot l'obra de Jacint Gran gran afecte i encert. ^ j ^ .

Recordem a Us enIUati » parflcufars que voldran tre·ru artlclei o noies W tn. des la necessitat o b s o l u i a ^ se la qual no ens ts 1* ^ j . de fer-ne el menor 'as' i,)ais calar degudament els "T Jt,ui. amt) el segell o una f f " "

K ' à V E U D E C A T A L U N Y A Pàg . 5 . — Di l luns , 17 de setembre de

C O M E N T A R I S D E L D I A E L P R O B L E M A Sembla ia evident que el desconcertant dis-

D E R E N A N I A ^ Z T ^ a ama8ava una dobk ,. « m t>°ahtat tàctica, òp lomàt ica i política : obli-

gar el canceller Muller a descobrir el seu joc i preparar l'opinió fran­cesa a les concessions inevitables.

Després de les converses iniciades a Ginebra e n t « les sis Po­tències, és ja mdubtable que els alemanys aconseguiran tot seguit l'evacuació .mmediata de la zona de Coblença, quinze mesos abans de la data assenyalada en e! tractat de Versalles

Quant a l 'evacnació de la totalitat de la zona ocupada, serà ob-Jcte d nltenors negoc'acmns Muller invoca precisament, ultra el Tractat de J t k U B t é la cèlebre carta de Clemenceau a Brockdorff-Rantzan. pel j u n y de 1919. on prometia que si Alemanya complia ds seus compromisos, la data de l'evacuació seria anticipada. Aquests compromisos són, essencialment, dos : el desarmament i el pagament de les reparacions. Alemanya al·lega que ha desarmat efectivament, segons ha constatat en forma oficial l'informe del general Xollet en n r t u t del qual la conuss.ó interaliada de control militar fou reti­rada de Berlín , les altres ciutats alemanyes ; í que paga amb nor­malitat les reparactons convingudes al pla Dawes, segons certifica Mr. Parker Gilbert.

Jur íd icament , la petició alemanya sembla, doncs, ben fonamen­tada. Polí t icament, la posició del canceller és encara més forta, car, després de l'acceptació del pla Dawes, Alemanya ha signat els acords ric Locanio, cl pacte Kellogg i la clàusula d'arbitratge obligatori al Tribunal de L a Haia.

L'explicació íntima del sorprenent discurs de Briand a Ginebra és que, convençut que França no seria secundada pels seus ex-aliats si volia prolongar l'ocupació de Renània al màx imum de! temps previst al Tractat de Versalles, desitjava aconseguir de Muller que no insistís ara com ara en plantejar amb caràcter d 'urgència ni la qüestió de les minories ni el problema del desarmament.

Per les raons que exposàrem jorns enrera, cal lamentar aquesta actitud de Briand. sobretot quant a l'afer de les minories. Però . aconseguit momentàniament el seu objecte, tot fa preveure que l'obra d'acostament entre Alemanya i França , base ineludible de la pau à 'Europa, no serà interrompuda.

A L M A R G E D ' U N L L I B R E

Reniarquem com un llibre s'inter­preta contrapusadameut pels seus co-menlarlstcs 1 oom comentari no és critica en el sentit literari d'aqueal mol. Di crítics n'bi ba poquíesims, però en canvi, els comeutarls que elogien 0 censuren formen legió.

Jo crec que un critlc compleix uua alta missió artística, social 1 fins humanitària en ia seva íüpoca.

L'elogi Immerescut afavoreix l'er­ror; la censura Injusta Inrita i exal­ta; la critica orienta l tonifica.

AI marge «Ue les movos tresque-res» se m'acut que el sou autor, després de llegir els oóhiejjtarls ïei lliliTO, ha de sentlMe submergit eh una tèrbola atmosfera, sense nord nl guia. Ço que segons el» uns es defecte de l'obra, per ale altres és son millor mereixement, l , mentre ad 11 diuen bonjan 1 casolà, allà el iraefen d'·impltoyablc· l Incisiu.

Quan passa això, és que el llibre ha íeril, encara que contradictòria­ment. Cercant l'explicació d'aquest fenomen, tal vegada un bom la tro­bi en la gran espontaneïtat del ll i­bre. En Bularl ens ha donat uns treballs literaris plens d'espontanls-me que no ós, precisament, la nota dels nostres dies.

Cada home té el seu estü i les se­ves íormes d'exipressló genuïnes. Afe-gim-hl que cada època, també, per­què és innegable, ealvanl excepcions, que les facetes del bloc dc la litera­tura d'un poble es remarquen per l'estil dels autore. Per això, un estil 0 un ITenguatgc, fora del to corrent, pot semblar una dissonància.

En cDe les meves tresqueres», el senyor Bulart ens mostra dues ca-re» del seu mateix estil espontani I fftcll. Quan branieja\amb los cos» que conta 1 observa, l 'espontaneïtat dol seu cetll el porta a l 'üs d» mots 1 frases corrents en el llenguatge de la broma; quan no riu, l'estil, sem­pre espontani, pren el ritme de l'en-tusiaame 0 l'admiració. Sempre, pe­rò, tant rient com admirant, la for­ça cultural de l'autor, home que es-ludia, vlçtja i observa, vetlla la se­va prosa.

Un llibre escrit així, en els nos­tres temps en què els mots s'escu-Uen i àdhuc es tranflguren, potser amb un xic massa de «diletantlsme· literari, ha de fer ona insospitada Impressió.

Per això 11 ban dit casolà, per ï'estll 1 «1 llenguatge; encara que al­tres autors h i h a u r à que bon xic nienys conreots que el senyor Bulart, 1 tenint un fons ben casolà, no ho aparentaran pel vestit que es posen.

Jo prefereixo l 'espontaneïtat a la Pose.

Es de remarcar que mentre els utís el troben casolà, els altres el pren-í"ln per Incisiu.

Amb tota espontaneïtat, c l «enyor Bulart ens ha descrit la impressió We 11 fa la nostra gènt desplaçada 8 l'estranger. El casolanlsme dels "ostres casolans; la xavocanerla dels nwtres xavacans 1 la Ignorància dels nostres Ignorants, que tant dels uns oom dels altres ens en sobren. En Bulart la fa reilevant en els seus f**!'*, pe rò bo i dlvertint-shi de "ona manera.

P01 « l'estranger fer l'efecte ç u e roossera. però la culpa no é» d'ell. Mnó del model. Les nostres xavaca-nenea l ignoràneiee, qui no les tro-^ ridícules !_ més . fora de casa"

1 «om que el senyor Bulart té Jn ««n de cronista, ço éa que dóna imprcssloo, un xic ubultadcs, por-s u è les copsi «l llegidor més dl?-

•Vii WMre Mrt ia tn , Altxan-dre Bitiart 1 Htalp, connait en e* moment la notorltté grace d «on livre ,D« leg meves iresgiie-re*.. La manltre de itf. lailarí i Bialp rappelle celle de Paul Morand, auec plus d» família-rité et de bonhomie. Ce snnt des souvenirs de voyage en BeU OlQue, à Bome. d Parts, d Ver-pignan, notés d'me ptume ater. U ei inclsivt. par un observa-tenir tmpttoyable qui rallí* ses compatriotes avee un humour qui Hu serà dlfUeUemenl par-donné...*

(De «Les Nouvellos Lltterai-res», de Paris, número corres­ponent al primer de setembre de 1968.)

tret. d'ací ve aquesta colpidora Im­pressió del seu llibre

•La dèria dol regateig. I «Una conversa amb el Cardenal Mercler·, són. sens dubte, «Is dos treballs que han donat lloc als oposats com-m taris. En ells la nostra geni apareix pintada, fora de casa. tal I com la veu el cronista. Roma, Carcossona i altres records de viatge no hauran donat lloc a discussió.

Ningú no dirà, per exemple, que «Llegidors de viatge, no sigui un ensopegat treball per a fer passar t i i el temps al lector que somriu, lle­gat, mentre a través de la crònica, com ima melodia llunyana, sent l'esperit conreat de l'autor que es riu d'aquests apassionats llegidors dc viatge que van pel món carregats de llibres, revistes i diaris, com si fossin qui sap qui, 1 després resul­ten ésser un humil ciutadà, que quan va en tren, s'avorreix.

No crec que punts de vista com aquest siguin ni casòlanà nl Impla-dosoS/jL· .

JOAN OLLER I RABASSA

L a c o n t r i b u c i ó d e l c a m p

5.U7.265 pessetes, és la quantitat que el camp de les terres de la de­marcació de Barcelona ha de pagar per contrinució mstloa l pecuària per l'any vinent.

Les xifres que corresponen a cada Municipi, no deLxen d'oferir alguna Mrpcefia. • 1 ^ • _

Barcelona, amb els seus > \ pobles agregats, ós «l Munli·lpl que paga més. Resulta, doncs, que la metrò­poli és niés agrícola que les altres localitats.

De los altres 300 ciutats, viles l pobles, Manresa és la que pana més. i Caldefes la que paga menys.

Heu's aquí. {ver ordre d'Importàn­cia, els 17 Municipis principals cn aquest aspecte: Població Pessetes

Manresa . * . • . . < Hospitalet Terrassa . . . . . . . Tordera La Roca Sant Pere de Premià. . Badalona Mataró . Vilafranca Sant Cugat del Vallès. . Praf de Llobregat. . . . Sabadell . . - . • < • Vich • « • Les Franqueges. . . . . Vilanova . . . . . . . Subirats Sant Boi ds Llobregat .

Els vuit Ajuntaments percepció són de menor i següents: Població

. TO.OW'ía , TkOTS'SO . Ki.OM'TO . 62.70r« . 54 »1'41 . 53.038':M . 32 156-69 . 52.1»)'9n . 50.15734 . 40.682 *6 . «.37; 'Ji . 4S.»7·S.·1 . 4G.813'S,J . 45.692 43 . •S-lUT* . 4».858'90 . ÍO.gOB'IO de menys ir.ajor els

Pessetes

Caldetes Í JJ£® PnlgdaH» M ^ J Sant Hipòlit de VolfepA. . l -MTO Les Cabanyes. - • • • • ' I f S S , sant Agustí de Llnwanè». . Villalba Saserra - - ' ^ La Baells J » J 5 2

El conjunt de r , ia l i ' . ry» oferiria ('. lalfc també inceressanls p-ir a com­parar in rkf iM» ^-ricolr.. amb n ur-Una . amb la in l -ü i r ia l I amb la co niercial

L a p r o t e c c i ó i n d u s t r i a l

a l a G r a n B r e t a n y a

Davant les dlflcultais per les quals travessa la Indústria britànica, n'hi ha que les consideren filles de l'o-rtentació aegutda en matèria econò­mica l flnanclera, I sostenen que el remei cal cercar-lo en un canvi d'a­questa orientació. El dos- sistemes que es proposen parteixen del ma­teix principi, segons el qual la cosa Important pel moment t t donar a la producció l'estimulant d'una gran massa de comandes per part del mer­cat interior. El que patrocinen els economistes liberals, entre ells Key-Rfs, demanen que el Banc d'Angla­terra 0 el canceller del Treeor inau­gurin una nova política de crèdit al mateix temps que proposin u n gran Programa d'obres públiques. En can­vi , «Is adversaris del Uiurecanvi, que han recollit molts adeptes entre els Industrial afectats per la crial, pro­posen qoe sigui abandonat.

El .Daily Telegraph. ha dedicat un número aspecial a donar compte d'u-questos dues orlemaclons. Entre el nombre de personalu*» que han exposat llur opinió, encara que eíe adversaris de l'extensió del règim de la salvaguarda hl siguin repreflen-tats, les tendència de la maiorla de les d··claracioni» són favorab'es a l'a-dopdó de mètodes protecclonlsiee. Efi tracta d'eixamplar els forals que en els darrers anys s'han fet a la muralla del Uiurecanvi.

El primer atac directe als principis mancbesterlans data del 1981. des­prés d'ana temptativa feta pel Go­vern conservador en 11M9, per tal d'obtenir la inspecció dels intercan­vis «xterlors. La llei de 1921. les dis­posicions de la qual encara regeixen, en la seva prlm«ra part es referia al» producte* de les Indústries claus, I creava un dret d'nns t«rotra part de la valor sobre les importacions destinades a fer competència als pro­ductes de les Indústries c'asslficades cn aquella categoria. Aquesta llei fou votada pel Govem presidit per Uoyd George. l a llista de les Indústries a les quals havia d'afectar, fou feta pel Departamont de Comerç, i afec-tè prop de 6.000 articles, una tercera Part de's quols eren productes quí­mica. El dret de la tercera part de llur valor ha esiai aplicat sense Ui-terrupció, llevat si els productes p.ro-venen d'algun territori de l 'Imperi. Però aquestes importoclona tenen poca Importància.

La mateixa llei de 1931 tenia una segona part, les disposicions de la qual no han quedat en vigor, però han servit de model per a la legis­lació nctual de la salvaguarda de les indústries.. Disposava aquella He: que el Departament de Comerç podia ésser cridat a Intervenir, en «1 cas que fossin oferts productes a preu Inferior al de coet, dins la Gran Bre­tanya, a causa de la depreciació mo­netària del pals exportador. El De­partament de Comerç, en aquest cas, podia obrir una enquesta, i sl la denúncia resultava certa, podia po­sar-se un recàrrec a la Importació. Aquestes mesures contra el «dum-ping. monetari o de salaris baixos, fon combatut pels liberals ortodoxos I pr's treballlsles, 1 quan aquests ocuparen el poder en 1924. ajudats pels liberals, no prorrogaren la llei de 1921.

La qüestió es plantejà en les úl­times eleccions legislatives, i els con­servadora declararen que els treba-llistes havler. comès una follia en mnnnclar al principi dc la salva­guarda fte les indúsiries. Quan els conservadors adoptaren arpies'.a orientació, nó copiaren les disposi­cions de la llei de 1821; ís a dir: no feren votar una llei general de sal vagunrdn. però es disposà qua serien poffflla drets priW^ccIonlstc^ mitjan­çant la llei de Finances, quan es pre­sentessin casos evidents do «dnm-pirign. Les demandes havien de fer­ies els perjudicats 1 el Departament de Comerç havia d'examínar-les: 1 dir sl eren atendibles o no. se n'en carregava una comisló especial.

L'aplicació d'aquest sistema ha es­tat molt prudent fins ara. Moltes domandes han estat rebutjades. Ix» IndústriM que tenen concedida la demanda són una dotzena, I més aviat es tracta d'indústries especials que m pas d« base essencial per al país l 'na d'aquestes, la siderúrgica, no ha obtingut el dret de salva­guarda.

El criteri dominant a la Gran Bre­tanya éc que aquest règim és una conseodíncia de la gnei-ra, l que ha de de-íriparèixer nn cop tomi la nor­malitat. Però com que la crisi indus-frlal es perllonga I hom no veu el remei, la gent comença de dubtar, i actualment es tracta de decidir-«o per lli'irccnnvi o per protecció. El?

f artldarls d'aquesta allegnen que experiència ba donat bon» resultats-,

que no s'han produït les funestos conseqüències que al·legaren els llbe-rítí, que no s'ha registrat l'alça de preus, sinó que le» Indústries prote­gides Imn pogut renovar el material, treballar amb millor rendiment I ven­dre a nn preu més baix. Tampoc han perdut !a qualitat d'exportadores, sinó que han augmentat del 10 per 100, mentre les Indústries no prote­gides exporten un 10 per 100 de menys.

Un dels bons resultats de la po­lítica de salvaguarda ha estat la de fer munlor a la Gran Bretanya empreses estrangeres que empren ni\ d'obro del país. Això s'ha pro-duit especialment amb els Butomi1 bils I els neiimàtics 1 també amb la seda arlifldal I els fonògrafs.

El» lliurecanvistes olleguen que aquests exemples no són decisius per a implantar nn règim protector, puix es tracta d'indústries especials 0 de nova creació. Diuen també que la salvaguarda no pot tenir efecte on les grans Indústries perquè per a aquestes cl probloma no consisteix en defensar el mercat Inferior, sinó nn conquerir l'exterior. De totes ma­neres això no és absolut ner a tote^ les indústries claus, puix els side­rúrgics atribueixen bona part de la crisi de la Indústria a la importació go ires milions i mig de tones dn ferro i acer Diuen els siderúrgics que sl es flxés un dret que impedí* la importació de dos milions i mig dn tones, es donaria treball a 100.000 fbrers parats. Cada un d'aquests obrer» costa al país cada any 80 Ulu re» per «ocorsos, 0 sia 8 milions de lliures. Suposant que a conseqüèn­cia del dret de Duana l'acer anglès valgués una l l iura més que l'estran­ger, encara hi hauria una economia | e cinc milions I mig de Ulure». •- rq ••• ara. cada tona d'acer im

D e « L ' e s t i u a l c o r

P a r l a n t a m b r A m a d e u V i v e s E l sur t que donem al mestre Vives . — E I cafè i el p r é s s e c , c o m a n è c d o t a . — La poesia i ia r e su r r ecc ió dc la c a r n . —

Finalment , els bous de la platja de Sant Fol Amadeu Vives, el mestre, ho posat

ua pròleg al volum da poesies .fes­tiu ol cor; del nostre estimat com­pany Joan Llonguere». EI pròleg ben bé digne .l'aquest llibre de ver­sos, ple d'un contingut vlvaclïsim. apassionat, rapsòdtc. El llibre da •L'estiu al cor., bellament enriquU anib un» boixos d'E. C. Ricard, for­ma dins la ooUeocló dels anomenats .Quaderns Joan Uongueres., i n'As «I tercer volum.

L'avinentesa d'aquesl pròleg de l'A­madeu Vives, qae ve a refermar la seva qualitat d'escriptor, ens ha sug­gerit la Idea d'atansarnoe al mestre per compartlr-hl unn estona de con­versa.

El trobem en el seu jardiaet de la casa on sojorna durant l'esMu. a Sant Pol; un d'aquell» •Jordtm de Sant Pol», que donen el títol o! conegut l l i ­bre breviari-dc Pere Coromines. — Allí és, assegut d« cara a la mar, as­pirant el seu oratjol salobrós.

—Home feliç mestre Vives, amb 8q"e»teB vistes. Déu vos guard.

—Aquí em teniu fln» que no entrin le» barques Quan Ja són entrades, me'n vaig al meu estudi a treballar. Però què volen en nom d« Déu 1 de LA VEU DE CATALUNYA?

—Que ens parleu de l'actimlltat. Amadeu Vlv*e. en sen'lr aquestes

paraules, no obre nn» ujl» com unes taronges, els tanca com un musrlu que es defensa del ganivet, amb un» expressió semblant o la d'una punxa­da traïdora.

—Que ens flarleu no de l'actualitat teatral, no; del Ilttire del dia. de iL'ee-t lu al cor..

Amadeu Vives respira tranquil, obre els ulls plàcidament | ens con­vida a prendre cafè. Oràelesl A cer­tes hores ,v» millor el cafè, que no pas el v i .

• • •

—Fa molt de temps que conec En Llongueres-ens diu-; fa molt do tomps que ens coneixem 1 ens eetKnoiu. Sig­nifica que atxò, podia íeser un entre­banc per a apreciar, jnstameni, U se­va obra, «te seus versos? N'hi ha que diuen que d , que l'amistat posa una bena als niïs. Jo crec que no. Jo crec que Interesso moll de conèixer l'ho­me. Mal l'obra no més interessant que l'home. Conegut l'home. pud«u pensar què serà la seva obro. I jo penso qua ponec En Lloncuercs. 1 perquè el oonec, l'estimo; perquè el coneixement és la base de l'amor. I perquè coneixia F.n Llongueres, espe rava dc complaure m en le» «ov«s poesies; aquestes mateixes w •<•••- que ell. anrarçiRenl, •'havia retingut, sen­se ensenyar-me-les mal, ho creu­ríeu?

Hl ha pròleRS de compromís, n hl h» de crític», 1 n'hl ha d'aferte. Jo he volgut escriure un pròleg d'iifec-te. Un pròleg d'afecte, tamp c vull d i r un pròleg dVlogl allà va que trona En aquest pròleg he glossat la pereonalltat poètica de Joan Llon­gueres, tal com Jo l'entenc, I tal com entenc qu» deu produlr-<e. Per ai­xò parlo de l'home que somriu. An-.b això entenc portar de l'home, de tol l'home de q u è s'anima Is poesia.

En algun lloc, hovla Jo trobat es-rrit que el sentltnnni de l'enyorança era una cosa Intolerable CAtn »'en-ténl Doncs quina meno d'home és aquell home que no s'enyoro? Per artista que un hom »lgul o es pensi Asser. si declara obomlnable l'en-nyorança, quina mena d'nrtlsta o In-teUectuat serà, que vulgui despullar­en d és-ser home amb «Is senllinents bnmansl

Per a ml en poesia, com en tot art. com en tot. cal la unitat funcio­nal; — pemtelrtu-me aquesta frase de regust biològic, que potser m'é» sug­gerida d'una expressió carn n l'Au­gust PI 1 Sunyer. ïntelleetuolment sol. no. Irnaglnoclonlsme sol, no. Afecció, sentiments sols. mmpor. L'hoir.e sent. aprecia. Jutja, formula, creo amb totes les facultat».

Això, essent la cosa née cristiana, és la cosa més humans. Aquest ram d'espiritlstes, teòsof», etc. que ho de­canten tot cap o la banda que en diuen esperit... no, noi l 'home és tot. I el cristianisme és tot: esperit I matèria.

intel·ligència I passlon», ànima l co». Per això en cl crisiianlsmo, el dogma de la resurrecció de la carn represen­ta una conseqüència; sl, la resurrec­ció representa ésser una conseqüèn­cia com sl diguéssim obligada del crlstlanisn». Altrament, sense la re-sureccló, el cristianisme no té fina­litat.

