32

de fomentde la pau

1

Textos legislatius, 32

2

3

PARLAMENT DE CATALUNYA

Barcelona, 2003

Llei 21/2003,de 4 de juliol, defoment de la pau

Aprovada pel Ple del Parlament(tramitació núm. 202-00009/06)en la sessió núm. 88, del 25de juny de 2003 (Diari de Sessionsdel Parlament de Catalunya,sèrie P, núm. 126).

Publicada en el Butlletí Oficial delParlament de Catalunya, núm. 444,del 9 de juliol de 2003.

Promulgada el 4 de juliol de 2003,en el Diari Oficial de la Generalitatde Catalunya, núm. 3924, del 14de juliol de 2003.

Presentació i edició a cura del lletratSr. Vicenç M. Santaló i Burrull

4

Primera edició, novembre del 2003 (edició núm. 177)

© Publicacions del Parlament de CatalunyaDepartament d’EdicionsParc de la Ciutadella, s/n · 08003 BarcelonaTel. 933 046 635 / Fax 933 046 636A/e: edicions@parlament-cat.netwww.parlament-cat.net

Imprès a Tallers Gràfics Hostench, Barcelona

Tiratge: 5.000 exemplars

Dipòsit legal: B-48190-2003

Edició no venal

5

Presentació

El Ple del Parlament, en la sessió del dia 25 de juny de2003, va aprovar la Llei de foment de la pau. AquestaLlei és fruit d’una proposició de llei presentada pelGrup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds, textque, després de moltes vicissituds, la cambra va acor-dar de prendre en consideració. Sobre la base del textde la proposició de llei i de les esmenes presentadespels diversos grups parlamentaris, després d’un tre-ball de més de dos anys, la ponència que se’n vaencarregar va consensuar un nou text transaccional,que finalment va esdevenir llei.

Volem remarcar que la Llei de foment de la pau éspionera, tant pel que fa a Europa com a la resta delmón. Fins ara només tenim notícia que aquesta matè-ria hagi estat regulada per llei, per bé que de manerano tan ambiciosa, a la província de Trento i a la regiódel Vèneto, a la República italiana, ja que la seva prò-pia naturalesa ha fet que normalment es considerésmés aconsellable que el foment de la pau fos objectede tractament per mitjà de programes governamen-tals, declaracions solemnes, manifestos o campanyesespecífiques. En aquest sentit destaca, per exemple,la Resolució de l’Assemblea General de les NacionsUnides del 13 de setembre de 1999, per la qual s’aprovala Declaració sobre una cultura de pau i el seu progra-ma d’acció.

Per aquest motiu, si bé és ben cert que no deixa deser una llei atípica, amb una vocació més orientadoraque imperativa, el fet que els representants del poblede Catalunya hagin optat per regular per llei aquestamatèria li dóna una força i una legitimitat democràticaque no tindria si s’hagués materialitzat en qualsevolaltra forma jurídica.

6

No hi ha cap dubte que l’existència d’aquesta Llei, ladifusió i l’efectiva aplicació que se’n faci seran unaeina immillorable perquè Catalunya, com a societatcompromesa amb la pau, pugui avançar en el fomentde la cultura de la pau entre els seus ciutadans i serun punt de referència per a altres països.

Van integrar la ponència els diputats Sra. Rosa Brugue-ra (CIU), Sr. Joan Surroca (PSC-CPC), Sr. Jordi Ausàs(ERC), Sra. Àngels Esteller (PP) i Sr. Joan Boada (ICV),amb l’assessorament jurídic del lletrat que subscriu. Entot moment, la ponència va tenir molt en compte lesaportacions de les organitzacions no governamentalscatalanes que lluiten per la pau i, especialment, les del’Escola de Cultura de Pau, de la Càtedra UNESCO so-bre Pau i Drets Humans de la Universitat Autònoma deBarcelona.

La Llei que en va resultar estableix les actuacions quehan de dur a terme tant l’Administració de la Generalitatcom els ens locals per tal de promoure a Catalunya lacultura de la pau i el diàleg intercultural i religiós i decontribuir a l’eradicació dels conflictes violents i tractar-ne les causes.

Els valors que han de guiar aquestes actuacions del’Administració són el foment de la pau, la justícia il’equitat en les relacions entre persones, pobles, cultu-res, nacions i estats; la prevenció i la solució pacíficadels conflictes i les tensions socials, i l’enfortiment il’arrelament de la pau i de la convivència.

Veiem, per tant, que els ponents de la Llei que presen-tem han volgut fer palès que treballar per la pau noconsisteix només a oposar-se a la guerra, sinó que calanar més enllà i adoptar una visió més àmplia quetingui en compte les causes que generen els conflic-tes violents arreu del món. Cal fer una tasca de pre-venció per mitjà de l’ensenyament i l’educació per lapau, i cal actuar en l’àmbit de la difusió i el respectedels drets humans i les llibertats individuals i col·lec-tives, a més de fomentar el desarmament global, peròcal preveure també una reacció diligent i eficaç da-vant els conflictes existents i les seves conseqüèn-

7

cies, amb actuacions que promoguin el diàleg, la so-lució pacifica de conflictes i l’adopció de mesurespal·liatives de les situacions que es produeixen com aconseqüència de l’acabament de conflictes armats,actuacions que, per tant, ens ajudin a construir la paudesprés de la guerra.

D’acord amb aquesta visió transversal del que ha deser el foment de la pau, els àmbits d’actuació en què,d’acord amb aquesta Llei, s’ha de concretar l’activitatde l’Administració són els drets humans i les llibertatsindividuals i col·lectives, la convivència ciutadana, lapromoció del diàleg i la solució pacífica de controvèrsi-es, l’ensenyament i l’educació per la pau, els mitjansde comunicació social i el foment del desarmament glo-bal. D’alguna manera, es tracta que, mitjançant el tre-ball de l’Administració a favor de la cultura de la pau, allarg termini s’aconsegueixi un canvi en les actituds deles persones que faci possible un funcionament de lasocietat amb més plenitud, que es guiï pels valorsd’aquesta Llei i d’acord amb els paràmetres que s’hiestableixen.