El futur real. veritable de lo hu­manitat ts després d» la resurrec­ció. Aleshores serà el relolm» no sols dels esperits.' sluó de's homes en tot. amb els cossos, f Jo crec que els homes benaurats seran també entre cossos. I sl no, per què hl hau­ria entre les gràcies o dons dels hen-aiirats. ultra l'agilitat 1 lo claredM, lo subtilesa? Això, veieu. Jo ens bo diu el catecisme.

Ah, nocions pures, simples, cla­res.. Travessem. Jo dlrlo, un perío­de de pànic estètic. EI» esdeveni­ments modern» ens produeixen una estètica dc pànic. Encara és massa dejorn. Es que el poeta no ha can­tat mal el fel, directament; el poeta canto el fet a través d'un senUmenl, amb una certo qnolltot de record Jo, de record refredat i que el poeta desvetlla... Heu's ad la primera Idea qu- tenia apuntada per al discurs dels Jocs Florals, perft que no volg arribar a tocar, perquè Ja lenta mas­sa coses. L'aprofitaré, segurament, per a fer una defensa de l'anècdota.

Si, de l'anècdota. Car Jo penso que l'anècdota és lo cosa reo'ment viva I que val lo peno. A ml teories, sim­bolismes... què voleu que us digui, no m'ocoben de fer el pes. Per això so m'entrsvesso aquella estranyo me. no d'eucorlstlo de! Porclva! de Wag-ner. Aquella eucaristia símbol no fa per ml Lo cosa Interessant és que lo «ong de Crisi, enteneu bé. la ssng reol dc Crlst es barregi amb la me­va sang, no? Això vol la pena. Això és tota una Eucarlstlal — Fa una mico de pausa. De»prés, davallo de to, I afegeix:

—Sí. l'anècdota. Ahl Voleu cosa més esplèndida que un préssec Un préssec, s'entén, un préssec de ve-re». ell No lo teoria del préssec. Un préwec real, quina onècdotal

Es aquell préssec, oqueila fruita, aquell paratge, oquell» pobles, oque-lles occlon». aquell» home» que UB »iirten lot al llarg do .L'csllu 01 cor. d'En Llongueres, doncs.

El mestre Vives «embla fer-nos un gest com dc dir: pwneu el llibre. Ihfglu-lo. I nosaltres:

—Ens heu dit que en cl vostre prò­leg parleu de l'home que s'enyora, de l'home que camina, l de l'home que somnia, en wtorlr ros a Llon­gueres...

—Ja us entenc on aneu: voleu dir que de l'home que somriu, no en parlo. Teniu rnó. Però é» que volia porlar-ne, sinó que per lo pressa, m'ho tragueren de les mans. Aquest intent de parlar-ne era el mou. 1 aquesta idea és la idea completa que Jo en llnc. Perquè el poeta Llon­gueres, cn mig de les seves enyoran­ces, en mig dels seus atrofegaments 1 pel» seus camins, del fons de tot això. somriu. Els seus dol», les se ve» lluites, la dolor dels seus camins no és una dolor agra. lo pol» del» seus camins no és una pol» que o» assequi la gola 1 us ofegui. Per què? Donca, per què En Llonguere» també és l'home que somriu. No l'hl heu reparat? I això traspua també en el» seus versos

Del fons de la platja pugen, calmo-somont. un parell de bous tirant una barca. Després, una ultra. El» bous de la platja de Sant Pol són un monument. Deu ésser l'hora que ens deia ci mc-stre Vives, de l'enírada do le» barques, pensem. Es mlljo tarda. L« llum del sol comença o fer color de taronja, que combina admirable­ment amb el turquesa dels Jardins I cl blau de la mar. Hora divina de l'estiu. L'estiu al cor.

Aviat, la foradada propera ens es­cup el tren. El tren s'atura, magní­fic, snporb. Hl pugem, so'n» «mporta

—Adéu-slau! —Adéu-slan!

UDls BERTRAN I PUOAN

portada, pel fel del socor» per vspa forçosa, costo dues lliures i quatre penics. Però. en realitat, la pèrd'n é» major, perquè l'obrar fense fe na no consumeix com el que trebslli I , per tant, perjudica altres Indústries I provoca mé» voga forçosa.

Malgrat el pes d'aquests argu­ments. «I Departament de Comerç ha refusat el dret protector a la 'n-dústria siderúrgica, perquè es par-tulx dn la base que la crlei prové de la disminució de la capacitat dol consum Interior.

L'evolució de la Gran BMtSOyi vers el proteccionisme, apareix en­cara llunyana. Per una banda, bom tem que la generalitzar ió dels drets oranzelaris arribarío fatalment al» producte» ogrlcole». I aquesta és una qüestió primordial per ol públl'- an­glès. Per oltro banda, hi ha l'orgull d'haver estat per trndldo un paf» exportador i que supeditar-ho tot al mercat nocional serio renunciar a aquella tradició. En aqu^t sentit va çorlor Mr. t.hurohill. I M. BsUvin fou de lo mateixa opinió en expres­sar-se en els segOentg terme»:

•Col no p t t i t t de vista les reull-tot». Després de tot. malgrat i»tc» les dificultats, la Oran Bretanya és encara, no sols el més gran pal» exportador del món, sinó que ex­porto ducs vegades més que cap al­tre per coda habitant. Encara q-o hom pugui criticar el» sistemes apli­cats, que pugui dir-se que els jor nals són el 50 per 100 més elevats que els del Continent, així i lot ex­portem, malgrat aranzels elevat» 1 hostils, malgrat, en molla casos, una desigualtat cn les condicions de la competència. •

Aquestes paraules volen dir que per tal de mantenir lo seva posi­ció tradicional, la Gran Bretanya, considerada collectlvamenl, pot sos­tenir els obrer» sense feina l encara II resten mitjan» per a és^-r una gran potència finanelera. Però l'in-dustriol que miro les coses dos del seu punt de vlstn partlciilor no ho veu tant de color de rosa I no «• resigna a aqúella frase de «Qui ge­mega jo ho rebut», mentre els al­tres van font llur via.

SPECTATOR

U n a n o t a o f i c i o s a

t i c u proporcions a Ics deten­cions pel descobert c o m p l o t

Madrid, 15.—Com que .ilgiines agèn-cle» estrangeres bon donot exagera­des proporcioní ol íracaénot complot. 1 ban elevat el nombro d« detinguts o tlguna milers, d'origen oficial s'ha diMiientlt aquesta noticio, I s'asse­gura que molts dels dctlnguta han es­tat Ja posats cn llibertat. I que les detencions operades s'hnn limltuí molt; no han passat dn la xifra d« Sil en cap do les principals capitals eu les quo!» se suposava focus del descobert complot.

« L a N a c i ó n » p a r l a d e

i a c e n s u r a d e P r e m s a

Madrid. 15. — En db>ortar l'òrgan oficlú» .La Nacioii., sobro l'alxeca-uiL'iil dc la censura, diu:

•Quant a aixecar la censuro, a la Premsa, podem assegurar que no es­tà o l'ànim del Govern, el cap del qual ho declarat moltes vegades qua Jutja iiullspen-ablc perllongar oques-fa mesuro, fins que una llei especial, un estatut de Premso, cn reguli les funcions I rasponeabllltats. cor en­tén que donat '.'estat cultural d'Es-pnnya, 1 també el propi tempero-m»nt nacional, una Premsa lliure provoco danys Irreparable»; puix sl bé reconeix I proclama la sinceritat I Patriotisme de grnn part dc la Prem­sa, ningú no ignora quina classe de pcrlòdi» vivien a '."empar de la le­gislació. 1 de la formi- que amb llurs campanyes fomentaren el terrorisme, exaltaren el separatisme, feren Im­possible el comandament o'. Morroc, I encora armaren els braços crimi­nals que privaren lo vida a home» tan 'Huatres com Cànovat*. Canalejas l Dato. Els presentaven sempre com a tirans, enemics de! poble o acapa­radors de riqueses. I Qelxem volun­tàriament oblidat lo intervenció 1 in­fluència de lo Premsa 1 e! Parlament en e'.s dies luctuosos dc les campa­nyes colonials i amb els Estats L'nit.-

D e s p r é s de l l a r g a espera.

— Es vos tè el pacient? — Així, així, pe rquè la veritat, ja c o m e n ç a v a a estar

impacient.

L Í R I C A S I C I L I A N A

S I C Í L I A és terra d'art i poesia popular. Le sensibilitat d'aquest poble, profundament emotio, afinat intèrpret dels sentiments

estèticament més rics de l ' àn ima popular, és pròdiga, efectivament, en manifestacions autòctones interessants. L 'any darrer, Salvador L o Presti, amb el seu documentat volum cl Pupi» , ens donava un assaig amorós i intel·ligent d'aquesta forma popular de teatre regio­nal, anàloga, en nna esfera superior de gust, a la dels nostres t t i t e -lles». Suara ha estat Vincenzo di Simoni qui , des de Mi là , ens ha ofert un volum de motius de folklore sicilià, d 'un valor l ír ic con­siderable.

E l llibre de Vincenzo di Simone, que duu per títol cCanti di A t -bella» (arcaisme històric arquetípic, aquesta denominació), està cons­t i tu ï t per un recull de cent quaranta temes lírics, interpretats a la manera antiga, en dísties i quatrenes ritmades, segons la mesura clàssica. No endebades l'autor, en nns mois inicials, remarca el marcat rastre hellènic romàs en la lírica i en l 'espiritualitat de U I l la . Influència, però, ben acordada a una paganitat l lat ina, a an preciosisme bisantí . a nna delicadesa eròtica aràbiga, com ve a afe­gir l'autor del volum.

La corda gairebé única d'aquests breus poemes é s l'amorosa. Dintre d'ella abunden els matisos i les variants, d 'express ió , de con­cepte, de sentit. I^es referències a la mitologia no hi són escasses, la passió hi té tothora un gust dolç i prenedor. i els llocs comuns hi resten transfigurats per una simplicitat daurada i una profunda bellesa natural dc dicció.

H e m jiarlat de llocs comuns, i més pròpiament haur íem hagut d'esmentar la universalitat de certs motius i àdhuc dc certes formes folklòriques, l'ancestralisme de les quals sovint no permet de des­triar-ne o localitzar-ne l 'origen. E n els «Canti di Arbella» aquests ressons de caires genèrics de la lírica popular dc tot el món es destaquen amb facilitat, sense, però . perdre l lur fesomia pròpia.

En aquest punt. per exemple, podem constatar que la finor galant de certs madrigals del recull é s ben parenta dc to de mantes corrandes mallorquines. Per altra banda, el vers final de «Rasse-gnazione» :

che jrai le rulilanti stelle tu sci la /nua,

recorda aquella «Cançó de pandero» nostra :

totes les fiu relluir com la lluna « les estrelles:

com l'exquisidesa de la idea poètica del poema «Dinicgo» ve a ésser una rèplica d'aquell nostre

Roseret de roses blanques^ per qitè el deixaves collir?,

elevat a una transcendència lírica major i d 'òpiima qualitat. « No solament a ixò . Sinó que la magnífica imatgeria, amb ve­

ritable qualitat de flor, que ostenten sovint els fragments lírics qne D i Simone ha recreat, no resulta pas gens distant dc la de certs epi­grames, dísties i tercines de parell caràcter de J. M . López-Picó. E l poema L l i , «L'albero d'araore». no sols pel seu t í to l , s inó per la seva tendresa humana i pel sentit terrenal dc l'amor que hi traspua, evcxra tot seguit la remembrança d'un poema de C. Fages de C l i ­ment. «L'arbre de l 'amor». Finalment, trobem en els «Canti d i A r ­bella» una altra equivalència més directa, en nom i cn contingut, d'un poema català, ben conegut per cert : la «Cançó del doble a m o r » , de Josep Carner. La tan sabuda tomada :

L'amira blanca m'ha encisat, també la bruna.

Jo só una mica enamorat de cadascuna,

troba, en efecte, un reflectiment d'idea en la darrera estrofa del cant C X V I I I . «Amorc duplice» :

ed io che intesi il giglio, due donne gareggio d ' a m o r » ; la bionda • bella e l'altra, che piú m'aletta, è bruna.

Altrament, la fragància eròtica d'algunes peces d'aquest recull, l 'elegància renaixentista d'alguns madrigals, la gràcia verbal de certs verse>s, fan passar el record del Petrarca, de Poliziano, dc Catnl , dels lírics grecs, per aquestes pàgines. Les ponderacions felices de l 'a­mada hi són innombrables : «Bcllezza», «Le rose», «Ast re d 'amore» , «Maraviglia», poemes verament antològics en una lírica moderna. Altres vegades — «Nuziale», «Parla la bella», «Stendi le trecce. . .» — el poeta polsa el seu ardor en una exaltació reiterada, mena de salm profà. A voltes, sovint, l'autor és abellit per l 'expressivitat del dià­leg o pel simbolisme de la faula; «La fontana», «La mer la» . No hi manquen tampex: els versos lapidaris, consirosos, com un aforis­me : «Ammonimento», molt bell. n i l 'h ipèrbole eròtica, com en «Non t i bagnare. , ,» Fragments tots ells dignes d 'ésser t r adu ï t s i repro­duï t s , per a fer-ne un pur deliqui a t r avés de les altres l ír iques me­ridionals, empelt tenyit apenes de cap decadentista orientalisme. Transcriurem només, però, aquest d ís t ic , «Casta diva», que donarà idea dc la bellesa, qualitat i magnitud poètica de la resta del volum :

Alta di castità. in cielo sei luna e sei soU, e gli occhi luoi serein placano la tcmpesle.

Vincenzo di Simone pot felicitar-se d'haver artitz.it i divulgat el tresor líric del seu poble, qne, a judicar per aquests motius que suara ens n'ha ofert aquell autor, és d'urfa potència, delicades» » den­sitat poètiques tan subtils com intenses.

O. S A L T O R

6. — Di l luns , 17 de setembre de 1928 L A V E U D E C A T A L U N Y A

E L T E L È F O N A U T O M A T I C

U p

m

n i a

ng Ü í 5 ! »

\ ' i i i t a a les c e n t r a l ^ de C a t a Ç n y a i C l o t

Amablement Invitats per la Com­panyia Talefímlca Nacional d Espa nva' visitàrem les Centra-* telelòtü-ques automàtiques de Catalunya l Clot. i quedàrem meravellats de 1» porfecd* amb què han estat porta­des a cap aquestes insiaUacions. de la construcció «ad hoCi de lluís lo­cals. 1 del confort amb què poden treballar llus operaris, cereal, tot ai­xò, per a obtenir '.a uia)ur eflclència dol treball.

Intentar nna descripció detallada de tot ço que veiírem. s'escapa del nostre abast i del nostre propòsit. Ens limitarem, doncs, a enumerar al­gunes de 'es coses que aconseguirem retenir en aquesta rapldlsslma vle'ta n una tan complicada com perfecta instaaUacld.

C a i a c i e r i s t i q u e s de la i n s t a l · l a c i ó

Guiats pels s e n y o » Modest Nieto, director dol segon districte, que com­

prèn Catalunya. Aragó. València i Daiears; Bamon M. Sigüenza, sots-director; Marín. Vilanova i germans Castro, enginyers: 1 Miquel de Cà-mara, sots-dlrector de propaganda, vam recórrer tot l'edlflcl de la Pla­ça de Catalunya 1 el de la Granvla. davant la •Monumenlal·.

Atenint-nos a les explicacions que e i» foren 'an gentilment donades, direm que la xarxa telefònica actual de Barcelona és enterament subter­rània 1, per consegüent, posa tots els abonats de BarceKma a cobert de les fatídiques nevades que tan sovint I per tan llarg temps interrompien ab­solutament la vida comercial de la ciutat.

Els estudis realitzats s'han "fectuat amb tal ami·litud de mires i vldèn-d a del futur desenrotllament de la capital del Princ'pat. <\ue probable­ment en un espai de molts anys no veurem el* l'arren» amb obstacles per aN treballs telefònics.

La xarxa ha estat calculada per a 100.000 Unies. 1 n'hi ha Instal·lades ac-t ialmr nt 65.300.

Aquestes Unies van reunides en ca­

bles de coberta de plom que conte­nen cada un 1.200 linies 1 penetren als soterranis de la Central en una gran estança denominada «en­trada de cables».. on es divideixen cada un en dos de 600. i cada un d'a­quests en dos de 300 I afermats en suports de ferro pugen envers un altre departament, on hi ha InstaUat l'anomenat «repartidor de línies..

E n aqu**1' saló o departament bl hi» Instal·lada una veritable fàbrica d'energia elèctrica formada per tres grups motors, generador per a carre­gar les bateries d'acumuladors de 3.800 ampers, tres rectlflcadong de mercuri i dues màquines per a tru­car.

Aquest sbtema és extraordinària­ment enginyós. I és del més perfecte de tols e's que hl ha Instal·lats a Europa.

Ens ha cridat poderosament l'aten­ció el dénomlnat «grup de eocora» que quan manca el corrent del carrer per avaria, eic. es- posa automàticament en marxa per a evitar que es pari l.i Central automàtica.

C o m f u n c i o n a la C e n t r a l E l funcionament de la Central, que

escoltàrem de llavis dels nostres ama-bles acompanyants, és realment sen-zlllisslm:

Quan un abonat despenja el seu receptor, comencen a girar uns apa­rells anomenats cbus>'adors de linla», perquè busquen la Unia de l'abonat que truca, I així que la tróBa es con­necta amb aquesta I estableix la se­va unió amb ttn aparell anomenat .regl«tradnr« que exerceix les matel-exs funcions que una telefonista, per la qual cosa es denomina a aquest òrgan «telefonista mecànica* o cer­vell del sistema. El «registrador» transmet Immediatament a la Unta de Vabnnat nn senyal audible conatstent en un zumzeig continu que és igual a la veu «nümero. amb qui la telefonis­ta invitava l'abonat que trucava. L'a­bonat, en sentir aquest zumwlg, ha de marcar «l número que desitja, amb la segnretat que la Central automàti­ca el rebrà. 1 de la mateixa manera que no servia per res en el sistema manual dir el número sense abans haver contestat la tclefonlsfa. tam­poc aquí no serveix per res que un abonat marqui el núuifro que desit­ja, senf* abans haver sentit el zum-zelg continu, o sia el senyal per a marcar.

Totes aquestes explicacions. traduT-des a un llenguatge vulgar, volen dir que ies senyoretes de carn i os­sos han estat substituïdes per unes ciHegties mecàniques. Decididament comença l'Imperi del «rabat».

E l «registrador» rep cada una de les xifres que l'abonat transmet. I s'encén a cada xifra una lampareta qne Indica el procés de la selecció 1 transmet les xifres rebud»» a una ai!-tra riasse d'aparells anomenats «se­lectors., que tenen per missió esco­llir un d'aquests Ves desenes do miler, nn nltre les imitats de miler, un altre •I» centenars I un altre les desenes I unitats del número que l'abonat ha marcat, I nna vegiidn establi-rta la comunicació, el «registrador» es reti­ra com feia la telefonista.

Es veu. doncs, que el seu funcio-

nament és Idèntic al d una telefonis­ta: es truca automàticament a 1 abo­nat desitjat la comunicació queda estblerta. Si l'ahonat cridat està ocu­pat, la Central tramet automàtl.-a-ment a l'abonat soUlcitant un «tum-zelg intermitent desagradable, a r<* da que s'anomena «senyal d'ocu­pació».

Qualsevol avaria o interrupció que es produeixi en el funcionament és advertit outomàticoment i immediata­ment i a aquest fl hl ha una sèrie de làmr«res que s'encenen quan es produeix una o altra avaria. 1 al mateix temps funciona un timbre per a cridar l'atenció del mecànic de guàrdia. No existeix, doncs, a la Central cap telefonista per a establir la comunicació. Ja que això es'fa automàticament, però en canvi hl ha mecànics que proven les màquines i n'adoben les avaries vigilen el fun­cionament de la Central.

U n apare l l l ladrador Una de les coses que més ens « an

sorpendre fon Tapareu de lladrar. Cal una peUta expUcacló.

E n lloc avinent hi ha Instal·lada una «taula de vigllànciQ», des de la qual s'observa la naturalesa del ser­vei I així que un abonat deixa el seu receptor s'ancén una làmpara. per a Indicar quin és i poder-lo cri­dar per mi]jà d'un corrent que pro­dueix un soroll en el receptor tele­fònic a fl que l'abomt pengi «1 seu receptor.

Queda entès? E l que no pengi el receptor Ja cal que es tapi les ore­lles. Els lladrucs del telèfon no el deixaran tranquil. Ara, que d'antuvi, molts ho voldran provar. I fins i tot éa possible que el telèfon «Uadrador» serveixi per a fer callar les criaturea 0 per obligar-les a meniar D'ara en­davant serà cosa corrent oir que un papà. Irat, amenaça el seu hereu amb aquestes paraules: «SI uo fas bondat faré lladrar el telèfon!»

E l s e r v e i i n t e r u r b à També crida l'atenció del visitant

una notable millora introduïda en el eervel •nterurbà. La Central està do­tada d'un aparell que, automàtica-ment, tramet el talefonema dipositat a la senyoreta telefonista que l'ha de transmetre.

Havem de fer remarcur qne a la secció de conferències hl ha instal·lats uns aparells que registraran amb to. ta exactitud l'hora del començament 1 acabament de les conferències. Un hom, si per cas desconfia, podrà exi­gir oi tlcket comprovant.