Pel que fa a les actuacions en l’àmbit dels drets hu-mans i les llibertats individuals i col·lectives, desta-quen, entre altres, la difusió de la Declaració universaldels drets humans, la intensificació de mesures enca-minades a eliminar les formes de discriminació i vio-lència contra les persones, l’afavoriment de la solidari-tat efectiva amb totes les persones i tots els poblesen guerra o sotmesos a genocidi i violència, i l’eradi-cació de la pobresa.

Respecte a l’àmbit de la convivència ciutadana, la pro-moció del diàleg i la solució pacífica de conflictes,hem de destacar el fet que l’Administració hagi depromoure la mediació en els conflictes ciutadans enl’àmbit municipal, l’entesa, la solidaritat, la tolerància ila cooperació entre els pobles i les nacions, la coexis-tència religiosa i la reconciliació, i també la promociód’activitats de diplomàcia ciutadana o paral·lela, quevol dir encetar una nova via que doni a la societat l’opor-tunitat de renovar el compromís en la resolució pacífi-ca de conflictes.

8

Quant a les actuacions en l’àmbit de l’ensenyament il’educació per la pau, destaquen, entre altres, l’elabo-ració i l’aplicació dels programes globals d’educacióper la pau adreçats a tota la població escolar; l’aplica-ció de criteris basats en la cultura de la pau i del res-pecte mutu entre els pobles en l’elaboració i la revisiódels llibres de text i de la resta de material didàcticdels centres educatius, i la instrucció dels infants, desde ben petits, sobre els valors, les actituds, els com-portaments i els estils de vida que permetin resoldrequalsevol conflicte per mitjans pacífics.

En aquest context no hem d’oblidar, d’una banda, quel’article 26.2 de la Declaració universal dels drets hu-mans, en parlar de l’educació, ens diu que aquesta hade tendir al desenvolupament ple de la personalitathumana i a l’enfortiment del respecte dels drets hu-mans i de les llibertats fonamentals; ha de promourela comprensió, la tolerància i l’amistat entre totes lesnacions i els grups ètnics o religiosos, i ha de fomen-tar les activitats de les Nacions Unides per al manteni-ment de la pau.

D’altra banda, també cal tenir present que la Resolu-ció 53/25, aprovada per l’Assemblea General de lesNacions Unides el dia 10 de novembre de 1998, vaproclamar el període que va de l’any 2001 al 2010Decenni internacional d’una cultura de pau i no violèn-cia per als infants del món.

Finalment, en aquest àmbit té una rellevància especialel fet que l’Administració hagi de promoure la forma-ció de persones que vulguin traslladar-se a païsosempobrits, en qualitat de col·laboradores, o bé quevulguin fer tasques de prevenció de conflictes, deconstrucció de la pau i de mediació i resolució, la qualcosa ha de comportar que en els propers anys el nos-tre país disposi d’un conjunt d’experts formats en lamediació de conflictes que puguin participar de ma-nera decisiva en la solució de controvèrsies arreu delmón.

Les actuacions en l’àmbit dels mitjans de comunica-ció social s’estenen també a la lliure circulació d’infor-

9

mació i coneixements i a la diversitat ideològica, cul-tural i política, i, entre altres, es concreten en la difusiód’informació sobre la cultura de la pau; l’adopció demesures per a reduir la violència en els continguts delsmitjans de comunicació, d’Internet i d’altres noves tec-nologies de la informació, de les quals s’ha de pro-moure la universalització, i la presència de les ONG idels centres d’estudis sobre la pau en els contingutsdels mitjans de comunicació públics.

En aquest darrer apartat, en aplicació d’allò que dis-posa l’article 10.a de la Llei 2/2000, del 4 de maig, delConsell de l’Audiovisual de Catalunya, s’ha demanat is’ha obtingut l’informe previ no vinculant d’aquest Con-sell, informe que en bona part s’ha incorporat al textde la proposició de llei aprovada.

Destaca, finalment, el fet que la Llei inclogui en elsseus àmbits d’actuació el del foment del desarmamentglobal. Amb totes les cauteles jurídiques per no envairles competències que té l’Estat en l’àmbit de políticaexterior, aquesta Llei estableix que tant l’Administra-ció de la Generalitat com els ens locals han de pro-moure activitats a favor del desarmament global sotael control de l’ONU, activitats a favor de l’eliminaciódel tràfic il·lícit d’armament, i també l’adopció de me-sures per a pal·liar les situacions que es produeixen aconseqüència de l’acabament de conflictes armats.

Com a darrer mandat de l’apartat del foment del desar-mament global, la Llei advoca perquè l’Administraciódifongui les mesures proposades per l’Agenda de LaHaia per la pau i la justícia al segle XXI, que reclamauna cosa tan bonica i tan fàcil de dir com difícil d’acon-seguir, que és el dret a la pau i l’abolició de la guerra.

La Llei crea un òrgan adscrit a l’Agència Catalana deCooperació al Desenvolupament anomenat ConsellCatalà de Foment de la Pau. Aquest és l’òrgan consul-tiu i de participació de la societat catalana per al fo-ment de la pau en les activitats de l’Administració dela Generalitat i dels ens locals en aquest àmbit.

La composició del Consell Català de Foment de la Paués plural. S’hi integren, a més dels representants de

10

l’Administració de la Generalitat, dels ens locals i delsgrups parlamentaris, representants de les organitza-cions no governamentals per la pau, i altres instituci-ons i personalitats rellevants reconegudes per llursactivitats a favor de la pau. L’article 9 en detalla lesfuncions, entre les quals podem destacar la de fer d’ob-servatori aplicat per a la prevenció de guerres i con-flictes violents; la d’assessorar sobre els continguts iels valors de la formació de professionals civils de lapau, de treballadors pels drets humans i especialis-tes en la resolució de conflictes; la mediació i la nego-ciació, i la d’emetre informe sobre els programes afavor de l’eradicació de la guerra i la violència entreels pobles i les persones.

D’acord amb el capteniment dels ponents, la creaciód’aquest Consell Català de Foment de la Pau nomésés un primer pas cap a la consolidació d’una estructu-ra administrativa específica que doni més força a lesactuacions de foment de la pau dels ens locals i de laGeneralitat. Així, en la disposició addicional segona,la Llei estableix que, en el termini de cinc anys, d’acordamb l’experiència adquirida i amb la deliberació i eldictamen previs del Consell Català de Foment de laPau, el Govern presenti al Parlament un projecte dellei de creació a Catalunya d’un institut internacionalper la pau, o de l’estructura organitzativa més ade-quada per a la consecució de les finalitats de fomentde la pau.

Vicenç M. Santaló i Burrull

11

Contingut sistemàticde la Llei

PreàmbulPreàmbulPreàmbulPreàmbulPreàmbul 13

Capítol I. Disposicions generalsCapítol I. Disposicions generalsCapítol I. Disposicions generalsCapítol I. Disposicions generalsCapítol I. Disposicions generals 16Article 1. Objecte de la Llei 16Article 2. Àmbit d’aplicació 16

Capítol II. Actuacions per al foment de la pauCapítol II. Actuacions per al foment de la pauCapítol II. Actuacions per al foment de la pauCapítol II. Actuacions per al foment de la pauCapítol II. Actuacions per al foment de la pau 17Article 3. Actuacions en l’àmbit dels drets humans

i les llibertats individuals i col·lectives 17Article 4. Actuacions en l’àmbit de la convivència

ciutadana, la promoció del diàlegi la solució pacífica dels conflictes 18

Article 5. Actuacions en l’àmbit de l’ensenyamenti l’educació per la pau 19

Article 6. Actuacions en l’àmbit dels mitjansde comunicació social 20

Article 7. Actuacions en l’àmbit del fomentdel desarmament global 20

Capítol III. El Consell Català de FomentCapítol III. El Consell Català de FomentCapítol III. El Consell Català de FomentCapítol III. El Consell Català de FomentCapítol III. El Consell Català de Fomentde la Paude la Paude la Paude la Paude la Pau 21Article 8. Naturalesa 21Article 9. Funcions 21Article 10. Composició, organització i funciona-

ment 22

Disposicions addicionalsDisposicions addicionalsDisposicions addicionalsDisposicions addicionalsDisposicions addicionals 22

Disposicions finalsDisposicions finalsDisposicions finalsDisposicions finalsDisposicions finals 23

12

13

PREÀMBUL

L’Estatut d’autonomia de Catalunya expressa solem-nement en el preàmbul: «El poble català proclama coma valors superiors de la seva vida col·lectiva la lliber-tat, la justícia i la igualtat, i manifesta la seva voluntatd’avançar per una via de progrés que asseguri unaqualitat de vida digna per a tots els qui viuen, residei-xen i treballen a Catalunya.

»La llibertat col·lectiva de Catalunya troba en les insti-tucions de la Generalitat el lligam amb una històriad’afirmació i respecte dels drets fonamentals i de lesllibertats públiques de la persona i dels pobles; histò-ria que els homes i dones de Catalunya volen prosse-guir per tal de fer possible la construcció d’una socie-tat democràtica avançada.»

L’exercici de les llibertats només és possible quan reg-na la pau, com ens recorda l’article 28 de la Declaracióuniversal dels drets humans, aprovada per les Naci-ons Unides l’any 1948: «Tothom té dret a un ordre so-cial i internacional en el qual els drets i les llibertatsproclamats en aquesta Declaració es facin plenamentefectius.» Aquesta mateixa declaració ja indica en elpreàmbul que «la desatenció i el menyspreu dels dretshumans han menat a actes de barbàrie que revolten laconsciència de la humanitat».

La pau és, però, un bé que només adquireix plenitudquan és universal. En el context internacional actual hiha factors diversos que atempten contra la pau: la ten-sió i les diverses formes de violència no paren d’aug-mentar en un món perillosament sobrearmat i amb àre-

Llei 21/2003, de 4 de juliol,de foment de la pau

14

es que tenen problemes de subalimentació; la pro-ducció i la venda d’armament generen un comerç degran importància econòmica; la desigualtat afavoreixels fanatismes; la lluita acarnissada per a extreure iexplotar les primeres matèries justifica tota mena d’abu-sos i condemna a la marginació i a la misèria sectorsmolt significatius de la població d’arreu del món. So-vint, l’esperit bèl·lic i la confrontació s’instal·len en elsi de la societat, cada vegada més competitiva i mésinsensiblement insolidària envers els col·lectius mar-ginats de les riqueses del desenvolupament social.

Cal impulsar una nova cultura de la pau, basada enl’abolició de la guerra i en el compromís d’arribar aacords pacífics que solucionin els conflictes; la pràcti-ca de la no-violència; la promoció dels drets humans;el respecte dels drets dels infants; la promoció deldesenvolupament econòmic i social sostenible; la re-ducció dels desequilibris econòmics i socials fins aeradicar la pobresa; la construcció de la seguretat glo-bal i el desarmament progressiu; l’esforç per a prote-gir el medi natural de les generacions presents i futu-res; el respecte i el foment de la igualtat de drets ioportunitats de les dones i els homes, i l’eliminació deles formes de racisme, xenofòbia i dels actes d’intole-rància.

Els ciutadans de Catalunya s’han manifestat molt so-vint a favor de la pau i la solidaritat internacionals. Desd’expressions de solidaritat concretes en molts con-flictes i crisis, fins a la pràctica d’opcions per la pau,com l’objecció de consciència al servei militar, lainsubmissió o l’objecció fiscal, entre altres. Alhora, però,sovintegen les accions egoistes, que no mostren capmena de compromís pel que fa als problemes delsaltres i a la voluntat d’eliminar aquests problemes desoca-rel. En aquest sentit, Catalunya es vol sumar alspaïsos impulsors i capdavanters de noves polítiquesque ajudin a construir una societat en pau i es vol com-prometre a col·laborar positivament en el repte de subs-tituir la cultura de la violència per la cultura de la pau.