Però no para aquí la Instal·lació que comentem: sí f erfecta és la Cen­tral nulomàtlca, no ho és menys la Central interurbana, composta de 40 posicions de telefonista 1 dotada amb els majors avenços, flns al punt qus, segons havem sentit dir a persones autorUzades, és la més perfecta d'Eu­ropa %

III ha també una tnstallació de re­petidors, gràcies als qnala no hi ha distàncies telefòniques, I nosaltres havem pogut comprovar la claredat nmb que sentírem Sevilla, Corunya, etcètera. Això. abans de l'adveniment de la Companyia Telefònica Nacior.tl d'Espnya ens era ra passi ble d'acon­seguir-ho.

També hl ha quadres que s utilit­zen per a serveis especials, tals com per a demanar una informació, a l qual fl s'ha de marcar •05». o por a parlar amb els pobles dels con­torns de Barcelona. 1 en aefuest cas precisa marcar el «08. o i)é per a con­testar les reclamacions del abonats. I en aquest cas s'ha de marcar el «02».

SOn verament notables aquests qua-dros especials i l'organització de tets aquests serveis que permeten contro­lar, en tot moment, el nombre de reclamacions formulad* pels abo­nats. Ia classe de les reclamacions que han formulat; en fl — per què nr, dlr-ho — si es traci* de reclaniacions fruit de la Impaciència 0 bé de re­clamacions que s'han de corretglr immediatament.

L a C o m p a n y i a i el seu personal

De com la Companyia tracta el seu personal en dóna una Idea el guar-da-roba de les senyoretes telegonls-tes, realment admirable. Però. a mfcs a més, la Companyia ha disposat un saló de repòs, on serà servit a les senyoretes telefonistes cafè a càrrec de la companyia.

Haapeóte cl personal encara hem de dir qne, segons ens manifestà el senyor Amadeu Nieto, ningú no serà acomiadat. Al contrari: la Companyia ha procurat que cada un mlUorés de posició. Alrò sí. posant a con­tribució major capacitat.

L a t r a n s f e r è n c i a de serveis També ens manifestà el senyor

Nieto que la transferència de serveis efectuada ahir a les dotze de la n|t serà la més important efec­tuada a Europa flns ara. En altre» lloc», com París, per exemple, la transferència s'efectua de mica en mica, ara una central, ara una al-tru. Ací, nl. Ahir, a les dotze de la nit. les set centrals actual! deixaren de funcionar per deixar a les quatre rentrals automàtiques. Les conferèn­cies que en aquell moment se cele­braven foren interrompudes, natural­ment; però la Interrupció durà poc» segons.

Cal advertir que tots el» que vul­guin Instal·lar telèfon Ja no hauran de passar mals de rap. Actualment la capacitat de la «companyia Tele­fònic» és lUimitada.

Es avinent remarcar ara que a Barcelona vibrà per primera vegada la membrana del telèfon 1 funcionà la primera Unia telefònica de la pe-nínsuua Ibèrica Instal·lada entre la Ciutadella i Montjulch en 1879.

L a C e n t r a l del C l o t No volem cloure aquestes notee

sense posar de manifest la bona im­pressió que ens produí, també, la vi­sita a la Central «Clot». Aquesta Cen­tral té l'avantatge de tenir tots els serveis reunits en un sol pis. La se­va capacitaí és de 2.400 connectadors. amb 3 500 a la Central de Grècia, 2.I2S a la de les Arenes 1 els 6.000 de 1b Plaça de Catalunya.

Altament satisfets ds las atencions que amb nosaltres havien tingut els directors I enginyers de la «Compa­nyia Telefònica Nacional d'Espanya»,

ens n'acomiadàrem fent vols per­què °l nou servei satisfaci las jus'-es. aspiracions de Barcelona.

E l s a s c e n s o r s

F . F u s t e r - F a b r a

L'na altra casa que ha coBaborat als treballs de construcció del nou edifi­ci monumental de la Companyia Te­lefònica dEspanya.

Els ascensors instaMats pertanyen als acreditats de la caaa F . Fuster-Fabra, raó social especiaützada en els importants rams d'ascensors 1 calefacció, InstaUacló també feta a l'edlflci de la plaça de Catalunya, 0 sigui calefacció cenrtal per aigua cor­rent airnb circulació adequada pel sistema «Schneider» Demés ha exe­cutat ies importants installacions •u serveis d'aigua calenta Ureda 1 apa­rells sanitaris, també del sistema «Schneider», a les eubcentrals de les Arenes. Clot i Travessera per la prò­pia entitat.

Nosaltres no trobem estrany que la Companyia Telatonica Nacional d'Es manya hagi encarregat els seus ser­veis a la casa F . Fuster-Fabra. Sa bistòria i tècnica industrial i comer­cial Ja col·loquen sempre indiscutible­ment a la primera flla entre les sevts simüars. E l crèdit 1 Justa ifama que gaudeix ho testimo­nien les nombrosíssimes i importa n-tísslmes installacions que porta efec­tuades en ela principals edificis de la península

I avui, amb motiu de celebrar la inauguració del nou telèfon automà-Uc, que representa un èxit per a la Companyia. 1 ensems per als seus coUaborado», felicitem la d i ­rectiva de la casa F Fuster-Fabra en garantia del seu bon encert 1 Immillorable servei que també ba emprat. .

E l L i n ò l e u m N a c i o n a l

Abans ds decidir quin és el pavi­ment que hom ha d'emprar per a instal·lar a casa seva, recomanem una breu atenció a les garanties que ofereix el «Linòleum Nacional».

Primerament, el material de pa­vimentació ha d'ésser barat, la col-locació exigeix ben poc» jornals i on cop instal·lat dura molt de temps sonse necessitat de reparacions de cap classe, la qual cosa evita les molèsties i despeses consegüents, ensems serà molt reduït el cost de l'entreteniment del pis 1 en general sorà un paviment sofert que resis­tirà sense desgast el du: 1 constant servei a què se l'ha de sotmetrt

Altres característiques ofereix el •Linòleum Nacional», com és per exemple, el ipresentar un aspectn atractiu que contribueix a realçar el valor artístic dels mrfbles 1 la decoració interior; l'ésser netejat amb gran facilitat, en higiene coiw lltueíx una veritable salvaguarda per a la salut de les persones qne

viuen damunt d'ell, 1 les protegeix contra els excessos del calor i h fred. 1

E l cost del "Linòleum Nacional és molt més barat qne qualsevol altre classe de paviments, 1 oferoí moltes més garanties que els altre-paviments.

Podeu rebre més detalls gratuií, a la Sucursal del «Linòleum HacJ" nal (S. A.)». al Passeig de Gràcia número 76.

S o c i e t a t A n ò n i m a

B a l l a r í n

En inaugurar avui el nou telèfon automàtic, que ha de representar una garantia gran, tant per als co­merços, indústries com pels p&ro. culars, hem d'esmentar tots els que han trebaUat per a la seva instai. lació. I entre eUs, mereix el bbstn afecte la Societat Anònima Balla, rín. que és la que ha efectuat tots els treballs de serra Ueria dintri: ei nou telèfon automàtic.

El trebaU magnífic i acurat d'a questa casa l'hem vist ja en altres obres de bon gust, de coses acredi­tades de la nostra Barcelona

La Societat Anònima Ballarín s'o­cupa de la fundició de bronze 1 aka-clons, serraUeria artística, construc­cions metàl·liques, portes ball"-!,, s*stema «Ballarín», bàscules, balan­ces medicals i pesa bubès. article de ferreteria ferrameníc-- modernes 1 d'estil, metalllstería, elements .10 enratius de ferro. etc....

El» tallers i despatx dc l'acredita­da Societat Anònima Ballarín estan Instal·lats al carrer Venus. 10 fcontl-nuació Bruch), on hom fppt veure-bi una gran coUecció d'obres d'art de totes classes.

H i g i n i B l a n c o B a n e r e s

P l a ç a S a n t J a u m e i C a l l 21

Aquesta tan Important com cone­guda casa. dedicada, fa molts anys. a la venda de catifes, tapíssenes, velluts, cortinatges i tot quant es re­fereix a la decoració d'habitacions en lot el confort, ha demostrat una vegada més el seu tan refinat gust en encarregar-se de la part decora­tiva de les cases que la Companyia Telefònica Nacional d'Espanya ha instal·lat a la nostra ciutat; uoa dis­tinció que li fou atorgada sense olHar, ja que. a pari que en totes les seves empreses ha figurat i figu­ra com la primera a Espanya, com­prova en tot moment que és l'úni­ca que compta amb un esplèndid •estoc d'arüclos que per Uur rique­sa pot recomanar-se.

• '•• ! « £

L a i n s t a l · l a c i ó e l è c t r i c a d e l a C o m p a n y i a T e l e t ò n i c a N a c i o n a l d ' E s p a n y a

h a e s t a t f e t a e x c l u s i v a m e n t a b a s e d e l s i s t e m a

S I M P L E X L a p r i m e r a i n s t a l · l a c i ó d c l a c l a s s e a E s p a n y a d e t u b d ' a c e r e m p o t r a l a m b f o r m i g ó

A N Q L O E S P A N Y O L A D ' E L E C T R I C I T A T , S . A .

Pelavo, 12 - Coi ts, 525 Telèf. 3 línies: 725 A. - 2369 A. - 35i6 A.

E ' s c a t a l a n s a L o u r d e s

PEREGRINACIÓ OE TARDOR

Programa I horari Dimarts, dia 18. — Matí; A les stf,

rosari de l'Aurora, amb processó a la BasOica superior 1 a la Penitencia­ria, on hl haurà confessors. Confés .<ions, misses i Comunions a la Gruta i al Boser.

Tarda: A dos quarts de cinc. pro­cessó Eucarística. A dos quarts de sis, Confessions.

Vespre: A un quart de nou. rosari a la Gruta i processó de Uumlnànes, A ta deu. Adoració Nocturna. A mit­ja nit. missa i Comunió general.

Mmeerw, dia 19. — MaU: A dos quarts de deu. missa solemne amb sermó. Visita col·lectiva a la Gruta.

Tarda: A les tres, funció solemne a honor de la Beata Bernadeta.. al Bo-.

amb exercicis apropiats I sermó. A do» quarts de cinc. processó Kuca-rifcuca. A dos quarts de sis, fotogra­fia.' Confessions.

Vespre: A un quart de nou. r<«arl a U Gruta I processó de lluminàries.

Dijous, dia 20. — Mati: A les sis. Via-Crucls. misses 1 Comnnlon». A do» quarts de deu, mlsta solemne.

amb sermó. A les otfce. conferència pels senyors metges.

Tarda: A dos quarts de tres. visita a la Mare de Déu de Montserrat. A do» quarts de cinc. processó Eucarls Uca.

Vespre: A un quart de nou, rosari a la Gruta 1 processó de lluminà­ries.

Divendres, dia 21. — Mati: Misses i Comunions a la Gruta I al Roser. A les nou, missa en sufragi de:* pere-grins difunts, al Doser. A les deu. co­miat de peregrina 1 malalts a la Gruta.

Tard»; Sortida de tren». Els predicadors seran: Reverend

P. Manuel Vergés. S. J . , 1 rcveren.l P. Jacint Alegre, S J.

Per disposició superior no serà permès alterar aquest programa, nl introduir actes- isolats de grups o diò­cesis, sense especial autorització del reverend director espiritual.

L'execució d'aquest programa de­pèn de les circumstàncies que actua­ran a Lourdes durant els esmentats die»*. ;.«r la qual cosa quedarà subor­dinat a les modificacions que impo­sin els directors dels santuaris, i que s'aiiiinriaran oportunament.

Sobre la modèstia en el vestir Parlen els nostres metropolllans:

• E l Sant Pare ha donat, no fa gaire, les normes invariables de la moral catòlica; en aquestes normes es de­termina ben clarament el que està en pugna amb la modèstia cristians: «No es pot tolerar que senyores que es g'iorien d'obedients 1 fidels al Vi­cari de Crlst desoeixin i posterguin les seves ordres.»

(Pastoral col·lectiva de 30 abril UBiii Normes pontifícies: Les normes dc

modèstia en cl vestir. Imposades pel Sant Pare Pius XI. en l'Any Sant. per admetre senyores 1 noies a les audiències pontifícies són les se­güents: el vestit ha de cobrir tot el cos, exceptuant les parts honestes, que són: la cara i les mans. Per tant. el pit I espatlla han d'estar coberts flns al coU; els braços flns al pols; la faldilla ha d'ésser llarga; la roba no ha d'ésser transparent, ni la for­ma massa estreta.

Ordenació del senyor bisbe de Tar-bes 1 de Lourdes: Després de repro var per imraodéslos els vestits esco­tats- 1 de mànega curta, ordena el se-gflent: «Si en la nostra Diòcesi una persona, contravenint en el seu vestit les susdites prescripcions, s'acosta a la Sagrada Taula per a combregar, lot sacerdot, sense dlrigir-Il cap altra observació, s'ha d'abstenir de donar-ü la Sagrada Comunió.

'IVcret de 19 de Juny de 1925). Per reverència a la Immaculada

Concepció: «Les persones vestides contràriament a les ordenacions es­mentades, s'han de considerar com indignes d'ésser admeses a entrar en la Gruta miraculosa, consagrada per les aparicions de la Verge Immacu­lada.»

(Del decret anterior). A les Infermeres de la Hospitalita::

«Aquestes mateixes regles de modès­tia seran observades a Lourdes per ies senyores i noies que com a Hos­pitalàries o infermeres, s'aphquen amb tan admirable abnegació al ser­vei dels malalts de les nostres pere­grinacions, nós Insistim molt par­ticularment sobre aquesta recomana­ció. 1 proposem a aquestes senyores, com a Ideal de! seu pietós ministeri, d'unir a la pràctica d'una çaritat per damunt de tot elogi, la de la decèn­cia més delicada. Així contribuiran i nmb molta eficàcia, a fer de Lourdes, en alguna manera, una predicacló viva, «una escola de modèsHa». no menys que de caritat,»

(Del decret anterior). PEREGRINS A BARCELONA

Durant el dia d'avui han arribat a Barcelona, procedents de diversos In­drets de Catalunya, nombrosos perc-çrlns que han de sortir demà cap a

Lourdes; formaran part del romiatge dc l'IlospítaUtat.

S'ha pubUcat el número de la re vista «Lourdes», portaveu de l'Hospi­talitat de Catalunya, corresponent al present mes de setembre. Es un nú­mero molt nodríd I la seva lectura es fa força interessant.

L ' E s g l é s i a p a r r o q u i a l

d e S a n t A g u s t í

iQuin ciutadà desconeix aquesta església? iQuí no admira la Justesa de les seves línies i dimensions? ,'.Qul no ha assistit a alguna de les diferents festes que duna manera esplèndida aquí es celebren? I iqul no recorda, amb goig espiritual, les moltes manifestacions religioses ce­lebrades en aquesta, algunes t'egudes tal volta a la seva capacitat que és considerada superior a la de la majoria o totalitat dels altres tem­ples de Barcelona?

Però. d'altra banda, iqui no està convençut que l'estat actual del seu decorat, degut en molta part • la cor­rupció del temps i principalment a

l'Incendi que Mngué lloc ja fa al-gons anys, no respon a ia grandesa de la seva fàbrica i menys encara, a la grandesa, netedat 1 magnificèn­cia que sempre ha de regnar a la casa de Déu?

Aquestes 1 semblants considera­cions m'han mogut a emprendre una obra que judicaria per sobre l'estat econòmic de la parròquia 1 els seus feligresos. »1 per endavant no em refiés de ia caritat, sempre recone­guda, dels barcelonins. 1 així. podreu veure com, a l'esmentada església, avui dia tot respira activitat; pintor» palete», fusters, etc., tots acoblen llurs esforços per a transformar-la 1 fer la casa més digna del Senyor.

Amb tot, abans d'acabar aquest escrit, permeteu-me una altra pre­gunta iQuè falta per acabar, com es mereix, aquesta reforma ten útil 1 necessària? Falta que «1» ciutadans de cor cristià i magnànim es donin compte de la importància d'aquesta reforma; que visitin les obres que es fan. 1 convençut», facin almoines amb les quals embellir Jes parets d un temple tan màgnlflc.

Ja em consta que són mollM les peticions que gairebé sempre es fan a les mateixes persones, però. tam­bé em consta que és aquesta una mcessitat que exigeix la solució no Pas de mans estranyes i no cristia­

nes. ( si Déu premia tots els acte» de caritat que fem vers el nostre pf»1' xim icom no premiarà aqueU <l e directament vagi adreçat a la seva casa I. per tant, a la seva persona i glòria?

Totes les persones que vulguin co"' Iribulr a aquesta obra, poaeo trametre almoines a la Casa o » despatx parroquial.

JOiN-PADROS Pvre. Ecom.

P e l s d a m n i f i c a t s

d e l M o n t n e g r e

S'han rebut a la nostra adm1"^ tracló vint-l-clnc pessetes m^s.^i-als damnificats de Montnegre, don tlu dal senyor Pere Vilar.

M u s t c a I s

NOU DOMICILI L a redacció 1 administració ;

«Diccionarlo de la música ll,islp' ,,„» ha estat traslladada al carrer de Sant Just, 3, Barcelona.

L A V E U D E C A T A L U N Y A Pàg. 7. — Dilluns, 17 dc setembre de 192S

T o t s e l s e d i f i c i s q u e h a c o n s t r ï u t a E s p a n y a l a C o m p a n y i a T e l e f ò n i c a h a n e s t a ! p a v i m e n t a t s a m b

L I N Ò L E U M N A C I O N A L

E s e l p a v i m e n t i d e a l p e r a O f i c i n e s , C a s i n o s , T e a t r e s , E s c o l e s , B i b ü o t e q u e s , C a s e r n e s , S a n a t o r i s , H o s p i t a l s , C o m u n i t a t s

r e l i g i o s e s , E s g - é s i e s i E d i t i c i s P ú b l i c s e n g . n e r a l - D i s p o s e m d ' u n v a r i a t a s s o r t i t d e L I N 0 L 2 Ü M , d i b u i x o s i n c r u s t a t s , p e r a l a c a s a m o d e r n a

T j T T ^ J iOTt TT^S TP Bk &ev a s00^»^-8 * artesonats. Varietat *mJ<M.JS% W^m. W O X XX. models, grran efecte decoratiu F A C I L I T E M G R A T U Ï T A M E N T M O S T R E S , R E F E R È N C I E S I P R E S S U P O S T O S

B A R C E L O N A : Passeig de Bràcia, 78 - Telèfon 75904 M A D R I D : (Fàbrica i Oficines) Paseo de! Molino S E V I L L A : Gran Capltàn, 22

H B L A N C O

B A N E R E S

ALFCMBRAS\ TAPICEMAS

P L A Z A S 1 ^ J A 11*1 E

C A L L , 2 1 ^

P R Ò X I M A M E N T , I N A U G U R A C I Ó

D E L A T E M P O R A D A D ' H I V E R N

E l més gran assortit de les novetats en Tapisseries, Velluts, Catifes, Cortinat-

ges i demés articles per a la decoració

Grans stocks en Perses i Esmirnes d'importació directa, i nuats a md de les millors fàbriques nacionals, disponibles en totes les mides

minm M0NTACAR6UES

I E L E V A D O R S

E N G E N E R A L

Als nous edificis de la

Companyia Telefònica Nacional d'Espanya

aquesta casa ha ínstaMat calefacció i ventilacions

" S C H N E I D E R "

F . F U S T E R -

F A B R A

C L A R I S , N . - 2 8

B A R C E L O N A

V E N T I L A C I O N S . • S A ­N E J A M E N T . - P R O ­D U C C I Ó D ' A I G U A C A L E N T A I F R E D A

i t

Us nlllers rífirtncies í'fjpüpyi

C i m e n t P ò r t l a n d A r t i f i c i a l

" A S L A N D " L'edifici de la Companyia Tele­fònica Nacional d'Espanya, s'ha construït amb ciment "ASLAND"

D i r e c c i ó t e l e g r à f i c a i

t e l e f ò n i c a : " A S L A N D " „

P r o d u c c i ó a n y a l :

3 5 0 . 0 0 0 t o n e s

C o m p a n y i a G e n e r a l d ' A s ­

f a l t s i P ò r t l a n d " A S L A N D "

Passeig dc Qràcía, 45 - B A R C E L O N A D E M A N E U P R E U S 1 C E R T I F I C A T S D ' A S S A I G S

T A L · L I S I t M E C À N I C

C o n s t r u c c i o n s e n f u s t a e n t o t e l s e u r a m

L a c o n s t r u c c i ó e n f u s t a d e l n o u e d i f i c i

d e l a C o m p a n y i a T e l e f ò n i c a N a c i o n a l

d ' E s p a n y a h a e s t a t f e t a p e r a q u e s t a c a s a

A g u s t í M o l i n é

V I L A D O M A T , 106 T E L È F O N NUM. 32835 B A R C E L O N A

V g . S. — DíTIoSs, 17 3e sefemÇft ' íe 1928 V A V E U D E C A T A L U N Y A

L A D I A D A E S P O R X J V F u t b o l EUROPA. S; VALBNOIA, •

E i (iquést segon partit, presenolat per uu n o més de conourrònol» que «4 de (]t3&&bl«. s 'adjudicà t 'Europt la oopa «Casa de Valèuc!B>.

Amb tot 1 que «1 Valimcla prcsau-tA una jugadors de to oh bona te. bo pogueren oontrarestar la fúria euro­peista, que t ingué una tarda esplèn-Uila. pr inolpalmMi la Itnla d« mil-

joa 1 l a defensa. E l Telaran algunes Jugades que en­

grescaren «1 públic, però. a dir Ten­ia t. el nombre de gols í s el qoe f e i i entusiasmar m-'s. perquè són massa gola per nn valència, l el mal prin­cipal d'aquest fo» preaentar-se al oamp amb la meitat dels jugadors osnviats, per a veure de relvlndl-car-ee del resultat de dissabte que. malgrat el Joc hrut que durant tota 1* «egona part Inïperk. no pog'n> fer oanvisr al marcidcír , el resultat s'ha vist prem dar amb el 9 a • a fwror dels de oafta.