Mitjançant aquesta Llei també es volen complir lesaspiracions del poble de Catalunya expressades en

15

el preàmbul de l’Estatut de Núria, votat el 2 d’agost del’any 1931: «Els pobles d’Espanya, que són els mésnous en la comunió de les nacions lliures, on entrarenper una revolució sense altra empenta que la viril iirresistible reivindicació de la pròpia sobirania de lesurnes electorals, voldríem els catalans que fessin enla Constitució de la República la declaració més hu-mana a favor d’aqueixa aspiració universal que és lapau entre les nacions.»

Tots els pobles desitgen la pau. Ara bé, cal reconèixerque aquesta aspiració no ha pogut evitar la generacióde conflictes. La pau només és possible si tothom fal’esforç generós d’intentar comprendre les raons del’altra part i de prestar-li ajut en moments de dificultat.

Aquesta Llei, com passa amb totes les aspiracionselevades, ha quedat marcada per l’exigència d’ope-rativitat i la voluntat d’entroncar-la amb la realitat i,sobretot, de contribuir, amb un esforç sistemàtic pelque fa a la informació, l’anàlisi, la comprensió i l’ajut, aeradicar els conflictes que posin en perill la pau, a fermés just el marc internacional actual i a fer arribar lesaportacions de Catalunya a tots els pobles del món.

Aquesta Llei s’estructura en tres capítols, dues dispo-sicions addicionals i dues disposicions finals. El capí-tol I, de disposicions generals, estableix l’objecte dela Llei i el seu àmbit d’aplicació, tant personal commaterial.

El capítol II, sobre les actuacions per al foment dela pau, concreta les activitats que l’Administracióde la Generalitat i els ens locals, en funció de lescompetències respectives, han de promoure per fo-mentar la pau en els diversos àmbits que s’especifi-quen en el capítol I.

El capítol III defineix la naturalesa del Consell Catalàde Foment de la Pau com a òrgan consultiu i de parti-cipació de Catalunya per al foment de la pau, n’esta-bleix les funcions, determina els representants que hand’integrar-lo i remet a la regulació per reglament de laconcreció de la resta d’aspectes relatius a la compo-sició, l’organització i el funcionament.

16

Finalment, estableix que el Govern ha de presentar alParlament, en el termini de cinc anys, el projecte decreació a Catalunya d’un institut internacional per lapau o de l’estructura organitzativa que es considerimés adequada per a contribuir al foment de la pau.

CAPÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS

ARTICLE 1. OBJECTE DE LA LLEI

1. El foment de la pau, la justícia, la igualtat i l’equitaten les relacions entre persones, pobles, cultures, na-cions i estats; la prevenció i la solució pacífica delsconflictes i les tensions socials, i l’enfortiment i l’arre-lament de la pau i de la convivència són valors quehan de guiar l’activitat de l’Administració de la Gene-ralitat i els ens locals.

2. L’objecte d’aquesta Llei és establir les actuacionsque han de dur a terme l’Administració de la Generali-tat i els ens locals per tal de promoure la cultura de lapau i el diàleg intercultural i interreligiós, contribuir al’eradicació dels conflictes violents i tractar-ne les cau-ses.

3. El foment de la pau ha d’anar lligat estretament a lavoluntat de promoure la justícia i la igualtat d’oportuni-tats, per la qual cosa cal que l’Administració promo-gui uns valors, unes actituds, uns comportaments iuns estils de vida que facilitin una bona entesa entreles persones i entre els col·lectius.

ARTICLE 2. ÀMBIT D’APLICACIÓ

Amb la finalitat de fomentar la pau, la justícia, la igual-tat i l’equitat, l’Administració de la Generalitat i els enslocals, d’acord amb les competències respectives, hand’actuar en els àmbits següents:

a) Els drets humans i les llibertats individuals i col·lec-tives.

b) La convivència ciutadana, la promoció del diàleg ila solució pacífica dels conflictes.

c) L’ensenyament i l’educació per la pau.

17

d) Els mitjans de comunicació social.

e) El foment del desarmament global.

CAPÍTOL II. ACTUACIONS PER AL FOMENT DE LA PAU

ARTICLE 3. ACTUACIONS EN L’ÀMBIT DELS DRETS HUMANS I LES

LLIBERTATS INDIVIDUALS I COL·LECTIVES

L’Administració de la Generalitat i els ens locals, d’acordamb les competències respectives en l’àmbit dels dretshumans i les llibertats individuals i col·lectives, hande promoure:

a) La difusió de la Declaració universal dels drets hu-mans.

b) La difusió de la Declaració i la Convenció sobre elsdrets de la infància.

c) El reconeixement dels drets econòmics, socials iculturals de totes les persones.

d) La igualtat entre les dones i els homes.

e) La intensificació de mesures encaminades a elimi-nar les formes de discriminació i violència contra lespersones.

f) L’adopció de mesures que afavoreixin la integraciódels immigrants a Catalunya.

g) La formació específica de les forces de seguretatde Catalunya en matèria de drets humans.

h) La lluita contra el terrorisme, contra l’explotació deles persones, contra la delinqüència organitzada, con-tra la producció i el tràfic de drogues i contra el blan-queig de diners i la corrupció.

i) L’afavoriment de la solidaritat efectiva amb totes lespersones i tots els pobles en guerra o sotmesos agenocidi i violència.

j) L’eradicació de la pobresa i, sobretot, l’accés detotes les persones als béns i els serveis necessarisper a la satisfacció de les necessitats humanes bàsi-ques.

18

k) Un desenvolupament humà sostenible i integradorde les dimensions democràtica, econòmica, social imediambiental.

ARTICLE 4. ACTUACIONS EN L’ÀMBIT DE LA CONVIVÈNCIA CIUTADA-NA, LA PROMOCIÓ DEL DIÀLEG I LA SOLUCIÓ PACÍFICA DELS CON-FLICTES

L’Administració de la Generalitat i els ens locals, d’acordamb les competències respectives en l’àmbit de laconvivència ciutadana, el foment del diàleg i la solu-ció pacífica de conflictes, han de promoure:

a) La coordinació interdepartamental o interadminis-trativa per a l’elaboració i l’adopció de mesures a fa-vor de la pau i la solidaritat.

b) La mediació en els conflictes ciutadans en l’àmbitmunicipal.

c) L’entesa, la solidaritat, la tolerància i la cooperacióentre els pobles i les nacions, especialment entre elspobles de l’Estat espanyol, amb el foment de les apti-tuds per al diàleg, la negociació, el consens i la solu-ció pacífica dels conflictes.

d) Estudis per a conèixer més a fons les pràctiques iles tradicions culturals de totes les persones que vi-uen a Catalunya.

e) El suport al voluntariat.

f) La creació de premis a les millors iniciatives a favorde la pau.

g) L’establiment de convenis amb investigadors i ex-perts en la matèria d’arreu del món per a treballar en eldisseny de línies d’actuació per al foment de la pau.

h) La coexistència religiosa i la reconciliació.

i) La participació activa en els organismes i els fòrumsinternacionals de prevenció de conflictes i construccióde la pau.

j) La recerca sobre processos de negociació i media-ció per a la solució pacífica dels conflictes i la conse-cució de la pau.

19

k) Trobades, diàlegs, seminaris i altres activitats en-caminades a la solució pacífica dels conflictes vio-lents.

l) Activitats de diplomàcia ciutadana o paral·lela, des-tinades a complementar el treball diplomàtic formaldes dels diversos àmbits.

m) La cooperació activa amb centres de recerca i deconstrucció de la pau, en les tasques de foment de lapau en contextos on hi ha conflicte.

ARTICLE 5. ACTUACIONS EN L’ÀMBIT DE L’ENSENYAMENT I L’EDUCA-CIÓ PER LA PAU

L’Administració de la Generalitat i els ens locals, d’acordamb les competències respectives en l’àmbit de l’en-senyament i l’educació per la pau, han de promoure:

a) La difusió dels materials, les propostes i els docu-ments que tinguin una rellevància especial en el campde l’educació, la investigació i la divulgació de la cul-tura de la pau.

b) L’elaboració i l’aplicació de programes globalsd’educació per la pau adreçats a tota la població es-colar.

c) L’aplicació dels criteris basats en la cultura de lapau i del respecte mutu entre els pobles en l’elabora-ció i la revisió dels llibres de text i de la resta de mate-rial didàctic dels centres educatius, sota la supervisiódel departament competent en matèria d’ensenyament.

d) La instrucció dels infants des de ben petits sobreels valors, les actituds, els comportaments i els estilsde vida, que els permetin resoldre qualsevol conflicteper mitjans pacífics i amb un esperit de respecte perla dignitat humana.

e) La formació de persones que vulguin traslladar-se apaïsos empobrits, en qualitat de col·laboradores, o béque vulguin fer tasques de prevenció de conflictes,de construcció de la pau i de mediació i resolució.

20

ARTICLE 6. ACTUACIONS EN L’ÀMBIT DELS MITJANS DE COMUNICA-CIÓ SOCIAL

L’Administració de la Generalitat i els ens locals, d’acordamb les competències respectives en l’àmbit de lacomunicació social, la lliure circulació d’informació iconeixements, i la diversitat ideològica, cultural i polí-tica en els mitjans de comunicació social, han de pro-moure:

a) La difusió en els mitjans de comunicació d’informa-ció sobre la cultura de la pau.

b) El reflex de la diversitat ideològica i política de lasocietat de Catalunya en els mitjans de comunicació,especialment en els de titularitat pública, mitjançantl’observança dels principis de pluralisme polític, soci-al, religiós, cultural i de pensament.

c) Mesures per a reduir la violència en els contingutsdels mitjans de comunicació, d’Internet i d’altres no-ves tecnologies de la informació i per a eradicar lesemissions o les informacions que puguin induir a con-ductes discriminatòries per raó de naixença, raça,gènere, opinió, o qualsevol altra condició o circums-tància personal o social.

d) L’intercanvi i la universalització d’Internet i d’altresnoves tecnologies de la informació.

e) La presència de les organitzacions no governamen-tals i dels centres d’estudi sobre la pau en els contin-guts dels mitjans de comunicació públics.

ARTICLE 7. ACTUACIONS EN L’ÀMBIT DEL FOMENT DEL DESARMA-MENT GLOBAL

L’Administració de la Generalitat i els ens locals, d’acordamb les competències respectives en l’àmbit del fo-ment del desarmament global, han de promoure:

a) Activitats a favor del desarmament global sota elcontrol de l’Organització de les Nacions Unides (ONU).

b) Activitats a favor de l’eliminació del tràfic il·lícit detota mena d’armament.

21

c) Mesures per a pal·liar les situacions que es produ-eixen com a conseqüència de l’acabament dels con-flictes armats, com la desmobilització de tropes i lareintegració a la societat d’excombatents, refugiats ipersones desplaçades.

d) La difusió de les mesures proposades per l’Agen-da de La Haia per la pau i la justícia al segle XXI, quereclama el dret a la pau i l’abolició de la guerra.

CAPÍTOL III. EL CONSELL CATALÀ DE FOMENT DE LA PAU

ARTICLE 8. NATURALESA

1. El Consell Català de Foment de la Pau és l’òrganconsultiu i de participació de la societat de Catalunyaper al foment de la pau en les activitats de l’Adminis-tració de la Generalitat i dels ens locals en aquestàmbit.