A la darentgr* dai Valncta falta moltla eompaaptracW. Bl oeu dàVan-Mr centre Miquel, amb tot I la serà bona fe, no pogué fer res. car du­rant tota la tarda forao molt poques lae pflote» qwe se M donaren: sem­pre feien Joc d"extrem8 1 aquí la principal equlTocadd. La Unta de mitjos, passatgera.- molta bona f e M defensa dolenta. I el porter. Pedret, una tarda no gens encertada.

De l'Europa, per no fer cap tmeid. Ja que aacaée serten dos o tree. 1 encara potser més «r ia t qoe l a eort no els acompanyi, tot» bo feren força bé. "

Els equtpe s'alinearen com segueix: València: Pedret, Moliné. Alba, nt-

cart. Salvador. Arao*^^ Péres. Reig, Miquel. Ari-adJ© f *sAnchei

Europa: Altéa, Tíguera». .\lcorUa. SoHgd. Oamls. Mauriclo. Pellicer. Beettt. croe. Cous 1" Alctaar.

Bl partit fou arbitrat pel col·legiat senyor Camotm-ra. força b*: repri-m t de bon coim·nçnaíeot. c l Joc dur. 1 d'aquesta minera e r t l à qn-no » reptis el que succeí «KisaWp.

Han •Qooeüiíalt els gols d * cftents corredoe: CoTl». 2: Cn» , S; Al­e j a r . 2; Betíft, 4. 1 Pémcer . L

• • • En sl camp t inguérem oettK Be

«a ludar el Jugador LoyoU. Ens dlpué que es «robarà molt «nUlorat de lo losld soferta dissaMe. No la rWa la importància qoe en nn prin­cipi aa creia. Ho celebrem.

EUROPA, 4 — VALBHOIA, 1 Mat» no molia oonearrtocla. sT»

celebrat el primer pa rü t qoe ban de ju^ar A « m e n t a l s clabe al camp 4e Gutaa rdó , per a dlspuiar-w la copa •Caaa València. .

L'encontre ha estat baetent ensopit: a la primera part el domini ha eelat de rBuropa. En aqueata rwsenya. hob donaieo» «1 resultat. Ja que a la segona part qne es fWa al oamp no era fotboL «tnó el )oc in-desiqafcla de la trompada seca A ronseqQènda d 'a ixò, s'hagu* de reti­rar, lealonat. del oamp. qnan se*» laltaven set minuts p « acabar d partit . A m ig centre enropeteta U>-yola. «runa forta cootusW a la cama dreta, p rodu ïda per una patada p* l Jugador del València ftnoel, segona as deia expríesamesart.

La lesió de Loyola. senee que reves­teixi eap cartotar greu. el pr ivarà -le jugar segurament alguns p a r t í » , se­gons SP'ns ha dit .

vosaltres protestem qne W hagi ar­bitres qne deWn embrutir tant ete partits. 1 ablr fon nn d'aquest, d senyor CroeQs. qnl, per no ésser més esièrgic, peeeà A que passà . Esperem Tenre avui futbol, i aleshores remar­car la ràlaa del Joc dels uns 1 dels altres

El partit acaba amb A rtswHat de quatre gols a on. a favor de TEuro-pa: fels. dos per Ciordla. un per Cros I un altre par BesCt, per l'Europa. B l de! València fou fet per Rodrí­guez.

Els fvpjipa i f i i j l i i l i i r i i i i «tan w guebt:

Per l'Europa: Altís , VIgnaras, A l -oortsa. Iranro. Loyola, Maurldo, Gan-dartu Beeüt. Cros. Ciordla I Alcàzar.

P A València; Pedret, Torregaray, y. • y Larraflaga, salvador. R M » nas. Pfrez. Imosi. Rodríguez, .\rca-dlo. Sànchez.

F. FORTUNY A SABADELL

Sabadell, t; AUètto, f AI : i m p del Centre d'Esports han

Jozat ela dos equips de la ciutat. La l lu i ta ha estat durant tot l'en­

contre emocionant, donada la r ivali­tat dels oontendents, qoe feia més de dett anys qne no havien provat Durs forces.

Cap a Ics acaballes del partit, el

Durant la finfda

V o l t a a C a t a l u n y a

un cotxe

Erskine al servei dels organitzadors, conduït pel senyor Carles

Baró, ha cobert

m é s d c 1 . 5 0 0 k m .

sense el més lleu entrebanc.

Sols en provar un cotxe Studebaker-Erskíne

sabreu el que és un automòbil

que «e feia no era futbol, slnò un joc de trompada seca per la nervlo-si lat dels Jugadora d 'ambdós bàn-dola,

El partit acabè amb un empal de dos gols. fets per Pastor els de l'At­lètic.

FJs del SafadeU foren feie per Sala.

A les ordres del coUeglat senyor Pegueres, els equipa s'alinearen da la sogflent manera:

puigdomenech, Monals. E'ías, Prat. Sancho. Grlera, Carpio. Solor, Mota, Sala i Pérez, pal Sabadell: i Cue-vrolls, Pujol. \Hal to , Glrooée. Cor­bella. Carol. Pactor, Pro». Huerva. Santamar ía 1 Comas per l'Atletlc.

LLADOS AL POBLE NOU

0. D. Europa. S; 0. D. Júplter, 4 (se­leccions) El partK celebrat en el terreny del

l imi ta r diumenge entre l*'.» salecclo'.is d 'ambdòs duba, d o n à lloc a una bona tarda de futbol. Els aüeionata que hl assistiren, sortiren plenament salis fets.

EI» oqulps foren: Europa: Oliva. Bosch Pineda. Iran-

to , Xifrà, Brau. G&ndara, Solé. Xi­fren. Besti; II : R ivira.

Mplter : Marly . Calvo. Botella. Van-dellds. Orò, Rovira, Lavllla. Navarro, Rosell, Casdona i Aguilera.

Inicial el joc, es preveu PintM-ès par ambdues paris a d u r i a ' n la victòria, i pçalat l'encontre a gran tren. dóna lloc a jugtulf? meritòries, de la qual cosa resultà avantat­jat el Júplter, «1 qual marcà el pri­mer gol mit jançant Agailara, sl bé nls rocs moments aconsegueix l'em-pat l'E.iropa. obra de Btít i t . pero no-xàm-ir . és Gàtuiari qui acome^ui·lx el segoi g i^ par als sens, i de sègol dn acaba el primer temps.

A la segona part, segueix el pat'.vt amb «fl mateix interès, si bó es m--*-tra mi« encertat el Júplter. l'actuacid del qual és oorrespesta amb tros gols més. obra de Navarro I Uivll la.

L'arbitratge del senyor Font. Im­parcial 1 encertat

Diumenge dinent, dia 23, ju­garan els primers equips complets dels dos clubs, ela quals e* disputa­ran una valuosa Copa. Aquest partit *s esperat amb Interé». i m*5*» no ha­vent-se enfrontat des de la passada temporada. 1 que amb els partits ce­lebrats en sortí vencedor el Júplter per dues victòries i dos empats.

R A U - R A U 0. E. OE SANS, 1; BARCELONA, S

(raaervea) A l camp del carrer de Galileu Ju­

garen nn partit amistús els reserva» sansencs i els del Barcelona, a pro­fit de la Volta a Catalunya,

E l partit fou molt renytL 1 Jugat a gran tren per ambdós equips. De totes manares, el Barcelona es de­mostrà superior al Sans per les se­ves Jugades de gran precisió, a m4» a més, W. Inseguretat del porter san-seoc, féu que «l marcador augmen­tés AB ponts del Barcelona, El par­tit, doncs, fon vJstds 1 !a gent en sort í satisfeta,

ArMtr* *1 senyor Saurl, bé. A SANT MARTI

Conten dl ren el Mart i ne oc i el Grà­cia, d camp del primer. L'equip del Gràcia as presentà amb elements del reserva en totes les línies, I a ixò t r agué flunnent a l'enenntre 1 facili­t à la tasca del Marti nenc, el qual. en tot moment, aconseguí impoear-se i portar la Iniciativa del combat

E l resultat del partit fou de quatre gols a zero a favor del Martlnenc. ontrafs par Llorca (1), Morrajas (8) 1 Casas '1).

Formaven l'equip vencedor: Prats. Serrano. Barcóns. Pascual, Pou. Cal-vet. Lapona. Casas, Ll i rca , Morra­jas 1 PandOBL

Ml E L S A N S A P A L M A En el partit jug.n diumenge a pal­

ma de Mallorca entre la Unió Es­portiva de Sans i el Balear, triomfa­ren ek sansencs per dos gols a aero.

A MATARÓ Manresa, 1; Uure, 1

Pel qua es veu, estem condemnats a presenciar una sèrie de partit» do­lents.

Avans, A sol anunci d'un encontre Manre&a-liuro ens feia anar al camp convençuts de veure bon futbol 1 for­ta Uolta per adjudicar-se la victòria: avui sembla que tant els manresans com els mataronlns surtin al camp a Jugar a donar cartons. Sols en comptats moments vam veure diu­menge un xic de futbol, I encara aquest ens el van proporcionar les ratlles mitgee d 'ambdós equips. Els quatre defenses compliran també amb l lur deure.

Les davanteres no van respondre a la vàlua dels equips, puix a despit de ço que molts volen fer creure, presenciàrem en aquest partit e's mateixos defectes de fa temps, és a di r manca absoluta en l'equip groc-negre de davanter centre. 1 una ala esquerra molt dolenta, amb la salve-tal que en Meelres bo féu, però. molt millor que els altres interiors Uns avui posats a prova. El seu com­pany Galcerftn. catastròfic durant el transcurs del partit, pitjor encara que en el partit de diumenge passat El joc d'aquest minyó tohom sap qne es de densa, però sembla que h l ha a lgú que malgrat tot. està decidit a fer-lo jugar de davanter.

La davantera del Manresa, tampoc s 'entengué gen», en el cn-? d'Un co-tolg. direm que va jugar un xic m i ­l lor la davantera ilurenca, amb tot I Jo que havem esmentat, puix el» pals evitaren dos gols a do<; xuts fortíssims de So'.enet l Rabells, àdhuc aquest executà tina capcinada que mereixia mil lor sort.

L'Escrit féu el gol del Manresa a la primera part. i empa tà l l i u r o de «penal mitjançanl Rabeil a la segona p a r t

Els equips foren: Gamleans. Miguel, Mart í I. Delgado. Martí n. Tort, Ga-lobart ÍV, Pequarul. Escrita. Doca 1 Galobart HI pul Manresa: i Gnasp, Mas, Comas. Bentanachs, Lleonard, Roig. Tayeda, Soleret. RabclI. Mes­tres i Galceràn. per l 'Uuro.

Els millors, Lleonard, Roig. Mas i Comae, els ilnrencs, l Gamisans i Martí M, pels manresans.

L'arbitratge, bé en general. ERGO

L a d a r r e r a

a

e t a p a d e l a X v o l t a

C a t a l u n y a

Par fl. ela 1.850 quilòmetre»^ que comportava enguany la volta ciclis­ta a Catalunya, han estat coberts, la L'nió Esportiva de Sans pot es lar ben satisfeta del resultat asso­l i t .

Selanta do» foren el* corredors Inscrits, dels quals h»n retornat a ciutat, després de vuit dies d'hafver-se'n allunyat, quaranta,

Hran no s'equivocà en designar, com a f u t w guaúy ido r d 'aquèsta magna manifestació esï·ortiva, que tant difon per I«s terres de Catalu­nya ramor l l'Inti-rès per les eo-sas da l'esporf. Marian Canyardó. Els pronòstics no han pas fallat aquest cop. Canyardó — encara que no pas amb un gran marge — ha vençut. Ha demostrat un oop més tota la seva te 1 tota la seva fortl-tud. Les gran» firmes, l'una darrera l 'altra. han hagut de deixar-H f l camp lliure. Ara que Canyardó, hom pot dlr-ho slncerament_ no ha ven­çut amb aquella brillantor que es­peràvem, i mé» en la darrera eta­pa, que entrà barrejat amb el gran escamot. De totes maneres, ham de considerar com a bona. j jioteer pocs corredors t robar íem que la repetis­sin l 'actuació de Canyardó.

Enguany ha tingut lloc l'acabament de I» lluita al velòdrom de l'enti­tat organitzadora, circumstància qua ha motivat que l'arribada perdés to­ta aquella popularitat, tota aquella imponent manifestació a què està­vem avesats. Recomanaríem qne per a futures Iltiltes, «s reprengués el costum de situar el lloc de meta en ïina àmplia via. que no manquen pa» a Barcelona.

Hom ha de considerar que la Vol­ta a Catalunya és una manifestació purament popular. Cert *s que de bon nombre dc quilòmetres abans d'arribar a Barcelona, una doble f i ­lera d'espectadors emmarcava la ru­ta, però no oblidem l'espectacle mal vist de l'arribada, voral es grans

columnes de l'Exposició, de l'an'e-rior organització.

L'acabament d'aquest X « r a n Pre-mt Citroen ha mancat de visualitat 1 d'entusiasme popular.

Cent volt quilòmetres comportava la darrera etapa, de GrioneUa s Bar­celona. El bon entreteniment I tra­çat de Is ruta permeten als •lotirs» de prendre un tren un slo viu. Por ten el cap Canvardó i Borràs. Hom nota en aquest darrer dia un movi­ment superior. A Manresa, la gerna­ció é» grossa I ve a imlr-sa a lo salutació de la població, que en mos-sa s'ha Tancat al carrer, l'aviador Xuclà, que passa I repass» pilotant l'avioneta esplèndida adquirida per la coneguda casa •Nèlia·.

A la sortida de Manresa el tren rltemlnueix. 1 això permet als endar­reriu de prendre contacte amb el gros del cos de comdor^

En anar-se acostam « Barcelona augmenta el prthllc, i alsl mololx és enorme el nombre 'de bicicletes, mo­tos i altre» qne pretenen segnl'·. Is qual cosa era un constant motiu de perill per als participants i per j» ella mateixos, B l tren cs fa més rà­pid a partir de Martorell irer lu qual i-oea s'allarga el .pelotó- capdavan-ler, que acab per dlvidir-se. Van al cap Mució. Canyardó (M. I J.). Bor­ràs i el mal lorquí Bibiiunl. qne tan valent s'ha mostrat durant Iota la llarga cusa. HI segon grup el for-

nien Mrente. Casamada. Far ré . No­guera. Casanova, Colon i d'altres.

Per fl després de passar entre dues parets humau^ . cn tot el recorre­n t de la carreiera de Sans i carrer de Gaiil'·u, que porta al velòdrom, arriben a la meta. Malgrat que Ca­nyardó oorla el cap com que el grup que entra amb ell al velòdrom el componen la partiulpants, s'ha de fer ja classificació al -sprlnt. en 1* pista, especialitat que diferents cor­redors desconeixen. So és pas el mateix córrer i upretar pedals en el oln d'una ben entretinguila ruta o damunt l'asfalt d'una gran avingu­da ciutadana, que fer-ho en els v i ­ratges escalonats d'un velòdrom.

Correguda en la pista, el resultat fou tot altre del que segurament s'hauria tingut de •spr intar· en pi*

rreny. I.a riasífefleació d'aquesta darrera

elapa fou així: Primer. Auta, 3 hores M minuts. •Segon, Borràs, 3-13-6. Tèsjeòr, Segarra, igual temps. Quart, iltiera, igual. Cinquè. Martínez, igual. Sisè, Canyardó, Igual. Setè, Ferrando, Igual. Vui i . \ Pons, gual. Novè " Solera, igual. 10, Canyardó, Igual. • I , Otero, igual. 12, Calvo, igual . 13, Bssagoflas, Igual. 14, J. Capdevila, igual. 15, Bibilonl, Igual. 16, Figueres, igual. IT. Mpció. igual. I«. Pal larès , Igual. 19. Panyella, Igual, en Casamida, 3-13-15. 21. Tudela. ídetn. 32, Monné, 3-43-1. 23, Anyó, ídem. 24. Casanovas, 3-44. ?5, Pla, ídem. 26. Colom. 3-44-25.

L e s c o s e s b o n e s s ó n

b o n e s a t o t a r r e u !

T r a d u ï m u n a n u n c i p u b l i c a t a " E l A u t o m ó v i l d c C u b a » :

C H R V m R C o m de c o s t u m , s ' a n o t a a l t r a v i c t ò r i a

Tota als qne oonoorregaoren a les oarrerea d'automòbil» oele-brade» a l'Orlsntal Park nitlmaruc.it, han qnedat meravsllats de la magnifica prova de rasistèaola i velocitat oferta pel Chrysler, gua­nyant dos premi» 1 fent el millor temps de la pista (exceptuant el temp» fet pals oarros especial» de carrera). Aquesta és la mateixa classe Chrysler qne s'ha anotat le» »egttant9 victòries i qne ha seguit durant quatre any» a 1 servei particular de tres distint» amos, ha­vent recorregut méa de 47.000 mllles.

Bl 34 da febrer d» 1938. — Primer premi, Tercera categoria. Primer premi, Segona categoria.

Carreres organitzades per l 'Associació de Corredora de Cuba ! que es celebraren a i anomenat circuit de «La Noche*.

E l lo d'octubre de 1928. — Primer prem. Tercera categoria. Primer prem Segona categoria.

Carreres organitzades pe! diari «Ei Universal», a honor del general Ge­rard Machado, celebrades en el eircoit «La Noche».

E l 33 de març del corrent — Primer premi en la categoria de carros fins a 500 puig. cúb.

E l l .ar d'abril del corrent. - Primer premi, Terceni categoria. Primer premi. Segona categoria, i e l millor promedi de velocitat d'aquesta carrera, excloent-ne els especials de carreres.

Carreres celebra les a la Pista de l'Oriental Park.

E i m a t e i x m o t o r i x a s s i t { 7 p r i m e r s p r e m i s e n 3 a n y s !

Estem disposats a demostrar, a qualsevol persona que ahef ho desitgi, que el CHRYSLER, tantes vegades victor ós, és un carro de rigorós Stock.

I m p e r i a l A u t o m o b i l e C . ' S a n L à z a r o , 9 9 B . T e l è f o n A 2 3 5 6

Com a finor, represa í velocitat, no hi ha res comparable al C H R Y S L E R

P R O V E U - N E U N !

R e p r e s e n t a c i ó d A u t o m ò b i l s , S . A .

D i a g o n a l i R a m b l a d e C a t a l u n y a

27, Penyaranda. 3-44-45. 38! Correa. 3-45-37. 29, Ferrer, ídem. 30 Noguera. 3-45-47. Sl" Capdevila ( F . ) . 3-46-40. 38! Lorente, 3-47. 33, Vendrell, 3-48. 81, Casademont. 3-51-20. 36, Hocarlas. 3-53. 36, Garola, 8-56. 37, Dols. 3-56. 38, Martlneï , 4-28, 39, Mas. 5-5-40, Haymi, 5-15, Amb el resultat de la darrera eta­

pa poc han oanvlat les posicions en la-'classificació genera! d'aqueSta Vol­ia a Catalunya, 1 per ella podem de­duir que la lluita lia existit entre els primers llocs d'una manera espe­cial encara que els temps emprats bé í l u e n que no h l ha haguí cap es­capada forta, car poc més de sis mi­nuts ha pogut treure el vencedor al jeu seguidor Miquel Muoló,

Sis minuts, en m i l tres centy qui­lòmetres de recorregut, per als ave­sats a lluites daqueeta mena, tenen tota l 'explicació del desenrotllament de la cursa,

t a X prova ciclista que ans ocu­pa no ha servit per a donar-nos a conèixer cap «fenoraeni, malgrat la MVelacló de Bibilonl i l a bella clas­sificació del tercera categoria Josep Figueras, I Ricard Ferrando daU neò­fit». ' Heu's aeí els resultats finals d'a­quest Gran Premi Citroen.

Primer, Marian Canyardó, 51 ho­res, 3 minntó i 36 segons.

Segon. Mique] Mució. 51-9-28. Tercer. Juli Borràs, 51-20-8. Quart, avierià Riera, 51-59-54. Cinquè. Josep Figueras (primer de

tercera categoria). 52-1-25. Sisè, Manuel Martínez, 52-7-3. Set*. Joan Segarra. 52-18-45. Vultí', Ricard Ferrando (primer dels

neftfits}. 62-29-35. Novè. Joan Bibilonl, 52-31-34. 10. Josep Maria Pal larès (prmier

de seRona categoria), 52-38-36. 11, Josep Canyardó. 58-48-48. 1?. Jnan Lorente, igual temps que

lanlerlor. 13. Vlctorift. Otero. 55-55-59 14, Atrtè, 52-50-20. 15. Anyó, 53-12-22. 16, Munné. 53-lftg. 17 Vendrell, 55-24-37, 18, Calvo. 64-2-19. 1f>. Noguera, 54*33. 80. Pons. 54-10-3. 21. Colom. 544S-36. 22. Capdevila, 55-40-30. 2?. Casamada, 56-56-24. 84, Correa. 56-7-59. 25. Capdevila í f . ) , 58-24.28 M, Tudela, 86-10-31 27. Pla, 57-1-1. 28. Panyella. if7.22-4« 29. Solera, 57-49* 30 Basaganyes, 31. Casanovas, 58-3-88 32. Ferrer, 58-35-39. 33. Penyaranda. 5-7-l« 34. Garcia. «1-3^5. 35. Mas. 85-35-49.

Martfneï (P.l, 88-1-47 ••tf. Raymí, «l·ie-g. 18, Casademont, 71-18-39.

del» productes sortits de los pals fàbriques d'automòbils d W ca per a l 'any que ve.

M o t o r

Alguns d'aquests nous nwdeu ben Ja a Barcelona I de l lur exam tot llegint la literatura de prot)»* ' da d'ells, resulta plenament conn i í r da la nostra Informació. ^ -

Psr mig dels nous modals vem vist, els de »Nash. ens han dat especialment l 'atenció, car ' '" conjunt resulten vehicles A' a exquisit pel que fa referència presentació, i en el que pertoca » t part mecànica ha sofert canvis ^ portàncla que situen la coneuci6 ca en u n lloc preeminent.

Un nou motor a alta oomprensM amb cambres especialment des per a una turbulència dels >> sos per a obtenir perfecta hornui-neítat en la barreja, abans l'ences!!" equipa els models auomenate . A t W ' ced eix» i iSpecial s l x i de la sèr! «400.-

Aquest» motors porten un doble jo-l de bugles en cada cilindre, deiai:! que ve a agmenfar el rendiment, pm,"! que l'encesa s'efectua amb mes

n . rPORO» QUATRE PORTES Estacionant a la Plaça del Bonsuc-

ces havem tingut ocasió de veure ol nou tipus de carrosseria seüan qua­tre portes, l lançat darrerament per la •Ford Motor Co., damunt ei nou mo­del A de xasis tan discutit. Aquest cotxa que ens ocupta porta la ir.atrf. cula B. 32.443, així) vol dir que fa ja dies que circula per la ciutat, car honi ha depaKat el n ú m e r o 33.000 en les altes de cotxes de la provín­cia de Barcelona.

El nou sedan quatre portes «Ford., tal i com fa temps avençàrem, resul­ta un cotxe magnífic, millorant en alguns detalls l'excel·lent conegut "ccaoh». A lx l com en aquest els seients davanters són individuals, en el quatre portes hi ha un còmode i ample divan, la respatllera del qual és mòbil, circumstància qua 11 pro­porciona un gran confort. Aquest seient és replicat on la part poste­rior del cotxe, resultant el conjunt Interior bec espaiós i atralsnt.

Com a detalls de construcció havem notat ol canvi d 'emplaçament de la palanca del mecanisme de fre a mà . En aquest model ve col·locada al cen­tre. Junt a la palanca del canvi de marxes. Aquesta innovació és degu­da a la nova disposició del sistema de frenatge, que és ara independent l'accionat per mà i el general a peu. La palanca de m à actua damunt dos tambors suplementaris a les ro­des posteriors, 1 el fre de peu opera damunt els jocs anterior i poslerir si­multàniament .

Petits detalls havem notat en la carrosseria La part davantera del cotxe és ventilada per dues obertu­res laterals a seguit del «capoU. En les quatre portes hl ha uns tiradors niquelats per a tancar de cop.

El conjunt d'aquest nou tipus •Ford», amb tanta pruï ja esperat, re-snlfa verament esplèndid i no deedlu pas en comparar-lo amb cotxes que dij.nliquan ei seu preu.

Tenim entès que ben viat es posa­rà a la venda aquest nou sedan qua­tre portes, del qual sols do? exem­plars han vingut fins ara a Espanya.

NOVA AGENCIA De temps ens cridava l 'atenció que

nn cotxe com el «Marmon», les ca­racteríst iques mecàniques i de pre­sentació del qual són verament d'ex­cepció, no tingués qui s 'ocupi de difondre'l entre nosaltres. Darrera­ment ens havem assabentat que els cenguts I simpàtics negociants del ram. de tants anys establerts, senyors Rossinach i Garcia havien estat no­menats agents de la coneguda marca americana per al nostre terri tori .

Considerem que el «Marmon» no t r i ­garà pas a obrir-se camí entre la nostra classe automobilista, favora­blement coneRtide com intePIgeht en Ta wa tè r i a . ensems que d'un gust re­finat, detalls qne fan preveure l'aco­llida que necessàriament h a u r à de tenir a l «Marmon., classificat dina l 'alta ar is tocràcia antomòWl en el país d'origen

MOUS TIPUS 19Í9 Fa alguns dies havem comunicat

als lectors les orientacions generals

tència I la totalitat de gasos són mats. Les vàlvules en aquest nou mj. tor vénen muntades a la part gufc rior. Els pistons d'una lliga i x ^ w d'alumini són del tipus «Invar. i ^ clgonyal — alleugerit buidani-io tu certes parts" — va muntat an coixinets. Considerant que I V da comprensió porta aparellada on» major producció de calories en cada explosió, la superfície del radiador

A p a g o , 2 0 8

ha estat augmentada, allargant te seves línies verticals, fet que l i pro­porciona un bonic aspecte.

Es nombrosa i verament esplèndida la presentació de models de carrosge. ries damunt els diversns t'pus de xa­sis «Nash.. En el bonic saló d'e-;!)!-t-ic!ó d'aquest marca a Barcelona a , la Granvia Diagonal, liaven; admlral dues magnífiques conduccions inl». riors, en les quals no sabríem qnj més demanar-hl. remarcant una sí-rie de detalls que col·loquen els tipu. «Nash» per a 1929 a un lloc gats comú.

MATRICULES Nota dels automòbils de turisiM

matriculats a Barcelona fins al jvl-mer de setembre.-

«Citroèn.-. gener, 73: febrer, 53; marc. 43; abril, 73; maig. 14(1; juny, 174; ' ju l iol , 95; agost, 57.

«Stualbaker - Erskine»: 27. i * , n. 30, 56. 38. 53, 42.

«Chrysler.: 28, 13, U , 25, 22. 14. 23. 13.

«Willys -Wlppet.: «1, 15. 21, 22. 26, 89, 37, 38-

.Renault.: 20, 8. 8. 13, » . \:> 16, 15. 15.

«Fiat . : 19 8, 17, 12. 16, 20, 9. 15. .Buick. : 18. 9, 9. 8, 13, 19, 17. S «Hupp. : 3, 0. 0, 3. 8, 12, 17, 17. «Hundeon Essex.: 14. 17. 15. 1!,

20. 17, 13, 20 «Chevrolet.; fi. 7. 19, 27. 29. üfi. 44,19. «Ford.: 4, 11. 23, 20, 14. 28. 33. 35-

La marca que ha ir.nlrirulat cotxes ha estat la .CilroÇn». amh TU vehiclM. Per contra «Huppo & qu! va a la erta d'aquesta estadística amli 60 cotxes venuts en els primers s« mesos de l'any.

E S C A C S %

PARTIDA 99 Ens plau oferir als nostres ^os

quistos una bella partida del é'w combinador alemany Hantlaub (l'A"-dersen modern) on el geni de l'es-cola clàssica hi regna.

Blanques Negres KaJtn Hannaiil'

BUY LÓPEZ 1 P 4 R P 4 B 2 C 3 AR C 3 AD 3 A 5 C 4 A 4 A D 3 A 5 CxC P*C 6 O-O / P 3 cn 7 P 3 AD / * 2 c 8 P 5 R n

Molt dolent. Ara convenia P i "· D 3 C

9 P 3 IA' P 6 D 10 D S C

Es mi l lo r D I R . per 3 C. C i T

11 A 5 Ó" A 4 AH-12 R 1 T C í A

Amenaçant C 6 C + . 13 P 4 C D 3 T 14 P x C •

Sl A x A . D 6 T; 15. T 1 C. C + ; 16. T x C . D 8 A-t-, etc.

13 6 * 15 f i 0" ,,

Si T 1 C, P 3 A D : 16- A •< * P 4 D ; 17. P x P . A x P ; 18. T - u A x P l

D x PA + 16 A x D A x A , ma*-

(En record del primer centonar I partides publicades, en ^o11^?" que Marshall ha obtingut 4,000 mo j or a Bad-Kissingen. l ,.

V. F. B C L O. E. «SEMPRE AMI OS»

El pròxlrn dijous, dia 20. Sl del vespre, l'avantatjat m*™* ^ quest noble joc. en Josep ^ ' . . . t ; n a r à unes simultànies de -0 » ... a l'estatge del Club Exc"rf'0"Ía. «Sempre Amics., Verdl, 32- Qu8tJ vltada tota Vafició en generat.

Auto-Electricita' cuida a Espanya del serrei

elèctric S . E . V .

usat en la majoria dels co»65 francesos i del servei

usat en quasi tots els a™6' '^ Als nostres taUers t roD»^ peces legitimes l bon «"

DIPUTACIÓ, 334

L A V E U D E C A T A L U N Y A Pàg . 9. — Di l luns , 17 í e setemBt* de 1 9 ^

D A R R E R E S I N F O R M A C I O N S S e r v e i M e t e o r o l ò g i c

d e C a t a l u n y a

c u.nció general a tmos fèr i ca d'Euro­pa a le* *et hore* d l * 17 de w ' temWe de IBÏ81 EjdstcUen dues I m p o r t a n t » zones

A* m a l tmps s i tuades a les l i l es b r i -fj-imiee u n a I a I t à l i a l a segona; I lou coplosament, a m b vents del Sud . oest a l r lan<l 1 N o r d d"Anglaterra , es-i^ent-se cap a D i n a m a r c a l Norue-' A c ò r c e g a l g r a n pa r t de Sar-lanya l I«Alla * reg i s t ren grans p l u -ei5 1 fortes t e m p e s t a t » , p r o d u ï d e s per un n i t o l r a u m s i tua t a les costs* de Tclon.

A l ' A l e m a n y a , P a ï s o s Baixos entrada del B à l t i c h i ha m o l l a boi-

n 1 dominen venta fluixos 1 va r la -

^ f i a nost ra P e n í n s u l a I a F r a n ç a c l temps é s genera l , ca r solament

Pare ixen a lgunes boires f e r A r a g ó . Castella 1 costea de l Canal de l a Mà-netra-Estat del temps a Ca ta lunya a let

vuit hores; K l bon temps *» general 1 sols h i

ha algun8 n ú v o l s a la costa de CA-« m a 1 Barcelona.

Els vents s ó n m o l t f lu ixos 0 mo--jerats del sector Nord 1 les tempe­ratures han expe r imen ta t un notable Mtcent; les m í n i m e s d'aquesta ma t i ­nada han estat de 5 graus a l 'Estan-gent 1 6 a Capdel la .

Els t e l è f o n s d e L A V E U

D E C A T A L U N Y A

\mb m o t i u de l a I n a u g u r a c i ó ofl-ési del servei t e l e f ò n i c a u t o m à t i c vjn estat canviats , com >s sabut, els j ï a e r o s dels aparel ls aels abonats ü Barcelona. peguem als nostres amics, anun-

rtnls, subscriptors l totes Ics altres «rsones que tenen r e l a c i ó amb LA VIU DE C A T A L U N Y A , que p rengu in ínn* n o t a dels nous n ü m e r o s , que sfin a l . \ l :

Hedacc ió i T a l l e r s (carrer dc Fer-Isndina), m i m . 15151.

A d m i n l s l r n c i ó (Rambla de les Flors), n u m . 10722.

L ' e x p r é s d e B a r c e l o n a

D E S G R A C I A A U T O M O B I L I S T A A E L BURQO

Saragossa. 17. — É l tren e x p r é s de Barcelona, quan passava per un pa» a n i v e l l « I tua t p rop del Burgo , t o p à amb un a u t o m ò b i l .

E l cop fou t e r r i b l e . E ls ocupants fo ren l l a n ç a t s a g r an

d i s i ò n c i a . Resul taren tres dels viatgers de

r . i u l o mor t s i a l t res tres de fer i ts E l cotxe era de la m a t r i c u l a de

Saragossa i h a quedat completament fet m a l b é .

S ' ignoren els noms de les v l c t l -mea I qu i són .

Es creu que l a d e s g r à c i a l 'ocasio­n à una d i s t r a c c i ó de la dona guarda-barrera, que d e i x à cl pas obert men­tre s'acostava c l t r en .

Saragossa, 17. — E n j 'accident d 'au­tomòb i l , agafat por l ' e x p r é s dc Bar­celona, resul taren m o r t s els gegflents: germans Francesc, Eleuter l 1 A d r i à Mollneros l l ' emplea t de correus Ma-quez.

1 fer i ts greus: F ide l L o u 1 Nicolau Messeguer.

H a v i e n assistit a una festa que se ce lebrà a Belchi te i en to rnar l 'au-fomòbil fou asafat pel t ren 409.

Ha eslat d e t i n g u t el guardabarre-ra . que no ten ia posades les cade­nes.

Ei s u c c é s ha causat gran I m p r è s ^ »ió a Saragossa, on les v í c t imes eren molt conegudes.

E l p a c t e K e l l o g s

UN D I S C U R S A L - L U S I U D E L P R E S I DENT D E L C O N S E L L ROMANES Bucarest. 17. — E n el C o n g r é s de

In F e d e r a c i ó In te ra l i a r t a d'E.v-comba-ifcnts. «1 pres ident de l Consell do ministres senyor Ducu ha p ronunc ia t un discurs dec la ran t entre altres co-ses. que els ex combatents que cone-íroeren m é s que n l n g i l els hor rors d? la guerra , h a n d ' é s s e r els p r i n ­cipals defensors de la pau actual basada en els t ractats existent* 1 sen­se daval la r envers un pacifisme ver fcal _ Fabra .

*DHE8IO D E MÈXIC. — E L S PAÏ­SOS ENCARA NO A D H E R I T S Weshlngton , 177. — En ei d.ipar-

^ e n t d 'Es ta t es declara qui el ^ v e r n de M è x i c s'ha adher i t s! Pac-

l : KeUogg. Fal ten encara les respostes de tret-

» p a ï s o s . Onrant aquesta selmana seran t r a -

•neses c ò p i e s a les S i nacions cpie ^ b 0 sense reserves par t ic ipen en *! Pacte. Les dues c ò p i e s destinades 8 R ú s s i a seran transmeses pel Cio-yim f r a n c è s . — Fabra.

E l v ia tge

de C h a m b e r l a i D

ARRIBADA A L'HAVANA. - E F E O T E S D E L CICLÓ L'Havana, 17. — a bord de r « O r -

coma i . b a a r r i b a t el m in i s t r e a n g l è s J1* Negocis Estrangers , M r . Chamber-18ín. H a man i f e s t a t que es t robava " ^ l b é de salut .

Des de l ' i l l a B c r m u d a a aquest W r t el v a i x e l l s o f r í els efectes de la P rox imi t a t de l c i c l ó que ha devastat

Anltues. — Fabra . _

A U T O R I T Z E U L E S NOTES Dr . LES «J-ALS ENS PREGUEU LA P U B L I C V « O . AMB UN S E G E L L O UNA SIG-^ATURa q l - e ENS S I G U i CONEGUDA

L ' h u r a c à del m a r

de les A n t i l l e s

A L A COSTA D E F L O R I D A . — L K B BAHAMES INCOMUNICADES M i a m i , 17. L ' h u r a c à que d e v a s t à

Puerto Rico a r r i b à ah i r a l a tarda a l a costa de l a F lo r ida , l c a u s à grans desper fec te» , i d e s t r u í les U-n es t e l e g r à f i q u e s 1 telefnlques. T a m ­bé a l ç à l a teulada de moltes cases,

a r r e n c à arbres de soca-arrel, etc. No hi ha noticies de v í c t i m e s peraonals.

A c o n s e q o è n d a de l vendaval , les Hles Hahames estan sense c o m u n i ­c a c i ó de cap classe de j de dissabte. Tots els e s fo rços que s'han reali t­zat per a os ta í i l l r una c o m u n l c a c ' . ó resultaren Infrutuosos. — Fabra.

A CUBA. — A SANTO DOMINGO. — A P U E R T O R I C O Havana, 17. — L ' H u r a c à ha cau­

sat en mol t s lloes de l ' I l l a g r a n » danys, di f íc i ls encara d 'evaluar. pe­r ò que se suposen considerables. Se­gons les indicacions de l 'observator i m e t e o r o l ò g i c , l ' h u r a c à p a s s à a m l t l a n i t p r o u de l ' I l l a dels T u r c » , a 1Ï0 ml l l e s per hora, i es d i r i g í cap n l e» Hahames.

L ' h u r a c à , a Santo Domingo, e s t i g u é acompanyat d 'una p lu ja tor rencia l .

Not íc ies procedents de Puerto B'.co que "necessUen é s # e r con f lxmad· í s .

d iuen que a Ponce m o r i r e n in perso­nes I que quedaren sense refugi a l ­tres 700. Es t em per la sort de di­versos n a v i l i s que es t robaven en «1 m a r de les An t i l l e s .

Segons les mateixes n o t í c i e s , a la costa or ienta l de Puerto Rico les p è r d u e s han estat important í s s i raes , especialment en les plantacions sucre. A Uumacao, 90 persones pe r deren la v ida . A Ponce l a co l l i t a de ca fès po t considerar-se com a perdu-ü i per complet.

A m é s del nombre de morts comu­nicat, h i b a 100 fen i s . — Fabra.

LA C R E U ROJA NORD - AMERICANA Nova York . 17. — Es creu que els

p r o n ò s t i c s dels m e t e o r ò l e g s , que te­mien que l ' h u r a c à d e v a s t é s la costa de i de La F l o r i d a a l cap H a t e r a » , no t i nd ran c o n f i r m a c i ó 0 que almenys no t i nd ran com a resultat els t e r r i ­bles efectes previstos.

La Ceru Boja americana ha t r a m è s una p r imera suma de 50.000 d í i l a r s a les aufori tois de Puerto Rico, pe r a é s se r repar t i t s entres les f amí l i e s necessitades. — Fabra .

E L S DANYS A L S EDIF10IO P U B L I O S I A L E S C O L L I T E S Nova York , 17. — Els danys causats

per l ' h u r a c à s'eleven a tretze m i l i o n s do l l iures esterlines. E n aquesta x i f r a van compresos n o m é s esl b é n s p>i-bllcs, com e s c ó l e s I al tres edificis de l 'Estat o dels mun ic ip i s .

Les p è r d u e s causades pol t empora l en les colli tes s ó n m o l t impor tan ts : els per jud ic i s en l a co l l i t a de ca f è s'olsven a dos m i l i o n s de l l iures es-terl ines; arbres cafetals, dos m i l i o n s de I l lu r»? . i tabac, un m i l i ó de l l l i i -res. — Fabra.

E L NOMBRE D E VÍCTIMES Nova York . 17. — Oficialment s'es­

t i m a que el nombre de morts causa's per l ' h u r a c à de Puerto Rico és do 200. E l governador senyor T o w n e r declara .que aquest nombre é s segu­rament i n f e r i o r a la reali tat , enca­ro que estima que el nombre d " m i l v í c t i m e s publicat pels d iar is é s exa-gerot. — Fabra .

E l s grans vols

UN MONUMENT A N U N C E S S E B I COLI Etretaf, 17. — A v u i ha estat i n a u ­

gura t e l monument a la m e m ò r i a de Nungesuer 1 Col l , que e l d i a 8 de m a i g de 1927 sor t i r en a bord d f , tOisseau B l a n c » a m b el p ropòs i t de travessar l ' A t l à n t i c , 1 que foren vlo-tos per dar rera vegada a l a costa d'Etretat.

Ass i s t í a la c e r i m ò n i a u n r e p n · sentant del m in i s t r e d ' A e r o n à u t i c s , M . Laurent Eynac . — Fabra. .

C a n v i s f a c i l i t a t s p e r l a B a n c a M a r s a n s , S . A .

P R E M I D E L'OR (Preus de compra)

Alfons 17'00 T Isabel I I S T O » Unces l mitges unece. 117'00 » Quarts d ' u n ç a I17 '00 » 1/16 d ' u n ç a . . I . . . HT'OO » Francs M6'C0 » Dò la r» . 8 ' fO » L l iu res 29·50 » Cubans. . . . • - . 00*00 »

C a n v i s d ' I n f o r n a c i ó f a c i ­l i t a t s p e r l a Casa i o l e r I T o r r a Q . ' "

Bit l le t» Francesos. . . . . • Anglesos. . . • • • • I t a l i ans • Belgues. • S u ï s s o s . Portuguesos. . - . • Alem.» (Reichemark)

À u s t r i a ( S c h l l l l n g ) . > T x e c o e s l o v a c » . . . • • Holandesos • R ú s s i a (Txervonetz) . > Grecs • Suecs » Noruecs > D inamarca , . • • • > F i n l à n d i a . . • • • » R o m a n i a • B u l g à r i a . . • • • • > T u r q u i a » Estats Uni t s . • > C a n a d à . . • • « • » A r g e n t i n a . U r u g u a l s • Xi lens . . • < • • • Bras i le rs . • . « « • • • B o l i v i a n s • Colombians . « * • • » Peruans . . • • > P a r a g u a i » . Venezuela. . • < • • Japontsos. • • • , A lge r lns . . • • • • Egipte . . F i l i p in s» . . . • • •

D e s p r é s d e l a d e s c o b e r t a d e l c o m p l o t

L a t r a m i t a c i ó d e l s e x p e d i e n t s d e l s d e t i n g u t s

A l Govern civil han facilitat la següent nota:

•Con arreglo a las instrucciones del Exrao. Sr. Presidente del Consejo y del Ministro de la Gobernación, se estan tramitando con rapidez por el Director General de Seguridad l o s expe-dientes de los últ imamente detenidos, para decretar la libertad de aqucHou qu* no estan incursos en positiva rcsponsabilidad.»

23'7 0

31*70 8 4 · r .

1 I6 ' 50 1*25 1 4 4 0'62

18'Oü •2'4?

17 U

7*5: l 'M I'dO

14*00 3 V 5 4 '0u 2*65 6'C5 5*90 2*. 5*90 U'íO 0*8/ 1*15 S'.'O

21V 0*10 I'DO 2*50

21*50 29*40 2,50

L a L l i g a de Nac ions

OREU DECISIÓ DC LA DELEGACIÓ XINESA

N a u q u í n , 17. — L a d e l e g a c i ó x l n s -sa a la Societat de Nacions ha te­legrafiat a l sou Govern aconsel la i r lo que es r e t i r i d 'aquell organisme in ternac ional c o m a protesta de no haver ob t ingu t u n lloc en el Consell en les ú l t i m e s eleccions. Es c reu que abans d 'adoptar t an greu mesura, ol govern x i n è s t r a c t a r à d 'obtenir u n lloc permanent en l 'esmentat Con­sell. — Fabra.