2. El Consell Català de Foment de la Pau és adscrit al’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

ARTICLE 9. FUNCIONS

El Consell Català de Foment de la Pau té les funcionssegüents:

a) Fer d’observatori aplicat per a la prevenció de guer-res i de conflictes violents.

b) Facilitar la coordinació entre l’Administració de laGeneralitat i els ens locals en les actuacions per alfoment de la pau.

c) Emetre informe sobre els programes a favor de l’era-dicació de la guerra i la violència entre pobles i entrepersones.

d) Assessorar sobre els continguts i els valors de laformació de professionals civils de la pau, a fi de po-der atendre la demanda d’observadors electorals ogenerals, treballadors pels drets humans i especialis-tes en la resolució de conflictes, la mediació i la nego-ciació.

22

e) Informar els grups i els col·lectius que treballin aCatalunya a favor de la pau de les actuacions en aquestàmbit promogudes per l’Administració.

f) Fer arribar al Govern, per mitjà del conseller o con-sellera competent en matèria d’actuacions exteriors,les iniciatives i les propostes que consideri conveni-ents per a contribuir a les actuacions en aquest àmbit.

g) Les altres funcions que li siguin assignades pelconseller o consellera competent en matèria d’actua-cions exteriors o que li siguin atorgades expressamentper les lleis o els reglaments.

ARTICLE 10. COMPOSICIÓ, ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT

1. El Consell Català de Foment de la Pau és integratper representants de l’Administració de la Generalitat,dels ens locals, dels grups parlamentaris, de les or-ganitzacions no governamentals per la pau i altres ins-titucions i personalitats rellevants, reconegudes perllurs activitats a favor de la pau.

2. S’ha d’establir per reglament la composició, l’orga-nització i el funcionament del Consell Català de Fo-ment de la Pau.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

PRIMERA. PREVISIONS PRESSUPOSTÀRIES

L’Administració de la Generalitat i els ens locals hande consignar en els pressupostos respectius les do-tacions necessàries per a l’execució de les mesuresd’actuació que estableix aquesta Llei.

SEGONA. CREACIÓ DE L’ESTRUCTURA ADMINISTRATIVA ADEQUADA

PER AL FOMENT DE LA PAU

El Govern, en el termini de cinc anys, d’acord ambl’experiència adquirida i amb la deliberació i el dicta-men previs del Consell Català de Foment de la Pau,ha de presentar al Parlament el projecte de creació a

23

Catalunya d’un institut internacional per la pau o del’estructura organitzativa més adequada per a la con-secució de les finalitats de foment de la pau.

DISPOSICIONS FINALS

PRIMERA. DESENVOLUPAMENT NORMATIU

S’autoritza el Govern perquè dicti les disposicionsnecessàries per a desenvolupar aquesta Llei.

SEGONA. ENTRADA EN VIGOR

Aquesta Llei entra en vigor l’endemà d’haver estatpublicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Cata-lunya.

24

25

Índex analític

abolició de la guerraabolició de la guerraabolició de la guerraabolició de la guerraabolició de la guerra

- L’Agenda de La Haia la promou 7.d

accés als béns i els serveis bàsicsaccés als béns i els serveis bàsicsaccés als béns i els serveis bàsicsaccés als béns i els serveis bàsicsaccés als béns i els serveis bàsics 3.j

actuacions de l’Administracióactuacions de l’Administracióactuacions de l’Administracióactuacions de l’Administracióactuacions de l’Administració

vegeu també Consell Català de Foment de

la Pau

- de l’Administració de la Generalitat 2

- de l’Administració local 2

- promoció dels valors constitutius del fo-

ment de la pau 1.3

- drets humans 2, 3

- llibertats individuals i col·lectives 2, 3

- convivència ciutadana 2, 4

- solució de conflictes 2, 4

- promoció del diàleg 2, 4

- ensenyament 2, 5

- educació per la pau 2, 5

- mitjans de comunicació social 2, 6

- foment del desarmament global 2, 7

- previsions pressupostàries DA 1a

Agenda de La HaiaAgenda de La HaiaAgenda de La HaiaAgenda de La HaiaAgenda de La Haia

vegeu també desarmament global

- difusió 7.d

26

ajudaajudaajudaajudaajuda

vegeu també conflicte armat, cooperació,

cooperació internacional, desarmament

global, solidaritat

- a la reconstrucció posterior al conflicte 7.c

- als refugiats 3.i

- internacional 3.i

àmbit d’aplicacióàmbit d’aplicacióàmbit d’aplicacióàmbit d’aplicacióàmbit d’aplicació 2

blanqueig de dinersblanqueig de dinersblanqueig de dinersblanqueig de dinersblanqueig de diners 3.h

centres d’estudi sobre la paucentres d’estudi sobre la paucentres d’estudi sobre la paucentres d’estudi sobre la paucentres d’estudi sobre la pau

vegeu també construcció de la pau, coo-

peració

- presència en els mitjans de comunicació 6.e

- convenis amb l’Administració 4.k

coexistència religiosacoexistència religiosacoexistència religiosacoexistència religiosacoexistència religiosa 4.h

vegeu també pluralisme

conflicte armatconflicte armatconflicte armatconflicte armatconflicte armat

Vegeu també ajuda, cooperació, coopera-

ció internacional, desarmament global

- reconstrucció posterior al conflicte 7.c

Consell Català de Foment de la PauConsell Català de Foment de la PauConsell Català de Foment de la PauConsell Català de Foment de la PauConsell Català de Foment de la Pau

vegeu també actuacions de l’Administra-

ció, construcció de la pau

- naturalesa 8

- adscripció 8.2

- funcions 9

- composició i organització 10

construcció de la pauconstrucció de la pauconstrucció de la pauconstrucció de la pauconstrucció de la pau

vegeu també Agenda de La Haia, centres

d’estudi sobre la pau, Consell Català de

Foment de la Pau, cooperació, desarma-

ment global

27

- participació en organismes i fòrums inter-

nacionals 4.i

- cooperació de l’Administració amb cen-

tres d’estudi sobre la pau 4.m

convenisconvenisconvenisconvenisconvenis

- amb investigadors i experts en la matèria 4.g

convivència ciutadanaconvivència ciutadanaconvivència ciutadanaconvivència ciutadanaconvivència ciutadana 4