L'EVACUACIÓ D E RENANIA. - UNA HEUNIO. - A C O R D S I M P O R T A N T S — V E R S UNA I N T E L - L I Q E M I A

Ginebra, 17. — En l 'hote l on s'es­tat ja l a d e l e g a c i ó b r i t à n i c a es r eun i ­ren a h i r el» t l s representants d * les grans p o t è n c i e s , duran t la sebsló m í s de ;re3 nores.

Hav ia de d i s cu t l r - i e especialment l ' e v a c u a c i ó J » l a R e n à n l a . relaclo-nant-la amb u n a s o l u c i ó de f in i t i va del problema de les reparacions. L a sess ió hav i a despertat g r an I n t e r è s per l ' ac t i tud en q u è se suposava l a d e l e g a c i ó a lemanya , com a conse­q ü è n c i a de l ' ú l t i m discurs del senyor B r i a n d .

A l f ina l de la s e s s ió es d o n à el se­g ü e n t comunica t :

•Els representants d 'Alemanya, Bèl­gica, F ron ra , Gran Ere ianya , I t à l i a l J a p ó , han constatat amb s a t i s f a c c i ó los condicions amistoses en q u è h a n «s ln t tractadios Has q ü e s t i o n s pen-dens i declaren que h i h a hagu t acord en els pun t s segflentsr

Pr imor . Oh'ortura d 'una negocia c ló oflclal sobre la demanda f o r m u ­lada pol cancel ler del Reich, a pro­pòs i t d una a n t i c i p a c i ó de l 'evacua­ció de R e n à n i a .

Begon. Necessitat d 'an reg lament complet 1 d e f i n i t i u del problema de les reparacions l c o n s t i t u c i ó a aquest objecte d una c o m i s s i ó de per i t s ft-nanclers designada pels sis Governs.

Tercer. C o n s t i t u c i ó d 'una c o m i s s i ó anomenada de c o n s t a t a c i ó 1 de conci­l i a c ió . • — Fabra .

F E L I C I T A C I O N S F R A N C E S E S A M. BRIAND

P a r í s . 17. — Els d iar is comenten el comunicat f ac i l i t a t al f ina l de les sessions del Consell de l a societat dc Nocions, f e l i c i t an t en general c l senyor B r i a n d per haver c o n d u ï t les negociacions a m b m à mestra.

•Le M a t i n . 1 «Le Pet i t p a r i s l e u · subra t l len r h a b l l l t a t 1 el m è r i t de', senyor Br i and , t e rminan t la l i q u i d a -ele de l a guer ra passada, despr.'is d 'haver desterrat tota p o s s l b l l i í a t <le guerra futura .

• L 'Echo de P a r i s , fa observar que les ú l t i m e s negociacions h a n ac l a r i t cnnsiderablement l ' a l m ò s f e r a de Gi­nebra. — Fabra. .

COMPENSACIONS P E R L ' E V E C U A CIO D E RENANIA

Ginebra, 17. — Als c í rco l s de l a Sc cletat de Nacions es d i u que c o m a una c o m p e n s a c i ó per l ' e v a c u a c i ó an-t lcplada de R e n à n l a , s'ha pensat en establir un con t ro l permanent a l i a t a la r e g i ó r enana I t a m b é en la mo­b i l i t z ac ió a n t i c i p a d a d 'una p a r t o del total dels c r è d i t » que A l e m a n y a Im de pagar.

Sembla que e l senyor B r i a n d ba d i r i g i t tol» els seus es forços en í ü s ú l t i m e s negociacions a establir u n paraUelisme i una r e l a c i ó entre i 'e-v a c u a c l ó de B e n à n l a i l ' o r r a n j a m o n t <te les reparacions, considerant que nc es podia pa r l a r de la p r i m e r a , s i nó s'cstoblien c o r a p e n s a c l o n » en la segona — Fabra .

UNA DECLARACIÓ D E BRIAND

Ginebra. 17. — El senyor B r i a n d , en unes declaracions donades a l a premsa s'ha fe l ic i ta t dels resulta!s d ; l a s e s s i ó d 'ah i r . E l flual de .es converses, ba d i t . p e r m e t r à l a l i q u i ­d a c i ó general dels problemes pen­dents. Cal no ob l ida r que l 'evacua­ció de R e n à n l a no es r e a l i t t a r à flns a l ' a rnanjament dels altres punts l l l ig iosos . Cal fer ressaltar l a cor­d ia l i t a t 1 l a c o n f l a n ç » rec íp roq· i . · s que han pres id i t les del iberacions, les q u a l » donaren fl amb u n banquet ofert pel delegat a n g l è s , p r o v a I r -o -buljable de q u è l a cord ia l i t a t d u r à

•fins a la fl. — Fabra.

L a denga a G r è c i a

AJORNAMENT D E L ' O B E R T U R A D E L P A R L A M E N T

Atenes, 17. — A c o n s e q O è n s t a de l'e-p l d è m l a ha estat ajornada l 'ober tu-a del Pa r l amen t flns a m i t j a n octa bre. — Fabra.

f r a n ç a

HURACÀ A A L G E R Alger . 17. — D u r a n t el dissabte I el

d iumenge ha bu fa t sobre tota l a ?*• g l ó u n for t vendaval que ha Impe­d i t el t r à n s i t pels carrers I carrete­res d u r a n t a lgunes hores. E I m a r , e m p è s Pe' v " " - h à " f U r " rnoMn mo-tres d in t r e de l a terra. No h l h a ha­gut desgracies personals. — Fabra .

UN M U S E U NAPOLEÒNIC F o u r a » . 17. — M . Herr lo t ha i n a u

gura t aquest m a t i a l ' i l l a de A l x , u n o i useu n a p o l e ò n i c entablert a l a casa qn e h a b l t à l 'emperador . En aquesta casa va v i u r e l 'emperador els dies 13, 13 i 14 de Jul iol de 1SU. abans de l l lurar-se a Angla ter ra .

m H e r r l o t h a pronuncia t «1 dis­curs I naugu ra l .

E l museu 4» degut a la i n i c i a t i v a de l b a r ó Gourgaud , descendent del general d'atfueet nom, qui a m b el general B e r t r a n d fou lins a l ' ú l t i m moment fldel a l 'emperador. — Fa­bra.

UN B A N Q U E T Au SENYOR M A L V Y M a r l e l . 17. — Els amics de M . M a l -

vy, d ipu ta t per aquest dis t r ic te , l ' h a n obsequiat a m b u n banquet..

Assist iren a l banquet 1.100 comen­sals-, entre aquests tota la represen­t a c i ó p a r l a m e n t à r i a del departament del Lot .

P r o n u n c i a r e n discursos M . Bouat, d ipu ta t per FUeeao . nlca'de de M a r . te l , M . D a i a d l e i . cap del p a r t i t r ad i ­cal I finalment M . M a l v y qui Wu ona c r ida a favor de l a u n i ó de les for­ces de l 'esquerra. — Fabra.

LA F E D E D A O I O R E P U B L I C A N A I S O C I A L D E L C E N T R E . — E L CON­G R E S A N Y A L

Le Puy, 17. — La F e d e r a c i ó repu . b l icana I s ò c i a ! de la r e g i ó del Cen­tre, h a celebrat e l 6eu C o n g r é s anya l . E l seu preeldent. l 'ex-presldent del Consell, M . . F r a n ç o l » Marsa l , ha pro . nunc la t u n discurs. D igué que pa-ra l le lament a l 'obra de c o n s o l i d a c i ó de l a pau , ca l real i tzar l 'obra de sen-t a r damunt bases s ò l i d e s la pau ro-c l a l . Estem decidi ts — ha d i t — a no to rnar enre ra davant cap sacr if ic i per a m i l l o r a r l a sort del s t rebal la-dors I confer i r m é s di f fn l ia t a l l u r v ida . Malgra t tot, c re iem que é» i m ­possible s u p r i m i r la responsabl l l la t dels ac te» de l 'home, p e r q u è no h l ha res m é s d e m o c r à t i c que ga ran t i r a cada u n el f r u i t de les seves obres. — Fabra.

UNA O B C A N I T Z A C I O D ' E S P I O N A T ­GE A SUÏSSA

Lugano, 17. — S e g o n » el . C o m e r e d e l T l c c l n l o . , l a po l i c i a ha descobert u n a o r g a n i t z a c i ó d'espionatge a c à r ­rec d ' emlgro ts i t a l i ans establerts a S u ï s s a I en altres l locs , la qua l tre-t a l l a v a per compte de los autor i ta ts I tal ianes. — Fabra .

S E I 8 M E S Taranto , 17. — A h i r s 'experimen­

t a ren diversos sotragades s í s m i q u e s do poca Intensi tat , p e r ò que causaren bastant a l a rma en l a p o b l a c i ó .

No h i ha hagut v í c t i m e s n l danys mater ials d ignes do c o n s i d e r a c i ó . — Fabra.

F E R R R A R I N V I S I T A LA FAMÍLIA O E L 'AVIADOR D E L P R E T E

Lucca, 17. — L ' av iador F c r r a r i n h a v i s i ta t l a f a m í l i a d e l . seu Infor­tunat company Dol Prele, a m b el qua l féu el v o l sense escala Roma-Nalul .

F e r r a r l n a b r a ç à I b e s à l a n re de Del Prete 1 es tn-njré la m à de la seva germana, 1 a p e t i c i ó d'aquestes, d o n à compte de l a t r a g M I a I de la gra n r e s l s t í n c l a de De l Prete.

Precedit de nomnrosa c o m i t i v a . Fe : r a r l n a n à a l cement i r i de l a loca l i ­tat i ( ü p o s l t à un acorona d a m u n t l a tomba de l seu company. — Fabra.

J

E l c o n f l c t e d ' A s t i l l e r o M a d r i d , 17. — Amb m o t i u de l a

eeva estada a M a d r i d , degut a l a c«-lct>racló de l C o n g r é s de l a U n i ó Ge­ne ra l de Treba l ladors , una c o m i s s i ó d'obrens m e t a l l ú r g l c s b a v i s i t a t el m i n i s t r e del T r e b a l l senyor A u n í » .

U h a n d e m a n i que s ' o c u p é s del conflicte ex is tent a Asticero (Santan­der) I l a c r e a c i ó del corresponent C o m i t è p a r t a r i c i r c u m s t a n c i a l per a r r a n j a r l a qf lcs t ló .

O v e j e r o a l ' A r g e n t i n a M a d r i d , 17. — E l c a t e d r à t i c A n d r e u

Ovejero m a r x a r à a l ' A r g e n t i n a amb m o t i u de les festes d e d i c a d e » a com. m e m o r a r el centenar i de Goya.

Por t a l a r e p r e s e n t a c i ó de l a Socie­ta t C u l t u r a l Espanyola i es t é la Idea amb l a seva s e c c i ó de Lle t res de for­mar c o m una mena d ' I n s t i t u t que p o d n a é s s e r la base de l a c r e a c i ó d 'una I n s t i t u c i ó de c a r à c t e r general destinada a e s t r è n y e r els l l a ç o s en­tre l ' A r g n t l n 1 Espny.

L a s i t u a c i ó a l M a r r o c

B O M B A R D E I G DE T R I B U S R E B E L S A DADIA

Casablanca, 17. — Uer l ' a v i a c i ó m i ­l i t a r francesa h a n estat bombarde­jades In tensament le» t r i b u s r e b e l » del d i s t r ic te de Dadla , I els h a n cau­sat Impor tan t s danys. — Fabra .

A c c i d e n t d ' a v i a c i ó

P o r t u ' . x a l

M O R T D E L COMANDANT MOLA

M a d r i d , 17.—iAvul s'han t i n g u t no­ticies d ' u n accident d ' a v l a c l ó que en é s s e r conegut a M a d r i d a l s ocn'.res a e r o n à u t i c s ha p r o d u ï t genera l sen­t imen t .

Dissabte passat s ' e l e v à de l 'aero-d r o m de Jetafe u n g lob t r i p u l a t pel c l m a u d a n t d 'enginyers senyor M *W amb l 'objecte de ba l e el ' e r o r d d 'a l­t u r a

S ' Ignorava l a sort del g lob fiu» aquesta t a r d a en q u è cou un lca ren de M ú r c i a , que u n conmperols dsseo-b r l f e n un g lob destrossat i ei p i lo t carboni tzat . Es suposa ^ue en elevar-.se n certa a l tu ra , e l desgraciat aercnau 'a , ex­p l o t à el g lob . I q u e d à asf ix ia t , p e r ò flns a ra els t è c n i c s no han pogi : t as­senyalar les causes de l ' accident .

E i « J e s ú s d e l

G r a n P o d e r »

A R R I B A D A A M A D R I D

M a d r i d , 17.—A dos quar t s d onz* dè l n l a t i a r r i b a r e n a l ' a e r ò d r o m de dor i c l l l t a r i a lguns oBciais d 'avia-Jetafe el c a p i t à general , el governa­c i ó pe r a presenciar . . ' . 1 i a de l ' a i ^ a r e ü . J e s ú s del Gran P o d e r » , que h a v i a s o r t i t aquest m a t i de S d v l l l s .

A l ' a e r ò d r o m no ee tenien no t i c i a» de l ' apa re l l .

Poc d e s p r é s s 'olrcn els dors l lsd els motors l o p a r o g n é l ' apa re l l que evo­l u c i o n à d a m u n t de l ' a e r ò d r o m .

Saproparen lea au tor i ta t s 1 í e l ' : ! -ta ren als t r i pu l an t s , autor i ta ts i caps d ' a e r o n à u t i c a , el

Presenciarem' a r r ibada , u l t r a Ica ao t l r l t a t s 1 caps de l ' a e r o n à u t i c a , e l personal de tal lers .

E I p r i m o r de descen l i r (ou c l ca­p i t à J i m é n e z , que l l u :

—No h i ha a l m ó n u i l t a r apare l l que el « J e s ú s del Gran P o d e r » .

E l i . 'racàs de l nostre v o l fou degut a ia m a l a sort. l l o m s o r t i t u uu qua r t de deu d e l m a t í , de Sev i l l a . 1 hom a r r l l at sense cap contratemps. A Ma­d r i d h l e s t a r em ' t r e s 0 qua t r e dies, per a compl imen ta r a l gove rn 1 a les au to r i t a t s .

L ' apa re l l ha estat portat a un han­gar t»er a f e r - l l un r e p à s genera l .

E S T R O B A T UN HIDROAVIÓ E S P A ­N Y O L Lisboa , 17. — L ' h i d r o a v i ó espanyol

que es va veure obl igat a aquat l tzar p rop de l l l a g d'Obldee l que no s'ha­v i a pogu t t robar per u n h i d r o a v i ó p o r t u g u è s a causa de l a boi ra , ha estat t roba t aquest m a t í p r o p de Foz-Are lho . — Fabra.

E l v ia tge de D . A l fons

M I S S E S . — V I S I T A A L M U S E U D'HIS­T O R I A N A T U R A L . UNA F E S T A O E C A R I T A T . — A L T R E S A C T E S Estoco lm, 17. — E l r e i o i missa a

l ' e s g l é s i a c a t ò l i c a de Sant Eugen i , en l a q u a l o f l d ó el bisbe c a t ò l i c de S u è c i a . S. M . e s t i g u é acompanya t del seu segu ic i , per le» a u t o r i t a u sue­ques I per l ' a judan t suec senyor H a m i l t o n .

A b o r d d e l « P r í n c i p e Alfonso» es d i g u é t a m b é u n a missa a l a q u a l assist iren els oficials i m a r i n e r s del va lxeU.

T e n n i n a l s els Oflc'.s d i v i n s , els dos sobirans, a m b u n Uu i t segu ic i , i s t r a s l l ada ren a l Museu d ' H i s t ò r i a Na­t u r a l , on a d m i r a r e n l e í seves r iqu?s col· leccions . D o n Alfons e'interessa especia lment per l a g r a n va r i e t a t de ver tebra t s i de balenes que es guarden en l 'esmentat Museu .

T T i n l n o d a aquesta v i s i t a , els rei» esmorzaren en f amí l i a i p res id i ren d e s p r é s , acompanyats dels p r í n c e p s , una festa de car i ta t » benefici dels nens pobres t u e se ce leb rava a l S t ad ium. Els sobirans f o r e n rebuts pel d i r ec to r de l S t ad ium 1 aclamats per l a m u l t i t u d a l l i congregada.

L a fosta es componia i f Jocs ot-l è t l c s , d ' u n cor d 'es tudiants de U Unive r s i t a t d'Upsala, d ' u n a orques­t r a de l a d i t a Univers i t a t 1 de ca-us I exercic is realitzats per 2000 nens 1 nenes de les escoles comuna l s , tots vestits a la manera del p a í s .

E l p r o g r a m a fou m o l t celebrat 1 diferents vegades don A l f o n s I n i c i à els ap laud iments .

Ass is t i ren a la festa e l cos d ip lo ­m à t i c I els pa la t ins . a i x í com una g r o n m u l t i t u d que a c l a m à repetldos vegades els sobirans .

T e r m i n a d a la f u n c i ó , els sobirans l l l u í » seguicis es t r a s l l adoren a l ' h i s t ò r i c cos lc l l de D r o t t n i n g h o i m . oc a d m i r a r e n les r iques col· leccions d'objectes ant ics 1 d ' a r t . I especial­men t el museu teatral , que é s un dels m é s r ics d 'EuroJa. En l a sola p r i a -c lpa l s ' e x e c u t à a honor dels sobirans l ' t O r f e u . de Gluck.

D e s p r é s v i s i t a ren el parc del pala . i ; l a caseta d 'esplai del r e l Gustau, d 'es t i l x i n è s .

A les onze de la n i t , ele rels d'Es­panya I S u è c i a , en t ren especial, sor­t i r e n cap a Huneberg, on es rea l ' -rà r à una oocera. L a p a r t i d a es real i t ­z a r à sense c e r i m ò n i a . A s i s t i r a n r l a cacera el cos d i p l o m à t i c i nom­brosos inv i ta t s . Fabra .

FUNCIÓ D E G A L A Estocolm. 17 — La f u n c i ó de g a U

organ i tzada a l teatre de l 'Opera • h o n o r del r e i d 'Espanya, c o m e n ç a a l ' h o r a anunciada, dos quar t s de dou de l a n i t .

La sala estova profusament ador­nada amb flors i banderes suequ.'s I espanyoles.

A m é s dels sobirans assist iren o ncompnnynt del re l Gustau, r o r q u t s -t r a I n t e r p r e t à la M a r x a R e i a l e s p v nyo la . D e s p r é s c l d i r ec to r de l 'Ope­r a d o n à u n «Visca el re l d ' E s p a n y a » , que fou contestat per tots els aasis-tents.

A m é s dol ls sobirans assist iren a ia r e p r e s e n t a c i ó els membres de la f a m í l i a r e i a l sueca, princesa A l í c : i de G r è c i a , el Govern, el cos d ip lo ­m à t i c , el seguic i dels monarques, oficials I m a r i n e r s de les esqnadms sueca i espanyola i nombroses da­mes.

T e r m i n a d a la r e p r e s e n t a c i ó els reis foren a p l a u d l d í s s i m s . I a l ' en t rada 1. a l car rer , foren ovacionots p - i n o m b r ó s p ú b l i c que s 'h i hav i a con­gregat. — Fabra.

B o r s a Oficial de C o m e r ç

B O R S A D E J B A R C E L O N A

17 D E S E T E M B R E D E 1 9 2 8 VALORS A T E R M E i

S e s s i ó del m a t í , a l Casino M a r c a n t l l . a fl d s mes: S'opera de Nord» de 123'80 a 123'00 I a 12VÍ5, A l a c a n t » de 118'80 a l l S M 1 a 1 1 9 ' « , Andalusos de 85'50 a 85'20 i a 85'30. Orensos de 47'00 a 4000 i a 43 00, C à c e r e s noves a 25 00 i a 24'75, Oest d 'Espanya de 6'00 a 8'50 I a 8'00, F i l i p ine s a 42$'00, Colonia l de 137"ó0 a 13800 l a 137"», Banc de Ca t a lunya a 118'00 1 a 117'75, A i g ü e s a Ï03'75 I a S04'00, C.H.A D.E. de 766 00 a TTO'OO l a 767 00, «Chade» s è r i e E » 135 00, Felgueres a TS'OO l a 76 00, E x p l o s i u » de 2W00 a 201'5ü I a i 9 í 50. I Mines de l R l f a 153'00 1 a 15275.

S e s s i ó de Borsa, a fl de m e » ; Es f» de Nord» do 124 30 a m'SO l a 124'40, Alacants de 1!9'60 a 119 40 1 a 119'50, Andalusos de SS'SO a 85 00. Orenses de 44·40 a M'SO I a 43'7'), I de tanca a 43 90; C à c e r e s noves » 2{·50, D è n i e s a 21'50, Oest d 'Espanya de S'OO a 7'Í5 I a 8'50, Gran M e t r o p o l i t à a se'SO, F i l ip ines a 424 00. Co­l o n i a l a 137'75, Banc de Cata lunya, a 117'00 I a 11750. Algues a 204'00 i a Í03 '"5 . Gas de I66'50 a 16750. Hul leres a 105'50, C . H · A . D . E . a 7C6'00 I a 76500. Sucreres preferents a 15700 I a 157'25: Felgueres de 78'50 a 77'75 I a TB^S, Explos ius dc 294 00 a 291 00 1 a 293 00. Mines dle Rlf a 152'.'5, 1 Deute Amor t i t zab le a 76·85 17670.

Darrera w s t i ó de la tarda. A l Casino M a r c a n t l l . a fl de m e s : S'ha fet de Nords de 1?4'M s 12570 l a 125 00, Alacan t s

de 119'50 a 1197D, Orenses a 44 60. A i g ú e s noves a 94'50 i a 9475, Hulleres a 107 00 i a lOTSO, C.H.A D.E. a 765'00, Felgueres de 78*50 a 79'50, 1 Explos ius a 293 00.

COTITZACIÓ D E MONEDES E S T R A N G E R E S Francs . 2370: s u ï s s o s , U6 '50; belguc*, 8415; Ulurcs , 29'36; l i res , 3170; d ò l a r s , 6 06; pesos argen

tíns, t 'SiS, marcs . 1-4475.

CANVIS DE LA T A R D A

E . Exter ior • A. . , . . . .

• > E. A m o r i 5 % vel l A

• » » F » . 1917 A. . . . . > > » F . . . . .

Obligacions

Ajun tament 1906 B • 1921 6 % . . . . » E x p o s i c i ó . . . .

Bons Reforma Caixa d 'Emissions . . . . . P rov inc ia l s 6 % Por t Barcelona. C è d u l e s Argent ines. . . . .

• Costa R i c a . . . . Nord p r i m e r a s è r i e

• p r i o r l t a L > Pamplona

Especials Almansa 4 % . . . Osca a F r a n ç a Valencianes 5 1 / 2 % . . . .

acant p r i m e r a hipoteca . . • S è r i e A • S è r i e C • S è r i e P

F r a n ç a 1864 . . • . » . . 1878

Andalusos M S. var iable . . • > fixa. . . .

General T ramvie s 5 % . . . F. C. Transversa l 6 %. . . • • Cata lunya 5 %. . . . • > Catalans 6 % . . . .

HIsp Amer icana d-Elec. . . Com T r a n s a t l à n t i c a 1922. .

Accions compta t

Espanya Indus t r i a l . . . . . « c l o n a l de T e l è f o n s . . . «

F u n i c u l a r de M o n t j u l c h . . dem í d e m • f u n d a d o r » . . .

Í6"20 91*5.1 1 O'ól 95 75

I 9-1'35

66 50 I 1-0 n2 75 t e s :

102x0 2*615

12.) •OC 73*15 7JM5 76*25 86 5 . 87 ^

101 *75 75 'a5

101 34*75

IC0*50

5 r 7 5 7 ü ' 7 5

"-

S4'5D

64·0C IC5 00

9 9 ' 5 .

A l e m a n y a

E L COMITÈ O ' A F E B S E S T I U N O E R » B e r l í n . 17. — E i Ci · iu l lè de N· fó f tH

Ex t r an j e r s del Relchstag h a «« la t eón-vocot per a dissabte. — Fabra .

l u g o e s l d u i a

UN C O N G R E S DE CIENTÍFIC» BUS-R O S E M I G R A T S B e l g r a d . 17. — Sota la p r e s i d è n c i a

dr-; m i n i s t r e d ' i u s l r u c d ó p ú b l i c a t ' h a i n a u g u r a t u n c o n g r é » d 'homes de c i è n c i a emigra ts de R ú s s i a . — f i ­bra .

A u s t r à l i a

LA VAGA A L S P O R T S . — SITUACIÓ G E N E R A L Melbourne . 17. — H a estat r e p r è s

el t r eba l l en els p o r t » de Melbourne . S idney 1 Hobar t I a l t r e » por t s d 'Aus­t r à l i a .

C o n t i n u a la vaga a Br lsbane , New-castle, Adela ida 1 F r o m a n U » .

K i n a

UN T I F O A L B l U B L A U . - NOM­B R O S O S O F E G A T S Londres . 17. — C o m u n i q u e n de

X a n g - H a I que a c o n s e q ü è n c i a d ' u n v i o l e n t Ufú que d e v a s t à l ' e s i a u a r i d e l r i u B l a n . s'han enfonsat v i n t embar­cacions dedicades a l a pesca. H a n m o n ofegades 150 p e r s o n a » q u » for­m a v e n les t r ipu lac ions . — F a b r a .

Natació

B a n c a N o n e l l CANVI _ V A L O R S .. C U P O N S

Rambla dal Centre. 1»

F E S T I V A L S O C I A L D E L C. N. B, H a t i n g u t l loc , a m b è x i t d ' o rgan i t ­

z a c i ó , e l segon fes t ival que e l Club de N a t a c i ó Barcelona p repa ra pe­r i ò d i c a m e n t per als seus associats.

A m b to l m o t i u , l a m a g n i f l e a p i s c i ­na del M o l l Nou es v e i é f o r ç a con­co r r eguda d'afleionots que e p l a u d l -ren a m b entusiasme totes les proves real i tzades d iumenge a l m a t í . Es l l i u ­r a r en renyides l lu i tes en t re els p a r t i ­c ipants , per t a l d ' ob t en i r la m i l l o r c l a s s i f i c a c i ó posaible.

L a pa r t m é s Interessont del pro­g r a m a , l a c o n s t i t u ï e n els dos In tents de records que la senyoreta A u m a -oellas. en els 400 metres. 1 les neda­dores Baso's. Granlober , T o r r e n t s 1 Aumace l l a s . en els r e e m p l a ç a m e n t s , 4 per 50, h a v i e n de p o r t a r a cap... sl l a sor t e l t h a g u é s s o m r i g u i u n x i c .

P e r ò no fou a i x í | n o t an sols n o aconsegui ren l l u r In ten t , s i n ó que n l s ' h i acostaren de bon tros. E l p r i ­m e r i n t en t , el dels 400 metres, l l i u ­res, f o u corregut a m b m é s d 'onze segons d ' e x o é s , i l a p r o v a le reem­p l a ç a m e n t s , 4 per 50. l ' e fec tuaren t a m b é , a m b un e x c é s de nou segons d a m u n t |a marca h o m o l o g a d a of i ­c i a l m e n t .

F o u ver i tab lement u n a l l à s t i m a e l f r a c à s ob t ingu t en ambdues p r o v é » . I h o m no-s 'explica c o m les nostres no­tables ondlnes del i f i a r c e l o n a » h a n v o l g u t i n t en ta r batre t an d i f í c i l s records, sense estar perfectament preparades per a assegurar l ' èx i t d«> les seves performances Confiem, p e r ò , en el seu f e r m entusiasme per­q u è n o desmaln en l l u r entrena-tnonts 1 ens p u g u i n o f e r i r opor tuna -men t e l f p j i t de l l u r c o n s t à n c i a 1 bona vo lun t a t .

Heu ' s a q u í els resul ta ts que l è c n l -camenx s 'obt ingueren d u r a n t el t rans­curs de l fes t iva l :

100 metres est i l l l i u r e . — P r i m e r : Nada l . 1 m . . 18 s. I 1/10. Segon: Mar ­t í n e z , 1 m . I 20 s. Tercer.- Fontanet , 1 m . , 20 s. 1 6/10. Quar t : Santacana. 1 m . . 22 s. i 5/10. C i n q u è : R a u r à . 1 m i n u t I 25 s. S i s è : F l l e t l , 1 m . , 25 s. i 1/10. S e t è : F o r é s , l m . 1 86 ». V u l -t : Schulz . 1 m . i 29 s. N o v è . Codina , 1 m . I 3 s. D e s è : M a r c a . 2 m . I 4 s.

I n t en t de r e c o r j dels 400 metres. per l a senyoreta Aumace l l a s . — L a senyoreta Aumacel las e m p r à , en els 400 m e t r e » . 7 m . . 54 s. i 5/10. No po­g u é ba t re ei record que e l la m a t e i x a de ten ia ea 7 m . 43 s. l 2/10

25 metres i n f a n t i l m e n o r s de 10 anys . — P r i m e r : Mas. Segon: B a t a l l à .

50 metres I n f a n t i l , m a j o r s de 10 anys . — P r i m e r : A r t a l I I , « n 35 » . 1 6/10. Segon: Rosell , en 87 s. T e r c e n F i l e t ! H . en 39 s. Q u a r t : P r a t . 41 ». C i n q u è : Gal indo . 49 s. S i s è : P u i g , 54 s e g o n » . Set M a r i m ó n . 1 m . . 5 s. 1 7/10. V u l e : Bosch, l m . . 5 a. 1 8/10.

I n t en t de record dels 200 metres r e . e m p l a ç a m e n t s . F e m e n í (4 per 50). — L ' I n t e n t a l ' equ ip In t eg ra t per le» senyoretes Basols. Gran lche r , T o r ­rens i Aumaspl los , que e m p r e n 3 m i ­nuts , 1 ». I 5/10, n o aconseguint , per tant . m i l l o r a r la m a r c a exis tent d » 2 m . . 52 s. I 8/10

100 metres b r a ç a d a de p i t . P r i ­mer : Ribera . 1 m . I 57 s Segon. Het-denre l ch . 1 m . 1 42 s. Tercer : P r a t . 1 m . I 43 s. Quar t : Sufler . 1 m . I 44 s. C i n q u è : Zarzosa, 1 m . i 47 s.

200 metres l l i u r e . — P r i m e r : He l t -m a n n . 2 m . i 36 s. Segon: Segala. 2 m . , S8 s. 1 8,10. Te rce r : Pa la t cb t . 2 m . . 47 s. I 4/10.

I finalment, a c a b à l a m a t i n a l a m b u n í n t p r e s s a n t p a r t i t de w a t e r p o l o , entre d'^s p r i m e r s equ ips c o m b i n a t » , les Jugades m a g n í f i q u e s dels quate fo ren , en mol les ocasions, l l a r g a m e n t ap laudides .

C o m de cos tum, e l aelerte p ú b l i c que p r e s e n c i à la festa, s o r t í de l l o ­c a l v i s i b l e m e n t satisfet te t desit­j a n t que aquesta m e n a de sessions n a t a t ó r l o s es r e p e t e i x i n m é s sov in t .

E . P . Í

A q u e s t n ú m e r o d e

L A V E U

D E C A T A L U N Y A

h a p a s s a t p e r l a c e n ­

s u r a d e l G o v e r n C i v i l

f àç . 10. — Dfllnns, 17 «te setembre <k 1928 L A V E U a * C A T A L U N Y A

Vida marítima MOVIMENT O t L PORT

Dia 16 de setembre di^ 19» ENTRADES

De Palma, cl vapor correu •Ma­llorca», amb 2W passatgers 1 càrre­ga general.

De València, «i vapor n motors «J. J. Slster», amb passaipcri 1 c à n e g a gcneruL

De Roses, el veler •Migue. I "1 ru». en llast.

De Castelló, el llagut •Vicenticti·. amb garrofí».

De Trieete l escales, la moto-hnu Italiana 'Fella». amb tres {.assaigerà i carrega general 1 de t r à i s i t , ,

De Nova Yortc l escales, ' l vapor anglès •Bankdalc· , amb càr rega ge­neral.

De Marbella, la moto-na.i tS»l», amb càrrega general I de t rànsi t .

D ATllès, el -vapor «Sant iago LA-pez». amb carbó mín t ra1 .

De Vinaroç, el llagut «Fon.onJo Gasset», amb efectes' diversas

De Porto Piana. «1 ve'.er italià •Gíacomo S amb carbó wgetr.l .

D« San Francisco de Cat.dirma i escales, la mot<»-nati Italiana .Le i - i» . amb un passatger i càrregi» pencral.

De Gènova, Uorna 1 Sète, el vapor noruec «Orm Jarl». amb càr rega ge­neral i de trànsit .

De He'singíort I escales, el vapor danès •H·lga», amb fusta.

D'Alacant, el pailebot « In í s . amb riells. SORTIDES

Cap a .Macant, el vapor •Virenle La Roda*, amb passatge 1 càrrega general.

Cap a San Remo I Porto Torr»$. els velers italians • Maria Asunta in Ctelo* I «Olgat, en llasl.

Cap a Alcúdia i Mahó, e! vaiK>r correu «Rey Jalme 11», amb passat­ge, cà r r ega I correspondència.

Cap a Oènova. el vapor italià .Fran. ca Faseio», amb paawtge i càrrega genenü.

Cap a Càdix I Sevllia. cl paileNit <V Villanueva», amb efectes Útnr· sos.

Cap a Màlaga i escales. •>) pailebot •Isabe! V a a m p , amb efectes diver­sos.

Cap a MahíV el pailrbot «Vlrgen de Momserrati. amb efeTtes diventos.

Cap a Pnerto P lau . la moto nau Italiana .Fella.. de trànsit .

Cap a Tarragona, el vapor noruec «Orm Jarl., di- trànsit .

Dia 17 de setembre de 1928 ENTRADKS

De Mahó 1 Alcúdia, el vapor cor­reu •MatK·n·. amb 17 passatgers, càr rega 1 correspondència.

De Bilbao I escates, el vapor -Ca­bo San Martin», amb càr rega gene­ra l .

De Roearlo de Santa Fe, el vapor anglès «Zurickmoor.. amb moresc.

De Helsingsfort, el vapor «Vera», amb fusta.

De Rosario de Santa Fe. el vapor angiès •Trevaylor», amb moresc.

De Palma, el pailebot «Estela., amb efeclvs diversoA.

De Vinaroç. el llagut «Maria Dolo­res», amb garrofes.

De València, la balandra nJoven Sebastiàn», amb garrofes.

De Bastia, el veler Italià «Corne-llo», amb earbA vegetal

De Casablanca 1 escales, el vapor francès •Otied Sebou I I . , amb càrre­ga general.

Oe Propriano. el veler italià «Ce-sare Augusius., amb carbó vegelal. SORTIDES

Cap a Caronces. el vapor suec «Mo-nika», en llast.

Cap a Palma, el vapor correu «Ma­llorca», amb passatge, càrrega I cor-repondència.

Cap a València, la moto-nau «J. J. Slster., amb passatge 1 càrrega ge­neral.

Cap a Les Palmes i esi-ales, la moto-nau «Sil», amb càrrega gene­ral .

Cap a Gènova, la moto-nau italia­na «Puccinl». amb càrreg? general 1 de trànsit .

Cap a Bilbao, el vapor .Arraiz.. en llast.

Cap a Eivissa. <•! pailebot «Isla de Ibiza», smb ífeefes diversos.

Cap a Vlnnroç I Castelló, el vapor • Vlrgen de Àfrica», amb passatge 1 càrrega general. TRÀFEC OE PASSATGE i CARREGA

A l'hora de costum, arr ibà diumen­ge, al mail, procedent de Pulma, el vepor correu «Mallorra.. amb 210 paesatgers. la correspondència l 117 lones de càrrega, consisleni en mon-gMet. ametlló, monlats, mobles, tei­xits, flassades de llana, calçat, vi­dre, peix fresc," maqu inà r i a i enva­sos. EI dit vaixell mnrxart aquesta nit, cap al port de procedència.

—En viatge ràpid , orrlbà diumen­ge, a l mati. procedent de València, el vapor ,, motors «J. J. Sister», amb PSO passatgers 1 algunes partides d 'ar ròs , fannn, mongetes, ol i , enva­sos, drogiif*. patates, cebes, fruits, conserves, mobles, cordem, tauloiis i maquinàr ia . L'esmenta' vaix'*!! marxam aquesla ni t . cap a] port de procedència.

—Procedent de Trleste I escales entrà al nostre port la molu-nau ita­liana «Fella», amb tres passatgers i 500 tones d'amiant, que descarrega al moll de Sant Beltran

—El vapor «Sanllago Lónez.. ar­ribà d'Avilès, amb 3.668 tones de carbó mineral, que descarrega al pontó «San Ignacio»,

—Amb 330 siandars de fusta, arri­bà de H 'smfort I escales, el vapor duné* 'Helga». Ancorà al ' i io l l de Sant Beltran per a descarregar.

—De Mahó 1 Alcúdia, arribà el va­por corren «Mahón», amb i7 passat­gers, la correspondèiicit 1 3C tones de mongetes, formatge, calcat, caixes d'ou', espardenyes, ameliles 1 enva­sos. El dit vaixell ma rxa rà demà, a la tarda, cap a Elvlssf. - —Procedent do Bilbao i esralM del seu l l inerarl . ent rà al nostre port el vapor «Cabo San Martín», amb algunes partides de ferro, «ïonsnrves, olives, lingots de sine. cotó, fueta, blat, envasos, sucre, sardines prem-sade-s I terra per a la indústria, que descarrega al moll del Bebaix.

—El vapor angles «Trevaylor.. ar­ribà de Rosario de Santo Fe. amb 7.1U0 tones de moresc I UI, que des­carrega al moll de la Barceloneta

—Arribà de Casablanca, Alger 1 Oran. el vapor francès «Oued Sebou 11». amb 300 tones de cereals 1 1.000 de foefat. El dit vaixell, després de descarregar, cont inuarà el s^u viat­ge cap a Marsella.

—Els velers italians «Cnmello» i •Ccsare Augusto», arribaren de Bas­tia 1 Propriano, smb 220 1 HO tones do carbó vegetal, que descarreguen ul mon de costa.

—De Helsingfort, arribà el vapor suec «Vera., amb M5 standars de fusta.

E L TEMPS A Barcelona. — Cel seml-cobert i

horitzons carregaU; vent iresc del sud-est, 1 mar amb tràngol.

TELEGRAMES SEMAFORICS Diu e] guaita del Semàfor de Cap

Bagur que per aquelles 'ïostes ha regnot vent N. fresc i tràngol; cel ncbuTós. i horitzons bolroaos.

El de Baioli comunica que el vent ha estat N.-E. fresc; mar amb tràn­gol; cel nebulós, i horitzons bolro-608.

El de Tarifa ha trlegraflat que per aquells voltonta ha ivgnal vent est fres-': mar amb tràngol; cel s í rè , • horitzons boiroses.

VISITES Aquest mati, han complimentat el

comandant de Marina, e'. capità de navil i don Josep Lassaleta, • ' I gover­nador civil <le Torragona 1 l'advocat don Enric F. Rlbolta.

E L VAIXELL PORTA-AVIONS IDEOALO»

Aquesta nit, a dos quarts de nou. -n l ra rà al nostre port. procedent de Marín l escale», el valxe'l porta-avlcns «Dída 'c . , el qual ancorarà a lu dàrsena dc Sant Bellran

EL TRIBUNAL O'EXAMENS OE MAQUINISTES

Segons com'inlea ej president del Tribunal d-'exAnens de m-niuiulates da rArmada, el du Tribunal es reu­ni rà h la Comandància de Marina, el dia 25 de ractual, per 9 procedir rrxamen dels apreneuis maquinistes.

CRIOA Per la Comandància de Marina

s'Interessa la presentocló ile donya Franciscà Monedero, per a assaben­tar-la d'un assumpte relatiu & l * de­funció del seu espòs.

L a T. S. F . Dimarts is de setembre

EL MES INTERESSANT 2115: Sardane (Barcelona). 22'05: «Un ballo In mascherra»

de Verdl (Madrld-Barcelona),

BARCELONA. — fladlo • Barcelona (3*8,8). 1100: Comunicat msteoroló-glc radíotelegràflc per a les Unies aèries. !3 00: Campanades horàries de la Catedral. Servei metcorolòslc. IS'SO: Trio Ibèrica. Dlsco* gramola. Tancament del Borsi del mati. 17'30: Sextet. 18 00: Cotitzacions dels mer­cats Internacionals 1 canvi de valors. Tancamem de la Borsa. 18'10: • Modes» 1 «Temes útils» per les noies de l 'Institut de Cultura 1 Bi­blioteca Popular de la Dona. Tots els treballs seran llegits per la senyo­reta Balaguer. 18 30: Sextet Radio. 20'30: Classe pràctica de sistema Morse per alumnes ope'adora Ra-dlotelegrafletes. « 0 0 : Cotltzaclona de monedes i valors. Ultimes noticies. Tancament del Borsi de la tarda. { l ' I S : La cobla Barcelona tocarà les següents sardanes: «Unes que Jo sé-(A. Planàs); «A Montserrat» (P. Ven­tura): «Joc d'Infants» (E. Fornells); •L'Estimada» (. B . Lambert); «El Cirerer» (E. Morera): .Cairoeta» (J. Gerreia) 2200: Campanades de ïa Catedral. Servei metomlóglc. Tan­cament do mcrcaM. 22 05: Retrans­missió des de Madrid.

Radio Catalana (27761 íl'OO: Meteo­rologia de Catalunya. Cotitzacions de Borsa. Crònica d'art, esports 1 modes. Crònica clnomatogràflca Concert: Te-reea Campoe (cançonisia); Màxim de Bysikoff (baríton); Joaquim Cons tans (violinista). Orquestra Badio Ca talana.

PENÍNSULA. — Madrid Unió Badlo (8751. 1115: Cotitzacions de Borsa M'OO: Onjueslra. Builleti meteorolò­gic. Borsa del treball. Noticies de prenva. 19'00: Sextet. íO'OO: Música de ball. 2200: Ultimes cotitzacions de Borsa. Selecció de l'òpera «Un ballo in masebera. «otlcies d'última hora.

FRANÇA, — Patit Radio-Paris (1,750), SW: Informacions premia. 10'«5: Informaclona i cotitzacions. 12'30: Concert. Informacions premsa. 13 50: Cotitzacions comercials. Co tons. Borsa de valors de Par ís . 15'30: Tancament cotitzacions valors Borsa de Par í s . Tancament cotitza­cions Borsa de comerç. Cotons. 15'45.