cooperaciócooperaciócooperaciócooperaciócooperació

vegeu també ajuda, conflicte armat, cen-

tres d’estudi sobre la pau, construcció de

la pau, cooperació internacional, desar-

mament global, professionals civils de la

pau, solidaritat

- entre els pobles i les nacions 4.c

- entre els pobles de l’Estat espanyol 4.c

- amb centres de recerca i de construcció

de la pau 4.m

- amb experts en la matèria 4.g

cooperació internacionalcooperació internacionalcooperació internacionalcooperació internacionalcooperació internacional

vegeu també ajuda, conflicte armat, coo-

peració, desarmament global, professio-

nals civils de la pau, solidaritat

- amb les persones i els pobles en guerra 3.i

- en la formació de les persones col·labo-

radores 5.e

coordinaciócoordinaciócoordinaciócoordinaciócoordinació

- interdepartamental 4.a

- interadministrativa 4.a

corrupciócorrupciócorrupciócorrupciócorrupció 3.h

cultura de la paucultura de la paucultura de la paucultura de la paucultura de la pau

vegeu també educació dels infants, edu-

cació per la pau, ensenyament, Departa-

ment d’Ensenyament, reducció de la vio-

lència

28

- promoció 1.2

- divulgació 5.a

- investigació 5.a

- difusió en els mitjans de comunicació 6.a

- matèria d’ensenyament 5.c

Declaració i Convenció sobre els drets deDeclaració i Convenció sobre els drets deDeclaració i Convenció sobre els drets deDeclaració i Convenció sobre els drets deDeclaració i Convenció sobre els drets de

la infànciala infànciala infànciala infànciala infància 3.b

vegeu també drets humans

Declaració universal dels drets humansDeclaració universal dels drets humansDeclaració universal dels drets humansDeclaració universal dels drets humansDeclaració universal dels drets humans 3.a

vegeu també drets humans

delictes contra les personesdelictes contra les personesdelictes contra les personesdelictes contra les personesdelictes contra les persones

vegeu explotació de les persones

Departament d’EnsenyamentDepartament d’EnsenyamentDepartament d’EnsenyamentDepartament d’EnsenyamentDepartament d’Ensenyament

vegeu també cultura de la pau, educació

dels infants, educació per la pau, ense-

nyament

- supervisió dels materials didàctics 5.c

desarmament globaldesarmament globaldesarmament globaldesarmament globaldesarmament global

vegeu també Agenda de La Haia, ajuda,

conflicte armat, construcció de la pau,

cooperació, cooperació internacional

- activitats a favor 7.a

- eliminació del tràfic d’armes 7.b

- actuacions subsegüents a l’acabament

d’un conflicte armat 7.c

- desmobilització de tropes 7.c

- reintegració social 7.c

desenvolupament sostenibledesenvolupament sostenibledesenvolupament sostenibledesenvolupament sostenibledesenvolupament sostenible 3.k

diplomàcia ciutadana o paral·leladiplomàcia ciutadana o paral·leladiplomàcia ciutadana o paral·leladiplomàcia ciutadana o paral·leladiplomàcia ciutadana o paral·lela 4.l

29

discriminaciódiscriminaciódiscriminaciódiscriminaciódiscriminació

vegeu també drets econòmics, socials i

culturals, igualtat dona - home; integració

dels immigrants

- mesures per a eliminar-la 3.e

- eradicació d’emissions o d’informació que

hi puguin induir 6.c

dret a la paudret a la paudret a la paudret a la paudret a la pau

- l’Agenda de La Haia el promou 7.d

drets econòmics, socials i culturalsdrets econòmics, socials i culturalsdrets econòmics, socials i culturalsdrets econòmics, socials i culturalsdrets econòmics, socials i culturals

vegeu també discriminació, igualtat dona -

home, integració dels immigrants, plura-

lisme

- reconeixement 3.c

drets fonamentalsdrets fonamentalsdrets fonamentalsdrets fonamentalsdrets fonamentals

vegeu accés als béns i els serveis bàsics

drets humansdrets humansdrets humansdrets humansdrets humans 3

vegeu també Declaració universal dels

drets humans, Declaració i Convenció

sobre els drets de la infància

- formació específica de les forces de se-

guretat 3.g

educació cívicaeducació cívicaeducació cívicaeducació cívicaeducació cívica

vegeu educació dels infants

educació dels infantseducació dels infantseducació dels infantseducació dels infantseducació dels infants 5.d

vegeu també cultura de la pau, Departa-

ment d’Ensenyament, educació per la pau,

ensenyament

educació en els valorseducació en els valorseducació en els valorseducació en els valorseducació en els valors

vegeu educació dels infants

educació per la paueducació per la paueducació per la paueducació per la paueducació per la pau

vegeu també cultura de la pau, Departa-

ment d’Ensenyament, educació dels in-

fants, ensenyament

30

- difusió de materials 5.a

- programes globals 5.b

ensenyamentensenyamentensenyamentensenyamentensenyament

vegeu també cultura de la pau, Departa-

ment d’Ensenyament, educació dels in-

fants, educació per la pau

- difusió de materials 5.a

- elaboració de programes 5.b

- llibres de text 5.c

- material didàctic 5.c

- supervisió del material pel departament

que pertoqui 5.c

eradicació de la pobresaeradicació de la pobresaeradicació de la pobresaeradicació de la pobresaeradicació de la pobresa

vegeu pobresa

estudisestudisestudisestudisestudis

vegeu també interculturalitat, integració

dels immigrants

- sobre pràctiques i tradicions culturals del

conjunt

- de la societat catalana 4.d

explotació de les personesexplotació de les personesexplotació de les personesexplotació de les personesexplotació de les persones 3.h

foment de la paufoment de la paufoment de la paufoment de la paufoment de la pau

vegeu també objecte de la Llei

- creació del Consell Català de Foment de

la Pau capítol III

foment del desarmament globalfoment del desarmament globalfoment del desarmament globalfoment del desarmament globalfoment del desarmament global

vegeu desarmament global

foment del diàleg socialfoment del diàleg socialfoment del diàleg socialfoment del diàleg socialfoment del diàleg social 4

vegeu també mediació

forces de seguretatforces de seguretatforces de seguretatforces de seguretatforces de seguretat

- formació en matèria de drets humans 3.g

31

guerraguerraguerraguerraguerra

vegeu conflicte armat

igualtat dona - homeigualtat dona - homeigualtat dona - homeigualtat dona - homeigualtat dona - home 3.d

vegeu també discriminació, drets econò-

mics, socials i culturals

immigracióimmigracióimmigracióimmigracióimmigració

vegeu integració dels immigrants

integració dels immigrantsintegració dels immigrantsintegració dels immigrantsintegració dels immigrantsintegració dels immigrants 3.f

vegeu també estudis, interculturalitat

interculturaritatinterculturaritatinterculturaritatinterculturaritatinterculturaritat

vegeu també estudis, integració dels immi-

grants

- promoció d’estudis 4.d

investigació socialinvestigació socialinvestigació socialinvestigació socialinvestigació social

vegeu estudis, interculturalitat, integració

dels immigrants

llibertats individuals i col·lectivesllibertats individuals i col·lectivesllibertats individuals i col·lectivesllibertats individuals i col·lectivesllibertats individuals i col·lectives 3

material educatiumaterial educatiumaterial educatiumaterial educatiumaterial educatiu

vegeu Departament d’Ensenyament

mediaciómediaciómediaciómediaciómediació

vegeu també foment del diàleg social

- en els conflictes ciutadans 4.b

- en la solució de conflictes 4.j

mitjans de comunicació socialmitjans de comunicació socialmitjans de comunicació socialmitjans de comunicació socialmitjans de comunicació social

- difusió d’informació 6.a

- reducció de la violència 6.c

- respecte a la diversitat ideològica i política 6.b

- Internet 6.c

- lluita contra la discriminació 6.c

- noves tecnologies 6.c, 6.d

32

- presència d’organitzacions no governa-

mentals 6.e

- presència de centres d’estudi sobre la pau 6.e

narcotràficnarcotràficnarcotràficnarcotràficnarcotràfic

vegeu tràfic de drogues

negociaciónegociaciónegociaciónegociaciónegociació

vegeu mediació

objecte de la Lleiobjecte de la Lleiobjecte de la Lleiobjecte de la Lleiobjecte de la Llei 1

ONUONUONUONUONU

vegeu també desarmament global

- control del desarmament global 7.a

parparparparparticipacióticipacióticipacióticipacióticipació en oren oren oren oren organismes i fòrganismes i fòrganismes i fòrganismes i fòrganismes i fòrums interums interums interums interums inter-----

nacionals de prevenció de conflictesnacionals de prevenció de conflictesnacionals de prevenció de conflictesnacionals de prevenció de conflictesnacionals de prevenció de conflictes 4.i

persones col·laboradorespersones col·laboradorespersones col·laboradorespersones col·laboradorespersones col·laboradores 5.e

pluralismepluralismepluralismepluralismepluralisme 6.b

vegeu també coexistència religiosa, drets

econòmics, socials i culturals

pluralisme culturalpluralisme culturalpluralisme culturalpluralisme culturalpluralisme cultural

vegeu pluralisme

pluralisme ideològicpluralisme ideològicpluralisme ideològicpluralisme ideològicpluralisme ideològic

vegeu pluralisme

pluralisme políticpluralisme políticpluralisme políticpluralisme políticpluralisme polític

vegeu pluralisme

pluralisme religióspluralisme religióspluralisme religióspluralisme religióspluralisme religiós

vegeu pluralisme

pluralisme socialpluralisme socialpluralisme socialpluralisme socialpluralisme social

vegeu pluralisme

pobresapobresapobresapobresapobresa 3.j

pràctiques i tradicions culturalspràctiques i tradicions culturalspràctiques i tradicions culturalspràctiques i tradicions culturalspràctiques i tradicions culturals

- elaboració d’estudis que s’hi refereixin 4.d

33

premispremispremispremispremis 4.f

prevenció i solució de conflictesprevenció i solució de conflictesprevenció i solució de conflictesprevenció i solució de conflictesprevenció i solució de conflictes

- participació en organismes i fòrums inter-

nacionals 4.i

- mediació 4.j

professionals civils de la pauprofessionals civils de la pauprofessionals civils de la pauprofessionals civils de la pauprofessionals civils de la pau 9.d

vegeu també cooperació, cooperació in-

ternacional

protecció de la infànciaprotecció de la infànciaprotecció de la infànciaprotecció de la infànciaprotecció de la infància

vegeu Declaració i Convenció sobre els

drets de la infància

reducció de la violènciareducció de la violènciareducció de la violènciareducció de la violènciareducció de la violència

vegeu també cultura de la pau

- en els mitjans de comunicació 6.c

- a Internet 6.c

religióreligióreligióreligióreligió

vegeu coexistència religiosa

solidaritatsolidaritatsolidaritatsolidaritatsolidaritat 3.i

vegeu també ajuda, cooperació, coopera-

ció internacional

- amb les persones i els pobles en guerra 3.i

- entre els pobles i les nacions 4.c

solució de conflictessolució de conflictessolució de conflictessolució de conflictessolució de conflictes

vegeu prevenció i solució de conflictes

terrorismeterrorismeterrorismeterrorismeterrorisme 3.h

tràfic d’armestràfic d’armestràfic d’armestràfic d’armestràfic d’armes 7.b

víctimes de guerravíctimes de guerravíctimes de guerravíctimes de guerravíctimes de guerra

vegeu desarmament global

violènciaviolènciaviolènciaviolènciaviolència 3.e

voluntariatvoluntariatvoluntariatvoluntariatvoluntariat 4.e

34

35

36