Concert. 16'*5: Tancament cotitza d o n i comercials. Cotons. Metalls Iníormaclona aroo- Comunicació agrícola. 20'15: Cotitzacions comer­cials Espectacles. Cotons. Metall» Informacions. 2 0 ^ : Coníerèncta l i ­terària. SO'IS: Concert. Bovlsla de premso 1 iirformaclons. — Pe'" riícen (310,9). 20'45: Discos, confe­rències 1 inforroacioní. 2r00: Concert. 2115: Informacions 2130: Mitja hora simfònica. 'Concert . — Tolosa (3921. 18'*5: Concert presentat pel Radio Club de Tam-et-Garone. I2'55: Algu­nes cançons d'Hal^vj- l^-0: Balla bïfe. lt25: Cançons Italianes. 20'30: Vint mlhuts dedicats a Chopin Con­cert per lorquestra 1 violoncel. iO'X: Selecció d" «Els pallassos». 2105: Conferències. SI'SO: Seleccions dtorquestra. eil'-W: Concert de gui­tarra. 21'55: Música de ball.

GRAN BRETA"YA —tondreí f36I.4l 10'30: Hora onclal, Greenwlch. Pro­nòstic del temps II'OO: Se-sió df gramòfon. 12'00: Un concert a l'es-:iidl. 1300: Orquestra de l'Hotel Cecll. 16 00: L'orq-uostra des del Sheipherd's Bush Pavlllon. 17 00: La part que prenen les dones en el desenrptll·i-

Corts, « 0 . Davant Coll eeum. Aparells 1 accesso ris assortits 1 de qualitat.

ment de l'Oest del Canadà. Confe­rència. 1715: Sessió infanti l : • A l voltant del m ó n en 50 minuts», m » : Recital de gramòfon. 18'30: Hora oQclal. Pronòstic del temps. Butlletí general de noticies. 18'45: Bacital de gramòfon. Conferència. 19 15: Madrigals del •Triomf d'Orla-na». 19'2ó: Conferència per ale mo­derns flnanclere. WW- Vodevlll. Mú­sica «da camera». ÍIIO: Pronòst ic del temps. Butlletí general de notí­cies 21'50; «El gran poder», drama. — Daventrjj Eí-perimental (491.«i. 16'00: Concert de banda iniilltar 17'45: Programa infantil. 18'30: Senyals horàries ]8'45: Música de I all. 20'00: Lectures. 20'30: Concert d'orquestra. 2200: Senyals horàries. 22'15: Músi­ca de ball des de l'hotel Plccadilly. — Carrilff (353). 16'00: Concert «im-fònlc, per l'Orquestra Nacional de Gal·les. 1700: Conferència, V ü : Pro-grama Infantil. IS'OO: Beolial d'orgue. 16'30: Programa de Londres. 20'00: Intermedi musical 2115: Programa de Londres

BÈLGICA. — BrvueUe* (50?'50l. ÍTOO: Mitja hora Colúmbia. ir30. Retransmissió del concert de l'or­questra del Cafè Metropol. ÍO'OO: Al­gunes peces por a piano. 19'15: Crò­nica. 20'00: Concert per la Societat Boyel de Zoologia. Crònica d'actua­litat 22'15: Ultimes notícies premsa.

HOLANDA. — //ílversum 'I.O6O1 9'W: Concert des de la Fira d'Utrecht. l l ' W : Butlletí meteorològic. 12'10: Trio de l 'estació. 1740: Senyals ho­ràries. 17'41: Concert variat. 19'25: Noticies meteorològiques. 19'40: Se­

nyals horàries. 19-41: Concert simfò­nic. tr25: Selecció d'uoa opereta. Notícies d úi t ima hora.

SUÏSSA. - Ginebra CBO) 20'30 Infonnacloí^ . 20-32: Programa de Lausana. 2130: Conferència femeni­na 21'50: Nolfcles. — Zuric (500). 12-30 • informacions. 19"30: Música Italiana vella. ao'üO: Recitats—Benm (411i 13'00; l i i íonnat ions . lT3b'. Ses­sió per a noies 20'00: •L'esperanto com a Idioma iniernaclonal», confe­rència —/.u">ana (680). Vió : Butlle­tí meteorològic. !3'00: Senyals ho­ràries, cotitzacions i discos de gra­mòfon. 2000: Butlletí meteorològic. ab'Ol: Orquestra. 2030: Intermedi i -terarl. 2100: Cançons. 2r30: Orques-tra-

ITAL1A. - Roma (447,8). U'OO: Con­cert pel trio. 15'00: Tancament de Borsa. Noticiari Síèíanl le'SO: Diari radlotelefònic. . ÍTió: Cotitzacions agrícoles 17'29: Senyals horàr ies . Concert vocal i instrumental. 80'30: Deporta. Notícies Stéfanl. Canvi.-. Builleti meteorològic.. 21'00: Concert. — Milà 1526,3). 12'30: Quarlet, 13'30; Senyals horftrles. Tancament de Bor­sa. NotíCle». 16'30: Concert pel quin-lèl 17'00: Borsa, mercats i canvis. 17 20: Cançons per a nens. 17'4ó: Co-tilzalons nsrieoles Notícies. 2015: No­tícies radiotelefònlçuee. a0'35: Se­nyals horàries. Conferència. 20'45: •Notícies Stèjani . Transmissió de l'ò­pera «Gugllelmo Ratclifí». — Sàpols (333,3), 17-00: Concert d'orquestra, 20'3a: Noticies. 20-50: Concert d or-quostra.

GERMANIA. — Hamburg (428). 8*25: informacions. 20'00: Concert po' pular. — Lrlpzic (365,8). 12'00: Infor macions. 16'30; Concert. 18'05: «La dona 1 la música», conferència. 2015: Concert. 21'15: Recital de violoncel. — Viena (517,2). IS'SO: Música per al jovent. és'OS: Sessió Beethoven. — Ettulagrd (379,7). IS'OO: Info-ma-clons. 18'16: •Records d'abans», con­ferència. 20'00: Sessió dedicada a Os­car Ludwig Brandt. 2115: Concert de mandollnes i guitarres. — L a n ^ o -genherg (468,S)- 3000: Concert. BTÍS: 21'15: • 'Almirall». Ultimes notícies — Konigswusterhausen-Zeesen <1.250) Deutsche Welle. lO'lS: Notícies. 12 00: Noticies. 20'00: Curs de francès. 13'25: Cure d'Arilmèllca. 1500: Conferència sobre altonentacló i là sex'a influèn­cia en el caràcter . 15'35: Senyals bo-ràrles, Judicis I cotitzacions 1600: Conferència so&re ins t rumentació . 17*00: Concert de Leipzlc. IS'OO: Con-iferènría sobre teatre.l 8'30: Curs de francès. 18-55: Documents històrics d'Alemanya. — Berlín (483,9). 12'30: Conferència agrícola. WOO: Viatges sentimentals de Goethe 16-'30: Confc-ròncia. 17'00: Música variada. 19'0ü: E! problema socialista. 19'30: Con­ferència. 2000: Radlotècnlca 2030: Gran concert simfònic. Notícies. — fíreslau (322,6>. 1630: Música d'òpe­ra. IS'OO: Conferència. 19'25: Història de la cultura. Sl'OO: Peregr inació a

!a muntanya sagrada. 22 ori. ,. eles íte«·

TXECOESLOVAQUIA - /.raaa U'OO: Discos de g r a m ò f ^ i * - ? ' Notícies agriLOles. 13 00: Ind'úMrt : comerç. 16 00: Conferència Concert. IS'OO: Fimíssló alemnn 18*S: Conferència agrícola Programa per a obrers. Emissió rf , teatre nacional de Praga _ o 1 (441,2). U'OO: Orquestra. iS'ló- D^u" de gramòfop. 1445: Borsa y ^ ' · Concili. IS'OO: Emissió aíemanv 18'40: Conferència agrícola ioÍ,'1' •Radio Journal». 19'30: Concert í o ^ : Concert. 22-00: Emlssió de v z ^ Z ; ció. 22 20: NOtíCles. . Ip0s!·

SUÈCIA. — Esfocolm (Sosa) u j . s. 13-üO: Inaugurac ió del Congrés s - . ' Í ' I6'00: Garla literària. IS'OO; Pro í r ma infant i l . IS'SO; Música do ball" 19-15: Garla sobre economia. 13 Concert.

NORUEGA. — Oslo (461'5). iruv. Notícies. 18 45: Programa per a J nyores. 1915: Notícies. ai)-Q0: Conie-rència agr ícola i senyals horàries 20·30: Concert. 21-45: Kollclcs.

ESTATS UNITS. - Pltsburg (p,n silvauia) (315-6). 24-00: Senyals C . ràrles 1 orquestra de l'hotel Peoev vània 100 (es de Nova York w 1 Z.) : Programa de Nova York 13., (des dc Nova York W. J . 2.): Con-cert simfònic. 3-20: Concert «acre 400: Senyals horàr ies . Notícies -.t, teorològiqucs i deportives.

Hem rebut el número corrent ^ la revista •Radio Barcelona» el sq. Revista de Televisió i Telo!otog-a. Ha. — El receptor selectiu de gaieiia marí de la qual con t é : Anònims. -A. N. R. — Entorn del nostre radio, teatro l ír ic. — Carme Gombau, sopra! no d ramàt ica . 'Ecos de Radlodlfus.6 Toshlko Seklya, soprano Japonès^ — E' nostre eliminador de interfe. rèncles. — Correspondència. Progn-ma Radio Barcelona. Programes «4. cionals i estrangers.

Espectacles B O X A a l e s A R E N E S

Dimecres, f9, !a grandiosa vetllada Ogenola (basc)-'Marín (aragonès), «n sis rounds.

En to raunds Jean Joup (negre) - Mural l . ex-am-

pió d'Espanya. — Vi t r ia - Bernasconl, campió d'Europa. — Ros, ex-caroiilò d'Espanya - Pegazzano, ex-campló da França .

E n l i rounds

O L D A N I - L O G A N S S f & è Detalls per cartells. Adquiriu avui mateix la vostra en­

trada.

e m G U I A B A R C E L O N I N A de L A V E U D E C A T A L U N Y A A C A D È M I E S

ESCLASANS Balxlllarat. Balmo», 1

Acadèmia Pràctica, Fontanella, 4

Í C A D t M J t S D E D i B L · l X l F i H T L R A

• A I X A $. PI, t, primer

A C I D P E R A C U M U L A D O R S

M k m ft*nu - l l l H f l . 11 • I. (01 li

A G E N C I E S D ' A N U N C I S

Agència Roldós. Rambla Estudis, 4

A i C i L b S M i b E R A L b

Suo. 0. Serra. C CenU 259. T. 2556 A

A R T I C L E S D ' E S P O R T

Sanrom» Cicles «eports. Baimes, 8*

A U T O M Ò B I L S

B B0RDA8 CASULLA Reparació d'aulonv.bll». Especialitats els Ellzalde Casp. 174. xamf. Cerdenya

La Casa de l'ACumulador, carrega I repara bat Eniença, 5T, T. 1212 H.

P» els anlos a la Nitrocel'ln-

l U i c u I o m ; duració min ma tres anys. — fullt - C asanova. 44 i 46,

Segarra PI. Tetuan, 20Tel. 259 S. P.

B A b C S I B A N Q b E R S

Banca Marsan», S A. B Canaleles, 2

ORZAES I GORINA, PI. Boquerla. 6

B R O D A T S I P L I S A T S

Brufau I Moxó • PI, 14, principal

C A P E S ' E S P E R A CAMIÓ

Casanellas I CortadtUas Casanova, 50. Tèl. 3(18 A

C A I X E S I A R Q U E S

Caixes d'ocasió. - Abat Zafont, S

T01 cer. de* de 110 Ptes. Mallorca, 125

C E N T R E S D ' E S P E C I F I C S

'AS.K SEGAI-A. R. Flora 14. T. 263 A

CENTRAL D'ESPECIFICS, Pelayo, U

Farmàcia Ma ó Arumi. R Canaietes. 1

C E R A M I C A ' /1 \ i i p v « r c f v / r.. * •

C O N S T R U C T O R S D ' O B R E S

CASES - TORRES — XALETS angionl • Huguet, • P Universitat, 1

C O T i L L t R / E S

Au Corsol Elegant. PI. Santa Anna, 4

D E S I N F E C T A N T S

LÏSOI. VALLÈS G.".' { L S ' S

E L E C T R I C I T A T

0. ROSCLL. Calàbrla, 05. T. 1592 H.

E S C U L T U R E S R E L I G I O S E S

GOM.KfíK R Catalunya. 71. T. UTTb G Imaiges. Altara, Oratoris. VlaCrueU

F U S T E S

Fil l M Castellví. Ribas, t T. 411 S.P.

F O T O G R A B A T S

Badal I Carnals - París, 501-T. 2^1 G.

FOTOGRAV'ATS N. COLL SAIJET1 Arcbt. 7. teltf. 3472 v

FOTOGRAVAT5 T. PI TOMÀS Villarroel, 7. Tel. 1314-8 .

H O l L·LS

Nouvcl Hotel , Sta Anna, I 8 i 20, Telè-fons 5I7i A-Teleg, i Telg, Nouvel

L L I B R E R I E S

Subirana Portafernssa. 14. T. 157» n

G O M A 1 C A U T X Ú

FAIXES «Madame X> p e r a a p r i m a r

S E N Y O R A : Vu,gui con-

• servar la línia esvelta de la jovenlut.

Si esdevé obessa, les Faixes <Madame X> l'apri­maran sense molèslies ni pe-lills.

«Madame X» Passeig de Gràcia, 127

L L f B R E S D ' O C A S I Ó

Baiague. Compra-venda. Palla, 13 1 15

M A G A T Z E M D E F E R R O S

P. de Miquel Mateu. — Àngels, 3, 5 i 7

M A Q U I N E S D E C O S I R

FRISTER I ROSSMANN de Berlín, les mt-i sòlides. MUntaner, 1, Tel. 5161 A

M A Q U I N A R I A r . de Miquel Mateu Àngels, 8. 5 1 7.

MAQL·ISbS D E S C R I C R E

Moll barates. Nou St. Francesc, 40, prl.

P t D R t S 1 M A R B R E S

Pau Callés Diputació, « T- 7*» H-

M A R F í L S

Capdevila I Grau, — Canuda. 33

M E T G E S

tiinica - m m s r r a í ^ r ; i r 4 D r. Carrasco F o r m i g u e r a

Provença, 326

Dr. Cosp.—Nas, gola 1 orelles. Visita econòmica R. St. Antoni 6, de 11 a 1 ] e 7 a 8. Part. Salmerón 23, l * de 3 a í,

Dr. M, Riu Ferrar^CIrurgla general Operacions. Vies urinàries. R. Catalu­nya. 68, de 3 a 6. Asallo, 4. de 7 a 9.

Fe tge . Examen amb K a l g » X . — Villarroel, 9, de 4 a 6.

Dr. I , BoguAà por·a. Ginecologia parts, etc. Via Layetana. 46 A, 1,", 2.'

DR. NOGUÉS. Tractament de la tu­berculosi pulmonar pel suero iCuqui-Uérre.. Aragó. 268, entl. Tel. 4910 A.

Lluís Rlbó Rius. — Malalties -els ossos. — Layetana, 51. De tres a cinc.

T T F T T ^ Nutrició: D r P n l g Co-1 l i romlnaa. - Llúria, 4: .

M / R A L L S / L L Ü A E ò

]. H. Tcrrn Camaló. 8, C. - íluMs Hirtl, 3

M O B L E 5 íiüliaiWI 1 aller i magatzeir, fundat en IIOIOllU 1892. Baimes, 70. T. 1655 Q

Agustí A l t a b a _ ^ s raiíerÍcS

A.rORNONS " M l t ' « ^ » · ESPOSICIO C SíLMMOi K».

Mobles b a r a t s fcl!^

i . Homar. - Canuda, 4

M O S I C A - P 1 A N O S laena Musical. Canuda. *5 Baroetona

O F J J C A

Òptica. — Fàbrica, Petrltxol. mim. 9

O L I S F I N S D ' O L I V A

Arrufat Collita da Borges, Raok. d

P A P E R S P I N T A T S Pere Espinàs. — Sainwron. IU IM

I . Bertran. C CaTafias, M. T . 4.998-.

P A T E N T S I M A R Q U E S "pasqual. C Cent, 304, pL T, 3544 A

Agència Duran. Pelayo. 3* T. «171 4

P E R R b Q U E R I E S

PERRUQUERIES PER A SENYORES Casa VUall.—Perlumerla.—Brucb. 16,

^ F R O D b C l E b Q L i M i C S

Companyia Anònima de PrMuetM Química Montcada. 23. Telèf. I I 4 Àcida purísslms i comercials, eit» trollt per a acumuladora.

Q17TD~ROS La Pinacoteca, i ' . (^Sh'- 34. Exl" •>

RETL GT GEÒ PER A 7 0 R RA SUCCESSORS DE BESSES

Ronda Universitat, 37. — Tel. 2397 A

S A S T R E R I E S S. Londinense. A terminis des 6\

pics. seimanals. Trafalgar, &, !•'

l l F O G h A l · i E ï _

TIP EMPOR1UM, S. A. Ferlandiaa,

nvmii ! •

N S P O R T S Aulo • Transport • Barcelona València, 212, — Telèfon 1147 ü

T U B S V E L L S Tuboe vells oer a tanques, aigua, «f parrats, etc Solanot SepUlveda,

M B É T A N U N C I S C L A S S I F I C A T S : Molb

A C C I D E N T S I M P R E V I S T O S

y poden ésser fatals si no cs té ben aprop un remei d'urgeucia

£ o totes les cases, en Hoc preferent, deu haver-b' s e m p r e una botella de

A l e l l a O x i g e n a d a V O L C À N

U n cop, una ferida, una lesió d o l'endanya si es renta des-•cgotda amb dquest rema senzill i d'efectes immediab

Oipviiuru . J. URIACrt i C Bruch. 49

O f e r i m e n t s I d e m a n d e s d c c o l '

l o c a c i o n s # B o r s a d e l P r o p i e t a r i i

d e l L l o g a t e r , C o m p r a - v e n d a , e t c

OFERTES M A N I Q U I N S

A P A R A D O R S

a Casa especialit­zada en ei seu arramament. STUDi "COMfíR"

Dipulació. 309 FIGURES Rel·lUde»

VENDES C A I X E S

MbaU, nea lO tat «e«r, ' iMdr DU p·MHtta· y»llorc», iiümero U . nleno».

GRAMOlON* t DISCOS do totes cln-soi [ nreu.4

I . SOLER. - AVINYÓ, Keniro carror Kornanda 1 CsIU)

P r o p i e t a r i s i

C o n s t r u c t o r s Per i cautnilx t om - — l . Saraie» tro barra poeta, bal SJBM. flnrslre», reixa I «me» ob>·ct« al» »ramj inuuatwmi LA FAVORITA, nrgrll. «j, O •» M<lTiarca cant»

A U T O S D E R B Y STUDEBAKEK reoon o baix p ra i . —Qaralg - Roselló, 168.

F à b r i c a de F l o r s , Corones i P l a n t e s Tot el qne ea necessita per a fer-lea

/iatl a Oaaa T . C 0 8 T 1 1 Pa l la , n ' 15 i r a l .

P E R A L ' Ï S T Ï U •tes mes iltll i orteUeqa • miu blnoelM de oanpa nya. O m nlooclei «Jnoi més bdel corapnnr oor A i o U clatao il'oxcimloiu. cs I'iIdíc que poc dortAr-uos on ni 1» <rlsiH ul tai camen po<lea nrribv, i aami reuneix les candi-clom de parreccló l uara turaesfx.mMi laillinan •able. Això ofereix

L a Ò p t i c a Med ica ! ( r i

un «Inoolj •tourltc.t» <m toU cnlro carrotj» par a posaran lnin.loler» (amb un auKinent <le

5 vegades pel limitat prea í%

3 5 P E S S b T E S

C a r l e s T u l u s a u s - F a b r i c a n t B O Q U E R I a , 2 2 - B A R C E L O N A

V E N C , tOMPHO I C A N V I O

aparells fotogràficf Discot> fonografs Sant P a u , 35

T a l è f o n 3 4 0 6 A.

Casa C l a r a m u n t fàbrica do íòneraa He nnm viitl·.·e» <ada 0»»; cotó Vük lli l 1 ^ . Tota colora on «oda natu-rai. .Uitioa* nen cotó u"íS: til D'a», 'enyor c o ï a •vü; HI l ' » : sada fxniula fio-, «mnarmiat sanyoi 0*dj, Xmyortaota doa compto» iL· ravoaedon. Dr-eell 31.

LLOGUERS

PRÉSTECS OIREB

• l'aeta oer Paperetes Montepio,

J O ! F S . G F N R R F . S . MAQUINES, etc.

i n i o aa. PRINCIPAL toc ]• i la Rambla).

P e r a edificar trobareu columnes, vigues i jàcenes de ferro als grans Ma­

gatzems

LA F A V O R I T A

U r g e l l , A 4 7 ' 4 9

n i La»íilvi<cló ilab nen» el ppr n lp de 1» &

«nadorn DENTICINA VÍDUA D E DON P A U *fM<*r." Q U I L R D O . Méi deSUniiv» .í·imri·enso· honefic" "J,9,1 «all f f ' Doirnin-iii la Tar n liTa DENT1CINA VÍDUA DE r*".+ l)l NANDEZ I Z Q U I E R D O . Cu sa do Id papereU: l'W poW··'

Tenda on Farmàcies i UrojueriOH.

C a t a r r o d e l s n o i ^ Anti-catarral BORBONEF és el veritable " P f j ^ acreditat oer a curar en pocs dies la Coqueluaie-quitis i iota mena Ue tóa de les criatures. ^

i O i p ó s l t s : S a f V ^ i S i 0 ^ ' · P i a n n e 'o iioiïuor'ie iKe-a l a u u s fem,, piuug.üjuçi, o." i& ontraduL C UIKUtu